1. LA PINTURA ROMÀNTICA: EUGÈNE D ELACROIX (1798-1863)

2. EL MOVIMENT ROMÀNTIC CRONOLOGIA: 1a meitat segle XIX És el crit de rebel·lió: - contra el segle de la raó i de les acadèmies (l'artista s'esforça per emancipar-se de les directrius acadèmiques - de les nacionalitats que lluiten per la seua independència i cerquen els seus arrels, la seua identitat És un moviment de caràcter nacionalista, fruit de les revolucions burgeses, gràcies a les quals els pobles comencen a cercar la seua llibertat. Si el Neoclassicisme es va inspirar en el món grecoromà, el romanticisme s'inspirà en la sommiadora Edat Mitja. La paraula que millor defineix el Romanticisme és l'ànsia de llibertat.

3. ARQUITECTURA HISTORICISTA S'imiten els estils principals de l'Edat Mitja:edificis neogòtics, neoromànics i neobizantins. Serà el gòtic l'estil que assolirà una difussió més ampla perquè el gòtic expressa millor que cap altre estil l'ideal d'oposició a l'art oficial classicista. La literatura contribueix en gran mesura a la rehabilitació d'aquests estils, sobretot del gòtic: - Victor Hugo fa de Notre Dame de Paris el centre d'una de les seues novel·les. - Les obres de Dumas transcorren en castells medievals.

4. Pavelló reial de Brighton (John Nash)

5. Westminter Palace (Charles Barry), Londres

6. Edifici de Correus Saragossa

7. Basílica de Covadonga

8. LA PINTURA ROMÀNTICA - Rebutja les convencions neoclàssiques i enllaça amb els valors de la pintura barroca. - Posa el sentiment com a punt d'inici de qualsevol creació artística. Supremacia del sentiment sobre la raó. - Exaltació de la llibertat i del patriotisme. - Els artistes exigeixen la seua pròpia llibertat per expressar-se artísticament com ells volen. Ruptura de les normes acadèmiques. - La recuperació de la força suggestiva del color en detriment del dibuix neoclàssic. - Llums vibrants que reforcen les taques de color en la seua missió de destructores de les formes escultòriques. - Composicions dinàmiques. - Culte al paisatge: és un recurs per desplegar colors lluminosos i mostrar estats d'ànim. - Temes de les revolucions polítiques o dels desastres que defineixen la posició dels pintors, dels escriptors i dels filòsofs, en la construcció d'un món nou.

9. El rai de la “Medusa” de Gericault

10. Oficial d'húsars ordenant una càrrega, de Gericault

11. El boig assassí, de Gericault.

12. El viatger en un mar de boira, de Caspar David Friedrich

13. La creu a les muntanyes, Caspar David Friedrich

14. Abadia d'Eichwald (Caspar David Friedrich)

15. La Catedral de Salisbury (John Constable)

16. La carreta de fenc (John Constable)

17. El temerari remolcat a dic sec (William Turner)

18. Pluja, vapor i velocitat (William Turner)

19. La Tempesta de William Turner

20. Incendi del Parlament (William Turner)

21. E UGÈNE D ELACROIX (1798-1863) - Pren els temes de les seues obres de la literatura, de la història i dels episodis contemporanis. - S'inspira en els artistes del passat: Rubens i els venecians, sobretot Ticià. - Tan estilísticament com temàtica la seua obra és clàssica. - És un gran colorista: color encès, tonalitats fortes. Utilitza els colors com una forma d'eloqüència. - Pinzellada exaltada i ràpida, a manera de Rubens.

22. La Barca de Dante

23. La matança de Quios

24. La llibertat guiant al poble

25. La mort del Sardanàpal

26. A partir de 1832, i després d'un viatge al Marroc i Algèria, l'obra de Delacroix entra en una etapa de temàtica oriental i musulmana. Recerca de l'exotisme, l'orientalisme. La caça del lleó

27. Dones d'Alger

28. Unes noces judies al Marroc