Llengua i literatura valenciana 1r eso alumno

Ets lliure de:
Compartir : copiï i redistribueixi el material en
qualsevol mitjà o format
Adapt - remescla, transforma i construeix
sobre el material
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-
sa/3.0/

1. Criteris d’avaluació de l’assignatura.
És molt important que l'alumnat i les famílies tinga molt clar aquest apartat,
fonamentalment per dues raons: primera, conéixer com i què es va avaluar; i
segon, evitar sorpreses a posteriori.
L'avaluació d'aquesta assignatura, és una avaluació continuada. L’avaluació
continuada suposa valorar el procés d’aprenentatge de l’estudiant a partir del
seguiment del treball que fa i dels aprenentatges que incorpora, de manera que
es puguin introduir immediatament les modificacions necessàries per millorar
tant el procés com els resultats. Alhora també cal insistir en la dimensió
formativa que té el procés d’avaluació si s’acompanya d’un feed-back adient,
que pot venir donat pel professorat però on també poden tenir cabuda
experiències d’autoavaluació o d’avaluació entre iguals.
En el procés d’avaluació continuada (AC) els instruments que s’empren són
l’observació sistemàtica, l’anàlisi de les produccions de l’alumnat i les proves
específiques d’aprofitament.
Cada unitat té la seva pròpia avaluació i qualificació, la nota que s’obtindrà en
cada unitat serà mitjançant la suma dels següents percentatges:
• Prova d’Avaluació Continuada: 40% (55% en el cas de unitats, que no
s’avalua llibre de lectura)
• Llibre de lectura obligatòria: 15%
• Treball diari a classe: 10%
• El ús de la llengua: 10%
• L’actitud: 10%
• Prova de síntesis o Examen de la unitat: 15% (només per la prova de
síntesis)
Prova d’Avaluació Continuada (PAC):
A l’inici de cada unitat, el docent lliurar als alumnes un dossier (PAC) que els
alumnes han de tornar en un data determinada, que serà sempre abans de la
finalització de la unitat. La PAC, es un treball que s’ha de realitzar a casa, on
l’alumne ha de resoldre una sèrie de qüestions teòriques i/o pràctiques sobre els
continguts de la unitat.
Llibre de Lectura obligatòria:
Realització d’una prova (oral o escrita) o d’un treball corresponent a la lectura
obligatòria establerta a cadascun dels trimestres. L’alumne/a, segons data
acordada, haurà de respondre oralment o per escrit a les qüestions que li
formularà el/la professor/a per tal de determinar-ne el grau de comprensió,
així com la capacitat comunicativa de l’alumne/a. En cas que l’alumne/a no superi

la prova (sempre que el/la professor/a ho consideri convenient) podrà realitzar
una recuperació, tot seguint les indicacions del professor/a.
IMPORTANT, el percentatge d’aquesta prova, es tindrà en compte en l’avaluació
de la unitat que correspongui, com no sempre, en cada unitat tindrà la prova de
llibre, el percentatge de la prova de llibre se suma a la PAC -serà del 55% en
lloc del 40%-.
Treball diari a classe:
Portar el quadern al dia, la realització de les activitats a classe són tasques
bàsiques que haurà de realitzar l’alumne/a per tal de poder aprovar la unitat.
En aquest apartat s’avaluarà les activitats de recerca de cada unitat. Els
instruments per l’avaluació de la recerca tindrà dos elements, una, l’avaluació
entre iguals, seran els alumnes els que avaluaran la presentació que farà cada
grup; i l’autoavaluació del grup. Aleshores, el percentatge d’aquest apartat serà
el següent:
• Treball diari a classe: 5%
• Recerca (5%):
o Avaluació entre iguals 2%
o Autoavaluació: 3%
El ús de la llengua:
A la classe de valencià, l'alumnat haurà de tenir una bona actitud lingüística i
fer del valencià la llengua vehicular.
L’actitud:
L’alumne/a haurà de tenir un comportament correcte a classe (no molestar,
realitzar els treballs que el/la professor/a determine, participar, etc.). Les
faltes d’assistència a classe no justificades o un comportament inadequat es
penalitzaran d’acord als fets i circumstàncies.
Ací els instruments que s’utilitzaran seran:
• Avaluació del docent: 5%
• Avaluació entre iguals: 3%
• Autoavaluació: 2%
Prova de síntesis o examen de la unitat:
Els alumnes que hagin obtingut com a mínim un 5 en tots els apartats
anteriorment mencionats, realitzaran una prova de síntesis. En canvi els alumnes
que tinguin una part o més suspeses, tindrà que fer l’examen de la unitat
obligatòriament. Important, la nota final de l’avaluació continuada, dels alumnes
que realitzen la prova de síntesis, serà la mitjà ponderada de tots els aspecte

mencionats mes la nota de la prova de síntesis. En el cas, de que l’alumne tingué
que realitzar l’examen, la nota final de l’AC de la unitat, serà l’obtinguda en
l’examen.
• La prova de síntesis: no es un examen tradicional, es a dir, en la prova
no avaluen els coneixement, ja que l’alumne/a ha demostrat durant
l’avaluació de la unitat que ha assolit els objectius mínims. Aleshores es
tracta d’una prova on els alumnes han d’explicar mitjançant preguntes
com a resol les qüestions plantejades durant la unitat, quines estratègies
han utilitza, etc..
• Examen d’unitat: és una prova composta per cinc o sis qüestions:
o 3 qüestions d’aspectes teòrics.
o 2 qüestions d’aspectes pràctics
o 1 qüestió sobre el llibre de lectura obligatòria, si en la unitat
s’avaluava el llibre de lectura.
Què nota es reflectirà en el butlletí de notes del trimestre?
Serà la mitja de les notes obtingudes en cada unitat avaluada en el trimestre
corresponent.
Quina serà la nota final de l’assignatura?
La nota final de l’assignatura serà la mitja de les notes obtingudes en cada
unitat. En el cas de que un alumne/a tingué una mitjà inferior a 5, tindrà que
presentar-se a la convocatòria extraordinària.
EXEMPLES:
Com tal vegada puga semblar una cosa enutjosa aquest sistema d'avaluació
exposarem una sèrie d'exemples perquè es puga entendre.
Exemple 1, AC d’una unitat que no s’avalua el llibre de lectura obligatòria
L’alumne/a ha obtingut les següents notes:
PAC 7,5 7,55 x 55 = 415,25
Llibre No avalua
Treball a classe 6,7 6,7 x 10 = 67
Ús de la llengua 5,5 5,5 x 10 = 55
L’actitud 9,5 9,5 x 10 = 95
Media ponderada 5 / 85 = 7,43632,2
Com aquest alumne/a ha supera l’AC, farà la prova de síntesis:
PAC 7,5 7,55 x 55 = 415,25
Llibre No avalua

Treball a classe 6,7 6,7 x 10 = 67
Ús de la llengua 5,5 5,5 x 10 = 55
L’actitud 9,5 9,5 x 10 = 95
Prova de síntesis 4,5 4,5 x 15 = 67,5
A les hores, la nota final de l’AC de la unitat serà 6,99
Exemple 2, AC d’una unitat que s’avalua el llibre de lectura obligatòria
L’alumne/a ha obtingut les següents notes:
PAC 4,5 4,5 x 40 = 180
Llibre 3,5 3,5 x 15 = 52,5
Treball a classe 5 5 x 10 = 50
Ús de la llengua 3,80 3,80 x 10 = 38
L’actitud 5 5 x 10 = 50
En aquest exemple l’alumne no ha superar l’AC, aleshores no fa la prova de
síntesis, i ha de fer obligatòriament l’examen final de la unitat.
IMPORTANT:
A tots els cursos de primer cicle d’’ESO es descomptarà 0,1 per faltes
d’ortografia, fins a un màxim d’un punt.
2. Continguts.
Unitat 0. Taller d’ortografia i vocabulari.
• 0.1. Les vocals obertes i la seva pronunciació. La família.
• 0.2. Les vocals àtones i interferències del castellà. Els aliments.
• 0.3. L’accentuació: agudes, planes i esdrúixoles. Accent diacrític.
Nadal
• 0.4. Essa sonora i essa sorda. Les festes populars.
• 0.5. Grafies que representen el so de la essa sorda. La població.
• 0.6. Apostrofació i excepcions. La contracció. Les falles.
• 0.7. Les lletres B/V. El relleu.
• 0.8. Oclusives finals: P, T, C, B, D, G. Les professions.
• 0.9. L’ortografia de g, j, tg i tj. Els mitjans de transport.
Recerca: El diccionari.
Unitat 1. Comprensió lectora.
• 1.1. Lectura 01 d’un fragment i anàlisis.

Recerca: La fitxa de lectura.
Unitat 2. Comunicació.
• 2.1. Els elements de la comunicació. El codi verbal i el codi no verbal.
• 2.2. Definició i diferències entre la comunicació oral i l’escrita.
Història de l’escriptura. Alfabet.
• 2.3. Tipologies textuals. Característiques principals.
• 2.4. Els textos instructius. Característiques.
• 2.5. Modalitats oracionals. Classes d’oracions.
• 2.6. Els textos narratius. Definició i estructura. El narrador/a.
• 2.7. Els textos descriptius.
• 2.8. Textos conversacionals. Tipus i característiques.
• 2.9. Els textos expositius: estructura i característiques.
Recerca: Internet, cercadors i procediments de recerca.
Unitat 3. Llengua i societat 1.
• 3.1. La variació lingüística: definició. Variació geogràfica i històrica.
• 3.2. Variació diastràtica i la variació diafàsica.
• 3.3. El plurilingüisme.
• 3.4. Els prejudicis lingüístics.
• 3.5. Sinonímia i antonímia.
Recerca: Buscar informació a Internet.
Unitat 4. Llengua i societat 2.
• 4.1. Barbarismes i vulgarismes.
• 4.2. Frases fetes.
• 4.3. La derivació. Lexemes i morfemes.
• 4.4. La composició. Ús del guionet.
Recerca: La lectura poètica.
Unitat 5. Gramàtica 1.
• 5.1. L’alfabet. Sons i grafies. Els dígrafs.
• 5.2. La síl·laba. Diftongs, triftongs i hiats. Separació sil·làbica.
• 5.3. Classes de paraules. Paraules variables i paraules invariables.
Recerca: Els mapes conceptuals.
Unitat 6. Gramàtica 2.

