Treball recerca

Supervivència
Nevada
La importància del turisme, i de l’estació de Port-Ainé en
particular per a la comarca del Pallars Sobirà
Àlex Morales G:9 1 de Batxillerat Súnion

TR – TURISME AL PALLARS SOBIRÀ
2
Índex
1.-Introducció......................................................pàg.3
2.- Pallars Sobirà.................................................pàg.4
1.1.-Situació.......................................................................................................................pàg.4
1.2.-Geografia..................................................................................................................pàg.5
1.4.-Centres d’interés................................................................................................. pàg.5
1.5.-Història.......................................................................................................................pàg.6
1.6.-Evolució social........................................................................................................pàg.6
1.7.-Evolució econòmica............................................................................................pàg.6
3.-Turisme de la Comarca..............................pàg.7
3.1.-Història del Turisme al Pallars........................................................................pàg.7
3.2.-Turisme al Pallars Sobirà....................................................................................pàg.7
4.-Port-Ainé........................................................pàg.12
4.1.-Història.......................................................................................................................pàg.12
5.-Pràctica............................................................pàg.13
5.3.-Anàlisis........................................................................................................................pàg.14
6.-Conclusió........................................................pàg.17
6.1.-Entrevistes (conclusions).................................................................................pàg.18
6.2.-Propostes..................................................................................................................pàg.22
6.3.-Previsió de futur....................................................................................................pàg.24

3
Introducció
He decidit fer aquest treball en part per proximitat, ja que tinc una residència a Sort, la
capital de la comarca. I clar, aquesta residència em dóna facilitat per aconseguir
informació entrevistes. A més al passar tant de temps a la comarca em preocupa el seu
benestar econòmic, i com que fa molts anys que esquio a Port-Ainé, no conec la comarca
sense l’estació. I com que a mí m’interessa molt la economia en general, vaig pensar que
seria una bona manera d’aprendre sobre aquest tema.
El que primer vaig fer va ser realitzar les entrevistes que trobava interessants, per agafar
una visió més col·lectiva de la situació, no només la meva. Després vaig començar a fer
la recerca, mentre la feia m’anava apuntant propostes pròpies per millorar els apartats
sobre els que estava fent la recerca. I amb l’ajuda de l’enquesta, les entrevistes i la
recerca vaig fer una previsió de futur en termes econòmics i socials de la comarca davant
l’hipotètic tancament de l’estació d’esquí.
Els objectius inicials
-Saber l’impacte de la desaparició de l’estació d’esquí
-Investigar si la comarca del Pallars “sobreviuria” al tancament de l’estació
-Fer propostes per a millorar l’economia i la societat del Pallars
-Saber més sobre la comarca i la seva economia
-Conèixer la importància del turisme a la comarca, i conseqüentment la de l’esquí al
Pallars Sobirà
-Veure els punts dèbils de la comarca.
-Intentar reubicar les persones que perdin la seva feina a causa de la desaparició de
l’estació d’esquí.
Hipòtesis inicials
-L’impacte de la desaparició de l’estació d’esquí seria devastador
-L’apartat informàtic i publiscitari és el pitjor de la comarca
-El mantenir oberta l’estació és per no abandonar a la seva sort la comarca
-Davant del tancament de l’estació es produiria un gran despoblament per part dels
turistes.
-A la comarca s’utilitza l’immobilisme innovador, no es busca el progrés.

4
Comarques que rodejen el Pallars Sobirà
Situació del Pallars Sobirà respecte Catalunya
Comarca del Pallars Sobirà
Situació
El Pallars Sobirà és una comarca del Pirineu
que delimita amb Andorra, l'Alt Urgell, el
Pallars Jussà, la Vall d’Aran ,l'Alta
Ribagorça i Occitània.
El seu relleu està vertebrat per la Noguera
Pallaresa i els seus afluents, que recorren la
comarca de nord a sud. Al nord-est s’hi troba
el cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats,
3.143 m. La major part del seu territori està
protegit, especialment el Parc Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Parc
Natural de l'Alt Pirineu.
La comarca es troba situada a
la part nord-oest de Catalunya,
gairebé a l’extrem, sinó fos per
la vall d’Aran. És la comarca
amb menys densitat de
població de Catalunya, tan
sols compta amb una densitat
de 5.6 habitants per km². La
comarca del Pallars Sobirà té
una superfície de 1.355
quilòmetres quadrats, una
població de més de 7.220
habitants i un total de 15
municipis.
Municipis i població de cada municipi:
Sort: 2.360 Baix Pallars: 382 Farrera: 140
Llavorsí: 382 Tírvia: 160 Vall de Cardós: 404
Esterri d'Àneu: 924 Soriguera: 368 Alins: 305
Rialp: 664 Espot: 350 Esterri de Cardós: 77
Alt Àneu: 450 Guingueta d'Àneu: 347 Lladorre: 244

5
Establiment d’interés del Pallars
Geografia
El Pallars és una comarca plenament pirinenca,
potser la més pirinenca de totes.. Al nord, on fa
frontera amb França, hi ha els cims més elevats
de Catalunya.
El Pallars Sobirà ha estat tradicionalment una
comarca aïllada de la resta. Encara ara és una
comarca de difícil accés. El fort desnivell i l'altitud
han fet que les aigües i el gel hi modelessin un
relleu abrupte, amb llargs vessants molt inclinats
i plens de tarteres.
Gairebé tots els límits del Pallars Sobirà es troben
en carenes i cims elevats. Els més destacats són
els que hi ha entre la vall de Cardós i la Vall
Ferrera: la Pica d'Estats, amb 3.143 m és la cota
màxima de Catalunya. Vora seu hi ha d'altres pics
que superen els 3.000 metres: Pic Verdaguer amb
3.128 m i Pic de Sotllo amb 3.084 m.
Altres punt d’interés:
Albergs 9
Càmpings 21
Cases rurals 52
Hotels 34
Refugis 15
Torres i castells 21
Museus 9
Relleu del Pallars Sobirà

