1. dimarts 7 dE fEbrEr 2012
‘Enxampen’ prop de 200.000
euros en tabac de contraban
La Guàrdia Civil tro-
ba els 52.500 paquets
amagats darrere
d’unes caixes de to-
vallons que transpor-
tava un petit camió.
Almacelles inicia el seu
comarques P. 9 sometent comarques Pàgina 9
> -7,8º a Lleida, la mínima
més baixa de l’ona de fred 1 de cada 5 famílies
LLEIdA Pàgina 7
rep ajut de la Paeria
La tasca dels Serveis d’Atenció Social de Lleida va
créixer un 13% en aquest últim any Avui Pàgina 3 i Editorial p. 4
laura cortés (acn)
> manifest al pallars Jussà Un foc forestal crema 40
a favor de la línia de tren
hectàrees a la vall d’Àger
tEl.: 973 260 065 - fax: 973 261 067
comArqUEs Pàgina 8
comarques P. 8
> La UEFA revalida el Barris
Nord per a la Final Four
Esports Pàgina 13
> ‘Indulten’ de l’enderroc
25 molins eòlics del tallat
comArqUEs Pàgina 8
PLA Celebrem el 30 aniversari
RENOV T
A’ DE amb les millors rebaixes de
FINESTRES la nostra vida!
cat
2012 30%d’estalvialseupressupost
Núm. 1.495 aNy 7 / BONDIA
PRESSUPOST
SENSE
COMPROMÍS
Tel TALLER 659 946 580
Av. VAllmanya, 20
ALCARRÀS
Tel BOTIGA 669 860 243
Av. MAdrid, 30
Aluminis Ibars, empresa adherida
a l’Institut Català de l’energia,
Descomptes
60
ns al %
C. Germanetes, 14 · Lleida
LLEIDA els tramita tota la documentació Tel. 973 27 12 13
necessària per aconseguir l’ajuda rinascimentom@gmail.com
aluminisibars@gmail.com www.moblesrinascimento.com

2. 2 d’interÈS dimarts 7 de febrer de 2012
eL teMPS
Vielha
Vielha
-8/-1
ServeiS
Telèfons
val d’aran
A LLeidA
Mossos, Policia, G. Civil i Bombers www.bondia.cat
Emergències 112 alta pallars meteo@bondia.cat
Urgències Mossos 088 ribagorça sobirà
Mossos d’Esquadra 973 700 050
Atenció a la Dona (Mossos) Ext. 5000 Sort
Policia 091 08.04h -5/2
18.20h Martinet
G. Civil Atenció Ciutadà 900 101 062 El Pont -6/2
el fred torna a anar a
Guàrdia Urbana 092 / 973 700 600 de Suert
Urgències mèdiques -7/3 cerdanya
La Seu
ICS 973 221 516
Hosp. Arnau de Vilanova 973 248 100 més. i el vent acabarà d’Urgell
-6/2
-8/-1
de donar un toc gèlid
Hospital de Santa Maria 973 727 222 Gósol
Urgències Tàrrega 973 310 852 Tremp
Comitè Anti-sida 973 221 212 plena -5/5 alt urgell berguedà
Alcohòlics Anònims 629 779 654
Comedores compulsivos 676 060 624
allà on bufi
Fibrolleida 649 873 838 Dia serè i radiant. Això no canviarà respecte pallars
jussà
Creu Roja ahir. El que sí variarà serà la temperatura, Solsona
-5/6
Lleida 973 279 900 que ni de bon tros arribarà a ser tan agrada-
Agramunt 973 390 880 ble com ahir a la tarda a la Terra Ferma. De
Balaguer 973 445 795
4 a 7 graus menys, i la propera nit i demà al solsonès
Cervera 973 532 084 noguera
Les Borges Blanques 973 143 493 matí, molt més freds que les darreres hores.
Mollerussa 973 711 282 Cel asserenat fins i tot al Pirineu, amb poca
Tàrrega 973 500 679 neu ja. Això sí, compte amb el vent als cims Balaguer segarra
Serveis funeraris 973 237 206
Servei de Suport
o zones elevades. Farà que el fred s’inten- -4/7
en el Dol de Ponent 973 501 503 sifiqui. Ni rastre de boires.
Cervera
Bus Lleida-Andorra 973 352 379 -5/6
Estació d’Autobusos 973 268 500 urgell
dimecres
dijous
farmàcies aVUI
pla d’urgell
Mollerussa Tàrrega
De 9.00 a 22.00 h Lleida -4/7
freixinet Passeig de Ronda, 70 -5/7
-3/8
martí Anselm Clavé, 35
De 22.00 a 00.00 h
aragonés Plaça Paeria, 1
segrià
Les Borges
Del campo Plaça Sant Pere, 1. Secà Blanques
De 00.00 a 09.00 h -4/8
Del campo Plaça Sant Pere, 1. Secà garrigues
farmàcies DeMa
De 9.00 a 22.00 h
Puigpinós Humbert Torres, 23
Baquero Riu Ebre, 10. Cappont
De 22.00 a 00.00 h
miarnau Plaça de l’Exèrcit, 5
recasens Prat de la Riba, 30
De 00.00 a 09.00 h
recasens Prat de la Riba, 30
al·lèrgies (Del 7-02 al 13-02)
Parietària 0 = Pi - -
gramínies 0 = Plàtan - -
olivera 0 = Pollancre 0a
avellaner 1 = salze - -
auró negundo - - Vern 0a
freixe 2 a Xiprer 2 =
melcoratge 0 = alternaria 2 =
om 1 = cladosporium 3 =
niVell acTUal i risc D’al·lèrgia
nul 0 mitjà 2 màxim 4
Baix 1 alt 3
niVells De PreVisiÓ
en augment a en descens D
estable = situació excepcional ?
NOU CURS PROFESSIONALITZADOR A LLEIDA!
PERSONAL SHOPPER / ASSESSOR D’IMATGE
· CURS TEÒRIC I PRÀCTIC
· TALLER PER CREAR LA TEVA EMPRESA
FES DE LA IMATGE I DE LA MODA LA TEVA PROFESSIÓ
HORARIS DE MATÍ, NIT O DISSABTES
PRESENTACIÓ DEL CURS: 29 DE FEBRER
Av. Doctora Castells, 37 · Telèfon: 973 21 25 07 · www.studium-academia.com · mail: studium@svt.es

3. dimarts 7 dE fEbrEr dE 2012 avui 3
NOTaBLE iNCREMENT DE La DEMaNDa DE SERvEiS
Una de cada 5 famílies va creu roja
rebre ajuda de la Paeria lleida
distribueix
Els Serveis d’Atenció Social Bàsica van atendre 11.831 famílies el 2011, el 317 tones
22,5% de les que hi ha a la ciutat i un increment del 13% respecte el 2010 d’aliments
Creu Roja Lleida distri-
rEdaccIó
llEIdA
HErMÍNIa SIrVENt (PAERIA)
buirà més de 317 tones
d’aliments entre un total
Els Serveis d’Atenció Social Bà-
de 15.562 persones desfa-
sica de l’Ajuntament de Lleida
vorides durant els mesos
van atendre 11.831 famílies du-
de febrer i abril. Es tan-
rant el 2011, xifra que represen-
ca així la quarta fase del
ta el 22,5% del total de famílies
Pla d’Aliments 2011 que,
de la ciutat, amb un increment
en total, farà arribar 947
del 13% respecte al 2010. Des-
tones d’ajuda alimentà-
taca el fet que, fins a 4.890 famí-
ria a 43.936 persones de
lies van acudir per primer cop
Lleida.
