Projecte de Clúster Nàutic de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú
Clúster Nàutic

Vilanova i la Geltrú Clúster Nàutic
Índex

1. Introducció i objectius 3 4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions
universitàries que podrien reforçar la ormació de la FNB 41
4.1. Indroducció 42
2. La Ciutat 4 4.2. UPC-Vilanova 45
2.1. Situació del territori. Superfície i població 5 4.3. Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú 48
2.2. El turisme 6 4.5. Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) 50
2.3. Vilanova i el mar 7 4.6. Molí de Mar 51
2.4. Aspectes socials 8 4.7. IES Baix a Mar 52
2.5. Recursos formatius 9
2.6. El Port de Vilanova i la Geltrú 10
2.7. Comunicacions 19 5. Projectes futur 56
5.1. Clúster Tecnològic Marítim a la zona de la Mediterrània Occidental 57 2
5.2. Projecte Smart Sea 58
3. Actius 23 5.3. Dàrsena creuers 61
3.1. Neàpolis 24 5.4. Campus Universitari de la Mediterrània 62
3.2. Fibra òptica 27
3.3. SARTI UPC 28
3.4. El Far-Museu del Mar 33 6. Conclusions 63
3.5. Escola Nàutica Vilanova 38
3.6. Escola Nàutica Nait Seil 39
3.7. Altres actius 40

1. Introducció i objectius

L’objecte d’aquest document és explicar les característiques que fan de Vilanova i la Geltrú una La possibilitat real que existeix que els estudis de la FNB es puguin situar actualment en
ciutat perfectament adient per a la ubicació de la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB). equipaments existents a la ciutat, que es puguin fer servir amarratges al port i una nau, i
l’existència d’espais on cara el futur es podria construir un equipament específic per la FNB
Aspectes com que a Vilanova i la Geltrú hi ha el tercer port més important de Catalunya, on hi a la zona del port, és un altre dels aspectes rellevants. També afegir que en cas que la FNB
ha dàrsena comercial (a més de dàrsena pesquera i esportiva), una dàrsena específica per a s’instal·li a Vilanova i la Geltrú, es podrà mantenir el nom actual de Facultat de Nàutica de
grans iots (de fins a 100m d’eslora), dues drassanes per reparació i manteniment de vaixells, i Barcelona, tot i que estigui a Vilanova i la Geltrú.
que estigui situada geogràficament just entremig del primer port de Catalunya, Barcelona, i
el segon port de Catalunya, Tarragona, així com que és una ciutat molt ben comunicada, són Una altra característica a tenir en compte és la perfecta relació i col·laboració de Vilanova i
aspectes rellevants. la Geltrú amb els altres municipis de la comarca del Garraf (Sitges, Sant Pere de Ribes, Cu-
belles, Canyelles i Olivella), així com amb les comarques de l’Alt i Baix Penedès, amb les seves
3
Anàlogament, la gran oferta formativa de qualitat que hi ha a la ciutat, on destaca l’EPS corresponents àrees d’influència. En aquesta línia, en la proposta que Vilanova i la Geltrú sigui
d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), centre que forma part de la Universitat Politèc- la ciutat on s’ubiqui la FNB hi ha ple suport de tota la comarca del Garraf, així com de les co-
nica de Catalunya (UPC), amb instal·lacions i laboratoris de qualitat, 1.400 alumnes, 160 pro- marques veïnes.
fessors dels quals 80 són doctors, així com altres equipaments formatius de qualitat i línies
de recerca en matèria marina i nàutica són altres aspectes rellevants. Els aspectes assenyalats i molts d’altres s’expliquen en aquest document, de manera que
queda clarament demostrat i documentat que a Vilanova i la Geltrú hi ha unes condicions i
existeix un ecosistema que la fan una ciutat perfectament adient per a la ubicació de la FNB.


2. La ciutat

4

2. La ciutat

2.1. Situació del territori
Superfície i població

La comarca del Garraf té una superfície de 185,3 km2, el 2,4% de la superfície de la província
de Barcelona, i està integrada pels municipis de Canyelles, Cubelles, Olivella, Sitges, Sant Pere
de Ribes i Vilanova i la Geltrú, que n’és la capital. El Garraf és la comarca amb un major incre-
ment de població de la província, amb un creixement interanual de l’1,3%. La població a Vilanova 5
i la Geltrú l’any 2011 era de 67.000 habitants.

El teixit empresarial és dels més terciaritzats de la província. El sector de serveis aplega el
82,1% d’empreses, per damunt del 79% de la mitjana provincial, i superat només pel Barcelonès.
El total d’empreses es troben a Vilanova i la Geltrú en un 48,2% i a Sitges en un 26,8%. Així
mateix, se centralitzen a Vilanova i la Geltrú la major part del llocs de treball, concretament el
49,1%.

