SlideShare a Scribd company logo
1 of 140
EL COS HUMÀ Què passa quan dormim? Per què masteguem el menjar? Cuines són les funcions de la sang? Què fa que la sang circuli? Com empassem? Com funcionen les accions reflexes? D’on prové l’energia? Cada quan batega el cor? Perquè parpellegem? De què estem fets? Quan tindrem bessons? Què passa quan fem exercici? Com sentim els sons? Com puja la sang fins al cor?
Funcions vitals d’un ésser viu. És a dir, això que fa i necessita tot ésser viu, també nosaltres Funció de nutrició Funció de relació Funció de reproducció Tot ésser viu necessita nodrir-se per poder sobreviure Tot ésser viu necessita relacionar-se per poder sobreviure Tot ésser viu necessita reproduir-se per a que la seva espècie no s'extingeixi
La Funció de relació ,[object Object],[object Object],[object Object],La funció de relació permet a l'ésser humà relacionar-se amb el medi i reaccionar davant els estímuls.
Estructura del sistema nerviós:   Els centres nerviosos i els nervis ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Sistema nerviós
El funcionament del sistema nerviós   El sistema nerviós té dues grans funcions: La  regulació de l'organisme . Els aparells digestiu, respiratori,  circulatori i excretor són dirigits pel sistema nerviós. Així, l'encèfal i la  medul·la espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de  la respiració o el batec del cor. La  direcció del moviment del cos . Els centres nerviosos donen  ordres als músculs per realitzar els diferents moviments del cos, com  ara aixecar-se o tombar el cap. El  sistema nerviós  regula l'organisme i dirigeix el moviment del cos.
La transmissió de la informació Per controlar totes les activitats del cos, el sistema nerviós rep informacions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes. Els passos que segueix són aquests: Obtenció d'informació Els òrgans sensorials capten informacions tant de l'entorn com de l'interior del cos: Els òrgans sensorials externs o  òrgans dels sentits  són els encarregats de captar informació del nostre entorn, com per exemple si s'acosta una pilota. Els òrgans sensorials interns capten informacions del nostre cos, com ara la quantitat d'oxigen i d'aliment que necessiten les cèl·lules. Transmissió de la informació La informació captada és tramesa als centres nerviosos a través dels nervis. Elaboració de les respostes En els centres nerviosos s'elaboren les respostes adequades, com ara aixecar els braços o augmentar la velocitat de respiració i de batec del cor. Transmissió d'ordres La resposta elaborada es transmet en forma d'ordre, a través de nervis, als òrgans corresponents, ja siguin els músculs dels braços o bé als pulmons i el cor.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Las Neurones : Les cèl·lules que formen tot el sistema nerviós Exemple d’impuls nerviós : és una ona de naturalesa elèctrica que es crea en les neurones i en algunes cèl·lules sensorials, en incidir sobre elles algun tipus d’estímul, extern o intern.  Esquema d’una neurona
Classificació de les neurones:  Per la seva forma i per la seva funció ,[object Object],Pel nombre de prolongacions:  ,[object Object],Multipolars: Són les més típiques i abundants. Tenen un gran nombre de prolongacions petites d’entrada, dendrites, i una sola de sortida, l’axó.  Per la seva funció:  ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Parts del sistema nerviós:  Sistema nerviós central (SNC), sistema nerviós perifèric (SNP) i sistema nerviós autònom (SNA) - Sistema nerviós central (SNC): Està constituït per l’ encèfal  i la  medul·la espinal , es a dir, els centres de control més importants.  Són els encarregats de rebre i interpretar els estímuls que capten els nostres  sentits , així com d’elaborar les respostes que necessitem en cada moment i de mantindre el nostre funcionament orgànic.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- Sistema nerviós perifèric (SNP):
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],- Sistema nerviós autònom o vegetatiu (SNA):
ALGUNES MALALTIES ASSOCIADES AL SISTEMA NERVIÓS ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Contestem ara a les preguntes .... Les accions reflexes les controla la medul·la espinal, part principal del sistema nervis central. Gastem gairebé un terç de les nostres vides dormint ... i no només nosaltres!!!  Tant mamífers com aus i fins i tots insectes ho fan.  El son és un acte fisiològic imprescindible per l'ésser humà. Representa una font d'energia necessària que afavoreix el mecanisme de la memòria ja que ens permet posar en ordre les experiències viscudes durant el dia. I és també quan les cèl·lules involucrades en el procés d'immunitat es renoven, reforçant el nostre sistema defensiu i la protecció del nostre organisme. Per tant, la falta de son afecta directament a la nostre salut i al nostre estat d’ànim.
ENCÈFAL ,[object Object],[object Object],[object Object],Es la part principal del SNC. controla a la resta d'òrgans, ens permet tenir memòria,sentiments, aprendre ...  Per la seva importància, està recobert pel CRANI, que, com segurament hauràs comprovat, és la part més resistent del nostre cos. En l’encèfal humà es diferencien varies parts. Entre elles trobem:  ,[object Object],[object Object]
LA MEDUL·LA ESPINAL ,[object Object],[object Object],[object Object]
Moviments voluntaris i moviments reflexos Els moviments del cos poden ser de dos tipus: voluntaris i reflexos.  Moviment voluntari Moviment reflex La visió d'una fruita ens fa allargar la mà per agafar-la. L'ull envia la informació a l'encèfal i aquest ordena als músculs del braç d'agafar-la. Es tracta d'un  moviment voluntari , ja que el realitzem conscientment. Els moviments voluntaris són ordenats directament per l' encèfal .  En punxar-nos, els nervis envien la informació a la medul·la espinal, i aquesta elabora l'ordre de retirar la mà, que és transmesa als músculs corresponents. Es tracta d'un  moviment reflex  o involuntari, ja que el realitzem inconscientment. Els moviments reflexos són ordenats per la  medul·la espinal .
Vegem com funciona realment: Receptor : aquells òrgans que reben la informació  Efector : aquell òrgans que executen les accions del sistema nerviós
Impuls nerviós Exemple d’impuls nerviós : és una ona de naturalesa elèctrica que es crea en les  neurones  i en algunes cèl·lules sensorials, en incidir sobre elles algun tipus d’estímul, extern o intern.
ELS ÒRGANS DELS SENTITS Els òrgans dels sentits són els òrgans sensorials externs que obtenen informació sobre el que passa al nostre entorn i la transmeten als centres nerviosos, principalment a l'encèfal. Són cinc: els ulls, la llengua, les orelles, el nas i la pell.
ÒRGAN: El ull SENTIT: La vista Els  ulls  són els responsables del  sentit de la vista , és a dir de la captació de la llum.  La llum travessa la  còrnia , que és la part anterior i transparent de la part blanca anterior de l'ull, entra per la  pupil·la  i travessa el  cristal·lí  (lent que enfoca la imatge) projectant-se sobre la  retina , capa que posseeix cèl·lules sensibles a la llum on es projecta una imatge invertida de l’objecte. La informació de la imatge captada a la retina s'envia a l'encèfal a través del nervi òptic, i és a l’encèfal on s’interpreta.