durant el 2011 al servei o bé
Entre els aliments a
van tornar a acudir-hi després
distribuir figuren pro-
d’un any de no fer-ho.
ductes lactis, pasta ali-
mentària, galetes i cereals
l’atur, clau
d’esmorzar, brou de carn,
L’alcalde de Lleida, Àngel
crema de verdures deshi-
Ros, va assegurar que aquest
dratada, arròs o aliments
augment de serveis es deriva
destinats als infants com
de la situació laboral marcada
farinetes de cereals i llet
per les xifres de l’atur ja que les
de continuació.
necessitats socials detectades Àngel ros va visitar ahir l’oficina d’atenció social que hi ha al centre cívic de Balàfia
Aquesta ajuda va adre-
que han crescut més han estat
çada a individus o grups
les de tipus econòmic (41%),
seguides per les de suport a
la ciutat compta amb 10 centres d’atenció familiars especialment
l’accés al món laboral (31%). als diferents barris i uns 70 treballadors vulnerables, com són
grups familiars amb me-
Ros va afegir que de les unitats
L’alcalde de Lleida, Àngel barris de la ciutat, on treba- balladores com a “peces bàsi- nors i/o persones grans
familiars ateses (29.337 perso-
Ros, va visitar ahir al matí llen una setantena de profes- ques de la cohesió social” en al seu càrrec, famílies
nes) un 29% va ser gent gran i
les oficines del servei al cen- sionals. un context com l’actual i ha monoparentals, persones
un 26%, menors de 12 anys.
tre cívic de Balàfia. La ciu- El paer en cap va destacar subratllat la “llarga tradició amb discapacitat física,
La Paeria, amb el seu pres-
tat compta amb 10 centres el paper de l’assistència social de l’Ajuntament de Lleida en psíquica o sensorial o
supost i amb les aportacions
d’atenció social bàsica als i dels seus treballadors i tre- aquest àmbit. persones incapacitades.
d’altres administracions, va
destinar a serveis socials uns 12
milions d’euros durant el 2011, les persones autòctones que anys, un 75% d’atencions es di- del total de les famílies ateses, vei o bé han tornat a demanar
un 22% dels quals van anar recorren als serveis socials en rigien a població immigrant. 5.101 (43%) són unipersonals, ajuda després de més d’un any
dirigits a intervenció directa. detriment de les nouvingudes La feblesa de la xarxa famili- i 1.410, monoparentals (13%). sense fer-ho. Aquesta dada, se-
També va remarcar que propor- situant-se actualment la balan- ar incideix en un increment de 4.890 famílies (45%) s’han adre- gons la Paeria, reflecteix que la
cionalment cada cop són més ça a la meitat, quan fa uns cinc la demanda dels serveis. Així, çat per primera vegada al ser- cronicitat és molt baixa.
9 i 10 DE FEBRER AULA OBERTA
de 9.30h fins les 13.30h
Calçotades
C/ de la font, 7 vine a gaudir de l’autèntica CALÇOTADA
Fontscaldes - Valls
Un col.·legi on cada alumne és únic! TARRAGONA al Restaurant Masia Fontscaldes de Valls
www.masiafontscaldes.com
Ctra. Osca km.101 25080 Lleida Tel. 973 24 39 50
arabell@institucio.org www.arabell.org
RESERVES: 977612836 / 609319630 informacio@masiafontscaldes.com

4. 4 opinió dimarts 7 de febrer de 2012
Editorial cartEs al dirEctor
El creixement de la pobresa carta abierta a xavier argilés, gerente de nufri
L’Ajuntament de Lleida va facilitar ajut a 1 de cada 5 famílies, un notable increment Pocas veces he utilizado las cartas abiertas de la prensa para dirigirme a alguien. Gusto
de la demanda de serveis que posa de manifest la mala situació econòmica per la que del diálogo, del debate y hasta de la confrontación verbal ,por que siempre han enri-
quecido o perfilado mi criterio. Usted no me da más opción. Le invité a exponer en
passen una part important dels lleidatans. L’alcalde lleidatà, Àngel Ros, va dir que El Poal su proyecto de planta de biomasa ,rechazando sin más explicación mi oferta.
aquest augment ve derivat per l’escenari d’atur, que provoca que els treballadors no Tras su entrevista en una TV local, me puse a su disposición a través del entrevistador
assoleixin prou ingressos per mantenir les seves famílies. A curt termini, para debatir públicamente sobre la planta, con la callada por respuesta. No habrá más
acercamientos. Voy al grano.
sembla que res canviarà, per la qual cosa l’ajut de la Paeria i de d’altres 1ª- A dia de hoy ,tanto los organismos internacionales que velan por nuestra salud
ajuntaments serà clau perquè no creixin les bosses de pobresa. (OMS, UNICEF, Agencia Europea de Salud) como las voces más autorizadas en salud
medioambiental nacionales, están de acuerdo en manifestar que la emisión de gases
y partículas procedentes de la emisión de biomasa tiene efectos adversos en la salud
pública. La bibliografía que lo acredita es extensa, concluyente y de fácil acceso.
2º- El argumento más sólido de quienes como usted, respaldan la cogeneración por
opinió combustión de biomasa se fundamenta en el supuesto equilibrio del CO2, evitando el
efecto invernadero. Supuesto ,por que El Comité Científico de la Agencia Europea de
Medio Ambiente en su edición del 15/IX/2011 informa del error científico de dicha
no podem perdre l’últim tren hipótesis, que durante años hemos creído todos y que ha avalado el Protocolo de Kio-
to firmado por 187 paises. El informe asevera que “es una hipótesis equivocada que
ha resultado de un serio error de contabilización”. La explicación científica con que
salvador puy castarlenas / portaveu del partit popular a la diputació de lleida
fundamenta la novedosa conclusión es extensa y farragosa, por lo que me abstengo en
transcribírsela. Le proporciono el Organismo y fecha del informe. Dicho Comité re-
El tren de la Pobla, tota una icona del bé s’han omplert de territorialitat, quan els comienda una revisión de la normativa de la UE encaminados al uso de la bioenergía
nostre territori, està a punt de la seva des- alcaldes de totes les poblacions afectades procedente de la biomasa.
aparició. Després de molts anys de la cons- –part de les quals, paradoxalment, estan go- 3º- Los errores de su proyecto en lo concerniente a las distancias de la Planta a zonas
tant insistència de la Generalitat, se li van vernades per CiU– parlen de traïció, perquè habitadas , la dirección de los vientos predominantes o su omisión en la cuantificación
transferir les competències al Govern català. la decisió s’ha pres a les seves esquenes. I de las emisiones de algunos gases y partículas, provocan desconfianza y alarma social.
Y en este punto estamos. En el de la alarma/rechazo social.