2. La ciutat

2.2. El turisme
La comarca ha diversificat la seva oferta turística, que tot i centrar-se en activitats de sol
i platja, es complementa amb nous atractius per al turisme cultural i activitats relacionades
amb el vi i la gastronomia, reforçant en els darrers anys l’oferta com a marca turística Costa
de Barcelona, mar, Modernisme i Penedès. Existeixen un total de 14.003 places d’allotjament
turístic.
6

2. La ciutat

2.3. Vilanova i el mar
El Mediterrani està sempre present a la ciutat i ha convertit els vilanovins i les vilanovines en
apassionats de la vida marinera, formant part del seu caràcter obert i acollidor.

A Vilanova i la Geltrú el mar ofereix nombroses possibilitats: passejar per la riba del Mediterrani,
7
banyar-se en les seves càlides aigües, navegar-lo de totes les formes imaginables, degustar-
ne els fruits a taula, anar-los a buscar directament a l’aigua, o esperar a veure com arriben,
carregats a les barques dels pescadors locals.

El Port de Vilanova i la Geltrú ha estat des de sempre un motor econòmic i d’activitat so-
cial, i en els darrers anys ha vist incrementar la seva oferta amb propostes complementàries
d’escoles de vela i esports nàutics. L’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú, un destí turístic i
recreatiu que permet practicar tota mena d’activitats nàutiques, vela, motonàutica, windsurf,
submarinisme, surf, piragüisme, esquí nàutic,excursions marítimes, etc., i complementar-ho
amb una àmplia oferta d’allotjament en hotels, hostals, càmpings, i una extraordinària gastro-
nomia. Tot això, en un entorn tranquil i ben comunicat, amb la marca de qualitat de les Esta-
cions Nàutiques d’Espanya.

2. La ciutat

2.4. Aspectes socials
Malgrat haver esdevingut una de les principals ciutats mitjanes de Catalunya, Vilanova i la Gel-
trú manté el seu esperit de poble tranquil, arrelat a les seves tradicions. El seu calendari de
festes populars és molt conegut i en podem destacar el Carnaval i la Festa Major, així com
diversos festivals que tenen lloc al llarg de l’any.

Igualment, el seu patrimoni és obert als ciutadans i als visitants, i els ofereix propostes varia-
des de manera estable. Vilanova disposa, a més a més, de tots els serveis necessaris i d’una
oferta comercial variada i completa. 8

La seva situació estratègica fa que sigui fàcilment accessible i que, malgrat estar a tocar de
Barcelona, ofereixi als seus habitants una qualitat de vida molt superior.

2. La ciutat

2.5. Recursos formatius
A Vilanova i la Geltrú hi ha una àmplia oferta formativa de qualitat, entre la que destaca l’Escola
Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). Fundada a finals del s. XIX,
ha anat evolucionant per adequar els seus continguts a les necessitats de cada moment.
L’EPSEVG també disposa d’una residència per a estudiants, amb apartaments condicionats
situats al costat de l’edifici principal.

A banda, existeix una completa gamma de formació alternativa, que aglutina l’Institut Munici-
pal d’Educació i Treball, l’IMET, així com altres equipaments. Més endavant, al capítol 4 (pàg.41), 9
s’expliquen amb més detall les característiques principals de l’EPSEVG i altres equipaments
que poden ser utilitzats per la Facultat de Nàutica de Barcelona.

2. La ciutat

2.6. El Port de Vilanova i la Geltrú
L’equipament portuari de la ciutat és el tercer en importància de Catalunya. Així mateix, la flota
pesquera, amb unes captures anuals de gairebé 5.000t, és de les més nombroses de Catalun-
ya.

Dins del Port trobem el nou Pòsit de Pescadors, en el qual es pot comprar a la subhasta el peix
acabat de pescar. A la venda presencial tradicional, la Confraria de Pescadors de Vilanova i la
Geltrú ha afegit recentment la possibilitat de fer compres via Internet.