Mecanismes i defectes de la visió   El mecanisme de la visió és força complex. Vegem com funciona: La imatge que es forma a la retina es idèntica a la que es forma sobre la pel·lícula del interior d’una càmara fotogràfica; és més petita que l’objecte real i està al inrevés. Per poder enfocar objectes a diferents distàncies, el cristal·lí varia la seva forma, augmentant o disminuint el seu gruix, com més a prop més gruixut es fa, tal i com pots veure a la següent animació:  Els defectes de la visió: Algunes persones, però, tenen defectes de visió. La deformació del cristal·lí és la causa de les malalties visuals més freqüents com la miopia, la hipermetropia, l'astigmatisme, les catarates, el daltonisme...La gran part d’aquests defectes es poden corregir amb ulleres i cada vegada més, es pot provar amb la cirurgia.  Anem a veure amb més detall què és la miopia i la hipermetropia: La visió
Miopia: Es produeix quan l'ull és més llarg del normal. La imatge no es forma a la retina sinó més endavant. Els miops no hi veuen bé de lluny.  Hipermetropia: Es produeix quan l'ull és més curt del normal. La imatge no es forma sobre la retina sinó més endarrere. Els hipermetrops no hi veuen bé de prop.
[object Object],Contestem ara a la pregunta ...
ÒRGAN: La llengua SENTIT: El gust ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],El gust
ÒRGAN: EL NAS SENTIT: L’OLFACTE ,[object Object]
[object Object],L’olfacte
ÒRGAN : LA PELL SENTIT: EL TACTE  ,[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
La pell
ÒRGAN : LA ORELLA SENTIT: L’OÏDA I L’EQUILIBRI    ,[object Object],[object Object],L’oïda
El so és un moviment de les molècules que formen l’aire. Per aquesta raó el so no es transmiteix en l’espai, que està buit, i per això també els sons canvien tant quan parles sota l’aigua. Aquesta vibració entra pel pavelló auditiu, la orella, i arriba fins al timpà que vibra com si fos un tambor, transmetent la vibració fins als ossets que, a la vegada, la transmeten fins el laberint, estimulant als receptors. La TROMPA D’EUSTAQUI és la responsable d’alguns fenòmens curiosos; per exemple, nosaltres sentim la nostra veu des de dintre i no per les oïdes gràcies a ella. Has sentit la teva veu gravada alguna vegada?  Pot ser no et reconeixes si ho fas, ja que en aquest moment sentiràs la teva veu des de fora, per les orelles i no des de dintre com ho fas habitualment.  També produeix l’efecte de destaponar les nostres oïdes quan es taponen per efecte de la pressió, per exemple al bucejar o al viatjar en avió.  martell  ↔  martillo   enclusa ↔  yunque estrep  ↔  estribo
Inclinació vertical del cap Gir del cap Inclinació lateral del cap Canvi de posició del cos
[object Object],Com sentim els sons?
LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ ,[object Object],[object Object],[object Object]
APARELLS QUE INTERVENEN EN LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ Depurar la sang. Excretor (urinari) Distribuir aliments i oxigen, i recollir diòxid de carboni i residus tòxics. Circulatori Obtenir oxigen de l’aire i eliminar diòxid de carboni. Respiratori Obtenir aliment i convertir-lo en substàncies senzilles per l’organisme. Digestiu FUNCIÓ APARELL
Contestem a la pregunta.... De què estem fets? Composició d’aigua: Composició química: Elements principals Elements secundaris Elements menys importants Vell Adult Infant
L’APARELL DIGESTIU ,[object Object],Aparell digestiu
Parts de l’aparell digestiu: ,[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Les  glàndules salivals  produeixen la saliva.    L'estómac està entapissat de  glàndules gàstriques , que produeixen els sucs gàstrics.   El  fetge  produeix la bilis, un suc digestiu, que s'aboca a l'intestí prim.   El  pàncreas  produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s'aboca a l'intestí prim.   L'intestí prim està entapissat de  glàndules intestinals , que produeixen els sucs intestinals . Tub digestiu Glàndules digestives
LA DIGESTIÓ PAS A PAS ,[object Object],[object Object],[object Object],Durant la digestió els aliments es transformen en substàncies nutritives simples. La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments, i la química, que és la produïda pels sucs digestius.  Transformacions iniciades a la boca: Mecànica: masticació Química: acció de la saliva
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],Moviments peristàltics: Contraccions i dilatacions dels músculs.  És realitzen de manera involuntària a l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros.
4. L'estómac: En la seva paret interna hi ha glàndules secretores de suc gàstric, que conté, entre altres substàncies,  proteasas  (enzims que actuen sobre les proteïnes),  HCl , és a dir, àcid clorhídric que té efecte bactericida i afavoreix l'acció de les proteasas,  mucus  que actua protegint la paret de l'estómac de l'acció de l'àcid clorhídric.  El producte final de la digestió en l'estómac rep el nom de quimo.  Transformacions a l’estómac: Mecànica: moviments peristàltics Química: acció dels sucs gàstrics Anatomia de l’estómac: Cardis: vàlvula que s’obre quan entra l’aliment (o quan vomitem) Pílor: vàlvula que s’obre quan ha terminat el procés a l’estómac.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],Absorció
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Contestem ara a les preguntes: Per què masteguem el menjar? Com empassem? D’on prové l'energia?
Nutrients ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
Aquí teniu la piràmide alimentària, que ens indica el tipus i la quantitat d’aliments que hauríem d’incloure en la nostre alimentació:
L’APARELL RESPIRATORI ,[object Object],Aparell respiratori
Parts de l'aparell respiratori ,[object Object],Vies respiratòries Les  foses nasals   són dues cavitats que s'obren a l'exterior pel nas.  La  faringe  és una cavitat que comunica amb la laringe. La   laringe  és una cavitat que conté les cordes vocals. La   tràquea  és un tub que condueix l'aire cap als bronquis. Els   bronquis  són dos conductes amb ramificacions dins els pulmons anomenats bronquíols. Els  bronquíols  són ramificacions dels bronquis, que acaben en unes petites cavitats anomenades alvèols. Pulmons Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de saques anomenats  alvèols , que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins. En els alvèols es produeix l'intercanvi de gasos: Diafragma   El  diafragma  és un múscul que es troba sota els pulmons. El seu moviment permet la respiració.
Processos que intervenen en la respiració humana ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Ventilació: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
Transport de gasos pel sistema circulatori ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Transport de gasos
 
