El primer bloc d'una serie de 5 sobre classificació en psiquiatria

1. DSM-V: Una classificació
posmoderna?
Bloc 1: Classificar: Conceptes bàsics

2. Bloc 1
Classificar: Conceptes bàsics

3. Classificació. Conceptes bàsics
(I)
Classificació és la ordenació o distribució d’objectes, fets o
casos per classes (o subclasses) en funció de les seves similituds
o diferències
Classificació es pot referir al procés mateix de classificar
o al seu resultat

4. Classificació. Conceptes bàsics
(II)
Classificar = Agrupar un domini d’objectes en grups o classes disjunts, cap d’ells
buit, de tal manera que entre tots els grups estiguin tots els objectes del
domini d’interés
Sistemàtica = Ciència que estudia les agrupacions dels éssers vius.
Actualment estudi de la biodiversitat
Taxonomia = Ciència que tracta dels principis, mètodes, procediments,
sistemes i finalitats de la classificació. Es, doncs, l’estudi teòric dels sistemes
de classificació
Nomenclatura = Determinació del nom de cada classe i de les normes
que regulen l’aplicació dels noms
Identificació = Procés de nombrar un objecte o cas en relació a un sistema
de classificació

5. Conceptes bàsics aplicats a la
medicina
-Nosologia: Ciència de la classificació sistemàtica de les
malalties
-Nosografia: Descripció de las malalties distribuïdes en sistemes
i categories o classes
- Nosotaxia: Classificació malalties

6. Classificació d’animals a una
enciclopèdia xinesa
Los animales se dividen en:
A- Pertenecientes al emperador
B- Embalsamados
C- Amaestrados
D- Lechones
E- Sirenas
F- Fabulosos
G- Perros sueltos
H- Incluidos en esta clasificación
I- Que se agitan como locos
J- Innumerables
K- Dibujados con un pincel finísimo
L- Etcétera
M- Que acaban de romper el jarrón
N- Que de lejos parecen moscas
Jorge L. Borges
“El idioma analítico de John Wilkins”.
A: Otras inquisiciones. Alianza ed., 1985

7. Sistemes de classificació (I)
A- Sistemes artificials
Els sistemes artificials empleen pocs caràcters per comparar i
classificar els objectes, quasi sempre un de sol, elegit
apriorísticament. La posició dels grups o subclasses es determina per
la subordinació de les característiques triades també de manera
subjectiva
a.1- Classificacions util·litàries
Nombren i defineixen els objectes en funció dels seus usos
(alimentaris, medicinals,...)
a.2- Classificacions observacionals - morfològiques
Agrupen i nombren els objectes a partir de la de descripció i
comparació de la forma i disposició de determinades característiques
observables.La culminació metodològica dels sistemes artificials va ser
l’aportació de C. Von Linné amb l’aplicació sistemàtica de criteris
classificatoris i de nomenclatura en botànica i zoologia

8. “Estiu”
Arcimboldo, 1563

9. Sistemes de classificació (II)
B- Sistemes naturals
Basats en la definició de relacions d’equivalència que inclouen
multiplicitat de caràcters, seleccionats a posteriori, no
arbitràriament, a partir de l’observació, en funció de la seva
correlació amb conjunts d’altres caràcters amb l’objectiu de
formar una estructura jeràrquica que impliqui un alt contingut
explicatiu i determinat valor predictiu de cada classe o subclasse.
El procés de selecció de las relacions d’equivalència que
permeten definir els continguts de cada classe o categoria sol ser
llarg i costós.
Ex: Taula periòdica de Mendeleiev

10. Classificar: Aspectes lògics i
metodològics de la taxonomia (I)
Classificació divideix al conjunt d’objectes d’un univers de discurs en
classes o subclasses.
Terminologia bàsica:
- Objectes: poden ser coses concretes (cadires, organismes, etc.), fets
(caigudes,...) o entitats abstractes (religions, sistemes econòmics, etc) i son
els elements o membres de cada subclasse
- Univers de discurs: el domini de tots els objectes inclosos en una
investigació o una disciplina científica
- Concepte classificatori: Definició del conjunt de característiques necessàries
per formar part d’una classe o una subclasse
- Classe o Subclasse: Extensió d’un concepte classificatori
- Un sistema classificatori exigeix un conjunt de conceptes
- S'especificarà un vocabulari científic que recollirà la terminologia
observacionals i la teòrica referides al univers de discurs

