SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
El moviment obrer
Carmen Barrero
Causes
Implantació llibertat de producció- noves manufactures
Emigració cap la ciutat- proletariat
Explotació dels treballadors
Atur
Salaris escassos
Llargues jornades
Dures condicions laborals
Desigualtats socials
Discriminació legal
No llibertat d’associació
Treball dones i infants
Jo tenia set anys quan vaig començar a la manufactura de Bradley; la feina era la filatura de
la llana. Les hores de feina eren de les 5 de la matinada a les 8 del vespre, amb un interval de
30 minuts al migdia. Havíem de menjar com podíem, dempeus o de qualsevol manera(...)
Era amb els cops de les corretges de cuiro com els infants eren retinguts a la feina. En aquella
època també tenia, treballant com jo, un germà i una germana. Ells estaven malats sovint; el
meu germà Joan va morir fa tres anys. Tenia setze anys i vuit mesos. La mare i els metges van
estar d’acord que el meu germà havia mort perquè havia treballat jornades excessives
Informe oficial. Gran Bretanya, 1834
L’admissió dels infants a les fàbriques des de l’edat de 8 anys és per als pares un mitjà de
supervivència, per als infants un inici en l’aprenentatge, per a la família un recurs necessari.
L’hàbit de l’ordre, de la disciplina i del treball ha de ser adquirir com més aviat millor.
Ministre de comerç. França 1841
a.- Quin tipus de font són?. Context històric
b.- Resumeix la posició que s’exposa a cadascun
sobre el treball infantil. Compara’ls i treu-ne
conclusions
c.- Quines conclusions treus d’aquesta imatge
Inicis
Motins, vagues, manifestacions- associacions de treballadors
mateix ofici – nivell local- repressió/ prohibició
Ludisme ( Ned Ludd) - lluita contra la màquina
Primeres formes
d’organització obrera
Societats de socors mutu
ajudes a l’obrer
organització 1r vagues
aconseguiren: dret d’associació
Associació Nacional per a la protecció del treball, 1830
formada per diferents associacions
demana sufragi universal
Great Trade Union,
1834
agrupa diferents
sindicats
Cartisme - carta del poble, 1838
sufragi universal masculí
sou per als diputats
demanda de drets
socials
Reducció a 10 hores de feina
Influir en la mobilització i
consciència dels treballadors
1848: Revolució de París
Implantació 2n República- no reformes socials
Nosaltres complim els nostres deures d’homes
lliures i volem tenir-ne els drets. És per això
que demanem el sufragi universal. Aquest
sufragi, perquè sigui lliure de la corrupció dels
rics i de la violència dels poderosos, ha de ser
secret [...]. Les eleccions freqüents són
essencials; demanem que l’aprovació dels
electors sigui l’únic criteri exigit i que tot
diputat cobri del tresor públic una
remuneració justa durant el temps que hagi
estat cridat al servei de la nació [...].
Proclama del sector radical cartista dirigit per Feargus
O’Connor (Londres, febrer de 1839):
a.- Tipus de font
b.- Quins són els objectius del moviment cartista?
c.- De totes les idees que s’exposen, quina destacaries tu? Justifica la resposta
Socialisme Utòpic
Societat ideal
Denúncia del capitalisme
Transformació social pacífica
( no tots)
Robert Owen ( 1771-1858)
Reducció de la jornada obrera
Educació dels infants
Creació de cooperatives de producció i consum,
sense propietaris ni salaris
Saint-Simon (1760-1825)
tallers cooperatius: ensenyament
assistència mèdica
Charles Fourier (1772-1837)
Falansteris
Corrents ideològics
Marxisme
( socialisme científic)
Passat- Materialisme històric.
Lluita de classes
Present-Capitalisme / Plusvàlua
crisis de sobreproducció
Presa del poder polític pels treballadors
moviment social: vagues, manifestacions
lluita política: sindicats, partits polítics
Futur-Dictadura del proletariat
Desaparició de les classes socials
Societat igualitària
Anarcosindicalistes:
accepten el sindicat com a
mitjà per difondre els ideals
obrers.
Anarcocomunistes:
propaganda del fet: Atemptats
Res de sindicats.
Pierre-Josep Proudhon
Mikhaïl Bakunin
Rebuig de qualsevol maneres d’autoritat
Supressió de la propietat privada
Col·lectivització de tots els béns
Lluita espontània
Anarquisme
Destrucció de l’estat
Societat igualitària
“ Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i
esclaus, patricis i plebeus, barons i servents de la gleva, mestres i oficials, en una paraula,
opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades
oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació
revolucionària de tot el règim social o a l'extermini de les dues classes bel·ligerants.”
Marx, K i Engel, F: Manifest comunista
“ A nosaltres, productors associats, no ens cal l’Estat...No volem cap altre govern de l’home
sobre l’home, ni cap més explotació de l’home per l’home. Volem que les mines, els canals, els
ferrocarrils es lliurin a les associacions obreres i volem que aquestes associacions siguin una
gran federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social. Hi ha mutualisme
quan en una industria els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es
guarda la producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna, de
la qual es reparteixen els beneficis.”
Proudhon,P.J.: Idea general de la Revolució
Primera Internacional:
1864 - 1881
Internalització del moviment
obrer
Lluitar contra els governs
i el capitalisme
Londres, 1864
Representants: francesos, anglesos, italians, alemanys
Propostes: cartistes, marxistes, Anarquistes....
Organitzats: seccions nacional
Consell General
Congressos
Ginebra 1866, Lausana 1867
Reducció jornada laboral
Supressió treball infantil
Millora de les condicions laborals de la dona
Socialització dels mitjans de producció
Vaga
Discrepàncies
Marxistes
Controlava la AIT
Participació en política
Ocupació del poder
Anarquistes
No participació política
Abolició de l’estat
Contrari a qualsevol autoritat
Autonomia de les seccions
Pèrdua de poder del Consell general
1º Internacional Crisi
Comuna de París
Guerra franco –prussiana, 1870
Esfondrament Imperi Napoleó III
Insurrecció popular
República democràtica i social
Reformes: nacionalització dels béns del clero
ensenyament gratuït
milícies populars
cooperatives obreres
....
Repressió moviment obrer
Il·legalització de l’AIT
Enfrontament ideològic
Congrés de l’Haia, 1872
Expulsió anarquistes - Internacional
antiautoritària
Moviment Obrer