S’havia reclamat durant molts anys aquest no deixen de tenir raó si ens fem la pregun- La sociedad potencialmente afectada, se ha informado, organizado y movilizado, y
traspàs i semblava que, llavors, el mític ta del milió: si el nou sistema de transport además ha fortalecido su criterio con la suma de adhesiones. Las poblaciones del área
ferrocarril recuperaria tot el seu esplendor. que ens han presentat és tan eficient com de mayor impacto medioambiental ya se han manifestado. La población del Palau
Aquests auguris, però, han estat com una ens volen vendre, per què els territori n’està d´Anglesola se opuso mayoritariamente al proyecto en su consulta popular. El Ayun-
flor d’estiu: vist i no vist, en un instant no completament en contra? tamiento de Vila-sana ha presentado alegaciones al mismo y la población del Poal en
pleno, consciente de lo que se le avecina, ha convertido su oposición en una cruzada
sols no s’han incrementat els serveis ni la És molt senzill, és perquè la gent se (sin más armas que su razón).
qualitat del viatge –parlem de la clàssica n’adona que aquest és el primer pas per En contra de su construcción se suman manifestaciones públicas de sindicatos agra-
incomoditat dels combois i d’un temps de tancar la línia. Un tren històric, l’únic tren rios, de partidos políticos y de toda la comunidad científica de la Salud Medioambien-
viatge més propi del segle XIX–, sinó que que connecta Lleida i el Pirineu, que l’uti- tal.
s’han reduït les freqüències fins a la seva mí- litzen estudiants i jubilats, excursionistes i Sin embargo, valore igualmente los silencios (líbreme Dios de las aguas tranquilas,
que de las turbulentas ya me libro yo, o algo así). Ningún espaldarazo público, ni
nima expressió: un sol viatge al dia d’anada turistes, i tothom que vol desplaçar-se de la siquiera de políticos a capella. No siempre son tan respetuosos durante las delibera-
i un de tornada. plana a la muntanya o a l’inrevés. ciones del organismo competente en la aprobación de un proyecto. Y usted lo sabe y
El govern de CiU –el mateix que durant Calen retallades? Sí, és clar, estem en una posiblemente lo padece. Nadar contra corriente desgasta mucho. Creo que más de uno
els mandats del sempitern Jordi Pujol s’om- situació límit i és del tot evident que ens le agradecería su replanteamiento.
plia la boca un dia sí l’altre també, amb el hem d’ajustar el cinturó. El problema és que Finalmente, usted, al frente de una empresa que cuenta sus iniciativas empresariales
por éxitos, debiera valorar que no es la comarca del Pla d’Urgell una buena elección
famós reequilibri territorial– li ha clavat una no és el mateix retallar que esguerrar, que és para el emplazamiento de su proyecto. El agua de su Canal no debiera alimentar una
punyalada mortal a la línia, argumentant el que la Generalitat vol fer amb el tren de la planta que castiga sus fértiles tierras y, en consecuencia, su producción agrícola para
que la seva baixa ocupació obliga a prendre Pobla. Ja n’hi ha prou que la festa la paguin lo que fue creado, su medio ambiente con sus residuos, y la salud de su población con
una decisió que permetrà la Generalitat es- sempre els mateixos i que la gaudeixin els sus emisiones .
talviar 700.000 euros anuals. altres. Per això, cal mobilitzar-se per salvar No altere la tranquilidad de nuestras vidas ni hipoteque la salud de nuestros hijos con
su aventura empresarial. No lo vale.
Ningú dubta que 700.000 euros són molts la línia perquè no podem permetre de cap josé maria garcía deza / médico de cabecera del poal y fondarella
diners i, ara més que mai, quan el Govern de les maneres que la seva supervivència es
ha de rascar sota les pedres per pagar els decideixi en un fred despatx de Barcelona i sobre les protectores d’animals
colossals deutes que ha heretat del malau- d’esquenes al territori, una manera de fer a
rat Tripartit, però les coses no s’han fet bé, la que, darrerament, massa ens està acostu- En resposta a la Protectora d’animals Lydia Argilés, voldria dir-li que Lleida estima
per molt que la Generalitat s’ha afanyat en mant aquest nou govern. el seus animals i que per això fa anys que dedica esforços de personal i econòmics
justificar que ara, en combinació amb línies Desgraciadament, ja hem descobert que per acollir els que s’abandonen i buscar-los una segona oportunitat en famílies que els
de bus reforçades, els horaris s’adaptaran el Govern parlava de reequilibri quan, en vulgui adoptar.
als dels trens que des de Lleida enllacen a realitat, volia dir desequilibri. Per això, hem I jo també m’estimo els animals perquè, entre d’altres coses, els que sempre hem vis-
cut a l’horta hem conviscut amb ells. Gats, gossos, i aviram han estat sempre al nostre
d’altres indrets. de pressionar perquè rectifiquin i s’adonin voltant i per això els coneixem i els estimem com el que més.
En el seu discurs per convèncer l’opinió de la seva errada perquè ara encara hi som Però, malauradament, els temps són els que són, i l’Ajuntament de Lleida no pot
pública, s’han omplert la boca d’eficiència a temps i perquè no podem perdre l’últim destinar els impostos que paguen els seus ciutadans a cobrir les necessitats que no
quan, en realitat, parlaven de diners. Tam- tren. cobreixen els municipis del costat. Enguany, molt al meu pesar i per molta estima que
tingui als animals, hem d’anteposar les persones a tota la resta. Les nostres prioritats
han estat ajudar a les persones que no poden fer front a les seves necessitats més
urgents, augmentant l’atenció social, i mantenir serveis com les escoles bressol o el
Balaguer per la independència! centre maternoinfantil que ajuden a les famílies que necessiten escolaritzar els seus
fills petits per poder treballar.
Tingui per segur que, en la mesura que els pressupostos d’anys futurs ho permetin,
joventut nacionalista de catalunya - balaguer
reprendrem la col·laboració econòmica amb les entitats de protecció dels animals.
Entretant, estic a la seva entera disposició, per anar al seu costat a buscar ajudes allà on
El ple de gener va aprovar per majoria abso- creiem que amb un estat propi no només pre- sigui possible, des de la Generalitat, al Consell Comarcal o la Diputació, i per demanar
luta, amb 10 vots de 16, l’adhesió definitiva de servaríem la nostra identitat sinó que el nostre que donin suport a les entitats de protecció dels animals, que tant bona feina estant
Balaguer a l’Associació de Municipis per la In- nivell de vida seria més bo. I cada vegada som fent a tot el territori.
dependència, de la qual l’alcalde Roigé n’és vi- més els catalans que aspirem i treballem obsti- josep barberà / regidor de medi ambient i horta de l’ajuntament de lleida
cepresident. Ja hi ha més de 200 municipis ad- nadament per l’horitzó de l’alliberament nacio-
herits, que representen el 20% del cens català, i nal. Per tant, aplaudim la iniciativa. Això, sens sobre les retallades
cada setmana hi ha nous ajuntaments i consells dubte, ajudarà a projectar la realitat catalana al
comarcals que s’hi sumen. És la primera vega- món. I donarà més força encara a la transició El Govern ha decidit d’intentar redreçar l’actual situació econòmica a base de reta-
llades socials. Aquesta estratègia pot dur a un estalvi relativament important a curt
da que els ajuntaments, institucions públiques nacional que ha endegat el Govern. El 1931 es termini, però cal veure quines futures conseqüències pot tenir en un sector clau per al
que formen part de l’Estat, s’agrupen amb va proclamar la República catalana després del progrés d’una societat com és l’ensenyament. Cal recordar que una societat més quali-
l’objectiu de treballar per la independència de triomf aclaparador de les forces republicanes ficada acadèmicament és una eina imprescindible per superar l’actual crisi econòmica.
Catalunya. Per tant, per primer cop es treballa en unes eleccions municipals. Els ajuntaments, A més, sembla evident que aquesta manca d’inversió en ensenyament ens portarà a
una accentuació de les diferències socials en un esdevenidor no gaire llunyà, amb el
des del mateix Estat per aconseguir la llibertat la institució més propera als ciutadans, van ser risc que això pot comportar per a la cohesió social. Per aquests motius demanen als
del nostre País. Els esdeveniments han conduït decisius. Ara pot tornar a ser així. Sense pressa, actuals governants que aturin unes retallades que, de ben segur, seran un llast per al
a què avui la defensa de la plena sobirania per fent la feina ben feta. Des de la base. Perquè futur de Catalunya.