La respiració cel·lular ,[object Object],[object Object]
[object Object],D’on prové l’energia?
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],(veure  aparell digestiu )
[object Object],Cordes vocals La laringe, que conté les cordes vocals, se situa a la part davantera del coll i compleix tres funcions importants: - manté la tràquea i els pulmons nets - dirigeix els aliments cap al conducte correcte - ens permet parlar
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
L’APARELL CIRCULATORI ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Aparell circulatori
Parts de l’aparell circulatori ,[object Object],Cor Vasos sanguinis Sang
Com funciona l’aparell circulatori? ,[object Object],[object Object],[object Object],Circuits pulmonar i general
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],Caminar Córrer Les altres quatre preguntes ja les hem contestat : - Què fa que la  sang  circuli? - Cada quant batega el  cor ? - Què fa que la  sang  pugi fins al  cor ? - Quines són les funcions de la  sang ?
El cor ,[object Object],[object Object],[object Object]
El cor Parts anterior i posterior del cor:
Funcionament: ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Vàlvules cardíaques La vàlvula tricúspide funciona com aquesta
Batecs, ritme cardíac i pols Batec Ritme cardíac Pols Les fibres musculars cardíaques es ramifiquen, es fusionen i formen una xarxa íntimament connectada que transmet els  impulsos nerviosos . L'activitat cardíaca és regulada per dos sistemes de control: Teixit nodal: Aquest teixit provoca i fa rítmica l'activitat del cor. Es tracta d'un teixit  muscular les cèl·lules del  qual són molt diferents a la de la resta del miocardi. Transmeten una ona d'activació al miocardi provocant la seva contracció. Control nerviós i hormonal La regulació nerviosa de la freqüència del cor es troba al centre cardíac del ritme al  bulb raquidi . La regulació hormonal es fa gràcies a la adrenalina. L'increment d'adrenalina provoca hipertensió i acceleració del ritme cardíac Teixit Nodal
La sang Eritròcits = glòbuls vermells
Funcions de la sang: ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Funcions de la sang
Composició de la sang ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Part sòlida de la sang: Glòbuls vermells: Els  glòbuls vermells  o  eritròcits  són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen.  Glòbuls blancs: Els  glòbuls blancs  o  leucòcits  poden tenir  funció fagocítica  ( neutròfils ,  eosinòfils , i  monòcits ),  generadora d'anticossos  ( limfòcits ) o productora de vasodilatadors ( basòfils ).  Plaquetes: Les  plaquetes  són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la  coagulació de la sang   Però...  On es formen les cèl·lules sanguínies?
Com es coagula la sang? Pell Bacteri Què són? Vasos sanguinis
Leucòcits migradors Plaquetes actives Què són?
 