6
Monuments prehistòrics de la comarca
Història
El poblament del Pallars es remunta a la prehistòria, de la que ens han arribat
nombrosos testimonis en forma
de monuments megalítics.
La presència romana sembla que
no hi fou gaire intensa, a
diferència de la Vall d'Aran, tot i
que les darreres troballes
arqueològiques comencen a
indicar el contrari.
En els temps de les invasions
musulmanes, el territori fou
sotmès a poca cosa més que al
pagament de tributs o impostos
territorials.
Des de finals dels segles XVIII fins al
1870 la població creix fins a arribar al
seu sostre demogràfic de 20.348
habitants l'any 1860.
A partir del 1870 i fins al 1910 hi ha una
crisi de l'economia de subsistència que
hi havia hagut fins aquell moment i
comença una davallada demogràfica.
Des del 1960 fins al 1980 la comarca
pateix una segona crisi provocada per
la mecanització del camp i la
industrialització de les ciutats, que duran
el Pallars a una nova davallada demogràfica fins al punt de quedar-se sense la
meitat de la població.
Evolució Social
Les comunicacions modernes no hi arribaren fins ben entrat el segle XX. Tot
plegat ha limitat l'ocupació i l'activitat humana, i la població hi ha estat sempre
escassa. Es registra un màxim demogràfic el 1860 amb 20.000 habitants,
població que es pot considerar força elevada tenint en compte les condicions
naturals de la comarca (relleu i clima). Però a partir d'aquesta data
el despoblament és constant. El padró de 1986 registra una població de 5.464
habitants, gairebé la quarta part de la que hi havia 130 anys abans.
Les condicions naturals del relleu i clima no faciliten una ocupació més gran, ni
tampoc ofereixen unes condicions òptimes per a la instal·lació industrial.
Presa del Pallars Sobirà

7
Estacions d’esquí, noves i antgues
Evolució Económica
L'economia tradicional pròpia d'una comarca d'alta muntanya s’havia centrat en
les activitats agropecuàries i en l'aprofitament del bosc, complementats amb
l'obtenció de sal de les salines de Gerri. Però un canvi decisiu s'ha produït durant
els últims decennis amb l'arribada del turisme, atret per la bellesa del seu
paisatge, el caràcter de les seves poblacions i les possibilitats ludicoesportives
que ofereix.
Pel que fa a l'esquí alpí es pot practicar
a l'estació de Super Espot i la de Port
Ainé, i el de fons, a les estacions de
Pleta del Prat, a Tavascan. El
piragüisme, els esports d'aventura, la
caça i la pesca són d'altres modalitats
esportives que es poden dur a terme en
aquesta comarca. El Parc Nacional
d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
constitueix un dels paratges més preuats dels Pirineus.
Turisme de la Comarca
Història del Turisme al Pallars
El turisme al Pirineu no es va produir fins
als anys seixanta. l’impacte turístic al
Pallars Sobirà es va deixar sentir a partir
del 1965, i l’oferta hotelera de la comarca
es va doblar en 5 anys.
El turisme en el Pallars Sobirà va costar
que quallés, ja que estava molt allunyat
de Barcelona i no hi ha dominis
esquiables gaire extensos. Van començar
a arribar turistes en el moment en que les
altres comarques es van saturar, i en
canvi el Pallars era natural i pur, era
autèntic.
Turisme al Pallars Sobirà
El turisme és la base dels ingressos exteriors de la comarca del Pallars Sobirà.
Tant a l’estiu com a l’hivern l’afluència de turisme és molt gran si tenim en compte
que al 2010, segons les dades de l’Idescat el Pallars Sobirà tan sols consta de
7220 habitants, la comarca menys poblada i amb menys densitat de Catalunya.
Per tant el percentatge de turistes és molt gran degut a la baixa població.
Granja del Pallars

8
Ràfting al Pallars Port-Ainé
El sector turístic, eix important de l’economia de molts països, genera beneficis
econòmics importants, així com un impacte positiu sobre tots els altres sectors
de l’economia.
Per tant per analitzar l’economia de la comarca és necessari analitzar el turisme.
Ja que ofereix a la comarca molts diners, molts llocs de treball
Començarem pel sistema turístic. Consta de quatre elements bàsics:
1.- La demanda: formada pel conjunt de potencials consumidor, de béns i
serveis turístics. La demanda del Pallars Sobirà és bastant especial, ja que el
que busquen els consumidors és quelcom exòtic i verge. Intenten trobar un
ambient relaxat i diferent al que normalment viuen.
2.- L’oferta: Composta pel conjunt de productes, serveis i organitzacions
involucrats activament en el turisme. Per tant el producte turístic ha d’estar
construït sobre aquestes bases. Per crear una marca identifica-ble amb el
Pallars. Per tant aquest és un fet a favor, ja que no fa falta una gran inversió per
oferir el client un ambient natural i pur. Per tant s’ha de treballar per mantenir
aquesta imatge del territori.
3.- L’espai geogràfic: on té lloc la trobada entre l’oferta i la demanda. Degut a
aquest factor, el tipus de client és molt específic, ja que la geografia de la
comarca permet una gran especificació. Potser s’hauria de diferenciar més la
comarca del típic turisme de Pirineu, per això jo crec que s’hauria de fomentar el
riu de la Noguera Pallaresa
4.- Els operadors del mercat: són aquelles empreses i organismes, i la seva
funció és facilitar la interrelació. Sincerament la gran mancança d’aquest apartat
és el maneig d’internet. On no se li ha donat la importància que és mereix i que
necessita.
Quan un turista compra un producte turístic compra un producte que es sustenta
en el que s’anomena l’oferta turística d’un país o regió i aquesta oferta es
fonamenta en el patrimoni turístic. Com ja hem esmentat anteriorment el Pallars
té un molt bon patrimoni turístic, gràcies a la geografia i a la baixa població.
Quan una destinació ha creat una imatge de tenir una atracció especial, els
consumidors veuen un valor afegit en el producte. Això pot generar una zona
que sigui considerada com “de moda”, perquè el consumidor es vol veure

