Comentari Ha Art 2n Batx PAAU

1. La llibertat guiant al poble

2. Autor: Eugène Delacroix
Data: 1830
Estil: romanticisme
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 260x325cm
Museu: Louvre

3. Autoretrat
Autor: Eugène Delacroix
Data: 1837 aprox
Estil: romanticisme
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 65x54 cm
Museu: Louvre

4. Biografia/ context històric
Eugène Delacroix (1793-1863) és la gran figura de la
pintura romàntica. Gilles Néret l’anomena “el príncep
dels romàntics”. El poeta Baudelaire el considera l’
“últim gran artista del Renaixement i el primer dels
moderns”.
Malalt i tancat a casa des de molt jove, amic de Chopin i
d’altres artistes del moment, revolucionari el 1830, i
burgés i conservador davant de l’esclat dels moviments
socialistes el 1848.

5. Fotografia de Delacroix
(Félix Nadar)
Capdavanter del romanticisme
pictòric francès, Delacroix va
ser un fervent defensor de la
llibertat de l’artista enfront
dels cànons classicistes per
donar pas a una obra vigorosa,
dinàmica i abarrocada, sovint
imperfecta, però sempre
genial.

6. El seu estil està molt influit per Miquel Àngel i Rubens.
De Rubens admira i assimila el moviment, el luxe
desbordant, els cossos retorçats. Per ell confessa sentir una
admiració sense límits.
De Miquel Àngel extreu la imaginació i el gust per les
imatges terribles.
El color és la base de la seva pintura i prové de Tintoretto i
Ticià (escola veneciana).

7. La mort del Sardanàpal
Autor: Eugène Delacroix
Data: 1827
Estil: romanticisme
Tècnica: Oli sobre llenç
Mides: 3’92mx4,96m
Museu: Louvre

8. Eugène Delacroix va viure de jove l’expansió napoleònica,
la caiguda de l’Imperi i el retorn de la monarquia. Al 1830
és testimoni (no partícep) de la revolució, la caiguda de
Carles X i l’arribada al tron de Lluis Felip, rei liberal. La
revolució de 1848 deposa al rei liberal. Napoleó III pren el
poder.
Es va formar a l’Escola de Belles Arts (1816) i realitzant
còpies dels grans mestres al Louvre.
Al 1822 va exposar per primer cop al “Saló”. Al llarg de la
seva carrera, exposarà més de deu obres al “Saló”.
Al 1855 rep la medalla de la Legió d’Honor.

9. La barca de Dante. 1822. Oli sobre tela. Louvre

10. Les característiques de la seva obra són el color, el
moviment, la força continguda, el drama i la realitat (fins i
tot la lletjor).

11. La guerra d’independència de Grècia contra l’Imperi Turc
va commoure profundament els intel·lectuals europeus de
l’època. Serà un dels temes més apassionats dels romàntics.

12. La matança de Quíos.
1824.
Oli sobre tela.
Louvre

13. Grècia moribunda
1826.
Oli sobre tela.
Museu de Belles Arts
(Bordeus)

14. És un pintor literari, amb una sòlida educació literària
rebuda al Lycèe Impérial.
Ha llegit a Shakespeare, Goethe, Byron, Dante...
És amic de Dumas, Stendhal i Víctor Hugo.
Com a persona és un burgés refinat, culte, encantador, que
creu que les revoltes ens impedeixen gaudir dels plaers de la
vida.
Com a pintor és combatiu i transgressor.
Per a ell tot tema és vàlid, ja que plasticitat i tècnica es fonen
amb el tema. Els quadres són obres d’art per se, no pel tema
escollit.

15. Va treballar per esglésies, per l’Estat...
Tot i les crítiques rebudes va ser un pintor famós i
reconegut.
Al 1831 va pintar la seva obra mestra “La llibertat guiant al
poble”.
Al 1832 va viatjar al Marroc amb una missió diplomàtica
francesa.
Va tornar fascinat pel que havia vist: llum, color, temes
nous...

17. Casament jueu al Marroc. 1839. Oli sobre tela. Louvre

18. Dones d’Argel. 1834. Oli sobre tela. Louvre

19. Al 1822 el periodista Thiers va fer comentaris elogiosos sobre
“La barca de Dante”. Al 1832, Thiers és ministre. Delacroix
rep diversos encàrrecs de l’Estat: Saló del Rei al Palau Borbó,
Palau Luxemburg, Galeria d’Apol·lo al Louvre (pintura
decorativa mural). És un repte nou que l’entusiasma.
La Justícia.
Saló del Rei al
Palau Borbó.
1833-38

20. Al final de la seva vida, pinta flors i paisatges, anunciant
l’impressionisme.

21. El romanticisme
Eugène Delacroix (1793-1863) és la gran figura de la
pintura romàntica.
El romanticisme va néixer cap a la segona meitat del segle
XVIII a Alemanya amb literats i pensadors com Goethe,
Herder o Schiller i es va perllongar fins ben entrat el segle
XIX.