11. Classificar: Aspectes lògics i
metodològics de la taxonomia (II)
A- Criteris necessaris per una classificació científica:
- Sistematicitat: Els objectes s’assignen a una subclasse d’acord a
criteris explícits aplicats de manera sistemàtica
- Partició: Les extensions de cada subclasse constitueixen, en el seu
conjunt, una divisió del univers de discurs
- Exhaustivitat: Inclusió de tots els objectes del Univers de Discurs
- Mutua exclusió: Un mateix objecte no pot pertànyer a dos subclasses
B- Criteris addicionals
- Capacitat de discriminació entre subclasses´en funció d’adequar
nombre de subclasses i la claredat i precisió del concepte
classificatori
- Jerarquització en arbres classificatoris

12. Classificar: Aspectes lògics i
metodològics de la taxonomia (III):
Contribucions de G. Hempel
En la seva conferència a la reunió de 1959 de la Associació Norteamericana de Psicopatologia
Hempel va afegir tres consideracions.
A- Definicions operacionals: Aquelles que estipulen que un terme científic C
s'aplicarà a tots aquells casos, i només a ells, en que una operació de testeig T dona el
resultat especificat R. Determinen el contingut empíric d’un terme o un concepte.
B- Contingut sistemàtic: Els conceptes que serveixen de criteri de pertenença a una
subclasse estan associats a una amplia gamma d’altres atributs lo que permet
determinar el seu grau de validesa i definir uniformitats (o associacions estadístiques)
que possibiliten l’explicació científica i la predicció
C- Les classificacions es fonementarán en una base teòrica Cal esperar tres fases en
el desenvolupament de les classificacions científiques: . 1ª- Fase de vocabulari
descriptiu/observacional (“historia natural” de la discilpina) 2ª- Fase de
generalitzacions o correlacions estadístiques 3ª- Fase de vocabulari teòric amb teories
científiques explicatives i predictives. Així, finalment, tota classificació tindrá una base

13. Classificar:
Métode tipològic
A- Tipologia classificatoria:
Metodologia de classificar els objectes segons unes característiques tipificades
explícites i precises definides amb base empírica i haurien de tenir valor predictiu.
Ex: Teoria tipològica de Kretschmer
B- Tipologia basada en tipus “prototípics” o en tipus “extrems”,
b.1- Un Prototip, P, és un model que reuneix determinades característiques bàsiques i
sobre salients i es útil com a referència standard per classificar els casos en funció de la
seva semblança amb P . La semblança s’especifica a partir de la correlació del cas
concret amb característiques definides en el model
b.2 -Definir els casos Extrems (“purs”), E, d’una dimensió permetrà fer una gradació
on classificar els objectes com més o menys E, segons la seva relació relativa. Inclou
un concepte d’ordenació no necessariament quantitatiu.
Ex: Introversió/extraversió: definint un cas “pur” d’introversió i un d'extraversió i
establint una gradació entre els dos pols

14. Aportacions de K. Lewin
Classificació aristotèlica Classificació galileana
Concepte de
classificació
Definició d’una classe com la suma de
característiques comuns, a partir de
semblances i diferències, d’un conjunt
d’objectes
Agrupació a partir del concepte
de sèrie que permet una variació
gradual o contínua dels objectes
Tipus de sistema Sistema derivat d’un únic concepte o d’uns
pocs conceptes classificatoris dicotòmics.
La referència son principalment les coses
Sistema constructiu basat en un
grup de conceptes
interrelacionats. Els referents son
preferentment els fets
Formació conceptes per
definir els objectes
La pertinença d’un objecte a una classe
determina la seva substància i essència lo
que implica la caracterització de la
naturalesa essencial d’un objecte particular
Per definir els objectes o fets el
marc conceptual és la
funcionalitat i la situació
relacional concreta
Naturalesa de
l’explicació científica
Es basa en el principi normatiu, que utilitza
el criteri de la regularitat o freqüència de
les característiques estudiades. Els casos
individuals (singulars) son considerats
accidents i exclosos de l’explicació.
Les explicacions científiques son
universals i no admeten
excepcions. Tot event individual
forma part del univers
d’explicació científica
Dinàmica La essència (pertinença a una classe)
d’una cosa es causa de la seva conducta
que esta determinada per el passat i el seu
futur (teleologia)
Las relacions entre els fets son
les causants dels fets. Cada
event depèn de la totalitat de la
situació actual

15. Tipus de classificacions
a- Classificacions Jeràrquiques vs. No Jeràrquiques
b- Classificació Categorial vs. Dimensional
c- Classificacions Fenomèniques vs. Genètiques
d- Classificació Politètica vs. Monotètica

