Xerrada feta a la trobada de persones coordinadores i formadores del Programa Magnet el 14 de febrer de 2023. A la xerrada es descriu el paper que tenen les narracions (individuals i col·lectives) en la consolidació de comunitats de canvi per a fer-ne explícit el sentit. Es descriuen espais i accions de centre (documentació, rebuda de nous professionals, tutories amb alumnes, converses amb les famílies…) que serveixen per a alimentar i modificar les narracions.

1. Hi havia una vegada…
El paper de les narracions en els processos de canvi
Jordi Domènech Casal
INS Marta Estrada (Granollers)
https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/ | @jdomenechca
https://wp.me/p25seH-12I

2. Com/Perquè vau decidir participar?
STEMtools: una proposta per a planificar el desplegament STEM a l’escola. Revista Ciències 44, 72-87. Anna Albalat, Eva
Mateo, Digna Couso, Jordi Domènech-Casal.

3. Narracions consistents Narracions inconsistents
Com/Perquè vau decidir participar?
STEMtools: una proposta per a planificar el desplegament STEM a l’escola. Revista Ciències 44, 72-87. Anna Albalat, Eva
Mateo, Digna Couso, Jordi Domènech-Casal.

4. Smith, D., Schlaepfer, P., Major, K. et al. Cooperation and the evolution of hunter-gatherer storytelling. Nat
Commun 8, 1853 (2017). https://doi.org/10.1038/s41467-017-02036-8

5. Les narracions al nostre voltant
comunitat, valors, dirigir la mirada, empatia, acció

6. Les narracions al canvi educatiu
A l'activitat Landscapes es proposa a l'alumnat que
dibuixi un paisatge i associï formacions degudes a agents
geològics externs. Tot seguit, organitzats en equips de
tres alumnes, han d'elaborar una maqueta en 3D de
cada paisatge per integrar-les en una de sola, i
urbanitzar-la (ciutats, carreteres, explotacions agràries,
polígons industrials...), formant una comarca. Cada equip
ha d’identificar els riscos geològics i ambientals de la
seva comarca i amb un pressupost limitat escollir dins un
menú d’intervencions aquelles adequades per a la
prevenció o mitigació dels riscos geològics.
Activitat Landscapes
Descripció
Objectius d’aprenentatge
• Quins són els agents externs i quins processos produeixen
• Quines formacions geològiques són degudes a agents externs
• Quins riscos provoquen els agents externs i quines mesures es poden aplicar
• A interpretar/representar el relleu mitjançant mapes i maquetes
• Com dissenyar fórmules matemàtiques i coeficients
Landscapes. Un proyecto STEM sobre
geodinámica externa, riesgos geológicos y
sostenibilidad. Revista Eureka sobre Enseñanza
y Divulgación de las Ciencias 19(3), 3205
(2022). J.Domènech-Casal, M.Rotllan, M. Tor,
A.Garcia. https://wp.me/p25seH-VS

7. Les narracions al canvi educatiu
A l'activitat Landscapes es proposa a l'alumnat que
dibuixi un paisatge i associï formacions degudes a agents
geològics externs. Tot seguit, organitzats en equips de
tres alumnes, han d'elaborar una maqueta en 3D de
cada paisatge per integrar-les en una de sola, i
urbanitzar-la (ciutats, carreteres, explotacions agràries,
polígons industrials...), formant una comarca. Cada equip
ha d’identificar els riscos geològics i ambientals de la
seva comarca i amb un pressupost limitat escollir dins un
menú d’intervencions aquelles adequades per a la
prevenció o mitigació dels riscos geològics.
Activitat Landscapes
Descripció
Objectius d’aprenentatge
• Quins són els agents externs i quins processos produeixen
• Quines formacions geològiques són degudes a agents externs
• Quins riscos provoquen els agents externs i quines mesures es poden aplicar
• A interpretar/representar el relleu mitjançant mapes i maquetes
• Com dissenyar fórmules matemàtiques i coeficients
Havíem observat –i ens frustrava- que alguns alumnes no participaven prou en les activitats i, en canvi, quan hi havia
objectes tangibles a l’aula (disseccions, maquetes…) sí que ho feien. No volíem renunciar a activitats cognitivament exigents
(no és suficient “fer maquetes”), però vam pensar que situar una maqueta al centre de les discussions, i incorporar aspectes
creatius podria servir per a no perdre alumnes.
Narració
Landscapes. Un proyecto STEM sobre
geodinámica externa, riesgos geológicos y
sostenibilidad. Revista Eureka sobre Enseñanza
y Divulgación de las Ciencias 19(3), 3205
(2022). J.Domènech-Casal, M.Rotllan, M. Tor,
A.Garcia. https://wp.me/p25seH-VS