58 membres de la comunitat educativa de l’ins joan oró
Catalunya se situï a la centralitat de la política si Catalunya comença al nostre ajuntament, la
catalana. Cada cop som més els ciutadans que defensa de la independència també.

5. dimarts 7 dE fEbrEr dE 2012 opinió 5
opinió
mics. És a dir, les classes populars restarien que més han excel·lit en malbaratar diners.
Dogmes, ortodòxies i profetes condemnades a una sanitat de segona i les Cal desfer-se dels immigrants perquè
miquel àngel estradé
abundoses classes mitjanes, sense capacitat acaparen les ajudes socials i col·lapsen el
per abonar-s’hi permanentment, hi acudiri- serveis públics. Aquest altre dogma, es-
Recordo perfectament quan l’ortodòxia Procedint d’aquesta manera han assolit en només en casos de malalties greus però campat pel populisme xenòfob, confon els
dominant a la meva joventut, sobretot a les l’hegemonia, imposant un seguit de dogmes pagant l’oro i el moro. immigrants amb les persones amb baixos
facultats de lletres, era la de matriu marxis- que avui gairebé ningú no discuteix. Repas- Sobren funcionaris i s’ha d’aprimar nivells de renda. Perquè, és clar, ni tots els
ta. I allò que més m’impressionava dels qui sem-ne alguns: l’administració com sigui. Ja pots esgarga- immigrants són pobres ni tots els pobres són
la propagaven i pretenien imposar-la, no era Com que l’ésser humà viu més, l’edat mellar-te explicant que Catalunya és un dels immigrants. D’altra banda, si aquests dar-
pas el model de societat que dibuixaven sinó laboral s’ha de perllongar fins els setanta territoris europeus amb menys funcionaris rers anys han arribat tants immigrants amb
el convenciment amb què ho feien. Era inú- anys. Òbviament, no han pogut demostrar per habitant o que les demandes de la po- pocs recursos és perquè el nostre mercat
til polemitzar-hi perquè el seu dogmatisme que viure més anys no significa, de cap ma- blació, per raons demogràfiques o sociolò- de treball els ha “cridat” . I els ha “cridat”
només els permetia respondre amb menys- nera, que una persona pugui seguir estant giques, no han parat de créixer, que aquest per tal de cobrir el segment laboral de mà
preus o desqualificacions. Per tant, tenies als setanta en plenitud de condicions labo- altre dogma s’ha instal·lat fins i tot entre els d’obra barata que ha fet possible la bombo-
únicament dues alternatives davant els seus rals. Com no han pogut desmentir que als qui més usen els seus serveis. Paral·lelament, lla immobiliària i per ocupar-se dels serveis
monolítics arguments exposats amb fervor seixanta-cinc anys la majoria ja arrosseguen però, els mateixos que desacrediten la fun- personals i domèstics que la nova generació
gairebé religiós: combregar-hi cegament o malalties o xacres, sovint cròniques, que ció pública sovint reclamen més seguretat, de dones no ha volgut assumir un cop han
oposar-t’hi frontalment. incrementarien les baixes amb la mateixa menys llistes d’espera, més diligència, més incrementat el nivell de formació i les seves
Vist amb perspectiva aquella ortodòxia i proporció que disminuiria el seu rendi- atenció o judicis més ràpids. Per tant, confo- expectatives laborals.
els seus esforçats portaveus, avui em sem- ment. Però, és igual, persistiran en afirmar- nen interessadament la necessitat de millo-
L’economia d’un país és com la domès-
blen d’una candidesa extraordinària. I quan ho oblidant una cosa tan elemental com que rar l’eficiència, el rendiment o la coordinació
tica: si deus molts diners has de disminuir
més m’ho semblen és quan els comparo amb una bona sanitat i la corresponent rècula de amb l’evidència que la disminució de les
dràsticament la despesa. La diferència, és
l’actual ortodòxia neoliberal, que ha escam- medicaments ajuden a bastants a superar els actuals plantilles públiques comportarà un
clar, és que els profetes neoliberals obliden
pat el seu missatge amb una eficàcia i un vuitanta anys, però no poden garantir pas el empobriment dramàtic de les prestacions.
que en un país de cada 6 euros que es gas-
abast incomparablement superiors. Perquè, manteniment de les capacitats laborals bà- Els sistemes de gestió privada han de
substituir als de gestió pública. En aquest ten 5 repercuteixen directament en els sous
a diferència d’aquella, l’ortodòxia ara he- siques que es necessiten per seguir en actiu
cas el dogma es basa en què la gestió priva- i els beneficis dels treballadors i de les em-
gemònica apel·la a raons que aparentment més enllà de la seixantena.
da sempre és molt més eficient i pot ser la preses del propi país. Per tant, les polítiques
no tenen res a veure amb els interessos dels L’actual sistema universal de sanitat
diferents estaments socials i invoca raons de pública és econòmicament insostenible. panacea per a gairebé tot. Lògicament, s’ob- d’austeritat i les retallades redueixen les im-
caràcter tècnic o racional. Aquest altre dogma obvia que en països com via que els qui van decidir crear la piràmide portacions i el deute extern, però encara re-
És a dir, ha aconseguit amagar l’ou com- els EEUU, on la sanitat és majoritàriament financera destacaven pels seus brillants, fins dueixen més el propi producte interior brut
pletament, com si ja no existissin les ideo- privada, la despesa per habitant en sanitat aleshores, mètodes de gestió privats o que perquè incideixen força negativament sobre
logies o haguessin desaparegut les contra- és força més alta que a Europa i tot així una els de la bombolla immobiliària pouaven la massa salarial i la facturació empresarial.
diccions objectives entre les distintes classes part de les classes mitjanes només compta de la mateixa filosofia. També és vol ignorar La imposició d’aquests dogmes i altres
socials. Conceptes com dèficit, deute, im- amb una cobertura parcial. Perquè, és clar, que valors com l’esperit d’iniciativa, el risc, de semblants pot suposar una amenaça greu
post, atur o salari els nous profetes neolibe- que succeiria, per exemple a Catalunya, la meritocràcia o la dedicació son propis per a la prosperitat col·lectiva, el sistema de
rals els utilitzen advertint que o s’aborden amb els tractaments oncològics o cardiovas- de la gestió privada i cal felicitar als qui els llibertats civils i l’accés universal a l’estat del
des del seu pragmatisme acadèmic apa- culars si la sanitat pública no els cobrís uni- practiquen, certament, però també ho són benestar que ha caracteritzat l’Europa del
rentment desideologitzat o s’esdevindrà la versalment i amb uns nivells de qualitat més la cobdícia, l’especulació, la concertació de darrer terç del segle XX. El món que els nos-
catàstrofe. Com que s’han arrogat en exclu- que acceptables? Doncs que previsiblement preus o la maquinació fraudulenta, com s’ha tres pares i avis van aixecar perilla de debò i
siva la representació de la racionalitat i del sorgirien uns centres d’elit que dins d’un demostrat reiteradament. D’altra banda, si potser la gran utopia del primer terç del se-
sentit comú, la resta només pot assentir-hi mercat tan competitiu com és el sanitari, ja bé algunes inversions públiques han estat gle XXI consisteixi en preservar-lo, fugint de
dòcilment si no vol ser acusada de posar-ho que ens hi va la vida, acapararien els millors molt desencertades han estat les inversions la nostàlgia però sense renunciar a la pròpia
tot en perill. especialistes però amb uns preus astronò- privades, sobretot en actius immobiliaris, les memòria.