More Related Content

What's hot

Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)guest2c346cea
 
El realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismeEl realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismebarbaraaaaa77
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaguestf610e697
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXieslt
 
Tema 3 PLATÓ Apartat 3. El Coneixement
Tema 3  PLATÓ  Apartat  3. El ConeixementTema 3  PLATÓ  Apartat  3. El Coneixement
Tema 3 PLATÓ Apartat 3. El ConeixementJesús Gómez
 
La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)
La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)
La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)Vicent Puig i Gascó
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXArmand Figuera
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantadesjudit1998
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXjoanpol
 
Comentari de text filosòfic
Comentari de text filosòficComentari de text filosòfic
Comentari de text filosòficEnric Gil Garcia
 
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràficaTema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràficaTxeli
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALAntonio Núñez
 
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_iL edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_imaysarmay
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaDolors Taulats
 
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Rafa Oriola
 

What's hot (20)

Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
Literatura Catalana Moderna (Segles Xvi Xviii)
 
El realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalismeEl realisme i el naturalisme
El realisme i el naturalisme
 
Presentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalanaPresentació quadre cronològic literatura catalana
Presentació quadre cronològic literatura catalana
 
Maria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, powerMaria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, power
 
La literatura al segle XIX
La literatura al segle XIXLa literatura al segle XIX
La literatura al segle XIX
 
Despotisme il·lustrat
Despotisme il·lustratDespotisme il·lustrat
Despotisme il·lustrat
 
