Llengua i Pensament per a ensenyar Ciències

Llengua i Pensament
per a ensenyar Ciències
Jordi Domènech-Casal | @jdomenechca
https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/
Institut Marta Estrada (Granollers)
Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals, UAB

Domenech J, Palacios O, Villarreal L, González-Duarte P, Capdevila M, Atrian S. MTO: the second member of a Drosophila dual
copper-thionein system. FEBS Lett. 2003 Jan 2;533(1-3):72-8. doi: 10.1016/s0014-5793(02)03754-7. PMID: 12505162.
Strikingly  sorprenentment
This agrees with  això coincideix amb...
But only in però només en...
Although  tot i que...

El llenguatge com a graó epistèmic
Würstita Rovell Magnetita

Würstita FeO Rovell Fe2O3 Magnetita Fe3O4

“I com que les paraules són les que
conserven i transmeten les idees, resulta
que no es pot perfeccionar una llengua
sense perfeccionar la ciència, ni la ciència
sense la llengua. Per molt certs que fossin
els fets, per molt justes que fossin les idees,
només transmetríem impressions falses si
no tinguéssim expressions exactes per
nombrar-los”.
Antoine Lavoisier

Exemple modificat a partir d’una proposta de Neus Sanmartí (2003). Imatge de llicència lliure extreta de
https://pixabay.com/es/photos/por-carretera-forestales-temporada-1072823/

Llenguatge   Pensament
• Qui està pensant, quan dues persones dialoguen?
• Cadascuna pensa una cosa diferent?
• Hi ha un pensament conjunt que no és en un cap ni en l’altre? On és, doncs?
• Quina és la direcció, aquí? Primer penso i després dic? Mentre dic, penso?
Anna Sfard

Llenguatge   Pensament
“Quan hom aconsegueix dialogar sobre un tema, no ho fa
perquè ha aconseguit exterioritzar les seves idees com a
paraules, sinó perquè ha aconseguit interioritzar les seves
interaccions comunicatives com a idees”
Caryl Emerson

“La relació entre pensament i paraula no és un
fet, sinó un procés: un anar i venir continuat del
pensament a la paraula i de la paraula al
pensament [...] El pensament no s’expressa
simplement en paraules, sinó que existeix a través
d’elles.”
Lév Vygotski
Vigotsky, L. (1977). Pensamiento y lenguaje. Buenos Aires. La Pléyade.

Les petjades lingüístiques
de la forma de pensar de la Ciència
Poden usar-se com a corriols
per aprendre a pensar-la

Destreses de
Pensament i Lectura
crítica
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies
*El “mapa de sabors” de la llengua és fals i s’ha descartat, malgrat que continuï visible en llibres de text i altres
documents. S’usa aquí com a metàfora de l’intent de separar el que és inseparable (els sabors o les diferents
aproximacions a la llengua)

Microestructures: Iniciadors i
“priming”

Microestructures: Organitzadors
gràfics i Destreses de pensament
Iniciadors de frase + Organitzadors gràfics = Rutines de pensament

Iniciadors, connectors i organitzadors
per enriquir propostes didàctiques i
“aclarir” camins de raonament

Macroestructures
i jerarquització

Superestructures: Pòster Científic
Proyecto C3: indagación científica, lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria (2016), 19, 15-19.
J.Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-kX

Apuntes lingüísticos para el tránsito a la
competencia científica. Leer para indagar en el
aula de ciencias. Didacticae, Revista de
Investigación en Didácticas Específicas, (2019)
5, 85-98. Jordi Domènech-Casal.
Rampes de preguntes

Llenguatge i Pensament Crític
Lectura Crítica

Validació i selecció de fonts (Fitxa CESINF)
Llenguatge i Pensament Crític

McTighe, J. i Wiggins, G (2013) Essential Questions: Opening Doors to Student Understanding. .
ASCD. Alexandria, Virginia USA.
Sardà, A., Márquez, C. i Sanmartí, N. (2006). Cómo promover distintos niveles de lectura de los
textos de ciencias. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias 5, 2, 290-303.
Elder, L. i Paul, R. (2002). El arte de formular preguntas esenciales. Foundation for Critical
Thinking.
Chin, C. i Kayalvizhi, G. (2002). Posing problems for open investigations: What questions do
pupils ask? Research in Science & Technological Education, 20(2): 269–287.
+ preguntes...
Aprenentatge Basat en Projectes, Treballs pràctics i Controvèrsies. 28 experiències i reflexions per
a ensenyar Ciències. Rosa Sensat: Barcelona (2019). Jordi Domènech Casal.
https://wp.me/p25seH-DC
Mueve la Lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar
Ciencia. Graó: Barcelona (2022, en impresión). Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-Nd

La Mirada de la Ciència
Modificat de: Giere, R. (1999). Un nuevo marco para enseñar el razonamiento científico. Enseñanza de
las Ciencias, núm. extra junio 199963-69.

