SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
Anna Maria Galletero &
Jaume Llinàs (1º Batxiller)
ELS TREBALLS
D’HÈRACLES (7 i 8)
EL BOU DE CRETA07
LES EUGUES DE DIÒMEDES08
Previ a l'arribada d’Hèracles, molts anys enrere vivia un
home anomenat Asterion, el rei de Creta. Després de la seva
mort, els seus tres fills Minos, Serpeón i Radamantis van
disputar el tron.
Aquesta baralla va ser sentenciada per Minos, qui va dir al
seu benefici que els déus l'afavorien i que ell era la persona
correcta per a exercir el regnat. Com és d'esperar-se, els
germans no van quedar conformes amb aquesta decisió, pel
que li van demanar que demostrés aquest afavoriment per
part dels déus.
EL BOU DE CRETA
Minos, astut va acceptar el repte perquè estava segur que el que demanés
als déus li seria concedit. És així que va demanar que un bou brau sortís de
la mar. El que no sabien els germans és que existia un acord previ de Minos
amb el déu Posidó, que era el qui faria sortir el bou sortir de l'aigua, a canvi
del posterior sacrifici del mateix.
I tal com es va dir, va emergir per sorpresa de tots, un bou blanc com el
marbre de la mar. Els germans, quedant conformes, van deixar que Minos
governés. El problema va ser que a Minos li va agradar tant el bou que s’ho
va quedar per a ell i en va sacrificar a un altre en el seu lloc.
Però Minos va oblidar que no es pot enganyar a un déu, pel que Posidó,
enfurit, va convertir aquell bou blanc en un terrible monstre que devastava i
devorava tot al seu pas, tornant-lo indomable per la seva gran fúria,
terroritzant la població de Creta.
EL BOU DE CRETA
En arribar a Creta, Hèracles s'adona dels problemes causats pel bou de
Creta, doncs al seu voltant només es veien els arbres arrencats, cases
destruïdes, sang regada pels carrers i no hi havia cap persona a la vista.
En fer uns pocs passos pels carrers, va escoltar el renou d'unes
trepitjades i un rugit fort; era el bou que s'acostava per a atacar.
Hèracles va mirar-lo fixament als ulls, i el bou en sentir la mirada
desafiant d'aquell home, el va envestir amb totes les seves forces. No
obstant això, Hèracles es va quedar immòbil fins al darrer moment en
que es va acostar aquell bou i es va girar, aconseguint esquivar l'atac. El
bou, en veure's desafiat, va tornar a envestir. Aprofitant l’oportunitat,
Hèracles va aconseguir saltar i muntar-se sobre el llom d'aquell
animal.
EL BOU DE CRETA
Després de llargues hores de frenètica lluita, el bou botava, es remenava i
es sacsejava, intentant desfer-se d'aquell home que tenia agarrat amb força
a una banya. Qualsevol mortal comú hagués caigut, però Hèracles es
mantenia aferrat al llom del bou fins al punt del cansament d'aquella
bèstia. La bèstia i l’home van seguir lluitant fins que a la fi, el bou va caure
a terra sense cap força.
Després d'haver estat domat, Hèracles va creuar la mar sobre el llom del
bou per a tornar a Grècia, on Euristeu, sorprès per la gesta, va rebre a
l'animal.
Després d’haver estat entregat el bou de Creta, Euristeu va dedicar
l'assoliment a Hera, qui el va deixar en llibertat. Com que Hera odiava a
Hèracles, va dur al toro primer a Esparta, després a Arcàdia, a l'Istme i a la
marató Àtica, on posteriorment Teseu el la portar a Atenes per a
sacrificar-lo en nom d'Atenea.
EL BOU DE CRETA
Diomedes, el rei de Tràcia, posseïa quatre eugues salvatges i
antropòfagues. És a dir, que menjaven carn humana, de
manera que Diomedes realitzava sacrificis per tal de poder
mantenir aquestos animals forts i saludables.
Principalment, Diomedes els alimentava amb els seus
hostes.
Així, aquests animals tenien tanta força que havien de ser
encadenats amb ferros gruixuts ja que, pel contrari,
s'alliberarien i iniciarien una massacre a la població.
Euristeu, havent-se assabentat d'això, va ordenar a Hèracles
el vuitè treball: domar aquestes perilloses eugues.
LES EUGUES DE
DIOMEDES
Hèracles va partir amb un grup de voluntaris i va aconseguir arrebatar els
animals de Diomedes. Aquest últim es va enfadar tant que va juntar un
exèrcir per matar Hèracles. No obstant, Hèracles va matar primer
Diomedes i va llançar el seu cos, encara amb vida, a les seves eugues.
Aleshores, després d'haver-lo devorat, les eugues es varen tornar tan
manses que l'heroi les va poder lligar al carro de Diomedes per tal de
portar-les cap a Micenes.
El poble de Tràcia es va aixecar contra ell per venjar la mort del seu rei, i
Hèracles va haver de combatre novament. Va demanar a Abdero, un fill de
Hermes i amic i servent d’Hèracles, que tingués cura de les eugues.
Hèracles va obtindre la victòria en la seva batalla, però immediatament va
adonar-se que Abdero havia estat devorat per les eugues. L'heroi va
enterrar els seus restes amb tots els honors i va fundar la ciutat d'Abdera en
el seu nom.
LES EUGUES DE
DIOMEDES
Finalment, Hèracles va poder dur les eugues domesticades a
Micenes, ja no practicaven la antropofagia, i les entregà a
Euristeu, que les va consagrar a Hera, la seva aliada.
Es diu que les eugues varen morir en el mont Olimp
devorades per les feres.
LES EUGUES DE
DIOMEDES
CREDITS: This presentation template was created
by Slidesgo, including icons by Flaticon, and
infographics & images by Freepik
GRÀCIES
Jaume Llinàs Sansó
llinasjaume18234@iesmossenalcover.cat
Anna Maria Galletero Ribalta
galleteroannamaria18061@iesmossenalcover.cat
2020. IES Mossèn Alcover, Manacor.