9
Parc Natural d’Aigüestortes
associat a l’estatus desenvolupat en aquesta destinació. Per això la destinació
no es redueix a la realitat objectiva sinó que també al que la gent pensa que hi
ha. Per això, en aquest moment que té tanta tirada el tema “hispter” i minimalista.
El Pallars té aquesta avantatge que abans no tenia i que poc a poc va creixent.
Així doncs, el patrimoni turístic constitueix la matèria primera sobre la qual
mitjançant un adequat programa d’inversions i actuacions, arribar a obtenir un
producte que sigui atractiu pel consumidor.
Les categories de productes són:
-Espais Natural: El Pallars Sobirà consta
del Parc Nacional d’Aigüestortes, i el Parc
Natural de Sant Maurici entre d’altres.
-Museus i manifestacions culturals històriques: La comarca en qüestió no
té gaire patrimoni artístics en quant a museus, té el museu de les
papallones de Catalunya. També té cultura històrica com el general
Moragues entre d’altres.
-Folklore: Com podria ser el Ball dels Rigodons., ball autòcton de la
comarca
-Esdeveniments programats: Curses de muntanya o d’esquí, Campionats
del món de Caiac per excés.
A partir de l’existència d’aquest
producte turístic s’han de
desenvolupar les estratègies de
màrqueting adequades per la seva
òptima comercialització en el mercat
turístic. Però no n’hi ha prou amb tenir
un patrimoni turístic per garantir la
creació d’un bon producte. En aquest
sentit, l’actuació de les institucions
corresponents serà determinant perquè això pugui passar. Anteriorment la
presidència del consell comarcal i l’alcaldia de la capital estava regentada pel
mateix home. Això propiciava que no hi hagués una falta d’entesa en les idees.
Actualment segueix presidint el consell comarcal però no Sort. És Llàtzer Sibís,
entrevistat posteriorment.
En les últimes dècades s’està assistint a profundes transformacions en l’entorn
econòmic mundial a causa. Respecte al sector turístic els principals canvis han
estat aquests:
1- La globalització econòmica
2- Els avenços tecnològics
3- El canvi en les condicions de l’oferta i la demanda
4- Els problemes ecològics

10
Segurament el principal dilema
d’aquests quatre des del punt de
vista del Pallars Sobirà és el punt
2, els avenços desenfrenats del
món en l’àmbit de la tecnologia
han deixat una mica per darrere
a les comarques aïllades del
Pirineu. Això tant és una
avantatge com un inconvenient,
un avantatge ja que els turistes
busquen desconnectar una mica
del món frenètic de la tecnologia,
i inconvenient perquè li resta
competitivitat a la comarca a l’hora
de promocionar-se i donar-se a conèixer.
Aquests canvis generen nous factors , per això l’estratègia ja no és pot basar
exclusivament en la rebaixa de preus.
-Els avantatges comparatius vénen donats pels factors propis de la
destinació turística que han possibilitat el seu naixement i la seva expansió. Per
a millorar això les empreses utilitzen el “bechmarking”, tècnica per la qual una
empresa busca diferenciar-se de la competència. Un exemple d’empresa que
utilitza el “bechmarking” és el cas de Coca-cola i Pepsi o Microsoft i Apple.
-Els avantatges competitius són
aquells elements que donen valor
afegit a la destinació turística, és el
que permet introduir innovacions,
que és el que permet millorar la
competitivitat en el moment actual.
En tot això el sector públic té un
paper important en aquest procés, ja
que aporta uns béns públics
essencials per l’experiència.
En el disseny de l’estratègia
competitiva cal parlar de tres factors com ara el lideratge en costos baixos, la
diferenciació i l’enfocament.
El lideratge en costos totals baixos: molt popular en la dècada dels anys 70
dels segle XX. Cal mantenir el cost més baix enfront dels competidors. Però en
canvi no és té en compte la qualitat ni el servei. La pràctica d’aquesta estratègia
implica la no inversió en les variables del màrqueting ja que l’empresa la
interpreta com un cost. Trobo que aquesta estratègia s’ha quedat obsoleta, tot i
que va repuntar amb la crisi. I per altre banda el primer pas per l’èxit turístic és
el consumidor satisfet considero que no es pot sospesar tan sols la idea
d’abandonar la qualitat del servei.
Alberg del Pallars Sobirà

11
La diferenciació: Consisteix a crear un valor afegit al producte des de la seva
marca perquè el consumidor percebi que aquest producte com a únic. Implica
major inversió, ja que requereix disseny del producte, investigació, materials de
qualitat...
Enfocament: consisteix en un grup
específic de clients. L’estratègia és
satisfer les necessitats d’un públic
reduït, que ningú més vol satisfer.
Aquest podria ser el cas del Pallars
Sobirà especialitzant-se en aquells que
necessiten un respir de la quotidianitat.
En quan al desenvolupament del
mercat, l’estratègia de creixement se
centra en tractar de desenvolupar àrees
del mercat que no són totalment explotades.
La competitivitat d’una destinació o empresa turística depèn actualment de la
captació i retenció dels actius(diners). Això és pot aconseguir a través de clients
satisfets que augmentin la freqüència del seu retorn i transmetin informació
favorable a altres clients, captant així nous turistes per a la regió o empresa.
Actualment la satisfacció del consumidor només es pot aconseguir a través d’una
gran varietat en l’oferta.
.Importància del PIB turístic
Pib turístic del Pallars Sobirà. Dades de L’Idescat
Conclusió del gràfic: Com podem observar en aquest gràfic, el Pallars
Sobirà té un creixement constant del producte interior brut o PIB des de l’any
2005 al 2008, en canvi a l’inici de la crisi baixa naturalment. Tot i que sembla que
al 2010 pot tornar a repuntar, però amb un creixement més lleu. Si ens hi fixem
en el PIB turístic, es veu clarament un creixement homogeni, inclús en període
de crisi. Aquí és veu la fortalesa del turisme, el seu creixement és tan imparable
com important per l’economia de la comarca. Ja que representa aproximadament
un terç del PIB de la comarca.
Any PIB milions d’euros PIB Turístic
2005 148,14 50,50
2006 155,25 50,30
2007 160,63 51,40
2008 163,02 51,40
2009 162,14 52,50
2010 163,05 52,60

12
Importància del turisme respecte el PIB de cada regió
Importància del turisme. Dades de l’Idescat
Conclusió del gràfic: Com podem veure en aquest gràfic, la
importància del turisme és major en el Pallars Sobirà que al global de Catalunya.
És el triple de rellevant. I al ser una comarca d’interior, la principal font de
subsistència és la muntanya i el riu.
I en relació al turisme, el Pallars
Sobirà no és una comarca
excessivament centrista com
podria ser Barcelona o Girona.
Sinó que tot i tenir una majoria
clara de població a la capital tots
els pobles tenen les seves
parcel·les de protagonisme. Per
tant un hipotètic tancament de
l’estació afectaria no tant sols a la
capital sinó que tindria un impacte
general. Tot i així la més afectada seria sens dubte Sort.
Per això el turisme és la clau de la supervivència econòmica de la comarca. I per
aconseguir més qualitat i per tant més beneficis s’han de millorar aquests quatre
factors:
-Atractiu: fer que a simple
vista vingui de gust visitar el
territori del Pallars sobirà
-Allotjament: fer que l’estada
sigui agradable.
-Facilitats: consisteix a fer
que els turistes puguin adquirir
qualsevol bé i servei de
manera còmoda.
-Infraestructures: sense aquest punt no poden existir les facilitats.
En un món tan tecnològic, on internet és la base de la informació, és necessari
dominar internet, ja que fet servir de manera productiva pot crear un avantatge
comparatiu molt important.
2005 2006 2007 2008 2009 2010
Pallars Sobirà 34,09% 32,40% 32% 31,50% 32,28% 32,26%
Catalunya 10,23% 10,17% 10,52% 10,68% 10,94% 11,08%