Modificat de Jorba, Gómez i Prat (2000).
Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Edicions 62, Barcelona. Sanmartí, N. (2003). (Ed.)

Descriure i Narrar a les Ciències
1) Posposen el judici i les interpretacions de les dades,
2) Són pertinents, exhaustives i precises. Usen mesures i
magnituds estàndard i definides
3) Incorporen lèxic específic per identificar genèricament parts
o esdeveniments, o #metàfores ("un canal central"). Són
#discontinus: inclouen taules, gràfics o dibuixos.
Dibuix de neurones fet per Ramón y Cajal

WünderKammer Project: Un contexto museístico de enseñanza de la clasificación de los seres vivos. Alambique,
Didáctica de las Ciencias Experimentales (2016) 86, 55-63. Collado, F., Collado, M., Domènech-Casal, J.

Promoure i avaluar
descripcions i narracions científiques
Modificat de Jorba (1998) y Sanmartí (2003).

Modificat de Jorba (1998) y Sanmartí (2003).
Promoure i avaluar
descripcions i narracions científiques

Explicar i justificar a les Ciències
• S’enuncien prèviament i clarament (normalment en
forma de descripció o narració) l’objectiu i els fets que
es pretenen explicar.
• S’estableixen relacions (de lloc, temps, però sobretot
de causa) entre proposicions, abundant els connectors
gramaticals com: com que...per tant, així doncs, d’altra
banda, en conseqüència, a causa de,...
• Es fan servir diferents mitjans d’expressió de models,
com maquetes, dibuixos, simulacions, lèxic o codis
científics o símbols (com ara vectors o símbols químics)
• S’usa el condicional o el subjuntiu.

Taula de desenllaços
Desenllaços Tractament 1
Descriu o
dibuixa aquí el
tractament (què
“li faries” a la
mostra”)
Tractament 2
Descriu o
dibuixa aquí el
tractament (què
“li faries” a la
mostra”)
Conclusió Model
proposat
Possibilitat 1 Si… I… Llavors, això
voldria dir
que...
Perquè...
Possibilitat 2
Possibilitat n
De la pregunta investigable a l’experiment
Escritura de artículos y diseño de experimentos: andamios para escribir, pensar y actuar en el laboratorio.
Enseñanza de las Ciencias, número especial. Congreso ENSE Ciencias (2013), 1085-1089. J. Domènech-Casal.
https://wp.me/p25seH-dD

Exposar – Explicar - Justificarrespostes en exàmens:
Com convenceries algú de la teva resposta / posició?

Com convenceries algú de la teva resposta / posició?
Protocol TestingScienceSkills: una eina senzilla per a dissenyar preguntes d’examen per a l’avaluació de
les habilitats científiques de l’alumnat. Revista Ciències (2015) 30, 20-28. Elisa Goytia, Isabel Besson,
Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-oB

Cadenes de causes
Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento científico en torno a la deriva
continental y la tectónica de placas. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1),
186-197. J. Domènech https://wp.me/p25seH-iv

Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento
científico en torno a la deriva continental y la tectónica de placas. Revista Eureka
sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1), 186-197. J. Domènech
https://wp.me/p25seH-iv

Conversa exploratòria
Descifrando el código genético: reproducción de un descubrimiento
científico. Science in school (2016), 36, 47-51. J. Domènech-Casal

“Infusionar” el lèxic
en la discussió dels problemes que el fan necessari

Life Bricks: una experiencia de aprendizaje sobre las bases químicas del metabolismo mediante juegos de
construcción. Revista Alambique de didáctica de las Ciencias Experimentales, 106, 55-62. Jordi Domènech-
Casal y Anna Marbà-Tallada. https://wp.me/p25seH-Ni

Seminaris
socràtics

Seminaris socràtics

Conversa clàssica Confinament COVID:
-Jordi, no entenc la tasca, me la pots explicar?
-És clar, digues-me què SÍ entens i què NO entens i així podré ajudar-te
millor.
-D'acord, em poso a veure què entenc i què no, i et dic alguna cosa.
Lectura exploratòria

Lectura
exploratòria

Rampes de preguntes
“De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No
lo ligaron lligamente, pero lo sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las
grascas, la murolla drinó priscamente. Al euridor suyo, los misquis lo desgliparon
porque estaban nipando el brsoqui. Nalón, la murolla, estaba gastardando
frascamente los nisquis, acrollándose del esqueleto. Por eso se fraslíó”
¿Qué pridró las grascas?
¿Cómo lo sarretaron?