More Related Content

What's hot (20)

Zeus, pare de déus i homes
Zeus, pare de déus i homesZeus, pare de déus i homes
Zeus, pare de déus i homes
 
Hades
HadesHades
Hades
 
Odissea_1BATX
Odissea_1BATXOdissea_1BATX
Odissea_1BATX
 
Hercules
HerculesHercules
Hercules
 
Teseu en el laberint
Teseu en el laberintTeseu en el laberint
Teseu en el laberint
 
Odissea iconografia per cants
Odissea iconografia per cantsOdissea iconografia per cants
Odissea iconografia per cants
 
Edip
EdipEdip
Edip
 
Eneida2015
Eneida2015Eneida2015
Eneida2015
 
Faetont
FaetontFaetont
Faetont
 
Prometeu
PrometeuPrometeu
Prometeu
 
Medea powerpoint
Medea powerpointMedea powerpoint
Medea powerpoint
 
Heracles
HeraclesHeracles
Heracles
 
Mite cheyi
Mite cheyiMite cheyi
Mite cheyi
 
Sant jordi
Sant jordiSant jordi
Sant jordi
 
Hades
HadesHades
Hades
 
Eneida pau
Eneida pauEneida pau
Eneida pau
 
Sisifo
SisifoSisifo
Sisifo
 
Teseu i el Minotaure
Teseu i el MinotaureTeseu i el Minotaure
Teseu i el Minotaure
 
8 jason argonutas
8 jason argonutas8 jason argonutas
8 jason argonutas
 
Teseu en el laberint
Teseu en el laberintTeseu en el laberint
Teseu en el laberint
 

Similar to El bou de Creta i les eugues de Diòmedes

011teseu
011teseu011teseu
011teseuSergi
 
La Mitologia Grega
La Mitologia GregaLa Mitologia Grega
La Mitologia Gregamartetarub
 