Grups sanguinis ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Qui pot donar sang a qui? Qui pot rebre sang de qui?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Vasos sanguinis ,[object Object],[object Object]
Estructura dels vasos sanguinis
Artèries ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Venes ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object]
Capil·lars ,[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],Teixit del cos Capil·lar
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Aquí diríem que el pacient té 12 de màxima i 7 de mínima.
Sistema Limfàtic ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Sistema limfàtic
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
L’aparell excretor ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Recordem que dintre de les funcions de la sang, a més a més de transportar l'oxigen i els nutrients cap als teixits, també recull i transporta les deixalles cap els òrgans excretors.
Funció de l’aparell excretor ,[object Object],Aparell excretor
[object Object],[object Object],[object Object],Càlculs renals ALGUNES ANOMALIES DE L'APARELL EXCRETOR SÓN MOLT FREQÜENTS.
Els ronyons ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Ronyons
Les vies urinàries ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
 
 
Uretra ,[object Object]
La orina ,[object Object],[object Object]
Funcions de l’orina ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Glàndules sudorípares ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
L’aparell reproductor ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Reproducció
Aparell reproductor masculí ,[object Object],[object Object],Aparell reproductor masculí
Els  testicles  són dues glàndules de forma arrodonida. Produeixen els  espermatozoides Els  conductes deferents  són dos tubs que comuniquen els testicles amb l'uretra. El  penis  és un òrgan musculós situat a l'exterior del cos. Està travessat per l' uretra . Té dues funcions: expulsar el semen i l'orina. El semen només es por expulsar quan està en erecció.  Les  vesícules seminals  són dues glàndules que produeixen el  líquid seminal , un líquid viscós i blanquinós que permet als espermatozoides nedar. La  pròstata  és una glàndula que produeix el líquid prostàtic. El líquid prostàtic és abocat als conductes deferents. La barreja formada pels espermatozoides, el líquid seminal i el líquid prostàtic constitueix el semen.
Espermatozoides ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Nen o nena? XX, serà nena XY, serà nen Depenent del tipus d’espermatozoide, amb  cromosoma  X o amb cromosoma Y, l’òvul fecundat serà una nena o un nen respectivament
Cromosoma ,[object Object],[object Object],[object Object]
L’aparell reproductor femení ,[object Object],[object Object],[object Object],Aparell reproductor femení
Els  ovaris  són dos òrgans en forma d'ametlla. La seva funció és produir els òvuls. Les  trompes de Fal·lopi  són els conductes que comuniquen els ovaris amb l'úter. L' úter  o matriu és la cavitat on es desenvolupa el nou ésser. Té forma de pera invertida. La  vagina  és una cavitat de parets elàstiques on s'introdueix el penis en la unió sexual. Comunica l'úter amb l'exterior. La  vulva  són uns replecs de pell en forma de llavis que protegeix, a més de l'entrada de la vagina, l'orifici de la uretra i un petit òrgan anomenat clítoris.
Òvul ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La fecundació i l’embaràs ,[object Object],[object Object],[object Object],Fecundació
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Zigot.  Es pot veure com al seu interior acaba de començar la divisió cel·lular que formarà el nou ésser viu.  Moment de la fecundació
[object Object],Estadi de 2 cèl·lules Estadi de 8  cèl·lules Estadi de 16  cèl·lules. En aquest punt el zigot rep el nom de mòrula, ja que sembla una mora. Estadi de 4  cèl·lules El zigot està baixant per les trompes de fal·lopi, encara no s’ha implantat al úter.
[object Object],En aquest estat arriba a l’úter i comença la implantació o nidació .  En  aquest moment, el  zigot s’anomena blàstula. Tot aquest procés, des de la fecundació fins a la implantació dura, aproximadament, una setmana.
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],Embaràs múltiple
Mètodes anticonceptius ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],  Necesidad de un seguimiento constante y de cálculos precisos que no siempre dan resultado.  Produce inseguridad. No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual. Sin efectos secundarios o contraindicaciones. Considerado por algunos autores como un método natural.     Baja . Método con alto índice de fracaso, los periodos fértiles son muy variables y es muy fácil cometer errores.     Consiste en realizar el acto sexual solamente en los periodos en los que no haya óvulos fecundables. Se calcula teniendo en cuenta la anterior menstruación, la medición de la temperatura basal o analizando el flujo vaginal. Calendario o método  Ogino.   Moco cervical. Temperatura basal.                       Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método MÉTODOS DE ABSTINENCIA PERIÓDICA
Diafragma Preservatiu Dispositivo intrauterino (DIU).   Imprescindible la vista al ginecólogo.  Puede ser causa de infecciones. No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual. Puede ser causa de complicaciones en caso de embarazo. Puede permanecer varios años siempre que se realicen revisiones periódicas.          Alta , aunque es más recomendable para mujeres que ya han tenido otros hijos.           Dispositivo que se coloca en el interior del  útero , dificulta la fecundación e impide la anidación del embrión.  Lleva un hilo en su extremo que sale por la vagina. Debe ser colocado por un ginecólogo.                                                Reduce la sensibilidad durante el coito.         Sin efectos secundarios o contraindicaciones. Muy recomendable para evitar enfermedades de transmisión sexual. Se vende en farmacias.   Alta , cuando se utiliza correctamente y en combinación con espermicidas.   Bajo número de fallos.     Funda de goma elástica que recubre el  pene  e impide la entrada de los  espermatozoides en el útero.                                                    Imprescindible la vista al ginecólogo.  Puede ser causa de infecciones. No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual. Dificultad a la hora de colocarlo.  Sin efectos secundarios o contraindicaciones.           Media .  Depende de su correcta colocación.  La eficacia aumenta en combinación con espermicidas.     Capuchón o dispositivo semiesférico de goma con anillo elástico. Se adapta al cuello del  útero  e impide el paso del espermatozoide.  Su uso debe ser prescrito por un ginecólogo para evitar complicaciones.                     Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método MÉTODOS DE BARRERA
    Espermicidas.                         Píldora, partxes, anell vaginal.   Pueden ser causa de reacciones alérgicas.  No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual.       Sin efectos secundarios o contraindicaciones. Pueden ayudar a prevenir algunas infecciones.         Baja ,  Aumenta si se usa en combinación con un preservativos o con el diafragma.       Cremas, geles... Contienen productos químicos que destruyen los espermatozoides. Se aplican en la  vagina  antes del coito.       Imprescindible la vista al ginecólogo y controles periódicos. Efectos secundarios en el sistema circulatorio.  No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual.  Son muy seguras para evitar embarazos.         Muy alta .          Hormonas o compuestos sintéticos que impiden la ovulación. Se toman por vía oral.  Debe ser recetada por un médico.                         Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método MÉTODOS QUÍMICOS
  Lligadura de trompes Prácticamente irreversible. No protege o  evita el contagio de enfermedades de transmisión sexual, SIDA, hepatitis A, B…             No afecta al equilibrio hormonal. No afecta al deseo sexual.       Muy alta .            Consiste en cauterizar o cerrar con grapas las Trompas de Falopio mediante intervención quirúrgica menor.        Ligadura de trompas.                              Prácticamente irreversible.  No protege o  evita el contagio de enfermedades de transmisión sexual, SIDA, hepatitis A, B…             No afecta al equilibrio hormonal. No afecta al deseo sexual.           Muy alta .                Consiste en cortar los conductos deferentes mediante intervención quirúrgica menor.                                       Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método       MÉTODOS DE ESTERILIZACIÓN

More Related Content

What's hot

Presentació els sentits definitiu
Presentació els sentits definitiuPresentació els sentits definitiu
Presentació els sentits definitiujocdelabolamitja
 
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?guest0b7991
 
Taller de lectura. La Mona de Pasqua. Text instructiu
Taller de lectura. La Mona de Pasqua. Text instructiuTaller de lectura. La Mona de Pasqua. Text instructiu
Taller de lectura. La Mona de Pasqua. Text instructiuBeatriu Palau
 
Sistema Nerviós
Sistema NerviósSistema Nerviós
Sistema Nerviósmamacal
 
La Funció De Relació En Els éSsers Vius
La Funció De Relació En Els éSsers ViusLa Funció De Relació En Els éSsers Vius
La Funció De Relació En Els éSsers Viusguest1048d0
 
ELS RODOLINS
ELS RODOLINSELS RODOLINS
ELS RODOLINSprimerft
 
La sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesLa sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesAnna Giro
 
Projecte els animals
Projecte els animalsProjecte els animals
Projecte els animalsElColomer
 
T5 màquines i experiments
T5 màquines i  experimentsT5 màquines i  experiments
T5 màquines i experiments6sise
 
Els Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiaEls Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiacelia080590
 
Multiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsMultiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsceipbarrachina
 
Estratègies alumnat tea ao (ei ci)
Estratègies alumnat tea ao (ei   ci)Estratègies alumnat tea ao (ei   ci)
Estratègies alumnat tea ao (ei ci)crpsabadell
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textualsLaia Pino
 

What's hot (20)

Sistemes i aparells
Sistemes i aparellsSistemes i aparells
Sistemes i aparells
 
Presentació els sentits definitiu
Presentació els sentits definitiuPresentació els sentits definitiu
Presentació els sentits definitiu
 
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
Plantejar i resoldre problemes a la classe de matemàtiques: Per què? Quan? Com?
 