• 6.1. Nom, gènere i nombre.
• 6.2. L’adjectiu. Adjectius variables i invariables.
• 6.3. Els determinants i els pronoms.
Recerca: La fotografia.
Unitat 7 Gramàtica 3.
• 7.1. Conjugacions i formes verbals.
• 7.2. Els temps verbals. Indicatiu i subjuntiu.
• 7.3. Oració: subjecte i predicat. Concordança.
Recerca: El teatre.
Unitat 8. Literatura 1.
• 8.1. Textos literaris i no literaris. Identificació d’alguns dels clàssics
valencians.
• 8.2. Literatura infantil i juvenil: orígens, funcions i característiques.
• 8.3. Gèneres literaris. Narrativa, poesia, teatre i assaig.
Recerca: El cinema.
Unitat 9. Literatura 2.
• 9.1. Poesia. Elements formals: versos, ritme i rima.
• 9.2. Poesia. Elements retòrics.
• 9.3. La narració. La novel·la i el conte.
Recerca: Els còmics.
Unitat 10 Literatura 3.
• 10.1. La narració: espai i temps. Estil directe i estil indirecte.
• 10.2. El teatre.
• 10.3. L’assaig.
Recerca: El treball de recerca.
3. Programació
Primer quadrimestre: des de setembre fins a desembre
• Unitats: 0, 1, 2, 3 i 4
• Llibre de lectura obligatòria: “El misteri de la casa Folch”
• Proves de síntesis o exàmens: unitat 0, unitat 1, unitat 2 i unitat 3
Segon quadrimestre: des de gener fins a abril
• Unitats: 5, 6, 7 i 8

• Llibre de lectura obligatòria: “Les aventures d’Alicia en el País de les
Meravelles”
• Proves de síntesis o exàmens: unitat 4, unitat 5, unitat 6 i unitat 7.
Tercer quadrimestre: des de maig fins els primers dies juliol.
• Unitats: 9 i 10
• Llibre de lectura obligatòria: “Maleïda poma”
• Proves de síntesis o exàmens: unitat 8, unitat 9 i unitat 10
• Convocatòria extraordinària.
4. Material.
• Llibre de text: qualsevol llibre de text de llengua i literatura valenciana
de 1r d’ESO pot ser vàlid, de tota manera, recomanen: ESO 1 Valencià,
llengua i literatura; de l’editorial Anaya.
• Els tres llibres de lectura obligatòria.
o Primer trimestre: El misteri de la casa Folch, Ed. Bromera. ISBN:
9788490268629
o Segon trimestre: Les aventures d'Alícia al país de les meravelles,
Ed. Bromera. ISBN: 9788490267059
o Tercer trimestre: Maleïda poma!, Ed. Bromera. SBN:
9788498246421
• Quadern tipus A4 quadriculat amb marge a l’esquerra, per els apunts de
classe i els exercicis de classe.
• “Pendrive”
• Accés a Internet.
5. Objectius d’aquest curs.
Bloc 1: Escoltar i parlar.
BL1.1. Participar activament i respectuosament en conversacions, discussions i
deliberacions, especialment per a resoldre conflictes interpersonals, seguint
instruccions, demanant el torn de paraula, disculpant-se i responent a una disculpa,
etc., utilitzant el lèxic adequat al nivell educatiu i les estratègies d’interacció oral.
BL1.2. Participar en equips de treball per a aconseguir metes comunes assumint
diversos rols amb eficàcia i responsabilitat; donar suport a companys i companyes
demostrant empatia i reconeixent les seues aportacions, així com utilitzar el diàleg
igualitari per a resoldre conflictes i discrepàncies.
BL1.3. Interpretar textos orals i audiovisuals de gèneres, tipologies i registres
diferents, especialment conversacionals, narratius i descriptius propis dels àmbits
personal, acadèmic i social pròxims als interessos de l’alumnat, analitzant les
característiques formals i de contingut i els elements no verbals, utilitzant, seguint
models, les estratègies de comprensió oral adequades al text i al propòsit de
l’escolta.

BL1.4. Produir de forma oral, amb el suport de les TIC i l’ajuda del professor, textos
breus dels àmbits personal, acadèmic i social, de temes pròxims a l’alumne,
especialment de tipologia textual narrativa i descriptiva, utilitzant les estratègies
d’expressió oral i els elements no verbals adequats a la situació comunicativa i a
l’objectiu proposat, aplicant les propietats textuals i el lèxic adequat al nivell, per a
practicar aprenentatges lingüístics i estructurar el pensament.
BL1.5. Avaluar, amb l’ajuda del professorat, les produccions orals pròpies i dels
companys, atenent la quantitat, qualitat, rellevància, pertinència i claredat, i les
normes de prosòdia, per a progressar en la competència comunicativa oral.
BL1.6. Reconéixer els estudis i professions vinculats als coneixements del nivell
educatiu i identificar els coneixements, habilitats i competències que demanen per
a relacionar-les amb les seues fortaleses i preferències.
Bloc 2: Llegir i escriure.
BL2.1. Interpretar textos escrits en suports diversos, dels àmbits personal,
acadèmic i social, de tipologies diverses (especialment narratius i descriptius de
forma autònoma, instructius i expositius breus, relacionats amb l’activitat
acadèmica, amb l’ajuda del professorat i dels companys, i seqüències argumentatives
breus i senzilles), a través de l’anàlisi dels elements formals i de contingut propis
del nivell acadèmic, utilitzant les estratègies de comprensió lectora adequades al
text i a l’objectiu de la lectura, per a construir el significat global del text i per al
gaudi personal.
BL 2.2. Planificar i escriure, amb adequació, coherència, cohesió, correcció
ortogràfica, gramatical i lèxica del nivell educatiu, textos en suports diversos dels
àmbits personal, acadèmic i social, de diverses tipologies (especialment narratius i
descriptius, de forma autònoma i creativa, instructius i expositius breus relacionats
amb l’activitat acadèmica amb l’ajuda del professorat i dels companys, i
justificacions breus i senzilles), aplicant les estratègies del procés d’escriptura i
utilitzant un llenguatge no discriminatori.
BL2.3. Avaluar, amb ajuda de guies i del professorat, individualment i en equip, els
textos escrits propis o aliens, com a part del procés d’escriptura, identificant els
errors d’adequació, coherència, cohesió i correcció del nivell educatiu, i resolent els
dubtes de forma reflexiva i dialogada, amb l’ajuda de diccionaris impresos o digitals
i altres fonts de consulta.
BL 2.4. Resumir textos orals i escrits narratius i descriptius, seleccionant les
informacions essencials, generalitzant informacions relacionades i elaborant un text
coherent i cohesionat que no reproduïsca literalment parts del text original, amb la
finalitat d’informar del contingut dels textos altres persones.

BL2.5. Realitzar amb creativitat tasques o projectes de treball individuals o
col·lectius, amb ajuda de guies i models i la direcció del professorat, sobre temes
motivadors per a l’alumnat, seguint les fases del procés d’un projecte de treball, per
a obtindre un producte final original de caràcter narratiu o descriptiu, fent una
previsió de recursos i temps ajustada als objectius proposats; adaptar-lo a canvis i
imprevistos transformant les dificultats en possibilitats; avaluar amb ajuda de guies
el procés i el producte final, i comunicar de forma personal els resultats obtinguts.
Bloc 3: Coneixement de la llengua.
BL3.1. Identificar les distintes categories gramaticals que componen un enunciat,
establint la concordança gramatical entre estes, i classificar-les i reconéixer el
paper gramatical i semàntic que exercixen en el discurs, per a utilitzar-les amb
correcció en la comprensió i creació de textos narratius i descriptius.
BL3.2. Crear i revisar textos escrits aplicant correctament les normes
ortogràfiques de la llengua pròpies del nivell educatiu.
BL3.3. Identificar els distints procediments de creació del lèxic, propis del nivell
educatiu, distingint entre els morfològics i els préstecs d’altres llengües, per a
enriquir el vocabulari.
BL3.4. Explicar les relacions d’igualtat-semblança i d’oposició-contrarietat que
s’establixen entre les paraules per a captar el sentit global d’un text.
BL3.5. Identificar el subjecte, per mitjà de l’establiment de la concordança amb el
verb, i el predicat, així com els complements del verb adequats al nivell educatiu, per
a expressar-se i redactar textos narratius i descriptius amb major correcció i
propietat.
BL3.6. Reconéixer els elements de la comunicació que intervenen en textos narratius
i descriptius i justificar si complixen les propietats textuals, atenent principalment
la coherència, pròpies del nivell educatiu, per a, després d’un procés de reflexió,
realitzar un ús adequat de la llengua.
BL3.7. Reconéixer les diferents llengües que conformen la realitat plurilingüe
d’Espanya, explicar els seus trets característics i establir la distribució geogràfica
d’eixes llengües, per a enriquir-se i desenrotllar una actitud respectuosa cap a un
entorn plurilingüe i pluricultural.
Bloc 4: Educació literària.
BL4.1 Realitzar lectures d’obres literàries pròximes als seus gustos, triades
lliurement o a proposta del professor, en silenci, en veu alta o participant en
dramatitzacions i improvisacions de textos adequats al nivell, aplicant, si és el cas,
tècniques expressives i teatrals.

BL4.2 Elaborar un portfolio, amb una selecció de documents i creacions realitzats a
partir de lectures, literàries i no literàries, pròximes als interessos de l’alumnat, de
forma reflexiva i crítica.
BL4.3 Exposar, en suports diversos, orals i escrits, de forma guiada, les conclusions
crítiques i raonades, sobre les connexions entre la literatura, les arts i la ciència,
analitzant i comparant obres, personatges, temes i tòpics universals en creacions de
diferent naturalesa.
BL4.4 Analitzar, de forma guiada, un corpus de textos literaris, seleccionats entorn
d’un tema o tòpic comú, com a forma d’aproximació a la literatura, identificant els
trets essencials de l’època i les característiques del gènere i realitzant un comentari
de forma i contingut per a expressar raonadament les conclusions extretes, per
mitjà de la formulació d’opinions personals.
6. Convocatòria extraordinària.
Aquells/es alumnes que no hagen assolit els continguts mínims de l’assignatura i
que, per tant, no hagen obtingut la qualificació de suficient a final del curs
(juny), podran realitzar una sèrie de proves que els permetran poder recuperar
l’assignatura. Depenent dels resultats obtinguts per l´alumne/ a l’avaluació
ordinària, s´aplicaran els criteris següents:
• Alumnes amb una mitjà de 4, nomes realitzaran la recuperació de les
unitats que estan suspeses.
• Alumnes amb una mitjà inferior a 4, tindran que recuperar totes les
unitats.
L’examen final estarà compost per preguntes teòriques o pràctiques o inclús
preguntes relacionades amb els llibres de lectura obligatòria. L’examen tindrà
una pregunta per unitat, a excepció de la unitat 0, per tant, l’examen final
estarà compost per nou preguntes, on s’indicarà en cada pregunta a quina unitat
fa referencia, de tal manera, que els alumnes que només tenen que recuperar
alguna unitat, sàpien quines preguntes han de respondre.
Relació de documents per als alumnes i alumnes:
• 1eso_LVL_unitat_0

• PAC_LVL-1ESO_PAC_01 (unitat 0)

En aquesta unitat aprendràs:
• vocals obertes i tancades i la seva pronunciació
• regles d’accentuació
• essa sonora i essa sorda
• apostrofació i excepcions
• la contracció
• Ortografia de les lletres:
o b / v
o oclusives finals: P, T, C, B, D, G
o g, j, tg i tj
• vocabulari de:
o família
o aliments
o nadal
o festes
o població
o falles
o relleu
o professions
o mitjans de transport
• recerca: el diccionari
UNITAT 0 Taller d’ortografia i vocabulari
Tema 0.1. Les vocals obertes i la seva pronunciació. La família.
a) Les vocals obertes i la seva pronunciació.
Pronuncia els següents mots: febra, mel, rètol, més, cor, òbila, dolç i emoció
En el teu quadern copia la següent taula, i completa amb els mots anteriors
Oberta Tancada
e
o
Respon en el teu quadern a les següents qüestions:

Ara, entra en el següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=ooxI5xclsPs
escolta el vídeo. Després escriu en el teu quadern: 5 paraules amb la e oberta i 5
paraules amb la o oberta.
Punxa sobre el següent enllaç:
https://www.avl.gva.es/documents/35882/40728/Oral.pdf/97c04880-4477-
48b2-a314-00e626f43674
Una vegada llegit el document, escriu en el teu quadern les normes generals
pronuncia la e i la o obertes.
És important de tenir present que en tot cas, tant la E oberta com la O oberta es
troben exclusivament en posició tònica, mentre que la E i la O tancades poden
aparéixer indistintament tant en síl·labes tòniques com en síl·labes àtones.
Classifica les paraules segons que les vocals tòniques siguen obertes o tancades:
estora, projecte, boira, església, remor, escola, rebost, paper, comerç, fórmula,
sòlida, colza, esòfag, perpetu, ploure, encendre, premi, llaurador, experiència.
Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents i classifica’ls segons tinguen la
vocal tònica:
aquell, vel, consell, ciència, tela, sencer, paella, ceba, pèrdua, misteri, molèstia,
escletxa, accident, anhel, fel, contesta, finestra, banyera, ingenu, ullera, verd, cert,
fletxa, titella, hivern, merla, invent, correcta, mariner, museu.
Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents i classifica’ls segons siga oberta
o tancada:
senyor, bota, llençol, broma, redona, carxofa, vot, joia, ona, colla, nou, tocador, foca,
termòmetre, postres, vergonya, taronja, venedor, quiosc, genoll, poma, plora,
tampoc, mosca, groga, closca, sobre, motor, tort, costa.

b) Vocabulari: La família
Imatge extreta de la pàgina web: https://valencia-jqcv.blogspot.com/2016/02/lexic-de-la-
familia.html
Entra en la següent enllaç: https://valencia-jqcv.blogspot.com/2016/02/lexic-de-
la-familia.html
Escolta el diàleg sobre les relacions familiars i podràs descobrir diverses paraules
relacionades amb el lèxic de la família. Després realitza.
Escriu en el teu quadern 8 noms de membres de la teua família i indica el seu
parentesc.
Escriu en el quadern les següents frases i completa:
• El pare de la meua mare és el meu____________________________
• La filla dels meus pares és la meva: ___________________________
• El germà del meu pare és el meu: _____________________________
• La mare del meu pare és la meva: _____________________________
• El pare del meu iaio és el meu: _______________________________
• Els fills de la meu tia són els meus: ___________________________
• Jo soc el / la _____________ dels meus pares.
• Jo son el / la _____________ dels meus oncles.

