... L’Ajuntament de Tordesillas queda obligat a impulsar amb urgència una adaptació a aquesta nova realitat de les normes del “torneig”, si no vol que l’autorització pel que s’ha de perpetrar al setembre siga denegada. Eixa adaptació, després de superar un període d’informació pública de 15 dies, ha d’obtindre a més la conformitat expressa de la Junta. Allí mateix, a Tordesillas, s’han d’escriure les paraules que acaben amb la seua l’esgarrifosa matança a llançades d’un bou indefens. Justícia poètica: ens els podem imaginar com a bous conduits a la força fins a la seua fi, sense poder tornar enrere perquè un fort estrèpit tanca al seu pas les portes del laberint que els permetria fugir cap a enrere. De tot el decret-llei, el que més destaca és el cant a la mobilització i la protesta que fa a la seua exposició de motius (...). Crec que parlem de tot allò que, segons el conseller, no ha tingut cap influència en la presa de decisions. Manifestació a Madrid (2015). Calia una “resposta immediata (…) a la voluntat social persistent que s’increment cada dia i fefaentment exterioritzada a través de les peticions reiterades a aquesta administració autonòmica a través dels diversos mitjans legals que ofereix l’ordenament jurídic, així com, de forma pública i notòria, a través de mobilitzacions públiques”. Crec que parlem de tot allò que, segons el conseller, no ha tingut cap influència en la presa de decisions.

1. de1 4
Toro de la Vega (II). Granit, cisells i dinamita.
“No hem negociat amb animalistes, no es poden
apuntar l’’èxit”. José Antonio de Santiago, conseller
de presidència de la Junta de Castella i Lleó, parlava
amb aquest to de capità general de Canàries en una
entrevista que li feren a mida per a que poguera1
proclamar la seua autoritat. La Junta acabava
d’imposar la fi de les excepcions que, a través de la
norma autonòmica , emparaven determinats2
“espectacles tradicionals” per a linxar i matar públicament els bous . El més famós de tots és el3 4
Toro de la Vega.
Davant la previsible reacció a Tordesillas , el conseller va fer malabars per a explicar que la5
mesura responia a una “evolució normal i d’acord amb els nous temps”, fruit de la negociació amb
el món del bou que és pacífic, tranquil i assenyat per naturalesa, i que en cap mesura, gens ni
miqueta, però res de res, havia tingut a veure el món animalista amb tot plegat. Era un dia abans
que poguérem llegir el ja famós decret-llei.
Bàsicament, és un text amb article únic i les disposicions transitòries, derogatòries i finals que li6
són necessàries. S’han acabat les excepcions: “a la Comunitat de Castella i Lleó queda prohibit
donar mort als bous de toreig en presència de públic als espectacles taurins populars i
tradicionals”. Entre les formes d’agressió que puguen causar la mort dels animals, només resten
permeses les “eventuals i imprescindibles” per a garantir la seguretat i integritat de les persones.
Per tant, no existeix cap escletxa per a justificar les llances amb les que, l’any passat, mataren el
Rompesuelas.
L’Ajuntament de Tordesillas queda obligat a impulsar amb urgència una adaptació a aquesta nova
realitat de les normes del “torneig”, si no vol que l’autorització pel que s’ha de perpetrar al
setembre siga denegada. Eixa adaptació, després de superar un període d’informació pública de
15 dies, ha d’obtindre a més la conformitat expressa de la Junta. Allí mateix, a Tordesillas, s’han
d’escriure les paraules que acaben amb la seua l’esgarrifosa matança a llançades d’un bou
indefens. Justícia poètica: ens els podem imaginar com a bous conduits a la força fins a la seua fi,
sense poder tornar enrere perquè un fort estrèpit tanca al seu pas les portes del laberint que els
permetria fugir cap a enrere.
Es Radio, Es la tarde de Dieter, 19/05/2016, Entrevista: José Antonio de Santiago, Consejero de Presidencia de la1
Junta de Castilla y León, http://esradio.libertaddigital.com/fonoteca/2016-05-19/entrevista-jose-antonio-de-santiago-
consejero-de-presidencia-de-la-junta-de-castilla-y-leon-101007.html
Reglamento de espectáculos taurinos populares de la Comunidad de Castilla y León, aprobado por 14/1999 de 8 de2
febrero. https://www.tramitacastillayleon.jcyl.es/web/jcyl/binarios/104/808/Reglamento%20Espectaculos%20Taurinos
%20CyL,1.pdf?blobheader=application%2Fpdf%3Bcharset%3DUTF-8&blobheadername1=Cache-
Control&blobheadername2=Expires&blobheadername3=Site&blobheadervalue1=no-store%2Cno-cache%2Cmust-
revalidate&blobheadervalue2=0&blobheadervalue3=Portal_Informador&blobnocache=true
Reglament, Capítol II (Dels espectacles taurins tradicionals). Art. 28. Els espectacles taurins tradicionals. 1. Els3
espectacles taurins tradicionals són aquells festejos populars amb bous de toreig la celebració dels quals, arrelada
socialment, es vinga realitzant a la localitat de forma continuada des de temps immemorials, i es desenvolupen d’acord
amb la costum del lloc. 2. S’entén per celebració des de temps immemorial, als efectes prevists al paràgraf anterior,
aquells espectacles que acrediten tindre una antiguitat d’almenys dos-cents anys.
Animalisme CAT, 18/09/2012, El Toro de la Vega, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/09/el-toro-de-la-4
vega.html
eldiario.es, Justino Sanchón, 19/05/2016, Rebelión en Tordesillas tras la prohibición de matar al Toro de la Vega,5
http://www.eldiario.es/sociedad/Rebelion-social-politica-Tordesillas-prohibicion_0_517599235.html
Butlletí Oficial de Castilla i Lleó (BOCyL), 20/05/2016, nº 96, p. 22.147-22.150, DECRETO-LEY 2/2016, de 19 de6
mayo, por el que se prohíbe la muerte de las reses de lidia en presencia del público en los espectáculos taurinos
populares y tradicionales en Castilla y León, http://bocyl.jcyl.es/boletines/2016/05/20/pdf/BOCYL-D-20052016-1.pdf

