SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
1
Institut-Escola Les Vinyes
Projecte Educatiu de Centre
(Aprovat en Consell Escolar el 25 de maig de 2016)
2
Índex
Índex......................................................................................................................................................... 2
1. Presentació ........................................................................................................................................... 4
1.1. Contextualització del centre..................................................................................................................4
1.2. Funció directiva i equip directiu ............................................................................................................4
1.3. Plantejament institucional....................................................................................................................5
1.3.1. Trets d'identitat .............................................................................................................................5
a. Missió........................................................................................................................................5
b. Visió, valors i principis...............................................................................................................5
2. Plantejaments educatius i criteris d'organització pedagògica................................................................ 5
2.1. Desenvolupament de capacitats i treball per competències.................................................................7
2.2. L'aprenentatge cooperatiu i entre iguals..............................................................................................7
2.3. L'aprenentatge basat en projectes i en la globalització dels continguts...............................................8
2.3.1. Educació infantil i primària............................................................................................................8
a. Projectes d’aula ........................................................................................................................9
b. Ambients d’aprenentatge.........................................................................................................9
c. Tallers........................................................................................................................................9
d. Reptes .....................................................................................................................................10
e. Racons.....................................................................................................................................10
2.3.2. Educació secundària ....................................................................................................................10
a. Treball disciplinar....................................................................................................................11
b. Treball globalitzat ...................................................................................................................11
c. Aprenentatge basat en productes/projectes transversals .....................................................11
2.4. Criteris que orienten la personalització de l’aprenentatge .................................................................11
2.4.1. Personalització dels continguts ...................................................................................................12
2.4.2. Personalització dels processos d’aprenentatge ..........................................................................12
2.4.3. Personalització de les maneres d'avaluar....................................................................................12
2.5. Seguiment tutorial ..............................................................................................................................13
2.5.1. Seguiment individualitzat a infantil i primària.............................................................................13
2.5.2. Tutoria individualitzada a Secundària..........................................................................................13
2.5.3. Escolta’m .....................................................................................................................................13
2.6. Treball internivells ..........................................................................................................................13
3. Eixos estratègics...................................................................................................................................14
3.1. Processos de gestió, millora i innovació responsable..........................................................................14
3.2. Participació compromesa de la comunitat educativa.........................................................................14
3.3. Desenvolupament professional del professorat..................................................................................15
3.3.1. Autoformació interna ..................................................................................................................15
3.3.2. Aprenentatge al centre................................................................................................................15
3.3.3. Participació en la planificació i realització d’activitats externes..................................................16
4. Criteris organitzatius i de gestió ...........................................................................................................16
4.1. Gestió transversal i única (infantil, primària i secundària) .................................................................16
4.2. Lideratge distribuït..............................................................................................................................17
3
4.3. Equips docents auto organitzats.........................................................................................................17
4.4. Transparència comunicativa interna i externa ...................................................................................18
4.5. Comunicació interna.......................................................................................................................18
4.6. Comunicació externa......................................................................................................................18
6. Seguiment i avaluació del PEC..............................................................................................................18
6.1. Indicadors de seguiments i de progrés................................................................................................18
4
1. Presentació
El projecte educatiu del centre recull la identitat de l'Institut-Escola Les Vinyes i n’explicita els
objectius, n’orienta l’activitat i li dóna sentit, amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències
bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu.
El present projecte educatiu vol contribuir a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors
de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social. Té en compte les
característiques socials i culturals del context escolar i proposa els eixos bàsics per atendre les
necessitats educatives de l’alumnat.
1.1. Contextualització del centre
Castellbisbal és un municipi del Vallès Occidental amb una població de 12.000 habitants,
bàsicament industrial, que compta amb quatre llars d’infants, una d’elles municipal, tres escoles
públiques, i un centre d’educació secundària que imparteix batxillerat i formació professional.
L’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal) neix el curs 2010-2011 amb la voluntat d’esdevenir un
centre que promou la formació integral d’infants i nois i noies de 3 a 16 anys a partir del
desenvolupament del seu potencial intel·lectual i emocional en el marc de les competències bàsiques
del currículum.
El fet de ser un centre que integra totes les etapes de l’educació obligatòria ens permet concebre
un projecte educatiu de forma global i continuada, una oportunitat singular en el sistema educatiu
públic.
I el fet de ser un centre de nova creació ens dóna la possibilitat de dissenyar un projecte educatiu
de centre modern i innovador, recollint les tradicions pedagògiques i organitzatives des del seu inici
tot basant-se en valors de solidaritat, participació democràtica i inclusió. Així, doncs, aquest projecte
educatiu recull i actualitza la tradició pedagògica catalana dels instituts-escola amb la voluntat
d’esdevenir un centre de qualitat educativa en relació a l’aprenentatge actiu, l'autonomia de
l'alumnat o la personalització dels aprenentatges. I, per altra part, aposta per la innovació educativa
per a fer una educació adequada a les necessitats del segle XXI, assumint els riscos que això
comporta.
1.2. Funció directiva i equip directiu
A l'Institut-Escola Les Vinyes entenem l’exercici de la funció directiva com un servei a la
comunitat, basada en el lideratge distribuït, la innovació responsable i l'aprenentatge constant de
tota la comunitat educativa. Entenem la direcció com un instrument per a desenvolupar un projecte
educatiu propi, arrelat a la població de Castellbisbal, que emani de les necessitats específiques de la
seva comunitat educativa i dels nous canvis socials, culturals i polítics que s'estan produint en el món
actual.
Les bases legals reguladores d’aquest projecte educatiu s’acullen a la Llei d'educació de
Catalunya, al Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del
personal directiu professional docent, i al Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres
educatius.
5
1.3. Plantejament institucional
El plantejament institucional s’ofereix en el marc de l’ensenyament obligatori i en coherència
amb els grans objectius del Departament d’Ensenyament, és a dir, millorar els resultats educatius,
millorar la cohesió social i reduir l'abandonament escolar prematur.
Tanmateix, i atès que el centre encara no té completes totes les etapes educatives, la missió,
visió i valors es presenten com una proposta inicial de treball. En conseqüència, en el projecte que
presentem es contempla l’aprofundiment, millora i reelaboració d’una visió compartida amb la
comunitat educativa.
1.3.1. Trets d'identitat
a. Missió
L’Institut-Escola Les Vinyes és un centre públic dedicat a la formació integral d’infants i nois i
noies de 3 a 16 anys a partir del desenvolupament de tot el seu potencial intel·lectual i emocional en
el marc de les competències bàsiques del currículum.
b. Visió, valors i principis
L’Institut-Escola Les Vinyes aspira a ser un centre de qualitat educativa pel que fa a
l’aprenentatge entre iguals, l'autonomia de l'alumnat, la personalització dels aprenentatges i la
innovació educativa, tot basant-se en valors de solidaritat, participació democràtica i inclusió.
Com a centre de titularitat pública assumeix plenament els valors de l’escola catalana, inclusiva,
laica, respectuosa amb la pluralitat, i implicada en la comunitat educativa a la qual serveix.
L’Institut-Escola Les Vinyes es compromet també a vetllar pels principis de qualitat pedagògica,
de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d'avaluació, de retiment de
comptes, d'implicació de les famílies, de preservació de l'equitat, de cerca de l'excel·lència i de
respecte a les idees i les creences de l’alumnat i de llurs famílies.
2. Plantejaments educatius i criteris d'organització pedagògica
El model pedagògic del centre es basa en un aprenentatge actiu, centrat en l’alumnat i
contemplant les dimensions cognitives, emocionals i ètiques del seu desenvolupament personal i
social.
L’aposta decidida per un aprenentatge per a la vida basat en les competències bàsiques i en el
desenvolupament integral de la persona ha tingut unes conseqüències importants, que es
manifesten poderosament en les opcions estratègiques, pedagògiques, didàctiques i organitzatives
de l’Institut-Escola Les Vinyes.
Així doncs, les bases del projecte educatiu de l’Institut-Escola Les Vinyes es poden resumir en les
següents:
1. L'alumnat és el subjecte principal del centre
6
Els alumnes són els actors principals, tot gira al voltant de la seva activitat cognitiva, social i
afectiva. Sigui quin sigui l'enfocament didàctic -instrucció directa, aprenentatge cooperatiu,
investigació, etc.-, aquest estarà orientat a un aprenentatge autoregulat i actiu dels infants.
2. L'aprenentatge és de naturalesa social
La interacció social és un recurs fonamental que ha d'alternar amb moments de reflexió i treball
personal. El debat, les converses a l’aula, la indagació o l'argumentació, per exemple, encarnen
aprenentatges de naturalesa social en totes les etapes educatives. Les diferents formes del treball
cooperatiu i en equip estaran presents en totes les etapes educatives, per tal de fomentar el
respecte, la confiança, la participació i la cooperació de tot l’alumnat.
3. Les emocions són essencials per a l'aprenentatge
Emoció, motivació i cognició estan profundament interrelacionades. La implicació afectiva, el
benestar o l'autoconfiança, per exemple, juguen un paper decisiu en l'aprenentatge, per aquest
motiu a Les Vinyes tenim present l’estat emocional dels infants, nois i noies de forma permanent i
organitzada per a oferir-los estratègies necessàries per a facilitar el seu desenvolupament emocional
i personal.
Un dels pilars de l’educació és la formació de persones capaces de viure i conviure en una
societat plural en la que tenim l’oportunitat d’enriquir-nos mútuament. La mediació és una eina que
contribueix a regular la convivència en el centre i ofereix l’oportunitat de desenvolupar actituds i
habilitats que faciliten i fan més i comprensibles les relacions entre les persones prevenint la
violència i intervenint de manera constructiva en els conflictes. Cal entendre el conflicte com una
oportunitat per a desenvolupar actituds i habilitats relacionals positives. La millora en el clima del
centre incideix positivament en la resta d’activitats educatives.
4. L’aprenentatge és personalitzat
L'acceptació de la diferència és una condició necessària per a l'aprenentatge profund: cada
aprenent és singular i diferent. Aquestes diferències, que comprenen coneixements previs, habilitats,
estils d'aprenentatge i estratègies, interessos o motivacions, etc., exigeixen, doncs, un determinat
grau de personalització.
5. L'aprenentatge ha de ser inclusiu
La gestió social de l'aula ha de ser sensible a les diferències i necessitats individuals en forma de
comunitat d'aprenentatge. L'aprenentatge de tots és una responsabilitat compartida que afavoreix a
tots. A Les Vinyes, la inclusivitat forma part de l'excel·lència.
6. L'avaluació està al servei de l'aprenentatge
L’avaluació criterial i ponderada està sempre en funció de les capacitats i aptituds de cada
persona. Predominarà, en conseqüència, la dimensió formativa i formadora de l'avaluació i no la
funció social de selecció o classificació de l'alumnat. Ha de proporcionar també retroalimentació
rellevant i informació als aprenents de manera individual, promovent l'autoregulació de l’alumnat.
L’autoavaluació i la coavaluació són eines d’aprenentatge a Les Vinyes en totes les etapes educatives.
7. Els coneixements han de ser significatius i globalitzats
L'aprenentatge significatiu relaciona els coneixements, els aplica a situacions, reptes o problemes
i procura, en tot moment, la transferència. L'aprenentatge profund connecta els aprenentatges amb
les capacitats i les competències de l'aprenent.
7
8. L’organització està al servei de l’aprenentatge
El model pedagògic orienta els diferents aspectes de la vida acadèmica i en determina
l’organització: tutoria personalitzada, equips docents compactes, integració de les matèries, docència
compartida, aprenentatge entre iguals, comunitat de pràctica, etc. són elements associats a les
opcions pedagògiques del centre.
9. Lideratge distribuït i innovació educativa
Tots els membres de la comunitat educativa comparteixen responsabilitat i llibertat d’acció en el
marc del projecte educatiu del centre. La participació activa, el debat raonat, l’acceptació del risc i la
cultura de la innovació són atributs de tots els membres de Les Vinyes, especialment dels mestres i
professors, que en són els principals valedors.
10. Participació compromesa de la comunitat educativa
La comunitat educativa és part activa del projecte pedagògic de Les Vinyes. La constant
permeabilitat i col·laboració amb l’entorn és font d’innovació, creixement i enriquiment del projecte
educatiu i d’aprenentatge.
2.1. Desenvolupament de capacitats i treball per competències
L'educació dels infants, dels nois i noies, afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva
interrelació, que els ha de permetre créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns
aprenentatges continuats i progressius que s’iniciaran en l’etapa de l’educació infantil, i seguiran en
l'educació primària i secundària, amb l'adquisició de les capacitats i competències bàsiques que ha
d'assolir l'alumnat en finalitzar l'educació obligatòria.
El treball per capacitats i competències significa la integració dels coneixements i les habilitats
que una persona té en contextos i situacions diverses, en les quals es fa necessari coneixements
vinculats a diferents sabers i per tant són coneixements transversals. Ésser competent implica
comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a
fer d'acord a la dimensió social de cada situació. Així doncs, el terme competència inclou tant els
sabers (coneixements teòrics) com les habilitats (coneixements pràctics o aplicats) i les actituds
(compromisos personals). Es tracta d'aprendre a ser i actuar de manera autònoma, aprendre a
pensar i comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa i aprendre a conviure i habitar en el món.
Les disciplines acadèmiques i els llibres de text no són els que articulen els plantejaments
educatius i els criteris d’organització pedagògica del centre, sinó que ho són el treball a partir de les
capacitats i les competències bàsiques, vehiculats a través de les eines digitals i analògiques més
adients. Aquesta orientació té conseqüències que es manifesten poderosament en les opcions
pedagògiques, didàctiques i organitzatives del centre.
2.2. L'aprenentatge cooperatiu i entre iguals
L’aprenentatge cooperatiu i entre iguals suposa una manera de gestionar el treball en el centre i
l’aula, prenent en consideració cinc elements principals:
- interdependència positiva: a més a més de promoure una interacció entre l’alumnat i el docent,
es fomenta una interacció entre els membres del grup.
8
- responsabilitat individual: l’èxit del grup no es pot assolir si tots i cadascun dels membres del
grup no realitzen les seves tasques correctament.
- interacció cara a cara: el grup ha d’arribar a acords i per tant es troben davant situacions on han
de parlar, discutir i posar-se d’acord per arribar a trobar una única solució.
- desenvolupament d’habilitats socials: aquesta manera de treballar suposa desenvolupar
destreses com la de saber convèncer els altres, respectar el torn de paraula, ser tolerant, saber
acceptar les decisions de la majoria per arribar a acords..., les quals no es fomenten amb altres
maneres de gestió d’aula.
- avaluació criterial i ponderada en funció de les capacitats i aptituds de cada persona.
Predominarà, en conseqüència, la dimensió formativa i formadora de l'avaluació i no la funció
social de selecció o classificació de l'alumnat.
2.3. L'aprenentatge basat en projectes i en la globalització dels continguts
2.3.1. Educació infantil i primària
A l’educació infantil i primària es treballa partint d'uns eixos metodològics comuns en les dues
etapes, on es potencia el desenvolupament de les capacitats i l’assoliment de les competències
recollides al currículum. Aquests eixos metodològics són els projectes d'aula, els ambients
d'aprenentatge, els tallers, els reptes i els racons de treball. Depenent de l'etapa educativa se'n
desenvolupen uns o altres en funció de l'etapa madurativa dels infants.
Alhora, aquests eixos metodològics no es basen en un únic model pedagògic sinó que n’engloben
de diferents, tots ells estableixen que l’infant trobi la solució als problemes i es construeixi el
coneixement, a base de les seves experiències concretes, partint dels seus coneixements previs i
adquirint nous. Maria Montessori, Malaguzzi, Vigotski, Rosa Sensat o el constructivisme en són
alguns d’aquests referents i models.
Els eixos metodològics segueixen els següents principis:
- Globalització, treballant objectius i continguts de les àrees, i en interrelació.
- Motivació, considerant els interessos infantils per plantejar activitats engrescadores i ajudar a
obtenir uns coneixements i desenvolupar unes habilitats.
- Significativitat, lligant les activitats amb la seva realitat més propera perquè relacionin el nou
contingut amb els coneixements previs i els puguin integrar en la seva estructura cognitiva a partir de
la construcció de bastides.
- Transversalitat, relacionant els nous continguts amb la vida real, fent que siguin funcionals, i
procurant que els infants aprenguin a donar sentit als problemes i interrogants que tenen sobre ells
mateixos i sobre el món.
- Respecte a la diversitat, tenint en compte trets i ritmes individuals.
- Activitat, fomentant que l’infant sigui protagonista del seu aprenentatge, fent-lo participar
activament a través de diferents procediments: manipulació, experimentació, descoberta,
memorització comprensiva, expressió oral i escrita, anàlisi i síntesi de coneixements, presa de
decisions i resolució de problemes...per construir nocions i habilitats diverses.
9
- Socialització, potenciant el desenvolupament social, en relació a hàbits i actituds, a través
sobretot del treball en grup i la col·laboració amb els companys.
- Creativitat, provocant situacions on expressin, creïn i investiguin, de forma intuïtiva, lliure i
espontània.
- Lúdic, prenent les estratègies, dinàmiques i metodologies basades en el joc com a recurs bàsic,
ja que a través de la necessitat del joc l'infant explora, prova i assumeix amb normalitat l'error
perquè li permet millorar; el permet descobrir noves oportunitats i el fa ser més creatiu, fet que
promou que es pregunti de forma continuada sobre les decisions que ha de prendre; estimula l'afany
de superació, el repte i l'autoconfiança, una oportunitat per expressar sentiments i emocions,
interioritza pautes i normes de comportament social i estimula el desenvolupament de funcions
físiques, psíquiques, afectives i socials.
Seguint aquest criteris, l’educació infantil i primària s’organitza en una combinació de cinc eixos
de treball: els projectes d’aula, els ambients d’aprenentatge, els tallers, els reptes i els racons.
a. Projectes d’aula
Els projectes d'aula parteixen de la motivació i interessos dels infants per tal d’obtenir un
aprenentatge significatiu i el més proper als interessos i realitats dels infants, on el docent fa el
guiatge per a descobrir l’aprenentatge i la incorporació i l’assoliment dels continguts curriculars del
curs corresponent, per a arribar a un producte final del projecte.
El treball basat en projectes consisteix en crear un marc -la vida de l'aula- on acollir les identitats,
comprendre i participar del món, comprendre i relacionar-nos amb les persones, integrar el
currículum, desenvolupar les capacitats i les competències, iniciar processos de investigació i recerca
de respostes, propiciar accions i situacions d'aprenentatge, gestionar el temps i l'aprenentatge, crear
contextos significatius d'aprenentatge, crear situacions per al creixement personal i del grup, espais
de diàleg amb el coneixement, etc. per a fer dels nostres alumnes individus participatius, actius i
crítics de la societat que els envolta.
Amb els projectes es pretén fomentar l’aprendre a aprendre, en un model interactiu
d’ensenyament-aprenentatge on el mestre/a no és l’únic posseïdor de tots els coneixements. Es
potencia la motivació de l’alumnat, ja que són ells qui trien un tema d’estudi basat en els interessos
que tenen, tot i que l’adult també hi pot intervenir, com un element més del grup-classe.
b. Ambients d’aprenentatge
Els ambients d'aprenentatge són espais físics on es recreen propostes de treball basades en
situacions de la vida quotidiana. En els ambients, nens i nenes aprenen a construir nous significats de
la realitat que els envolta a partir de l’exploració de l’entorn, de l’experimentació, de la interpretació
i del raonament amb el material que se'ls ofereix i la interacció entre iguals. En aquest moment
d'aprenentatge, el docent és un observador de les conductes i dels processos que realitza l'infant.
c. Tallers
10
Els tallers són moments educatius en el quals hi ha una interacció entre infants-material i adult.
Aquest moment es troba basat en les 8 intel·ligències múltiples de Gadner, ja que pretén oferir un
conjunt d’eines amb les quals ajudar al desenvolupament de les potencialitats individuals, que
aplicades de forma adequada, ajudaran a que tots els infants arribin al màxim desenvolupament del
seu potencial.
d. Reptes
Els reptes són un seguit d’activitats on a partir d’una pregunta els infants han de buscar
informació en diferents fonts i formats o bé han d’experimentar amb uns materials concrets per
trobar la resposta al repte plantejat. La resposta i conclusions del repte es podrà expressar a través
de diferents llenguatges, ja siguin escrits, visuals o artístics.
e. Racons
Els racons són propostes d’activitats autònomes amb la cooperació dels companys que es duen a
terme dins el grup classe en 4 o 5 grups de nens i nenes, treballant les diferents competències
vinculades o no amb el projecte d’aula. Per tal de ser autònom, el material ha de ser motivador per a
l’infant, es prioritzaran activitats autocorrectives. L’objectiu dels racons és reforçar, ampliar, anticipar
i assolir aquells aprenentatges que han sorgit en el moment del projecte, o bé aquells que no s’hi han
vist reflectits i cal treballar.
2.3.2. Educació secundària
El model pedagògic de l’educació secundària recull el llegat de les bones pràctiques, però tracta
d’aprofundir en els plantejaments establerts, ja que en aquest terreny la renovació pedagògica no ha
estat capaç d’abordar aquesta etapa amb la consistència i coherència que demanaria un treball basat
en les competències i en el desenvolupament integral dels nois i noies (cognitiu, emocional i ètic).
Això ens ha obligat a desenvolupar un model pedagògic innovador i uns criteris d’organització
pedagògica que superin les pràctiques habituals d’aquesta etapa i que vagin més enllà de la
compartimentació i academicisme de treball disciplinar, per tal d'assolir aprenentatges
competencials i rellevants.
Aprofitant la riquesa pedagògica que el treball en un sol claustre ens permet, ens hem proposat
de superar la divisió de les disciplines acadèmiques per tal que els nostres alumnes puguin assolir uns
aprenentatges verdaderament competencials.
El primer objectiu de la secundària és apropar els principis i les finalitats del centre a l’educació
secundària, una etapa complexa que necessita regenerar-se tant en els propòsits com en les
finalitats, per apropar-la més als aprenentatges integrals, competencials i per a la vida.
El segon objectiu és crear unes condicions efectives per a poder assolir les competències,
especialment les competències transversals i metodològiques que sovint queden excloses del treball
de les assignatures: treball en equip, iniciativa personal, competència digital i aprendre a aprendre.
El tercer objectiu és formar de manera efectiva l’alumnat en les competències avançades que el
treball en una societat del coneixement requereix: la capacitat de resoldre problemes, de prendre
decisions i de crear coses noves.
11
Seguint aquest criteri, l’ESO s’organitza en una combinació de tres eixos de treball: el treball
disciplinar, el treball globalitzat i l’aprenentatge basat en projectes transversals.
a. Treball disciplinar
El treball disciplinar es desenvolupa a través de les matèries segons corresponen a cada curs a
càrrec de cada docent. Donada la importància del treball per competències i la globalització de
continguts, es procura que els docents puguin impartir docència en més d'una disciplina i que ho
facin en coordinació i col·laboració amb tot l'equip docent, sempre en benefici de l’aprenentatge de
tot l’alumnat.
El treball disciplinar accepta la llibertat docent en un marc competencial, sense llibre de text,
amb ordinador personal dels alumnes i en grups-classe heterogenis.
b. Treball globalitzat
El treball globalitzat es basa en la mirada exhaustiva d'un tema o centre d'interès a partir dels
continguts i les competències dels àmbits curriculars. Això afavoreix la globalització i la significativitat
dels aprenentatges, ja que un mateix contingut s’aborda des de punts de vista diferents. El treball
globalitzat es dissenya, planifica i executa a càrrec dels equips docents, amb autonomia i
responsabilitat plena.
c. Aprenentatge basat en productes/projectes transversals
El treball per productes/projectes, en canvi, posa en joc el treball de les competències,
especialment les transversals: aprendre a aprendre, competència digital, l'emprenedoria i el
lideratge. A partir del treball cooperatiu, l’alumnat d’una mateixa promoció desenvolupa un producte
final únic (una revista, una pel·lícula, una exposició, etc.). L’estructura del procés es repeteix
trimestralment, de manera que al llarg de tota l’etapa l’alumnat arriba a un major assoliment de les
competències i capacitats específiques d’aquest tipus de metodologia: treball en equip, iniciativa
personal, autoorganització, emprenedoria, etc.
2.4. Criteris que orienten la personalització de l’aprenentatge
Entenem la diversitat com una riquesa del centre. Fomentem la inclusió educativa a través de la
personalització dels aprenentatges, fet que es reflexa en el Protocol d’Atenció a la Diversitat.
El centre opta per una organització dels grups classe heterogènia en tots els nivells educatius,
sense grups específics de nivell, de capacitats o d’interessos.
A infantil i primària l’alumnat s’agrupa de forma heterogènia en agrupaments diversos. Sempre
intentant donar una millor resposta, tant a l'atenció més individualitzada, com a l'ampliació en les
relacions socials.
A secundària, l’alumnat s’agrupa de forma heterogènia en agrupaments diversos, adaptant les
activitats, els continguts i els objectius.
12
Per a atendre la diversitat personalitzem els continguts, els processos d’aprenentatge i els
sistemes d’avaluació. Això significa que cada alumne/a és tractat segons les seves capacitats i
interessos i no en funció d’un únic criteri homogeni estàndard.
Seguint la normativa vigent, desenvolupem plans individualitzats i adaptacions curriculars per tal
de poder establir de forma clara les estratègies per a aquell alumnat que presenta algun dictamen de
necessitats de suport educatiu.
2.4.1. Personalització dels continguts
Personalitzem els continguts en funció de les necessitats de cada alumne i del grup classe que en
forma part, seleccionant del currículum establert els continguts més rellevants i donant especial
importància al treball de les competències.
Per treballar els continguts proposem majoritàriament activitats obertes que permeten que cada
alumne desenvolupi al màxim les seves capacitats particulars. Aquesta personalització pren diferents
formes segons el nivell educatiu.
2.4.2. Personalització dels processos d’aprenentatge
La personalització educativa basteix l’aprenentatge partint de la diversitat de capacitats
cognitives, emocionals i artístiques de l’alumnat, i del seu propi i particular procés d’aprenentatge
per a que faciliti el desenvolupament progressiu de la seva identitat.
Entenem que cada alumne té la seva manera personal d'aprendre i treballar com a individu únic i
respectem i procurem l'evolució del seu desenvolupament personal. Això significa que afavorim la
individualització de les activitats d’ensenyament i aprenentatge per a tot l’alumnat.
L’alumne ha de ser autor actiu del seu propi aprenentatge, aportant informacions i experiències,
amb la col·laboració de les famílies, sobre els temes i continguts que es treballin a l’aula, tot
aconseguint una motivació intrínseca del propi procés d’aprenentatge.
El professorat ha de proporcionar diferents estratègies d’aprenentatge que s’adeqüin al ritme de
cadascú i del grup-classe, aprofitant els coneixements, experiències, destreses i preferències prèvies
dels alumnes.
2.4.3. Personalització de les maneres d'avaluar
A l'Institut-Escola Les Vinyes entenem l'avaluació com un procés i no com un resultat. Procés que
comprèn una recollida d'informació, una anàlisi segons uns criteris, un judici sobre el resultat de
l'anàlisi i una presa de decisions. Aquest procés té, a grans trets, dues finalitats diferents: les de
caràcter social (acreditar, seleccionar i orientar) i les de caràcter formatiu o pedagògic (regular el
procés d'aprenentatge i d'ensenyament).
La funció social adquireix la seva veritable dimensió en l'avaluació sumativa, al final dels
processos educatius, i la funció formativa troba el seu veritable valor regulant pedagògicament el
procés d'aprenentatge i ensenyament que portem a terme al centre.
En coherència amb la voluntat de personalitzar els aprenentatges i respectar i promoure la
singularitat de cada persona, predominarà sempre l'avaluació formadora i formativa, i no la selectiva.
13
Això significa que s'utilitzaran quan sigui necessari, diferents criteris, procediments i instruments
d'avaluació per tal que aquesta sigui adequada a les necessitats de cada alumne.
2.5. Seguiment tutorial
2.5.1. Seguiment individualitzat a infantil i primària
A infantil i primària el seguiment tutorial és responsabilitat del mestre tutor del grup classe, com
a referent de l'aula, que porta a terme la tutorització. Tanmateix, aquesta responsabilitat és
compartida entre tots els mestres de l’etapa i es coordinarà amb el seguiment a través de les
reunions de l’equip docent. La gestió de la pròpia tutoria es porta a terme a primària en el moment
del Pla setmanal, o bé en cada moment que apareix una necessitat, un conflicte o un tema específic
que cal comentar amb els infants.
La tutoria dels infants implica una comunicació diària dels mestres amb les famílies per diferents
vies (agenda, porta, mail…) així mateix amb les entrevistes que es porten a terme al llarg del curs
quan es creguin convenients.
2.5.2. Tutoria individualitzada a Secundària
Amb la finalitat de donar un millor suport a l'alumnat i poder fer un seguiment més acurat de
cadascun dels alumnes, existeix la figura del tutor de grup, que s'encarrega de la tutoria de tot un
curs, i els tutors individuals. Això suposa que tot el professorat és tutor d'un grup més reduït
d'alumnes. D'aquesta manera cada alumne té un tutor de grup i un tutor individual amb el qual es