Tema 0.2. Les vocals àtones i interferències del castellà. Els aliments.
a) Les vocals àtones i interferències del castellà.
Punxa en el següent enllaç:
https://www.llenguavalenciana.com/documents/ortografia/estandart_oral_valenci
a
1. Quantes vocals àtones presenta el sistema vocàlic valencià.
2. Indica quines paraules no es poden pronunciar en a, quan la e àtona inicial de
paraules començant per eix-, em-, en-, es-
3. Quina es la escriptura correcta independentment de la seva pronunciació:
ambaixada o ambaixada
4. Escriu 5 paraules amb e àtona i cinc amb o àtona.
Una vegada estudiat el sistema vocàlic valencià, tant les vocals àtones i com les
vocals obertes, segons tu, quina es la interferència principal del castellà. Respon a
la teua llibreta.
b) Vocabulari: Els aliments
Visualitza els següents vídeos:
• Aliments part 1 https://www.youtube.com/watch?v=ab54WoX11po
• Aliments part 2 https://www.youtube.com/watch?v=vRzjMpergQE
• Aliments part 3 https://www.youtube.com/watch?v=rYTSxNFwtUw
Després fas una classificació dels aliments de l’apartat anterior i els classificats
segons la següent taula:
Fruites Hortalisses Verdures Carn Peix
Lactis Marisc Llegums Dolços Embotits

Tema 0.3. L’accentuació: agudes, planes i esdrúixoles. Accent diacrític.
Nadal
a) L’accentuació en valencià
És un signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar que la vocal s'accentua, per a
precisar-ne el timbre o per a distingir una paraula d'una altra de significat diferent.
El valencià té accents, oberts i tancats.
Totes les paraules tenen síl·labes, una que es pronuncia amb més força, la síl·laba
tònica, i les restants que s’anomenen síl·labes àtones.
L’accent gràfic és un signe que indica en algunes paraules quina és la síl·laba tònica.
Hi ha dos tipus d’accent gràfic: ( ´ ) tancat o agut o ( ` ) obert o greu.
Punxa el següent enllaç, i has de fer els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 en el teu quadern
https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/exercicis-daccentuacio/

b) Accent diacrític
Entra en la següent pagina web: http://www.dival.es/normalitzacio/content/els-15-
accents-diacritics
Copia la següent taula en el teu quadern classe i completa amb la informació
obtinguda en la pagina web anterior.
S’accentuen No s’accentuen
Paraula Exemple Paraula Exemple
Bé
Adverbi. Joan ha
fet bé els deures
Be
Ovella. El pastor
ha perdut el be
c) Vocabulari: Nadal
Copia en el teu quadern la següent taula, i completa segons l’exemple:
Paraula Traducció al valencià
Cabalgata de Reyes Cavalcada de Reis
Espumillón
Cotillón
Año Nuevo
Aguinaldo
Feliz Navidad
Feliz Año Nuevo
Felices Fiestas
Guirnalda
Acebo
Mazapán
Turrón
Musgo
Villancico
Barquillo
Nochevieja
Nochebuena
Cesta de Navidad
Oro, incieso y mirra
Papanoel
Pajes

Belén o pessebre
Polvorón
Ponsetia, flor de Pascua
Reyes Magos
Zambomba
Roscón de Reyes
Muérdago
Baltasar
Gaspar
Melchor
Tema 0.4. Essa sonora i essa sorda. Les festes populars.
a) Essa sonora i essa sorda.
Entra en el següent enllaç:
http://jaimesegundo.edu.gva.es/j2/documentos/departamentos/catala/GRAMATI
CA/ORTOGRAFIA/LA%20ESSA%20SORDA%20I%20LA%20ESSA%20SONORA.
pdf
Observaràs que es un document PDF, t'ho descarregues en el teu Pendrive. I Ara,
en el teu quadern de classe completa la següent taula, la informació la trobaràs en
el document que t’has descarregat.
LA ESSA SORDA
“S”
Escriurem Excepcions Exemples
“SS”
“Ç”
“C”
LA ESSA SONORA
“Z”
“S”
Classifiqueu els mots següents segons quin siga el so de la grafia que apareix
destacada mitjançant el subratllat i la negreta:

Col·loqueu la grafia corresponent a les paraules següents i digueu si correspon a /z/
o /s/:
Completeu les sèries següents:
Completeu els espais buits de les paraules següents amb les grafies corresponent:
Completeu els espais buits amb les grafies que falten:

b) Vocabulari: Les festes
Entra en els següents enllaços: en els enllaços on hi ha un document PDF, t'ho
descarregues en el teu pendrive.
• http://www.dival.es/va/normalitzacio/sites/default/files/normalitzacio/Ful
let%20Moros%20i%20cristians.pdf
• http://www.dival.es/normalitzacio/sites/default/files/normalitzacio/Cartel
l%20dels%20instruments%20populars.pdf
En el teu quadern escriu tot el vocabulari que faça referència a les Festes Populars.
Ara parla de la festa popular de la teva ciutat o poble, i completa el següent esquema:
• Nom de la festa.
• Trets característics de la festa
• Vocabulari de la festa
• Si té indumentària pròpia, escriu el vocabulari.
• Organització de la festa, es a dir, como es desenvolupa.
Tema 0.5. Grafies que representen el so de la essa sorda. La població.
a) Grafies que representen el so de la essa sorda.
La essa sorda [s] té quatre possibles grafies: /s/, /ss/, /ç/, /c/ (a més de sc:
escena).
Completa amb S/SS o C/Ç:

Uneix un element de la primera columna i un altre de la segona i forma paraules:
Escriu el femení d’aquests mots:
Completa amb S o C:
Completa amb S, SS, C o Ç:
b) Vocabulari: La població
Completa la següent taula en el teu quadern de classe:
En castellà Com es diu en valencià
Densidad de población
Emigración
Esperanza de vida
Éxodo rural
Inmigración
Índice de natalidad
Índice de mortalidad
Extrangero / a
Padrón
Piramide de población
Población activa

Población no activa
Población de derecho
Población de hecho
Población urbana
Población rural
Ciudadano / a
Residente
Fes un treball de recerca, i escriu en el teu quadern la definició de:
• Ciutat
• Poble
• Zona metropolitana
• Barri
• Pedania
• Entitat local
• Municipi
• Llogaret
Tema 0.6. Apostrofació i excepcions. La contracció. Les falles.
a) Apostrofació i excepcions.
Recorda de primària:
• El article determina masculí: el cotxe
• La article determina femení: la taronja
• Els article determina masculí plural: els cotxes
• Les article determina femení plural: les taronges
• En article personal: En Joan, N’Andreu
Treball de recerca: entra en el següent enllaç http://www.salt.gva.es/auto/ajuda-
salt/puntuacio/lapstrof.html
1. Quina és la regla general, els articles determinats el i la es redueixen a l’, i
els articles personals en, na, n'; i escriu tots els exemples que ixen.
2. Ara escriu les excepcions.
3. Què passa amb les xifres romanes i aràbigues, i escriu els exemples.
4. Ara escriu les regles comunes en l’apostrofació dels articles, i escriu els
exemples.
5. Sobre l’exercici 4, escriu les excepcions. Posar els exemples.

b) La contracció
Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per
a:
• a + el al a + els als
• de + el del de + els dels
• per + el pel per + els pels
• per a + el per al per a +els per als
Quan el mot següent comença per vocal, l’article no fa la contracció, i, per tant, cal
seguir les regles de l’apostrofació. Ex.: Vaig a l’escola, vinc de l’excursió, és per a
l’Anna.
Ara en el teu quadern, escriu cinc exemple:
• de contracció a + el
• de contracció a + els
• de contracció de + el
• de contracció de + els
• de contracció per + el
• de contracció per + els
• de contracció per a + el
• de contracció per a + els
c) Vocabulari: Les falles.
Entra en el següent enllaç, i desprès en el teu quadern de classe, escriu totes les
paraules que son pròpies del vocabulari de les Falles.
http://www.dival.es/normalitzacio/content/ja-estem-en-falles-el-nou-video-clip-
amb-vocabulari-faller
Ara entra en els següents enllaços, els PDF t'ho descarregues en el teu pendrive.
Després en el teu quadern fas dues llites, una amb el vocabulari de la indumentària
de dona i una altra de la indumentària de home en les falles.
• https://www.dival.es/normalitzacio/sites/default/files/normalitzacio/Falle
ra%20A3.pdf
• https://www.dival.es/normalitzacio/sites/default/files/normalitzacio/Falle
r%20A3.pdf

Tema 0.7. Les lletres B/V. El relleu
a) Les lletres B/V
Segons la informació que trobarà en el següent enllaç:
http://www.salt.gva.es/auto/ajuda-salt/puntuacio/les_grafies_b_i_v.html
Escriu en el teu quadern un esquema, on quede reflectit les regles de quan s’escriu
b i v, les excepcions.
Descarrega el document PDF en el teu pendrive, i has de fer tots els exercicis en el
teu quadern.
https://rebollengua.jimdofree.com/bagul-d-ortografia/7-les-lletres-b-i-v/7-1-
practiquem/
b) Vocabulari: El relleu
Utilitzant el diccionari, escriu en el teu quadern de classe, les definicions de les
següents paraules:
Afluent Al·luvió Altiplà Altitud
Aqüífer Arxipèlag Badia Barranc
Boira Serralada Cim Conca
Continent Costa Cova Cràter
Delta Depressió Desembocadura Desert
Illa Illot Llac Mar
Riu Muntanya Oceà Península
Penya-segat Pic Platja Puig
Ria Riera Torrent Serra
Sòl Sorra Terraplè Vall
Tema 0.8. Oclusives finals: P, T, C, B, D, G. Les professions
a) Oclusives finals: P, T, C, B, D, G.
Treball de recerca, entra en el següent enllaç: http://www.salt.gva.es/auto/ajuda-
salt/puntuacio/lletres.html
• Regla de quines paraules s’escriu p final, i posar cinc exemples.
• Regla de quines paraules s’escriu t final, i posar cinc exemples.