El Port de Vilanova i la Geltrú pot exercir com a punt duaner i disposa de dues drassanes per
a la reparació de grans vaixells i d’embarcacions esportives i d’una marina seca per estibar tot
tipus d’embarcacions.
10

Les seves característiques principals són les següents:

- Superfície total 672.228 m2
- Superfície mirall d’aigua 461.975 m2
- Superfície de terra 210.253 m2
- Longitud de molls 635 m2
- Profunditat en la bocana 7m
- Profunditat en l’avantport 7m
- Calat al moll comercial 6a7m

2. La ciutat

Equipaments i serveis:

Dàrsena comercial
Nom del moll calat longitud

Moll de la Geltrú 7m 198 m

Moll de Baix-a-mar 7m 272 m

Serveis al sector comercial:
11

- 3 grues pòrtic en règim de treball a 45º: 6t
- 1 màquina de succió per mercaderies a dojo
- 1 carro elevador 2t
- 4 carros elevadors 2’5t
- 3 magatzems
- superfícies total 23.000 m2
- volum de mercaderia (2011) 374.284 t

2. La ciutat

Dàrsena pesquera
Nom del moll calat longitud

Espigó de la pesca 4m 220 ml

Moll de les xarxaires 4m 221 ml

Moll de la Llotja 4m 177 ml

Moll dels pescadors 4 m 289 ml

12
Moll transversal 4 m 173 ml

Longitud total dels molls 1.080 m

Serveis al sector pesquer

Llotja: 1.809 m2
Casetes de pesca: 840 m2
Nombre de casetes: 70
Fàbrica de gel: 80 m2
Nombre de vaixells: 78
Volum de pesca (2011): 4.495 t

Armadors: 131
Mariners: 167

2. La ciutat

Dàrsena esportiva Dàrsena esportiva per a grans eslores
Nom del moll calat longitud Nom del moll calat longitud

N1 2m 191 ml Moll dels 30 interior 5m/exterior 6,5 m 150 ml
N2 2m 117 ml Moll dels 40 interior 5 m/exterior 6,5 m 150 ml
N3 2,5 m 192 ml Moll dels 50 interior 5m/exterior 6,5 m 105 ml
N5a 2,5 m 43 ml
N6 2,5 m 49 ml Travel-lif: 200 t
N7 2,5 m 108 ml Nombre d’amarratges: 49 13
Eslores: 25-100m
Nombre d’amarratges: 1.048
Eslores: 6-20 m

2. La ciutat

Empreses i activitats relacionades amb el
Port de Vilanova i la Geltrú
Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú és un destí turístic i recreatiu que permet Vilanova Gran Marina
practicar tota mena d’activitats nàutiques, vela, motonàutica, windsurf, surf, submarinisme, Marina per a grans iots, que disposa dels serveis i les atencions més exclusives per als seus
piragüisme, esqui nàutic, excursions marítimes, etc., i complementar-ho amb una àmplia ofer- clients. És el primer espai d’aquestes característiques que existeix a la Mediterrània, ja que
ta d’allotjament amb hotels, hostals, càmpings i una fenomenal gastronomia. En un entorn està específicament concebut per a aquest tipus d’embarcacions.
tranquil i molt ben comunicat. L’Estació Nàutica de Vilanova t’ofereix tot això de forma directa
i personalitzada. Sense cues, sense problemes i amb la marca de qualitat de les Estacions Club Nàutic Vilanova 14
Nàutiques d’Espanya. Creat en els anys 20 del segle passat, el Club Nàutic ha evolucionat de manera constant per
tal d’adaptar-se a les noves necessitats i les noves tendències dels seus més de mil associats.
Roc Roi Compagina l’escola esportiva amb una intensa agenda d’activitats socials.
El nostre objectiu és poder oferir totes les activitats relacionades amb el món de l’outdoor.
Amb aquesta voluntat és va inaugurar el centre de Vilanova i la Geltrú, orientat a oferir activi- Escola Nàutica Vilanova
tats relacionades amb el mar, a particulars, escoles i empreses. Aquestes activitats a barques, Homologat per la Generalitat de Catalunya, aquest centre imparteix cursos per a l’obtenció
des de cursos i estades de vela, fins a passejades i excursions guiades en caiac, pel litoral. de totes les titulacions nàutiques esportives durant tot l’any, en horari de matí, tarda i nit.
També es poden seguir els cursos de cap de setmana. S’inicien cursos cada mes i es realitzen
Inuit pràctiques de seguretat i de navegació i de navegació a vela els caps de setmana.
Aquest Club de piragüisme permet explorar i conèixer el litoral d’una manera diferent, amb el
caiac de mar, fent exercici i en contacte amb la natura. Un esport sense límit d’edat ni condició,
i a l’abast de tothom.

2. La ciutat

Rigid Boats
Fundada l’any 2009, aquesta empresa es dedica a la venda d’embarcacions pneumàtiques. En Estibas Vilanova
l’actualitat, ha ampliat la seva gamma de productes amb embarcacions semirrígides que ofe- Empresa dedicada a l’estiba-càrrega i desestiba-descàrrega, així com la consignació de vaixells
reix a preus molt assequibles per tal de poder arribar a nous mercats. mercants. També s’ofereix el servei de transport terrestre amb trailers.