Rampes de preguntes
“De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No
lo ligaron lligamente, pero lo sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las
grascas, la murolla drinó priscamente. Al euridor suyo, los misquis lo desgliparon
porque estaban nipando el brsoqui. Nalón, la murolla, estaba gastardando
frascamente los nisquis, acrollándose del esqueleto. Por eso se fraslíó”
¿Qué pridró las grascas?
¿Cómo lo sarretaron?
¿Porqué crees que nascró la murolla?

Argumentar
• Es vinculen de forma explícita a dades, que es relacionen
entre sí com a proves mitjançant connectors gramaticals
com: en canvi, d’altra banda, en conseqüència, per tant,
malgrat tot, tot i així
• Inclouen justificacions, mencionen i usen models científics
de manera explícita
• S’usa el temps verbal en subjuntiu o condicional,
• Tenen superestructures dialògiques o textuals pròpies
(identificació de tesis, arguments i contra-arguments,
conclusions) orientades a convèncer i delimiten
explícitament el grau de certesa del que es diu.

Avaluar i usar proves
Diseño y caracterización de un Proyecto de Indagación alrededor de la Evolución Humana y la Paleontología.
Investigación en la escuela (2016) 90, 49-71. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-qN

Avaluar i usar proves
Jiménez-Aleixandre, M.P. (2010). 10 ideas clave. Competencias en argumentación y uso de pruebas.
Barcelona: Graó.

Ús de proves
Especificitat, fiabilitat, Suficiència
Diseño y caracterización de un Proyecto de Indagación alrededor de la Evolución Humana y la Paleontología.
Investigación en la escuela (2016) 90, 49-71. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-qN

Howlin’ Wolves: un proyecto de astronomía para conectar la observación, el modelo científico y la
experiencia cultural. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 95, 53-58. Jordi Domènech-
Casal. https://wp.me/p25seH-yj

Argumentació i debat
Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos
actividades alrededor de la genética. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2017) 14(3),
601–620. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tP

Balança d’arguments
Escalas de certidumbre y balanzas de argumentos. Una experiencia de construcción de marcos epistemológicos
para el trabajo con Pseudociencias. Revista Ápice de Educación Científica (2019), 3 (2), 37-53. Domènech-Casal, J.
https://wp.me/p25seH-DO

Toulmin, S. (1958). The uses of argument. Cambridge: Cambridge University Press.
Estructura de l’argumentació

Per seguir discutint...
Cotteron, J. (1995). ¿Secuencias didácticas para enseñar a argumentar en la escuela primaria? Comunicación,
lenguaje y educación 25, 79-94.
Dolz, J. (1995). Escribir textos argumenativos para mejorar su comprensión. Comunicación, Lenguaje y
Educación, 25, 65-77.
Osborne, J., Erduran, S. i Simon, S. (2004). Ideas, Evidence and Argument in Science. In-service training pack,
Resource Pack and Video. Londres: Nuffield Foundation.
Sardà, A., Sanmartí, N. (2010). Enseñar a argumentar científicamente, un reto de las clases de ciencias.
Enseñanza de las Ciencias, 18 (3), 405-422.

Bakhtin, M. (1982). El problema de
los géneros discursivos. En: Estética
de la creación verbal. México. Siglo
XXI, pp. 248-293.

Drug Research: una secuencia contextualizada de indagación sobre mitosis, cáncer y creación del conocimiento
científico. Investigación en la escuela (2016), 88, 1-19. J. Domènech. https://wp.me/p25seH-kV
Gèneres textuals: article científic

Drug Research: una secuencia
contextualizada de indagación
sobre mitosis, cáncer y
creación del conocimiento
científico. Investigación en la
escuela (2016), 88, 1-19. J.
Domènech.
https://wp.me/p25seH-kV
Gèneres
textuals:
article
científic

Drug Research: una secuencia contextualizada
de indagación sobre mitosis, cáncer y creación
del conocimiento científico. Investigación en
la escuela (2016), 88, 1-19. J. Domènech.
https://wp.me/p25seH-kV
Gèneres textuals:
article científic

