2. 2
program
ació
dimarts 6 de juny (2n i 3r d'ESO)
Girem la moda
Quan s'ajuntin elscamins
Llars
Cursa espacial i Ecosistema tancat
Localitzacions
e
xhibiciópública
Biblioteca, pistasuperior
Gimnàs
Aules3Ci 4B
Aula3Ai passadís
p. 6
p. 8 i 22
p. 10
p. 9
p. 4
dimecres 7 de juny (1r i 4t d'ESO)
Exoplaneta L
V1-10
Atlesde viatgesimaginaris
El fil del temps
XXXT! (No ho diguisa ningú)
El món en guerra
Busquem geòlegs!
A compàs
Sense filtres
Localitzacions
Aula1Ai -15
Aula1C, -16 i passadís
Aula2B
Aula2A
Aules4C, 3Ci 3B
Aula4B
Aula3A
Aula3A
p. 12 i 24
p. 13 i 34
p. 15
p. 14
p. 16 i 32
p. 18
p. 20
p. 21 i 26
p. 5
articlesientrevistes
editorial
Entrevista ? Txell T
orresPuig
realitzadaper Betlem Cuesta
Creacions? El camí cap a l'elefant
relat escrit i il·lustrat per Emma M i MartinaM (1r d'ES
O)
Agraïmentsa entitatsi personescol·laboradores
p. 28
p. 34
p.38
Lesexhibicionspúbliques
De finalsi principis
p. 3
3. 3
editorial
Juny és un mes calorós. Cansat, perquè cal fer un últim esforç i tancar el curs. Alegre, perquè el
presagi de l?
estiu i d?
un temps nou que no es mesura amb el rellotge, fa de teló de fons. I és
aquestadualitat el que fa d?
aquest mesun tempsparticularment intens, teixit de finalsi principis.
A Les Vinyes juny és també el moment de tancar i celebrar els projectes que s?
han dut a terme
aquest curs amb les Exhibicions Públiques. El temps de les Presentacions d?
aprenentatge, d?
aquells
moments especials en què els nois i les noies comparteixen el que han viscut, el que han après, i
nosaltres, emocionats amb els seus relats, renoven el desig de seguir fent de l?
escola un lloc
d?
aprenentatges, experiènciesi conversessignificatives.
Aquest juny, però a banda d?
un tempsintens, éstambé un moment històric quan pensem en la vida
de LesVinyes. Aquestsdies, acomiadarem el curs22-23, però també a la primera promoció de nois
i noies que van començar a l?
escola quan tenien tres anys, i ara acaben amb setze, i això ens
emociona. Ellsi elleshan estat i seran per sempre més, elsprimersa viure i fer-nosviure un cicle de
vida complet. L
?
escola ha anat creixent i fent-se gran al mateix ritme que ho anaven fent ells. Ha
estat amb ellsi elles, al seu costat, que enshem fet grans.
L
?
escola, el que vivim i aprenem en ella i les relacions que hi teixim tenen un impacte enorme en
tots nosaltres. És inevitable preguntar-se quins records els hauran quedat en el cor i el cos, quines
imatges, quineshistòries? Què s?
emporten de totsaquestsanys? Com elsacompanyarà el que han
viscut i han après? Com els haurà influït en el que són i en el que volen arribar a ser?? De segur
que a les seves presentacions d?
aprenentatge i en les converses que vindran després, trobarem
algunes respostes a aquestes preguntes grans i importants, i les seves veus ens ajudaran a seguir
pensant, aprenent i construint mésenllàde territorisconeguts.
Però un comiat és també un moment per agrair, i no voldríem tancar aquest curs, ni aquesta
publicació que teniu a les mans, sense donar-los les gràcies a ells i a elles per haver-nos fet
aprendre tant. I a les seves famílies, per haver tingut la valentia de confiar en Les Vinyes quan
estava tot per construir encara. Gràcies també a tots els nois i les noies, famílies i docents, que
s?
han anat sumant a la travessa durant aquests anys d?
història i que han fet de tots nosaltres una
comunitat mésdiversa i amb somnismésaltsencara.
Elsnoisi lesnoiesque van entrar a LesVinyesara fa tretze anysi totselsaltresque amb ellsacaben
4t d?
ES
O, tanquen aquí un cicle important en lessevesvidesi obren noushoritzonsde futur. I en el
seu comiat trobem també una ocasió meravellosa per renovar el compromís i les ganes de fer de
l?
escola un lloc millor. Un moment per renovar la valentia necessària per atrevir-nosa fer el que no
és possible encara, el que encara no s?
ha fet, el que està per imaginar i construir. Per atrevir-nos,
també, a pensar i somiar de nou com volem transformar el món, i a nosaltres mateixos, des de
l?
escola.
I és que sabem del cert que al mig de la calor, el cansament i la intensitat d?
aquests dies de juny
que tanquen un nou curs, hi ha també il·lusionsi somnisrenovatsque empenyen per néixer, créixer
i fer-se grans.
Desitgem de tot cor que us gaudiu l?
estiu i la promesa de nous principis. I que el temps, que no
mesuren elsrellotges, el compartiu amb personesi paisatgesestimats.
Molt bon estiu a totsi totes.
lesexhibicionspúbliques
El meucor tot fet deliti,
nosabia queelsprincipis,
erennascutsdelsfinals.
S
ílvia PérezCruz
4. 4
program
ació
dimarts 6 de juny
Girem la moda
Quan s'ajuntin elscamins
Llars
Cursa espacial i Ecosistema tancat
Biblioteca, pistasuperior
Gimnàs
Aules3Ci 4B
Aula3Ai passadís
5. 5
Exoplaneta L
V1-10
Atlesde viatgesimaginaris
El fil del temps
XXXT! (No ho diguisa ningú)
El món en guerra
Busquem geòlegs!
A compàs
Sense filtres
Aula1Ai -15
Aula1C, -16 i passadís
Aula2B
Aula2A
Aules4C, 3Ci 3B
Aula4B
Aula3A
Aula3A
program
ació
dimecres 7 de juny
6. 6
Coneixeu els mots outfit, fast fashion o upcycling? S
i us ve de gust conèixer-los ens plau
convidar-vos a una passarel·la de moda upcycling us mostrarem dotze col·leccions de roba,
amb un total de 27 outfits, dissenyats i confeccionats íntegrament pels nois i noies de 2n
d'ES
O durant el tercer trimestre. Esperem que us agradi i que gaudiu dels nostres
aprenentatgestant com ho hem fet nosaltres.
giremlam
oda
onésfetalam
evaroba?
exposició:el m
óndel tèxtil
Visita lliure on esmostren algunsdelstreballsfetsdurant l?
etapade construcció del
coneixement i de disseny de lescol·leccions.
Localització: Biblioteca
16:30 a 17:30 h
desfiladadem
odaupcycling
Desfiladade moda i mostra de lescol·leccionselaboradesper l?
alumnat. Per tal
d'iniciar a tempsladesfilada cal que sigueu puntualsper poder acomodar atotes
lespersonesassistents.
Localització: Pistasuperior
program
ació
dimarts 6 de juny
Acomodament
17:30 a 17:45 h
Desfilada
17:45 a 18:45 h
8. 8
Una família. DosGermans. Dosbàndols. AnysS
etanta, final de la dictadura. Una tortura. Un
canvi. Unnoucamí.
Aquesta obra explica la història d?
una família republicana on tots són molt diferents. Us
animem a venir a veure la nostra obrade teatre, descobrir totselssecretsd?
aquesta famíliai
recordar elstempspassats.
.
quans'ajuntinelscam
ins
unapeçatea
tral inspiradaenlavidadelsnostresavisiàvies
R
E
P
R
E
S
E
N
T
A
C
IÓ
T
E
A
T
R
A
L
Representació de l?
obrade teatre creada, escritai interpretadaper lesalumnesi els
alumnesde 3r d?
ES
O. Usconvidem aparticipar posteriorment a laconversa.
Lesportesestaran obertesde 17:05 a17:15. Desprésromandran tancadesfinsal
final de larepresentació.
Localització: Gimnàs
17:05 a 18 h
18 a 18:45 h
brindisiaperitiudecelebracióitancam
ent
Esteu convidatsal brindisi aperitiu que realitzarem com atancament del projecte.