8. Les narracions al canvi educatiu
A l'activitat Landscapes es proposa a l'alumnat que
dibuixi un paisatge i associï formacions degudes a agents
geològics externs. Tot seguit, organitzats en equips de
tres alumnes, han d'elaborar una maqueta en 3D de
cada paisatge per integrar-les en una de sola, i
urbanitzar-la (ciutats, carreteres, explotacions agràries,
polígons industrials...), formant una comarca. Cada equip
ha d’identificar els riscos geològics i ambientals de la
seva comarca i amb un pressupost limitat escollir dins un
menú d’intervencions aquelles adequades per a la
prevenció o mitigació dels riscos geològics.
Activitat Landscapes
Descripció
Objectius d’aprenentatge
• Quins són els agents externs i quins processos produeixen
• Quines formacions geològiques són degudes a agents externs
• Quins riscos provoquen els agents externs i quines mesures es poden aplicar
• A interpretar/representar el relleu mitjançant mapes i maquetes
• Com dissenyar fórmules matemàtiques i coeficients
Havíem observat –i ens frustrava- que alguns alumnes no participaven prou en les activitats i, en canvi, quan hi havia
objectes tangibles a l’aula (disseccions, maquetes…) sí que ho feien. No volíem renunciar a activitats cognitivament exigents
(no és suficient “fer maquetes”), però vam pensar que situar una maqueta al centre de les discussions, i incorporar aspectes
creatius podria servir per a no perdre alumnes.
Narració
Landscapes. Un proyecto STEM sobre
geodinámica externa, riesgos geológicos y
sostenibilidad. Revista Eureka sobre Enseñanza
y Divulgación de las Ciencias 19(3), 3205
(2022). J.Domènech-Casal, M.Rotllan, M. Tor,
A.Garcia. https://wp.me/p25seH-VS

9. Visió madura de la innovació
(Pla Autonomia)
Informacions “sota la superficie” (context,
cultura profesional, motivacions, mirada
sobre l’alumne…)
Les NARRACIONS podien
jugar un paper en els
processos de canvi educatiu…
Comunitat i llenguatges
propis, vocabulari referencial
Improvització i
sumar aportacions

10. Pla d’autonomia
Colors  disciplina
Autonomia  enretirar bastides
Autonomia  projectes personals
El Pla d’Autonomia: obrint espais cap a l’emancipació de l’alumnat. Revista Catalana de Pedagogia (2023, in press).
Isabel Llorente Gutiérrez, Rosa Blanco Mateo, Victòria Carrió Roldán, Jordi Domènech-Casal.

11. Les narracions són brutalisme
Una invitació al Brutalisme Educatiu. Pupitrelàndia.
https://blogcienciesnaturals.wordpress.com/2022/12/20/u
na-invitacio-al-brutalisme-educatiu/
Jordi Domènech

12. Propietats de les narracions
“Amb el temps compartir
històries comunes crea una
comunitat d'interpretació... de
gran eficàcia no només per a la
cohesió cultural en general sinó
especialment per a la creació
d'un complex de lleis: el corpus
juris”.
Siciliani, J.M. (2014). Contar según Jerome Bruner. Itinerario Educativo, xxviii (63), 31-59
Bruner, J. (2003). La fábrica de historias. Derechos, literatura, vida. México: FCE.
Jérome Bruner

13. Narracions i narradors
• Individual
• De grup
• De centre o Pla de Centre
• D’equip de formadors
• De Programa

14. Espais de narració
• Documents de centre (UDs, PIs…)
• Blog
• Articles de centre
• Trobades, jornades
• Reunions amb les famílies

15. Fer bones narracions
• Expliciten valors i principis (No m’agradava que…)
• Són en primera persona i mencionen emocions. (Això
em sorprenia, perquè…)
• Descriuen un itinerari (cognitiu, emocional, de
propòsits…). (Primer vaig pensar que…)
• Creen un vocabulari compartit (“activitats Fitness”).
• Exposen limitacions i constrenyiments que mostren
l’escenari (En aquell moment, no podíem fer això
perquè…)
• Són obertes a continuar creixent. (De moment, pensem
que…)

16. Actualitzar narracions
•Incloure a la documentació del Pla un breu text amb una narració sobre com es va arribar a
la necessitat/oportunitat del pla.
•A l'arribada de nous docents al centre educatiu, compartir amb els docents no només la
part del Pla en què participen, sinó també la resta del Pla i la narració del Pla (com s'hi va
arribar).
•Realitzar claustres (per exemple, semestrals) de rendiment de comptes sobre el Pla, en què
sempre s'iniciï per la narració del Pla (Recordeu que aquest Pla va néixer quan vam veure
que…).
•Promoure accions de comunicació (guies del professorat, participació en jornades
educatives, xarxes socials, pàgina web i xarxes del centre, o fins i tot petits articles en revistes
de divulgació didàctica) on siguin els mateixos docents els encarregats d'elaborar i compartir
aquesta narració, i difondre aquestes accions comunicatives dins del Claustre.
•Compartir i celebrar els èxits amb la comunitat en sentit ampli (alumnat, famílies,
docents,…) i assegurar-se de comunicar la narració. (“Fa dos anys estàvem pensant
que…després vam veure que…això va portar al Pla, avui, dos anys després, celebrem que…”).
Aprenentatge basat en projectes per a STEM. Breu manual pràctic. Rosa Sensat: Barcelona (2023, en
impressió). Jordi Domènech Casal. https://wp.me/p25seH-11X

17. Les narracions, la pràctica i
l’evidència
La escritura de artículos de divulgación como estrategia de formación docente. Escribir para pensar la
práctica. REIRE Revista d’Innovació i Recerca en Educació, (2023) 16(1), 1–17. Domènech-Casal, J.

19. Hi havia una vegada…
El paper de les narracions en els processos de canvi
Jordi Domènech Casal
INS Marta Estrada (Granollers)
https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/ | @jdomenechca
https://wp.me/p25seH-12I