... Podem extraure una sèrie de característiques comunes a tot l’inframón defensor de l’explotació animal i, més concretament, del que defensa la tortura i matança d’animals per entreteniment-diversió-tradició-negoci: 1. La seua pràctica mai representa abús i maltractament. Es passen la vida negant l’evidència. (...). 2. Sempre es defensen amb la legalitat de les seues pràctiques i, a la vegada, es passen el dia reclamant legalitzacions per a allò que fan… i que no és legal. (...). 3. Tenen per costum tapar els seus fets delictius amb denúncies inverses.

1. Negació, empara legal i denúncies inverses.
Jesús Frare.
Vas pel carrer i veus un llebrer que ha de
córrer si vol salvar la vida, perquè va
enganxat a l’interior del vehicle per una
corretja que ix de la finestra del conductor,
un caçador que, com molts altres, han
decidit entrenar així els animals pel seu
“esport”. Això és el que li passà a dues
dones a un poble de Toledo, i decidiren
intervindre .
1
A dins del cotxe, el personatge no té
intenció d’acceptar que li diguen el que ha
de fer. Respon les recriminacions amb
insults i prepotència, diu que el gos és seu i
que fa amb ell el que li ix d’eixos ous que
tenia tan descansats mentre conduïa. Fins i
tot, atura el cotxe i manté la discussió fins
que arriba a les mans, on les úniques
agredides físicament acaben sent les dues
dones. Una d’elles està malalta i porta una
crossa.
Finalment, torna a acomodar els seus ous al
cotxe i marxa a posar una denúncia per
agressió. Quan el neomasclisme parla de
denúncies falses, entenc que es refereix a
coses com aquesta. El dels ous és un
caçador federat, i la seua organització no
tardà en emetre un comunicat de denúncia
per “la lamentable agressió d’un galguero a
mans de dues animalistes”.
D’aquesta nota de premsa, em cridem molt
l’atenció el 3er i 4t punt:
3º.- Considerem que l’entrenament de
llebrers redunda en el seu benestar i no
suposa una forma de maltractament animal.
4º.- Sol·licitem de la Consejería de Agricultura de la Junta de Comunidades de Castilla La Mancha
l’aprovació del Reglament d’entrenament de llebrers amb vehicle a motor, presentat ja fa anys per
la Federación de Galgos de Castilla La Mancha per a regular aquest tipus de pràctiques i evitar
que altres galgueros patisquen aquestes lamentables agressions.
La cosa té a veure amb l’infame nova llei de caça de Castella la Manxa , aprovada el 2015. 2
L’article 21 d’aquesta llei diu:
Utilització de gossos i altres animals en l’exercici de la caça. La utilització de gossos, cavalls,
fures, aus de falconeria, reclams de peces de caça vives o qualsevol altre animal, per a l’exercici
de la caça, serà respectuosa amb el medi ambient, el benestar animal i l’entorn natural, i s’ajustarà
a les obligacions exigibles per a les persones responsables dels animals, la seua protecció i
maneig, a allò que es determine reglamentàriament i sense perjudici del sotmetiment a les normes
zoosanitàries, d’autorització, identificació i de registre individual que li siguen d’aplicació.
eldiario.es, redacció, 07/12/2016, Denunciado por agredir a una mujer que le pidió no llevar su galgo atado a la1
furgoneta, http://www.eldiario.es/clm/Denuncian-cazador-agredir-llevar-furgoneta_0_588291792.html
Presidencia de la Junta. Ley 3/2015, de 5 de marzo, de Caza de Castilla-La Mancha. [2015/3029]. Diario Oficial de2
Castilla-La Mancha, 12/03/2015 (any 34, nº 49, p. 7.039-7.097), http://docm.castillalamancha.es/portaldocm/
descargarArchivo.do?ruta=2015/03/12/pdf/2015_3029.pdf&tipo=rutaDocm
Cartell de Febrero. El miedo de los galgos,
documental sobre la realitat que neguen els explotadors.
La foto és, precisament, d’uns gossos “entrenats” des d’un
cotxe. Per a veure el documental: https://vimeo.com/
74956745

2. Llegint tot això, podem extraure una sèrie de característiques comunes a tot l’inframón defensor
de l’explotació animal i, més concretament, del que defensa la tortura i matança d’animals per
entreteniment-diversió-tradició-negoci:
1. La seua pràctica mai
r e p r e s e n t a a b ú s i
maltractament. Es passen
la vida negant l’evidència.
L a s e u a d e fi n i c i ó d e
m a l t r a c t a m e n t o d e
benestar és instrumental,
sempre s’ajusta a les seues
necessitats. És per això
que “el bou no pateix”, “els
cavalls no senten les
fuetades i varades” o “els
gossos de caça viuen molt
bé”. No poden fer altra
cosa, repetisc, que negar
l’evidència fins a convertir
l’arrossegament d’un gos
amb un cotxe en una festa.
2. Sempre es defensen amb
la legalitat de les seues
pràctiques i, a la vegada, es
passen el dia reclamant
legalitzacions per a allò que
fan… i que no és legal.
En aquest cas, reclamen un
reglament que legalitze
“l’entrenament amb vehicle
de motor”, perquè no és
legal. Llegint la llei, ni
s ’ a j u s t a a l q u e s e r i a
“ e x i g i b l e a p e r s o n e s
responsables”, ni s’apropa
mínimament a allò que es
p o d r i a d e fi n i r c o m a
“benestar” d’un animal
cosificat, esclavitzat. Com
tantes altres vegades, necessiten un reglament que negue la Raó, per a tornar a dir que el que fan
és legal.
“Què ve primer, la injustícia o la seua justificació ideològica i la seua legitimació legal?”. Aquesta
gent ens dóna molts exemples del funcionament d’aquesta cadena, malgrat que en els seus
arguments semble tot el contrari (que la injustícia ho és perquè està legitimada i és legal).
3. Tenen per costum tapar els seus fets delictius amb denúncies inverses.
Els hem vist mil vegades: son agressius i, per a convertir-se en agressors, busquen la impunitat.
Els agrada dir que ens haurien de tancar a la presó o que ens haurien de fer coses pitjors, i és el
que ens volen fer i ens fan quan es creuen amb les esquenes cobertes. Després, no tarden en
denunciar les víctimes de les seues agressions de haver estat elles les que els han agredit.
Són especialistes en denúncies falses, amb eixe agreujant de ser inverses. Tenen la barra de
denunciar la víctima de la seua pròpia agressió.
Em sembla molt curiós. Estic molt acostumat a veure aquests tres elements a Algemesí, on els
taurins negadors del patiment animal són campions en adaptacions legals per a legitimar les
seues pràctiques no normatives, i on les acostumades agressions a activistes animalistes,
Imatge del comunicat en suport del caçador.

3. sempre documentades, s’intenten distorsionar sistemàticament amb campanyes de falses
acusacions, mai documentades.
Foto de l’animal que estava sent arrossegat pel caçador.