Localització: Gimnàs
program
ació
dimarts 6 de juny
9. 9
El projecte Cursa espacial es vertebra a partir del disseny i construcció d?
un simulador de
càpsula espacial real capaç de recollir paràmetres que permetin demostrar propietats
físiques. Fruit de les investigacions cada equip elabora un informe científic argumentant els
resultats obtinguts. S
imultàniament realitzem el projecte Ecosistema tancat on estudiem
diferents variables relacionades amb el creixement de plantes mitjançant el disseny
experimental, la recollida i l?
anàlisi de dades. Aquestsprojectessón un pretext per aprendre
a treballar amb una metodologia d?
investigació, adquirir coneixements de tecnologia,
matemàtiques, física i programació, millorar habilitats socials referides a la coordinació i el
treball en equip, i habilitats comunicatives (escrites i orals), així com desenvolupar l?
esperit
crític, lacreativitat i la motivació per aprendre.
cursaespacial iecosistem
atancat
P
odemtreballar am
bunam
etodologiacientífica?
16:30 a 18:45 h tallers
T
allersdiversosofertsa lespersonesque ensvisitin relacionatsamb els
aprenentatgesassolitsdurant elsprojectes.
Localització: Aula 3Bi 3C
m
ostrad'inform
es,sa
tèl·litsidocum
entaciódetreball
Podreu trobar elsdiversosinformescreatsaixí com elspòsterscientíficsi altres
materialsgeneratsdurant elsprojecteso que elsexpliquen.
Localització: PassadísAula 3Bi 3C
16:30 a 18:45 h
program
ació
dimarts 6 de juny
10. 10
Aquestes persones protagonitzen l'exposició Llars, que vol visibilitzar un drama social que
ensinterpel·la a totsi totes: el sensellarisme. Actualment, només a Catalunya, afecta a més
de 50.000 persones. Aquest projecte pretén fer una aportació rendint homenatge a l'Alfred,
el Juan Carlos, l'Andrea, l'Albert, el Juan, la Maria i la Marina; totes elles heroïnes
quotidianes, persones voluntàries o usuàries de la Fundació Arrels que, de diferents
maneres, són la llar de lespersonessense llar.
L
lars
Q
uiéslallar delespersonessensellar?
E
xposicióllars
Exposició al voltant de leshistòriesde vida de 7 protagonistes. Personesvoluntàries
de laFundació Arrelsque son lallar de personessense llar.
16:30 a 18:45 h
lecturaenveualtaihom
ena
tgealsprotagonistes
Elsnoisi noiescreadorsde leshistòrieshomenatjaran alsprotagonistesde
l'exposició. Llegiran leshistòriesde vida en presènciadelspropisprotagonistes.
16:30 a 18:45 h
ventadellibretesim
a
terial solidari
Espodran comprar altresarticlessolidaris. Elsbeneficiss'utilitzaran per a projectes
de sensibilització i acompanyament apersonessense llar de laFundació Arrels.
Localització: Aula4C
lanostraexposició,el prototip
Exposició sobre leshistòriesde vida delsnoisi noiesde 3r d'ES
OB. Aquesta
exposició ha estat el prototip del procésde creatiu i narratiu .
Localització: Aula3C
dimarts 6 de juny
program
ació
12. 12
Hi ha tants viatges com idees i mons per descobrir. Durant aquest trimestre hem fet un
viatge espacial i hem aterrat a gran distància del planeta T
erra. Recórrer el S
istema S
olar,
trepitjar Mart i investigar exoplanetes ens ha permès reconèixer on som de l'Univers i què
vol dir viure i estar viu.El projecte Exoplaneta L
V1-10 es vertebra en tres fases, que ens han
permès construir gradualment el coneixement científic vinculat a l?
Univers i les condicions
que permeten la vidaplanetària.
E
xoplanetaL
V
1-10
anemaviurefora?
program
ació
dimecres 7 de juny
salaP
L
A
N
E
T
A
R
I
Vuit planetesorbiten al voltant d?
un S
ol, cadascun amb lessevesparticularitats.
Coneixe'lsi identificar-losal cel ésun repte que mirarem d?
aproximar-vos.
Localització: Aula1A
T res torns:
16:45 h
17:30 h
18:15 h
salaterrai exposicióexoplanetes
Podreu visitar lasala, conèixer lesmeravellesdel planetaT
erra i participar en el
debat sobre impactesambientalsper repensar el nostre model de consum. Alhora
podreu consultar lliurement elspòsterscientíficsi lesrepresentacionsdels
exoplanetesinvestigats. Éspossible viure fora?
Localització: Aula-15
T res torns:
16:45 h
17:30 h
18:15 h
13. 13
Al llarg de la història les persones han viatjat per raons molt distintes: per descobrir
territoris desconeguts, per salvar les seves vides, per conèixer el món, per fugir de les
guerres, per reencontrar-se amb personesa qui estimen? A vegadeslessevesexperiències,
els seus desitjos, el que han après en els viatges ha quedat plasmat en llibres: novel·les,
relats de viatges, atles, quaderns de bitàcola? Fins al punt que ?el viatge?és un dels temes
més presents en la història de literatura i la cultura. En aquesta exposició us proposem un
viatge pel món i les paraules a partir de les creacions que hem fet en el marc del projecte
?
Atlesde viatgesimaginaris?
.
atlesdeviatgesim
aginaris
quètenenlesboneshistòries?
E
l via
tge.T
allersdecreació
En aquest escenari elsvisitantspodran viure algunesde lesexperiènciescreatives
que enshan portat a conèixer una mica mésel món, escriure i il·lustrar lesnostres
històries.
Localització: Aules1C
16:45 a 18:45 h
m
ostrad'aquarel·les
Al passadísde 1r d'ES
Otrobareu una mostra de lesaquarel·lesque han il·lustrat el
llibre Atlesdeviatgesimaginarisproduït pelsnoisi noies.
Localització: Passadís1r d'ES
O
16:30 a 18:45 h
lesp
araules.lecturaderela
ts
En aquestaestació de lanostraexposició podreu conèixer i escoltar un fragment de
leshistòriesdel nostre llibre i conèixer de prop el procésque enshaportat a
imaginar, escriure i il·lustrar elsnostresrelats.
Localització: Aula -16
16:45 a 17:30 h
17:45 a 18:45 h
program
ació
dimecres 7 de juny
14. 14
Molts dels problemes i embolics entre les persones els explica el silenci. Excés de silenci,
amb els secrets i tabús, o manca de silenci, amb els rumors i les xafarderies. I això ja ve de
lluny, com es pot comprovar en els mites de l?
antiga Grècia. Partint d'aquí, creem un
espectacle de titelles de quatre mites clàssics, amb pinzellades d?
òpera i rock. El procés no
ha estat fàcil: posar-nosa la pell de guionistes, dramaturgs, titellairesi músicsensha portat
a valorar la tasca que fan aquests professionals de l?
art de donar vida a éssers inanimats.
Establir diàlegs, acotacions, practicar, assajar, modular diferents veus, interpretar i
acompanyar aquest espectacle amb música d?
òpera o rock adequada ha estat una tasca
d?
investigació, aprenentatge i sobretot treball en equip. Un treball en equip on el diàleg, les
mirades, i elssilencishan permèsque avui s?
aixequi el teló per a totsi totesvosaltres.
xxxT
!(nodiguisresaningú)
el silenci,unelem
ent positiuonega
tiu?
titelles:òpera,m
itesirock&roll
Representació d?
obresde teatre de titellesapartir de quatre mitesclàssics:
Parisi Helena, Didoi Enees, Orfeui Eurídice, i Èdip.
En cada torn, esfaran duesrepresentacionsde duesobres: laprimera
representació, reservadaper alesfamíliesdelsactorsi actrius, i lasegona
per al públicgeneral.
Localització: Aula 2B
Dos torns dobles
H elena + Dido
16:35 h famílies
17:00 h obert
Orfeu + Èdip
17:35 h famílies
17:35 h obert
program
ació
dimecres 7 de juny
15. 15
En aquest projecte viatgem pel temps, des d?
abans de la invenció de l'escriptura fins a
l?
actualitat, resseguint els principals canvis que ha experimentat la humanitat, les
característiquesde cadaedat històrica i tot allò que enshan llegat lesdiferentscivilitzacions.
Entrem en contacte amb personatges, invents, i obres d?
art i arquitectòniques que han fet
canviar el món i l?
han fet tal com el coneixem. Aquest viatge a pas lleuger ens donarà el
context necessari per poder, en el futur, aprofundir en certs fets o èpoques històrics
entenent-los com la continuació d?
uns fets anteriors i el precedent d?
allò que va ocórrer a
continuació. El resultat de tot això ésun museu que ensexplica, cronològicament, com hem
arribat a ser la societat que som, i quins han estat els grans moments de canvi. El museu té
una part interactiva que enspermet fer caure l?
imperi romà, descobrir Amèrica, o participar
en laRevolució Francesa, entre d?
altres.
el fil del tem
ps
Q
uinaésl'herènciadelsnostresavantp
assa
ts?
m
useudeleseda
tsdelahistòria
Visitaguiada al Museu. Museu sobre lesedatsde lahistòria, i elsmomentsde
transició entre lesdiferentsedats. Coneixereu personatges, invents, edificisi obres
d?
art que han canviat el món, i tindreu l?
oportunitat de fer història.