• Regla de quines paraules s’escriu c final, i posar cinc exemples.
• Regla de quines paraules s’escriu b final, i posar cinc exemples.
• Regla de quines paraules s’escriu d final, i posar cinc exemples.
• Regla de quines paraules s’escriu g final, i posar cinc exemples.
b) Vocabulari: les professions.
Entra en la següent pagina web, et descarregues el document en el teu pendrive, i
en el teu quadern escriu totes els professions que apareixen en la lamina, cal posar-
lo en masculí i femení.
https://llengua.gencat.cat/web/.content/serveis/publicacions/publicacions_en_lini
a/viure_a_catalunya_lamines/pdf/mut_oficis.pdf
Tema 0.9. L’ortografia de g, j, tg i tj. Els mitjans de transport.
a) L’ortografia de g, j, tg i tj
Les grafies simples j, g
• S’escriu j davant de les vocals a, o, u: jaqueta, passejar; bajoca, jove; dejuni,
justícia.
• S’escriu g davant de les vocals e, i: gel, mengem, veges; àgil, enginyer, girar.
Els dígrafs tj i tg només poden presentar-se en posició intervocàlica. Paral·lelament
a les corresponents grafies simples, s’escriu tj davant de les vocals a, o, u, i tg davant
de e, i.
Entra en el següent enllaç: http://www.salt.gva.es/auto/ajuda-
salt/puntuacio/les_grafies_j_g_i_tj_tg.html
I respon a les següents qüestions en el teu quadern de classe:
Escriu les excepcions, quan escriu j davant e:
Escriu els verbs que s’escriuen amb tj:
Escriu els mots que s’escriuen amb tj:
Escriu els mots acabats amb el sufix -atge
Escriu els mots acabats amb la terminació -etge
Com se escriu en valencià els següents noms castellans: feroz, juez, i reloj.

b) Vocabulari: Els Mitjans de transport.
Entra en el següent enllaç, et descarregues el document en el teu pendrive, amb el
cercador de la aplicació PDF, cerca totes les paraules que far referencia a mitjans
de transport, i completa la següent tabla en el teu quadern:
https://www.alcoi.org/export/sites/default/es/areas/gabinet/campanyes/campan
yes_anuals/1996_Vocabulari_ciutat.pdf
Transport terrestre Transport aeri Transport marítim
Recerca: El diccionari.
Un diccionari és una llista de paraules amb informació lingüística diversa sobre
aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre
d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples
d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc. El conjunt
d'informacions sobre una paraula s'anomena article, i va encapçalat per una forma
de la mateixa paraula que s'anomena lema, i que constitueix l'entrada del diccionari.
Es distingeixen fonamentalment dos tipus de diccionaris lingüístics: el monolingüe i
el plurilingüe. El primer recull informació en la mateixa llengua de la paraula de
l'entrada; el plurilingüe recull equivalents en una o més llengües.
Sovint hi ha la concepció del diccionari com a llibre en el qual les paraules estan
ordenades alfabèticament, però amb les noves tecnologies ha canviat el concepte de
diccionari, així com la manera d'accedir-hi a la informació.
Diccionaris on-line:
• http://www.avl.gva.es/lexicval/
• https://diccionarivalencia.com/
• https://dcvb.iec.cat/
Busca informació dels diferents tipus de diccionari i posa exemples.
Explica la diferencia entre un diccionari i una enciclopèdia, posa un exemple.
Utilitzant el primer enllaç i el tercer, busca la definició dels següents mots:
• Colomer

• Espardenya
• Dietètic
Ara utilitzant el segon enllaç, has de traduir les mots de l’exercici anterior al
castellà.

Important, no deixes per al final aquesta PAC, les presses juguen males
passades, recomanen: treballar cada dia.

Trets d’aquesta PAC
Unitat Unitat 0: Taller d’ortografia i vocabulari
Data de lliurament (anota la data indicada per el o la docent)
Format de lliurament En paper
Normes d’elaboració
1r, la PAC s’ha de lliurar en la data indicada per el docent, no s'admetrà cap fora de
la data indicada.
2n, les respostes s'han de fer amb bolígraf blau o negre, no s'admetrà cap que
s'haja realitzat en llapis o en un altre color.
3r, les respostes han d'estar als espais indicats, les respostes que utilitzen més va
espaiar no es tindrà en compte l'escrit fora de l'espai.
4q, en cas de correccions es poden utilitzar correctors, evitar en la mesura del
possible, ratllades.
5è important, en cas d'existisca dubte raonable de l'autoria de la PAC, el docent té
l'opció de no corregir-la i sol·licitar explicacions. En cas de que l’alumne o alumna no
siga l’autor/a, la PAC tindrà la qualificació de suspès amb 0
Criteris d’avaluació d’aquesta PAC
• les faltes d’ortografia: es descomptarà 0,1 per faltes d’ortografia, fins a un
màxim d’un punt
• la presentació (inclou bona lletra) puja nota fins a un punt
• respondre fora de l’espai indicat de forma reiterativa, descompta un punt.
• per superar la PAC:
o s’ha de respondre el 60% de les qüestions presentades.
o s’ha de tenir com a mínim el 50% de les respostes correctes.
Objectius d’aprenentatge d’aquesta PAC
• utilització correcta de les regles d’accentuació
• saber diferencia entre la essa sonora i la essa sorda
• utilització correcta de l’apostrofació i la contracció
• conèixer correctament l’ortografia de les lletres:
o b / v
o oclusives finals: P, T, C, B, D, G
o g, j, tg i tj
• domini del vocabulari de:
o família
o aliments
o nadal

o festes
o població
o falles
o relleu
o professions
o mitjans de transport
Autoria d’aquesta PAC
Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
Assignatura Llengua i Literatura Valenciana
1. Completa els espais buits amb una b o una v:
Un consell de sa___is va veure de seguida que calia tro___ar una no___a estratègia.
Durant la vista, l'ad___ocat de la defensa i el jutge s'adreçaran als tre___alladors en
basc.
L'à___ia sempre es queixa___a del soroll que hi ha___ia a la ta___erna del costat de casa
se___a.
Si compro___es els resultats a___ans de lliurar l'examen, de ben segur que apro___aràs.
Quan la policia es___rini el mò___il serà més fàcil sa___er qui ho va fer.
La Joana potser és molt espa___ilada escri___int, però no sap muntar a ca___all tan bé
com tu.
Han traslladat la seu del go___ern a la ri___a dreta del riu que tra___essa la ciutat.
Al vehicle sinistrat se li va re___entar la roda, per la qual cosa va topar amb una ___iga
i va ___olcar.
Si arri___em tard al con___it no ens quedarà gens de ca___a per ___eure.
No ha___ien pogut aca___ar de gra___ar tot el judici a causa d'un pro___lema tècnic.

2. Ompliu els buits amb la grafia oclusiva que calga:
3. Ompli els buits amb les grafies corresponents:
No puc distin__ir quin és l’alia__e d’aquest metall
Po__ueren extin__ir l’incendi poc després de l’aterra__e
Un camió de __ran tona__e va derrapar en un vira__e
Un bur__és és un membre de la bur__esia
Elimineu els ad__ectius
Poseu-vos els pi__ames i __iteu-vos
Hi ha __ent que no escriu __aure sinó __eure
No trepi__eu la __espa
Fu__es perquè et trepi__a?
Assa__arem aquest passa__e
La pà__ina més lle__a és la ro__a
S’ha llevat la corre__a i les mi__es
Un home molt fero__e em va furtar el rello__e
No desi__e enu__ar aquella óssa tan lle__a mentre desde__una
He passe__at per la llo__a i he vist una poli__a fora de la si__a
El massa__ista m’ha arre__lat les na__es mentre __eia panxa avall

Avui men__em ba__oquetes amb fe__e pi__ades en raïm
4. Col·loqueu l’article davant dels mots següents:
____herba ____ena ____hulla ____hipoteca
____indústria ____hoquei ____iode ____esmòquing
____urna ____Índia ____himne ____11
____infermeria ____illa ____universitat ____única
____hipertensió ____hiena ____iogurt
____XI ____iaio ____il·lusió
5. Escriviu “el”, “la” o “l’”, segons que convinga, en els espais buits de les frases
següents:
a. Has presentat ____instància al porter?
b. Aquest estiu aniré a ____illa de Formentera.
c. Qui ha vist ____impermeable de Pere?
d. T’espere davant de ____universitat a ____una.
e. ____Immaculada i ____Isidre van a ____Índia, aquest estiu.
f. No hi ha res a dir ni de ____una ni de ____altra: totes dues compleixen.
g. ____humitat de la comarca li feia mal als ossos.
h. Quan ____infermera es va acostar amb ____injecció, el xiquet es va escapar
corrents.
i. ____Ajuntament hauria d’arreglar ____il·luminació d’aquest carrer.
j. Em volia convéncer de ____ utilitat del seu invent.
6. Completa els buits amb a, de, per i l'article que corresponga:
Anirem ____ platja diumenge vinent.
Venien _____ camí cantant i botant com a criatures.
Anava molt contenta _____ col·legi.
Quan trobes els regals _____ teus amics, compra'ls.
Anirem _____ hospital dilluns a les huit.
Les mosques volen _____ menjador.

No vol el plat ____ bollit però si el ___ amanida.
Va ____ corredor com ____ aeroport, volant!
7. Descriu a la teua família i indican quina és la professió cada membre: (utilitza
el vocabulari de la família i professions)

8. Fes una redacció sobre la darrera festa de Nadal (utilitza el vocabulari de
la nadal, aliments, i festes).

9. Fes una redacció sobre el teu darrer viatja (utilitza el vocabulari de mitjans
de transport, relleu i població).

10. Fes una redacció explicant a una persona estrangera que són les festes
populars de la Comunitat Valenciana: (has d’explicar una festa: falles, Sant
Joan, la Magdalena, Moros i Cristians, ...)

• anàlisis de diferents lectures
• recerca: la fitxa de lectura.
UNITAT 1 Comprensió Lectora
Tema 1.1. Lectura 01 d’un fragment i anàlisis.
Lectura: fragment de Minerva una vampira de veritat (Ed. Bromera)
https://bromera.com/infantil-
juvenil/tl_files/pdfs/fragments/9788490263341_FR.pdf
Descarrega el document en PDF en el teu pendrive.
Respon a les següents qüestions en el teu quadern:
1. Escriu totes les paraules que no coneguis el seu significat, cerca la definició
en el diccionari, i després escriu la seua traducció en castellà.
2. Busca i escriu deu mots amb s sonora
3. Busca 5 frases diferents que continguin apòstrofe.
4. Busca 5 frases diferents que continguin contracció.
5. Fes un resum de la lectura.
6. Quins personatges ixen al fragment.
7. En qui temps i espai transcorre la història.
8. Qual es la teva reflexió o opinió personal del fragment.
Lectura: fragment d’Els ulls al cel i l'ànima a la mar (Ed. Bromera)
1. Busca en el diccionari el significat de les següents paraules, i escriu una frase
d’exemple:
a. Bàlsam
b. Fraula
c. Llantió

d. Quinqué
2. En el poema: L’eclipsi de Lluna:
a. Busca informació sobre que és un eclipsi de lluna.
b. Escriu totes les paraules que pertanyen al vocabulari dels aliments o
de l’alimentació.
3. Sobre el poema: L’ARC DE SANT MARTÍ
a. Què és l’arc de Sant Martí.
b. Quants colors formen l’arc de Sant Martí.
c. Escriu poema sobre l’Arc de Sant Martí.
Lectura: fragment de L'illa del Tresor (Ed. Bromera)
1. Escriu totes les paraules que no coneguis el seu significat, cerca la definició
en el diccionari, i després escriu la seua traducció en castellà.
2. Busca i escriu deu mots amb s sorda
3. Busca 5 frases diferents que continguin paraules amb b o v.
4. Busca 5 frases diferents que continguin paraules amb g, j, tg i tj.
5. Fes un resum de la lectura.
6. Quins personatges ixen al fragment.
7. En qui temps i espai transcorre la història.
8. Qual es la teva reflexió o opinió personal del fragment.
Lectura: Un estudi encapçalat per l’oncòleg Joan Massagué obre una possible via
de tractament contra la metàstasi
https://www.vilaweb.cat/noticies/oncoleg-joan-massague-metastasi/
1. Quina és la idea central de l’article.

