1. UN SOMNI CIENTÍFIC
En un Poblet molt petit del Pre-Pirineu vivia un nen que es deia
George. Aquest tenia vuit anys. La seva mare era catalana i el seu pare
italià. Tenia una germana tres anys més petita que es deia Úrsula. Anaven
a una escola rural que es trobava en un altiplà. Allà dos dies a la tarda
feien experimentació i aprenien moltes coses a través de l’observació. Va
ser tant el que li va agradar aquesta matèria que va decidir que de gran li
agradaria ser científic. Quan va complir els divuit anys es va traslladar a
Barcelona per estudiar investigació.
Al principi el George va anar a la universitat però aviat se’n va cansar.
No li agradava del tot perquè no feien gaires experiments. Allà va trobar
un noia que es deia Neus i es van fer molt amics.
Ell volia marxar de Barcelona i anar a la selva però la noia no, va dir
que ja hi aniria més tard .
Com que no tenien diners van fer de mims a la Rambla de Barcelona.
Quan ja en va guanyar prou, en George va marxar per investigar cap a
l’Amazones i per arribar-hi va passar moltes aventures.
Finalment el George va arribar a la selva amazònica cansat de viatjar i
voltar tant. Es va posar a explorar i observar els animals i va trobar una
família de tigres, anacondes, lleons i altres. Però no tenien cap
característica diferent a les que ja coneixia dels seus estudis
Un dia va descobrir l’entrada d'una cova. Només entrar ja es va adonar
que allà passava alguna cosa. Amagat darrera una columna va veure una
bona colla de micos amb un comportament i actituds estranyes. N’hi havia
un que estava escrivint en una fulla d’arbre amb uns pigments de color, un
altre dibuixava a la paret amb pedres blanques, un estava enrotllant una
mena de puro amb unes herbes que semblaven marihuana i que després
es fumaven...
Es va adonar que allò era un grup de micos que tenien una vida
intel·ligent que fins llavors no s’havia vist mai. Va concloure que volia

2. investigar molt i molt més per saber com aquells animals havien
evolucionat fins aquell punt.
Al cap d’uns dies va arribar la Neus i, molt interessada en aquesta
investigació, el va ajudar a fer un seguiment d’aquells micos. Junts van
començar a seguir-los i a observar-los. A més, la Neus havia portat uns
llibres científics molt interessants.
Després de molts dies de llegir i de veure com era la vida d’aquells
micos, es van adonar que tot allò era resultat del canvi i que nosaltres,
igual que tots els altres animals, també hem canviat des de l’home
prehistòric fins ara. Aquests micos eren capaços de fer activitats molt
semblants a les que fem nosaltres i la seva vida diària era molt igual a la
que podria tenir un humà que visqués allà tota la seva vida. A més,
s’ajudaven els uns als altres quan era necessari i si un es posava trist, els
més propers a ell també s’hi posaven.
Per tot això van arribar a la conclusió que l’única cosa que els
diferenciava dels humans era el llenguatge, ja que ells només es
relacionaven amb gestos i amb sons però no eren capaços de parlar.
També van adonar-se que aquesta diferència, tot i ser l'única, era molt
important perquè el fet de tenir llenguatge ens ha permès escriure, llegir,
investigar, explicar les noves descobertes...
Després de tot aquest seguiment, van voler descobrir com és que hi ha
animals que han anat evolucionant i en canvi n'hi ha d'altres que s'han
extingit.
El George i la Neus van ensenyar a parlar als micos, va ser difícil però
ho van aconseguir.
Els micos els van explicar que hi ha animals que s'adapten i d'altres
que no. Els que s'adapten sobreviuen i els que no, s'extingeixen.
Un dia van veure un fum negre i arbres que queien. Van veure unes
màquines que s'acostaven a ells. Un mico els va dir que eren els humans
que volien construir una ciutat a la selva.

3. Prop d'allà hi havia un volcà que treia fum, però els micos,
neguitosos, els explicaren que era un volcà inactiu.
El George i la Neus van anar a investigar-ho i van descobrir que hi
havia una fàbrica a dins del volcà. De cop va sortir lava del volcà perquè
l'havien alterat.
Els micos, el George i la Neus, abans de que marxessin els
treballadors, perquè allà ja no hi podrien fer la ciutat, els van fer veure
que era culpa seva i els van obligar a arreglar-ho fent una presa per aturar
la lava.
Un cop refredada la lava van treure la presa i els micos es van
instal·lar en els forats que hi havia entre la lava.
Dies després, el George i la Neus van marxar a fer noves
descobertes.