Localització: Aula 2A
Dos torns:
16:35
17:35 h
program
ació
dimecres 7 de juny
16. 16
La comprensió profunda dels fets històrics i les seves causes i conseqüències no sempre és
una tasca fàcil, ni amable, i aproximar-se simplement a través de l'escolta activa és tan
necessari com insuficient. En aquest projecte ens hem proposat fer un acte d?
empatia
històricavivint en primerapersona la S
egonaGuerraMundial.
el m
ónenguerra
Q
U
ÈF
A
R
IE
ST
UE
NU
N
AS
IT
U
A
C
IÓ
C
O
MA
Q
U
E
S
T
A
?
program
ació
dimecres 7 de juny
exposiciósobreel procésdetreball
Exposició guiadasobre el procésde treball del projecte, incidint sobre la
temporització de lesdinàmiquesrealitzadesi l?
acompanyament de l'equip
docent.
Localització: Aula4C
16:30 a 18:45 h
T res torns:
1ª 16:45 a 17:25 h
2ª 17:25 a 18:05 h
3ª 18:05 a 18:45 h
lectura lliureixerradaam
belsautors/es
Espai per llegir de manerapausadarelatsi tenir la possibilitat de conversar
amb el seu autor/la sevaautora.
Horarisde personatgesdisponiblesa l?
entradade l?
aula de 4Ci 3B.
Localització: Aula 4B
lecturaderela
tsenveualta
En aquest espai podeu gaudir de lalecturade fragmentsdelsrelatsde la
veu delsseusprotagonistesi narradores/es, elsnoisi noiesde 4t d'ES
OB.
Localització: Aula 3C
16:30 a 18:45 h
17. 17
abner cohen
Civil alemany sense idelogia política patint la guerra
i també Víctor Dde 4t d'ES
O(Projecte Món en guerra)
18. 18
El nostre planeta segueix sent un gran desconegut per a la majoria de nosaltres. En aquest
projecte hem volgut aproximar-nosa la manera com treballen elsgeòlegs, desdel treball de
camp fins al de gabinet. Hem après a interpretar els missatges que amaguen les roques:
hem reconstruït la història geològica d?
alguns indrets, hem identificat riscos i ens hem
adonat de la importància de planificar el territori. Hem volgut reivindicar el patrimoni
geològic del nostre entorn amb la creació de diferents georutes per contribuir a la seva
preservació.
busquemgeÒ
legs!
qU
ÈE
N
SD
IU
E
NL
E
SR
O
Q
U
E
S
?
G
eorutaurbanaiitinerarisgeològics
Acompanya?
nsa fer una georutapel carrer Major, virtual o presencial. Volssaber
com esvaformar la muntanyade Montserrat i per què té aquestesformestan
peculiars?ConeixesElsDegotallsde Can Campanyà?I lahistòria geològicade
l?
ermitade S
ant Vicenç?
16:30 a 18:45 h
Georuta
17:30 h
taller d'identificacióderoques
Vine aidentificar roquesamb una clau dicotòmicai a descobrir quinainformació
amaguen. S
apsque lesroquesespoden transformar?Participa en un taller de
modelització del cicle de lesroquesi menja-te-les!
taller dem
apesiestructuresgeològiques
Participeu lliurement de lespropostescreadesper lesnoiesi elsnoisde quart per
entendre elsmapesi lesestructurestectòniques
Localització: Aula4B
evolucióhum
ana
Coneix elstretsmésrellevantsde l?
evolució humana.
Localització: PassadísAula4B
16:30 a 18:45 h
program
ació
dimecres 7 de juny
20. 20
El ritme és el batec intern de qualsevol activitat humana. El trobem present a l?
esport, dins
d?
una poesia i evidentment en la música. Les diferents tradicions i èpoques han ordenat les
seqüènciesrítmiquesper tal de sincronitzar el treball del camp, lesbatallesi sobretot el ball.
En aquest projecte hem seguit el camí d?
aquells ritmes que són encara presents a les
músiques que escolteu, a través de l?
estudi de les colonitzacions i arrels africo-llatines.
Coneixereu i construireu instruments per interpretar-los. Aprendreu a identificar ritmes de
diferentspaïsosi com esballen. Intentarem entendre com la músicaviatjasense pertànyer a
les nacionalitats ni als governs. Que és patrimoni del poble i que ha fet camí en paral·lel i
encaraensimpregnaballsi cançons. Enshi voleu acompanyar?S
eguiu el compàs.
acom
pàs
S
apsd?
onveel ritm
edem
oltesm
úsiquesurbanes?
origendelam
úsica:àfrica
Àfrica ésel continent on esdesenvolupen elsprimershumansi també bressol del
ritme i lamúsica. Instrumentsi ritmesdel S
enegal.
16:30 a 18:45 h
ritm
esd'anadaitornada,L
arum
ba
Elsviatgescomercialsentre Europai Amèrica també portaven música. Origen de la
Rumba i vinculació amb l?
Habanera.
Localització: Aula3A
el cam
ídel ritm
etravessant l'oceà
Lacombinació delsritmesafricansdelsesclausamb elspropisde Llatinoamèrica
creamoltsdelsballsi ritmesque coneixem actualment i que han influït alamúsica
urbanaactual.
del'àfricacapaeeuu:lam
úsicatechno
Com influeix lamúsica africanaen elsgèneresmodernscom el T
echno i música
electrònica.
program
ació
dimecres 7 de juny
21. 21
La fotografia és el llenguatge del segle XXI. Un llenguatge que pot ser comprès i entès a tot
el món. T
ots vosaltres porteu una eina a la butxaca que fa d?
àlbum de record de la vostra
vida, però aquestes imatges també tenen una immediatesa increïble, ja que poden obrir
demà el T
elenotícies. S
ovint lesvostresimatgesparlen de manera mésintrincada i profunda
que les vostres paraules. Fem fotografies per entendre millor el que les nostres vides
signifiquen. Ajuden a donar forma al nostre món privat i a la nostra vida pública. Us
proposem en aquest projecte conèixer els codis de la fotografia, posar-los en pràctica i que
donin pas a una reflexió més profunda: com us representeu en les imatges, i encara més,
que usajudin aentendre millor qui sou vosaltres.
sensefiltres
Q
U
IS
O
CJ
O
?comemrepresentenlesfotografies?
fotografiaintrovertida/ extravertida
Quinaimatge donem de nosaltresen aquellsmomentsmésíntims, reservatsi en
aquellsmésobertsi directes. Veure?
nsdesde foraensaportauna imatge diferent
de laque trobem en el mirall diaadia.
16:30 a 18:45 h
fotografiasilenciosa
Exposició de fotografiessense figurahumanani animal. Com parlen de nosaltresla
mirada sobre diferentsobjectes, edificis, espais, ambients.
Localització: Aula 3A
fotorol
Experimentem en lapell d?
unapersonadiferent a nosaltres.
quisocjo
Qui socjo i quinaimatge dono de mi a travésd?
unafotografia?
program
ació
dimecres 7 de juny
22. 22
quans'ajuntinels
unahistòriainspiradaenlavidadels
nostresavisiàvies
Una família. Dos Germans. Dos bàndols. Anys Setanta, final de la
dictadura. Una tortura. Un canvi. Un nou camí. Aquesta obra
explica la història d?una família republicana on tots són molt
diferents. Us animem a venir a veure la nostra obra de teatre,
descobrir tots els secrets d?aquesta família i recordar els temps
passats.
projecte
Escrit per Marta T
orelló i Sandra Coronel
23. 23
Accésal guió de l'obra
Jo no estimo la por, ni la vull per
demà,
no la vull per a avui, ni tampoc com a
record;
que m'agrada el somrís
d'un infant vora el mar
i els seus ulls com un ram d'il·lusions
esclatant.
I si canto trist
és perquè no puc
esborrar la por
dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort
ni el seu pas tan glaçat,
no la vull per a avui, ni tampoc com a
record;
que m'agrada el batec d'aquell cor que,
lluitant,
dona vida a la mort
a què l'han condemnat.
L luís L lach
R
epartim
ent
Joan: Jan B.
Fina: Flora M
RosaMaria: Mireia M
Oriol: Gisela
S
enyor Ferrer: Martí X
S
enyora Ferrer: CarlaB.