reuneix un cop a la setmana. El tutor individual és el que s'encarrega del seguiment tutorial de
l'alumnat i de la relació amb les famílies.
2.5.3. Escolta’m
Amb aquest projecte ens proposem personalitzar el centre amb un pla d'intervenció educativa
que estableixi una vinculació educativa positiva entre el professorat i l'alumne/a, i que proporcioni a
tot l'alumnat estratègies que l’acompanyin en el seu creixement per tal d’aconseguir cotes de
seguretat personal que l’ajudin a desenvolupar-se de manera integral i satisfactòria.
El projecte “Escolta'm" suposa, d'una banda, la consideració de tots i cadascun dels alumnes del
centre educatiu i, de l'altra, un reconeixement que parteix dels propis recursos de l'alumne, i no pas
dels seus dèficits.
El projecte vol donar veu a l’alumnat perquè pugui expressar el que pensa, el que sent, com ho
viu, què li agrada, què el disgusta… oferint espais de trobada acollidors, de manera tranquil·la, sense
pressa, per poder-los transmetre amb delicadesa, de manera personal i sense excepció, el missatge
de “tu m'importes". Espais per poder conèixer amb més amplitud no solament l'alumne, sinó també
la persona; perquè cadascú disposa d'una història pròpia que el fa diferent, que és necessari que es
respecti, es valori i es reconegui.
2.6. Treball internivells
Entenem el centre com una gran comunitat d'aprenentatge i, per això, promovem el treball
internivells i les activitats transversals de centre. Això es concreta en projectes i activitats en les que
conviuen i aprenen junts alumnes de diferents nivells educatius. En són una bona mostra el projecte
14
Padrins lectors (primària-secundària), L’hora del conte (primària-infantil), els Tallers internivells
(infantil-primària) o les optatives internivells (1r, 2n i 3r d’ESO).
A més a més, els projectes d’infantil, primària i secundària, inclouen activitats d’intercanvi i
comunicació protagonitzades pel propi alumnat.
També promovem projectes transversals que impliquen tota la comunitat educativa, incorporant
les famílies en els processos d'ensenyament-aprenentatge.
3. Eixos estratègics
3.1. Processos de gestió, millora i innovació responsable
En el centre tenen lloc tres processos simultanis: els de gestió, els de millora i els d'innovació. Per
la nostra pròpia naturalesa de centre, i per la voluntat manifesta de transformació de
l'ensenyament/aprenentatge convencional, no volem renunciar a cap dels tres processos.
Els processos de gestió estan en fase de desenvolupament i persegueixen el bon funcionament
del centre en totes les seves dimensions. A mesura que aquests es vagin consolidant, s’establiran
instruccions d'ús i guies que, juntament amb les Normes de Funcionament i Convivència (NOFC),
ordenaran els processos del centre. Aquesta gestió estarà sempre subordinada a la millora constant i,
per això, en revisió permanent a mesura que el centre es desenvolupi. Es procurarà una simplificació
burocràtica en favor d’una bona execució i es prioritzarà la gestió basada en criteris, més que no pas
en normes.
Els processos de millora del centre procuren l’optimització. Millorar és incorporar canvis al que ja
tenim per a perfeccionar-ho. La millora a l'Institut-Escola estarà basada en una bona planificació
estratègica i uns objectius clars. L’eina principal en serà l'avaluació contínua. Els processos
d’avaluació, per tant, estaran sempre encaminats a la millora.
Els processos d'innovació del centre corresponen a una forma de pensar i d'actuar que genera,
desenvolupa i estableix valors, conviccions i actituds que accepten i impulsen idees i canvis que
suposen millores en el funcionament i en els resultats educatius del centre, tot i que això impliqui
una ruptura amb una concepció convencional o tradicional de l'educació.
Tots aquests processos vénen regulats per l'autoavaluació, l'avaluació externa i la transparència
comunicativa que permet un feedback àgil i permanent. És per això que reivindiquem una concepció
responsable de la innovació.
3.2. Participació compromesa de la comunitat educativa
La participació compromesa de les famílies és un eix distintiu del centre. Aquesta participació
s’articularà a través de l’AMPA i de tots aquells instruments de participació i comunicació que la
comunitat educativa consideri necessaris per al desenvolupament del projecte educatiu de centre.
Es promourà la participació en els àmbits organitzatius i pedagògics. Això significa la presència de
famílies i comunitat educativa en les activitats de tot ordre del centre, tant acadèmiques, lúdiques o
extraescolars.
15
Pel que fa a l‘alumnat, la seva participació es canalitzarà a través del Consell de delegats i de tots
aquells instruments de participació i comunicació que la direcció del centre consideri necessaris.
La participació dels membres del claustre ha de ser important per tal de poder escoltar,
intercanviar i compartir els punts de vista metodològics del projecte del centre, així com també
entendre que el treball i la metodologia singular del propi centre promou una dedicació constant i
implicada als membres del claustre.
La participació de l'Ajuntament en el centre, i del centre cap a l'entitat municipal és un aspecte
important per crear unes bones relacions dins la comunitat educativa del municipi, entenent que tots
i cadascun dels centres promovem l'educació d'un poble i d’una comunitat.
Així mateix la coordinació amb els centres del municipi: llars d’infants municipal i privades,
escoles i institut serà un objectiu prioritari de l’Institut-Escola.
3.3. Desenvolupament professional del professorat
3.3.1. Autoformació interna
Al començament de cada curs hi ha un pla d’acollida del nou professorat incorporat al centre, i a
nivell intern se’l posa en contacte amb les eines pròpies de l’Institut-Escola.
Al llarg del curs escolar, cada docent nou al centre, o que ha fet un canvi d'etapa educativa, te un
docent de referència ja sigui de l'equip docent o per afinitat de caràcter, per tal que el pugui guiar en
tot moment en l'estil singular de l'Institut-Escola Les Vinyes i li pugui plantejar dubtes en els
processos d'ensenyament-aprenentatge.
Des de l'equip de coordinació es facilita un conjunt de documents i lectures pedagògiques que
expliquen i defensen el projecte singular de l'Institut-Escola, per tal que els docents puguin conèixer
els seus referents teòrics.
3.3.2. Aprenentatge al centre
Donada la singularitat del nostre centre, el seu caràcter innovador, i el fet d’integrar educació
infantil, primària i secundària, ens movem dintre dels següents aspectes destacats:
Treball en equips docents: És la base de la distribució per nivells del nostre professorat. Aquest
és format dintre de l’equip docent entre iguals, amb la coordinació del responsable corresponent.
Per aquestes tasques, des de la coordinació es presenten les eines adients i el professorat es
familiaritza amb el seu ús.
Treball globalitzat i per projectes: En aquest aspecte el professorat serà format dintre de l’equip
docent entre iguals, amb la coordinació del coordinador d’innovació del nivell corresponent per tal
que assoleixi les dinàmiques necessàries per aquest tipus de funcionament.
Competències digitals del professorat: El nostre centre treballa preferentment amb eines
digitals i audiovisuals. Aquest aspecte requereix professionals amb una bona competència digital per
a l’ús didàctic de les tecnologies en el procés d’ensenyament i aprenentatge, que permeti i fomenti la
formació entre iguals al centre.
16
Animació lectora: El centre promou l’enfocament didàctic de la lectura com a eix transversal fent
ús de la biblioteca del centre. Per tant, el centre té la necessitat de comptar amb professionals que
puguin desenvolupar tasques d’animació lectora i dinamització i organització de la biblioteca escolar.
Al llarg de l’etapa de primària es planteja un treball sistemàtic i transversal del programa “Llegim
en parella” als cursos de 2n, 3r i 5è. Aquest fet implicarà que els mestres que hagin d’executar el
programa assisteixin a la formació que realitza el GRAI (Grup de Recerca en l’Aprenentatge entre
Iguals) que es promou de les de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Escolta'm: Portar a terme aquest projecte implicarà una formació permanent al claustre, ja sigui
d'iniciació per a aquells docents nous al centre i que mai l'han portat a terme, o de seguiment per tal
de poder compartir allò que ens preocupa i volem millorar del programa.
3.3.3. Participació en la planificació i realització d’activitats externes
El nostre centre té vocació oberta a compartir experiències amb altres centres de diferents
àmbits (educatius, professionals, institucionals…) tant com a formadors, com a receptors de
formació. Participem activament des del curs 2011-12 amb la xarxa de centres innovadors de l’ICE de
la UAB.
Allà es comparteixen amb una periodicitat regular durant el curs experiències des dels diferents
centres adscrits i coordinats per l’ICE aportant entre tots distintes visions o maneres de fer efectiva la
innovació en els centres educatius, intentant que creixi i es desenvolupi la xarxa, i compartint
recursos que ens enriqueixen com a docents. Aquesta informació és transmesa al claustre.
Un cop a l’any tot el personal del nostre centre participa en la jornada de formació intercentres,
que ens aporta la possibilitat de compartir experiències a un nivell més proper i personal. Aquestes
experiències individuals es comparteixen amb tot el claustre.
Les col·laboracions obertes, integrades en el desenvolupament anual del curs escolar, permeten
participar dels projectes a altres docents i viceversa.
Així mateix tenim obert el nostre centre a col·laboració amb centres universitaris per la
realització de pràctiques diverses.
Per al curs 2016-2017, la direcció del centre ha signat un conveni de col·laboració amb el Centre
UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, junt amb l’Obra
Social la Caixa, per a participar en el programa “Escola Nova del segle 21: Aliança per un sistema
educatiu avançat” amb l’objectiu de promoure una actualització del sistema educatiu a Catalunya,
per tal que el seu propòsit i metodologies d’avaluació s’enfoquin a generar competències per a la
vida en el context de la societat del coneixement, i que les seves pràctiques d’aprenentatge es
fonamentin en el coneixement científic de com les persones aprenen.
4. Criteris organitzatius i de gestió
4.1. Gestió transversal i única (infantil, primària i secundària)
L'Institut-Escola es regeix per una gestió transversal i única entre infantil, primària i secundària.
Una sola comunitat educativa, un sol projecte, un sol claustre i una sola cultura pedagògica i
organitzativa. La integració del patrimoni pedagògic i didàctic de les diferents etapes constitueix una
17
riquesa inherent a la tipologia dels Instituts-Escola i el centre l'assumeix com a una riquesa pròpia a
mantenir i a potenciar.
4.2. Lideratge distribuït
Tot i que la direcció del centre assumeix formalment el lideratge del projecte educatiu, a Les
Vinyes la funció del lideratge és compartida i distribuïda entre totes les persones amb l'habilitat i
l'experiència necessària per assegurar que les funcions s'executin per al benefici de l'Institut-Escola.
El lideratge distribuït és el producte de la interacció mútua entre persones responsables del projecte
educatiu comú.
S'estimularà que les persones iniciïn, impulsin, facilitin, gestionin i coordinin processos de
transformació i millora, especialment aquelles persones que posseeixin una preparació pedagògica o
directiva adequada i, sobretot, una actitud i un compromís amb l'Institut-Escola, l'educació i la
societat.
La coordinació i el lideratge dels equips docents s’articularan a través de les reunions setmanals
de cicle i de nivell i de les eines de comunicació i gestió necessàries en cada cas.
4.3. Equips docents auto organitzats
El centre té un plantejament horitzontal basat en equips docents i en la integració de les
matèries. És per això que el motor del centre són els equips docents auto organitzats en els quals els
mestres i professors assumeixen l’objectiu compartit de desenvolupar plegats els objectius educatius
de cada nivell. Aquesta responsabilitat compartida es manifesta a través de l‘adscripció de cada
docent a un equip concret, la impartició de més d’una matèria, la docència de matèries o àrees en
anglès i la integració de continguts, capacitats i competències en una metodologia amb enfocament
globalitzat.
Els mestres de l’I-E Les Vinyes s’organitzen en dos equips docents. Per una banda l’equip docent
d’educació infantil i per a l’altra l’equip docent d’educació primària. Ambdós equips docents
s’autogestionen segons les demandes que sorgeixin.
A més, el fet que tots els mestres del centre imparteixin una metodologia globalitzadora,
manipulativa i experimental farà que el treball conjunt de dos mestres a l’aula es porti a terme
partint de la corresponsabilitat docent en la programació i aplicació de les tasques que s’hi
desenvolupin.
Tot i que l’equip docent d’educació infantil i l’equip docent d’educació primària siguin
independents, caldrà realitzar trobades conjuntes de forma periòdica per tal de treballar i arribar a
acords ja siguin metodològics, pedagògics, de gestió o de funcionament comuns a les dues etapes del
centre i poder establir així una línia clara de centre.
En l’organització del professorat a secundària, es prioritza el treball en equips docents de nivell,
que compten amb professionals que imparteixen una o més matèries. Aquest tipus d’organització
permet un òptim acompanyament de l’alumnat al llarg del curs, facilita el treball per projectes i
treballs globalitzats, i afavoreix l’intercanvi d’informació entre el professorat.
A secundària, tot i que el professorat imparteix més d’una matèria, periòdicament es reuneix per
àmbits. Els àmbits són: humanístic (llengües i ciències socials), científico-tecnològic (ciències naturals,
18
física i química, tecnologia i matemàtiques) i artístic (música, visual i plàstica i educació física). La
impartició de dues matèries, la tutoria compartida, la planificació conjunta de projectes i treballs
globalitzats, l’execució mancomunada de la docència... són processos normalitzats en aquesta visió
que reforça una concepció multidisciplinària, basada en les competències i en el treball en equip.
Això suposa un aprenentatge constant i una cultura de treball en equip exigent i rigorosa. Es
buscarà sempre l’equilibri entre les necessitats de les persones, els objectius didàctics i els grups, en
un clima de confiança mútua, comunicació directa i el feedback constant.
4.4. Transparència comunicativa interna i externa
La comunicació interna i externa és una obligació i necessitat en el nostre centre educatiu. Els
alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, i el professorat i la resta dels membres de la
comunitat educativa tenen dret a la informació i a la participació en la vida del centre.
Aquest dret a la informació és entès com a eina de participació responsable, és a dir, està
orientat a la coresponsabilització en el procés educatiu, a la transparència i, en últim terme, al
retiment de comptes amb la comunitat educativa.
El centre establirà els mecanismes de comunicació interna i externa necessaris per a dur a terme
aquesta funció.
4.5. Comunicació interna
L’objectiu fonamental de la comunicació interna és implicar en el projecte a tots els membres de
la comunitat educativa i oferir informació amb transparència i regularitat de la vida escolar del centre
a totes les persones i estaments que intervenen en el procés educatiu.
Aquesta comunicació interna es realitzarà de forma presencial (reunions, claustres...) i de forma
digital (correu electrònic, repositoris compartits...), sempre amb la voluntat d’oferir la màxima
transparència i disponibilitat.
4.6. Comunicació externa
El centre vol promoure també una cultura de la transparència amb la seva comunitat educativa
mitjançant la comunicació periòdica i sistemàtica de la vida del centre, sempre respectant els límits
de la privacitat i drets d’imatge de tots els membres del centre i, molt especialment, de l’alumnat.
Aquesta comunicació externa es realitzarà tant de forma presencial (reunions, trobades amb
l’AMPA, treball amb els agents locals, etc.) com digital (pàgines web i xarxes socials).
També es procurarà, en la mesura que això no interfereixi el bon funcionament del centre,
compartir els nostres coneixements i pràctiques amb tothom que estigui interessat en un model
d’escola avançada i innovadora com el que proposem.
6. Seguiment i avaluació del PEC
6.1. Indicadors de seguiments i de progrés
19
D’acord amb les finalitats establertes en aquest projecte educatiu i que es concretaran de forma
més exhaustiva en el Pla Anual, presentem un indicadors de progrés que ens ajuden a identificar el
grau d’èxit de la nostra proposta.
- Nivell de convivència entre l’alumnat (disminució de les incidències)
- Nivell de participació de l’alumnat en activitats al municipi
- Grau d’assoliment de les competències bàsiques
- Grau de satisfacció de tota la comunitat educativa en relació a diferents aspectes
(qualitat de l’oferta educativa, grau de benestar al centre, …)
- Nivell d’inclusió efectiva (disminució de l’abandonament escolar, disminució de
derivacions a Unitats d’Escolarització Compartida o altres serveis)
- Nivell d’absentisme escolar
L'activitat avaluadora es concretarà en modalitats d'avaluació interna o d'autoavaluació, i en
activitats d'avaluació externa, a través dels àmbits pedagògic, de gestió i d'organització.