Taller de lectura. La Mona de Pasqua. Text instructiu
Taller de lectura. La Mona de Pasqua. Text instructiuTaller de lectura. La Mona de Pasqua. Text instructiu
Taller de lectura. La Mona de Pasqua. Text instructiu
 
Comprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primariaComprensio lectora 3er primaria
Comprensio lectora 3er primaria
 
Sistema Nerviós
Sistema NerviósSistema Nerviós
Sistema Nerviós
 
Les abelles
Les abellesLes abelles
Les abelles
 
L'olfacte
L'olfacteL'olfacte
L'olfacte
 
La Funció De Relació En Els éSsers Vius
La Funció De Relació En Els éSsers ViusLa Funció De Relació En Els éSsers Vius
La Funció De Relació En Els éSsers Vius
 
Els animals
Els animalsEls animals
Els animals
 
ELS RODOLINS
ELS RODOLINSELS RODOLINS
ELS RODOLINS
 
La sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesLa sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neurones
 
Projecte els animals
Projecte els animalsProjecte els animals
Projecte els animals
 
T5 màquines i experiments
T5 màquines i  experimentsT5 màquines i  experiments
T5 màquines i experiments
 
Projecte cos humà comprimit
Projecte cos humà  comprimitProjecte cos humà  comprimit
Projecte cos humà comprimit
 
Els Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRiaEls Estats De La MatèRia
Els Estats De La MatèRia
 
EL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓSEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS
 
Multiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimalsMultiplicació i divisió en decimals
Multiplicació i divisió en decimals
 
Estratègies alumnat tea ao (ei ci)
Estratègies alumnat tea ao (ei   ci)Estratègies alumnat tea ao (ei   ci)
Estratègies alumnat tea ao (ei ci)
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 

Viewers also liked

Aparells que intervenen a la nutrició
Aparells que intervenen a la nutricióAparells que intervenen a la nutrició
Aparells que intervenen a la nutriciójisanta
 
Dificultad De Aprendizaje Y Dislexia
Dificultad De Aprendizaje Y DislexiaDificultad De Aprendizaje Y Dislexia
Dificultad De Aprendizaje Y Dislexiaguesta1f24c
 
Juego con tapones tetra brik
Juego con tapones tetra brikJuego con tapones tetra brik
Juego con tapones tetra brikJuanma Cano
 
Letras y Números
Letras y NúmerosLetras y Números
Letras y NúmerosJuanma Cano
 
Incentivar el apoyo de plantas2
Incentivar el apoyo de plantas2Incentivar el apoyo de plantas2
Incentivar el apoyo de plantas2Anabel Cornago
 
El Cos Humà
El Cos HumàEl Cos Humà
El Cos HumàIrisat
 
Control inesperado consecuencia anabel
Control  inesperado consecuencia anabelControl  inesperado consecuencia anabel
Control inesperado consecuencia anabelAnabel Cornago
 

Viewers also liked (11)

Aparells que intervenen a la nutrició
Aparells que intervenen a la nutricióAparells que intervenen a la nutrició
Aparells que intervenen a la nutrició
 
Dificultad De Aprendizaje Y Dislexia
Dificultad De Aprendizaje Y DislexiaDificultad De Aprendizaje Y Dislexia
Dificultad De Aprendizaje Y Dislexia
 
Poesía de la paz
Poesía de la pazPoesía de la paz
Poesía de la paz
 
Aprendo a portarme bien
Aprendo a portarme bienAprendo a portarme bien
Aprendo a portarme bien
 
Juego con tapones tetra brik
Juego con tapones tetra brikJuego con tapones tetra brik
Juego con tapones tetra brik
 
Unitat didàctica: El cos humà
Unitat didàctica: El cos humàUnitat didàctica: El cos humà
Unitat didàctica: El cos humà
 
Letras y Números
Letras y NúmerosLetras y Números
Letras y Números
 
Fortalecer gemelos
Fortalecer gemelosFortalecer gemelos
Fortalecer gemelos
 
Incentivar el apoyo de plantas2
Incentivar el apoyo de plantas2Incentivar el apoyo de plantas2
Incentivar el apoyo de plantas2
 
El Cos Humà
El Cos HumàEl Cos Humà
El Cos Humà
 
Control inesperado consecuencia anabel
Control  inesperado consecuencia anabelControl  inesperado consecuencia anabel
Control inesperado consecuencia anabel
 

Similar to El Cos Humà

El sistema nerviós. C.P Son Ferriol 6è
El sistema nerviós. C.P Son Ferriol 6èEl sistema nerviós. C.P Son Ferriol 6è
El sistema nerviós. C.P Son Ferriol 6èSilviaEscuderoCabot
 
G:\Ies La Pineda\Adaptacions\Experimentals\3r\Relació\Relaciosentits
G:\Ies La Pineda\Adaptacions\Experimentals\3r\Relació\RelaciosentitsG:\Ies La Pineda\Adaptacions\Experimentals\3r\Relació\Relaciosentits
G:\Ies La Pineda\Adaptacions\Experimentals\3r\Relació\Relaciosentitsmoni2ago
 
Sistema nerviós 6è ep
Sistema nerviós 6è epSistema nerviós 6è ep
Sistema nerviós 6è epmargabertran
 
Sistema nervios
Sistema nerviosSistema nervios
Sistema nerviostoniblanes
 
Treball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinacióTreball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinacióesther
 
Relació i coordinació
Relació i coordinacióRelació i coordinació
Relació i coordinacióMelanie .
 
Sistema nerviós
Sistema nerviósSistema nerviós
Sistema nerviósCC NN
 
La funció de relació i coordinació
La funció de relació i coordinacióLa funció de relació i coordinació
La funció de relació i coordinacióesmendez
 
La funció de relació i coordinació
La funció de relació i coordinacióLa funció de relació i coordinació
La funció de relació i coordinacióesmendez
 
La relació
La relacióLa relació
La relaciórogembak
 
La funció de relació pp
La funció de relació ppLa funció de relació pp
La funció de relació pplidiasibat
 
La funció de relació
La funció de relacióLa funció de relació
La funció de relaciólidiasibat
 
7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.Toni7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.ToniToni Gordillo
 
Tema 2 5è, Funció de Relació
Tema 2 5è, Funció de RelacióTema 2 5è, Funció de Relació
Tema 2 5è, Funció de RelacióRaulcasti
 
Desenvolupament motor
Desenvolupament motorDesenvolupament motor
Desenvolupament motoraula20_2012
 

Similar to El Cos Humà (20)

El cos humà
El cos humàEl cos humà
El cos humà
 
El sistema nerviós. C.P Son Ferriol 6è
El sistema nerviós. C.P Son Ferriol 6èEl sistema nerviós. C.P Son Ferriol 6è
El sistema nerviós. C.P Son Ferriol 6è
 