Proyecto C3: indagación científica, lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria (2016), 19, 15-19.
J.Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-kX
Gèneres textuals: Pòster científic

Proyecto C3: indagación
científica, lengua y contextos
en la ESO. Aula de
Secundaria (2016), 19, 15-19.
J.Domènech-Casal.
https://wp.me/p25seH-kX
Gèneres
textuals:
Pòster
científic

Gèneres textuals: Assaig científic
Propuesta de un marco para la secuenciación didáctica de Controversias Socio-Científicas. Estudio con dos
actividades alrededor de la genética. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2017) 14(3),
601–620. Jordi Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tP

Gèneres textuals: Assaig científic
Propuesta de un marco
para la secuenciación
didáctica de Controversias
Socio-Científicas. Estudio
con dos actividades
alrededor de la
genética. Revista Eureka
sobre Enseñanza y
Divulgación de las
Ciencias (2017) 14(3), 601–
620. Jordi Domènech-Casal.
https://wp.me/p25seH-tP
Rúbrica
McLeares

Pàgina de Llibreta de
laboratori de Linus Pauling,
investigador sobre l’estructura
de l’ADN, abans de la seva
elucidació.
Gèneres
textuals:
llibreta de
laboratori

Dates (text narratiu)
Cites (text expositiu)
Hipòtesis i argumentacions
(text argumentatiu)
Dibuixos i descripcions (text
descriptiu)
Gèneres
textuals:
llibreta de
laboratori

Més gèneres textuals
Fitxa mèdica de diagnòstic inicial / triatge.
Perfil topogràfic de projecte arquitectònic.
Llibreta de laboratori.
Informe arqueològic.
Autòpsia.
Article Científic.
Pòster Científic.
Llibreta de camp d'etologia.
Procediment Normalitzat de Treball (PNT).
Informe d’obres de reconstrucció d'una
seqüència estratigràfica.
Planificació d'una missió espacial.
Seminari de laboratori.
Predicció del temps per a un programa
Televisiu
Principis de funcionament d'un projecte
tecnològic.
Interpretació d'un relleu geològic per projecte
d’obra d’infraestructures.
Informes tècnics de qualitat de l'aire
Peritatge en un judici d’accident
Comunicat mèdic de lesió mèdica.
Sol·licitud de finançament de projecte
d'investigació.
Pla de tractament de dieta.
Patent de síntesi química.
Llibret d'instruccions d'un artefacte tecnològic.
Informe governamental de riscos geològics.
Prospecte d'un medicament.
Quines oportunitats de pensament científic ofereixen?
Domènech-Casal, J. (2019). Estrategias lingüísticas para el tránsito a la competencia científica. Hablar y
escribir para pensar en el aula de ciencias. Investigación en la escuela, 97, 50-68. https://wp.me/p25seH-
DU

Litúrgies
La deambulació en un Congrés Científic

Litúrgies
La deambulació en un Congrés Científic
En un Congrés científic:
• Qui escolta no sap abans què li explicaran i està intentant connectar-ho amb el que ja sap.
• Ningú va només a exposar, sinó també a que li ofereixin altres perspectives sobre el seu propi
treball.
• Existeix un coneixement conjunt que només es pot albirar interrogant el conjunt des de diferents
punts de vista.

Litúrgies
La deambulació
en un Congrés
Científic
Un Congreso Científico en secundaria:
articulando el Aprendizaje Basado en
Proyectos y la Indagación
científica. Investigación en la Escuela (2017)
91, 72-89. Isabel Llorente, Xavier Domènech,
Neus Ruiz, Imma Selga, Carles Serra, Jordi
Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-tT

Seminaris de laboratori
Pràctiques mudes, congressos científics, seminaris de recerca i altres dinàmiques científiques d’oralitat
al laboratori i a l’aula. Revista Ciències (2015), 29, 15-24. Besson, I., Goytia, E., Miró, M., Domènech, J.
https://wp.me/p25seH-in

Pràctiques mudes, congressos científics, seminaris de recerca i altres dinàmiques científiques d’oralitat
al laboratori i a l’aula. Revista Ciències (2015), 29, 15-24. Besson, I., Goytia, E., Miró, M., Domènech, J.
https://wp.me/p25seH-in
Seminaris de laboratori

Chasing
after
Caminalcules
https://sites.google.com/a/xtec.cat/caminalcules/
Litúrgies