Yates Azimut
Empresa de lloguer de iots, velers i vaixells a motor, amb o sense patró. Diferents tipus Manipuladora de mercancías, SL
d’embarcacions (Bavaria, Jeanneau Sun i Fountaine Pajot Lavezzi). Les empreses estibadores són les encarregades de dur a terme les operacions portuàries de
manipulació de mercaderies. Generalment són titulars d’una concessió atorgada per l’Autoritat
Portuària corresponent que la faculta per utilitzar, amb caràcter exclusiu, un espai situat a 15
Confraria de Pescadors tocar d’un moll, on du a terme els seus treballs.
Provinents de la poderosa i antiga Germandat i Confraria de Sant Elm (fundada l’any 1579), es
constitueix l’any 1921 el nou Pòsit de Pescadors. Drassanes i disseny, SA (Dradisa)
La tradició pesquera de la ciutat es manté viva, amb una flota que captura prop de 4500t/ Drassanes, construcció i reparació d’embarcacions. Fusteria
any.
Actualment es pot fer la compra directa del peix de la Llotja a través d’Internet. Arrastres portuarios de Vilanova
Empresa dedicada fonamentalment al transport marítim.

Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (UPC) Vilanova Nàutica
El LAB neix per respondre amb solucions tecnològiques a la conservació de l’hàbitat marí i Nàutica, embarcacions i equipaments.
prevenir el seu deteriorament progressiu. Té com a objectiu principal el desenvolupament
d’aplicacions capaces de limitar els efectes del soroll antropogènic en el mar i contribuir en
un desenvolupament sostenible de les activitats marítimes. D’aquesta manera es podrà do-
nar resposta a les exigències plantejades al respecte per les institucions locals, nacionals i
internacionals i la societat en general a través de mecanismes de control de la contaminació
acústica marina.

2. La ciutat

JELCNA
Venda i reparació d’equipaments electrònics.

UPC Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú
El Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG) és un centre pluridisciplinar de recerca
aplicada i de serveis a les empreses que aglutina les activitats de recerca, desenvolupament,
innovació i transferència de tecnologia del campus universitari de la Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC) a Vilanova i la Geltrú. 16
El Centre neix l’any 1998 per conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament
de Vilanova i la Geltrú.

DMM International Trànsit
Empresa transitària, situada a Vilanova i la Geltrú, que abraça els serveis de transport marítim,
aeri i terrestre a tot el món, així com l’emmagatzematge i la distribució.

SPAV
Empresa de transport marítim.

2. La ciutat

Pla Especial del Port de Vilanova i la Geltrú
El Pla Especial del Port, aprovat definitivament el 25 de maig de 2007, té per objecte l’ordenació
del port per racionalitzar els usos i les activitats possibles i desitjables en els espais dispo-
nibles. Qualifica els espais en funció d’usos especialitzats, assigna paràmetres edificatoris en
funció dels usos previstos i estableix les previsions de transformació i ampliació que han de
possibilitar la seva optimització.

17

Veure plànol adjunt a la pàgina següent

La ciutat

18

2. La ciutat

2.7. Comunicacions
Vilanova i la Geltrú està estratègicament situada a mitja distància entre Barcelona i Tarragona,
i és el tercer port de Catalunya (Vilanova i la Geltrú) a mitja distància entre el primer port de
Catalunya (Barcelona) i el segon port de Catalunya (Tarragona).

Les comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona i Tarragona són excel·lents.

19

Barcelona

Vista general del territori i comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona, Tarragona
i interior de Catalunya

Tarragona Vilanova
i la Geltrú

2. La ciutat

Vista del territori i comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona

Barcelona

20

Vilanova
i la Geltrú

2. La ciutat

Vista del territori i comunicacions de Vilanova i la Geltrú amb Tarragona

21

Vilanova
i la Geltrú

Tarragona

2. La ciutat

Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Igualada

Per carretera. Hi ha la C-32 i la C-31. La distància és de 45 km i el temps mig de viatge és Per carretera. Hi ha la C-15 (autovia de recent construcció). La distància és de 52 km i el
de 40 minuts. temps mig de viatge és de 50 minuts.

Amb tren. Surten trens entre aquestes dues localitats cada 20 minuts, amb una durada
mitja del trajecte de 40 minuts.
Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú, i Manresa

Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Tarragona Per carretera. Hi ha la C-15 i la C-37 (autovies de recent construcció). La distància és de
22
85 km i el temps mig de viatge és d’1 hora i 10 minuts.
Per carretera. Hi ha la C-32 (fins al Vendrell), l’AP-7 i la N-340. La distància és de 55 km i el
temps mig de viatge és de 40 minuts.

Amb tren. La durada mitja de trajecte és de 45 minuts. Aquestes ciutats també estan enllaçades per línies d’autocars.