Tema 3 PLATÓ Apartat 3. El Coneixement
Tema 3  PLATÓ  Apartat  3. El ConeixementTema 3  PLATÓ  Apartat  3. El Coneixement
Tema 3 PLATÓ Apartat 3. El Coneixement
 
La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)
La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)
La crisi de la restauracio (1898 1931)-v3 (1)
 
Origens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIXOrigens del catalanisme XIX
Origens del catalanisme XIX
 
Aigües encantades
Aigües encantadesAigües encantades
Aigües encantades
 
Jacint verdaguer
Jacint verdaguerJacint verdaguer
Jacint verdaguer
 
Manuel de pedrolo
Manuel de pedroloManuel de pedrolo
Manuel de pedrolo
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
Comentari de text filosòfic
Comentari de text filosòficComentari de text filosòfic
Comentari de text filosòfic
 
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràficaTema3  la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
Tema3 la revolucio industrial, agrícola i demogràfica
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_iL edat moderna._segles_xvi_xvii_i
L edat moderna._segles_xvi_xvii_i
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
3. La industrialització de les societats europees.
3. La industrialització de les societats europees.3. La industrialització de les societats europees.
3. La industrialització de les societats europees.
 
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
 

Viewers also liked

L'economia del període d'entreguerres
L'economia del període d'entreguerresL'economia del període d'entreguerres
L'economia del període d'entreguerresCarmen Barrero
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrialCarmen Barrero
 
Unitat 4. la ciutat medieval
Unitat 4. la ciutat medievalUnitat 4. la ciutat medieval
Unitat 4. la ciutat medievalCarmen Barrero
 
Un món dividit en blocs 1945 1991
Un món dividit en blocs 1945   1991Un món dividit en blocs 1945   1991
Un món dividit en blocs 1945 1991Carmen Barrero
 
La revolució russa i la formació de l'urss
La revolució russa i la formació de l'urssLa revolució russa i la formació de l'urss
La revolució russa i la formació de l'urssCarmen Barrero
 
Arquitectura del renaixement
Arquitectura del renaixement Arquitectura del renaixement
Arquitectura del renaixement Carmen Barrero
 
Reconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra fredaReconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra fredaCarmen Barrero
 
Esquema segona república
Esquema segona repúblicaEsquema segona república
Esquema segona repúblicaMarcel Duran
 

Viewers also liked (16)

1ª guerra mundial
1ª guerra mundial1ª guerra mundial
1ª guerra mundial
 
L'economia del període d'entreguerres
L'economia del període d'entreguerresL'economia del període d'entreguerres
L'economia del període d'entreguerres
 
La revolució industrial
La revolució industrialLa revolució industrial
La revolució industrial
 
L'antic règim
L'antic règimL'antic règim
L'antic règim
 
Unitat 4. la ciutat medieval
Unitat 4. la ciutat medievalUnitat 4. la ciutat medieval
Unitat 4. la ciutat medieval
 
Feixisme
FeixismeFeixisme
Feixisme
 
Art conceptual
Art conceptualArt conceptual
Art conceptual
 
Un món dividit en blocs 1945 1991
Un món dividit en blocs 1945   1991Un món dividit en blocs 1945   1991
Un món dividit en blocs 1945 1991
 
II Guerra Mundial
II Guerra MundialII Guerra Mundial
II Guerra Mundial
 
La revolució russa i la formació de l'urss
La revolució russa i la formació de l'urssLa revolució russa i la formació de l'urss
La revolució russa i la formació de l'urss
 
La població
La poblacióLa població
La població
 
Arquitectura del renaixement
Arquitectura del renaixement Arquitectura del renaixement
Arquitectura del renaixement
 
La descolonització
La descolonitzacióLa descolonització
La descolonització
 
Reconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra fredaReconstrucció d'europa i guerra freda
Reconstrucció d'europa i guerra freda
 
Escultura segle xix
Escultura segle xix Escultura segle xix
Escultura segle xix
 
Esquema segona república
Esquema segona repúblicaEsquema segona república
Esquema segona república
 