13
Situació de l’estació
Mapa de pistes de l’estació
Estació Port-Ainé
Història
L'Estació d'esquí Port Ainé, sovint
denominada simplement Port Ainé, és una
estació d'esquí alpí situada en el terme
municipal de Rialp, a la comarca del Pallars
Sobirà.
Els darrers anys es fusionà amb Espot
Esquí i Tavascan Pleta del Prat i crearen el
domini esquiable de Gran Pallars, que aglutina
les tres estacions obertes de la comarca.
Des de l'any 2011, forma part del grup Ferrocarrils de la Generalitat de
Catalunya, juntament amb Espot, La Molina, vall de Núria i Valter 2000.
Comparteixen un forfet de temporada conjunt.
Inaugurada el 1986. La seva
privilegiada situació, sota el
Pic de l'Orri (2.440 m), amb el
95% de les pistes orientades a
la cara nord, li permet gaudir
d'un microclima favorable
sobretot en temporades amb
nevades escasses i d'una
immillorable qualitat de neu
pols des de desembre fins a
abril; per a molts, està
considerada l'estació d'esquí
amb la millor neu del Pirineu.
L'estació compta amb prop de 30 km de pistes i 800 metres de desnivell aptes
per a tots els nivells i tipus d'esquiadors o snowboarders. Totes les pistes estan
dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu i destaquen per la seva integració en un
paisatge de muntanya i per les seves meravelloses vistes cap a tot el Pirineu.
El punt diferencial de l'estació de Port
Ainé és el seu enfocament evident al
públic familiar i l'esquiador o
snowboarder que s'inicia en aquest
esport.
Port Ainé és també reconeguda per el
seu Snowpark, un dels pioners del
Pirineu i que durant molts anys ha
estat a l'avantguarda de les noves
tendències de l'estil lliure. Port-Ainé

14
Pràctica
En aquest apartat analitzaré el panorama actual de la comarca del Pallars Sobirà
i faré propostes per millorar la comarca tant en termes econòmics com socials.
I en relació al turisme, el Pallars Sobirà no és una comarca excessivament
centrista, com podria ser Barcelona o Girona, sinó que tot i tenir una majoria clara
de població a la capital tots els pobles tenen les seves parcel·les de
protagonisme. Per tant, un hipotètic tancament de l’estació afectaria no tan sols
a la capital sinó que tindria un impacte general. Tot i així, la més afectada seria
sens dubte Sort.
És la comarca menys poblada de Catalunya, i per tant segurament la que aporta
menys en termes d’economia a la comunitat. Per això per a la generalitat la
comarca no significa gaire, tot i així sí en termes de vots, i aquesta podria ser un
motiu el qual la generalitat manté oberta la deficitària estació d’esquí.
Per això, per saber si l’estació està oberta perquè té marge de millora o per altres
raons de caire més aviat polítics em proposo a fer una sèrie d’anàlisis.
Anàlisis
Per poder saber en que s’ha de millorar s’ha de saber en què ets pitjor que els
teus competidors, i és per això que és fan anàlisis. Per punt per punt posar els
defectes en el punt de mira. Per això he elaborat aquesta sèrie d’anàlisis.
Anàlisi de “Bechmarking”
Per analitzar la competitivitat de l’estació d’esquí ara faré l’anàlisi esmentat
anteriorment:
1.Identificar quin procés, àrea o producte volem millorar en la
nostra organització.
Volem analitzar l’estació d’esquí de Port-Ainé propietat de Ferrocarrils de
Catalunya, i Baqueira-Beret, propietat de Grup Baqueira-Beret.
2. Identificar les organitzacions que posseeixin les millors
pràctiques i veure si efectivament la comparació pogués servir.
Les estacions analitzades tenen un diferent tipus de propietari, Port-Ainé és de
domini públic, de la Generalitat. En canvi Baqueira-Beret és d’àmbit privat.

15
Baqueira al contrari que Port-Ainé no és deficitària, sinó que produeix beneficis.
Per això seria positiva la comparació.
3. Definir quins indicadors mesurarem.
Els indicadors que seran objecte d’estudi seran: els clients (la quantitat, la classe
de client, allotjament...)
4. Definir el mètode per recopilar dades.
En aquest cas utilitzaria enquestes de satisfacció, amb preguntes específiques
de coses que hi ha en una de les dos estacions i en l’altre no. També quines
bases tenen per que tot i ser els preus més alts segueixin anant. Segurament la
qualitat de l’estació i l’estatus que ha anat agafant d’estació de luxosa. La meva
hipòtesis és que a part de tenir millor accés i tenir el poble just a peu de pistes,
també hi van perquè el fet d’anar et dóna un aire de superioritat.
5. Analitzar la discrepància del mesurat amb la meva hipòtesis.
En aquest punt, compararia les dades de l’enquesta i les preguntes amb les
hipòtesis anteriorment esmentades.
6. Proposar els nivells d'acompliment futur d'acord a la
comparativa, a les possibilitats i als agregats de valor.
Les idees que podria proposar són les següents, ja que Baqueira va guanyar
rellevància en el moment en què personalitats esquiaven allà, com el rei. Per tant
s’hauria d’intentar que és veiés la imatge de persones influents esquiant a
l’estació.
7. Fixar les metes i temps d'integració de la nova pràctica.
El temps d’integració seria a curt termini, màxim cinc anys, ja que així ja s’hauria
estès en el moment en que s’acabi la crisi.
8. Executar la integració. És important assenyalar que les noves
pràctiques han de ser implantades dins de l'estructura funcional
existent i no convertir tot en un malson de reenginyeria
corporativa.
És podria implantar sense problemes, tan sols faria falta una bastant més
pressupost al departament de relacions públiques
9. Mesurar els resultats.
Compararíem el resultats i els efectes en les dues estacions.
10. Fixar la periodicitat amb la qual es realitzarà l'anàlisi de
millors pràctiques, ja que és un procés de millora contínua.
Si per mi fos és faria un anàlisi cada 5 anys, per evitar l’estancament.