22. A mitjan segle XVIII, els romàntics van fer els primer
passos per superar el model racionalista. El món havia
canviat. La revolució industrial, que havia esclatat a
Anglaterra i s’havia traslladat a França i la resta del
continent, havia generat una nova divisió social, la major
part de les poblacions es concentraven al voltant dels nuclis
industrials i es produïa una progressiva despoblació del
camp.
El sistema productiu demanava una expansió exterior per
col·locar els productes manufacturats i aconseguir matèries
primeres. Els mitjans de transport possibilitaven
l’intercanvi amb cultures llunyanes i difuminaven les
fronteres fins llavors existents.

23. No van ser ni de lluny els únics canvis dels segles XVIII i
XIX. L’art ja no era patrimoni exclusiu de l’aristocràcia,
sinó que una nova classe social, la burgesa, es va convertir
en el centre de la creació artística.
L’art romàntic es caracteritzava, sobretot, per la rebel·lia
de l’artista, l’emoció desbordada del creador, una
concepció històrica del present i la visió del passat com
una utopia irrealitzable.
Els artistes romàntics lluitaven contra la societat, anhelaven
vulnerar totes les convencions i buscaven l’originalitat. Els
agradaven els paisatges abruptes i/o exòtics i
s’identificaven amb la pàtria, una peculiaritat que enllaça
amb les tesis nacionalistes i la recerca d’arrels comunes.

25. DESCRIPCIÓ FORMAL
Elements plàstics
Color i pinzellada
La pinzellada és solta i ondulada. El color predomina per
sobre de la línia.
En quant al color, predominen els ocres i negres. Destaca el
blau de la camisa del moribund i de la jaqueta del mort. Els
colors de la bandera atreuen l’atenció de l’espectador pel
fort contrast.
El color per Delacroix no solament tenia un valor de
representació, sinó sobretot un significat emocional propi,
amb el qual el pintor intentava plasmar sobre el llenç el
sentiment i la disposició d'ànim de les persones.

27. Llum
La llum és irreal. Esclata a la brusa blanca del mort en
primer terme.
Entorn de la Llibertat la llum sembla un aura de santedat.
La llum del fons és difusa, entre els edificis i el fum de la
ciutat que sembla en flames.
La llum
aconsegueix
crear una
clara tensió
emocional.
L’objectiu de
la llum i el
color és
potenciar el
moviment.

28. Composició
Perspectiva
La sensació de perspectiva està present en l'obra gràcies als
edificis del fons i a la multitud, que es va allunyant i
reduint en grandària al fons del llenç.
L’ús de la llum i el color potencien la profundiat de l’obra.

29. Línia de l’horitzó
La línia de l'horitzó és quelcom inestable, seria la línia
imaginària entre els caps de la multitud al fons del quadre,
que es difuminen amb el fum i els edificis del fons del
llenç.

30. Representació de l’espai
Les figures principals s'emmarquen dins d'una piràmide
que ascendeix en el vèrtex de la qual l'eix central és la
Llibertat i els dos morts en primer terme tanquen el
triangle.

31. La composició recorda al quadre de Géricault “La balsa de
la medusa”, a qui Delacroix aprecia i admira.

32. •Composició piramidal
• Cadàvers
•Drap/ bandera
• Moviment
•Realisme
A la Llibertat, els cossos
avancen cap a
l’espectador, a “La
balsa” s’allunyen.

33. Els tres elements (bandera, camisa del mort de l'esquerra i
vestimenta del ferit que s'alça enfront de la Llibertat) formen
una línia recta imaginària que forma un eix central.

34. TEMÀTICA
El tema de l'obra és la insurrecció burgesa que va tenir
lloc els dies 27, 28 i 29 de juliol de 1830 (denominades «les
Tres jornades glorioses»).
És una de les revolucions burgeses, i la que va posar fi al
terror blanc després dels setze anys de la restaurada la
monarquia borbònica, encarnada en l'ultraconservador de
Carlos X, que va ser expulsat del tron i substituït per Lluis
Felip d'Orleans, l'anomenat Rei burgès.
Es va consumar l'accés al poder de la burgesia liberal,
encara que no es va instaurar la república.

35. Delacroix va estar
del costat dels
revolucionaris, és
més, ell mateix s'ha
representat en el
quadre com l'home
que porta el barret
de copa negre i que
es troba entre els
combatents i en
primera fila. Alguns
autors neguen
aquesta idea.