2. Qui és Joan Massagué.
3. Quin és el descobriment del Sr. Massagué.
4. Busca en el diccionari el significat de metàstasi.
5. Fes un resum de l’article.
Lectura: Proves d'accés a la universitat PAU
https://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/estudis-
grau/admissio/batxillerat/informacio-proves-1285852996917.html
1. On es realitza la matricula per l’accés a la Universitat.
2. Quants fases té la prova.
3. L’assignatura: Valencià: Llengua i Literatura, a quina fase correspon.
4. Cóm es calcula la nota d'accés a la universitat?
5. Quina diferencia hi ha entre la nota d’accés a la universitat i la nota d'accés
a les titulacions universitàries.
Lectura: Cèl·lula
https://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula
1. Qui va encunyà el terme "cèl·lula"
2. Busca en el diccionari la definició de cèl·lula. Quantes accepcions té, posa un
exemple de cadascuna.
3. Fes un resum de la Teoria Cel·lular.
4. Fes un esquema de les diferents tipus de cèl·lula.

Recerca: La fitxa de lectura.
Entra en el següent enllaç: https://agora.xtec.cat/ies-alexandre-de-
riquer/docs/fitxa-de-lectura-llengua-catalana/ Descarrega’t el document en el teu
Pendrive.
Segons el model del document descarregat, fes un document Word per a utilitzar-
la com a fitxa per als llibres de lectura obligatòria.

Unitat Unitat 1: Comprensió Lectora
la data indicada.
3r, les respostes han d'estar als espais indicats, les respostes que utilitzen més
espai, no es tindrà en compte l'escrit fora de l'espai.
màxim d’un punt
• obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la
vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre'ls
• reconèixer els gèneres de text, l'estructura i el seu format, i interpretar-
ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre'ls
• desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir
coneixement

Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Lectura: La casa de la fada, del llibre: El secret de la Lena, de Michael
Ende. Ed. Cruïlla.
Una mica més enllà, va descobrir un guàrdia urbà que posava una multa a un cotxe
mal aparcat.
Lena se li va acostar i li va dir:
-Perdone: sabria dir-me on puc trobar una fada?
-Una ensaïmada? -va fer el guàrdia, distret i sense parar d’escriure.
-No, una fada... de les que fan encanteris- va dir Lena.
-Ah, vaja- va fer el guàrdia-. una fada de les que fan encanteris. Un moment.
Va acabar d’escriure, va enganxar el paper de la multa amb l’eixugaparabrises, es va
traure un quadern de la butxaca i va començar a passar fulls murmurant:
-Vejam, etiquetes..., exportacions...; fàbriques...; ja ho tinc: fada! Francesca
Fetillera. Bons consells, encanteris de tota mena, malediccions i conjurs. Hores de
visita: sempre. Carrer de la Pluja, 13, golfes.
-On es troba el carrer de la Pluja? -va preguntar Lena.
-Seguix aquest mateix carrer, la segona travessia mà esquerra, has de passar el pas
subterrani, la primera a la dreta, refàs tot el camí i el repeteixes tres vegades -va
explicar-li el guàrdia amablement- Però has d’agafar un paraigua.
-Gràcies -va dir Lena i va començar a caminar.
Va seguir les indicacions del guàrdia i no va tardar a trobar el carrer que buscava,
que era molt fàcil de reconèixer perquè hi plovia sempre. Quan va arribar al número
13, Lena anava xopa com un peix perquè no duia paraigua.
Val a dir que aquella era una casa ben estranya, perquè només hi havia una escala que
s’enfilava sola fins al cinquè pis. Al capdamunt hi havia unes golfes enganxades a
l’escala, no se sabia com.
Lena va pujar i es trobar davant d’una porta amb un rètol de llautó que deia:
“Qui em buscava
ja m’ha trobat.

Passa sense tocar.
“Com sap que jo la buscava?” va pensar Lena, “Ah clar, perquè és una fada”, es va dir
de seguida.
Així., va passar sense tocar.
I de poc que no cau al llac d’aigües blaves que s’estenia als seus peus. Allà lluny es
veia una illa i a la vora del llac, prop de Lena, es gronxava una barca.
La xiqueta s’hi va enfilar i la barca es va començar a allunyar de la vora sense que
ella haguera de fer res (clar que la barca no tenia rems). La barca anava cada vegada
més de pressa i la proa tallava l’aigua com si fóra una llanxa de motor (però tampoc
tenia motor). Els cabells de Lena voleiaven al vent...
1. Busca al diccionari el significat de les següents paraules: golfes, gronxar, voleiar
i rètol.
2. Segons el fragment llegit, que és una fada.

3. Quants personatges ixen al fragment, diu els seus noms i oficis.
4. Cita els elements fantàstics que ixen.
5. Descriu com és la casa de la fada.

6. Què es un encanteri?
7. Busca informació sobre l’autor i la seva obra literària, i fes un resum:

2. Lectura d’un fragment Emès el 16 de juny de 1999 Dins el llibre Digue'm
agosarat, un dels monòlegs del programa "La cosa nostra" de TV3; posat en
escena per Andreu Buenafuente; guió d'Andreu Buenafuente, Xavier Cassadó i
Carles Torras
Voldria saludar avui els estudiants de Selectivitat que ens estan mirant, o sigui,
ningú, perquè no ens miren: estan estudiant. Seguríssim. Els estudiants dormen de
dia i estudien de nit...
En aquesta època, prolifera la figura de l'examinat, que és un personatge molt
característic: d'entrada és un tio, o tia, irascible. "Tens hora" "No, no tinc hora! Tinc
un examen!".
El cos es desajusta, les noies tenen la regla tota l'estona...L'examinat s'alimenta de
pastilles, de tabac, de cafè...A Colòmbia van de cul. "Venga, más café, que hay
exámenes en la Madre Patria", i el Juan Valdés va de bòlit, "yo no doy más
abasto!"...Han de duplicar la plantilla, "ya no quedan más burros para arrastrar!",
"pues que venga tu padre!"...Un merder! I al final què passa?
"Bueno pues nos dedicamos al narcotráfico". Clar, és que tot ve d'aquí...Ja ho deia
jo, el narcotràfic ve del problema de la selectivitat.
Si veieu un estudiant, el reconeixereu per la vermellor dels ulls, com un dràcula que
no troba colls, i també perquè al darrere porten un cartell on posa: "Aquest individu
és un medicament, llegiu les instruccions d'ús, si teniu dubtes consulteu el seu
professor."
Ara bé, quan arriba l'examen, allí sí que no són tots iguals. Hi ha el que només porta
un boli Bic a la mà. Bic Cristal, "el que escribe normal", ni bé ni malament, normal. El
tio es posa el tap a la boca, el va mastegant, els nervis i l'ansietat li fan mastegar el
tap, fins que el tap agafa les dimensions com d'un boqueró, un boqueró de plàstic,
encetat, xuplat, tot de saliva que cau...
En canvi, també hi ha el típic tio tot repel.lentet, amb el collet fins aquí a dalt, tot
tímid, "hola, bon dia", ulleretes amb esparadrap al mig, que porta una bateria d'onze
bolis diferents, se'ls posa tots ben posadets...Jo no sé per què vol tants bolígrafs.
En porta fins i tot un que escriu rosa, rosa fluixet. Diu: "És per subratllar els
conceptes". A tu et subratllaré jo! Aquest també porta goma. Que penses: per
esborrar què? La teva cara? Almenys, si és d'aquelles Staedler de nata, te la pots
menjar. Jo tenia un amic, el Gallardo, que era addicte a les Staedler.
Diu: "Què portes tu per esmorzar?", "jo un bocata de sobrassada", "jo un bocata
d'Staedler". Sí, sí. I anava esborrant totes les malalties de dins... (Quina xorrada
que acabo de dir!). I n'hi ha d'altres que porten goma per després, però aquí ja no
hi entrarem.

Això sí, hi ha un element comú a tots: ningú té ungles ni repèls. Si poguèssim examinar
amb una càmera ampliadora tots els dits dels estudiants, veuríem que no són dits:
són botifarres amb una bola de carn al damunt, i la petita resta que abans havia estat
una ungla. Perquè nyaca, nyaca...I els que ja no tenen ungles es mosseguen els repèls
i acaben convertint aquests dits!!! ...I després diu: "no lligo". "Com has de lligar, xato?
Imagina't si ets dona i t'arriba allò...! (gest d'urpes). No, que les dones també se les
mosseguen, és veritat. Les ungles. Hi ha fins i tot ansiosos que es mengen les ungles
dels companys del costat! Hi ha tio que et diu: "Per favor, que no puc aguantar..."
Però enguany hi ha una novetat important: es pot fer la Selectivitat tantes vegades
com vulguis. Hi haurà gent que no voldrà fer carrera, sinó Selectivitat sempre. "Què
vols estudiar?",
"Res. Selectivitat". I d'aquí a un temps, hi haurà tota una aula plena de gent de
vuitanta anys, que s'han passat la vida fent el mateix examen, i han agafat amistat
i carinyo, i queden amb els matrimonis, i te'ls trobes i dius: "On aneu?" I ells, tots
engrescats: "A fer l'examen de Selectivitat, a Peníscola i a un concert de Lluís
Aguilé"."
1. Una vegada llegit, quin títol posaries aquesta lectura. Raona la teva resposta.
2. Al text hi ha alguns elements que ens donen informació sobre el lloc i el temps en
què es produeix el text. Posa’n alguns exemples concrets.

3. Cita els recursos humorístics que utilitza l’autor.
4. Explica de forma breu com et prepares per un examen.
5. Busca informació sobre Andreu Buenafuente, fes un resum.

3. Lectura: 666calaixos de Jordi Folck
Mai no havia estat en un lloc com aquest: semblava una església i era alhora un castell
o, potser, una presó. El sostre era del color del fang. El terra, de grans pedres
encaixades. Era una habitació enorme amb tres columnes gruixudes en forma
d’embut. Com un palau antic.
I entre les tres columnes, un taulell llarg amb dos braços, com a les botigues velles
del barri, i al mig, una taula il·luminada per un fluorescent, amb un munt de papers
apilats, una màquina d’escriure, una planta, un calendari, un telèfon i una cadira. Un
armari de fusta de calaixets petits, com aquells que hi ha a les biblioteques amb les
fitxes dels llibres, separava la taula del fons. Hi havia també, a prop del taulell, un
rellotge de cucut i un parell de làmines emmarcades de paisatges descolorits. Al
fons, darrere de les columnes, s’hi veia una finestra petita i estreta com les dels
campanars al costat d’una arcada que no sé on donava perquè estava fosc.
1. Què es descriu? Et sembla una descripció objectiva o subjectiva? Per què?
2. Quin ordre s’ha seguit per organitzar la informació d’aquest text?
3. Creus que és una descripció detallada o que només té en compte les
característiques generals?

4. Un dels recursos lingüístics que es pot trobar en aquest text és la comparació.
Busca’n tres i subratlla-les en el text

• elements de la comunicació
• llenguatge verbal i no verbal
• comunicació escrita i oral
• historia de l’escriptura
• l’alfabet
• tipologies textuals:
o textos instructius
o textos narratius
o textos descriptius
o textos expositius
o textos conversacionals
• classes d’oracions
• recerca: Internet, cercadors i procediments de recerca.
UNITAT 2 Comunicació
Tema 2.1. Els elements de la comunicació. El codi verbal i el codi no
verbal
a) Els elements de la comunicació.
La comunicació és l'acte de transmetre i rebre qualsevol tipus d'informació . En
l'acte de comunicació hi participen els elements següents:
• El missatge, la informació que es transmet.
• L'emissor, la persona que transmet el missatge.
• El receptor, la persona que rep el missatge.
• El canal, el mitjà que permet la transmissió del missatge.
• El context, el lloc i les circumstàncies en què es produeix l'acte de
comunicació.
• El codi, el llenguatge amb què es transmet el missatge.
• La finalitat, la intenció de la comunicació.
Identifica els elements i, per tant, la interrelació entre ells en un procés de
comunicació quan intercanvies missatges amb els teus amics en un grup de
WhatsApp. Exemple:
• Lola: Pere, estàs disponible?
• Pere: Si
• Lola: Quines activitats de Llengua hem de fer per demà?
• Pere: la pagina 125 del llibre.