plantar cara a l’intrusisme professional
joan h. simó i burgués / prEsidEnt dE coEll - prEsidEnt dE cambra dE comErç dE llEida
L’actual crisi econòmica, que ha registrat cobren el subsidi d’atur. A més, tot i que en jectiu vetllar pels drets i interessos dels associ- Ara bé, en aquesta lluita per eradicar l’
les cotes d’atur més altes que es recorden, no el sector de la rehabilitació es va aconseguir ats, preveu endegar una campanya per posar intrusisme laboral i reivindicar la professio-
fa altra cosa que donar ales a l’ intrusisme pro- aprovar un tipus reduït d’IVA, la mesura no fre a l’ intrusisme laboral que els nostres gre- nalitat i la seguretat, cal la implicació de l’Ad-
fessional. Entre les mesures per combatre la està ajudant gaire a minvar aquesta mala pra- mis estan detectant de forma creixent en els ministració (especialment dels ajuntaments),
recessió, precisament, un dels punts que vol xis, perquè, d’una banda, es demanen molts darrers mesos. Ara més que mai cal conscien- dels agents socials, de les institucions, de l’em-
aplicar el govern estatal és el de fer aflorar requisits per poder- se aplicar la reducció i, de ciar els particulars de la necessitat de contrac- presariat i del conjunt de la nostra societat.
l’economia submergida. Seria molt positiu, ja l’altra, la pujada del tipus impositiu i la crisi tar empreses i autònoms legalment constituïts Per tot plegat demanem que es posi fil a
que implica una competència deslleial molt han fet que molta gent no vulgui ni tan sols per tal d’assegurar-se que les obres i serveis l’agulla per no seguir perjudicant autònoms
negativa per a tots els sectors d’activitat, espe- pagar el 8% d’IVA. Però si hi ha un col·lectiu que es realitzen es fan amb totes les garanties i microempreses, que d’altra banda, és el col-
cialment per a les microempreses, moltes de especialment tocat per la xacra de l’intrusisme i per part de professionals solvents que com- lectiu més desemparat davant d’aquesta situ-
les quals s’han vist abocades a tancar. aquest és el dels autònoms, molts dels quals pleixen amb les seves obligacions en matèria ació i el que suporta la majoria del cost social
El problema de l’economia submergida és s’han donat de baixa com a tals per seguir tre- tributària, assegurances socials i seguretat la- per tirar endavant el país. Totes les mesures
que s’ha arribat a veure amb normalitat i hi ha ballant a l’economia submergida. boral. En última instància, són els ciutadans efectives que es proposin per plantar cara a
àmbits on aquesta competència deslleial es fa Així les coses, des de COELL estem sumant els més perjudicats a l’hora d’agafar persones l’ intrusisme seran benvingudes. Des de CO-
especialment visible i perjudica la viabilitat de esforços per tal d’eradicar aquest llast i frenar no qualificades, especialment si es produeix ELL seguirem apostant per la qualitat de les
les empreses que juguen net. Tal és el cas del l’avenç de l’economia submergida que a ho- alguna incidència en el desenvolupament de nostres empreses davant el risc que suposa l’
sector de la construcció i, més concretament, res d’ara representa 3.025 milions € a Lleida la tasca encomanada. intrusisme i l’economia submergida. És hora
de les empreses de petites obres de rehabili- (el 26,8% del PIB submergit a les comarques Des de COELL denunciarem tots els casos que tots plegats tornem a saber apreciar el
tació, que ja fa molt de temps que denuncien lleidatanes), segons un informe elaborat pels que arribin al nostre coneixement en defensa valor de la feina ben feta i que recuperem la
que hi ha moltes persones exercint aquesta ac- Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha). dels drets dels sectors d’activitat que repre- confiança en els professionals exigint el millor
tivitat en negre, fins i tot persones que alhora Així doncs, COELL, en tant que té per ob- sentem i, en especial, dels nostres agremiats. servei.
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la nostra secció de tribuna. l´opinió del bondia es reflecteix a través de la seva editorial.
El Grup bondia es reserva el dret de publicar els articles a l’edició del diari digital bondia (www.bondia.cat).
Directori
dipòsit legal l-61-2006
control dE pGd
edita Bondia Lleida S.L. President Jaume Ramon i Solé, direCtor Josep Ramon Ribé, CaP de redaCCió Albert Guerrero,
issn 1886 - 6883
redaCCió Marian Ollé, dissenY i maquetaCió Xavi Pijuan, Lupe Ribot, direCtor ComerCial Carles Jiménez,
administraCió Arancha Pajuelo. Coordinadora bondia.Cat Lourdes Cardona.
Carrer Vila Antònia, 6, 25007. Lleida. Telèfon: 973 260 065. Fax: 973 261 067. Correu electrònic: info@bondia.cat Web: http://www.bondia.cat/

6. 6 propostes dimarts 7 de febrer de 2012
alternatives culturals cinema. programació i horaris
està preparant una sortida a Saragossa primera edició de les obres premiades.  Cinema LAUREN C/ Pere Cabrera, 6-8 - Tel.: 973 20 54 48 - www.laurenfilm.es
PROJECCIONS que inclou esmorzar i demostració pu- katmandú: un espejo en el cielo SALA 1 De dv a dj: 18.30, 20.30, 22.30; golfa dv ds: 00.30
XXIII Cicle de Projeccions Jordi blicitària, dinar i seguidament visita de la XVI Concurs de Cartells de Mo- sherlock holmes SALA 1 De div a dij: 16.10
Plaça d’Espanya, el barri antic, la Plaça de ros i Cristians the collector SALA 2 De div a dij: 16.45, 18.45, 20.45, 22.30; golfa
Guivernau les Catedrals, la Muralla, el Pont de Pedra, div. diss: 00.30
Centre Excursionista de Lleida. C/ Més informació i bases: www.mic-
la Llotja, la Seu, l’Ajuntament i la basílica moneyball SALA 3 De dv a dj: 16.45, 19.15, 22.00; golfa dv ds: 00.25
Comerç, 25. del Pilar, per al dissabte 11 de febrer. lleida.org
L’Associació de la Festa de Moros i Cristi- underworld: el despertar SALA 4 De div a dij: 16.30, 18.30, 20.30, 22.20; golfa
20.30 hores. ans de Lleida convoca el XVI Concurs de
div. diss: 00.20
Josep M. Castellví ens presenta Els ras- VISITES GUIADES bajo amenaza SALA 5 De div a dij: 20.45, 22.30; golfa div. diss: 00.15
Cartells per escollir la imatge de la Festa
tres del Tethys. Amb aquest documental es 2012. El Concurs, obert a tothom, tindrà jack y su gemela SALA 5 De div a dij: 16.30, 18.40
mostra l’entorn de la cruïlla entre el Pallars Visites al Castell de Gardeny SALA 6 De div a dij: 16.15, 18.15, 20.20, 22.20; golfa
un premi únic de 800 euros pel guanyador the artist
i l’Alt Urgell, i inclou l’exploració de la Més informació: Turisme de Lleida: C/ div. diss: 00.20
i el termini de presentació d’obres serà el
Font Bordonera (a la zona d’Organyà) i els Major 31, bis - 902 250 050 9 de març d’aquest any. Les obres han de los muppets SALA 7 De div a dij: 16.15, 18.15, 20.30, 22.30; golfa
camins que pren l’aigua per alliberar-se de Tots els dissabtes i diumenges a les 10.00, div. diss: 00.30
lliurar-se a la Floristeria Bambú (C/ Ca- SALA 8 De div a dij: 16.40, 18.30, 20.30, 22.20; golfa
la muntanya. 12.00 i 16.00 hores, s’ofereixen visites gui- vallers, 20). El tema és la Festa de Moros
promoción fantasma
ades al Castell Templer de Gardeny per a div. diss: 00.20
i Cristians i el text que ha d’incloure és: j. edgar SALA 9 De div a dij: 19.15, 22.10
CONFERÈNCIES grups de màxim 20 persones i sense reser-
va prèvia.
