en la presentacion no me ha sido posible subir los videos. los enlaces funcionan si lo bajas. Mas que una presentación, es una material digital de consulta y autoaprendizaje.

1. EL COS HUMÀ Què passa quan dormim? Per què masteguem el menjar? Cuines són les funcions de la sang? Què fa que la sang circuli? Com empassem? Com funcionen les accions reflexes? D’on prové l’energia? Cada quan batega el cor? Perquè parpellegem? De què estem fets? Quan tindrem bessons? Què passa quan fem exercici? Com sentim els sons? Com puja la sang fins al cor?

2. Funcions vitals d’un ésser viu. És a dir, això que fa i necessita tot ésser viu, també nosaltres Funció de nutrició Funció de relació Funció de reproducció Tot ésser viu necessita nodrir-se per poder sobreviure Tot ésser viu necessita relacionar-se per poder sobreviure Tot ésser viu necessita reproduir-se per a que la seva espècie no s'extingeixi

5. El funcionament del sistema nerviós El sistema nerviós té dues grans funcions: La regulació de l'organisme . Els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor són dirigits pel sistema nerviós. Així, l'encèfal i la medul·la espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de la respiració o el batec del cor. La direcció del moviment del cos . Els centres nerviosos donen ordres als músculs per realitzar els diferents moviments del cos, com ara aixecar-se o tombar el cap. El sistema nerviós regula l'organisme i dirigeix el moviment del cos.

6. La transmissió de la informació Per controlar totes les activitats del cos, el sistema nerviós rep informacions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes. Els passos que segueix són aquests: Obtenció d'informació Els òrgans sensorials capten informacions tant de l'entorn com de l'interior del cos: Els òrgans sensorials externs o òrgans dels sentits són els encarregats de captar informació del nostre entorn, com per exemple si s'acosta una pilota. Els òrgans sensorials interns capten informacions del nostre cos, com ara la quantitat d'oxigen i d'aliment que necessiten les cèl·lules. Transmissió de la informació La informació captada és tramesa als centres nerviosos a través dels nervis. Elaboració de les respostes En els centres nerviosos s'elaboren les respostes adequades, com ara aixecar els braços o augmentar la velocitat de respiració i de batec del cor. Transmissió d'ordres La resposta elaborada es transmet en forma d'ordre, a través de nervis, als òrgans corresponents, ja siguin els músculs dels braços o bé als pulmons i el cor.

9. Parts del sistema nerviós: Sistema nerviós central (SNC), sistema nerviós perifèric (SNP) i sistema nerviós autònom (SNA) - Sistema nerviós central (SNC): Està constituït per l’ encèfal i la medul·la espinal , es a dir, els centres de control més importants. Són els encarregats de rebre i interpretar els estímuls que capten els nostres sentits , així com d’elaborar les respostes que necessitem en cada moment i de mantindre el nostre funcionament orgànic.

13. Contestem ara a les preguntes .... Les accions reflexes les controla la medul·la espinal, part principal del sistema nervis central. Gastem gairebé un terç de les nostres vides dormint ... i no només nosaltres!!! Tant mamífers com aus i fins i tots insectes ho fan. El son és un acte fisiològic imprescindible per l'ésser humà. Representa una font d'energia necessària que afavoreix el mecanisme de la memòria ja que ens permet posar en ordre les experiències viscudes durant el dia. I és també quan les cèl·lules involucrades en el procés d'immunitat es renoven, reforçant el nostre sistema defensiu i la protecció del nostre organisme. Per tant, la falta de son afecta directament a la nostre salut i al nostre estat d’ànim.

