Adaptación para #MásRadioMola del IES La Mola (Novelda) del Proyecto de 1º ESO "El Nil: un viatge cap a l’eternitat" del PIIE #ReMovingEnLaMola del curso 2017-18 que consistía en la creación de podcast con información turística sobre monumentos y lugares reseñables del Antiguo Egipto. Para realizar la adaptación tomamos como referencia el programa de RadioMola "Más allá del mapa de papel" elaborado el curso anterior, 2018-19, en 2ºESO con programas de viajes y rutas por la provincia de Alicante y los vestigios de la presencia musulmana. En esta ocasión, los programas de "Més enllà del mapa de paper: edició antiguitat" ofrecen rutas con información histórica sobre las Primeras Civilizaciones de la Historia.

1. U.10. LES PRIMERES
CIVILITZACIONS:
MESOPOTÀMIA I EGIPTE
1r ESO IES LA MOLA, NOVELDA
PROJECTE #MÁSRADIOMOLA

2. PRODUCTE FINAL
Una vegada realitzades totes les tasques
proposades durant este Projecte ABP,
creareu el vostre propi programa de
MÉS ENLLÀ DEL MAPA DE
PAPER amb
RUTES TURÍSTIQUES PER L’ANTIC
EGIPTE I MESOPOTÀMIA.
Com en altres projectes, us facilitaré la
Rúbrica d’avaluació per a conèixer allò
que heu de fer.

4. Vegem un exemple
Escolteu amb atenció el programa MÉS ENLLÀ DEL MAPA DE PAPER elaborat per alumnes de
2ºESO del curs passat. El vostre repte és crear una nova edició d’aquest programa de viatges
però més enllà de les nostres fronteres físiques i del temps: viatgem a les Primeres Civilitzacions.
h"ps://www.ivoox.com/42630975

6. PER QUÈ LES PRIMERES CIVILITZACIONS VAN SORGIR
A LA RIBERA DELS GRANS RIUS?
Primer hem de
conèixer les
característiques
físiques de la
zona.

7. PERÒ, ON HI SÓM?
A la zona assenyalada en el mapa
de color verd que es coneix com a
CREIXENT FÈRTIL.
• S'anomena creixent perquè el
territori té forma de lluna en
quart creixent.
• A més, té l'adjectiu de fèrtil perquè
les inundacions dels rius cobrien el
sòl d'un llim molt ric en nutrients
que afavoria l'agricultura.

8. QUÈ EN SABEM?CLIMA
ACTIVITAT 1. Contesta a
les següents qüestions:
q Tots els llocs de la Terra
tenen el mateix clima?
q Quins climes coneixes?
q Quines són les zones
climàtiques?
q Però, què és el CLIMA?
q I el TEMPS?

9. ACTIVITAT 2.
Copia al teu quadern les
zones climàtiques . Després,
en grups, heu de decidir
una resposta comuna a les
següents qüestions i copiar-
les al quadern:
q A quina zona pertanyen
Egipte i Mesopotàmia?
q Quines són les seues
característiques
climàtiques?

10. FACTORS
CLIMÀTICS

11. ELEMENTS
CLIMÀTICS

12. ACTIVITAT 3.
q Cada membre de l’equip tindrà una
paraula relacionada amb els
continguts del tema.
q De forma individual, cadascú
escriurà una oració amb eixa
paraula per a tractar d’explicar el
seu significat.
q Per torns, es llegiran les oracions que
seran comentades i completades de
forma grupal.
q Finalment, el portaveu llegirà al
grup-classe les oracions consensuades.
LATITUD
ALTITUD CONTINENTALITAT
TEMPERATURA PRECIPITACIONS
PRESIÓ

13. CLIMES
DE LA
TERRA

14. CLIMES
DE LA
TERRA
CLIMES TEMPERATS CLIMES EXTREMS
OCEÀNIC EQUATORIAL
MEDITERRANI TROPICAL
CONTINENTAL DESÈRTIC
POLAR
D’ALTA MUNTANYA

15. CLIMA DESÈRTIC CÀLID
Els deserts càlids es localitzen en diverses parts del
món i en funció de les influències climàtiques i del
relleu. Estan situats al voltant dels tròpics, al costat
dels corrents marins freds i en zones continentals
allunyades de la influencia del mar. Els més coneguts
són els del Sàhara, Aràbia i Kalahari.
Hi ha dos tipus:
q Costaners (pels corrents freds) com Atacama,
Namíbia i el Gran Desert d’Arena.
q i interiors (en llocs aïllats de la influència marina
per serralades elevades) com ara el desert de Gobi o
el desert de Sonora.

19. RÍO TIGRIS

20. El nom de és d’origen grec i significa
“terra entre dos rius”
Estos són el i el ,
dos grans rius que naixen a la meseta d'Anatòlia, entre Turquia i Armènia,
i desemboquen al golf Pèrsic.

22. Intentem respondre a la qüestió
utilitzant la
(primer de forma individual i després
comparem i completem la resposta
amb la nostra parella).
Coincideix la vostra resposta amb
la de la resta de companys?