Estàs a punt de creuar el carrer i hi ha un semàfor vermell, per la qual cosa t’has
d’esperar. Quan canvia de color i es posa verd, creues. Hi ha comunicació? Descriu
el procés per justificar la teva resposta.
b) El codi verbal i el codi no verbal.
Les formes de comunicació humana es poden agrupar en dues grans categories: la
comunicació verbal i la comunicació no verbal. La comunicació verbal suposa entre
un 30% i un 40% del total de la nostra comunicació. La resta l’establim a través de
canals de comunicació no verbals. La comunicació verbal utilitza les paraules i pot
ser oral i escrita.
La comunicació no verbal utilitza el contacte visual, els gestos, els moviments
del cos, etc. La comunicació no verbal serveix per reforçar la comunicació verbal,
matisant-ne la intensitat. Per exemple, si una mare renya el seu fill, amb l’expressió
de la cara l’informa de la intensitat i la veracitat del seu enuig.
L’expressió facial serveix per comunicar, però depenent del context i de l’estat
emocional. Així, s’ha observat que la utilitzem per comunicar sentiments com
l’alegria, el disgust, el plaer, etc.
Identifica els següents actes de comunicació de quins tipus són:
Acte Tipus
Un article d’un diari.
Manifestar el nostre disgust per veure
algú
Mostrar-nos avorrits
Una conversació amb un amic
Un llibre
Un locutor de ràdio explicant una
notícia
En WhatsApp utilitzem icones per a expressar els nostres sentiments o estats
d’ànim. Dibuixa les emoticones per a expressar:
• Mostrar alegria
• Manifestar el nostre disgust
• Plorar
• Riure
• Estar de broma
Posa un exemple e indica els elements de comunicació de:
• Codi verbal escrit.

• Codi verbal parlat.
• Codi no verbal.
Tema 2.2. Definició i diferències entre la comunicació oral i escrita.
Historia de l’escriptura. L’Alfabet
a) Definició i diferències entre la comunicació oral i escrita.
La distinció entre comunicació oral i escrita està en la naturalesa mateixa del
llenguatge. Són dues cares de la mateixa llengua, però amb diferents codis. Aquests
codis afecten el significat dels textos per al receptor. Per això no és el mateix
escoltar alguna cosa que llegir-ho. La comunicació oral és aquella que es dóna entre
dues o més individus a través de la parla. Per tant, el to de veu i la gestualitat són
elements que afecten la comunicació oral. És presencial en el cas que tots els
individus estiguen en el mateix lloc alhora. També pot ser a distància, gràcies a les
tecnologies de la comunicació.
Imatge extreta de la pàgina web: https://www.lifeder.com/distincion-comunicacion-oral-escrita/
Per part seua, la comunicació escrita és aquella que es dóna a través del codi escrit
de l'idioma. Per tant afecten el seu significat elements com els signes de puntuació
i la cal·ligrafia. És un tipus de comunicació que generalment s'utilitza a distància.
Existeixen diferències fonamentals entre aquests tipus de comunicació. No és
possible establir si alguna és preferible, sinó que les circumstàncies específiques
són les que defineixen la seua utilitat.
Escrita Parlada
Sentit Vista Oïda
Formalitat Formal Informal
Retroalimentació No resposta immediata Resposta immediata
Planificació Planificada Espontània
Registre Duradora Efímera
Aprenentatge Artificial Natural

Escriu un exemple de:
• Comunicació escrita formal, planificada i duradora
• Comunicació oral informal, espontània i efímera.
Explica perquè la comunicació oral es natural i l’escrita artificial, raona la teu
resposta.
b) Historia de l’escriptura.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escriptura
1. Quins són els possibles orígens.
2. Quins va ser els primers sistemes d’escriptura.
c) L’Alfabet.
L'alfabet valencià és la variant de l'alfabet llatí usada per a escriure la llengua
catalana. Consta de les 26 lletres de l'alfabet llatí, algunes de les quals poden ser
modificades per diacrítics. Actualment l'alfabet es compon de vint-i-sis lletres, més
sis dígrafs (conjunts de dues lletres que representen un sol fonema).
A més a més de les lletres, hi ha tres signes diacrítics: l'accent greu (`), l'accent
agut (´) i la dièresi (¨), i alguns caràcters especials com el guionet (-) i el punt volat
(·) de la ela geminada.

1. Escriu el nom de les lletres que falten de l'alfabet:
2. Entra en el següent enllaç:
http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/09/bbiblioteques-escolars-

abecedari-de-la.html Busca el poema Abecedari de la Biblioteca (Júlia Costa);
i escriu totes les paraules que començant per majuscal, en ordre alfabètic.
3. Escriu dues paraules de cada dígraf:
ny ll rr ss qu gu ix
Tema 2.3. Tipologies textuals. Característiques principals.
a) Tipologies textuals.
El text escrit és una unitat lingüística formada per un conjunt d’enunciats que tenen
una intenció comunicativa i tenen una estructura. Açò prudeix una sèrie de tipus
textos: narratius, expositius, descriptius, argumentatius, predictius, instructius,
conversacionals, retòrics, ...
Identifica a quin tipus de text creus que pertany.
Text A
Que de totes maneres , havia de fer veure que me l'estimava, perquè en Quimet
estaria content de mi si la seva mare em tenia apreci.
[...] Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt el cap rodonet. Lluents com
xarol. Se'ls pentinava a cop de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra
mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits de les mans ben oberts, de
pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra. Si no se'ls pentinava, li queia un
ble damunt del front, que tenia ample i una mica baix . Les celles eren espesses,
negres com els cabells, damunt d'uns ulls menuts i lluents de ratolí. Les vores dels
ulls sempre les tenia humides, com una mica untades, i li feia molt bonic. El nas no
era ni massa ample ni massa estret, ni tirant amunt, que no m'hauria agradat gens.
Les galtes eren plenes, rosades a l'estiu, vermelles a l'hivern , amb una orella a
banda i banda una mica desenganxada de la part de dalt. I els llavis els tenia
sempre encesos i eren grossets; el de baix sortit enfora. Quan parlava o reia, se
li veia la cadeneta de les dents, ben posades a cada forat de la geniva. Tenia el coll
sense nervis. I al nas, que com haviadit no era ni massa ample ni massa estret, hi
tenia, a cada forat, un enreixadet de pèls per aturar el fred i les polsegueres.
Només, darrera de les cames, més aviat primes, les venes se li inflaven com serps.
Tot el cos era llarg i rodó on calia. La post del pit alta, les anques estretes. El peu
llarg i prim amb la volta una mica aplanada i si caminava descalç picava de talons.
Era bastant ben fet [...]
Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant
Text B

La llengua comuna o estàndard transmet un coneixement del món adquirit per
l'experiència, però no té un ús inequívoc.
Els llenguatges d'especialitat, en canvi, mostren tres grans tendències que els
permeten distingir-se de l'estàndard: -Tendència a la universalitat, sigui quin sigui
el marc espacial o temporal. La comunicació científicotècnica internacional és molt
activa (congressos, revistes, traduccions, mobilitat d'especialistes, etc.). En la
llengua, això es manifesta per l'abundància de manlleus (quark,cash-flow, walkman)
o internacionalismes (microscopi, microscopio, microscope). Tendència a
l'objectivitat, rebutjant la informació parcial o connotativa. Hi manquen els
recursos expressius o retòrics, l'humor i els sentits figurats, i el jo se substitueix
per formes impersonals.
-Tendència a la precisió, a la correspondència estricta entre formes i significats.
Inclouen moltes definicions de conceptes i freqüents classificacions i taxonomies
dels objectes analitzats. També poden contenitr altres codis artificials o formals,
com els símbols de la lògica i el càlcul, els llenguatges informàtics, les fórmules,
etc. així com recursos visuals: taules, il·lustracions, fotografies, etc.
Text C
Aristòtil era un meticulós organitzador que va posar en ordre els nostres
conceptes. De fet, va fundar la ciència de la Lògica. Va demostrar que hi ha unes
lleis per saber quines conclusions o proves són vàlides. Un exemple serà suficient.
Primer diré que "Tots els éssers vius són mortals" (primera premissa), i després
diré que "Hermes és un ésser viu" (segona premissa). La meva conclusió serà,
doncs, la següent: "Hermes és mortal".
L'exemple demostra que la lògica d'Aristòtil estava basada en la relació dels
termes, en aquest cas "ésser viu" i "mortal". Encara que s'ha d'admetre que la
conclusió és vàlida al cent per cent, hem d'afegir que amb prou feines ens diu res
que no sabéssim. Ja sabíem que Hermes era "mortal" (és un gos i tots els gossos
són éssers vius que, a diferència de l'Everest, són "mortals"). Això ja ho sabíem,
Sofia. Però la relació entre les classes de coses no és tan evident. De tant en tant,
pot ser útil ordenar els nostres conceptes.
Jostein Gaarner. El món de Sofia
b) Característiques principals.
Les característiques principals són:
• Adequació
• Coherència
• Cohesió
Del següent text, explica la seua adequació, coherència i cohesió. Indica a quin tipus
de text pertany:

Dels textos de l’exercici anterior, identifica quins són els elements de cohesió dels
textos.
Tema 2.4. Els textos instructius. Característiques.
a) Els textos instructius.
Els text directiu o instructiu ens obliga, ens aconsella o ens recomana fer una sèrie
d'accions i ens informa, a vegades, de per què hem de fer-les i com hem de fer-les.
Primer, acostuma a presentar la finalitat que persegueix i després, exposa un seguit
d'instruccions. Aquestes segueixen l'estructura següent: marca d'ordre -acció que
s'ha de fer- com s'ha de fer. Les marques d'ordre serveixen per indicar el pas d'una
instrucció a la següent i poden ser substituïdes per recursos tipogràfics (punt, guió
...). Algunes instruccions han de fer-se en un ordre determinat perquè siguin
efectives.
Els textos instructius acostumen a ser esquemàtics i concisos. L'esquematisme
consisteix a presentar uns continguts destacant-ne les línies principals, mitjançant
les paraules imprescindibles i la disposició gràfica dels textos. La concisió consisteix
a expressar només allò que és estrictament necessari per a la comprensió dels
continguts. Sol repercutir en l'absència de comentaris i digressions i en l'absència
de caracteritzadors.
La forma verbal bàsica per expressar les instruccions és l'imperatiu.
Per expressar la manera com s'han de fer les accions, es poden usar: adverbis i
locucions adverbials de manera, adverbis en -ment, preposicions + nom, oracions
introduïdes per nexes modals (com, com si, segons, etc.) verbs que, pel seu significat,
indiquen manera i gerundis.
Per expressar la finalitat d'una acció, es poden usar: la preposició per a + nom,
oracions introduïdes per nexes finals (perquè, a fi que, per tal que, etc.), per (o
locucions finals com a fi de, per tal de, etc.) + infinitiu i verbs que, per la seva
significació, indiquen finalitat: perseguir, proposar-se, pretendre...
En el següent text, identifica els següents elements:
• Les marques d’ordre
• Línies principals.
• Els adverbis
• Els imperatius
• Fes un resum.

b) Característiques.
Intenció
Presentació
externa i o
Estructura
interna
Llenguatge
Formes que
adoptat
Incitar a la
realització
d'alguna
activitat. És un
text objectiu
Ordre lògic de les
accions: materials
o ingredients,
ordre 1,2,3,4,...
amb o sense
il·lustracions....
Verbs en
imperatiu.
Perífrasis
d'obligació (haver
de+ inf. caldre
+inf. deure
+inf.). Lèxic molt
precís. Numerals
ordinals o lletres
ordenades.
Receptes de
cuina.
Instruccions
d'aparells. Regles
de jocs.
Prospectes de
medicaments.
Consells, ordres i
normatives. Lleis.
Instruccions dels