More Related Content

What's hot

Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgessicam
 
Treball cooperatiu
Treball cooperatiuTreball cooperatiu
Treball cooperatiumsero3
 
Mesures d'atenció a la diversitat
Mesures d'atenció a la diversitatMesures d'atenció a la diversitat
Mesures d'atenció a la diversitatJosep Tort Coma
 
Aplicacions TICs per a nens i nenes amb tea
Aplicacions TICs per a nens i nenes amb teaAplicacions TICs per a nens i nenes amb tea
Aplicacions TICs per a nens i nenes amb teaDania Maria Medina Frias
 
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritaJocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritasilvia
 
Dossier técnicas plásticas en la educación infantil
Dossier técnicas plásticas en la educación infantilDossier técnicas plásticas en la educación infantil
Dossier técnicas plásticas en la educación infantilLaura Garcinuño Velayos
 
Presentació decret d'Educació Infantil
Presentació decret d'Educació InfantilPresentació decret d'Educació Infantil
Presentació decret d'Educació InfantilÀngels Miret Rial
 
Curs literari-1.pdf
Curs literari-1.pdfCurs literari-1.pdf
Curs literari-1.pdfPlanet-ele
 
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.ada
 
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Carme Bové
 
Llengua i societat
Llengua i societatLlengua i societat
Llengua i societatannaasiscar
 
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...PERE MARQUES
 
Programacio ed infantil
Programacio ed infantilProgramacio ed infantil
Programacio ed infantilImma Clua
 
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2nPetit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2nAntònia Sastre
 

What's hot (20)

PGA 22-23.pdf
PGA 22-23.pdfPGA 22-23.pdf
PGA 22-23.pdf
 
El text expositiu
El text expositiuEl text expositiu
El text expositiu
 
Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatge
 
Treball cooperatiu
Treball cooperatiuTreball cooperatiu
Treball cooperatiu
 
Mesures d'atenció a la diversitat
Mesures d'atenció a la diversitatMesures d'atenció a la diversitat
Mesures d'atenció a la diversitat
 
Aplicacions TICs per a nens i nenes amb tea
Aplicacions TICs per a nens i nenes amb teaAplicacions TICs per a nens i nenes amb tea
Aplicacions TICs per a nens i nenes amb tea
 
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escritaJocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escrita
 
Dossier técnicas plásticas en la educación infantil
Dossier técnicas plásticas en la educación infantilDossier técnicas plásticas en la educación infantil
Dossier técnicas plásticas en la educación infantil
 
3. treball cooperatiu
3. treball cooperatiu3. treball cooperatiu
3. treball cooperatiu
 
Presentació decret d'Educació Infantil
Presentació decret d'Educació InfantilPresentació decret d'Educació Infantil
Presentació decret d'Educació Infantil
 
Curs literari-1.pdf
Curs literari-1.pdfCurs literari-1.pdf
Curs literari-1.pdf
 
Verbs d'acció
Verbs d'accióVerbs d'acció
Verbs d'acció
 
Proporcionalitat composta
Proporcionalitat compostaProporcionalitat composta
Proporcionalitat composta
 
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
Escriure contes amb una tauleta. Pràctica educativa fonamentada.
 
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
 
Llengua i societat
Llengua i societatLlengua i societat
Llengua i societat
 
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
Model didàctics de treball en grup i aprenentatge col.laboratiu / cooperatiu...
 
Programacio ed infantil
Programacio ed infantilProgramacio ed infantil
Programacio ed infantil
 
Poemes de nadal
Poemes de nadalPoemes de nadal
Poemes de nadal
 
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2nPetit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
Petit recull d'experiències sobre el sistema circulatori 2n
 

Viewers also liked

Rúbrica - Avaluació exhibició pública (famílies)
Rúbrica - Avaluació exhibició pública (famílies)Rúbrica - Avaluació exhibició pública (famílies)
Rúbrica - Avaluació exhibició pública (famílies)Sergi del Moral
 
Sin conflicto no hay matemáticas - Sergi del Moral y Boris Mir - #aulablog14
Sin conflicto no hay matemáticas - Sergi del Moral y Boris Mir - #aulablog14Sin conflicto no hay matemáticas - Sergi del Moral y Boris Mir - #aulablog14
Sin conflicto no hay matemáticas - Sergi del Moral y Boris Mir - #aulablog14Sergi del Moral
 
Clepsidra - Full experimentació
Clepsidra - Full experimentacióClepsidra - Full experimentació
Clepsidra - Full experimentacióSergi del Moral
 
Tenim uns plànols - Contracte de grup
Tenim uns plànols - Contracte de grupTenim uns plànols - Contracte de grup
Tenim uns plànols - Contracte de grupSergi del Moral
 
Planificació presentació
Planificació presentacióPlanificació presentació
Planificació presentacióSergi del Moral
 
Article 1 - La casa más sostenible del mundo
Article 1 - La casa más sostenible del mundoArticle 1 - La casa más sostenible del mundo
Article 1 - La casa más sostenible del mundoSergi del Moral
 
Tenim uns plànols - Full de decisió casa
Tenim uns plànols - Full de decisió casaTenim uns plànols - Full de decisió casa
Tenim uns plànols - Full de decisió casaSergi del Moral
 
Tenim uns plànols - Compartir objectius d’aprenentatge
Tenim uns plànols - Compartir objectius d’aprenentatgeTenim uns plànols - Compartir objectius d’aprenentatge
Tenim uns plànols - Compartir objectius d’aprenentatgeSergi del Moral
 
Comprensió article sostenibilitat
Comprensió article sostenibilitatComprensió article sostenibilitat
Comprensió article sostenibilitatSergi del Moral
 
Retroalimentació efectiva
Retroalimentació efectivaRetroalimentació efectiva
Retroalimentació efectivaSergi del Moral
 
Rúbrica - Treball en equip (avaluació individual)
Rúbrica - Treball en equip (avaluació individual)Rúbrica - Treball en equip (avaluació individual)
Rúbrica - Treball en equip (avaluació individual)Sergi del Moral
 
AI and Machine Learning Demystified by Carol Smith at Midwest UX 2017
AI and Machine Learning Demystified by Carol Smith at Midwest UX 2017AI and Machine Learning Demystified by Carol Smith at Midwest UX 2017
AI and Machine Learning Demystified by Carol Smith at Midwest UX 2017Carol Smith
 

Viewers also liked (18)

PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17PEC - Presentació 16-17
PEC - Presentació 16-17
 
Rúbrica - Avaluació exhibició pública (famílies)
Rúbrica - Avaluació exhibició pública (famílies)Rúbrica - Avaluació exhibició pública (famílies)
Rúbrica - Avaluació exhibició pública (famílies)
 
Sin conflicto no hay matemáticas - Sergi del Moral y Boris Mir - #aulablog14
Sin conflicto no hay matemáticas - Sergi del Moral y Boris Mir - #aulablog14Sin conflicto no hay matemáticas - Sergi del Moral y Boris Mir - #aulablog14
Sin conflicto no hay matemáticas - Sergi del Moral y Boris Mir - #aulablog14
 