16. Moviments voluntaris i moviments reflexos Els moviments del cos poden ser de dos tipus: voluntaris i reflexos. Moviment voluntari Moviment reflex La visió d'una fruita ens fa allargar la mà per agafar-la. L'ull envia la informació a l'encèfal i aquest ordena als músculs del braç d'agafar-la. Es tracta d'un moviment voluntari , ja que el realitzem conscientment. Els moviments voluntaris són ordenats directament per l' encèfal . En punxar-nos, els nervis envien la informació a la medul·la espinal, i aquesta elabora l'ordre de retirar la mà, que és transmesa als músculs corresponents. Es tracta d'un moviment reflex o involuntari, ja que el realitzem inconscientment. Els moviments reflexos són ordenats per la medul·la espinal .

17. Vegem com funciona realment: Receptor : aquells òrgans que reben la informació Efector : aquell òrgans que executen les accions del sistema nerviós

18. Impuls nerviós Exemple d’impuls nerviós : és una ona de naturalesa elèctrica que es crea en les neurones i en algunes cèl·lules sensorials, en incidir sobre elles algun tipus d’estímul, extern o intern.

19. ELS ÒRGANS DELS SENTITS Els òrgans dels sentits són els òrgans sensorials externs que obtenen informació sobre el que passa al nostre entorn i la transmeten als centres nerviosos, principalment a l'encèfal. Són cinc: els ulls, la llengua, les orelles, el nas i la pell.

20. ÒRGAN: El ull SENTIT: La vista Els ulls són els responsables del sentit de la vista , és a dir de la captació de la llum. La llum travessa la còrnia , que és la part anterior i transparent de la part blanca anterior de l'ull, entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí (lent que enfoca la imatge) projectant-se sobre la retina , capa que posseeix cèl·lules sensibles a la llum on es projecta una imatge invertida de l’objecte. La informació de la imatge captada a la retina s'envia a l'encèfal a través del nervi òptic, i és a l’encèfal on s’interpreta.

21. Mecanismes i defectes de la visió El mecanisme de la visió és força complex. Vegem com funciona: La imatge que es forma a la retina es idèntica a la que es forma sobre la pel·lícula del interior d’una càmara fotogràfica; és més petita que l’objecte real i està al inrevés. Per poder enfocar objectes a diferents distàncies, el cristal·lí varia la seva forma, augmentant o disminuint el seu gruix, com més a prop més gruixut es fa, tal i com pots veure a la següent animació: Els defectes de la visió: Algunes persones, però, tenen defectes de visió. La deformació del cristal·lí és la causa de les malalties visuals més freqüents com la miopia, la hipermetropia, l'astigmatisme, les catarates, el daltonisme...La gran part d’aquests defectes es poden corregir amb ulleres i cada vegada més, es pot provar amb la cirurgia. Anem a veure amb més detall què és la miopia i la hipermetropia: La visió

22. Miopia: Es produeix quan l'ull és més llarg del normal. La imatge no es forma a la retina sinó més endavant. Els miops no hi veuen bé de lluny. Hipermetropia: Es produeix quan l'ull és més curt del normal. La imatge no es forma sobre la retina sinó més endarrere. Els hipermetrops no hi veuen bé de prop.

30. La pell

32. El so és un moviment de les molècules que formen l’aire. Per aquesta raó el so no es transmiteix en l’espai, que està buit, i per això també els sons canvien tant quan parles sota l’aigua. Aquesta vibració entra pel pavelló auditiu, la orella, i arriba fins al timpà que vibra com si fos un tambor, transmetent la vibració fins als ossets que, a la vegada, la transmeten fins el laberint, estimulant als receptors. La TROMPA D’EUSTAQUI és la responsable d’alguns fenòmens curiosos; per exemple, nosaltres sentim la nostra veu des de dintre i no per les oïdes gràcies a ella. Has sentit la teva veu gravada alguna vegada? Pot ser no et reconeixes si ho fas, ja que en aquest moment sentiràs la teva veu des de fora, per les orelles i no des de dintre com ho fas habitualment. També produeix l’efecte de destaponar les nostres oïdes quan es taponen per efecte de la pressió, per exemple al bucejar o al viatjar en avió. martell ↔ martillo enclusa ↔ yunque estrep ↔ estribo