16
Empreses d’esports d’aventura del Pallars Sobirà
Anàlisi de la comarca Porter
Ara analitzaré el model de competitivitat que s’utilitza per dissenyar les grans
línies de la Política Turística espanyola. Aquest, és el model de Porter, basat en
les condicions de l’entorn econòmic. El model turístic de competitivitat de la
comarca. Aquestes condicions són les
següents:
1-Condicions dels factors productius.
L’èxit d’un sector determinat depèn d’un
ampli ventall de factors productius com
l’existència de personal qualificat, la
tecnologia disponible. Condició en la que el
Pallars Sobirà tenen molt de marge de
millora, tot i així hi ha bona base.
2-Condicions de la demanda. És obvi
que les característiques pròpies de la demanda a cada país o regió determinen
el comportament empresarial i les estratègies que s’han de seguir en cada cas.
La segmentació és, per tant, una
eina fonamental per crear
avantatges competitius i identificar
els canvis que es vagin produint
en les expectatives dels
consumidors. Es tracta de
desenvolupar cada mercat per el
grup de clients específic, oferint
així una resposta molt més
acurada a la demanda. Actuament
no existeix una diferenciació de
l’oferta, s’ha de crear entitats per a
cada segment del producte turístic per que gestionin cada apartat de manera
eficient.
3-Característiques de les indústries
conjuntes. Per això proposo la creació d’un
òrgan comarcal per cada sector
empresarial basat en les relacions entre
empreses del mateix sector, fent possible
així una major eficiència dins el marcat i un
entorpiment mínim.
Aquests factors constitueixen les tres
àrees clau d’actuació per millorar la
competitivitat d’una zona turística.

17
Situació de la comarca del Pallars
Anàlisi qualitat de la comarca
Evidentment la comarca no ho fa tot malament, per això ara em proposo
determina els punts forts i febles de la comarca.
Amb la valoració de la comarca de l’1 al 10 en cada punt:
-Innovació contínua i avenç tecnològic (5)
-Consolidació del mercat (eficàcia) (8)
-Manteniment de costos baixos (8)
-Extensions del producte (varietat) (6)
-Guerra de preus (5)
-Bona publicitat (3)
-Bloqueig de proveïdors i distribuïdors a la competència (2)
Conclusió
En una comarca d’alta muntanya de cims
que superen ells 3.000 metres com el
Pallars Sobirà, el turisme està condicionat
pel medi físic. La Noguera Pallaresa, el
Parc Nacional d’’Aigüestortes, l’Estany de
Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu
són una important atracció de la comarca.
L’economia del Pallars Sobirà ha estat
bàsicament agrícola i ramadera, encara
que actualment el sector predominant i el
que genera vora un 70% del producte
interior brut és el sector turístic
La comarca del Pallars Sobirà es troba en un clar estancament econòmic, encara
que no hi ha despoblació, és un territori extens per una població petita
concentrada a la capital, Sort. El
sector immobiliari segueix sent
el més important des de la
bombolla Inmobiliaria, i a la
venda de segones residències.
Tot i que s’hauria d’innovar cap
altres sectors, com el turisme, en
continu creixement. El positiu és
que el “boom” de la construcció
va afavorir directament al

18
Notícia extreta del departament d’agricultura de la Generalitat. Data del 2 de febrer de 2015
turisme, produint una sinergia productiva.
La comarca del Pallars Sobirà és la comarca amb el major percentatge de
protecció del seu territori de tot Catalunya, el que originen infraestructures molt
diferents entre sí. Això propícia unes grans possibilitats d’explotació turístiques,
transmetent sempre la imatge la marca de la comarca.
I tal és la importància, que les empreses del sector terciari donen al Pallars
Sobirà un 64% del total de població ocupada, que és de 2819 persones.
El punt negatiu en relació al creixement econòmic gràcies al turisme és que es
tracta d’una comarca a la qual només s’hi pot accedir per carretera. Tot i fer-se
amb transport privat, l’altitud i la meteorologia provoquen que sobretot a l’hivern
hi hagi zones totalment inaccessibles. Ja que el servei ferroviari tan sols arriba
fins a la Pobla de Segur, i el aeroport més proper és el de la Seu d’Urgell. Tot i
que no tot és negatiu, el fet de tenir aquesta geografia tant difícil d’accedir
provoca que sigui una zona verge en quan a paisatges, i tingui una gran riquesa
natural.
La imatge de la comarca és un turisme sostenible i rural. Tot i que el punt fort és
la imatge dels esports d’aventura, sent el Pallars Sobirà la comarca amb més
nombre d’empreses d’esports d’aventures de tot Catalunya, tot i ser la menys
poblada.
Com podem veure en aquesta notícia, el creixement desenfrenat del turisme a
la comarca puja cada any tot i la crisi, ja que és un model turístic absolutament
assequible. Ens podem guiar per aquestes dades per afirmar que la Comarca
del Pallars Sobirà va rebre 485.935 aproximadament de turistes, ja que per entrar
a la comarca has de passar per aquests parcs. Aquesta xifra de visitants és
enorme si la compares amb la població, que es de tan sols 8000 habitants
aproximadament.

19
Anunci de raquetes de neu. Extret d’activiting
Notícia extreta del Punt Avui. El 2 de maig de 2009
Enric Ticó. President de Ferrocarrils de Catalunya
Entrevistes
Conclusió entrevista 1 (Annex pg.31)
D’aquesta entrevista he
pogut confirmar que la
segona residència és tant
una praxis habitual com
efectiva, l’alcalde ho
considera molt important
tant els anys bons de la
construcció com ara, ja
que genera molta activitat econòmica. Tot i que els meus dubtes estaven
justificats ja que he trobat aquesta notícia del Punt Avui de la praxis a la comarca:
També m’ha quedat clar que si l’estació de Port-Ainé desaparegués seria un cop
devastador, ja que ara mateix no existeix substitució per aquella franja de l’any.
Tan sols aquesta
activitat minoritària:
A la vegada l’hotel
de l’estació no ha
restat clients als
hostalers locals
com jo pensava,
sinó que són complementaris. M’alegro que tingui una
bona relació amb el President de l’estació, ja que això
facilita la col·laboració productiva, ja que entre la
estació d’esquí i la comarca hi ha una relació de “quiz
pro quo”. Ja que com podem veure a l’annex (pg. 32),
hi ha negociacions i iniciatives entre l’entrevistat i el
president de Ferrocarrils per crear comissions i
beneficiar l’estació.
El exalcalde de Sort i president comarcal opina que alguns comerços haurien de
fer un intent per relacionar-se més amb l’estació o altres productes turístics, tot i
que ja u han fet molts. Actualment, la capital de la comarca compte amb tan sols
dos comerços relacionats amb l’esquí. Parla de l’estació amb precaució, ja que
el gerent és la generalitat, però sí que hi ha en marxa futures associacions.