36. 2. Noi jove armat amb
dues pistoles.
Simbolitza la joventut
revoltada per la
injustícia.
3. Representa la
burgesia. Porta un fusell
de caça, propi i no robat
a la batalla, moda
burgesa de l'època, amb
pantalons amples.
5. L'home amb un
sabre és un obrer de
la indústria.
6.Jornaler moribund mira a
la Llibertat fixament (ha
valgut la pena el sacrifici).
7-8-9. Soldats morts dels
batallons monàrquics.
Han patit el saqueig.

37. Delacroix tria el dia 28 quan els combats són al cènit i així
dóna suport a la revolució. L’obra és un manifest de la
pintura romàntica. És un manifest d’adhesió a la causa
revolucionària.
Segons alguns autors, ens trobem davant el primer quadre
polític de la pintura moderna (si deixem de banda Goya).
Llibertat que estava lligada indissolublement en aquella
època al concepte de Pàtria.
Per aquest motiu la figura central de la dona, que és
al·legoria de la llibertat i de la nació. La lluita per la
llibertat i per la nació (el nacionalisme) és una constant en
els romàntics.

38. La Llibertat és una
deessa grega (Victòria
Samotracia? Venus de
Milo?).
Porta la tricolor en una
mà i un fusell a l’altra.
És una dona
compromesa amb el
seu poble que els guia
cap a la Llibertat i la
Victòria.
Va ser molt criticada
perquè es considerava
que embrutava la
imatge de les deeses
clàssiques.

39. L’escena se situa a París,
però no es correspon amb
una localització real.
Les figures es troben
sobre una barricada en la
que Delacroix ha signat.
Delacroix va pintar aquest
quadre en tres mesos, en
estat d’excitació febril.
Tal i com va escriure al
seu germà: “Estic pintant
un tema modern, una
barricada. Si no he lluitat
per la meva pàtria,
pintaré per ella”.

40. El quadre vol pintar la realitat de la Revolució: els morts,
el saqueig, el fum, els moribunds, l’excitació de la
violència.
Es va exposar al “Saló” de 1831 on va ser molt criticat per
la seva cruesa i realisme. No mostrava la revolució de
forma heroica.
Combats al carrer Rohan. Hyppolite Lecomte. 1830.

41. L’Estat el va comprar per 3.000 francs, però no es va
exposar. Posteriorment va ser retornada a l’artista. Era
massa verídica. El govern no volia recordar que s’havia
alçat des de la sang i la violència de la revolució.
No va ser exposada al Louvre fins al 1894.
Posteriorment, ha esdevingut la imatge de França i la
Revolució.

42. MODELS I INFLUÈNCIES
Delacroix admirà a Miquel Àngel i la seva terribilità,
l’inspirà el color dels venecians (Tizià) i sobre tot Rubens,
per la seva gran vitalitat, força dinàmica i profusió
decorativa. La influència del Rai de la Medusa ha quedat
clara. També coneixia l’obra de Goya.
Ha influït en pintors posteriors, com Renoir, Seurat, Van
Gogh i Cézanne.
L’escultor Jules Dalou va realitzar una obra clarament
inspirada en la Llibertat de Delacroix per commemorar el
centenari de la Revolució francesa.
La imatge de Delacroix ha aparegut en segells, bitllets...
esdevenint el símbol de França i la llibertat.

43. Triomf de la República. Jules Dalou. 1899

44. Fantin Latour .Homenatge a Delacroix. 1864. Museu d’Orsay. Paris

45. Fonts consultades:
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/louvre/
http://ca.wikipedia.org/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble
http://art2nbatxillerat.blogspot.com.es/2012/05/la-llibertat-guiant-el-
poble-el-28-de.html
http://www.foroxerbar.com/viewtopic.php?t=4304
VVAA. VISUAL ART. Ed Vicens Vives
Néret, Gilles. Delacroix. Ed Taschen
Gombrich. Història de l’art. Ed Debate.
Honour&Fleming. Història mundial de l’art. Ed Akal.
Vídeos:
● La libertad guiando al pueblo - Errores comunes - Bully Magnets
● Delacroix, Liberty Leading the People
● Do you hear the people sing?

46. Delacroix, Liberty Leading the People
Comenta els següents aspectes de
l’obra després de veure el vídeo.
1. Estil
2. Data
3. Context /urbanisme París
4. Paisatge
5. Bandera
6. Models de la Llibertat
7. Sentit de la Llibertat
8. Personatges/ Classes socials
9. Realitat de la revolució
10. Energia i caos en la pintura
11. Composició
12. Pinzellada
13. Color
14. Llibertat artística
15. Destí del quadre
La libertad guiando al pueblo -
Errores comunes - Bully Magnets
1. Explica el context històric de
l’obra (1830, Carles X, revolta del
poble, Lluis Felip d’Orleans,
jornades de juliol)
2. Artista