Expo llati
Expo llatiExpo llati
Expo llatiIsaac94
 
009herois
009herois009herois
009heroisSergi
 
Heracles
HeraclesHeracles
HeraclesSergi
 
010heracles
010heracles010heracles
010heraclesSergi
 
Hades. El món dels morts
Hades. El món dels mortsHades. El món dels morts
Hades. El món dels mortssemgrec
 
El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)erosyoli
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayojazminbuzzalino1
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayojazminbuzzalino1
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacionsmartetarub
 
Narracions de mites clàssics · Part III
Narracions de mites clàssics · Part IIINarracions de mites clàssics · Part III
Narracions de mites clàssics · Part IIImariona4
 
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t BMitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t Baida1607
 
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.aida1607
 

Similar to El bou de Creta i les eugues de Diòmedes (20)

12 treballs d'eracles
12 treballs d'eracles12 treballs d'eracles
12 treballs d'eracles
 
TREBALLS D'HÈRCULES
TREBALLS D'HÈRCULESTREBALLS D'HÈRCULES
TREBALLS D'HÈRCULES
 
011teseu
011teseu011teseu
011teseu
 
La Mitologia Grega
La Mitologia GregaLa Mitologia Grega
La Mitologia Grega
 
Hercules
Hercules Hercules
Hercules
 
Expo llati
Expo llatiExpo llati
Expo llati
 
009herois
009herois009herois
009herois
 
Heracles
HeraclesHeracles
Heracles
 
Teseu 4rt eso
Teseu 4rt esoTeseu 4rt eso
Teseu 4rt eso
 
010heracles
010heracles010heracles
010heracles
 
Hades. El món dels morts
Hades. El món dels mortsHades. El món dels morts
Hades. El món dels morts
 
El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)
 
Hercules
HerculesHercules
Hercules
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacions
 
Narracions de mites clàssics · Part III
Narracions de mites clàssics · Part IIINarracions de mites clàssics · Part III
Narracions de mites clàssics · Part III
 
Hades
HadesHades
Hades
 
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t BMitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
 
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
 

Recently uploaded

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (7)

ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

El bou de Creta i les eugues de Diòmedes

  • 1. Anna Maria Galletero & Jaume Llinàs (1º Batxiller) ELS TREBALLS D’HÈRACLES (7 i 8)
  • 2. EL BOU DE CRETA07 LES EUGUES DE DIÒMEDES08
  • 3. Previ a l'arribada d’Hèracles, molts anys enrere vivia un home anomenat Asterion, el rei de Creta. Després de la seva mort, els seus tres fills Minos, Serpeón i Radamantis van disputar el tron. Aquesta baralla va ser sentenciada per Minos, qui va dir al seu benefici que els déus l'afavorien i que ell era la persona correcta per a exercir el regnat. Com és d'esperar-se, els germans no van quedar conformes amb aquesta decisió, pel que li van demanar que demostrés aquest afavoriment per part dels déus. EL BOU DE CRETA
  • 4. Minos, astut va acceptar el repte perquè estava segur que el que demanés als déus li seria concedit. És així que va demanar que un bou brau sortís de la mar. El que no sabien els germans és que existia un acord previ de Minos amb el déu Posidó, que era el qui faria sortir el bou sortir de l'aigua, a canvi del posterior sacrifici del mateix. I tal com es va dir, va emergir per sorpresa de tots, un bou blanc com el marbre de la mar. Els germans, quedant conformes, van deixar que Minos governés. El problema va ser que a Minos li va agradar tant el bou que s’ho va quedar per a ell i en va sacrificar a un altre en el seu lloc. Però Minos va oblidar que no es pot enganyar a un déu, pel que Posidó, enfurit, va convertir aquell bou blanc en un terrible monstre que devastava i devorava tot al seu pas, tornant-lo indomable per la seva gran fúria, terroritzant la població de Creta. EL BOU DE CRETA
  • 5. En arribar a Creta, Hèracles s'adona dels problemes causats pel bou de Creta, doncs al seu voltant només es veien els arbres arrencats, cases destruïdes, sang regada pels carrers i no hi havia cap persona a la vista. En fer uns pocs passos pels carrers, va escoltar el renou d'unes trepitjades i un rugit fort; era el bou que s'acostava per a atacar. Hèracles va mirar-lo fixament als ulls, i el bou en sentir la mirada desafiant d'aquell home, el va envestir amb totes les seves forces. No obstant això, Hèracles es va quedar immòbil fins al darrer moment en que es va acostar aquell bou i es va girar, aconseguint esquivar l'atac. El bou, en veure's desafiat, va tornar a envestir. Aprofitant l’oportunitat, Hèracles va aconseguir saltar i muntar-se sobre el llom d'aquell animal. EL BOU DE CRETA
  • 6. Després de llargues hores de frenètica lluita, el bou botava, es remenava i es sacsejava, intentant desfer-se d'aquell home que tenia agarrat amb força a una banya. Qualsevol mortal comú hagués caigut, però Hèracles es mantenia aferrat al llom del bou fins al punt del cansament d'aquella bèstia. La bèstia i l’home van seguir lluitant fins que a la fi, el bou va caure a terra sense cap força. Després d'haver estat domat, Hèracles va creuar la mar sobre el llom del bou per a tornar a Grècia, on Euristeu, sorprès per la gesta, va rebre a l'animal. Després d’haver estat entregat el bou de Creta, Euristeu va dedicar l'assoliment a Hera, qui el va deixar en llibertat. Com que Hera odiava a Hèracles, va dur al toro primer a Esparta, després a Arcàdia, a l'Istme i a la marató Àtica, on posteriorment Teseu el la portar a Atenes per a sacrificar-lo en nom d'Atenea. EL BOU DE CRETA
  • 7. Diomedes, el rei de Tràcia, posseïa quatre eugues salvatges i antropòfagues. És a dir, que menjaven carn humana, de manera que Diomedes realitzava sacrificis per tal de poder mantenir aquestos animals forts i saludables. Principalment, Diomedes els alimentava amb els seus hostes. Així, aquests animals tenien tanta força que havien de ser encadenats amb ferros gruixuts ja que, pel contrari, s'alliberarien i iniciarien una massacre a la població. Euristeu, havent-se assabentat d'això, va ordenar a Hèracles el vuitè treball: domar aquestes perilloses eugues. LES EUGUES DE DIOMEDES
  • 8. Hèracles va partir amb un grup de voluntaris i va aconseguir arrebatar els animals de Diomedes. Aquest últim es va enfadar tant que va juntar un exèrcir per matar Hèracles. No obstant, Hèracles va matar primer Diomedes i va llançar el seu cos, encara amb vida, a les seves eugues. Aleshores, després d'haver-lo devorat, les eugues es varen tornar tan manses que l'heroi les va poder lligar al carro de Diomedes per tal de portar-les cap a Micenes. El poble de Tràcia es va aixecar contra ell per venjar la mort del seu rei, i Hèracles va haver de combatre novament. Va demanar a Abdero, un fill de Hermes i amic i servent d’Hèracles, que tingués cura de les eugues. Hèracles va obtindre la victòria en la seva batalla, però immediatament va adonar-se que Abdero havia estat devorat per les eugues. L'heroi va enterrar els seus restes amb tots els honors i va fundar la ciutat d'Abdera en el seu nom. LES EUGUES DE DIOMEDES
  • 9. Finalment, Hèracles va poder dur les eugues domesticades a Micenes, ja no practicaven la antropofagia, i les entregà a Euristeu, que les va consagrar a Hera, la seva aliada. Es diu que les eugues varen morir en el mont Olimp devorades per les feres. LES EUGUES DE DIOMEDES
  • 10. CREDITS: This presentation template was created by Slidesgo, including icons by Flaticon, and infographics & images by Freepik GRÀCIES Jaume Llinàs Sansó llinasjaume18234@iesmossenalcover.cat Anna Maria Galletero Ribalta galleteroannamaria18061@iesmossenalcover.cat 2020. IES Mossèn Alcover, Manacor.