Festa de Moros i Cristians. Lleida, 19 i 20 de
millennium SALA 9 De div a dij: 16.10
maig de 2012.
Les herbes remeieres albert nobbs SALA 10 De div a dij: 16.10, 18.15
Biblioteca de Mollerussa. Visites guiades al Dipòsit de Concurs de cartells de les Festes el monje SALA 10 De div a dij: 20.20, 22.15; golfa div. diss: 00.15
16.00 hores. l’Aigua de la Tardor  Cinema RAMBLA C/ Anselm Clavé, 11 - Tel.: 973 23 27 26
Aquesta tarda tindrà lloc una xerrada so- Més informació: 973 21 19 92. SALA 2 De div. a dij: 16.15, 18.20
bre les herbes remeieres i tast d’infusions. Informació: www.paeria.cat/imac silencio en la nieve
Cada segon dissabte de mes, el Dipòsit de SALA 2 De div. a dij: 20.25, 22.15
l’Aigua de Lleida ofereix visites guiades
Lliurament d’originals: del 25 de eva
Com percebem el món juny al 2 de juliol de 2012 a la seu criadas y señoras SALA 3 De div. a dij: 16.30, 19.00, 21.30
prèvia inscripció.
CaixaForum de Lleida. Avinguda de la Regidoria de Cultura a Lleida: la chispa de la vida SALA 4 De div. a dij: 17.00
Blondel, 3. Castells i astronomia avinguda Blondel, 54, 25002 Lleida millenium SALA 4 De div. a dij: 18.50, 21.40
19.00 hores. Més informació: info@castellsde- (de 09.00 a 14.00 hores) o per correu  Cinema PRINCIPAL Pl/ Paeria, 8 - Tel.: 902 17 09 38
El cicle Com percebem el món. Una explo- lleida.com - www.castellsdelleida. electrònic a l’adreça: festes@paeria. el talp De div. a dij.: 16.35, 19.00, 21.25
ració de la ment i dels sentits, analitzarà la com cat  Cinema JCA ALPICAT C/ K. Pla parcial 2 del Pla de Montsó. Alpicat - Tel.: 973 70 63 50
ment humana com una funció del cervell El Montsec i la Vall d’Àger constitueixen L’Ajuntament ha obert la convocatòria the muppets De div. a dij: 17.40, 19.35, 21.30; sessió espe.
i la consciència com un estat de la ment. una zona que rep el nom de “Forat negre pel concurs de cartells de les festes de diss. i diu: 15.45, sessió especial diu: 11.45,
Dissenyat i impartit per Ignacio Morgado, de Catalunya” perquè és l’indret amb la Tardor. Els originals s’han de lliurar 13.45; golfa div i diss: 23.25
catedràtic de psicologia (INC-UAB). menor contaminació lumínica de tot el en format CD i han de tenir com a tema j. edgar De dv a dj: 17.15, 19.45, 22.15; esp diu: 12.05, 14.45
territori. Això fa que sigui el millor lloc genèric les Festes de la Tardor. A més, ha albert nobbs De div. a dij: 17.50, 20.00, 22.05; sessió espe.
MÚSICA per a l’observació dels astres. Visitant el de constar-hi el text següent: FESTES DE diss. i diu: 15.40, sessió especial diu: 11.50;
golfa div i diss: 00.15
Centre d’Observació de l’Univers (COU) LA TARDOR DE LLEIDA. Sant Miquel, del
La música en viu i en directe es descobrirà l’apassionant món de l’astro- 28 al 30 de setembre de 2012. S’estableix un los descendientes De div. a dij: 15.50, 16.50, 18.00, 19.00, 20.10,
Sala Ellington de l’Intèrpret de Lleida. nomia, gaudint del plaer de contemplar únic premi de 1.500€ (sobre aquest import 21.10, 22.20; especial diu: 11.30, 12.30, 13.40,
C/ Sangenís Bertran, 11, baixos. el cel i descobrir l’Univers i el Cosmos, s’efectuaran les deduccions que legalment
14.40; golfa div. diss: 23.20, 00.30
moneyball. rompiendo las reglas De div. a dij: 16.45, 18.20
20.00 hores. familiaritzant-se amb els objectes que s’hi o reglamentària pertoqui). Tots els car-
mouen; conèixer el passat de la Terra i els tells presentats es mostraran a l’espai web bajo amenaza De dv a dj: 19.10, 20.50, 22.30; golfa dv ds: 00.10
La XV Setmana Musical de l’escola de mú-
sica l’Intèrpret ofereix el concert de violí esdeveniments que hi van tenir lloc en www.paeria.cat/imac i els 10 finalistes s’ex- alvin y las ardillas 3 Diss: 16.25, 18.05; diu: 12.00, 16.25, 18.05
d’Oriol Sanya. èpoques passades. Es farà una visita gui- posen del maig del 2012 al maig del 2013 atraco por duplicado Div. i de dill. a dij: 16.25, 18.05, 19.45, 21.25;
ada al Centre d’Observació de l’Univers i a la sala Alfred Perenya de la Regidoria de diss i diu: 19.45, 21.25; golfa div. diss: 23.10
visita guiada a un castell de la zona. Cultura. katmandu. un espejo al cielo De div. a dij: 16.25, 18.30, 20.25, 22.20; especial
EXPOSICIONS diu: 12.00, 14.30; golfa div. diss: 00.15
Visita a la Seu Vella de Lleida Transdibuix 2012 misión imposible iv De div. a dij: 17.00; especial diu: 11.50
Alfonso Zapico, l’art de la narració
Més informació i inscripcions: 973 Més informació i bases: www.trans- millenium De div. a dij: 19.25, 22.10
gràfica De div. a dij: 17.00, 18.50, 20.40, 22.30; especial
23 06 53. segre.org the artist
Biblioteca d’Alguaire. diu: 11.50, 15.10; golfa div. diss: 00.20
El centre acull l’exposició Alfonso Zapico, El Turó de la Seu Vella de Lleida ofereix Tot i que la Transsegre no se celebrarà fins De div. a dij: 16.15, 18.15, 20.15, 22.10; sessió
visites guiades amb reserva prèvia. A més, a l’estiu, ja està obert el termini per pre- jack y su gemela
l’art de la narració gràfica. La mostra està especial diu: 12.10, 14.10; golfa div i diss: 00.10
formada per 22 obres dels tres àlbums pu- els caps de setmana s’ofereix un recorre- sentar els dibuixos i dissenys originals promoción fantasma De div. a dij: 16.40, 18.30, 20.20, 22.05; sessió
blicats per Zapico Cafè Budapest, La guerra gut per la catedral, tot descobrint els es- que s’escolliran per al cartell anunciador especial diu: 11.45, 15.00; golfa div i diss: 23.50
del profesor Bettenev i Dublinés. pais des del punt de vista arquitectònic, de la Transsegre 2012. Pot participar tot- underworld 4: el despertar (3d) De dv a dj: 16.35, 20.45, 22.30; golfa dv, ds: 00.15
artístic i funcional tant en català com en hom, sense cap limitació d’edat. Es poden underworld 4: el despertar De div. a dij: 16.00, 17.40, 19.35, 21.20; sessió
Energy castellà i sense mínim de persones. presentar els originals a l’Ajuntament de especial diu: 11.40, 14.20; golfa div i diss: 23.10
Centre de cultura Contemporània de Balaguer, a la seu de l’Impic o al local de la floquet de neu De div. a dij: 16.45, 18.20; sessió especial diu:
Visita pel Museu Roda Roda Transsegre fins el 15 de febrer. A més, tam- 11.35, 15.05
Pardinyes. Més informació i inscripcions: 973 bé es poden enviar per correu electrònic a sherlock holmes 2 De div. a dij: 20.00, 22.20; golfa div i diss: 00.35
Xavier Serrano exposa Energy, una obra transsegre@transsegre.org De dv a dj: 16.05, 18.00, 19.50; esp diu: 11.50, 14.00
amb peces realitzades digitals realitzades 21 26 35. la dama de hierro
amb ordinador. Segons l’autor, l’energia El Museu de l’Automoció de Lleida Roda drive De div. a dij: 21.45; golfa div i diss: 23.40
Roda ofereix, cada quart dissabte de mes Premi Ramon Roca Boncompte  Cinema FUNATIC C/ Pi i Margall, 26 - Tel.: 902 12 59 02. - www.funatic.es
d’aquestes obres és la conseqüència de les
emocions i dels sentiments que vivim en visites guiades per les seves instal·lacions. d’Estudis de Gestió Cultural catalunya über alles! (1e) SALA 1 De div. a dij: 16.15
diferents moments vitals i en el seu flux El Roda Roda–Museu de l’Automoció de Més informació i bases: http://www.