16. Tipus de classificacions:
(a) Jeràrquiques vs. No jeràrquiques
- Jeràrquiques
Conegudes també com a arbres classificatoris o piràmides
taxonòmiques. Estableixen criteris que defineixen una successiva
superposició de classes i subclasses de tal manera que en cada nivell
de la piràmide tenim una classificació més fina que en el nivell anterior.
Es poden representar com a dendrogrames (veure diapositives següents)
o diagrames jeràrquics (veure següents diapositives)
- No Jeràrquiques
No inclouen criteris que determinin nivells de superposició entre
categories i subcategories. Son classificacions horitzontals nominals
com per exemple el gènere (Home/dona) o les classes socials (alta,
mitja, baixa)

17. Font:: http://www.cca.org.mx/profesores/cursos/cep21/modulo_4/clasificacion_jerarquica.htm

18. Font: J. Trejos. Modelos de clasificación.
http://www.slideshare.net/JavierTrejosZelaya/curso1clasificacion

19. Exemple de diagrama jeràrquic:
Homo sapiens
Font: http://www.cobach-elr.com/academias/quimicas/biologia/biologia/curtis/libro/c26c.htm

20. Tipus de classificacions:
(b) Categorial vs. Dimensional
- Categorial
Els elements d’un univers de discurs s’agrupen en classe o subclasses
A partir de característiques definides sistemàticament de manera
explícita i precisa. Aquestes classes s’identifiquen amb noms
(nomenclatura). Idealment les classes tenen límits clars entre si i els
seus membres son homogenis respecte a les característiques definitòries
(conceptes classificatoris). Es poden utilitzar criteris operatius
(definicions operacionals) per determinar les característiques de cada
classe
- Dimensional
La classificació es fa a partir de característiques definides per variables
continues, siguin aquestes ordinals o quantitatives, lo que pot permetre
l'us de mesures numèriques (matematizació) o bé de gradacions
ordinals

21. Tipus de classificacions:
(c) Fenomènica vs. Genètica
-Fenomèniques
Basades en les característiques observables del objecte a classificar;
eventualment es poden especificar criteris operatius per definir les
variables observades. No inclouen l’estudi de relacions causals.
Ex: A biologia les classificacions botàniques o zoològiques basades en la
morfologia; a medicina les agrupacions sindròmiques
- Genètiques
Les coses o fets estudiats son producte de les relacions amb altres.
Aquestes relacions poden ser de causa-efecte o ser existencials en el
sentit de que una cosa o succés genera l’altre.
Ex: A biologia les classificacions filogenètiques; a medicina les que es
basen en l’etiopatogènia

22. Classificació filogenètica

23. Tipus de classificacions:
(d) Monotètica vs. Politètica.
- Classificació monotètica
Un objecte serà inclòs en una classe si reuneix tots els criteris
que la defineixen
- Classificació politètica
Un objecte s’inclou a una classe si reuneix una part determinada
del total dels criteris que la defineixen. El recompte de criteris
marca l’umbral d’inclusió

24. Classificar:
Selecció de criteris a aplicar
El criteri ideal seria el que capta el nucli de la classe i maximitza
les diferències amb les classes colindants
Hi ha criteris nuclears, que serien els que capten els aspectes típics
i sobre salients d’una classe, que poden no ser discriminants, que
son els que capten el valor distintiu respecte a altres classes del univers
de discurs.
Els criteris nuclears augmenten la sensibilitat de la classificació i
els criteris discriminants l’especificitat

25. “La boja Meg”
Brueghel, 1564

26. Bibliografía
- First MB, Frances A, Pincus HA. DSM-IV-TR. Guia de uso.
Masson. 2005
- González Bueno A. Los sistemas de clasificación de los seres vivos.
Historia de la ciencia y de la técnica. Nº 26. Akal. 1998
- Hempel C.G.. Fundamentos de la taxonomía (cap. 6). A: Hempel C.G.
La explicación científica. Paidós 1988
- Hempel C.G.. Métodos tipológicos en las ciencias sociales y naturales
(cap. 7). A: Hempel C.G. La explicación científica. Paidós 1988
- Lewin K. El conflicto entre las perspectivas aristotélicas y galileanas
en la psicología contemporánea (cap. 1). A: Lewin K. La dinámica de
la personalidad. Morata. 1969
- Lewin K. Epistemología comparada. Tecnos. 1991