Segona persona
verbals (tu,
vosaltres, vostè,
vós), disposició
espacial
específica, amb
punts o
representable
amb esquemes.
caixers
automàtics,
receptes
mèdiques, textos
legals, publicitat,
prevenció de
malalties i
accidents. Llibres
d'estil.
Formularis.
1. Escriu una recepta típica de la cuina valenciana.
2. Escriu les regles per a jugar a escacs.
3. Cerca un prospecte d’un medicament a Internet, i escriu les instruccions per a
prendre-ho.
4. Escriu una sèrie de consells per orientar-se en el camp.
Tema 2.5. Modalitats oracionals. Classes d’oracions.
a) Modalitats oracionals.
Quan parlem o escrivim, no tan sols expressem idees o fets, sinó també l’actitud i la
intenció amb què ens comuniquem. Així, per exemple, una mateixa idea: “Joan –
menja”, pot ser expressada amb formes diferents:
• Afirmació: En Joan menja.
• Pregunta: Menja, En Joan?
• Ordre: Menja, Joan.
• Exclamació: En Joan menja!
La modalitat s’expressa per mitjans diversos: l’entonació (ascendent, descendent)
en la parla oral, els signes de puntuació en l’escriptura, el mode verbal (indicatiu,
subjuntiu, imperatiu), determinats mots (adverbis d’afirmació o negació, pronoms
interrogatius).
Escriu cinc oracions:
• Afirmatives.
• Interrogatives:

• Imperatives.
• Exclamatives.
b) Classes d’oracions.
Classe Característiques Exemple
Declarativa o
enunciativa
• La intenció de l’emissor és
informar d’accions o estats.
• L’entonació té un final
descendent.
• El mode verbal sol ser
l’indicatiu.
• El subjecte acostuma a
aparèixer al principi de
l’oració.
Na Maria anava a casa
de la seva iaia
Interrogativa
preguntar.
• L’entonació té un final
ascendent.
• Sol introduir-se amb mots
interrogatius.
• El subjecte sovint apareix
al final de l’oració.
Maria, anava a casa de
la seva iaia?
Exhortativa
o imperativa
aconsellar, pregar, ordenar
o prohibir.
• L’entonació és elevada i
intensa.
• El mode verbal és
l’imperatiu o el subjuntiu.
Maria, ves a casa de la
iaia!
Exclamativa
• L’emissor vol expressar un
estat d’ànim.
• L’entonació és variable i
intensa.
• Sol anar acompanyada
d’interjeccions i mots
intensius.
Maria, vens de casa de
la iaia!
Dubitativa
dubte.
• S’introdueix amb adverbis i
expressions que indiquen
dubte.
• Sovint s’expressen amb el
verb en futur.
Potser, que Na Maria
vengui de casa de la
iaia

Desiderativa
o optativa
desig.
• És habitual introduir-la amb
expressions que indiquen
desig.
• Es pot donar l’entonació
exclamativa.
• El mode verbal és el
subjuntiu.
Tant de bo, que Na
maria vagi a casa de la
iaia.
Transforma les següents oracions, en les diferents modalitats anteriorment
explicades:
• Vols tornar-te’n al mar per sempre?
• No isquis de casa, eh!
• Ei, mireu, en Nicolau se’n torna a l’aigua!
• En Miquel tenia una capseta de bolles de cristall verd
Tema 2.6. Els textos narratius. Definició i estructura. El narrador/a.
a) Els textos narratius.
Narrar és relatar uns fets, siguin reals, o de ficció, amb la finalitat d’entretenir. La
narració oral és la primera forma de narrar. Amb el pas a la llengua escrita s’obtenen
tipus de text narratius diversos, amb extensió diferent, i amb intenció literària o
sense.
La narració és un tipus de text que explica uns fets en un determinat ordre, que cal
que sigui coherent amb la intenció del narrador. Caben dues possibilitats d'ordre: el
mateix en què han succeït els fets i l'alteració de l'ordre en què han ocorregut (per
remarcar un fet, utilitzar el factor sorpresa, mantenir l'interès del receptor fins al
final o centrar-lo en una part de la narració).
Escriu una història de ficció on tu sigues el protagonista.
b) Definició i estructura.
La narració literària és un text en què, a part de l'autor i el lector reals, hi ha un
emissor i un receptor ficticis. Cal tenir-hi en compte aspectes externs i interns.
Entre els primers, hi ha:

• la trama (suma d'accions desenvolupades a la narració)
• el tema (assumpte de què parla la narració) i
• els personatges (éssers que intervenen en la narració)
Entre els interns, hi ha els referents a:
• el temps, que contempla les diferències entre el temps real de la història
narrada i la forma en què està expressat a la narració mitjançant tres
factors: l'ordre, la duració i la freqüència;
• la manera, que contempla la distància amb què són presentats els fets al
lector i la perspectiva amb què li són mostrats, i
• la veu, que contempla les relacions entre els fets narrats, la persona que els
narra i els personatges que hi intervenen.
Les etapes de la narració:
El text narratiu té un desenvolupament temporal i es construeix d'acord amb una
estructura d'etapes com la següent:
a. Introducció. Plantejament d'una situació estable
b. Complicació. Plantejament d'un conflicte
c. Avaluació i reacció. Avaluació del conflicte i reacció per part dels personatges
d. Resolució. Resolució del conflicte i pas a una nova situació
e. Moralitat. Conclusió que respon a la intenció del narrador
Entra en el següent enllaç: http://win.memcat.org/telemat/contes/conte12.htm
Respon a les següents qüestions:
1. Quina és la trama.
2. Quin és el tema.
3. Quins són els personatges.
4. En qui temps i/o espai transcorre la història.
5. Identifica totes les etapes de la narració.
c) El narrador/a
Quan un escriptor o una escriptora fa el projecte d’escriure una obra narrativa, ja
sigui un conte ja sigui una novel·la, una de les primeres coses que ha de decidir és qui
serà el narrador i quin serà el punt de vista.
Tipus de narrador/a segons el punt de vista:
a) Extern

• Narrador omniscient: és un narrador que té una visió panoràmica molt àmplia,
ja que es desplaça d’un personatge a un altre amb absoluta llibertat, ho veu
tot, coneix el passat, el present i el futur, té la facultat de ser sempre a tot
arreu i ho sap tot sobre els personatges: té accés als seus pensaments i als
seus sentiments.
• Narrador observador: és un narrador que es limita a descobrir el que veu
des de l’exterior, per això no pot reproduir els pensaments ni els sentiments
dels personatges si ells no ho diuen directament en presència seva; només sap
allò que observa.
b) Intern
• Narrador protagonista: és el narrador que coincideix amb el personatge
principal (protagonista dels fets), ja que es converteix en el centre de la
narració.
• Narrador testimoni: és un personatge secundari que, des del seu punt de
vista, descriu els fets que li han passat a un altre personatge protagonista.
c) Un cas especial: les obres autobiogràfiques.
• El diari personal o dietari, en què l’autor anota els fets de cada dia i els
propis pensaments.
• Les memòries, en què l’autor escriu vivències que ha tingut durant un període
més o menys llarg de la seva vida.
Identifica el tipus de narrador/a de cada fragment:
Text A
Text B
Text C

Text D
Tema 2.7. Els textos descriptius.
a) Els textos descriptius.
Descriure consisteix a explicar com són les coses i les persones, a detallar-ne les
característiques, l’aspecte o les qualitats que presenten. La descripció no només és
literària, sinó que la podem trobar en textos quotidians com per exemple: guies
turístiques, catàlegs comercials, publicitat, etc.
Una descripció consta de dues parts: tema i expansió. El tema és el motiu de la
descripció i primer se’n fa una definició. A continuació s’inicia l’expansió, que
desenvolupa el tema amb nova informació. L’expansió es pot basar en una enumeració
selectiva, és a dir, en l’enumeració dels elements que fan que l’objecte es distingeixi
d’altres de semblants, o bé en una enumeració exhaustiva, és a dir, en la citació de
tants elements com es vulgui. L’acumulació excessiva de dades pot arribar a
desdibuixar allò que es descriu.
Tipus de descripció.
a) La descripció objectiva. Presenta amb detall les característiques d’allò que es
descriu, sense matisacions ni apreciacions personals. Utilitza un llenguatge molt
tècnic.
b) La descripció subjectiva. No detalla els trets tal com es manifesten en la realitat
sinó que l’autor els presenta amb una visió personal. Utilitza un llenguatge més poètic.
c) La prosopopeia. Descripció dels trets físics d’una persona.
d) L’ etopeia. Descripció dels trets psicològics d’una persona.
e) El retrat. Combinació de prosopopeia i etopeia.

d) La caricatura. Es un tipus de retrat on es fa una exageració o una deformació
dels trets.
1. Fes una descripció d’un objecte de la vida quotidiana.
2. Fes una descripció d’un company o companya de classe.
3. Fes una descripció subjectiva.
b) Característiques.
Intenció
Presentació
externa i o
Estructura
interna
Llenguatge
Formes que
adoptat
Destacar les
característiques,
qualitats o detalls
d'allò descrit. És
un text subjectiu.
Ordre espacial de
les expansions
qualificatives
sobre allò
descrit:
d'esquerra a
dreta, de dalt a
baix, de dins a
fora (i a
l'inrevés),etc....
Adjectius i
comparacions.
Llenguatge
retòric en les
descripcions
literàries.
Precisió lèxica en
els noms. Verbs
en present o
imperfet.
Connectors
espacials ( des
de, fins a....)
Adverbis de lloc
(fora, dins,
baix...), oracions
de predicat
nominal o
atributives (amb
verbs copulatius i
atributs).
Oracions amb CN,
oracions de
relatiu. Frases
curtes amb
comes, punts,
punts i coma i
punts suspensius.
Novel·les,
contes, cartes,
Retrats,
caricatures, etc.
Fitxes
científiques.
Classificacions i
taxonomies. Guies
turístiques,
catàlegs i postals.
Definicions de
diccionari i
enciclopèdia.
Ressenyes
bibliogràfiques,
de cinema,
teatre, TV,
etc....

De la següent descripció, fes una anàlisi, indicant la seva característiques i indica
quin tipus de descripció és:
La Lluïsa és una noia força atractiva. De cara esblanqueïda i pigada. Té els ulls
grossos i verds com les maragdes, amb unes celles gruixudes. Els llavis molsuts i
vermells com una rosella. Duu els cabells llargs, ondulats i pèlroigs. És alegre i molt
presumida, sempre porta arracades amb penjolls. Li agraden molt els jerseis ratllats
i de coll alt.
Tema 2.8. Textos conversacionals. Tipus i característiques.
a) Textos conversacionals.
El text conversacional s'articula al voltant de l'emissor i el receptor. Hi ha textos
conversacionals orals (diàleg, entrevista, conversa telefònica, etc) i textos
conversacionals escrits (xat, carta, diàleg teatral, etc).
L'entrevista és un gènere periodístic que consta d'unes preguntes fetes per un
entrevistador (periodista) a una persona amb rellevància social (científic, esportista,
polític, artista, etc.). Les entrevistes es poden classificar en dos grans tipus:
• informatives, que donen a conèixer l'opinió sobre un tema
• psicològiques, que permeten mostrar la personalitat i la vida de la persona
entrevistada.
Text conversacional: El diàleg
És un tipus de text conversacional que ens permet reproduir de manera exacta, per
escrit, les paraules que diuen dues o més persones.
N’hi ha que:
• Recullen converses formals i serioses o informals i quotidianes.
• Uns tenen un caràcter realista o d’altres fantàstic.
Característiques formals:
• Al començament hi hem de posar un guió.
• Al final hi podem posar un punt. Si hi posem un altre guió, hi afegirem un
aclariment referent a aquell qui parla.
• Cada vegada que parla un personatge diferent, ho indiquem amb un punt i a
part.