23. A Mesopotàmia les temperatures eren altes i la
pluja escassa i irregular.
Estes condicions el manteniment
d'una
El desenrotllament de l'agricultura depenia de
l' de les aigües dels .
El Tigris i l'Èufrates provocaven
incontrolables a la primavera seguides de
períodes de durant l'estiu.

24. . Durant
l’hivern els rius
segueixen el seu
curs habitual
. Després dels
desgels els rius
baixen amb gran
volum d'aigua i es
desborden
Després de les
inundacions es
redueix el cabal i
pot alterar-se el seu
curs original
L'assentament de la població en eixa zona
només era possible si s'aconseguia
Va ser així com els primers pobles
mesopotàmics, van començar a
desenrotllar una

25. (juny-setembre)
(a partir d’octubre)
(febrer-juny)

27. L'agricultura irrigada de Mesopotàmia
es va caracteritzar per un alt rendiment
i una gran productivitat, la qual cosa va
suposar l'acumulació continuada d'un
d'aliments.
La seguretat de les reserves d'aliments
va provocar un
A més, estos excedents es podien
intercanviar o emprar com a forma de
pagament per a aconseguir altres
productes. La introducció del va
permetre que començarà un procés
d'especialització del treball.

28. A l'acabar l'explicació, el docent presenta els alumnes un
mapa conceptual mut.
• Els alumnes es reuneixen en xicotets grups.
• Els grups discuteixen sobre la forma de completar el mapa
conceptual (sense escriure) .
• Una vegada que tots tenen clar com fer-ho, els alumnes
completen el mapa de forma individual.
• Quan tots han acabat, els alumnes posen en comú les
seues respostes i fan les correccions pertinents.

29. A Mesopotàmia, les conques dels grans rius van permetre …
Va facilitar
Naixement de les ciutats
“revolució urbana”
Es van generar
comerç
Riu … Riu …
Gracies a …

31. A les ciutats mesopotàmiques, capa a prop del 3000 aC., es va iniciar la pràctica
de la escriptura que va adoptar una forma
El seu suport eren
Cabien a la palma de la ma
i eren usades una única
vegada i per un curt
període de temps.
Cuneïforme procedeix del llatí
,
fa referència a les canyes
bisellades en forma de falca que
s'utilitzen per a realitzar les
incisions en l'argila.

33. Els primers escrits van ser anotacions
per a:
- Controlar els sistemes de reg
- Fixar la propietat de la terra
- Comptabilitzar el volum de les
collites
- Realitzar transaccions comercials
- Recaptar impostos
Posteriorment es van redactar ordres i
lleis. També textos religiosos i literaris.

36. A la Baixa Mesopotàmia, a la zona
coneguda com Sumer, van aparèixer
grans ciutats organitzades com
(3500-2000 aC).
• Governades por reis (poder polític,
militar i religiós).
• Controlaven les terres de cultiu
dels voltants.
• S’organitzaven en torn a un palau i
un temple, el ziggurat.

39. • Després d'una explicació, el docent demana als alumnes que: (a)
pensen en una dificultat que hagen trobat, (b) la formulen com un
problema o pregunta i (c) l'escriuen en l'anvers d'una targeta
proporcionada pel docent.
• Els equips treballen sobre els problemes/preguntes dels seus membres,
tractant de respondre-les. A continuació, cada alumne escriu la resposta
al problema/pregunta que va plantejar en el revers de la seua targeta.
• Els equips intercanvien les seues targetes entre si i tracten de respondre
als problemes/preguntes. Quan han consensuat una resposta, la
confronten amb el revers de la targeta. Si és correcte, passen a la
següent; si no, revisen el procés per a introduir les correccions
necessàries.

40. Rutina de pensament
Veig
Què creus que
coneixes sobre
el tema?
Pense Em pregunte
Què
inquietuds
tens sobre el
tema?
Què
t’agradaría
investigar
sobre el tema?

42. COMITÉS
D’EXPÈRTS

43. Cada GRUP omplirà una fitxa-resumen sobre el
temes que han treballat com a experts:
• Religió, Déus i Escriptura jeroglífica.
• Piràmides i mon funerari.
• Arquitectura Egípcia: el temple.
• El Faraó i la societat egípcia.
És a dir, la fitxa sintetitza la informació apresa sobre aquest
temes i serveix per a informar al companys del grup base.
Tècnica cooperativa: Inventari cooperatiu.

44. Sessió destinada a la redacció del guio de la ruta turística per l’Antic Egipte per al Programa Més enllà del

45. Sessió destinada a la GRABACIÓ del guió de la
vostra ruta turística per l’Antic Egipte per al
Programa Més enllà del mapa de
paper: edició Antiguitat en #RàdioMola.

46. Sessió dedicada a la realització d’un taller d’avaluació amb:
- CO Y AUTOAVALUACIÓ DEL TREBALL COOPERATIU.
- CO Y AUTOAVALUACIÓ DELS PRODUCTES FINALS: PROGRAMES DE RÀDIO.