G:\Ies La Pineda\Adaptacions\Experimentals\3r\Relació\Relaciosentits
G:\Ies La Pineda\Adaptacions\Experimentals\3r\Relació\RelaciosentitsG:\Ies La Pineda\Adaptacions\Experimentals\3r\Relació\Relaciosentits
G:\Ies La Pineda\Adaptacions\Experimentals\3r\Relació\Relaciosentits
 
El sistema nerviós
El sistema nerviósEl sistema nerviós
El sistema nerviós
 
Sistema nerviós 6è ep
Sistema nerviós 6è epSistema nerviós 6è ep
Sistema nerviós 6è ep
 
Sistema nervios
Sistema nerviosSistema nervios
Sistema nervios
 
Treball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinacióTreball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinació
 
Relació i coordinació
Relació i coordinacióRelació i coordinació
Relació i coordinació
 
Sn i sentits EAT (2016)
Sn i sentits EAT (2016)Sn i sentits EAT (2016)
Sn i sentits EAT (2016)
 
Sistema nerviós
Sistema nerviósSistema nerviós
Sistema nerviós
 
La funció de relació i coordinació
La funció de relació i coordinacióLa funció de relació i coordinació
La funció de relació i coordinació
 
La relació
La relacióLa relació
La relació
 
La funció de relació i coordinació
La funció de relació i coordinacióLa funció de relació i coordinació
La funció de relació i coordinació
 
La relació
La relacióLa relació
La relació
 
La funció de relació pp
La funció de relació ppLa funció de relació pp
La funció de relació pp
 
La funció de relació
La funció de relacióLa funció de relació
La funció de relació
 
7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.Toni7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.Toni
 
Tema 2 5è, Funció de Relació
Tema 2 5è, Funció de RelacióTema 2 5è, Funció de Relació
Tema 2 5è, Funció de Relació
 
Desenvolupament motor
Desenvolupament motorDesenvolupament motor
Desenvolupament motor
 