Pare del senyor Ferrer: JonàsM
Elna: XèniaM
Isabel: RitaB
Aina: Nàdia R
Ramon: Queralt A
Carles: Martina B
Guàrdia Civil 1: Adriàn S
Guàrdia Civil 2: Otger G
Guàrdia Civil 3: Hugo H
Pere: Marc P
Anna: Coral J
D
ram
atúrgia
Luca M
Gabriela G
NairaG
Mar P
Oliver F
E
quiptècnic
T
ècnic de llums: Marc P
T
ècnic de llums: Iker C
T
ècnic de so: Pol L
T
ècnic de so: Elia B
T
ècnicad?
escenografia: Marta A
T
ècnicad?
escenografia: DeliaV
T
ècnicad?
escenografia: Mauro L
E
Q
U
IPD
O
C
E
N
T
Marta T
orelló
S
andra Coronel
P
rofessional referent
24. 24
exoplanetalv1-10
anemaviurefora?
Repetim projecte però el viatge sempre és únic! En aquest article
podreu conèixer el sentit de cada fase del projecte i conèixer la vivència
dels alumnes a partir d?un recull d?imatges del procés i la seva veu.
projecte
Escrit per Maribel Romero, Àfrica Victory i alumnat de 1r d'ESOC
P
R
E
P
A
R
E
ML
AT
R
IB
U
L
A
C
IÓ
La primera fase del projecte ens permet endinsar-nos en el S
istema S
olar. Conèixer els planetes que l?
integren i
plantejar la possibilitat de vida en ells. Una visita al planetari de Granollersi l?
observació del cel nocturn al centre
enspermet evidenciar el moviment de translació i identificar astresal cel.
Vaig sentir un sentiment fantàstic al saber què en
aquest univers hi ha més coses boniques i
extraordinàries. Quan vaig veure per primera vegada
unsplanetesenel cel emvaigsentir molt béla veritat.
J
oel G
El que mésm?
ha marcat ha estat l?
observaciódel cel, ja
que vaig sentir que havia après una cosa que
m'interessa de veritat, em vaig adonar, que si hi han
coses per les quals val la pena estudiar, investigar i
aprendre.
Romà P
Em va agradar molt perquè era tot molt científici si no
treballàvem juntsno podríem aconseguir cap repte de
totselsquehemfet.
J
oel B
Aquest projecte ha sigut dels millors sense cap dubte,
ha estat molt xulo, espero que es torni a repetir amb
projectesdiferents. El que em va marcar va ser van ser
lescapesde la terra perque no ho sabia que hi havien
tantes i em va impacta. Aquest projecte m?
ha ajudat
molt a aprendre, jo destacaria elsimpactesperque no
hi sabia queerantant importants.
IanG
J
o crec que he après moltes coses, i el que destacaria
de tot el que he apres és que és un exoplaneta, totes
les capes de la terra, la composició de totes les capes
de la terra, saber fer gràfiques? J
o crec que uns dels
moments que he viscut en aquest projecte que m?
ha
marcat ha estat el dia que vam veure la pel·lícula de
Mart i llavors a mi em va marca molt perquè vaig
aprendre moltíssimes coses que no sabia i també va
ser el moment clau per connectar-me al màxim en el
25. 25
sento que he ajudat al planeta. Penso que els
experiments que vam fer al laboratori van estar molt
bé i és una gran manera d?
explicar els impactes
ambientals a algú que no en té ni idea, a mi em va
servir bastant.
J
oanS
La millor part del projecte és quan vam fer els
exoplanetesemva encantar i mésquanelsvampintar
K
hadija H.
Aquest projecte m?
ha permès aprendre a entendre
gràfiques i taules, a utilitzar l?
espectrometria, la
composiciódel?
atmosfera?
Pol P
projecte.
Aniol J
A mi m?
ha marcat el experiment amb els
termometres? perque crec que va ser molt divertit. J
o
penso que va estar molt bé, va ser una manera més
divertida d?
aprendre algunsdelsimpactesambientals, i
jo crec que a tots o quasi tots ens va quedar bastant
clar gràciesa això.
MarcM
Les meves expectatives del projecte és que seria
emocionat i interessant. I jo crecque tal com a anat sí
ques?
hancomplert de fet millor del quepensava.
J
o crec que aquest projecte m?
ha permesa prendre
moltes coses sobretot destacaria haver-hi après les
capes de l?
atmosfera. Després de conèixer millor el
nostre planeta i com funciona, penso que l'hauríem de
cuidar mésuna de lesmaneresseria cuidar mésbé les
plantes, ja queesquedenambel diòxiddecarboni.
Nil R.
Mel imaginava molt més dinamic no a estat gens
malament m?
ha agradat molt ?
crerar? el exoplaneta
aprofito recalcar que em va agradar prou quan van
venir elsnois/esdefora d?
orbita.
Rai S
.
Ami em sembla que en aquest projecte he apresmolt,
però destacaria els impactes ambientals, es un
aprenentatge que m?
ha marcat, ara vull reduir-los i
quan faig una cosa que pot prevenir un impacte em
m
issió1:dem
art alaterra
La T
erra té unes condicions imprescindibles que la fan única per l?
existència de vida. Reconèixer aquestes
condicionsi ser conscient de lanostrapetjadaambiental ésel primer pasper fomentar laconsciència sostenible.
m
issió2:exoplanetes
Investigar exoplanetes a partir de les seves dades astronòmiques i atmosfèriques ens ha permès imaginar la
possibilitat de vidafora del S
istemaS
olar.
26. 26
sensefiltres
quisocicomemrepresento
"Si cada fotografia et roba una
mica l'ànima, no és possible que jo
estigui deixant parts de la meva
ànima cada vegada que prenc una
fotografia?" Richard Avedon
"Un es converteix en fotògraf quan
ha superat les preocupacions de
l'aprenentatge i a les seves mans la
càmera es converteix en una
extensió d'un mateix. Llavors
comença la creativitat." Carl
Mydans
"Part del rol de la fotografia és el
d'exagerar, i aquest és un aspecte
que he de ressaltar. I ho faig en
mostrar el món com realment el
percebo." Martin Parr
"Fotografiem els objectes per a
treure'ls de la ment" Franz Kafka
"La fotografia és una manera de
sentir, tocar i estimar alguna cosa
o a algú. Quan captures alguna
cosa amb la càmera ho fas per
sempre? . ens recorda petites coses,
molt després que hem oblidat tot."
Aaron Sussman
projecte
Escrit per Sandra Coronel i Dani Magallón
28. 28
txell torresR
oig
?
Al?
escenaris?
aprèn,escom
p
arteixi
La vaig conèixer una tarda de juny del 2018. Ens va presentar
l?estimat Iaco Subirats. ?Sabia que us entendríeu?, ens diria alguns
anys després. En aquell moment, T xell estava preparant una peça
teatral sobre les dones i la seva relació amb el saber i el seu paper
a la universitat. V am parlar de teatre, de persones que havien
sabut obrir escletxes de llibertat i creació en un món hostil i bell a
l?hora, d?educació? V am intercanviar llibres, referents i també uns
quants somnis. Després d?aquella tarda, en van venir moltes més.
I és que imaginar, crear i aprendre de T xell és un absolut
privilegi. Hem fet juntes alguns projectes escènics amb els nois i les
noies i amb altres companys i companyes: El teatre de la
memòria, Un Mar per tornar (la nostra particular versió de la
Odissea), Elements? I cada vegada que la veig mirar, escoltar,
ballar i fer emergir en els altres la potència que tenim els humans
per crear i expressar, amb el cos i la paraula, em sento més
agraïda d?aquell encontre una tarda de juny qualsevol.
entrevista
Entrevistarealitzadaper Betlem Cuesta
29. 29
Txell és biòloga, però és també moltes altres coses:
ballarina, actriu, directora a l?
Aula de teatre de la
Universitat de Girona, persona compromesa amb la
justícia social i la defensa dels drets dels més
vulnerables, ferma defensora de la cultura i el teatre
com a mitjà d?
expressió i motor de cohesió i
transformació social? Però és sobretot una persona
que fa més habitables, més interessants i més bonics
elsllocsi lesrelacionsque habita.
És de Castellbisbal i ve d?
una família d?
artistes,
compromesa amb el teatre i amb el poble. De fet,
aquest any en el festival NYS s?
ha fet una lectura
dramatitzada de poemes del seu avi Raimond T
orres,
fundador també de la companyia de teatre amateur
Elencteatral.
Des de fa un temps ha acompanyat diferents
projectes de creació escènica i teatral a LesVinyes. La
seva presència és habitual al centre i també ho són
lesmeravellesque expliquen d?
ella i del que ella posa
en joc, les persones que aprenem i creem al seu
costat. T
é una mirada preciosa, i a nosaltres, ens
interessa molt el que veuen elsseusulls.
Txell, quan entresa LesVinyes, què veus?