Construir un envàs
Construir un envàsConstruir un envàs
Construir un envàs
 
Envas
EnvasEnvas
Envas
 
Clepsidra - Full experimentació
Clepsidra - Full experimentacióClepsidra - Full experimentació
Clepsidra - Full experimentació
 
Tenim uns plànols - Contracte de grup
Tenim uns plànols - Contracte de grupTenim uns plànols - Contracte de grup
Tenim uns plànols - Contracte de grup
 
Planificació presentació
Planificació presentacióPlanificació presentació
Planificació presentació
 
Vistes
VistesVistes
Vistes
 
Article 1 - La casa más sostenible del mundo
Article 1 - La casa más sostenible del mundoArticle 1 - La casa más sostenible del mundo
Article 1 - La casa más sostenible del mundo
 
Rúbrica - Maqueta
Rúbrica - MaquetaRúbrica - Maqueta
Rúbrica - Maqueta
 
Tenim uns plànols - Full de decisió casa
Tenim uns plànols - Full de decisió casaTenim uns plànols - Full de decisió casa
Tenim uns plànols - Full de decisió casa
 
Tenim uns plànols - Compartir objectius d’aprenentatge
Tenim uns plànols - Compartir objectius d’aprenentatgeTenim uns plànols - Compartir objectius d’aprenentatge
Tenim uns plànols - Compartir objectius d’aprenentatge
 
Comprensió article sostenibilitat
Comprensió article sostenibilitatComprensió article sostenibilitat
Comprensió article sostenibilitat
 
Diari de seguiment
Diari de seguimentDiari de seguiment
Diari de seguiment
 
Retroalimentació efectiva
Retroalimentació efectivaRetroalimentació efectiva
Retroalimentació efectiva
 
Rúbrica - Treball en equip (avaluació individual)
Rúbrica - Treball en equip (avaluació individual)Rúbrica - Treball en equip (avaluació individual)
Rúbrica - Treball en equip (avaluació individual)
 
AI and Machine Learning Demystified by Carol Smith at Midwest UX 2017
AI and Machine Learning Demystified by Carol Smith at Midwest UX 2017AI and Machine Learning Demystified by Carol Smith at Midwest UX 2017
AI and Machine Learning Demystified by Carol Smith at Midwest UX 2017
 

Similar to Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)

Projecte educatiu 17 18
Projecte educatiu 17 18Projecte educatiu 17 18
Projecte educatiu 17 18Diego García
 
Projecte direccio
Projecte direccioProjecte direccio
Projecte direcciopantib
 
Document marc comunitats_aprenentatge
Document marc comunitats_aprenentatgeDocument marc comunitats_aprenentatge
Document marc comunitats_aprenentatgeemmsantboi
 
document_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatgedocument_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatgeMari Nuñez
 
El projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
El projecte de comunitats d’aprenentatge a CatalunyaEl projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
El projecte de comunitats d’aprenentatge a CatalunyaMari Nuñez
 
Projecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreProjecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreEscola Cervetó
 
Pecha kucha. ruizmartinez
Pecha kucha. ruizmartinezPecha kucha. ruizmartinez
Pecha kucha. ruizmartinezMarta Ruiz
 
Projecte de direcció Escola Santa Magdalena
Projecte de direcció Escola Santa MagdalenaProjecte de direcció Escola Santa Magdalena
Projecte de direcció Escola Santa Magdalenazerlaparellada
 
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de LiostProjecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de LiostEscola Guerau de Liost
 
Projecte educatiu de centre llibret- març2013
Projecte educatiu de centre  llibret- març2013Projecte educatiu de centre  llibret- març2013
Projecte educatiu de centre llibret- març2013Escola Guerau de Liost
 
Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015Rocio Avila
 
Pec Ins. Miquel Martí i Pol
Pec Ins. Miquel Martí i PolPec Ins. Miquel Martí i Pol
Pec Ins. Miquel Martí i Poliesmmpol
 
Informe del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Informe del Consell de Coordinació Pedagògica de BarcelonaInforme del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Informe del Consell de Coordinació Pedagògica de BarcelonaAjuntament de Barcelona
 

Similar to Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16) (20)

Projecte educatiu 17 18
Projecte educatiu 17 18Projecte educatiu 17 18
Projecte educatiu 17 18
 
Projecte direccio
Projecte direccioProjecte direccio
Projecte direccio
 
Document marc comunitats_aprenentatge
Document marc comunitats_aprenentatgeDocument marc comunitats_aprenentatge
Document marc comunitats_aprenentatge
 
PEC
PECPEC
PEC
 
document_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatgedocument_marc_comunitats_aprenentatge
document_marc_comunitats_aprenentatge
 
El projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
El projecte de comunitats d’aprenentatge a CatalunyaEl projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
El projecte de comunitats d’aprenentatge a Catalunya
 
Projecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de CentreProjecte Educatiu de Centre
Projecte Educatiu de Centre
 
Projecte de direccio
Projecte de direccioProjecte de direccio
Projecte de direccio
 
Pecha kucha. ruizmartinez
Pecha kucha. ruizmartinezPecha kucha. ruizmartinez
Pecha kucha. ruizmartinez
 
Projecte de direcció Escola Santa Magdalena
Projecte de direcció Escola Santa MagdalenaProjecte de direcció Escola Santa Magdalena
Projecte de direcció Escola Santa Magdalena
 
Pec escola les arrels setembre 2017
Pec escola les arrels setembre 2017Pec escola les arrels setembre 2017
Pec escola les arrels setembre 2017
 
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017 PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
 
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de LiostProjecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
Projecte educatiu de l'Escola Guerau de Liost
 
Projecte educatiu març 2013 -
Projecte educatiu  març 2013 -Projecte educatiu  març 2013 -
Projecte educatiu març 2013 -
 
Projecte educatiu de centre llibret- març2013
Projecte educatiu de centre  llibret- març2013Projecte educatiu de centre  llibret- març2013
Projecte educatiu de centre llibret- març2013
 
PEC en revisió
PEC en revisióPEC en revisió
PEC en revisió
 
Pec 2015 bloc
Pec 2015 blocPec 2015 bloc
Pec 2015 bloc
 
Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015Document marc servei comunitari 2015
Document marc servei comunitari 2015
 
Pec Ins. Miquel Martí i Pol
Pec Ins. Miquel Martí i PolPec Ins. Miquel Martí i Pol
Pec Ins. Miquel Martí i Pol
 
Informe del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Informe del Consell de Coordinació Pedagògica de BarcelonaInforme del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
Informe del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona
 

More from Institut-Escola Les Vinyes

Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TExhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1TInstitut-Escola Les Vinyes
 
Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusInstitut-Escola Les Vinyes
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de ProjecteInstitut-Escola Les Vinyes
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Institut-Escola Les Vinyes
 

More from Institut-Escola Les Vinyes (7)

Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 3T
 
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1TExhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 23-24 1T
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 2T
 
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1TExhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
Exhibició pública - Programa de mà - 22-23 1T
 
Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectiusKit de supervivència per escriure comentaris efectius
Kit de supervivència per escriure comentaris efectius
 
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
#ProjecteCatapulta - Document d'Inici de Projecte
 
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
Projectes tranversals - Exhibició pública - Programa de mà 3T - 17-18
 

Recently uploaded

acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024Ramon Morera i Castell
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...ICGCat
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...RaulGomez822561
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxNeus Lorenzo
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.Silviatecno
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratLurdesSaavedra2
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.Silviatecno
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
acte MJ Udina de Movem Castelldefels 2024
 
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
Els mapamundis baixmedievals: del naixement del mapamundi híbrid a l’ocàs del...
 
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...Projecció professional  - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
Projecció professional - manual de bones pràctiques: Integració de chatgpt(1...
 
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptxAIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
AIEC_TALLER-AVALUACIÓ_Sessio1-CD-IA.pptx
 
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
DIÈDRIC: PROJECCIONS DEL PUNT EN ELS QUATRE QUADRANTS.
 
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i BatxilleratEsquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
Esquema sobre el text narratiu. ESO i Batxillerat
 
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
SISTEMA DIÈDRIC: EL ALFABET DE LA RECTA.
 
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTSMATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
MATERIALS, PROPIETATS I ASSAJOS RELLEVANTS
 

Institut-Escola Les Vinyes - Projecte educatiu de centre (PEC - 25/05/16)