Ma
MaMa
Ma
 

El Cos Humà

  • 1. EL COS HUMÀ Què passa quan dormim? Per què masteguem el menjar? Cuines són les funcions de la sang? Què fa que la sang circuli? Com empassem? Com funcionen les accions reflexes? D’on prové l’energia? Cada quan batega el cor? Perquè parpellegem? De què estem fets? Quan tindrem bessons? Què passa quan fem exercici? Com sentim els sons? Com puja la sang fins al cor?
  • 2. Funcions vitals d’un ésser viu. És a dir, això que fa i necessita tot ésser viu, també nosaltres Funció de nutrició Funció de relació Funció de reproducció Tot ésser viu necessita nodrir-se per poder sobreviure Tot ésser viu necessita relacionar-se per poder sobreviure Tot ésser viu necessita reproduir-se per a que la seva espècie no s'extingeixi
  • 3.
  • 4.
  • 5. El funcionament del sistema nerviós El sistema nerviós té dues grans funcions: La regulació de l'organisme . Els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor són dirigits pel sistema nerviós. Així, l'encèfal i la medul·la espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de la respiració o el batec del cor. La direcció del moviment del cos . Els centres nerviosos donen ordres als músculs per realitzar els diferents moviments del cos, com ara aixecar-se o tombar el cap. El sistema nerviós regula l'organisme i dirigeix el moviment del cos.
  • 6. La transmissió de la informació Per controlar totes les activitats del cos, el sistema nerviós rep informacions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes. Els passos que segueix són aquests: Obtenció d'informació Els òrgans sensorials capten informacions tant de l'entorn com de l'interior del cos: Els òrgans sensorials externs o òrgans dels sentits són els encarregats de captar informació del nostre entorn, com per exemple si s'acosta una pilota. Els òrgans sensorials interns capten informacions del nostre cos, com ara la quantitat d'oxigen i d'aliment que necessiten les cèl·lules. Transmissió de la informació La informació captada és tramesa als centres nerviosos a través dels nervis. Elaboració de les respostes En els centres nerviosos s'elaboren les respostes adequades, com ara aixecar els braços o augmentar la velocitat de respiració i de batec del cor. Transmissió d'ordres La resposta elaborada es transmet en forma d'ordre, a través de nervis, als òrgans corresponents, ja siguin els músculs dels braços o bé als pulmons i el cor.
  • 7.
  • 8.
  • 9. Parts del sistema nerviós: Sistema nerviós central (SNC), sistema nerviós perifèric (SNP) i sistema nerviós autònom (SNA) - Sistema nerviós central (SNC): Està constituït per l’ encèfal i la medul·la espinal , es a dir, els centres de control més importants. Són els encarregats de rebre i interpretar els estímuls que capten els nostres sentits , així com d’elaborar les respostes que necessitem en cada moment i de mantindre el nostre funcionament orgànic.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13. Contestem ara a les preguntes .... Les accions reflexes les controla la medul·la espinal, part principal del sistema nervis central. Gastem gairebé un terç de les nostres vides dormint ... i no només nosaltres!!! Tant mamífers com aus i fins i tots insectes ho fan. El son és un acte fisiològic imprescindible per l'ésser humà. Representa una font d'energia necessària que afavoreix el mecanisme de la memòria ja que ens permet posar en ordre les experiències viscudes durant el dia. I és també quan les cèl·lules involucrades en el procés d'immunitat es renoven, reforçant el nostre sistema defensiu i la protecció del nostre organisme. Per tant, la falta de son afecta directament a la nostre salut i al nostre estat d’ànim.
  • 14.
  • 15.
  • 16. Moviments voluntaris i moviments reflexos Els moviments del cos poden ser de dos tipus: voluntaris i reflexos. Moviment voluntari Moviment reflex La visió d'una fruita ens fa allargar la mà per agafar-la. L'ull envia la informació a l'encèfal i aquest ordena als músculs del braç d'agafar-la. Es tracta d'un moviment voluntari , ja que el realitzem conscientment. Els moviments voluntaris són ordenats directament per l' encèfal . En punxar-nos, els nervis envien la informació a la medul·la espinal, i aquesta elabora l'ordre de retirar la mà, que és transmesa als músculs corresponents. Es tracta d'un moviment reflex o involuntari, ja que el realitzem inconscientment. Els moviments reflexos són ordenats per la medul·la espinal .
  • 17. Vegem com funciona realment: Receptor : aquells òrgans que reben la informació Efector : aquell òrgans que executen les accions del sistema nerviós
  • 18. Impuls nerviós Exemple d’impuls nerviós : és una ona de naturalesa elèctrica que es crea en les neurones i en algunes cèl·lules sensorials, en incidir sobre elles algun tipus d’estímul, extern o intern.
  • 19. ELS ÒRGANS DELS SENTITS Els òrgans dels sentits són els òrgans sensorials externs que obtenen informació sobre el que passa al nostre entorn i la transmeten als centres nerviosos, principalment a l'encèfal. Són cinc: els ulls, la llengua, les orelles, el nas i la pell.
  • 20. ÒRGAN: El ull SENTIT: La vista Els ulls són els responsables del sentit de la vista , és a dir de la captació de la llum. La llum travessa la còrnia , que és la part anterior i transparent de la part blanca anterior de l'ull, entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí (lent que enfoca la imatge) projectant-se sobre la retina , capa que posseeix cèl·lules sensibles a la llum on es projecta una imatge invertida de l’objecte. La informació de la imatge captada a la retina s'envia a l'encèfal a través del nervi òptic, i és a l’encèfal on s’interpreta.
  • 21. Mecanismes i defectes de la visió El mecanisme de la visió és força complex. Vegem com funciona: La imatge que es forma a la retina es idèntica a la que es forma sobre la pel·lícula del interior d’una càmara fotogràfica; és més petita que l’objecte real i està al inrevés. Per poder enfocar objectes a diferents distàncies, el cristal·lí varia la seva forma, augmentant o disminuint el seu gruix, com més a prop més gruixut es fa, tal i com pots veure a la següent animació: Els defectes de la visió: Algunes persones, però, tenen defectes de visió. La deformació del cristal·lí és la causa de les malalties visuals més freqüents com la miopia, la hipermetropia, l'astigmatisme, les catarates, el daltonisme...La gran part d’aquests defectes es poden corregir amb ulleres i cada vegada més, es pot provar amb la cirurgia. Anem a veure amb més detall què és la miopia i la hipermetropia: La visió
  • 22. Miopia: Es produeix quan l'ull és més llarg del normal. La imatge no es forma a la retina sinó més endavant. Els miops no hi veuen bé de lluny. Hipermetropia: Es produeix quan l'ull és més curt del normal. La imatge no es forma sobre la retina sinó més endarrere. Els hipermetrops no hi veuen bé de prop.
  • 23.
  • 24.
  • 25.
  • 26.
  • 27.
  • 28.
  • 29.
  • 31.
  • 32. El so és un moviment de les molècules que formen l’aire. Per aquesta raó el so no es transmiteix en l’espai, que està buit, i per això també els sons canvien tant quan parles sota l’aigua. Aquesta vibració entra pel pavelló auditiu, la orella, i arriba fins al timpà que vibra com si fos un tambor, transmetent la vibració fins als ossets que, a la vegada, la transmeten fins el laberint, estimulant als receptors. La TROMPA D’EUSTAQUI és la responsable d’alguns fenòmens curiosos; per exemple, nosaltres sentim la nostra veu des de dintre i no per les oïdes gràcies a ella. Has sentit la teva veu gravada alguna vegada? Pot ser no et reconeixes si ho fas, ja que en aquest moment sentiràs la teva veu des de fora, per les orelles i no des de dintre com ho fas habitualment. També produeix l’efecte de destaponar les nostres oïdes quan es taponen per efecte de la pressió, per exemple al bucejar o al viatjar en avió. martell ↔ martillo enclusa ↔ yunque estrep ↔ estribo
  • 33. Inclinació vertical del cap Gir del cap Inclinació lateral del cap Canvi de posició del cos
  • 34.
  • 35.
  • 36. APARELLS QUE INTERVENEN EN LA FUNCIÓ DE NUTRICIÓ Depurar la sang. Excretor (urinari) Distribuir aliments i oxigen, i recollir diòxid de carboni i residus tòxics. Circulatori Obtenir oxigen de l’aire i eliminar diòxid de carboni. Respiratori Obtenir aliment i convertir-lo en substàncies senzilles per l’organisme. Digestiu FUNCIÓ APARELL