20
Notícia extreta de Ferrocarrils de Catalunya, d’un comunicat de premsa
Jo pensava que l’estiu i l’hivern serien etapes amb beneficis semblants, però ha
assegurat que els beneficis són majors a l’estiu, tot i que és clar, hi ha molts
esports que es poden realitzar a l’estiu, i per tant més empreses, a Sort mateix
hi ha ben bé quatre empreses. Repetint que el tancament de l’estació d’esquí
seria desastrós, ens ha avançat que la única manera de no ressentir-se seria
que l’estació de Baquèira-Beret ampliés els seus dominis esquiables.

21
Gemma Joan-Martí, com a representant de l’Associació Esportiva Pallars
assegura que la meitat dels seus socis, que són 900 es deuen a l’esquí i en
definitiva a l’estació de Port-Ainé. Per tant perdre l’estació seria perdre la meitat
dels actius.
Ens ha dit que és clar que podrien subsistir sense l’esquí, però a una potència
molt reduïda, ja que aporta entre el 80% i el 50% de l’activitat econòmica. M’ha
confirmat que la principal Font d’ingressos de la comarca són l’esquí i el caiac.
Tot i a així hi ha més treballadors treballant en el sector de l’esquí que en el del
caiac, per tant la pèrdua de llocs de treball seria major.
Opina que l’estació hauria de tenir un molt millor tracte amb clubs com els seu,
ja que l’únic que els reporten són beneficis, i com que aquests clubs porten mols
beneficis a l’estació que menys que alguna ajuda o millor tracte. Fomenten la
comarca, ja que fidelitzen els socis amb la comarca. A l’igual que Llàtzer Sibís
diu que s’hi l’estació tanca s’hauran de moure cap a Baquèira.
L’hostaler ens afirma que té més clients a l’estiu que a l’hivern, vora al 30% són
del món de l’esquí, tot i que quan estava oberta l’estació d’esquí de Llessuí era
molt més gran el percentatge de clients relacionat amb la neu. “Quan hi havia
l’estació de Llessuí recordo que treballàvem moltíssim”. Clar per aquest local, es
trobava casi a peu de pistes de l’antiga estació d’esquí, per tant ens podrem fer
una idea de l’impacte que tindria el tancament de l’estació d’esquí de Port-Ainé
per els hostalers propers a l’estació.
Ens explica que quan va tancar l’estació d’esquí de Llessuí van passar deu anys
a les fosques, per tant seria l’efecte semblant que produiria a les poblacions
circumdants a l’estació. És optimista quant als hostalers locals, i la sortida de la
crisi, que podran remuntar el vol. Diu que la majoria de negocis són familiars, per
tant és molt difícil que tanquin. Per la zona on ell té el restaurant-hotel l’apertura
de Port-Ainé no es va notar gaire durant els deu primers anys, però ja quan es
va assentar va fluir més el negoci.

22
Localitat d’Altron
Antiga estació d’esquí de Llessuí
Com podem observar en la imatge
anterior, el hostal en qüestió situat a
Altron antigament és trobava en la zona
de gran influència de l’estació de Llessuí.
En canvi actualment amb la desaparició
de l’antiga estació, no li arriba gaire
influència de la més recent estació de
Port-Ainé. Tot i així també hi haurà
altres localitats i comerços que surtin
beneficiats. D’aquí deduím que quan
més lluny de l’estació menys influencia
es rep. Per tant s’ha de procurar ajudar
a les localitats més allunyades
Zona de gran influencia de
l’estació d Port-Ainé
Estació de Port-Ainé
Zona de gran influencia de
l’estació de Llessuí

23
Propostes
1.-Els turistes que visiten el Pallars Sobirà o podrien visitar-lo busquen quelcom
exòtic i natural. I aquest és un gran avantatge ja que per aconseguir això no fa
falta una gran inversió, sinó que s’ha de lluitar per mantenir aquesta imatge de
natural, sense quedar-se enrere en l’àmbit de les tecnologies evidentment.
2.-Actualment, per a dinamitzar el turisme, la meva proposta és buscar un
distintiu en front de les altres comarques del Pirineu de similars característiques.
Jo proposaria reforçar el riu de la Noguera Pallaresa, ja que és el millor riu
d’aigües braves de Catalunya, per tant s’ha de promocionar aquest aventatge
3.- Actualment en aquest món tan informatitzat, tot es fa per internet. Per tant
s’ha d’aprendre moltíssim en aquest àmbit per tal de poder aplicar-ho a la
comarca, on és una mancança molt important.
4.- En aquests moments, hi ha dues tendències que tenen un flux de gent molt
gran, com són els “hipsters” i els “minimalistes”. La comarca consta de tots els
requisits per a atraure aquest tipus de gent. Per això s’ha de fer una política de
promoció enfocada a aquests grups socials. I així fer del Pallars un territori “de
moda”
5.-Per atraure nous turistes a la comarca, s’han de produir nous esdeveniments
per tenir una varietat constant. S’haurien d’organitzar curses d’esquí degut a la
fantàstica neu de Port-Ainé. I organitzar esdeveniments relacionats amb el món
del caiac.
6.-Actualment el mercat és molt incert i volàtil degut a la crisi. Per això s’ha de
treballar per fer una oferta turística segura i estable.
7.-Al Pallars Sobirà falten experts en publicitat promoció. I per això s’hauria de
fer públic, per atreure experts i així també reduir l’atur català. Ja que jo crec que
la base de l’èxit empresarial és la millor promoció del producte.
8.-No sóc partidari de guanyar a la competència per la via dels preus baixos, ja
que es perd qualitat, i la base de tot el sistema és el turista satisfet. I per
aconseguir un turista satisfet cal poder oferir una gran varietat. En canvi sí que
em centraria en la diferenciació i l’enfocament. Per exemple situant anuncis al
youtube als vídeos relacionats amb els esports de risc.
9.-Per fer més atractiva la comarca la meva proposta és fer una espècie de zoo
amb animals autòctons, així a més de protegir la fauna, li afegiria un estatus
d’exòtic al territori.
10.-Una altra activitat que podria aportar un volum gran de gent serien els
esports de risc d’alta muntanya. A part dels esports ja ubicats, introduiria el
parapent i el “puenting”. Aquestes iniciatives a banda de portar turistes, suposaria