Similar to Moviment Obrer

4. el moviment obrer (1789 1914)
4. el moviment obrer (1789 1914)4. el moviment obrer (1789 1914)
4. el moviment obrer (1789 1914)IES VIDRERES
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrervicentaros
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12jordimanero
 
Manifest 1r maig 2014
Manifest 1r maig 2014Manifest 1r maig 2014
Manifest 1r maig 2014buahorta
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18jordimanero
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18jordimanero
 
Drets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introduccióDrets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introduccióGuidacardona
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15martav57
 
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptxEls orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptxMigueldeLlagoSanz
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsmarcapmany
 

Similar to Moviment Obrer (20)

4. el moviment obrer (1789 1914)
4. el moviment obrer (1789 1914)4. el moviment obrer (1789 1914)
4. el moviment obrer (1789 1914)
 
Presentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrerPresentació el moviment obrer
Presentació el moviment obrer
 
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
Unitat 4   moviment obrer -2011-12Unitat 4   moviment obrer -2011-12
Unitat 4 moviment obrer -2011-12
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Ud 1
Ud 1Ud 1
Ud 1
 
Manifest 1r maig 2014
Manifest 1r maig 2014Manifest 1r maig 2014
Manifest 1r maig 2014
 
Formació De La Classe Obrera
Formació De La Classe ObreraFormació De La Classe Obrera
Formació De La Classe Obrera
 
El moviment obrer
El moviment obrer El moviment obrer
El moviment obrer
 
Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014
Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014
Connexió Digital 2.0 Nº41 Febrer 2014
 
Els origens del moviment obrer
Els origens del moviment obrerEls origens del moviment obrer
Els origens del moviment obrer
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
Unitat 4   moviment obrer -2017-18Unitat 4   moviment obrer -2017-18
Unitat 4 moviment obrer -2017-18
 
Drets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introduccióDrets humans i democràcia. introducció
Drets humans i democràcia. introducció
 
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-151.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
1.EL SEGLE XVIII. LA REVOLUCIÓ FRANCESA 4ESO 2014-15
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptxEls orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
Els orígens del moviment obrer (1800-1914).pptx
 
Ud 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucionsUd 2 l'era de les revolucions
Ud 2 l'era de les revolucions
 
Ud 1
Ud 1Ud 1
Ud 1
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Moviment Obrer
Moviment ObrerMoviment Obrer
Moviment Obrer
 

More from Carmen Barrero

Escultura grega (versió 2)
Escultura grega (versió 2)Escultura grega (versió 2)
Escultura grega (versió 2)Carmen Barrero
 
2n fase rev. industrial. imperialisme
2n fase rev. industrial. imperialisme2n fase rev. industrial. imperialisme
2n fase rev. industrial. imperialismeCarmen Barrero
 
Revolució francesa-Napoleó-Restauració
Revolució francesa-Napoleó-RestauracióRevolució francesa-Napoleó-Restauració
Revolució francesa-Napoleó-RestauracióCarmen Barrero
 
Arquitectura neoclàssica
Arquitectura neoclàssicaArquitectura neoclàssica
Arquitectura neoclàssicaCarmen Barrero
 
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjana
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjanaUnitat 1 l'inici de l'edat mitjana
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjanaCarmen Barrero
 
Com realitzar una piràmide de població
Com realitzar una piràmide de poblacióCom realitzar una piràmide de població
Com realitzar una piràmide de poblacióCarmen Barrero
 
Com es fa un climograma.
Com es fa un climograma.Com es fa un climograma.
Com es fa un climograma.Carmen Barrero
 
Comentar un mapa històric
Comentar un mapa històricComentar un mapa històric
Comentar un mapa històricCarmen Barrero
 

More from Carmen Barrero (15)

modernisme.ppsx
modernisme.ppsxmodernisme.ppsx
modernisme.ppsx
 
Escultura grega (versió 2)
Escultura grega (versió 2)Escultura grega (versió 2)
Escultura grega (versió 2)
 