  • 37. Contestem a la pregunta.... De què estem fets? Composició d’aigua: Composició química: Elements principals Elements secundaris Elements menys importants Vell Adult Infant
  • 38.
  • 39.
  • 40.
  • 41.
  • 42.
  • 43.
  • 44. 4. L'estómac: En la seva paret interna hi ha glàndules secretores de suc gàstric, que conté, entre altres substàncies, proteasas (enzims que actuen sobre les proteïnes), HCl , és a dir, àcid clorhídric que té efecte bactericida i afavoreix l'acció de les proteasas, mucus que actua protegint la paret de l'estómac de l'acció de l'àcid clorhídric. El producte final de la digestió en l'estómac rep el nom de quimo. Transformacions a l’estómac: Mecànica: moviments peristàltics Química: acció dels sucs gàstrics Anatomia de l’estómac: Cardis: vàlvula que s’obre quan entra l’aliment (o quan vomitem) Pílor: vàlvula que s’obre quan ha terminat el procés a l’estómac.
  • 45.
  • 46.
  • 47.
  • 48. Contestem ara a les preguntes: Per què masteguem el menjar? Com empassem? D’on prové l'energia?
  • 49.
  • 50.
  • 51.  
  • 52. Aquí teniu la piràmide alimentària, que ens indica el tipus i la quantitat d’aliments que hauríem d’incloure en la nostre alimentació:
  • 53.
  • 54.
  • 55.
  • 56.
  • 57.  
  • 58.
  • 59.  
  • 60.
  • 61.
  • 62.
  • 63.
  • 64.
  • 65.
  • 66.
  • 67.
  • 68.
  • 69.
  • 70.
  • 71.
  • 72.
  • 73.
  • 74. El cor Parts anterior i posterior del cor:
  • 75.
  • 76.
  • 77. Vàlvules cardíaques La vàlvula tricúspide funciona com aquesta
  • 78. Batecs, ritme cardíac i pols Batec Ritme cardíac Pols Les fibres musculars cardíaques es ramifiquen, es fusionen i formen una xarxa íntimament connectada que transmet els impulsos nerviosos . L'activitat cardíaca és regulada per dos sistemes de control: Teixit nodal: Aquest teixit provoca i fa rítmica l'activitat del cor. Es tracta d'un teixit muscular les cèl·lules del qual són molt diferents a la de la resta del miocardi. Transmeten una ona d'activació al miocardi provocant la seva contracció. Control nerviós i hormonal La regulació nerviosa de la freqüència del cor es troba al centre cardíac del ritme al bulb raquidi . La regulació hormonal es fa gràcies a la adrenalina. L'increment d'adrenalina provoca hipertensió i acceleració del ritme cardíac Teixit Nodal
  • 79. La sang Eritròcits = glòbuls vermells
  • 80.
  • 82.
  • 83. Part sòlida de la sang: Glòbuls vermells: Els glòbuls vermells o eritròcits són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen. Glòbuls blancs: Els glòbuls blancs o leucòcits poden tenir funció fagocítica ( neutròfils , eosinòfils , i monòcits ), generadora d'anticossos ( limfòcits ) o productora de vasodilatadors ( basòfils ). Plaquetes: Les plaquetes són fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia la coagulació de la sang Però... On es formen les cèl·lules sanguínies?
  • 84. Com es coagula la sang? Pell Bacteri Què són? Vasos sanguinis
  • 85. Leucòcits migradors Plaquetes actives Què són?
  • 86.  
  • 87.
  • 88.  
  • 89.  
  • 90.  
  • 91.  
  • 92.  
  • 93.  
  • 94.  
  • 95.  
  • 96.  
  • 97.  
  • 98.
  • 100.
  • 101.
  • 102.
  • 103.
  • 104.
  • 105.
  • 106.
  • 107.
  • 108.
  • 109.
  • 110.
  • 111.
  • 112.
  • 113.
  • 114.  
  • 115.  
  • 116.
  • 117.
  • 118.
  • 119.
  • 120.
  • 121.
  • 122.
  • 123. Els testicles són dues glàndules de forma arrodonida. Produeixen els espermatozoides Els conductes deferents són dos tubs que comuniquen els testicles amb l'uretra. El penis és un òrgan musculós situat a l'exterior del cos. Està travessat per l' uretra . Té dues funcions: expulsar el semen i l'orina. El semen només es por expulsar quan està en erecció. Les vesícules seminals són dues glàndules que produeixen el líquid seminal , un líquid viscós i blanquinós que permet als espermatozoides nedar. La pròstata és una glàndula que produeix el líquid prostàtic. El líquid prostàtic és abocat als conductes deferents. La barreja formada pels espermatozoides, el líquid seminal i el líquid prostàtic constitueix el semen.
  • 124.
  • 125. Nen o nena? XX, serà nena XY, serà nen Depenent del tipus d’espermatozoide, amb cromosoma X o amb cromosoma Y, l’òvul fecundat serà una nena o un nen respectivament
  • 126.
  • 127.
  • 128. Els ovaris són dos òrgans en forma d'ametlla. La seva funció és produir els òvuls. Les trompes de Fal·lopi són els conductes que comuniquen els ovaris amb l'úter. L' úter o matriu és la cavitat on es desenvolupa el nou ésser. Té forma de pera invertida. La vagina és una cavitat de parets elàstiques on s'introdueix el penis en la unió sexual. Comunica l'úter amb l'exterior. La vulva són uns replecs de pell en forma de llavis que protegeix, a més de l'entrada de la vagina, l'orifici de la uretra i un petit òrgan anomenat clítoris.
  • 129.
  • 130.
  • 131.
  • 132.
  • 133.
  • 134.
  • 135.
  • 136.
  • 137.
  • 138. Diafragma Preservatiu Dispositivo intrauterino (DIU). Imprescindible la vista al ginecólogo.  Puede ser causa de infecciones. No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual. Puede ser causa de complicaciones en caso de embarazo. Puede permanecer varios años siempre que se realicen revisiones periódicas.         Alta , aunque es más recomendable para mujeres que ya han tenido otros hijos.          Dispositivo que se coloca en el interior del útero , dificulta la fecundación e impide la anidación del embrión.  Lleva un hilo en su extremo que sale por la vagina. Debe ser colocado por un ginecólogo.                                               Reduce la sensibilidad durante el coito.         Sin efectos secundarios o contraindicaciones. Muy recomendable para evitar enfermedades de transmisión sexual. Se vende en farmacias.   Alta , cuando se utiliza correctamente y en combinación con espermicidas.   Bajo número de fallos.     Funda de goma elástica que recubre el pene e impide la entrada de los  espermatozoides en el útero.                                                    Imprescindible la vista al ginecólogo.  Puede ser causa de infecciones. No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual. Dificultad a la hora de colocarlo.  Sin efectos secundarios o contraindicaciones.           Media .  Depende de su correcta colocación.  La eficacia aumenta en combinación con espermicidas.     Capuchón o dispositivo semiesférico de goma con anillo elástico. Se adapta al cuello del útero e impide el paso del espermatozoide.  Su uso debe ser prescrito por un ginecólogo para evitar complicaciones.                     Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método MÉTODOS DE BARRERA
  • 139.     Espermicidas.                       Píldora, partxes, anell vaginal. Pueden ser causa de reacciones alérgicas.  No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual.       Sin efectos secundarios o contraindicaciones. Pueden ayudar a prevenir algunas infecciones.         Baja ,  Aumenta si se usa en combinación con un preservativos o con el diafragma.       Cremas, geles... Contienen productos químicos que destruyen los espermatozoides. Se aplican en la vagina antes del coito.       Imprescindible la vista al ginecólogo y controles periódicos. Efectos secundarios en el sistema circulatorio.  No protege o evita las enfermedades de transmisión sexual.  Son muy seguras para evitar embarazos.         Muy alta .          Hormonas o compuestos sintéticos que impiden la ovulación. Se toman por vía oral.  Debe ser recetada por un médico.                         Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método MÉTODOS QUÍMICOS
  • 140.   Lligadura de trompes Prácticamente irreversible. No protege o evita el contagio de enfermedades de transmisión sexual, SIDA, hepatitis A, B…             No afecta al equilibrio hormonal. No afecta al deseo sexual.       Muy alta .            Consiste en cauterizar o cerrar con grapas las Trompas de Falopio mediante intervención quirúrgica menor.        Ligadura de trompas.                            Prácticamente irreversible.  No protege o evita el contagio de enfermedades de transmisión sexual, SIDA, hepatitis A, B…             No afecta al equilibrio hormonal. No afecta al deseo sexual.           Muy alta .                Consiste en cortar los conductos deferentes mediante intervención quirúrgica menor.                                       Inconvenientes Ventajas Eficacia Descripción Método      MÉTODOS DE ESTERILIZACIÓN