24
Notícia extreta de Nevasport
la creació de noves
empreses i llocs de treball,
oferint una altre sortida
laboral a la gent del Pallars
Sobirà.
11.-En el tema de
l’allotjament jo proposaria la
construcció d’algun hotel
rural més, vora algun poble
molt incapaç alhora de
aconseguir ingressos
exteriors, com podria ser
Tírvia i Farrera.
12.-A la vegada, caldria
instaurar un altre càmping a
banda del que hi ha situat a
Sort, ja que personalment
són una font de turistes molt
gran a un preu molt petit, ja que els serveis a oferir són mínims. Proposaria situar-
lo al costat de l’estació de Port-Ainé, establint una col·laboració amb l’estació.
Suposaria un benefici enorme, ja que a banda de la injecció de diners per a la
comarca, l’estació d’esquí tindria un gran protagonisme a l’estiu, evidentment ara
mateix no és així.
I com podem veure en aquesta notícia l’estació ja busca dinamitzar la temporada
estival.
13.-En el tema dels serveis per al turista, al viure en un món on les noves
tecnologies estàn adquirint un paper vital, jo em centraria a millorar els serveis
quant a WI-FI i altres necessitats informàtiques. Començaria per assegurar una
millor connexió WI-FI a llocs públics. Instauraria una idea que ja s’ha produït per
exemple a Grècia o Itàlia, com són els quioscos amb WI-FI gratuït o els bancs
amb aquest servei també gratuït. Això situaria la comarca en una de les
capdavanters en innovació tecnològica de Catalunya, atraient a un altre tipus de
turista. Això vindria acompanyat d’una empresa tecnològica i dels consegüents
llocs de treball.
14.-A banda de les ja esmentades en el punt anterior, unes infraestructures
necessàries i que s’hauria d’intentar aconseguir són les següents: Una carretera
d’accés a l’estació d’esquí en condicions, un servei per proporcionar serveis als
pobles allunyats, i algunes antenes més per fer factible la cobertura a les zones
circumdants a la població. Com seria el poble de Altron, on no hi ha cobertura.
15-En un món tan tecnològic, on internet és la base de la informació, és
necessari dominar internet, ja que fet servir de manera productiva pot crear un
avantatge comparatiu molt important.

25
Mundial de Caiac del Pallars Sobirà
16.-Està clar que si s’edifiqués una zona comercial la comarca guanyaria molta
competitivitat. Però jo no sóc favorable a aquesta pràctica, ja que és perdrien
coses intangibles.
17.-Un altre punt a
explotar de la
comarca, és el riu, la
Noguera Pallaresa.
On el 2010 és van
celebrar els
campionats mundials
de descens de
piragüisme, o el 2014
és va fer el campionat
del món de caiac
“freestyle” (on vaig
ser voluntari). És, per
tant, una gran font
il·limitada de
publicitat de la
comarca, per això s’ha de seguir intentant portar aquests tipus d’esdeveniments.
Previsió de futur
Ara em proposo parlar de les possibles conseqüències que suposaria la
desaparició de Port-Ainé.
A àmbit econòmic, primer vaig
parlar amb l’Àngel Llàtzer,
president del consell comarcal
perquè em donés una visió més
amplia del conjunt de la comarca.
La seva resposta va ser més
contundent del que m’esperava, ja
que em va dir que l’única manera
que la comarca no patís una
davallada brutal seria ampliar els
dominis esquiables de Baquèira.
Per tant, les opcions són bastant
limitades, i en el cas de que aquesta opció no és pogués portar a terme la meva
hipòtesis sobre la situació seria aquesta:
Sort, capital del Pallars Sobirà

26
Primer de tot parlaré del món de les botigues i els comerços, englobant aquí la
restauració. Després de parlar amb un hostaler local vaig veure que els que estan
en gran risc són els establiments més pròxims a l’estació, també inclouria Sort i
Rialp, capitals esportives de la comarca, amb la major quantitat d’hotels turístics,
amb més de 5. Aquest tancament de l’estació de Port-Ainé deixaria molts
comerços obsolets dins la comarca, la venda de material d’esquí a la comarca, I
acabaria amb el tancament
d’aquests establiments, 5 a
Rialp i 4 a Sort. Per tant,
tancarien tant hostals com
botigues, produint així una
descomercalització a la
comarca amb la conseqüent
pèrdua de llocs de treball.
Aquest treballadors haurien
de buscar-se la vida, i molts
emigrarien de la comarca,
enduent-se amb ells els
seus actius i així és
produiria el cicle de la crisi
econòmica, l’haver-hi menys
actius, altres negocis de la
comarca entrarien també en
declivi, per tant guanyarien menys diners per gastar i dinamitzar l’economia, i
això continuaria fins entrar en recessió.
Entrant en un àmbit més aviat
d’empreses i associacions vaig
parlar amb un alt dirigent de
l’AEP (Associació Esportiva
Pallars). El qual em va
assegurar que l’esquí suposa
més del 50% dels ingressos, i
per tant dels socis. Així que el
tancament de l’estació deixaria
sense oferta turística per
aquest sector de turistes. Tot i
així no és produiria un
despoblament massiu, ja que
deixarien de venir a la comarca
100 de cada mil turistes. Pot
semblar poc, però per a la
comarca són molts actius.
Però tot i que continuessin
venint com passaria
majoritàriament al ser l’esquí un esport de semi-luxe, el qual es força car, hi
hauria una despesa molt menor per part dels turistes. I aquestes empreses
Veiem com més del 50% del material venut i llogat s’ha produït
dins de la comarca, introduint així una despesa
importantíssima en material i conseqüentment una injecció
enorme per la comarca
En aquesta gràfica podem observar el tant per cent de turistes que
deixarien de visitar la comarca si no hi fos l’estació d’esquí. Veiem que
el tant per cent és molt baix, ja que segurament tinguin una segona
residència.