Arquitectura grega
Arquitectura gregaArquitectura grega
Arquitectura grega
 
2n fase rev. industrial. imperialisme
2n fase rev. industrial. imperialisme2n fase rev. industrial. imperialisme
2n fase rev. industrial. imperialisme
 
Arquitectura romana
Arquitectura romanaArquitectura romana
Arquitectura romana
 
Revolució francesa-Napoleó-Restauració
Revolució francesa-Napoleó-RestauracióRevolució francesa-Napoleó-Restauració
Revolució francesa-Napoleó-Restauració
 
Mosaic romà
Mosaic romà Mosaic romà
Mosaic romà
 
Arquitectura neoclàssica
Arquitectura neoclàssicaArquitectura neoclàssica
Arquitectura neoclàssica
 
La societat feudal
La societat feudalLa societat feudal
La societat feudal
 
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjana
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjanaUnitat 1 l'inici de l'edat mitjana
Unitat 1 l'inici de l'edat mitjana
 
Guerra de successió
Guerra de successióGuerra de successió
Guerra de successió
 
Fonts històriques
Fonts històriquesFonts històriques
Fonts històriques
 
Com realitzar una piràmide de població
Com realitzar una piràmide de poblacióCom realitzar una piràmide de població
Com realitzar una piràmide de població
 
Com es fa un climograma.
Com es fa un climograma.Com es fa un climograma.
Com es fa un climograma.
 
Comentar un mapa històric
Comentar un mapa històricComentar un mapa històric
Comentar un mapa històric
 

