3. Previ a l'arribada d’Hèracles, molts anys enrere vivia un
home anomenat Asterion, el rei de Creta. Després de la seva
mort, els seus tres fills Minos, Serpeón i Radamantis van
disputar el tron.
Aquesta baralla va ser sentenciada per Minos, qui va dir al
seu benefici que els déus l'afavorien i que ell era la persona
correcta per a exercir el regnat. Com és d'esperar-se, els
germans no van quedar conformes amb aquesta decisió, pel
que li van demanar que demostrés aquest afavoriment per
part dels déus.
EL BOU DE CRETA
4. Minos, astut va acceptar el repte perquè estava segur que el que demanés
als déus li seria concedit. És així que va demanar que un bou brau sortís de
la mar. El que no sabien els germans és que existia un acord previ de Minos
amb el déu Posidó, que era el qui faria sortir el bou sortir de l'aigua, a canvi
del posterior sacrifici del mateix.
I tal com es va dir, va emergir per sorpresa de tots, un bou blanc com el
marbre de la mar. Els germans, quedant conformes, van deixar que Minos
governés. El problema va ser que a Minos li va agradar tant el bou que s’ho
va quedar per a ell i en va sacrificar a un altre en el seu lloc.
Però Minos va oblidar que no es pot enganyar a un déu, pel que Posidó,
enfurit, va convertir aquell bou blanc en un terrible monstre que devastava i
devorava tot al seu pas, tornant-lo indomable per la seva gran fúria,
terroritzant la població de Creta.
EL BOU DE CRETA
5. En arribar a Creta, Hèracles s'adona dels problemes causats pel bou de
Creta, doncs al seu voltant només es veien els arbres arrencats, cases
destruïdes, sang regada pels carrers i no hi havia cap persona a la vista.
En fer uns pocs passos pels carrers, va escoltar el renou d'unes
trepitjades i un rugit fort; era el bou que s'acostava per a atacar.
Hèracles va mirar-lo fixament als ulls, i el bou en sentir la mirada
desafiant d'aquell home, el va envestir amb totes les seves forces. No
obstant això, Hèracles es va quedar immòbil fins al darrer moment en
que es va acostar aquell bou i es va girar, aconseguint esquivar l'atac. El
bou, en veure's desafiat, va tornar a envestir. Aprofitant l’oportunitat,
Hèracles va aconseguir saltar i muntar-se sobre el llom d'aquell
animal.
EL BOU DE CRETA
6. Després de llargues hores de frenètica lluita, el bou botava, es remenava i
es sacsejava, intentant desfer-se d'aquell home que tenia agarrat amb força
a una banya. Qualsevol mortal comú hagués caigut, però Hèracles es
mantenia aferrat al llom del bou fins al punt del cansament d'aquella
bèstia. La bèstia i l’home van seguir lluitant fins que a la fi, el bou va caure
a terra sense cap força.
Després d'haver estat domat, Hèracles va creuar la mar sobre el llom del
bou per a tornar a Grècia, on Euristeu, sorprès per la gesta, va rebre a
l'animal.
Després d’haver estat entregat el bou de Creta, Euristeu va dedicar
l'assoliment a Hera, qui el va deixar en llibertat. Com que Hera odiava a
Hèracles, va dur al toro primer a Esparta, després a Arcàdia, a l'Istme i a la
marató Àtica, on posteriorment Teseu el la portar a Atenes per a
sacrificar-lo en nom d'Atenea.
EL BOU DE CRETA
7. Diomedes, el rei de Tràcia, posseïa quatre eugues salvatges i
antropòfagues. És a dir, que menjaven carn humana, de
manera que Diomedes realitzava sacrificis per tal de poder
mantenir aquestos animals forts i saludables.
Principalment, Diomedes els alimentava amb els seus
hostes.
Així, aquests animals tenien tanta força que havien de ser
encadenats amb ferros gruixuts ja que, pel contrari,
s'alliberarien i iniciarien una massacre a la població.
Euristeu, havent-se assabentat d'això, va ordenar a Hèracles
el vuitè treball: domar aquestes perilloses eugues.
LES EUGUES DE
DIOMEDES
8. Hèracles va partir amb un grup de voluntaris i va aconseguir arrebatar els
animals de Diomedes. Aquest últim es va enfadar tant que va juntar un
exèrcir per matar Hèracles. No obstant, Hèracles va matar primer
Diomedes i va llançar el seu cos, encara amb vida, a les seves eugues.
Aleshores, després d'haver-lo devorat, les eugues es varen tornar tan
manses que l'heroi les va poder lligar al carro de Diomedes per tal de
portar-les cap a Micenes.
El poble de Tràcia es va aixecar contra ell per venjar la mort del seu rei, i
Hèracles va haver de combatre novament. Va demanar a Abdero, un fill de
Hermes i amic i servent d’Hèracles, que tingués cura de les eugues.
Hèracles va obtindre la victòria en la seva batalla, però immediatament va
adonar-se que Abdero havia estat devorat per les eugues. L'heroi va
enterrar els seus restes amb tots els honors i va fundar la ciutat d'Abdera en
el seu nom.
LES EUGUES DE
DIOMEDES
9. Finalment, Hèracles va poder dur les eugues domesticades a
Micenes, ja no practicaven la antropofagia, i les entregà a
Euristeu, que les va consagrar a Hera, la seva aliada.
Es diu que les eugues varen morir en el mont Olimp
devorades per les feres.
LES EUGUES DE
DIOMEDES
10. CREDITS: This presentation template was created
by Slidesgo, including icons by Flaticon, and
infographics & images by Freepik
GRÀCIES
Jaume Llinàs Sansó
llinasjaume18234@iesmossenalcover.cat
Anna Maria Galletero Ribalta
galleteroannamaria18061@iesmossenalcover.cat
2020. IES Mossèn Alcover, Manacor.