27
anteriorment esmentades perdrien molt poder adquisitiu, i entrarien en el mateix
cicle de crisi econòmica esmentat anteriorment.
Un fet potser més secundari seria la pèrdua de propaganda de la comarca, ja
que l’estació surt a la part meteorològica del telenotícies. I per tant faria que la
comarca entrés encara més en l’oblit popular.
Amb la desaparició de l’estació, s’entraria en un període d’inestabilitat
econòmica, i per tant conseqüentment social i política. Aquesta inestabilitat
provocaria la pèrdua de confiança en els polítics a causa del descontent popular.
I produiria un radicalisme per part de la gent de la comarca. Aquest seria un
extrem bastant improbable, però no impossible.
Globalment, podríem afirmar que la comarca del Pallars Sobirà entraria en una
greu recessió econòmica i social.
Però tot això no és produeix gràcies a un fet, que la generalitat de Catalunya
manté oberta l’estació malgrat l’enormement deficitària que és, com podem
observar. El deute és enorme, i a més creix exponencialment sense parar.
Aleshores, per quin motiu Ferrocarrils de Catalunya manté oberta l’estació?
Probablement per motius econòmics. Però clar la qüestió seria, la Generalitat
guanya més diners impedint que la comarca entri en crisi (tenint en compte que
és la comarca menys poblada de Catalunya) o guanyaria més estalviant-se el
dèficit de l’estació?
Per això em pregunto si el rerefons de la
qüestió és de caire polític, ja que com ja
sabem. El vot dels ciutadans del Pallars Sobirà és el que més valor té. Per tant,
la Generalitat vulgui tenir contenta la gent Pallaresa. Tot això són hipòtesis
personals sense confirmar i plenament opinables.
Veiem com al 2010 el deute era de 426.171 euros amb un clar creixement
exponencial, i basant-me en el creixement del deute de l’estació d’esquí de Port-
Ainé del 2005 al 2010 que és del 99% cada any. Per tant el meu càlcul de
Gràfic extret de la tesis doctoral de Jordi Bueno i
Alba Jiménez, del 2012

28
Eleccions municipals de Catalunya del 27-s, extret del PuntAvui
creixement és que al 2014 el deute seria de 12.698.416 euros. Per tant podríem
pensar que mantenir l’estació oberta és per motius econòmics ja que perd 12
milions i mig a la Generalitat però produeix 20 milions a la comarca.
Però això no és ben bé així, ja que com ens diu el president del consell comarcal
Àngel Llàtzer a l’entrevista (Annex, pag.32) l’estació de Port-Ainé representa el
45% del mercat d’esquí de la comarca, per tant el 45% dels beneficis que
generen a la comarca. Aleshores d’aquests 20 milions que genera aquest sector,
Port-Ainé tan sols genera 9 milions el 2014.
Per tant, fent balanç del deute
i els beneficis, l’estació de
Port-Ainé té una pèrdua de
3.698.416 milions d’euros.
Així veiem que ha d’haver-hi
algun altre motiu per mantenir
oberta l’estació.
Com podem veure a les dades
de les últimes eleccions
autonòmiques del 27-S el tant
per cent de vots
independentistes és del 70%.
I sí això li sumem que el fet de
que el Pallars Sobirà entrés
en recessió provocant més
defícit i malestar social. La
decisió i empenyiment en
mantenir l’estació oberta és
entendible i analítcament jo la comparteixo.
Notícia extreta de l’agència efe el 14 de noviembre de 2014

29
Agraïments
Agraeixo molt pel seu suport i ajuda a la meva família
que sempre m’han ajudat a no desistir en els
moments difícils i als meus amics pel seu suport.
Dono les gràcies a Ángel Llàtzer, per donar-me
l’oportunitat d’entrevistar-lo. Igual que a la Gemma
Juanmartí i al Xavi Valls.
També agraeixo a la meva tutora, Elisabeth
Torrescassana per guiarme sempre pel bon camí i
donar-me sempre els consells adients.

30
Bibliografia:
https://es.answers.yahoo.com/question/index;_ylt=A7x9Uk0izulVlEYAIVu_.wt.;_ylu=X3oDMTByMm4zYj
FxBHNlYwNzcgRwb3MDNQRjb2xvA2lyMgR2dGlkAw--?qid=20081129203913AACcXBd
http://www.luismaram.com/2013/08/28/como-hacer-benchmarking-en-sustentabilidad/
http://www.monografias.com/trabajos82/sistema-turistico/sistema-
turistico.shtmlhttp://www.monografias.com/trabajos82/sistema-turistico/sistema-turistico.shtml
http://es.scribd.com/doc/7373546/El-Sistema-Turistico#scribd
http://www.monografias.com/trabajos82/producto-turistico/producto-turistico2.shtml
http://definicion.de/producto-turistico/
http://www.eldiario.es/canariasahora/canariasopina/ciclos-vida-destinos-turisticos_6_209339137.html
http://www.ua1.cat/noticies/fgc-posar%C3%A0-en-marxa-un-bikepark-lestaci%C3%B3-de-port-
ain%C3%A9-atreure-visitants-durant-lestiu
http://www.finanzas.com/noticias/empresas/20141114/turismo-esqui-supone-pallars-2805711.html
http://www.aiguestortes.info/noticias-aiguestortes/el-parque-nacional-de-aiguestortes-aumenta-un-
12-su-numero-de-visitantes-en-2014/
http://www.elpuntavui.cat/canals/politica/eleccions-municipals-2015/resultats/998/509-catalunya/25-
lleida/9026-pallars-sobira.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Turisme
https://ca.wikipedia.org/wiki/Avantatge_competitiu
http://www.tdx.cat/search?query=llessui&scope=%2F&ocult=0
http://www.ua1.cat/noticies/fgc-posar%C3%A0-en-marxa-un-bikepark-lestaci%C3%B3-de-port-
ain%C3%A9-atreure-visitants-durant-lestiu
http://www.finanzas.com/noticias/empresas/20141114/turismo-esqui-supone-pallars-2805711.html
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/12/01/catalunya/1354390875_012741.html
http://agricultura.gencat.cat/es/detalls/Noticia/Aigueestortes-i-Estany-de-Sant-Maurici-a-la-ratlla-dels-
500.000-visitants
http://www.elpuntavui.cat/article/1-territori/6-urbanisme/32830-una-plataforma-recorre-contra-les-
segones-residencies-de-vaqueira-beret-a-isil.html
http://www.nevasport.com/noticias/art/44268/Port-Aine-montara-un-bikepark-este-ano/
Idescat
Llibre: Parcs als comunals--- Oriol Beltran, Ismael Vaccaro—Generalitat de Catalunya, departament de
cultura.
Llibre: Les paradoxes del paradís—Sole Jiménez Seto—Consell cultural de la vall d’Àneu.

Treball recerca

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Treball recerca

Similar to Treball recerca (20)

More from alexmorales810

More from alexmorales810 (16)

Treball recerca