2. de2 4
De tot el decret-llei, el que més destaca és el cant a la mobilització i la protesta que fa a la seua
exposició de motius. Diu que la mesura de prohibir la mort pública dels animals calia per a uns
espectacles que trobaren “acollida” en altres èpoques, però que hui es troben “confrontats amb la
voluntat i sensibilitat d’una societat que es manifesta de forma reiterada i creixent, a través de
diferents mitjans, incloses les mobilitzacions públiques durant la celebració d’alguns festeigs, per a
insistir en la necessitat de dignificació de la vida en totes les seues manifestacions”.
Calia una “resposta immediata (…) a la voluntat social persistent que s’increment cada dia i
fefaentment exterioritzada a través de les peticions reiterades a aquesta administració autonòmica
a través dels diversos mitjans legals que ofereix l’ordenament jurídic, així com, de forma pública i
Manifestació a Madrid (2015).

3. de3 4
notòria, a través de mobilitzacions públiques”. Crec que parlem de tot allò que, segons el
conseller, no ha tingut cap influència en la presa de decisions.
Encara més, la mesura no té res a veure amb el moment electoral: “l’urgència esdevé del context
temporal actual, quan la forta demanda social i mobilització ciutadana conflueix en un moment
cabdal, ja que la major part dels espectacles taurins a Castella i Lleó es desenvolupen entre juny i
setembre i s’han de registrar prèviament les preceptives autoritzacions per a la seua celebració”.
No hi ha marge per a cap demora i, per això, s’ha optat per la regulació a través d’un decret-llei
que permet “conjugar (…) la celebració dels espectacles populars i tradicionals amb les exigències
ètiques de la societat actual”…
El termini màxim per a que aquesta mesura executiva siga ratificada o derogada pel Parlament de
Castella i Lleó és d’un mes i, per tant, es farà en plena campanya electoral. No és que vulguen
confrontar els partits d’esquerres compromesos amb l’abolició del Toro de la Vega amb el dilema
de votar una mesura insuficient. Els linxaments són a la cantonada, com cada any per aquestes
dates, però és aquest quan cal una resposta que ature ja la protesta i les confrontacions.
Més enllà dels interessos i els oportunismes electorals, ha quedat clar que el granític suport
institucional a la tortura i linxament de bous perd els resquills que arrencat el cisell animalista,
colpejant amb molt d’esforç a Tordesillas des de 2005. I s’esquerda amb la dinamita de les
mobilitzacions com les dels últims anys, amb milers de persones trencant una llança a Madrid i els
centenars que han continuant anant cada any a intentar aturar el torneig. El món ha vist la realitat
d’eixa “harmoniosa adaptació als nous temps” de la què ens parlen.
Es repeteix, però, la maniobra de fa un any amb les becerrades d’Algemesí . Es tracta de donar7
el pas més curt possible, sempre forçat per les circumstàncies, per a aturar unes mobilitzacions
que han arribat a un nivell molt preocupant per a qui promou eixe pas. S’ofereix com a la gran
solució, un punt mitjà que només cap al cap de qui banalitza la barbàrie, una espècie de
salomònic stand que deixa tot obert, tant l’abolició com la tornada al punt de partida, amb el menor
cost polític per a qui es veu amb l’obligació d’afrontar el tràngol. Només és assumible pels
Animalisme CAT, 30/03/2015, Becerrades cadafaleres d’Algemesí. Fi de les banderilles, l’estoc i el remat, http://7
animalismecat.blogspot.com.es/2015/03/becerrades-cadafaleres-dalgemesi-fi-de.html
Activistes agredits a Tordesillas (2015).

4. de4 4
torturadors, a qui se’ls ofereix com una rentada de cara davant l’opinió pública, com un clau roent
al que agafar-se per a sobreviure, passar el pitjor i qui sap si eixir del centre de l’atenció mediàtica
per a tornar als temps de l’absoluta impunitat.
Per a nosaltres, el que importa és que es tracta d’una clara mostra de feblesa dels que sempre
han protegit aquests actes de tortura. La lluita continua.