Així mateix, Vilanova i la Geltrú està molt ben comunicada amb l’aeroport Barcelona-El
Comunicacions entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès Prat , a només 25 minuts amb cotxe.

Per carretera. Hi ha la C-15 (autovia de recent construcció). La distància és de 16 km i el
temps mig de viatge és de 15 minuts.


3. Actius

23

3. Actius

3.1. Neàpolis
L’equipament lligat al coneixement,
la innovació i la tecnologia

L’Administració local pot implementar mesures que contribueixin a fomentar un model de Neàpolis és un laboratori ciutadà digital europeu, un centre experimental entre la internet
creixement basat en indústries innovadores que ofereixin productes amb un elevat contingut social i la nova generació de projectes de la Societat del Coneixement que fomenta la capaci-
tecnològic i un alt contingut afegit tat innovadora i creativa en tecnologia dels ciutadans.

La innovació és un element fonamental per al creixement econòmic i, en conseqüència, des del Així mateix allotja grups d’investigació interdisciplinaris, un centre emprenedor i promou la
sector públic s’han de prioritzar polítiques que l’afavoreixin. Societat de la Informació, la nova economia i la cultura digital.
24

La innovació pot contribuir de forma decisiva a la competitivitat i, per tant, al creixement
econòmic regional i a la millora del nivell de vida.

Neàpolis ha estat dissenyat perquè sigui un parc de la innovació, un ecosistema on les em-
preses, els estudiants i la comunitat docent i científica conflueixen, amb l’objectiu comú de
detectar les oportunitats i crear i fomentar les organitzacions que definiran el futur.

Igualment ofereix espais d’última generació per allotjar empreses de nova creació o ja con-
solidades, que queden immerses en un ambient d’interacció amb activitats dissenyades per
potenciar la innovació i millorar la capacitat competitiva. També permetrà accelerar la inno-
vació gràcies a la interacció entre la universitat (UPC), el món empresarial i altres xarxes de
coneixement i innovació.

3. Actius

Objectiu: millora de la qualitat de vida Neàpolis, la infraestructura de R+D+i del territori:

L’objectiu d’una regió a llarg termini ha de ser la millora de la qualitat de vida dels seus ciuta- - Centre de Recerca
dans, i això passa per fomentar el creixement econòmic i el desenvolupament regional. - Parc científic i tecnològic
- Centre d’empreses amb serveis avançats
Per tal que això es doni, és imprescindible que hi hagi creació, supervivència i creixement de les - Viver tecnològic (cowork)
empreses d’aquest territori, doncs això permet crear i mantenir llocs de treball, augmentar - Líving lab
el seu valor afegit i, en definitiva, incrementar els nivells d’inversió i de consum d’aquella regió. -Infraestructura que fomenta la creativitat i la generació de coneixement.

L’Administració pública pot implementar diverses mesures per tal de contribuir a superar les
restriccions que afronten les empreses per innovar:
25

3. Actius

El paper de l’Administració pública en el foment de la innovació

L’Administració pública també pot millorar la competitivitat a través de la creació d’un entorn
que fomenti la instal·lació d’empreses innovadores o millori la productivitat de les ja exis-
tents.

En aquest sentit, cal destacar la importància de la inversió en educació, la inversió en infra-
estructures, la creació d’un marc econòmic i legal i d’un clima social i cultural que afavoreixin
l’activitat innovadora i el desenvolupament regional. Aquest tipus de mesures, en definitiva,
creen forces d’atracció de l’activitat econòmica cap a una determinada regió.
26

Per altra banda també és imprescindible crear mecanismes de difusió tecnològica per tal
d’assegurar que les empreses puguin tenir accés i aplicar el nou coneixement generat o bé
que aquest nou coneixement es transformi en la creació de noves empreses de base tecno-
lògica.

Això fomenta el dinamisme de la regió, la creació de llocs de treball qualificats i de llarga dura-
da, un increment dels ingressos de la població, etc., que acaben portant al desenvolupament
d’aquella zona i, en definitiva, a una millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Aquest pro-
cés s’autoalimenta, ja que gràcies al creixement econòmic del territori es potencien aquells
factors de l’entorn que tenen una incidència positiva en la millora de la competitivitat de les
empreses.