  • 1. 1 Institut-Escola Les Vinyes Projecte Educatiu de Centre (Aprovat en Consell Escolar el 25 de maig de 2016)
  • 2. 2 Índex Índex......................................................................................................................................................... 2 1. Presentació ........................................................................................................................................... 4 1.1. Contextualització del centre..................................................................................................................4 1.2. Funció directiva i equip directiu ............................................................................................................4 1.3. Plantejament institucional....................................................................................................................5 1.3.1. Trets d'identitat .............................................................................................................................5 a. Missió........................................................................................................................................5 b. Visió, valors i principis...............................................................................................................5 2. Plantejaments educatius i criteris d'organització pedagògica................................................................ 5 2.1. Desenvolupament de capacitats i treball per competències.................................................................7 2.2. L'aprenentatge cooperatiu i entre iguals..............................................................................................7 2.3. L'aprenentatge basat en projectes i en la globalització dels continguts...............................................8 2.3.1. Educació infantil i primària............................................................................................................8 a. Projectes d’aula ........................................................................................................................9 b. Ambients d’aprenentatge.........................................................................................................9 c. Tallers........................................................................................................................................9 d. Reptes .....................................................................................................................................10 e. Racons.....................................................................................................................................10 2.3.2. Educació secundària ....................................................................................................................10 a. Treball disciplinar....................................................................................................................11 b. Treball globalitzat ...................................................................................................................11 c. Aprenentatge basat en productes/projectes transversals .....................................................11 2.4. Criteris que orienten la personalització de l’aprenentatge .................................................................11 2.4.1. Personalització dels continguts ...................................................................................................12 2.4.2. Personalització dels processos d’aprenentatge ..........................................................................12 2.4.3. Personalització de les maneres d'avaluar....................................................................................12 2.5. Seguiment tutorial ..............................................................................................................................13 2.5.1. Seguiment individualitzat a infantil i primària.............................................................................13 2.5.2. Tutoria individualitzada a Secundària..........................................................................................13 2.5.3. Escolta’m .....................................................................................................................................13 2.6. Treball internivells ..........................................................................................................................13 3. Eixos estratègics...................................................................................................................................14 3.1. Processos de gestió, millora i innovació responsable..........................................................................14 3.2. Participació compromesa de la comunitat educativa.........................................................................14 3.3. Desenvolupament professional del professorat..................................................................................15 3.3.1. Autoformació interna ..................................................................................................................15 3.3.2. Aprenentatge al centre................................................................................................................15 3.3.3. Participació en la planificació i realització d’activitats externes..................................................16 4. Criteris organitzatius i de gestió ...........................................................................................................16 4.1. Gestió transversal i única (infantil, primària i secundària) .................................................................16 4.2. Lideratge distribuït..............................................................................................................................17
  • 3. 3 4.3. Equips docents auto organitzats.........................................................................................................17 4.4. Transparència comunicativa interna i externa ...................................................................................18 4.5. Comunicació interna.......................................................................................................................18 4.6. Comunicació externa......................................................................................................................18 6. Seguiment i avaluació del PEC..............................................................................................................18 6.1. Indicadors de seguiments i de progrés................................................................................................18
  • 4. 4 1. Presentació El projecte educatiu del centre recull la identitat de l'Institut-Escola Les Vinyes i n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i li dóna sentit, amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu. El present projecte educatiu vol contribuir a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social. Té en compte les característiques socials i culturals del context escolar i proposa els eixos bàsics per atendre les necessitats educatives de l’alumnat. 1.1. Contextualització del centre Castellbisbal és un municipi del Vallès Occidental amb una població de 12.000 habitants, bàsicament industrial, que compta amb quatre llars d’infants, una d’elles municipal, tres escoles públiques, i un centre d’educació secundària que imparteix batxillerat i formació professional. L’Institut-Escola Les Vinyes (Castellbisbal) neix el curs 2010-2011 amb la voluntat d’esdevenir un centre que promou la formació integral d’infants i nois i noies de 3 a 16 anys a partir del desenvolupament del seu potencial intel·lectual i emocional en el marc de les competències bàsiques del currículum. El fet de ser un centre que integra totes les etapes de l’educació obligatòria ens permet concebre un projecte educatiu de forma global i continuada, una oportunitat singular en el sistema educatiu públic. I el fet de ser un centre de nova creació ens dóna la possibilitat de dissenyar un projecte educatiu de centre modern i innovador, recollint les tradicions pedagògiques i organitzatives des del seu inici tot basant-se en valors de solidaritat, participació democràtica i inclusió. Així, doncs, aquest projecte educatiu recull i actualitza la tradició pedagògica catalana dels instituts-escola amb la voluntat d’esdevenir un centre de qualitat educativa en relació a l’aprenentatge actiu, l'autonomia de l'alumnat o la personalització dels aprenentatges. I, per altra part, aposta per la innovació educativa per a fer una educació adequada a les necessitats del segle XXI, assumint els riscos que això comporta. 1.2. Funció directiva i equip directiu A l'Institut-Escola Les Vinyes entenem l’exercici de la funció directiva com un servei a la comunitat, basada en el lideratge distribuït, la innovació responsable i l'aprenentatge constant de tota la comunitat educativa. Entenem la direcció com un instrument per a desenvolupar un projecte educatiu propi, arrelat a la població de Castellbisbal, que emani de les necessitats específiques de la seva comunitat educativa i dels nous canvis socials, culturals i polítics que s'estan produint en el món actual. Les bases legals reguladores d’aquest projecte educatiu s’acullen a la Llei d'educació de Catalunya, al Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, i al Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.
  • 5. 5 1.3. Plantejament institucional El plantejament institucional s’ofereix en el marc de l’ensenyament obligatori i en coherència amb els grans objectius del Departament d’Ensenyament, és a dir, millorar els resultats educatius, millorar la cohesió social i reduir l'abandonament escolar prematur. Tanmateix, i atès que el centre encara no té completes totes les etapes educatives, la missió, visió i valors es presenten com una proposta inicial de treball. En conseqüència, en el projecte que presentem es contempla l’aprofundiment, millora i reelaboració d’una visió compartida amb la comunitat educativa. 1.3.1. Trets d'identitat a. Missió L’Institut-Escola Les Vinyes és un centre públic dedicat a la formació integral d’infants i nois i noies de 3 a 16 anys a partir del desenvolupament de tot el seu potencial intel·lectual i emocional en el marc de les competències bàsiques del currículum. b. Visió, valors i principis L’Institut-Escola Les Vinyes aspira a ser un centre de qualitat educativa pel que fa a l’aprenentatge entre iguals, l'autonomia de l'alumnat, la personalització dels aprenentatges i la innovació educativa, tot basant-se en valors de solidaritat, participació democràtica i inclusió. Com a centre de titularitat pública assumeix plenament els valors de l’escola catalana, inclusiva, laica, respectuosa amb la pluralitat, i implicada en la comunitat educativa a la qual serveix. L’Institut-Escola Les Vinyes es compromet també a vetllar pels principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d'avaluació, de retiment de comptes, d'implicació de les famílies, de preservació de l'equitat, de cerca de l'excel·lència i de respecte a les idees i les creences de l’alumnat i de llurs famílies. 2. Plantejaments educatius i criteris d'organització pedagògica El model pedagògic del centre es basa en un aprenentatge actiu, centrat en l’alumnat i contemplant les dimensions cognitives, emocionals i ètiques del seu desenvolupament personal i social. L’aposta decidida per un aprenentatge per a la vida basat en les competències bàsiques i en el desenvolupament integral de la persona ha tingut unes conseqüències importants, que es manifesten poderosament en les opcions estratègiques, pedagògiques, didàctiques i organitzatives de l’Institut-Escola Les Vinyes. Així doncs, les bases del projecte educatiu de l’Institut-Escola Les Vinyes es poden resumir en les següents: 1. L'alumnat és el subjecte principal del centre
  • 6. 6 Els alumnes són els actors principals, tot gira al voltant de la seva activitat cognitiva, social i afectiva. Sigui quin sigui l'enfocament didàctic -instrucció directa, aprenentatge cooperatiu, investigació, etc.-, aquest estarà orientat a un aprenentatge autoregulat i actiu dels infants. 2. L'aprenentatge és de naturalesa social La interacció social és un recurs fonamental que ha d'alternar amb moments de reflexió i treball personal. El debat, les converses a l’aula, la indagació o l'argumentació, per exemple, encarnen aprenentatges de naturalesa social en totes les etapes educatives. Les diferents formes del treball cooperatiu i en equip estaran presents en totes les etapes educatives, per tal de fomentar el respecte, la confiança, la participació i la cooperació de tot l’alumnat. 3. Les emocions són essencials per a l'aprenentatge Emoció, motivació i cognició estan profundament interrelacionades. La implicació afectiva, el benestar o l'autoconfiança, per exemple, juguen un paper decisiu en l'aprenentatge, per aquest motiu a Les Vinyes tenim present l’estat emocional dels infants, nois i noies de forma permanent i organitzada per a oferir-los estratègies necessàries per a facilitar el seu desenvolupament emocional i personal. Un dels pilars de l’educació és la formació de persones capaces de viure i conviure en una societat plural en la que tenim l’oportunitat d’enriquir-nos mútuament. La mediació és una eina que contribueix a regular la convivència en el centre i ofereix l’oportunitat de desenvolupar actituds i habilitats que faciliten i fan més i comprensibles les relacions entre les persones prevenint la violència i intervenint de manera constructiva en els conflictes. Cal entendre el conflicte com una oportunitat per a desenvolupar actituds i habilitats relacionals positives. La millora en el clima del centre incideix positivament en la resta d’activitats educatives. 4. L’aprenentatge és personalitzat L'acceptació de la diferència és una condició necessària per a l'aprenentatge profund: cada aprenent és singular i diferent. Aquestes diferències, que comprenen coneixements previs, habilitats, estils d'aprenentatge i estratègies, interessos o motivacions, etc., exigeixen, doncs, un determinat grau de personalització. 5. L'aprenentatge ha de ser inclusiu La gestió social de l'aula ha de ser sensible a les diferències i necessitats individuals en forma de comunitat d'aprenentatge. L'aprenentatge de tots és una responsabilitat compartida que afavoreix a tots. A Les Vinyes, la inclusivitat forma part de l'excel·lència. 6. L'avaluació està al servei de l'aprenentatge L’avaluació criterial i ponderada està sempre en funció de les capacitats i aptituds de cada persona. Predominarà, en conseqüència, la dimensió formativa i formadora de l'avaluació i no la funció social de selecció o classificació de l'alumnat. Ha de proporcionar també retroalimentació rellevant i informació als aprenents de manera individual, promovent l'autoregulació de l’alumnat. L’autoavaluació i la coavaluació són eines d’aprenentatge a Les Vinyes en totes les etapes educatives. 7. Els coneixements han de ser significatius i globalitzats L'aprenentatge significatiu relaciona els coneixements, els aplica a situacions, reptes o problemes i procura, en tot moment, la transferència. L'aprenentatge profund connecta els aprenentatges amb les capacitats i les competències de l'aprenent.
  • 7. 7 8. L’organització està al servei de l’aprenentatge El model pedagògic orienta els diferents aspectes de la vida acadèmica i en determina l’organització: tutoria personalitzada, equips docents compactes, integració de les matèries, docència compartida, aprenentatge entre iguals, comunitat de pràctica, etc. són elements associats a les opcions pedagògiques del centre. 9. Lideratge distribuït i innovació educativa Tots els membres de la comunitat educativa comparteixen responsabilitat i llibertat d’acció en el marc del projecte educatiu del centre. La participació activa, el debat raonat, l’acceptació del risc i la cultura de la innovació són atributs de tots els membres de Les Vinyes, especialment dels mestres i professors, que en són els principals valedors. 10. Participació compromesa de la comunitat educativa La comunitat educativa és part activa del projecte pedagògic de Les Vinyes. La constant permeabilitat i col·laboració amb l’entorn és font d’innovació, creixement i enriquiment del projecte educatiu i d’aprenentatge. 2.1. Desenvolupament de capacitats i treball per competències L'educació dels infants, dels nois i noies, afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació, que els ha de permetre créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius que s’iniciaran en l’etapa de l’educació infantil, i seguiran en l'educació primària i secundària, amb l'adquisició de les capacitats i competències bàsiques que ha d'assolir l'alumnat en finalitzar l'educació obligatòria. El treball per capacitats i competències significa la integració dels coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions diverses, en les quals es fa necessari coneixements vinculats a diferents sabers i per tant són coneixements transversals. Ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d'acord a la dimensió social de cada situació. Així doncs, el terme competència inclou tant els sabers (coneixements teòrics) com les habilitats (coneixements pràctics o aplicats) i les actituds (compromisos personals). Es tracta d'aprendre a ser i actuar de manera autònoma, aprendre a pensar i comunicar, aprendre a descobrir i tenir iniciativa i aprendre a conviure i habitar en el món. Les disciplines acadèmiques i els llibres de text no són els que articulen els plantejaments educatius i els criteris d’organització pedagògica del centre, sinó que ho són el treball a partir de les capacitats i les competències bàsiques, vehiculats a través de les eines digitals i analògiques més adients. Aquesta orientació té conseqüències que es manifesten poderosament en les opcions pedagògiques, didàctiques i organitzatives del centre. 2.2. L'aprenentatge cooperatiu i entre iguals L’aprenentatge cooperatiu i entre iguals suposa una manera de gestionar el treball en el centre i l’aula, prenent en consideració cinc elements principals: - interdependència positiva: a més a més de promoure una interacció entre l’alumnat i el docent, es fomenta una interacció entre els membres del grup.