33. Inclinació vertical del cap Gir del cap Inclinació lateral del cap Canvi de posició del cos

36. APARELLS QUE INTERVENEN EN LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ Depurar la sang. Excretor (urinari) Distribuir aliments i oxigen, i recollir diòxid de carboni i residus tòxics. Circulatori Obtenir oxigen de l’aire i eliminar diòxid de carboni. Respiratori Obtenir aliment i convertir-lo en substàncies senzilles per l’organisme. Digestiu FUNCIÓ APARELL

37. Contestem a la pregunta.... De què estem fets? Composició d’aigua: Composició química: Elements principals Elements secundaris Elements menys importants Vell Adult Infant

44. 4. L'estómac: En la seva paret interna hi ha glàndules secretores de suc gàstric, que conté, entre altres substàncies, proteasas (enzims que actuen sobre les proteïnes), HCl , és a dir, àcid clorhídric que té efecte bactericida i afavoreix l'acció de les proteasas, mucus que actua protegint la paret de l'estómac de l'acció de l'àcid clorhídric. El producte final de la digestió en l'estómac rep el nom de quimo. Transformacions a l’estómac: Mecànica: moviments peristàltics Química: acció dels sucs gàstrics Anatomia de l’estómac: Cardis: vàlvula que s’obre quan entra l’aliment (o quan vomitem) Pílor: vàlvula que s’obre quan ha terminat el procés a l’estómac.

48. Contestem ara a les preguntes: Per què masteguem el menjar? Com empassem? D’on prové l'energia?

52. Aquí teniu la piràmide alimentària, que ens indica el tipus i la quantitat d’aliments que hauríem d’incloure en la nostre alimentació:

74. El cor Parts anterior i posterior del cor:

77. Vàlvules cardíaques La vàlvula tricúspide funciona com aquesta

78. Batecs, ritme cardíac i pols Batec Ritme cardíac Pols Les fibres musculars cardíaques es ramifiquen, es fusionen i formen una xarxa íntimament connectada que transmet els impulsos nerviosos . L'activitat cardíaca és regulada per dos sistemes de control: Teixit nodal: Aquest teixit provoca i fa rítmica l'activitat del cor. Es tracta d'un teixit muscular les cèl·lules del qual són molt diferents a la de la resta del miocardi. Transmeten una ona d'activació al miocardi provocant la seva contracció. Control nerviós i hormonal La regulació nerviosa de la freqüència del cor es troba al centre cardíac del ritme al bulb raquidi . La regulació hormonal es fa gràcies a la adrenalina. L'increment d'adrenalina provoca hipertensió i acceleració del ritme cardíac Teixit Nodal

79. La sang Eritròcits = glòbuls vermells

81. Funcions de la sang

83. Part sòlida de la sang: Glòbuls vermells: Els glòbuls vermells o eritròcits són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen. Glòbuls blancs: Els glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció fagocítica ( neutròfils , eosinòfils , i monòcits ), generadora d'anticossos ( limfòcits ) o productora de vasodilatadors ( basòfils ). Plaquetes: Les plaquetes són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang Però... On es formen les cèl·lules sanguínies?

84. Com es coagula la sang? Pell Bacteri Què són? Vasos sanguinis

85. Leucòcits migradors Plaquetes actives Què són?

99. Estructura dels vasos sanguinis

123. Els testicles són dues glàndules de forma arrodonida. Produeixen els espermatozoides Els conductes deferents són dos tubs que comuniquen els testicles amb l'uretra. El penis és un òrgan musculós situat a l'exterior del cos. Està travessat per l' uretra . Té dues funcions: expulsar el semen i l'orina. El semen només es por expulsar quan està en erecció. Les vesícules seminals són dues glàndules que produeixen el líquid seminal , un líquid viscós i blanquinós que permet als espermatozoides nedar. La pròstata és una glàndula que produeix el líquid prostàtic. El líquid prostàtic és abocat als conductes deferents. La barreja formada pels espermatozoides, el líquid seminal i el líquid prostàtic constitueix el semen.