Veig a persones que es dediquen a la docència que
estimen i creuen en el què fan, que posen a l?
alumne al
centre, apostant per cadascun d?
ells, intentant-los
treure el màxim de potencial, tan en l'àmbit personal
com a nivell d?
aprenentatge, a través dels projectes
que ideen. I treballen intensament per poder-ho
aconseguir. Els acompanyen humanament i amb amor
en tot el seu procés educatiu i emocional. Atenent les
seves particularitats. Per a mi això té un valor
incalculable i més en aquesta etapa vital. Crec que és
un llegat que com a persones els acompanyarà tota la
vida d?
alguna manera o altra, en siguin conscientso no,
i de retruc, repercutirà en la societat. Quan vaig entrar
per primer cop aLesVinyes, això em vaemocionar.
Quins projectes has acompanyat a Les Vinyes durant
aquestsanys?
Vaig començar amb un projecte meravellós que es diu
El teatre de la memòria i que encara acompanyo.
Enguany, si no recordo malament, és el quart curs que
es fa amb alumnes de 3r d?
ES
O. Els alumnes
investiguen i aprenen sobre la història méspropera del
nostre país a partir de les vides dels seus avis i àvies.
Després escriuen un guió teatral i el posen a escena
amb tot el que això comporta. Es converteixen en
dramaturgs, escenògrafs, tècnics de llum i so, actors,
tècnicsde comunicació... És un aprenentatge brutal en
molts sentits, tan a nivell socioemocional com
acadèmic.
T
ambé he acompanyat Un mar per tornar. La nostra
Odissea, un altre projecte en el marc de S
AEque es va
fer amb alumnesde 1r d?
ES
O. Vàrem crear una peça de
vídeoteatre meravellosa a partir de fragments de
l?
Odissea d?
Homer. Varen transformar les paraules en
gest a través de la dansa i l?
expressió corporal i varen
compartir la seva mirada sobre aquesta gran història a
través de les seves reflexions. En aquest projecte vam
tenir la sort de comptar amb en Iaco S
ubirats que va
fer unesfilmacionsde lespecesprecioses.
I per últim, el curs passat, vaig acompanyar Elements.
Un projecte transversal que varen fer alumnes de 1r
d?
ES
O. Durant dues setmanes de manera intensiva
vàrem crear un espectacle de dansa-teatre que parlava
sobre la sostenibilitat i la dignitat humana. A partir del
llibre Elscinc elementsde Y
ayo Herrero elsalumnesen
feien la seva pròpia lectura i la compartien a través de
diferents llenguatges artístics (dansa, imatge, text i
música) a dalt de l?
escenari d?
ElsCostals.
Hi ha algun en concret que sigui especial per a tu?Per
què?
Doncs costa dir-ne un de sol, perquè els processos
creatius sempre són molt intensos, passes per
moments de tots colors, sobretot a nivell emocional, i
més amb adolescents. I això fa que tot ho visquis amb
una profunditat difícil d?
oblidar. En cadascun d?
ells se?
t
presenten nous reptes, sempre n?
aprens coses noves i
t'endús trossets molt especials de les persones amb
qui comparteixesaquest viatge.
Potser et diria que El teatre de la memòria perquè va
ser el primer, vaig descobrir la manera de treballar de
LesVinyesal costat de duespersonesfantàstiques, que
es creuen profundament el què fan i tenen molt clar
per què ho fan, l?
Antonio i tu, Betlem. Al vostre costat
vaigaprendre moltíssim.
Però, com he dit, de tots en guardo records molt
especials, tan dels docents que han acompanyat cada
projecte, com delsalumnes.
Compartiries amb nosaltres algun record concret
especial o important per a tu?
Recordo el procés creatiu d?
Un mar per tornar. La
nostra Odissea. Penso que aquest nom se li va escaure
molt bé, ja que a part de donar la seva mirada sobre
aquest clàssic de la literatura, el procés creatiu també
va ser una pròpia odissea pels alumnes. Es van trobar
amb moltesdificultats, van haver de prendre decisions
difícils i renunciar a coses que havien estat treballant
durant setmanes pel bé de la creació, per poder
arribar a la seva Ítaca. Recordo el dia que vàrem fer
assemblea amb ells per decidir què fer amb la creació,
ja que algunes coses no havien anat com s?
esperava.
Em va meravellar la capacitat que van tenir per
reconduir la situació. Ells eren els creadors i molt ben
acompanyats per les docents, van ser capaços de
prendre una decisió que no era fàcil.
T
ambé em ve el cap el moment just després de
l?
estrena de totes les creacions que hem fet. Miro els
alumnes i els comentaris que fan, estan feliços i
empoderats del que han sigut capaços de crear
plegats, malgrat totes les seves diferències i les
dificultats que s?
han anat trobant en el camí. Han
entès la magnitud del què han fet. Aquest moment,
m?
encanta!
Ets una ferma defensora del teatre a secundària. Per
què creus què ésimportant que els noisi les noies en
aquesta edat facin teatre?
Per a mi les arts escèniques ho tenen tot! T
enen un
potencial molt bèstia com a element transformador,
d?
una persona i de les relacions que s?
estableixen en
una comunitat. I també és un mètode d?
aprenentatge
transversal molt potent. En el procés creatiu d?
una
30. 30
peça teatral entren en joc moltes coses. Els egos, les
emocions, els criteris, els moments vitals de cada
persona... Els alumnes aprenen a escoltar-se, a
gestionar el seu ego, a cedir, a regular les seves
emocions i a conèixer-se més a ellsmateixos. Juguen a
ser qui no són buscant la veritat d?
uns personatges,
d?
uns gestos, d?
unes emocions que els ajuda a créixer.
Aprenen a gestionar els entrebancs i les frustracions
que esvan trobant, s?
han de posar d?
acord pel bé de la
creació i això els és un repte ja que no sempre
treballen amb lespersonesque tenen mésafinitat.
És emocionant veure com a dalt de l?
escenari a
vegades els seus rols canvien, es recol·loquen en un
altre lloc. Per a ells és alliberador ja que just es troben
en un moment vital en el qual estan buscant el seu lloc
i s?
estan construint com a persones. En la creació d?
una
peça teatral tots i cadascun dels que hi participen són
essencials perquè tot funcioni, tenen una
corresponsabilitat i això acaba generant nous vincles
que potser, d?
una altra manera, no s?
haguessin
establert. A l?
escenari s?
estima, s?
aprèn i es comparteix
d?
una manera molt especial. En el moment de
l?
estrena, molts cops es produeix com una catarsi on
tota la feina i el què han viscut durant tot el procés
creatiu es comprèn i prèn sentit. En acabar el procés,
s'adonen de tot el viatge artístic i emocional que han
fet plegats. Quan passaaixò, ésmeravellós
A nosaltres ens encantarà continuar creant al teu
costat. Hi ha alguna idea o algun projecte que
t?
agradaria que féssim en un futur?
Em fa molt feliç sentir això! Em venen el cap moltes
coses. M?
agradaria fer alguna creació on els alumnes
descobreixin textos que parlin de dones de diferents
èpoques i escrits per elles. T
ambé m?
agradaria partir
d?
una obra ja escrita sobre un tema que els pugui
interessar i que els connecti amb la realitat actual, i
treballar-la per crear la seva pròpia versió. T
ambé
m?
encantaria fer una obrade creació col·lectiva apartir
de reflexionsi experiènciesseves, o del seu entorn?
Buf? A mi també m?
encantaria tirar endavant tot això
que dius, i estic segura que a LesVinyes no soc l?
única.
Ara que ja som al juny, crec que hauríem de quedar
algunatarda, no?
Gràcies, Txell, de tot cor, per tot el que ens han
regalat i per tot el que hasfet créixer a LesVinyes.
33. 33
Ara que tot just acabem quart d?
ES
O i que ja podem
analitzar el nostre pas per Les Vinyes al complet,
creiem que tenim una visió prou objectiva per dir que
el projecte ?El Món en Guerra? ha estat un dels més
significatiusque hem fet al centre. Abans de començar
el projecte, potser molts de nosaltres teníem un cert
respecte, i alhora, una idea molt poc desenvolupada
del que va suposar una guerra com va ser la S
egona
Guerra Mundial. T
anmateix, aquest projecte no només
ha estat capaç d?
apropar-nos la història d?
una manera
innovadora i emotiva, sinó que ha aconseguit
traslladar-nosal moment que van ocórrer elsfetsde la
S
egona Guerra Mundial i empatitzar amb aquelles
situacions tan dures, fent-nos posar els pèls de punta.
En definitiva, un projecte que, sobretot, ha posat el
focus a la part més humana de la guerra que sovint
queda en un segon pla, i no només als fets bèl·lics i
objectius. I és precisament per això que ens ha
commogut tant, i que, sense dubte, ressalta d?
entre
totselsprojectesque hem fet aLesVinyes.