Entra en el següent enllaç: https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-a-monica-
gimenez-marques-especialista-en-nanoparticules/ i escriu les característiques
d’aquest tipus de testos.
Entra en el següent enllaç: http://www.visat.cat/traduccions-literatura-
catalana/cat/fragments/289/177/-/0/-/rodolf-sirera.html i identifica que tipus de
test és i les seves característiques.
b) Tipus i característiques.
Intenció
Presentació
externa i o
Estructura
interna
Llenguatge
Formes que
adoptat
Establir un diàleg
entre dos
interlocutors. És
un text subjectiu
Estructura de
pregunta-
resposta o
comentari-
resposta, amb
intervenció
1,2,1,2, etc...
Frases breus i
simples
(coordinades o
juxtaposades),
sovint
inacabades.
Pronoms
personals, febles
i interrogatius.
Codis no verbals
(entonació,
gesticulació,
etc.).
Interjeccions i
onomatopeies.
Lèxic col·loquial.
Rutines i
estereotips
lingüístics.
Formes de
cortesia.
Inversions,
omissions,
repeticions.
Signes de
Puntuació per
regular la intenció
dels missatges.
Adverbis
d'afirmació,
Diàlegs
quotidians,
converses
telefòniques,
discussions.
Teatre.
Entrevistes i
debats. Excuses,
salutacions i
comiats.
Enquestes i
qüestionaris.
Acudits dialogats.
Diàlegs dins de
les novel·les i
contes. Còmics.
Assemblees.
Reunions de
treball

negació, dubte,
etc...
1. Inventa un diàleg utilitzant el WhatsApp
2. Inventa un diàleg que siga una conversa telefònica.
3. Inventa una entrevista que fas a un company o companya, la temàtica ha de
ser sobre la “majoria d’edat”
Tema 2.9. Els textos expositius: estructura i característiques.
a) Els textos expositius.
Els texts expositius serveixen fonamentalment per donar informació de manera
objectiva i ordenada sobre fets, idees, teories, etc., A un lector o a un oient
interessat en un tema determinat.
Les formes d'exposició són omnipresents en els àmbits de la ciència, la tècnica i
l'ensenyament.
Es poden establir sis tipus diferents de missatges expositius:
• text cientificotècnic especialitzat, propi Dels especialistes d'una matèria;
• text de semidivulgació, adreçat a un públic universitari o amb uns certs
coneixements del tema;
• text de divulgació, dirigit a un ampli sector de la societat;
• text científic pedagògic, propi de l'educació, llibres de text, etc.;
• text d'investigació, del tipus tesi doctoral o similar;
• text objectiu oficial, informes d'equips investigadors.
Encara que habitualment són textos escrits, també poden presentar la modalitat
oral.
Entra en el següent enllaç: https://www.diarilaveu.com/noticia/25532/les-
excavacions-arqueologiques-de-la-costa-blanca-faran-valer-la-importancia-de-8-
jaciment
I respon:
1. Quin tipus de test expositiu es tracta.
2. Característiques.
3. Quin es el tema principal.
4. A qui va dirigit.

b) Estructura
En la comprensió d'un text expositiu intervenen l'organització de la informació i la
forma d'exposar-la, i, lògicament, els coneixements previs sobre el tema exposat
per part del destinatari.
L'estructura habitual d'un text expositiu (explicatiu o informatiu) comprèn tres
parts: introducció, desenvolupament i conclusió.
• Presentació o introducció: es presenta el tema, la seva importància, els
objectius, fonts documentals, etc. La introducció sol constituir el primer
paràgraf del text.
• Desenvolupament: es va exposant la informació del tema de manera clara i
ordenada. És la part central del text. L'estructura ordenada i les relacions
lògiques dels continguts són fonamentals en aquests tipus d'escrits. Hi pot
haver exemples, comparacions, anècdotes...
• Conclusió: resum de les idees principals que s'han exposat o l'opinió personal.
Hi apareixen fórmules típiques de sintetització.
• Altres recursos estructurals que poden tenir els textos expositius són: el
títol (referència breu sobre el tema), citacions de fonts de documentació,
altres suports informatius (il·lustracions, esquemes, gràfics...)
Entra en el següent enllaç: https://www.enciclopedia.cat/divulcat/que-les-boires-
son-persistents-uns-llocs-i-sescampen-cada-mati-uns-altres i respon:
1. Quin tipus de test expositiu es tracta.
2. Senyala les diferents parts de l’estructura del test.
c) Característiques.
Intenció
Presentació
externa i o
Estructura
interna
Llenguatge
Formes que
adoptat
Transmetre
informació i
coneixements de
forma clara . És
un text objectiu.
Ordre lògic
d'idees o
conceptes, amb o
sense gràfics i
il·lustracions:
introducció-
desenvolupament-
conclusió i fonts
d'informació....
Verbs en present
i passat. Oracions
subordinades
causals, finals,
consecutives, etc.
Connectors
discursius (per
tant, així, però,
causa-
conseqüència,
ordre etc.),
Temes teòrics i
treballs
monogràfics.
Tríptics
informatius.
Informes i
conferències.
Exàmens, apunts,
llibres de text.
La tesi doctoral.
Documentals i

cohesió lèxica
mitjançant
sinònims,
repeticions,
camps lèxics i
famílies de mots,
etc. Enunciats
entre parèntesis
o guions,
aposicions,
oracions de
relatiu
explicatives.
reportatges,
articles
divulgatius.
Invitacions.
Regles de jocs i
esports.
Ponències en
simposis,
participacions en
seminaris,
exposicions orals
a classe,
documents
àudiovisuals
Visualitza el següent vídeo: https://youtu.be/4INFjUqpzls
1. Quina es la intenció de l’emissor:
2. Explica com es presenta l’estructura
3. Característiques del llenguatge utilitzat
4. De quin tipus test expositiu es tracta.
Recerca: Internet, cercadors i procediments de recerca.
http://weib.caib.es/formacio/distancia/material/tic/internet.pdf, descàrrega el
document en el teu pendrive. Una vegada que ho hages llegit, respon a les següents
qüestions:
1. En que consisteix la planificació.
2. Què significa la paraula clau.
3. Entra en el cercador Yahoo, has de cercar vídeos que tractin de Ausiàs March
i siguen en valencià. Escriu tots el títols que ixen.
https://support.google.com/websearch/answer/134479?hl=es
Respon:
1. Què són els operadors de recerca, posa un exemple.
2. Com se fan recerques d’imatges, posa un exemple.
3. Com es fa un recerca avançada.

Unitat Unitat 2: Comunicació
la data indicada.
3r, les respostes han d'estar als espais indicats, les respostes que utilitzen més
espai, no es tindrà en compte l'escrit fora de l'espai.
màxim d’un punt
• conèixer els elements de la comunicació
• distingir entre llenguatge verbal i no verbal, i comunicació escrita i/o oral
• conèixer la historia de l’escriptura i l’alfabet
• distingir les tipologies textuals:
o textos instructius
o textos narratius
o textos descriptius
o textos expositius
o textos conversacionals
• conèixer les classes d’oracions

Nom alumne/a:
Grup: 1r ESO__
1. Dels següents tipus de comunicació s’ha:
• assenyalar tots els elements de la comunicació
• indicar si es llenguatge verbal o no, i es escrit o oral
a) Visualitza aquest vídeo: https://youtu.be/xunOVyKrhaA
b) Visualitza aquest vídeo: https://youtu.be/KsBOBGvaHfA
c) La següent imatge:

d) Una xiqueta entra en una sabateria:
Xiqueta: Bon dia!
Dependent: Bon dia!, que desitja?
Xiqueta: Voldria una sabates, com aquestes
Dependent: Quin número?
Xiqueta: depèn, o 38 o 39.
Dependent: Un moment (va cercar les sabates)... Nomes en queda del número 38
La xiqueta es prova les sabates.
Xiqueta: M'estan xicotetes
2. Dels següents fragments has d’indicar de quin tipus és, i raonar la resposta.
a)

b) "Entre una espessor d'arbres es veia una casa. Una casa fora poble, aïllada,
voltada d'una gran extensió de terreny llis com el palmell de la mà. Al davant tenia
un jardí ple de tulipes, i de rosers amb les darreres roses del mes de juny. Els arbres
eren til·lers. Ran de reixa, abocat a la carretera, hi havia un mur de baladres amb
flors roses i vermelles. Se sentia un perfum espès, aturat, com si no es mogués del
clos del jardí, de xuclamel i de troana"
c) https://youtu.be/-HPjSruEvaI

d)
e) Els moviments sísmics són trepidacions de l’escorça terrestre. Tal com es pot
observar, la litosfera està, generalment, tranquil·la; però hi ha aparells molt
sensibles que permeten enregistrar-ne els moviments que queden fora de l’abast de
la percepció humana. Parlem de terratrèmols quan aquests moviments són
perceptibles i , a vegades, tan forts que provoquen devastacions considerables.
Segons les causes que els provoquen, es divideixen en terratrèmols tectònics,
d’ensorrament i volcànics. Els terratrèmols s’originen en un lloc situat a l’interior de
la Terra, l’hipocentre, que pot raure fins a 60 km de profunditat, el qual té el seu
punt corresponent a la superfície en l’epicentre. Des d’aquest , el moviment sísmic
es propaga en forma d’ones, amb una velocitat variable: de 300 a 2.500 m per segon
en l’escorça terrestre, mentre que en el nucli, per la seua naturalesa metàl·lica,
poden arribar als 16.000. S’anomenen directes les ones sísmiques que van de
l’hipocentre a l’epicentre, i superficials les que irradien d’aquest últim.

3. Segons l'après en aquesta unitat sobre les recerca en Internet, fes una
redacció sobre la història de l'alfabet.

• la variació lingüística del valencià
• el plurilingüisme
• els prejudicis lingüístics
• sinònims i antònims
• recerca: buscar informació a Internet
En aquesta unitat s’avaluarà el primer llibre de lectura obligatòria.
UNITAT 3 Llengua i Societat 1
Tema 3.1. La variació lingüística: definició. Variació geogràfica i
històrica
a) La variació lingüística: definició
La llengua és una i diversa. Des d'una perspectiva lingüística o gramatical,
constitueix una unitat: és un conjunt de signes i regles comuna a tots els parlants;
però si la mirem des del punt de vista dels usuaris, és diversa: raons geogràfiques,
històriques, socioculturals o motivades per la situació fan, de la mateixa llengua,
moltes diferents.
El valencià estàndard o la llengua estàndard:
Totes les llengües posseïxen un model lingüístic de referència que es considera
adequat per els usos administratius, educatius, per als mitjans de comunicació i, en
general per a tots els àmbits que requereixen un mínim de formalitat. Este model es
coneix com a llengua estàndard i afecta als usos orals com els escrits. El valencià
que aprens en aquesta assignatura, és el valencià estàndard.
La variació lingüística és el fenomen que dóna compte dels usos diversos d'una
llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup
social i situació comunicativa. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les
varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua.
1. Sobre el que apresos sobre la variació lingüística, explica l'estat actual de la
llengua valenciana.
b) Variació geogràfica i històrica
Variació geogràfica o diatòpica.
Depèn del factor espai -o geogràfic-. Malgrat que es considerin varietats d'una
mateixa llengua, el parlar d'una zona pot presentar diferències amb el de la zona

Llengua i literatura valenciana 1r eso alumno

Llengua i literatura valenciana 1r eso alumno

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Llengua i literatura valenciana 1r eso alumno

Similar to Llengua i literatura valenciana 1r eso alumno (20)

More from Almer Villajos Tendero

More from Almer Villajos Tendero (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Llengua i literatura valenciana 1r eso alumno