  • 8. 8 - responsabilitat individual: l’èxit del grup no es pot assolir si tots i cadascun dels membres del grup no realitzen les seves tasques correctament. - interacció cara a cara: el grup ha d’arribar a acords i per tant es troben davant situacions on han de parlar, discutir i posar-se d’acord per arribar a trobar una única solució. - desenvolupament d’habilitats socials: aquesta manera de treballar suposa desenvolupar destreses com la de saber convèncer els altres, respectar el torn de paraula, ser tolerant, saber acceptar les decisions de la majoria per arribar a acords..., les quals no es fomenten amb altres maneres de gestió d’aula. - avaluació criterial i ponderada en funció de les capacitats i aptituds de cada persona. Predominarà, en conseqüència, la dimensió formativa i formadora de l'avaluació i no la funció social de selecció o classificació de l'alumnat. 2.3. L'aprenentatge basat en projectes i en la globalització dels continguts 2.3.1. Educació infantil i primària A l’educació infantil i primària es treballa partint d'uns eixos metodològics comuns en les dues etapes, on es potencia el desenvolupament de les capacitats i l’assoliment de les competències recollides al currículum. Aquests eixos metodològics són els projectes d'aula, els ambients d'aprenentatge, els tallers, els reptes i els racons de treball. Depenent de l'etapa educativa se'n desenvolupen uns o altres en funció de l'etapa madurativa dels infants. Alhora, aquests eixos metodològics no es basen en un únic model pedagògic sinó que n’engloben de diferents, tots ells estableixen que l’infant trobi la solució als problemes i es construeixi el coneixement, a base de les seves experiències concretes, partint dels seus coneixements previs i adquirint nous. Maria Montessori, Malaguzzi, Vigotski, Rosa Sensat o el constructivisme en són alguns d’aquests referents i models. Els eixos metodològics segueixen els següents principis: - Globalització, treballant objectius i continguts de les àrees, i en interrelació. - Motivació, considerant els interessos infantils per plantejar activitats engrescadores i ajudar a obtenir uns coneixements i desenvolupar unes habilitats. - Significativitat, lligant les activitats amb la seva realitat més propera perquè relacionin el nou contingut amb els coneixements previs i els puguin integrar en la seva estructura cognitiva a partir de la construcció de bastides. - Transversalitat, relacionant els nous continguts amb la vida real, fent que siguin funcionals, i procurant que els infants aprenguin a donar sentit als problemes i interrogants que tenen sobre ells mateixos i sobre el món. - Respecte a la diversitat, tenint en compte trets i ritmes individuals. - Activitat, fomentant que l’infant sigui protagonista del seu aprenentatge, fent-lo participar activament a través de diferents procediments: manipulació, experimentació, descoberta, memorització comprensiva, expressió oral i escrita, anàlisi i síntesi de coneixements, presa de decisions i resolució de problemes...per construir nocions i habilitats diverses.
  • 9. 9 - Socialització, potenciant el desenvolupament social, en relació a hàbits i actituds, a través sobretot del treball en grup i la col·laboració amb els companys. - Creativitat, provocant situacions on expressin, creïn i investiguin, de forma intuïtiva, lliure i espontània. - Lúdic, prenent les estratègies, dinàmiques i metodologies basades en el joc com a recurs bàsic, ja que a través de la necessitat del joc l'infant explora, prova i assumeix amb normalitat l'error perquè li permet millorar; el permet descobrir noves oportunitats i el fa ser més creatiu, fet que promou que es pregunti de forma continuada sobre les decisions que ha de prendre; estimula l'afany de superació, el repte i l'autoconfiança, una oportunitat per expressar sentiments i emocions, interioritza pautes i normes de comportament social i estimula el desenvolupament de funcions físiques, psíquiques, afectives i socials. Seguint aquest criteris, l’educació infantil i primària s’organitza en una combinació de cinc eixos de treball: els projectes d’aula, els ambients d’aprenentatge, els tallers, els reptes i els racons. a. Projectes d’aula Els projectes d'aula parteixen de la motivació i interessos dels infants per tal d’obtenir un aprenentatge significatiu i el més proper als interessos i realitats dels infants, on el docent fa el guiatge per a descobrir l’aprenentatge i la incorporació i l’assoliment dels continguts curriculars del curs corresponent, per a arribar a un producte final del projecte. El treball basat en projectes consisteix en crear un marc -la vida de l'aula- on acollir les identitats, comprendre i participar del món, comprendre i relacionar-nos amb les persones, integrar el currículum, desenvolupar les capacitats i les competències, iniciar processos de investigació i recerca de respostes, propiciar accions i situacions d'aprenentatge, gestionar el temps i l'aprenentatge, crear contextos significatius d'aprenentatge, crear situacions per al creixement personal i del grup, espais de diàleg amb el coneixement, etc. per a fer dels nostres alumnes individus participatius, actius i crítics de la societat que els envolta. Amb els projectes es pretén fomentar l’aprendre a aprendre, en un model interactiu d’ensenyament-aprenentatge on el mestre/a no és l’únic posseïdor de tots els coneixements. Es potencia la motivació de l’alumnat, ja que són ells qui trien un tema d’estudi basat en els interessos que tenen, tot i que l’adult també hi pot intervenir, com un element més del grup-classe. b. Ambients d’aprenentatge Els ambients d'aprenentatge són espais físics on es recreen propostes de treball basades en situacions de la vida quotidiana. En els ambients, nens i nenes aprenen a construir nous significats de la realitat que els envolta a partir de l’exploració de l’entorn, de l’experimentació, de la interpretació i del raonament amb el material que se'ls ofereix i la interacció entre iguals. En aquest moment d'aprenentatge, el docent és un observador de les conductes i dels processos que realitza l'infant. c. Tallers
  • 10. 10 Els tallers són moments educatius en el quals hi ha una interacció entre infants-material i adult. Aquest moment es troba basat en les 8 intel·ligències múltiples de Gadner, ja que pretén oferir un conjunt d’eines amb les quals ajudar al desenvolupament de les potencialitats individuals, que aplicades de forma adequada, ajudaran a que tots els infants arribin al màxim desenvolupament del seu potencial. d. Reptes Els reptes són un seguit d’activitats on a partir d’una pregunta els infants han de buscar informació en diferents fonts i formats o bé han d’experimentar amb uns materials concrets per trobar la resposta al repte plantejat. La resposta i conclusions del repte es podrà expressar a través de diferents llenguatges, ja siguin escrits, visuals o artístics. e. Racons Els racons són propostes d’activitats autònomes amb la cooperació dels companys que es duen a terme dins el grup classe en 4 o 5 grups de nens i nenes, treballant les diferents competències vinculades o no amb el projecte d’aula. Per tal de ser autònom, el material ha de ser motivador per a l’infant, es prioritzaran activitats autocorrectives. L’objectiu dels racons és reforçar, ampliar, anticipar i assolir aquells aprenentatges que han sorgit en el moment del projecte, o bé aquells que no s’hi han vist reflectits i cal treballar. 2.3.2. Educació secundària El model pedagògic de l’educació secundària recull el llegat de les bones pràctiques, però tracta d’aprofundir en els plantejaments establerts, ja que en aquest terreny la renovació pedagògica no ha estat capaç d’abordar aquesta etapa amb la consistència i coherència que demanaria un treball basat en les competències i en el desenvolupament integral dels nois i noies (cognitiu, emocional i ètic). Això ens ha obligat a desenvolupar un model pedagògic innovador i uns criteris d’organització pedagògica que superin les pràctiques habituals d’aquesta etapa i que vagin més enllà de la compartimentació i academicisme de treball disciplinar, per tal d'assolir aprenentatges competencials i rellevants. Aprofitant la riquesa pedagògica que el treball en un sol claustre ens permet, ens hem proposat de superar la divisió de les disciplines acadèmiques per tal que els nostres alumnes puguin assolir uns aprenentatges verdaderament competencials. El primer objectiu de la secundària és apropar els principis i les finalitats del centre a l’educació secundària, una etapa complexa que necessita regenerar-se tant en els propòsits com en les finalitats, per apropar-la més als aprenentatges integrals, competencials i per a la vida. El segon objectiu és crear unes condicions efectives per a poder assolir les competències, especialment les competències transversals i metodològiques que sovint queden excloses del treball de les assignatures: treball en equip, iniciativa personal, competència digital i aprendre a aprendre. El tercer objectiu és formar de manera efectiva l’alumnat en les competències avançades que el treball en una societat del coneixement requereix: la capacitat de resoldre problemes, de prendre decisions i de crear coses noves.
  • 11. 11 Seguint aquest criteri, l’ESO s’organitza en una combinació de tres eixos de treball: el treball disciplinar, el treball globalitzat i l’aprenentatge basat en projectes transversals. a. Treball disciplinar El treball disciplinar es desenvolupa a través de les matèries segons corresponen a cada curs a càrrec de cada docent. Donada la importància del treball per competències i la globalització de continguts, es procura que els docents puguin impartir docència en més d'una disciplina i que ho facin en coordinació i col·laboració amb tot l'equip docent, sempre en benefici de l’aprenentatge de tot l’alumnat. El treball disciplinar accepta la llibertat docent en un marc competencial, sense llibre de text, amb ordinador personal dels alumnes i en grups-classe heterogenis. b. Treball globalitzat El treball globalitzat es basa en la mirada exhaustiva d'un tema o centre d'interès a partir dels continguts i les competències dels àmbits curriculars. Això afavoreix la globalització i la significativitat dels aprenentatges, ja que un mateix contingut s’aborda des de punts de vista diferents. El treball globalitzat es dissenya, planifica i executa a càrrec dels equips docents, amb autonomia i responsabilitat plena. c. Aprenentatge basat en productes/projectes transversals El treball per productes/projectes, en canvi, posa en joc el treball de les competències, especialment les transversals: aprendre a aprendre, competència digital, l'emprenedoria i el lideratge. A partir del treball cooperatiu, l’alumnat d’una mateixa promoció desenvolupa un producte final únic (una revista, una pel·lícula, una exposició, etc.). L’estructura del procés es repeteix trimestralment, de manera que al llarg de tota l’etapa l’alumnat arriba a un major assoliment de les competències i capacitats específiques d’aquest tipus de metodologia: treball en equip, iniciativa personal, autoorganització, emprenedoria, etc. 2.4. Criteris que orienten la personalització de l’aprenentatge Entenem la diversitat com una riquesa del centre. Fomentem la inclusió educativa a través de la personalització dels aprenentatges, fet que es reflexa en el Protocol d’Atenció a la Diversitat. El centre opta per una organització dels grups classe heterogènia en tots els nivells educatius, sense grups específics de nivell, de capacitats o d’interessos. A infantil i primària l’alumnat s’agrupa de forma heterogènia en agrupaments diversos. Sempre intentant donar una millor resposta, tant a l'atenció més individualitzada, com a l'ampliació en les relacions socials. A secundària, l’alumnat s’agrupa de forma heterogènia en agrupaments diversos, adaptant les activitats, els continguts i els objectius.
  • 12. 12 Per a atendre la diversitat personalitzem els continguts, els processos d’aprenentatge i els sistemes d’avaluació. Això significa que cada alumne/a és tractat segons les seves capacitats i interessos i no en funció d’un únic criteri homogeni estàndard. Seguint la normativa vigent, desenvolupem plans individualitzats i adaptacions curriculars per tal de poder establir de forma clara les estratègies per a aquell alumnat que presenta algun dictamen de necessitats de suport educatiu. 2.4.1. Personalització dels continguts Personalitzem els continguts en funció de les necessitats de cada alumne i del grup classe que en forma part, seleccionant del currículum establert els continguts més rellevants i donant especial importància al treball de les competències. Per treballar els continguts proposem majoritàriament activitats obertes que permeten que cada alumne desenvolupi al màxim les seves capacitats particulars. Aquesta personalització pren diferents formes segons el nivell educatiu. 2.4.2. Personalització dels processos d’aprenentatge La personalització educativa basteix l’aprenentatge partint de la diversitat de capacitats cognitives, emocionals i artístiques de l’alumnat, i del seu propi i particular procés d’aprenentatge per a que faciliti el desenvolupament progressiu de la seva identitat. Entenem que cada alumne té la seva manera personal d'aprendre i treballar com a individu únic i respectem i procurem l'evolució del seu desenvolupament personal. Això significa que afavorim la individualització de les activitats d’ensenyament i aprenentatge per a tot l’alumnat. L’alumne ha de ser autor actiu del seu propi aprenentatge, aportant informacions i experiències, amb la col·laboració de les famílies, sobre els temes i continguts que es treballin a l’aula, tot aconseguint una motivació intrínseca del propi procés d’aprenentatge. El professorat ha de proporcionar diferents estratègies d’aprenentatge que s’adeqüin al ritme de cadascú i del grup-classe, aprofitant els coneixements, experiències, destreses i preferències prèvies dels alumnes. 2.4.3. Personalització de les maneres d'avaluar A l'Institut-Escola Les Vinyes entenem l'avaluació com un procés i no com un resultat. Procés que comprèn una recollida d'informació, una anàlisi segons uns criteris, un judici sobre el resultat de l'anàlisi i una presa de decisions. Aquest procés té, a grans trets, dues finalitats diferents: les de caràcter social (acreditar, seleccionar i orientar) i les de caràcter formatiu o pedagògic (regular el procés d'aprenentatge i d'ensenyament). La funció social adquireix la seva veritable dimensió en l'avaluació sumativa, al final dels processos educatius, i la funció formativa troba el seu veritable valor regulant pedagògicament el procés d'aprenentatge i ensenyament que portem a terme al centre. En coherència amb la voluntat de personalitzar els aprenentatges i respectar i promoure la singularitat de cada persona, predominarà sempre l'avaluació formadora i formativa, i no la selectiva.
  • 13. 13 Això significa que s'utilitzaran quan sigui necessari, diferents criteris, procediments i instruments d'avaluació per tal que aquesta sigui adequada a les necessitats de cada alumne. 2.5. Seguiment tutorial 2.5.1. Seguiment individualitzat a infantil i primària A infantil i primària el seguiment tutorial és responsabilitat del mestre tutor del grup classe, com a referent de l'aula, que porta a terme la tutorització. Tanmateix, aquesta responsabilitat és compartida entre tots els mestres de l’etapa i es coordinarà amb el seguiment a través de les reunions de l’equip docent. La gestió de la pròpia tutoria es porta a terme a primària en el moment del Pla setmanal, o bé en cada moment que apareix una necessitat, un conflicte o un tema específic que cal comentar amb els infants. La tutoria dels infants implica una comunicació diària dels mestres amb les famílies per diferents vies (agenda, porta, mail…) així mateix amb les entrevistes que es porten a terme al llarg del curs quan es creguin convenients. 2.5.2. Tutoria individualitzada a Secundària Amb la finalitat de donar un millor suport a l'alumnat i poder fer un seguiment més acurat de cadascun dels alumnes, existeix la figura del tutor de grup, que s'encarrega de la tutoria de tot un curs, i els tutors individuals. Això suposa que tot el professorat és tutor d'un grup més reduït d'alumnes. D'aquesta manera cada alumne té un tutor de grup i un tutor individual amb el qual es reuneix un cop a la setmana. El tutor individual és el que s'encarrega del seguiment tutorial de l'alumnat i de la relació amb les famílies. 2.5.3. Escolta’m Amb aquest projecte ens proposem personalitzar el centre amb un pla d'intervenció educativa que estableixi una vinculació educativa positiva entre el professorat i l'alumne/a, i que proporcioni a tot l'alumnat estratègies que l’acompanyin en el seu creixement per tal d’aconseguir cotes de seguretat personal que l’ajudin a desenvolupar-se de manera integral i satisfactòria. El projecte “Escolta'm" suposa, d'una banda, la consideració de tots i cadascun dels alumnes del centre educatiu i, de l'altra, un reconeixement que parteix dels propis recursos de l'alumne, i no pas dels seus dèficits. El projecte vol donar veu a l’alumnat perquè pugui expressar el que pensa, el que sent, com ho viu, què li agrada, què el disgusta… oferint espais de trobada acollidors, de manera tranquil·la, sense pressa, per poder-los transmetre amb delicadesa, de manera personal i sense excepció, el missatge de “tu m'importes". Espais per poder conèixer amb més amplitud no solament l'alumne, sinó també la persona; perquè cadascú disposa d'una història pròpia que el fa diferent, que és necessari que es respecti, es valori i es reconegui. 2.6. Treball internivells Entenem el centre com una gran comunitat d'aprenentatge i, per això, promovem el treball internivells i les activitats transversals de centre. Això es concreta en projectes i activitats en les que conviuen i aprenen junts alumnes de diferents nivells educatius. En són una bona mostra el projecte