Està clar, però, que el fet que ensenduguem tan bones
impressionsdel projecte no éscasual, sinó que ésfruit
de la feina ben feta per tots els docents que han
contribuït en ell amb l?
ànim d?
ensenyar la història a
través d?
una proposta creativa i ambiciosa, però que
ha aconseguit captivar-nos des de l?
inici i superar les
nostres expectatives, convertint-se en una gran
oportunitat d'aprenentatge.
El projecte és molt complet, i consta de diverses
dinàmiques, com per exemple, el visionament de
pel·lícules i documentals, la fase d?
indagació i recerca
d?
informació per grups d?
estudi, la visita dels Amicals
de Buchenwald i de Mauthausen o la visita de
membres de l?
Associació Catalana de Col·leccionisme
d?
uniformes Històrics, que ens van permetre adquirir
coneixement sobre el tema i empatitzar amb
situacions de guerra molt diverses. Un cop superada
aquesta fase, la segona part del projecte va consistir a
escriure individualment un relat que expliqués una
situació de guerra en què el protagonista establís
certes connexions amb la nostra personalitat i manera
de fer. Després, vam destinar algunes sessions a
millorar els relats compartint el que havíem escrit,
donant i rebent feedback entre nosaltres. Pensem que
aquestes estones van ser de les més emotives del
projecte, perquè va ser una manera de veure com
cadascú havia enfocat el projecte des d?
una
perspectiva diferent, i que, tot i això, tots els textos
eren capaços de commocionar i inspirar la resta. Un
cop enllestits tots els relats, vam maquetar i publicar
un llibre agrupant-los.
A més, considerem que no podríem parlar del projecte
?El Món en Guerra? sense mencionar l?
exhibició
pública. Va ser el mateix dia que van arribar les
primeres còpies del llibre i vam poder palpar amb les
nostrespròpiesmanstota la feina en què havíem estat
treballant intensament els darrers mesos. Això no
només ens va emocionar a tots nosaltres, sinó que
també es va percebre en les persones que van assistir
a l?
exhibició. La gran majoria es va sorprendre del fet
que alumnes de quart d?
ES
O haguéssim publicat un
llibre. Va ser molt gratificant rebre tantes felicitacions
de famílies i docents i una manera bonica de tancar el
projecte. Aquesta rebuda ens va ajudar, com a grup
classe, a dignificar i fer-nos estar orgullosos de la feina
feta.
Així doncs, només ens queda agrair al Raúl i a l?
Olga la
predisposició, motivació, il·lusió i esforç que hi han
bolcat per donar-nos l'oportunitat de gaudir d?
un
projecte com és ?El Món en Guerra? abans de marxar
de LesVinyes.
Desitgem que tota persona que passi per aquest
projecte el gaudeixi i s?
endugui un record tan especial
com ensl?
enduem nosaltres.
34. 34
tailàndia
el cam
ícapal'elefant sagra
t
creacions
Relat escrit i il·lustrat per Emma M i Martina M
Emma es va despertar en meitat de la nit amb el soroll de les bales i els crits que
venien del carrer.
- Martina, Martina? Desperta. Està passant alguna cosa allà fora - li va dir a la
sevagermanaque dormiaen el llit del costat.
- Des de feia setmanes la situació política al seu país, Birmània, era força tensa.
Els enfrontaments entre l'Exèrcit de Birmània i les milícies de l'Exèrcit
d'Alliberament Nacional Karen, eren constants i Emma, Martina i elsseus pares
estaven cadacop mésespantatsi tristos.
Aquella nit de principisd?
abril els combatsvan començar a ser més cruents i mentre la
família mirava per la finestra el foc creuat entre militars, la mare, amb la veu greu va
dir:
- No podem seguir aquí esperant que ensmatin. Hem de marxar del país.
35. 35
Aquella nit, els pares van parlar per telèfon amb diverses persones, després es van
tancar en lasevahabitació per parlar a solesi en sortir al menjador lamare vadir:
- Filles, aquesta mateixa nit surt un grup de gent en direcció a T
ailàndia.
Nosaltres hem de tancar algunes coses abans de poder marxar, però el papa i
jo hem decidit que vosaltres marxareu avui mateix. Ens retrobarem al T
emple
Blanc de la província de Chiang Rai. Ésun lloc sagrat, per tant, estareu fora de
perill.
LlavorslaMartina vasaltar i vadir:
- Com que hem d'anar solesamb gent que no coneixem de res?Ni pensar-ne!
- Nosaltresno anirem acap llocsense vosaltres- Vadir l?
Emma enfadada.
- Ladecisió ja estàpresa, no hi ha mésque dir - Vadir lamare.
- Filles, sé que esteu espantades, però no ho poseu mésdifícil. La mare i jo hem
parlat amb personesde confiança i el viatge serà segur i anirà bé, ja veureu? -
Vadir el pare.
Emma va mirar als ulls al seu pare i després a la seva mare que estava asseguda al
sofà amb lamirada perduda. Per a ellstot allò tampoc erafàcil.
- D'acord - Vadir amb un fil de veu trista - però vindreu segur, oi?
- S
i tranquil·les arribarem dos dies més tard que vosaltres - Va dir la mare
mentre una llàgrima li queiaper lagalta.
Emma i la seva germana van entrar a l?
habitació, van agafar una motxilla i van ficar a
dintre algunescosesque per a elleseren importants: una foto de família, un peluix de
gos que l?
hi van regalar a l?
Emma quan va néixer, una dessuadora i uns caramels de
maduixa. La Martina va agafar els seus auriculars, el telèfon, un peluix de quan era
petita i un braçalet.
Aquella nit van agafar el cotxe i la mare va començar a conduir mentre l?
Emma i la
Martina miraven per la finestra el capvespre amb un bosc d?
arbres abundants de
fons. Després d'unes tres hores, que per l?
Emma i la Martina van ser eternes, van
baixar en un lloc en runesalsaforesd?
una ciutat fronterera. Allà van veure un grup de
milersde personespreparadesper caminar.
- Filles, heu d'anar ja. - Vadir la mare aguantant-se'n lesllàgrimes.
- Ustrobarem molt a faltar. - Vadir laMartina plorant desconsoladament.
- Nosaltres també, però no us preocupeu de veritat que d'aquí poc ens
tornarem a veure - Vadir el pare aguantant-se?
n lesllàgrimestambé.
Esvan donar totsunaabraçada i quan esvan separar vadir la mare a punt de plorar:
- Vinga, aneu, que ja surten.
En veure a lesfillescaminant cap al grup, elsparesvan esclatar en llàgrimes.
Les germanes van caminar durant dos dies i dues nits senceres. Paraven per dormir
una mica, però no podien perdre el temps. Calia arribar com més aviat millor a
Bangkok. Durant el trajecte van conèixer a molta gent que els explicava la seva
història amb l?
emoció i el cansament al rostre. Lesduesbessonesno esvan separar ni
un segon.
En arribar a la capital de T
ailàndia, Bangkok van anar a la seu d?
una associació que
ajudava a lespersonesrefugiades. Elleshavien d?
anar al T
emple Blanc on estrobarien
als seus pares. Però com? Aquella mateixa nit, van arribar al temple. En arribar van
veure, davant d?
elles, un edifici d?
unabellesai un color blancimponent.
Després de dos dies adaptant-se al lloc i coneixent a la gent que hi vivia o que
acabava d?
arribar, lesbessonescada cop estaven mésinquietes.
- Ja han passat dos dies i encara no estan aquí, i si els ha passat alguna cosa
greu?- Vapreguntar-li la Martinaa l?
Emmapreocupada.
- Martina deixa de pensar en aquestescoses. Tinguisuna mica de paciència, de
segur que vindran - Va respondre l?
Emma amb un to de veu greu. Intentava
tranquil·litzar a la seva germana, però en el fons ella també estava
preocupada.
Van passar dos dies més i l?
Emma i la Martina cada vegada estaven més amoïnades.
Aquella tarda, una monja que es deia Malai a la qual havien conegut en arribar al
temple, va passar per davant de la seva habitació i hi va sentir un plor, llavors va
36. 36
entrar:
- Què uspassanoies, perquè ploreu?
- És que els nostres pares haurien d'haver arribat al temple fa dos dies, però
encarano hi són aquí- varespondre l?
Emma.
- Ja? Entenc que esteu preocupades. Però la situació ara mateix és complicada i
ben probablement hauran hagut de retardar el viatge. Però heu de confiar.
Vindran. M?
ho diu el cor. Aquestanit pregaré per vosaltresi per ells.
- Gràcies- Vadir laMartinaamb un fluix to de veu.