Lleida presenta una extensa col·lecció de nader y simin. una separación SALA 1 De div. a dij: 18.00, 22.15
transformat i expressat en formes i colors. firatarrega.cat/ca/activitats/premis el havre SALA 1 De div. a dij: 20.15
cotxes, motocicletes, motors i reproduc- Fins a l’1 d’abril (data de tancament del
cions a escala que ens conviden a fer un la dama de hierro SALA 2 De div. a dij: 16.00, 18.00, 19.50
Olis i acrílics de Joan C. Ferrer termini de recepció), els interessats a par-
SALA 1 De div. a dij: 22.15
viatge pel món de la indústria de l’auto- ticipar en el Premi Internacional Ramon la dama de hierro (vos)
Sala Manolo Calpe de la Fecoll. C/ mòbil a través de la història. SALA 3 De div. a dij: 16.30, 19.30
Roca Boncompte d’Estudis de Gestió arrugas
Obradors, 2. Lleida. sunrise / sunset (vos) SALA 3 De div. a dij: 21.00
El jove artista lleidatà Joan Carles Ferrer Cultural poden enviar els seus treballs de
Ruta de les Bruixes del Lluçanès recerca i investigació cultural en un docu- chico & rita SALA 3 De div. a dij: 18.00, 22.15
exposa els seus olis i acrílics. Un total de Més informació i inscripcions: info@
quinze quadres presenten pintures carre- ment adjunt en format PDF a la següent  Cinemes URGELL C/ Navarra, 7. Mollerussa - Tel.: 973 60 03 13. www.circusa.com
gades de color i simbolismes incorporant castellsdelleida.com - www.cas- adreça: lafiraencurs@firatarrega.com Aques- los descendientes SALA 1 Dv: 22.30; ds: 20.15, 22.45; diu: 16.00, 18.10,
figures en moviment. tellsdelleida.com - Consorci del Llu- ta és la segona edició del premi, dotat amb 20.20; dl: 22.15
çanès - 93 888 00 50. 6.000 euros per al treball guanyador. jack y su gemela SALA 2 Dv: 22.30; ds: 18.10, 22.45, diu: 16.10, 20.30;
Castells de Lleida ens ofereix l’oportunitat dl: 22.15
EXCURSIONS de gaudir d’un recorregut pels diferents Concurs de Cartells del XXXIII j. edgar SALA 2 Diss: 20.10; diu: 18.00
Excursionisme a Moià escenaris de bruixeria del Lluçanès: La Aplec del Caragol the collector SALA 3 Div: 22.30; diss: 20.20; diu: 16.20, 20.20
Més informació i inscripcions: www. Roca de Pena (al municipi d’Alpens), els Informació i bases: www.aplec.org una boda de muerte SALA 3 Diss: 18.20, 22.45; diu: 18.20; dill: 22.15
ateneulleida.cat/seccions/excursio- Gorgs de les Heures (a la Riera de Merlès), La Federació de Colles de l’Aplec del Ca-  Cinemes MAJÈSTIC Av. Catalunya, 54. Tàrrega - Tel.: 973 31 07 30. www.circusa.com
nisme i inscripcions Roc Foradat (a Prats del Lluçanès), Serrat ragol de Lleida (Fecoll) convoca el Con- j. edgar SALA 1 Div: 22.30; diss: 20.15, 22.45; diu: 18.00, 20.30;
L’Ateneu Popular de Ponent està organit- de les Forques (a Sant Feliu Sasserra) i el curs de Cartells de l’Aplec del Caragol dill: 22.15
Gorg Negre (a Sant Martí de Sobremunt). 2012 que té una dotació de 1033 euros en la hora más oscura SALA 1 Diu: 16.15
zant una sortida d’un dia en que es visita-
rà el Museu Casa Natal Rafel Casanova, el homenatge a la trenta-tresena edició de la la voz dormida SALA 2 Div: 22.30; diss: 20.15; diu: 20.15
monestir de Santa Maria de l’Estany i les CONCURSOS coneguda festa gastronòmica lleidatana
que se celebrarà enguany. El originals po-
la hora más oscura SALA 2 Diss: 18.30; diu: 18.15
coves del Toll, a Moià. Aquesta excursió se 20è Certamen Literari Cartes de la dama de hierro (vose) SALA 2 Diss: 22.30; diu: 16.15; dill: 22.15
celebrarà el dissabte 3 de març. den presentar-se a la seu de la Fecoll (C/
Desamor Obradors, 2) fins al proper 19 de març de  Cinema CASAL C/ Hospital, s/n. Cervera - Tel.: 973 53 22 64. www.circusa.com
Més informació i bases: cartesdesa- 2012 a les 19.00 hores. L’obra ha d’incloure el topo Div; diss: 22.15; diu: 19.30
Romànic palentí
mor.blogspot.com el text: XXXIII Aplec del Caragol, Lleida 25, la gran aventura de winter Diss: 19.15; diu: 17.30
Més informació i inscripcions: www. 26 i 27 de maig de 2012.
ateneulleida.cat/seccions/excursio- L’Organització de Veïns de Pardinyes  Cinema PLANELL C/ Lleida, 2. Linyola - Tel.: 973 57 51 88. www.circusa.com
(Lleida), ORVEPARD, mitjançant la seva atraco por duplicado Diss: 22.00; diu: 18.45
nisme i inscripcions
Comissió de Cultura i el Centre de Cultura
Excursió pel túnel de Montclar
L’Ateneu Popular de Ponent està organit- happy feet 2 Diu: 17.00
Contemporània de Pardinyes, convoca el Més informació: info@castellsde-
zant una excursió pel romànic palentí. Es lleida.com - www.castellsdelleida.  Cinema PARÍS C/ Ctra. de Torà, 28. Solsona - Tel.: 973 48 02 77. www.circusa.com
20è Certamen Literari Cartes de Desamor.
tracta de la repetició de l’excursió que es millennium. els homes que no estimaven... Dv, ds, dill: 22.15; diu: 17.15, 20.00
va realitzar al setembre i que va tenir molt
Les obres s’adreçaran a Comissió de Cul- com
tura d’ORVEPARD (C/ Sant Pere Claver, 1. Comencen les excursions al túnel de  Cinema EL CASAL C/Major, 36. Almacelles - Tel.: 973 74 23 45. www.circusa.com
èxit. Del dissabte 28 d’abril al dimarts 1 de
25005 Lleida), indicant en el sobre 20è Cer- Montclar. Una excursió diferent, una noche de fin de año Diss: 22.00; diu: 20.00
maig.