  • 14. 14 Padrins lectors (primària-secundària), L’hora del conte (primària-infantil), els Tallers internivells (infantil-primària) o les optatives internivells (1r, 2n i 3r d’ESO). A més a més, els projectes d’infantil, primària i secundària, inclouen activitats d’intercanvi i comunicació protagonitzades pel propi alumnat. També promovem projectes transversals que impliquen tota la comunitat educativa, incorporant les famílies en els processos d'ensenyament-aprenentatge. 3. Eixos estratègics 3.1. Processos de gestió, millora i innovació responsable En el centre tenen lloc tres processos simultanis: els de gestió, els de millora i els d'innovació. Per la nostra pròpia naturalesa de centre, i per la voluntat manifesta de transformació de l'ensenyament/aprenentatge convencional, no volem renunciar a cap dels tres processos. Els processos de gestió estan en fase de desenvolupament i persegueixen el bon funcionament del centre en totes les seves dimensions. A mesura que aquests es vagin consolidant, s’establiran instruccions d'ús i guies que, juntament amb les Normes de Funcionament i Convivència (NOFC), ordenaran els processos del centre. Aquesta gestió estarà sempre subordinada a la millora constant i, per això, en revisió permanent a mesura que el centre es desenvolupi. Es procurarà una simplificació burocràtica en favor d’una bona execució i es prioritzarà la gestió basada en criteris, més que no pas en normes. Els processos de millora del centre procuren l’optimització. Millorar és incorporar canvis al que ja tenim per a perfeccionar-ho. La millora a l'Institut-Escola estarà basada en una bona planificació estratègica i uns objectius clars. L’eina principal en serà l'avaluació contínua. Els processos d’avaluació, per tant, estaran sempre encaminats a la millora. Els processos d'innovació del centre corresponen a una forma de pensar i d'actuar que genera, desenvolupa i estableix valors, conviccions i actituds que accepten i impulsen idees i canvis que suposen millores en el funcionament i en els resultats educatius del centre, tot i que això impliqui una ruptura amb una concepció convencional o tradicional de l'educació. Tots aquests processos vénen regulats per l'autoavaluació, l'avaluació externa i la transparència comunicativa que permet un feedback àgil i permanent. És per això que reivindiquem una concepció responsable de la innovació. 3.2. Participació compromesa de la comunitat educativa La participació compromesa de les famílies és un eix distintiu del centre. Aquesta participació s’articularà a través de l’AMPA i de tots aquells instruments de participació i comunicació que la comunitat educativa consideri necessaris per al desenvolupament del projecte educatiu de centre. Es promourà la participació en els àmbits organitzatius i pedagògics. Això significa la presència de famílies i comunitat educativa en les activitats de tot ordre del centre, tant acadèmiques, lúdiques o extraescolars.
  • 15. 15 Pel que fa a l‘alumnat, la seva participació es canalitzarà a través del Consell de delegats i de tots aquells instruments de participació i comunicació que la direcció del centre consideri necessaris. La participació dels membres del claustre ha de ser important per tal de poder escoltar, intercanviar i compartir els punts de vista metodològics del projecte del centre, així com també entendre que el treball i la metodologia singular del propi centre promou una dedicació constant i implicada als membres del claustre. La participació de l'Ajuntament en el centre, i del centre cap a l'entitat municipal és un aspecte important per crear unes bones relacions dins la comunitat educativa del municipi, entenent que tots i cadascun dels centres promovem l'educació d'un poble i d’una comunitat. Així mateix la coordinació amb els centres del municipi: llars d’infants municipal i privades, escoles i institut serà un objectiu prioritari de l’Institut-Escola. 3.3. Desenvolupament professional del professorat 3.3.1. Autoformació interna Al començament de cada curs hi ha un pla d’acollida del nou professorat incorporat al centre, i a nivell intern se’l posa en contacte amb les eines pròpies de l’Institut-Escola. Al llarg del curs escolar, cada docent nou al centre, o que ha fet un canvi d'etapa educativa, te un docent de referència ja sigui de l'equip docent o per afinitat de caràcter, per tal que el pugui guiar en tot moment en l'estil singular de l'Institut-Escola Les Vinyes i li pugui plantejar dubtes en els processos d'ensenyament-aprenentatge. Des de l'equip de coordinació es facilita un conjunt de documents i lectures pedagògiques que expliquen i defensen el projecte singular de l'Institut-Escola, per tal que els docents puguin conèixer els seus referents teòrics. 3.3.2. Aprenentatge al centre Donada la singularitat del nostre centre, el seu caràcter innovador, i el fet d’integrar educació infantil, primària i secundària, ens movem dintre dels següents aspectes destacats: Treball en equips docents: És la base de la distribució per nivells del nostre professorat. Aquest és format dintre de l’equip docent entre iguals, amb la coordinació del responsable corresponent. Per aquestes tasques, des de la coordinació es presenten les eines adients i el professorat es familiaritza amb el seu ús. Treball globalitzat i per projectes: En aquest aspecte el professorat serà format dintre de l’equip docent entre iguals, amb la coordinació del coordinador d’innovació del nivell corresponent per tal que assoleixi les dinàmiques necessàries per aquest tipus de funcionament. Competències digitals del professorat: El nostre centre treballa preferentment amb eines digitals i audiovisuals. Aquest aspecte requereix professionals amb una bona competència digital per a l’ús didàctic de les tecnologies en el procés d’ensenyament i aprenentatge, que permeti i fomenti la formació entre iguals al centre.
  • 16. 16 Animació lectora: El centre promou l’enfocament didàctic de la lectura com a eix transversal fent ús de la biblioteca del centre. Per tant, el centre té la necessitat de comptar amb professionals que puguin desenvolupar tasques d’animació lectora i dinamització i organització de la biblioteca escolar. Al llarg de l’etapa de primària es planteja un treball sistemàtic i transversal del programa “Llegim en parella” als cursos de 2n, 3r i 5è. Aquest fet implicarà que els mestres que hagin d’executar el programa assisteixin a la formació que realitza el GRAI (Grup de Recerca en l’Aprenentatge entre Iguals) que es promou de les de l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. Escolta'm: Portar a terme aquest projecte implicarà una formació permanent al claustre, ja sigui d'iniciació per a aquells docents nous al centre i que mai l'han portat a terme, o de seguiment per tal de poder compartir allò que ens preocupa i volem millorar del programa. 3.3.3. Participació en la planificació i realització d’activitats externes El nostre centre té vocació oberta a compartir experiències amb altres centres de diferents àmbits (educatius, professionals, institucionals…) tant com a formadors, com a receptors de formació. Participem activament des del curs 2011-12 amb la xarxa de centres innovadors de l’ICE de la UAB. Allà es comparteixen amb una periodicitat regular durant el curs experiències des dels diferents centres adscrits i coordinats per l’ICE aportant entre tots distintes visions o maneres de fer efectiva la innovació en els centres educatius, intentant que creixi i es desenvolupi la xarxa, i compartint recursos que ens enriqueixen com a docents. Aquesta informació és transmesa al claustre. Un cop a l’any tot el personal del nostre centre participa en la jornada de formació intercentres, que ens aporta la possibilitat de compartir experiències a un nivell més proper i personal. Aquestes experiències individuals es comparteixen amb tot el claustre. Les col·laboracions obertes, integrades en el desenvolupament anual del curs escolar, permeten participar dels projectes a altres docents i viceversa. Així mateix tenim obert el nostre centre a col·laboració amb centres universitaris per la realització de pràctiques diverses. Per al curs 2016-2017, la direcció del centre ha signat un conveni de col·laboració amb el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill i la Universitat Oberta de Catalunya, junt amb l’Obra Social la Caixa, per a participar en el programa “Escola Nova del segle 21: Aliança per un sistema educatiu avançat” amb l’objectiu de promoure una actualització del sistema educatiu a Catalunya, per tal que el seu propòsit i metodologies d’avaluació s’enfoquin a generar competències per a la vida en el context de la societat del coneixement, i que les seves pràctiques d’aprenentatge es fonamentin en el coneixement científic de com les persones aprenen. 4. Criteris organitzatius i de gestió 4.1. Gestió transversal i única (infantil, primària i secundària) L'Institut-Escola es regeix per una gestió transversal i única entre infantil, primària i secundària. Una sola comunitat educativa, un sol projecte, un sol claustre i una sola cultura pedagògica i organitzativa. La integració del patrimoni pedagògic i didàctic de les diferents etapes constitueix una
  • 17. 17 riquesa inherent a la tipologia dels Instituts-Escola i el centre l'assumeix com a una riquesa pròpia a mantenir i a potenciar. 4.2. Lideratge distribuït Tot i que la direcció del centre assumeix formalment el lideratge del projecte educatiu, a Les Vinyes la funció del lideratge és compartida i distribuïda entre totes les persones amb l'habilitat i l'experiència necessària per assegurar que les funcions s'executin per al benefici de l'Institut-Escola. El lideratge distribuït és el producte de la interacció mútua entre persones responsables del projecte educatiu comú. S'estimularà que les persones iniciïn, impulsin, facilitin, gestionin i coordinin processos de transformació i millora, especialment aquelles persones que posseeixin una preparació pedagògica o directiva adequada i, sobretot, una actitud i un compromís amb l'Institut-Escola, l'educació i la societat. La coordinació i el lideratge dels equips docents s’articularan a través de les reunions setmanals de cicle i de nivell i de les eines de comunicació i gestió necessàries en cada cas. 4.3. Equips docents auto organitzats El centre té un plantejament horitzontal basat en equips docents i en la integració de les matèries. És per això que el motor del centre són els equips docents auto organitzats en els quals els mestres i professors assumeixen l’objectiu compartit de desenvolupar plegats els objectius educatius de cada nivell. Aquesta responsabilitat compartida es manifesta a través de l‘adscripció de cada docent a un equip concret, la impartició de més d’una matèria, la docència de matèries o àrees en anglès i la integració de continguts, capacitats i competències en una metodologia amb enfocament globalitzat. Els mestres de l’I-E Les Vinyes s’organitzen en dos equips docents. Per una banda l’equip docent d’educació infantil i per a l’altra l’equip docent d’educació primària. Ambdós equips docents s’autogestionen segons les demandes que sorgeixin. A més, el fet que tots els mestres del centre imparteixin una metodologia globalitzadora, manipulativa i experimental farà que el treball conjunt de dos mestres a l’aula es porti a terme partint de la corresponsabilitat docent en la programació i aplicació de les tasques que s’hi desenvolupin. Tot i que l’equip docent d’educació infantil i l’equip docent d’educació primària siguin independents, caldrà realitzar trobades conjuntes de forma periòdica per tal de treballar i arribar a acords ja siguin metodològics, pedagògics, de gestió o de funcionament comuns a les dues etapes del centre i poder establir així una línia clara de centre. En l’organització del professorat a secundària, es prioritza el treball en equips docents de nivell, que compten amb professionals que imparteixen una o més matèries. Aquest tipus d’organització permet un òptim acompanyament de l’alumnat al llarg del curs, facilita el treball per projectes i treballs globalitzats, i afavoreix l’intercanvi d’informació entre el professorat. A secundària, tot i que el professorat imparteix més d’una matèria, periòdicament es reuneix per àmbits. Els àmbits són: humanístic (llengües i ciències socials), científico-tecnològic (ciències naturals,
  • 18. 18 física i química, tecnologia i matemàtiques) i artístic (música, visual i plàstica i educació física). La impartició de dues matèries, la tutoria compartida, la planificació conjunta de projectes i treballs globalitzats, l’execució mancomunada de la docència... són processos normalitzats en aquesta visió que reforça una concepció multidisciplinària, basada en les competències i en el treball en equip. Això suposa un aprenentatge constant i una cultura de treball en equip exigent i rigorosa. Es buscarà sempre l’equilibri entre les necessitats de les persones, els objectius didàctics i els grups, en un clima de confiança mútua, comunicació directa i el feedback constant. 4.4. Transparència comunicativa interna i externa La comunicació interna i externa és una obligació i necessitat en el nostre centre educatiu. Els alumnes, com a protagonistes del procés educatiu, i el professorat i la resta dels membres de la comunitat educativa tenen dret a la informació i a la participació en la vida del centre. Aquest dret a la informació és entès com a eina de participació responsable, és a dir, està orientat a la coresponsabilització en el procés educatiu, a la transparència i, en últim terme, al retiment de comptes amb la comunitat educativa. El centre establirà els mecanismes de comunicació interna i externa necessaris per a dur a terme aquesta funció. 4.5. Comunicació interna L’objectiu fonamental de la comunicació interna és implicar en el projecte a tots els membres de la comunitat educativa i oferir informació amb transparència i regularitat de la vida escolar del centre a totes les persones i estaments que intervenen en el procés educatiu. Aquesta comunicació interna es realitzarà de forma presencial (reunions, claustres...) i de forma digital (correu electrònic, repositoris compartits...), sempre amb la voluntat d’oferir la màxima transparència i disponibilitat. 4.6. Comunicació externa El centre vol promoure també una cultura de la transparència amb la seva comunitat educativa mitjançant la comunicació periòdica i sistemàtica de la vida del centre, sempre respectant els límits de la privacitat i drets d’imatge de tots els membres del centre i, molt especialment, de l’alumnat. Aquesta comunicació externa es realitzarà tant de forma presencial (reunions, trobades amb l’AMPA, treball amb els agents locals, etc.) com digital (pàgines web i xarxes socials). També es procurarà, en la mesura que això no interfereixi el bon funcionament del centre, compartir els nostres coneixements i pràctiques amb tothom que estigui interessat en un model d’escola avançada i innovadora com el que proposem. 6. Seguiment i avaluació del PEC 6.1. Indicadors de seguiments i de progrés
  • 19. 19 D’acord amb les finalitats establertes en aquest projecte educatiu i que es concretaran de forma més exhaustiva en el Pla Anual, presentem un indicadors de progrés que ens ajuden a identificar el grau d’èxit de la nostra proposta. - Nivell de convivència entre l’alumnat (disminució de les incidències) - Nivell de participació de l’alumnat en activitats al municipi - Grau d’assoliment de les competències bàsiques - Grau de satisfacció de tota la comunitat educativa en relació a diferents aspectes (qualitat de l’oferta educativa, grau de benestar al centre, …) - Nivell d’inclusió efectiva (disminució de l’abandonament escolar, disminució de derivacions a Unitats d’Escolarització Compartida o altres serveis) - Nivell d’absentisme escolar L'activitat avaluadora es concretarà en modalitats d'avaluació interna o d'autoavaluació, i en activitats d'avaluació externa, a través dels àmbits pedagògic, de gestió i d'organització.