3. Actius

3.2. Fibra òptica

Actualment, part de la ciutat de Vilanova i la Geltrú
està dotada de canalitzacions per fibra òptica que
arriben fins a la façana marítima. Degut a la impor-
tància que dóna la ciutat a les noves tecnologies, la
innovació, millorar la connectivitat de banda ampla,
atreure empreses i a convertir-se en una Smart
City, s’està finalitzant un pla per tal que tota la ciu-
tat disposi d’instal·lació de fibra òptica, de manera
que es vagi implementant per fases. 27

Imatge de part de la ciutat, on es representa (en línia taronja) les canalitzacions existents per fibra òptica

3. Actius

3.3. SARTI UPC
Centre de Desenvolupament Tecnològic de
Sistemes d’Adquisició Remota i Tractament
de la Informació

El Centre SARTI està format per un equip multidisciplinari que inclou membres de diferents
departaments de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És Unitat Associada a l’Institut
de Ciències de la Terra Jaume Almera, l’Institut de Ciències del Mar i a la Unitat de Tecnologia
Marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) . L’àmbit temàtic d’actuacions
28
del Centre SARTI se situa en el desenvolupament d’instrumentació i de sensors ambientals
per aplicacions industrials i científiques. Es treballa en el tractament digital de senyals, el dis-
seny electrònic de sistemes d’adquisició de dades i l’automatització de sistemes complexos de
mesura. Està situat en les instal·lacions del Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú al Campus
de Vilanova de la UPC.

3. Actius

Està constituït des de 2000 i les seves àrees d’especialització són:
Disseny electrònic de sistemes d’adquisició remota de dades (incloent
Tecnologies marines i terrestres mètodes de simulació i anàlisi estadística)

• Instrumentació Oceanogràfica: Infraestructura operativa per a test d’instruments, connec- Disseny de sistemes automàtics de test i mesura: Sensors intel·ligents i distribuïts, instru-
tivitat online via Internet, disseny de dispositius de captura de dades. mentació virtual, validació del disseny.
• Tecnologies pesqueres i instrumentació oceanogràfica. Disseny electrònic i fabricació de prototips.
• Construcció i instal·lació d’observatoris submarins cablejats i autònoms. Automatització de processos sota control d’ordinador. Llenguatges de programació d’alt ni-
• Estudi de la hidrodinàmica i transport de sediments entre la costa i la plataforma continen- vell, JAVA, LabVIEW, etc. Visió per ordinador.
tal. Sistemes de comunicació cablejats i sense fils per a xarxes de sensors.
• Fabricació i disseny d’instrumentació sísmica terrestre i submarina. Xarxes de sensors intel·ligents i distribuïts (Wifi, Zigbee, RFID, etc.)
• Avaluació i seguiment d’espècies d’alt valor econòmic. Acústica submarina. Instrumentació virtual i control busos instrumentació (GPIB, CAN, LIN, LXI, etc.). 29
• Eficiència energètica en embarcacions, simulació arts de pesca.
Automatització de sistemes complexos de mesura
Tractament digital de senyals
• Metrologia dimensional. Laboratori acreditat ENAC ISO 17025.
• Aplicacions programari • Interoperabilitat i estandardització de sensors i equips de mesura. IEEE Std. 1451, IEEE Std.
• Tractament de senyals en temps real i de dades per internet. 1588, i altres.
• Sistemes distribuïts. • Traçabilitat, verificació i calibratge d’equips de mesura de, temperatura, humitat, vibracions,
• Control de sistemes pressió, paràmetres elèctrics. etc.
• Sistemes biomètrics • Dinàmica de sistemes ambientals. Mesures de contaminació lumínica, acústica ambiental,
camps elèctrics i eficiència energètica.
És Unitat Associada a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, a l’Institut de Ciències del
Mar i la Unitat de Tecnologia Marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
Laboratori acreditat per ENAC ISO 17025. Compta amb 3 patents registrades.

3. Actius

Les aplicacions industrials de les seves tecnologies s’emmarquen en:

Indústria naval i pesquera, Comunicacions, Electrònica Informàtica, Electricitat, Mecànica,
Medi Ambient i Sostenibilitat i Energies renovables.

L’equipament més rellevant amb què compta el formen una cambra hiperbàrica, taula de vi-
bracions, sonòmetre, fonts de vibracions i soroll, cambra d’assajos climàtics, calibrador multi-
producte, multímetre digital de 7.5 dígits, oscil·loscopi digital amb DPO, càmera termogràfica,
mesurador de camps electromagnètics, mesurador d’EMI, generador de funcions de baixa
distorsió, receptor GPS, esdeveniment counter, fonts de potència AA i EC i fusió de fibres òp- 30
tiques, sistemes de desenvolupament per diferents famílies de microcontroladors i xarxes de
sensors sense fils, i sistemes d’adquisició de dades en diferents formats (PCI, PXI, USB, WiFi
...)

3. Actius

Alguns dels seus projectes destacats són:

Observatori submarí expandible (OBSEA)

OBSEA és un observatori submarí cablejat situat a uns 4 km de la costa de Vilanova i la Gel-
trú i 20m de profunditat en una zona protegida de pesca. Està connectat a la costa per un
cable mixt d’energia i comunicacions que permet proporcionar l’energia necessària als instru-
ments científics i disposar d’un enllaç de comunicació de banda ampla. D’aquesta manera es
pot aconseguir la informació en temps real.