Aquella monja, que es deia Malai, es va quedar mirant a les dues germanes. Quanta
injustícia porten lesguerresi quan de patiment en tantesfamílies- Va pensar. S
i com a
mínim tinguessin una esperança?
- S
abeu què? - Va dir de sobte. Hi ha una antiga tradició a T
ailàndia que diu que
lespersonesde cor bo i net, poden anar a una cascada que esdiu Haew S
uwat
en el parc nacional Khao Y
ai on es pot trobar un elefant sagrat de fusta que
compleix un desig.
- De veritat?- Vapreguntar laMartina.
- S
í, ésunallegendamil·lenària- Vacontestar Malai amb un somriure al rostre.
Després d?
uns minuts de què Malai deixés a les dues germanes a soles a l'habitació la
Martina li vadir al?
Emma:
- No anirem, ésuna ximpleria, elsparesno tornaran per un elefant de fusta.
- Això no ho sapssi no ho intentem. Hem d?
anar - Vadir l?
Emma.
- De veritat que penses que una bestiesa així pot funcionar?- Va dir la Martina
aixecant unamica laveu.
- S
i no ho intentem, no ho sabrem mai. I què més podem fer? Quedar-nos
esperant per sempre?- Vacontestar l?
Emma.
La Martina esva quedar mirant a la seva germana. Allò era una bogeria! Però, i si tenia
raó?
- D?
acord. Fem-ho!- li vadir finalment.
I en sentir allò, Emmavaabraçar a lasevagermana.
A les 22:30 de la nit d'aquell mateix dia, quan ja tots estaven dormint, l?
Emma i la
Martina en silenci van agafar una motxilla i van ficar a dinsel que portaven a lesseves
motxilles que es van emportar quan van anar-se'n de Birmània i van incloure tres
ampolles d?
aigua, alguna cosa de roba i 1.850 baths (50?). Van sortir en silenci del
temple i van començar a caminar per un camí verd i frondós.
- Esticseguraque trobarem l?
elefant sagrat.- Li vadir l?
Emma alaMartina fluixet.
- I si no el trobem Emma?
- Confiaen mi! - Vacontestar lasevagermana.
Van caminar per una carretera amb arbresgrans, pel costat d?
una platja on les onades
xocaven amb força contra un penya-segat imponent, pel costat de llacs i rius? Els
paisatgeseren preciososi desprenien un complet i absolut silenci.
- S
ón lesdotze. Hem de parar a dormir i demà ja continuem. - Li va dir l?
Emma a
laMartina.
- S
í, tensraó. Miraallàhi haun banc molt gran on podem dormir lesdues.
Van tombar-se al banc i esvan tapar amb lesdessuadoresque portaven a lamotxilla.
Quan vasortir el sol l?
Emmavadespertar a laMartina.
- Martina, Martinadesperta que jaésde dia.
- Javaig- Vadir lasevagermanaamb laveu encaraendormiscada.
Esvan canviar com van poder i van començar la ruta. Van seguir caminant per platges,
pobles, temples, boscos? Fins que van arribar a un paratge increïble d?
un color verd
desbordant. Al fons d?
aquell indret hi havia una cascada d?
aigües potents, blaves,
blanques, cristal·lines? Realment impressionant.
- No ésaquella?- Vapreguntar l?
Emma
- Jurariaque sí. Vinga anem-hi.
Es van mirar a la vegada i a poc a poc es van anar apropant cap a ella. Un cop van
arribar a darrere, amb delicadesa van agafar l?
elefant. Les dues germanes es van mirar
mentre tenien al darrere aquella cortina d?
aigua, i van saber el que havien de fer: Van
tancar els ulls i van desitjar reunir-se amb els seus pares des del fons del seu cor.
37. 37
Després, van obrir elsullsi van deixar l?
elefant unaaltra vegadaaterra.
- I ara que se suposa que hem de fer?- Va preguntar laMartina.
- No ho sé, potser si tornen, aniran al temple? Al cap i a la fi, és el lloc on vam
dir que enstrobaríem.
- S
í, suposo que ésel mésintel·ligent.
Les dues germanes van fer el camí de tornada. Quan van arribar els va donar la
benvinguda la Malai. L
?
Emma i la Martina la van saludar i li van explicar que havien
trobat l?
elefant, però que no havia passat res.
- Creusque vindran?- Vadir laMartinaamb un fluix to de veu.
- No ho sé, però ja han passat molts dies, i l?
elefant sembla que no ens ha
ajudat.
- I si estan morts?- Vadir Martinaamb el cor reprimit mirant aun punt fix.
- No sé res, Martina. Però estan trigant molt. L
?
únic que podem fer és esperar
per si tornen - Varespondre l?
Emma amb por i tristesa alsseusulls.
Es van fer una abraçada mentre una llàgrima queia per les seves galtes. T
enien por, i
estaven molt preocupades. Ja no tenien esperança, però no podien fer res més que
esperar.
Passats uns dies, mentre les bessones menjaven el seu esmorzar, van començar a
escoltar passos que provenien de l?
entrada del temple. Aquells passos cada cop eren
mésfermsi estaven mésa prop. Desprésd?
unssegonsvan notar la presència d'algú al
darrere seu. Van girar elsseuscapsper veure qui hi havia, I inesperadament?
- Pare, mare! - Van dir lesbessonesal?
hora.
- Hola, filles. - Va dir la mare amb un somriure d?
orella a orella i una llàgrima
sortint del seu ull esquerre.
- Ushem trobat molt afaltar! - Vadir laMartina.
- Nosaltrestambé. - Vadir el pare.
- Per què no heu vingut abans?- Vapreguntar l'Emma.
- Hem tingut problemes per sortir del país, però l'important és que ja estem
aquí, amb vosaltres. - Vadir lamare.
- T
ensraó l?
important ésque ja estem totsjunts. Vadir laMartina.
- S
í mare, tensraó. - Vadir l?
Emma.- per fi estem totsjunts.
Aquella mateixa tarda tota la família va anar a un mercat flotant d?
una població que hi
havia molt a prop. I mentre navegaven tranquil·lament per aquelles aigües, plenes de
llums que tentinejaven i de gent que venia vegetals, fruites i també objectes
d?
artesania, tots quatre van gaudir de la sensació meravellosa d?
estar sans, estalvis i
junts.
atlesdeviatges
im
aginaris
Aquest relat, escrit i il·lustrat íntegrament per l'Emma M i la Martina M de 1r
d'ES
O, forma part de la publicació del projecte Atles de viatges imaginaris que
recull toteslescreacionsliteràriesdelsnoisi noiesde 1r d'ES
O.