tamen Literari de Cartes de desamor. Les experiència impactant, doncs bona part arthur christmas: operació regal Diu: 17.00
Sortida a Saragossa obres es poden presentar personalment o del recorregut es fa per dins del túnel,  Cinema ARMENGOL Plaça Ramon Folch, 17. Bellpuig. www.circusa.com
per correu postal (no per via electrònica). que en el seu temps, va ésser una de
Les inscripcions es poden fer fins al 8 El termini de presentació dels originals es les obres d’enginyeria més importants el rey león Diss: 18.15
de febrer al telèfon: 605 80 01 80. tancarà el 31 de març de 2012. L’import d’Europa per la seva llargària, enverga- la conspiració Diss: 22.30; diu: 19.30; dill: 22.15
Més informació: www.guissona.cat del premi serà de 600 € per a cada una de dura i per l’esforç humà que representà  Cinema CASAL C/Baixada Mercadal, 9. Agramunt - Tel.: 973 39 00 64. www.circusa.com
L’Associació de Dones Nèvia de Guissona les dues i correspon als drets d’autor de la (6.000 persones empleades). criadas y señoras Diss: 22.30, diu: 19.30; dill: 22.15
Entra a BONDIA vols informar-te de més actes culturals, www.bondia.cat
si cat floquet de neu Diu: 17.00

7. dimarts 7 dE fEbrEr dE 2012 LLeida 7
L’estació de La bordeta arriba aLs -7,8 graus durant eL 2011
La ciutat registra la
paeria
temperatura més baixa
de l’onada de fred
L’Hospital Arnau de Vilanova atén, durant el matí, una
vintena de persones per caigudes com a conseqüència del gel
redacció gistraven cinc graus negatius. sabte a diumenge 110 perso-
lleida
Això va provocar l’aparició de nes, esdevenint la nit d’aquesta
La ciutat de Lleida va registrar plaques de gel. Així, l’hospital temporada amb més demanda.
ahir a la matinada la tempera- Arnau de Vilanova va atendre En canvi, a la matinada de diu-
tura més baixa a la capital del una vintena de persones per menge a dilluns, van ser 96 les
Segrià des de l’inicia de l’onada caigudes, com a conseqüència persones ateses. La Paeria ofe-
down Lleida va rebre un guardó per un vídeo sobre el reciclatge
de fred. Així, l’estació del Ser- del gel reix a aquestes persones passar
vei Meteorològic de Catalunya
i situada al barri de la Borde- rècord deL pLa igLú
la nit en una pensió.
Per altra banda, una desena La recollida selectiva
ta va registra una temperatura
de -7,8 graus. A més, a prime-
Per altra banda, el Pla Iglú,
d’acolliment a persones sense
de cotxes van quedar atrapats
per la neu a Es Bordes (N-230) i s’incrementa un 5,2%
ra hora del matí encara es re- llar, va atendre la nit de dis- Pont de Bar (N-260). redacció sidus per habitant es manté
lleida
en 1,15 quilos per habitant i
La recollida selectiva a la ciu- dia. Al 2011 va continuar la
portava 150 poLLastres en una furgoneta sense refrigeració tat de Lleida va augmentar un tendència a la disminució del
5,2% al 2011, segons va expli- paper, l’estabilització del vi-
denunciat per un transport fraudulent car ahir la Paeria. En aquest
sentit, cal destacar, a més, que
dre i l’augment de la matèria
orgànica i dels envasos.
redacció des de Tarragona 150 pollas- responsable de l’establiment en els darrers 4 anys la recolli- Per altra banda, la Paeria
lleida
tres en una furgoneta sense d’alimentació de la capital del da selectiva ha anat augmen- va lliurar un guardó a Down
La Guàrdia Urbana ha denun- refrigeració. La Guàrdia Ur- Segrià on anaven destinats els tant des del 16,7% fins al prop Lleida per un vídeo sobre el
ciat un transportista per portar bana també ha aixecat acta al animals. del 26%. La producció de re- reciclatge (foto).
en una hora diputació
per impagaments
vaga indefinida Quatre falses ajut de 229.000
de treballadors alarmes per euros a 29
de ‘La mañana’ fuites de gas
ajuntaments per
redacció
lleida
redacció
lleida als consultoris
Una vintena de treballadors Els Bombers de la Genera- mèdics
del diari La Mañana van ini- litat van haver de fer ahir redacció
ciar ahir una vaga indefinida quatre sortides després lleida
per denunciar que els seus de rebre trucades que
La Junta de Govern de la Di-
propietaris, els germans alertaven de possibles
putació de Lleida va aprovar
Dalmau, els deuen sis nòmi- fuites de gas a la Zona
ahir l’atorgament de la segona
nes. També hi van participar Alta i a Rambla Aragó. En
convocatòria de subvencions
alguns dels treballadors aco- tots els casos, es tractava
als ajuntaments de la demarca-
miadats recentment. Imatge de la protesta, que es va fer davant de les instal∙lacions de falses alarmes.
ció de Lleida que es van acollir
a la convocatòria d’ajuts per al
funcionament i administració
urbanisme és una maLaLtia infLamatòria de La coLumna vertebraL dels consultoris mèdics locals
durant l’anualitat 2011.
el pp vol saber
quin és l’estoc el santa maria assessora ja La quantitat total que està
prevista atorgar ascendeix a un
de pisos socials
protegits 75 pacients amb espondilitis total de 229.213,18 euros repar-
tits entre les 29 peticions d’ens
locals Mitjançant aquesta se-
redacció redacció El centre hospitalari va presen- els primers vuit mesos de fun- gona convocatòria, s’han pogut
lleida lleida
tar ahir aquesta iniciativa en el cionament de l’escola, durant beneficiar els ajuntaments que
El grup municipal del PP L’Escola d’Espondilitis de marc d’una sessió informativa els quals s’hi han inscrit al vol- no es van acollir a la primera
a la Paeria preguntarà l’Hospital de Santa Maria as- organitzada sobre aquesta ma- tant de 75 pacients, dels prop convocatòria de la línia d’ajuts.
en la propera Comissió sessora 75 pacients en els seus laltia a l’Aula Magna de la Fa- de 250 malalts d’espondilitis
d’Urbanisme per l’estoc primers mesos de funciona- cultat de Medicina de la UdL. que actualment es tracten”. 1,5 miLions en totaL
d’habitatge protegit que ment. L’espondilitis enquilo- Tot i que en l’actualitat no es Els malalts combinen el tracta- En total, aquesta línia d’ajuts
hi ha a la ciutat. El por- sant és una malaltia inflamatò- disposa de cap tractament cu- ment farmacològic amb sessi- de la Diputació de Lleida ha
taveu del PP a la Paeria, ria de la columna vertebral i les ratiu, els reumatòlegs aconse- ons de fisioteràpia i exercicis. atorgat, entre la primera i la
Joan Vilella, va dir que articulacions que pot afectar al llen fer el diagnòstic com abans L’objectiu del tractament és la segona convocatòria, un total
“volem saber el que es voltant d’1 o 2 de cada 1.000 millor. El cap de la Unitat de remissió de la malaltia i, en el d’1,55 milions d’euros distri-
destinarà enguany a ha- habitants i que es manifesta Reumatologia, Lluis Roselló, seu defecte, reduir el dolor i la buïts entre 180 peticions d’ens
bitatge social”. entre els 15 i els 30 anys. va valorar “molt positivament rigidesa. locals.