Actualment es poden obtenir dades de temperatura, pressió, conductivitat, salinitat, velocitat
i direcció dels corrents marins, velocitat del so, terbolesa i clorofil·la, com també i gràcies a la
webcam que hi ha instal·lada es poden veure imatges del fons marí.

Com expansió de l’OBSEA s’ha instal · lat una boia de superfície que ens permet obtenir dades 31
ambientals com la velocitat del vent, temperatura i pressió. La boia i el OBSEA es poden comu-
nicar via cable o via mòdem acústic.

L’objectiu principal d’OBSEA és disposar d’un banc de dades de proves per al desenvolupament
d’instrumentació oceanogràfica i ser un observatori a poca profunditat de diferents parà-
metres del medi marí. L’OBSEA facilita dades en temps real d’observacions marines, manten-
int una base de dades actualitzada amb els registres històrics. Sent l’accés als instruments
transparent als usuaris a través d’una connexió TCP / IP.

Desenvolupa línies d’acció i projectes en el marc de la gestió integrada del litoral, amb l’objectiu
de fer possible una avaluació de l’estat de l’àmbit terrestre i marí de l’espai, així com un segui-
ment de la seva evolució a llarg termini.

3. Actius

Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB)

La creació del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques (LAB) representa la resposta madura
d’un grup multidisciplinar de científics a la contínua degradació acústica de l’ecosistema marí
que s’està donant a l’oceà Atlàntic Nord i al mar Mediterrani.
El LAB neix per respondre amb solucions tecnològiques a la conservació de l’hàbitat marí i
prevenir el seu deteriorament progressiu. Té com a objectiu principal el desenvolupament
d’aplicacions capaces de limitar els efectes del soroll antropogènic al mar i contribuir en un
desenvolupament sostenible de les activitats marítimes. D’aquesta manera es podrà donar
resposta a les exigències plantejades al respecte per les institucions locals, nacionals i in-
ternacionals i la societat en general a través de mecanismes de control de la contaminació
acústica marina.
El Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vi-
lanova i la Geltrú s’ha creat amb fons del Ministeri de Ciència i Tecnologia i el recolzament
institucional de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i de la Direcció General de Ports de la Ge-
neralitat de Catalunya. 32

3. Actius

3.4 El Far-Museu del Mar
Dades històriques

Al turó de Sant Cristòfol, a tocar del torrent de la Pastera i davant de la platja a la qual dóna
nom, es troba el far marítim, conegut popularment per la Farola. El primer far de la vila va ser
construït l’any 1834. Quan es va excloure el litoral vilanoví del primer pla general d’enllumenat
marítim de les costes espanyoles de 1847, els patrons de pesca, pescadors, naviliers, fabricants
i comerciants van demanar que s’autoritzés la construcció d’un far en una vila on el trànsit
marítim de grans embarcacions era important, donat el creixement comercial, conseqüència
de les relacions amb les colònies i la industrialització progressiva de la vila.
33
L’any 1864, la Direcció General d’Obres Públiques va posar en marxa un pla d’enllumenat de les
costes i va adjudicar les obres d’un nou far, el segon, al constructor Antoni Pons. Aquest segon
far es va inaugurar l’agost de 1866, rudimentari encara, però que millorava l’anterior; funcio-
nava amb petroli i arribava a les nou milles de llum fixa. Aquest far era una torre de set metres
que s’accedia mitjançant unes escales de cargol i s’alçava al centre de la façana sud d’un edifici
destinat a habitatge dels faroners. El far de 1866 es va enderrocar l’any 1902.

3. Actius

El tercer, l’actual Farola, va ser inaugurat el 16 d’abril de 1905, i l’encesa es va fer el dia 1 de maig
del mateix any. Es va fer amb pedra de la Mata i va quedar unida a l’edifici dels faroners. Va ser
construït per l’empresa A. Pascual i Cia. L’any 1918 es va substituir el petroli per l’electricitat
com a font d’energia. El far té tres passades de llum de cara a la mar i tres de cara a la mun-
tanya, amb un abast de trenta-dues milles marines, i ha esdevingut un dels més significatius
de la costa catalana. Actualment encabeix el Museu del Mar. A l’any 2003 és va arranjar el jardí
exterior i es va construir un porxo, segons projecte de l’arquitecte Antonio Palacios Asensio.