38. 38
gr àcies
Ajuntament de Castellbisbal
per l'acompanyament i el suport a totselsprojectesdel centre
Alejandro Braña, Fernando Vázquez, Marcel Socias, Juan Martínez(Asociación
Catalanade Coleccionistasde UniformesHistóricos- ACCUH)
per compartir amb nosaltreslavostra passió per lahistòria
Albert Gusi (Grisart Escolade Fotografia)
per l'assessorament expositiu i fotogràfici per obrir-noslesportesde Grisart
Albert, Alfred, Andrea, Juan, Juan Carlos, Maria, Marina (personesvoluntàriesi
col·laboradoresde laFundació Arrels) per deixar que lavostra generosa i silenciosa
històriade vida sigui laprotagonistadel projecte Llars
Andrea Freixas, Joana T
ortosa i Elena Crespo (Fundació Arrels)
per lesgestionsi el suport, i per creure't que el projecte Llarsera possible
Aurora T
orres, Soledad Herrerías, E
va Hernández, MercedesAlonso, Ramona Blasco,
Esther del Moral i alumnat i professorat de l'INST
errassa per lasevagenerositat,
esforçi afecte amb elstallersde costura, punchneedl, ganxet, tricotosa, teler manual i
brodat, en el projecte Girem lamoda de 2n d'ES
O
Bea Valdovinos, Anna Serra, José LuisT
ourón, Salvador Chiva, CarlesPedret, Abril
Ollé, Xavier de la Vega (personesamb estudiso carreresprofessionalsvinculadesa la
tecnologia, laciènciai larecerca) per ajudar-nosa construir unacultura científica de
primer nivell participant en el procésde revisió i milloradelsinformescientíficsdel
projecte Cursa espacial
Bibiana Català (tècnicade mediambient de l'Ajuntament de Castellbisbal)
per mostrar-nosl'estació meteorològicade Castellbisbal
CarlosQuesada (membre de Amical Mauthausen)
per compartir amb nosaltresel teu testimoni
Carme Altayó (S
olidaritat CastelldefelsKasando)
per compartir lateva experiència al Congo enverslesminesde Coltan i elsconflictes
armatsi de justiciasocial que duen associades
Elisabet Playà (Professoraa laUniversitat de Barcelona)
per compartir amb nosaltresmaterialscreatsa launiversitat que han complementat i
enriquit el nostre projecte
EnricGarriga (president de Amical Buchenwald)
per compartir amb nosaltresel teu testimoni
JesúsCuesta, Dani Vilaró, Jordi Gala, Josep Julià, Núria Muela, Carolina T
orresi
39. 39
a totes l es persones i
entitats quehan col ·l aborat
enaquestsprojectes
Y
olanda Fernández(familiarso conegutsde LesVinyes)
pel feedback honest, amable i concret delsrelatsescritspelsnoisi noiesde 1r d'ES
O
Joan Alfred Mengual (titellairesprofessionals)
per obrir-nosal món de lestitellesi ajudar-nosadonar vida a éssersinerts
Jordi Espuny (geòleg)
per descobrir-noslahistòria geològicade Montserrat
Josep Rabella (pintor)
per omplir de color el nostre centre
Juan Lemus(Fundació Arrels)
per incomptablesgestionsi fer-te teu el projecte Llars
La Barca marbresi granitsS.L
per lagenerositat donar roquespolidesal centre
Laia T
omàs(estudiant de màster de professorat de secundària)
pel teu suport en lacreació fotogràfica i, per decidir passar de ser alumne a futura
docent
Llibreria Altaïr i Agència de ViatgesPangea
per obrir-noslesportesdelsseuslocalsi respondre atoteslesnostrespreguntes
Mamadou Sene (músic)
per transportar-nosa S
enegal a travésde lasevamúsica
Montse Artés(ceramista)
per ajudar-nosa fer lesmaquetesen el Projecte Busquem geòlegs
Rat Parellada i CarlesSchnabel (Forad'òrbita)
per ajudar-nosa dissenyar el projecte, i per mostrar-noslabellesadel cel nocturn
Raül Paniagua (Fundació Andròmines)
per apropar l'electrònicaamb unamirada amable i sostenible
Roger Grau (viatger)
per inspirar-nosamb elsrelatsdelsseusviatgesaGroenlàndia i Islàndia
Txell T
orres(coreògrafa, ballarina i directora teatral de l'aula de T
eatre de laUDG)
per inspirar lamirada i el gest de Alçar la veu, l'obrade teatre de 3r d'ES
OA
Xavier T
orradas(President del Club Aeromodelisme ARCS
ant Cugat)
per obrir-noslesportesde l'ARCi fer volar elssimuladorsde satèl·litsespacials
40. 40
protagonitzat per
1r E
S
O
AinhoaMe
Àlex Co
Álex Ru
AlexiaOñ
Ander Ca
Aniol Ju
AnnaCe
Asier Ga
BertaCo
Biel Fe
BintaS
i
BrunaBe
BrunaBo
CéliaGi
Daniel Lu
DanielaFi
DaniellaGu
DashaGo
EmmaMa
Enzo S
a
Estel Mo
Félix Ma
Ian Ga
Izan S
á
Joan S
a
Joel Bo
Joel Ga
JúliaBo
KhadijaHa
MarcGa
MarcMu
MarcVi
Marçal Ju
Martí Al
Martí Va
Martina He
Martina Ma
Martina Pa
Michel Pa
NaiaS
a
NayaraCo
Nil Ga
Nil Ru
NoaDi
OliviaAd
ÒniaJu
Oriol S
a
Pablo Gó
Pol Pé
Rai S
a
Roc Ad
Romà Pa
S
ofia Mu
S
onia Re
Xavi Ri
2nE
S
O
Aaron S
á
Abril Pé
Afrika Ma
Aina Fl
Ainara Ru
AinhoaBu
Alberto Pé
Aran S
o
AriadnaCa
AriadnaJa
Aroa Bl
Bruna An
CamilaHe
Carla Ra
Carla S
á
Clàudia Ca
Cristian Ag
David Mu
Elm Ma
Eloy Oc
Elsa Ol
EmmaRo
Erik Am
Estel Ro
Fanta Ko
Fatou Do
Javier Ji
Hector S
i
Hugo Vi
Iker Dí
Ismael Be
Iván Ro
Jana Fe
Jana Gu
JúliaGa
JúliaJu
JúliaLa
LaiaEs
LaiaMa
Lia Ci
MarcRo
Marçal Qu
Mario Fe
Mariona Vi
Martina Ro
MireiaDu
Núria Ju
Ousama Ha
PaulaBr
Pol Ol
Raúl Bl
Raúl Ll
Roberto Qu
S
aül Jo
S
ergi Ib
T
ania Gr
T
au Vi
Unai Ji
Unai Me
Unai Ra
3r E
S
O
Abou Tr
Adrián Fl
Adrián Ló
Adrián S
a
Alberto Ga
Alex T
a
AndrésLo
AnnaMa
Biel He
Bilal Ha
Bruna Cu
Carla Ba
Carla Pa
Coral Jo
Darian
DeliaVu
Dídac Ba
DuniaTu
Ecram Ch
EliaBo
Elsa Pr
Eric Di
FloraMo
Gabriela Go
GiselaGa
Guim Pe
Hector Me
Hugo He
Iker Co
Irene S
á
Jan Ba
Jan Ca
Jana Es
Jana Ba
Joel Pé
Jon Be
JonásMa
Jordi Ja
Juli Ve
JúliaFe
Leyre S
e
LidiaRu
LlucBo
Luca Ma
Mar Ca
Mar Po
MarcPé
MarcosS
o
MaríaAl
MariaBe
MarionaRe
MartaAr
MartaRe
Martí Xi
MartinaBa
MartinaGo
MartinaRe
Mauro La
Meritxell Pu
MireiaMa
MireiaMa
Mònica Pe
Mountaga S
y
NadiaRo
NairaGo
NoaPa
Nora Ec
Oliver Fe
Oriol Mo
Oscar Es
Otger Gu
Pau Ga
Pol La
Pol Za
Queralt Ag
Quim Gi
RitaBo
RitaGa
RitaS
a
Ruth Mo
S
am Cr
S
ira S
a
S
oufiane Za
Tibisay S
a
Valentí Ma
ValentinaKl
Víctor Ma
Víctor Po
Vinyet Ro
Xènia Ma
Ylenia Ba
4t E
S
O
Aarón Ru
AdaFe
África Fa
Aitana S
a
AlbaCa
AlbaMo
AlbaVi
Albert Jo
Albert Ra
Aleix Mo
Àlex Am
Alex Fe
Àlex Ro
AmayaLo
AndreaS
á
AnnaPa
Anouk Ma
Antonio Al
AriadnaCo
Arlet Ca
Armand Ne
Arnau Hi
Arnau Va
AroaCa
Biel S
a
Bruno Vi
CarolinaPé
CeliaRo
CrinaTi
Daniel Ló
Danny Hu
EdnaS
a
ElenaS
á
EmmaFe
EmmaMe
Enrique Al
Eric Ca
Eric Go
Erik Bu
Gerard Co
GinésMu
Hugo Br
Ivan Ca
JanaGa
JanaVi
JannaOr
Joan Pu
Joan Vá
Jordi Ca
LaiaJu
MarcRo
MaríaJi
MarianaBa
MarionaAd
Martí Ló
Martín Pé
Mauro Do
Max S
u
MireiaCo
Muhamadou
S
i
Nacho Ga
NatàliaMo
NereaBa
NereaTi
NoaCa
NoaPa
NoaRo
NúriaDu
NúriaMu
OhannaS
á
Omar Mb
Oriol Ag
Pau Ar
Pau Fl
Pol Ga
Pol Gi
Pol Mu
Quim No
Roger Al
S
ergio Ló
Unai Pl
ValeriaMo
VicençS
u
Víctor De
VikaMa
equipdocent
ÀfricaVi
AinaPa
AinhoaGo
AlbaFu
AnnaJo
AnnaFe
Betlem Cu
Carol T
o
CaterinaRi
Daniel La
Daniel Ma
EstefaniaFa
GloriaÀr
Guillem Ma
Ivan Be
Jose Ga
MariaCa
Maribel Ro
Marta T
o
Meritxell Bo
Miguel Mi
Nil Ru
Núria Bo
Núria Ju
Núria Po
Olga Ol
Olivia Ca
Pere Ro
Quim Pr
Raul Ar
Rosa Ma
Rosita Ma
S
andra Co
S
ergi dM
m
àster
Abril Ol
Anna S
e
Cristóbal Be
DolorsAi
Eduardo dN
Esther dM
ElisendaPe
Laia T
o
TxusAr
pas
Cristina Ra
Jose Ga
Montse S
e
T
oni
neteja
E
va
Isabel
Laura
S
andra
Rashid