125. Nen o nena? XX, serà nena XY, serà nen Depenent del tipus d’espermatozoide, amb cromosoma X o amb cromosoma Y, l’òvul fecundat serà una nena o un nen respectivament

128. Els ovaris són dos òrgans en forma d'ametlla. La seva funció és produir els òvuls. Les trompes de Fal·lopi són els conductes que comuniquen els ovaris amb l'úter. L' úter o matriu és la cavitat on es desenvolupa el nou ésser. Té forma de pera invertida. La vagina és una cavitat de parets elàstiques on s'introdueix el penis en la unió sexual. Comunica l'úter amb l'exterior. La vulva són uns replecs de pell en forma de llavis que protegeix, a més de l'entrada de la vagina, l'orifici de la uretra i un petit òrgan anomenat clítoris.

138. Diafragma Preservatiu Dispositivo intrauterino (DIU). Imprescindible la vista al ginecólogo. Puede ser causa de infecciones. No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual. Puede ser causa de complicaciones en caso de embarazo. Puede permanecer varios años siempre que se realicen revisiones periódicas. Alta , aunque es más recomendable para mujeres que ya han tenido otros hijos. Dispositivo que se coloca en el interior del útero , dificulta la fecundación e impide la anidación del embrión. Lleva un hilo en su extremo que sale por la vagina. Debe ser colocado por un ginecólogo. Reduce la sensibilidad durante el coito. Sin efectos secundarios o contraindicaciones. Muy recomendable para evitar enfermedades de transmisión sexual. Se vende en farmacias. Alta , cuando se utiliza correctamente y en combinación con espermicidas. Bajo número de fallos. Funda de goma elástica que recubre el pene e impide la entrada de los espermatozoides en el útero. Imprescindible la vista al ginecólogo. Puede ser causa de infecciones. No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual. Dificultad a la hora de colocarlo. Sin efectos secundarios o contraindicaciones. Media . Depende de su correcta colocación. La eficacia aumenta en combinación con espermicidas. Capuchón o dispositivo semiesférico de goma con anillo elástico. Se adapta al cuello del útero e impide el paso del espermatozoide. Su uso debe ser prescrito por un ginecólogo para evitar complicaciones. Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método MÉTODOS DE BARRERA

139. Espermicidas. Píldora, partxes, anell vaginal. Pueden ser causa de reacciones alérgicas. No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual. Sin efectos secundarios o contraindicaciones. Pueden ayudar a prevenir algunas infecciones. Baja , Aumenta si se usa en combinación con un preservativos o con el diafragma. Cremas, geles... Contienen productos químicos que destruyen los espermatozoides. Se aplican en la vagina antes del coito. Imprescindible la vista al ginecólogo y controles periódicos. Efectos secundarios en el sistema circulatorio. No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual. Son muy seguras para evitar embarazos. Muy alta . Hormonas o compuestos sintéticos que impiden la ovulación. Se toman por vía oral. Debe ser recetada por un médico. Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método MÉTODOS QUÍMICOS

140. Lligadura de trompes Prácticamente irreversible. No protege o evita el contagio de enfermedades de transmisión sexual, SIDA, hepatitis A, B… No afecta al equilibrio hormonal. No afecta al deseo sexual. Muy alta . Consiste en cauterizar o cerrar con grapas las Trompas de Falopio mediante intervención quirúrgica menor. Ligadura de trompas. Prácticamente irreversible. No protege o evita el contagio de enfermedades de transmisión sexual, SIDA, hepatitis A, B… No afecta al equilibrio hormonal. No afecta al deseo sexual. Muy alta . Consiste en cortar los conductos deferentes mediante intervención quirúrgica menor. Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método MÉTODOS DE ESTERILIZACIÓN