Chasing
after
Caminalcules
https://sites.google.com/a/xtec.cat/caminalcules/
Una secuencia didáctica en contexto sobre evolución, taxonomía y estratigrafía basada en la
indagación y la comunicación científica. Alambique, didáctica de las Ciencias Experimentales (2014),
78, 51-59. J. Domènech. https://wp.me/p25seH-hu
“Decir el conocimiento”
vs
“Construir el conocimiento”
(Beritier i Scardamaglia)

Més discursos sobre el discurs...
Bakhtin, M. (1982). El problema de los géneros discursivos. En: Estética de la creación verbal. México. Siglo
XXI, pp. 248-293.
Van Dijk, T. A. (1980). Estructuras y funciones del discurso. Madrid: Siglo XXI.
Scardamalia, M., Beritier, C. (1992): Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita.
Infancia y aprendizaje, 58, 43-64.

Idees sobre el disseny d’activitats
La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino ciego y
zurdo. La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su vecino
ciego y zurdo.

ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una zamarra en su cocina para su
vecino ciego y zurdo. La señora Lucía zurcía una zamarra
en su cocina para su vecino ciego y zurdo.

ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una zamarra en su
cocina para su vecino ciego y zurdo. La
señora Lucía zurcía una zamarra en su
cocina para su vecino ciego y zurdo.

ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una zamarra en su
cocina para su vecino ciego y zurdo. La
señora Lucía zurcía una zamarra en su
cocina para su vecino ciego y zurdo.
La señora Lucía zurcía una
zamarra en su cocina para su
vecino ciego y zurdo.

Bastides i affordances
• Iniciadors de frase i
connectors gramaticals
• Organitzadors gràfics i
rutines de pensament
• Referents d'aula
• Plantilles
• Rúbriques i bases
d'orientació
• Modelatge

• https://sites.google.com/view/itinerariominerva
• https://sites.google.com/view/itinerario-sarasvati
Bastides i affordances

Demanda cognitiva i lingüística

Destreses de
Pensament
Habilitats Cognitivo-
lingüístiques
Gèneres Textuals
Litúrgies
*El “mapa de sabors” de la llengua és fals i s’ha descartat, malgrat que continuï visible en llibres de text i altres
documents. S’usa aquí com a metàfora de l’intent de separar el que és inseparable (els sabors o les diferents
aproximacions a la llengua)

https://sites.google.com/a/xtec.cat/c3/home
Per saber-ne més

• https://sites.google.com/view/itinerariominerva
• https://sites.google.com/view/itinerario-sarasvati
Per saber-ne més

• Proyecto C3: indagación científica, lengua y contextos en la ESO. Aula de Secundaria (2016), 19,
15-19. J.Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-kX
• Apuntes lingüísticos para el tránsito a la competencia científica. Leer para indagar en el aula de
ciencias. Didacticae, Revista de Investigación en Didácticas Específicas, 5, 85-98. Jordi
Domènech-Casal. https://wp.me/p25seH-zk
• Estrategias lingüísticas para el tránsito a la competencia científica. Hablar y escribir para pensar
en el aula de ciencias. Investigación en la escuela, 97, 50-68. Jordi Domènech-Casal
https://wp.me/p25seH-DU
• Escalas de certidumbre y balanzas de argumentos. Una experiencia de construcción de marcos
epistemológicos para el trabajo con Pseudociencias. Revista Ápice de Educación
Científica (2019), 3 (2), 37-53. Domènech-Casal, J. https://wp.me/p25seH-DO
• Aprendizaje Basado en Proyectos, Trabajos prácticos y controversias. 28 experiencias y
reflexiones para enseñar Ciencias. Jordi Domènech-Casal. Octaedro: Barcelona (2019)
https://wp.me/p25seH-HD
• Mueve la Lengua, que el cerebro te seguirá. 75 acciones lingüísticas para enseñar a pensar
Ciencia. Jordi Domènech-Casal. Graó: Barcelona (2022, en impresión) https://wp.me/p25seH-
Nd
Per saber-ne més

Llengua i Pensament
per a ensenyar Ciències
Jordi Domènech-Casal | @jdomenechca
https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/
Institut Marta Estrada (Granollers)
Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals, UAB
https://wp.me/p25seH-XQ

Llengua i Pensament per a ensenyar Ciències

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Llengua i Pensament per a ensenyar Ciències

Similar to Llengua i Pensament per a ensenyar Ciències (20)

More from jdomen44

More from jdomen44 (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Llengua i Pensament per a ensenyar Ciències