Moviment Obrer

  • 2. Causes Implantació llibertat de producció- noves manufactures Emigració cap la ciutat- proletariat Explotació dels treballadors Atur Salaris escassos Llargues jornades Dures condicions laborals Desigualtats socials Discriminació legal No llibertat d’associació Treball dones i infants
  • 3. Jo tenia set anys quan vaig començar a la manufactura de Bradley; la feina era la filatura de la llana. Les hores de feina eren de les 5 de la matinada a les 8 del vespre, amb un interval de 30 minuts al migdia. Havíem de menjar com podíem, dempeus o de qualsevol manera(...) Era amb els cops de les corretges de cuiro com els infants eren retinguts a la feina. En aquella època també tenia, treballant com jo, un germà i una germana. Ells estaven malats sovint; el meu germà Joan va morir fa tres anys. Tenia setze anys i vuit mesos. La mare i els metges van estar d’acord que el meu germà havia mort perquè havia treballat jornades excessives Informe oficial. Gran Bretanya, 1834 L’admissió dels infants a les fàbriques des de l’edat de 8 anys és per als pares un mitjà de supervivència, per als infants un inici en l’aprenentatge, per a la família un recurs necessari. L’hàbit de l’ordre, de la disciplina i del treball ha de ser adquirir com més aviat millor. Ministre de comerç. França 1841 a.- Quin tipus de font són?. Context històric b.- Resumeix la posició que s’exposa a cadascun sobre el treball infantil. Compara’ls i treu-ne conclusions c.- Quines conclusions treus d’aquesta imatge
  • 4. Inicis Motins, vagues, manifestacions- associacions de treballadors mateix ofici – nivell local- repressió/ prohibició Ludisme ( Ned Ludd) - lluita contra la màquina Primeres formes d’organització obrera Societats de socors mutu ajudes a l’obrer organització 1r vagues aconseguiren: dret d’associació Associació Nacional per a la protecció del treball, 1830 formada per diferents associacions demana sufragi universal Great Trade Union, 1834 agrupa diferents sindicats Cartisme - carta del poble, 1838 sufragi universal masculí sou per als diputats demanda de drets socials Reducció a 10 hores de feina Influir en la mobilització i consciència dels treballadors 1848: Revolució de París Implantació 2n República- no reformes socials
  • 5. Nosaltres complim els nostres deures d’homes lliures i volem tenir-ne els drets. És per això que demanem el sufragi universal. Aquest sufragi, perquè sigui lliure de la corrupció dels rics i de la violència dels poderosos, ha de ser secret [...]. Les eleccions freqüents són essencials; demanem que l’aprovació dels electors sigui l’únic criteri exigit i que tot diputat cobri del tresor públic una remuneració justa durant el temps que hagi estat cridat al servei de la nació [...]. Proclama del sector radical cartista dirigit per Feargus O’Connor (Londres, febrer de 1839): a.- Tipus de font b.- Quins són els objectius del moviment cartista? c.- De totes les idees que s’exposen, quina destacaries tu? Justifica la resposta
  • 6. Socialisme Utòpic Societat ideal Denúncia del capitalisme Transformació social pacífica ( no tots) Robert Owen ( 1771-1858) Reducció de la jornada obrera Educació dels infants Creació de cooperatives de producció i consum, sense propietaris ni salaris Saint-Simon (1760-1825) tallers cooperatius: ensenyament assistència mèdica Charles Fourier (1772-1837) Falansteris
  • 7. Corrents ideològics Marxisme ( socialisme científic) Passat- Materialisme històric. Lluita de classes Present-Capitalisme / Plusvàlua crisis de sobreproducció Presa del poder polític pels treballadors moviment social: vagues, manifestacions lluita política: sindicats, partits polítics Futur-Dictadura del proletariat Desaparició de les classes socials Societat igualitària
  • 8. Anarcosindicalistes: accepten el sindicat com a mitjà per difondre els ideals obrers. Anarcocomunistes: propaganda del fet: Atemptats Res de sindicats. Pierre-Josep Proudhon Mikhaïl Bakunin Rebuig de qualsevol maneres d’autoritat Supressió de la propietat privada Col·lectivització de tots els béns Lluita espontània Anarquisme Destrucció de l’estat Societat igualitària
  • 9. “ Tota la història de la societat humana, fins avui, és una història de lluita de classes. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i servents de la gleva, mestres i oficials, en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, obstinats en una lluita ininterrompuda, de vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una lluita que condueix en cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l'extermini de les dues classes bel·ligerants.” Marx, K i Engel, F: Manifest comunista “ A nosaltres, productors associats, no ens cal l’Estat...No volem cap altre govern de l’home sobre l’home, ni cap més explotació de l’home per l’home. Volem que les mines, els canals, els ferrocarrils es lliurin a les associacions obreres i volem que aquestes associacions siguin una gran federació, unides pel vincle comú de la república democràtica i social. Hi ha mutualisme quan en una industria els obrers, en lloc de treballar per a un empresari que els paga i es guarda la producció, treballen els uns per als altres i comparteixen una producció comuna, de la qual es reparteixen els beneficis.” Proudhon,P.J.: Idea general de la Revolució
  • 10. Primera Internacional: 1864 - 1881 Internalització del moviment obrer Lluitar contra els governs i el capitalisme Londres, 1864 Representants: francesos, anglesos, italians, alemanys Propostes: cartistes, marxistes, Anarquistes.... Organitzats: seccions nacional Consell General Congressos Ginebra 1866, Lausana 1867 Reducció jornada laboral Supressió treball infantil Millora de les condicions laborals de la dona Socialització dels mitjans de producció Vaga Discrepàncies Marxistes Controlava la AIT Participació en política Ocupació del poder Anarquistes No participació política Abolició de l’estat Contrari a qualsevol autoritat Autonomia de les seccions Pèrdua de poder del Consell general
  • 11. 1º Internacional Crisi Comuna de París Guerra franco –prussiana, 1870 Esfondrament Imperi Napoleó III Insurrecció popular República democràtica i social Reformes: nacionalització dels béns del clero ensenyament gratuït milícies populars cooperatives obreres .... Repressió moviment obrer Il·legalització de l’AIT Enfrontament ideològic Congrés de l’Haia, 1872 Expulsió anarquistes - Internacional antiautoritària