34

Vista de la farola petita des de la platja de Vilanova

Vista del conjunt abans de la urbanització de Sant Cristòfol

3. Actius

Descripció

Obra major:
Farola de planta circular i alçat troncocònic de carreus de pedra. Coronament amb balconada
circular de major radi que la base i suportada per carteles, acabada amb barana de ferro de
barrots verticals. Torratxa cilíndrica de ferro i vidre coberta amb cúpula semiesfèrica i cupulí
metàl·lics per incloure la llanterna coronats per la rosa dels vents. Escala interior de cargol
amb graons i eix de pedra. Dues plataformes metàl·liques. Farola de 27 metres d’alçada i un
abast de 19 milles nàutiques. Va passar a ser un far de 6è ordre. Construcció de planta rec-
tangular i única annexa al far i destinada a habitatge del faroner.

Sistema constructiu:
Parets de carreus de pedra calcària. Eix central ocupat totalment per l’escala de cargol. Es-
tructura metàl·lica i vidre a la torratxa. Façanes: Cos d’unió amb la residència del tècnic amb
finestres d’arc rebaixat emmarcades amb pedra. Base amb sòcol coronat amb motllura. Fust
troncocònic amb petites finestres d’il·luminació de l’escala emmarcades en pedra. Corona- 35
ment amb balcó i torratxa.

Interiors:
Paraments interiors de l’escala estucats al foc. Safareig o dipòsit de aigua .

Espai lliure:
Ampli espai-jardí al voltant del far i de la casa del
tècnic. Cos de safareigs proper.

3. Actius

Previsions de futur

Recentment s’ha finalitzat un projecte que té per objectiu, entre d’altres, millorar i modernit- Donades les característiques i dimensions de l’espai susceptible d’acollir el bot Víctor Rojas:
zar les instal·lacions del Museu del Mar. La intervenció d’adequació més significativa a l’exterior 11m d’eslora, 2,70m de mànega i 0,80m de puntal amb una alçada total de 2,40m, es proposa
és la recuperació de l’accés original de l’edifici per la seva façana oest. L’interior es netejarà l’emplaçament de la nova construcció darrera de la torre del far, realitzant rebaix del terreny
de tota distribució existent, deixant únicament els paraments de l’estructura, on s’obriran natural. Atès que la topografia del sòl presenta una plataforma on es localitza l’edificació del
uns passos pels extrems per poder organitzar possibles recorreguts alternatius depenent de far, de cara a mar, i darrera d’aquesta construcció el terreny puja ràpidament adoptant nivells
l’interès de cadascuna de les exposicions. més alts, l’impacte paisatgístic de la construcció que acollirà el bot es minimitzarà. Per tal de
facilitar la visió del bot aquest se situarà a nivell més baix del paviment: en una depressió exca-
La planta de l’edifici disposa d’un eix de simetria on se situa el far. QUant als murs de càrrega vada en el sòl que adopta la forma del perímetre del bot, que s’assentarà sobre llit de sorra.
interiors es realitzarà una obertura central sobre el mateix eix de simetria que permetrà, a
més a més de versatilitat en l’organització de recorreguts, la possible visibilitat des de l’accés
de l’inici de l’escala de cargol de pedra de la torre del far.

L’oficina de Turisme es localitza a l’accés a l’edifici, al costat est / oest i permet que pugui
funcionar independentment de la resta de l’espai destinat a l’exposició. Al costat oposat de la 36
localització de l’oficina de turisme es podrà iniciar el recorregut de l’exposició per espai desti-
nat a projecció d’audiovisuals.

Dins l’àmbit de l’actuació, a l’aire lliure, es troba el bot salvavides anomenat Víctor Rojas, que
va ser remolcat a Vilanova i la Geltrú el 1925 i va prestar servei fins al 1957. Aquest bot és un
element molt significatiu en la memòria històrica de la població marinera i per l’interès que
mereix el projecte preveu la realització d’una construcció per protegir-lo de les inclemències
del temps, permetent-ne una millor conservació.

També és objectiu d’aquest projecte encabir la Col·lecció de Curiositats Marineres
Roig Toqués, incorporant-lo al Museu del Mar. El projecte preveu l’ampliació de l’edificació exis-
tent, on s’encabirà la col·lecció Roig Toqués, amb un altre cos tancat de similars dimensions, i a
on es localitzaria l’espai per a una aula d’activitats, i amb un recinte cobert de planta curvilínia
que acolliria el bot Víctor Rojas.

Vista del bot Víctor Rojas

3. Actius

37

Vista de material exposat al Museu del Mar

Imatge d’una zona del plànol en planta de la proposta
realitzada al projecte

3. Actius

3.5 Escola Nàutica Vilanova

L’Escola Nàutica Vilanova es va iniciar l’any 1999, encara que la seva trajectòria dins l’ensenyança de
la nàutica d’esbarjo és de més de 30 anys. L’efectivitat del seu sistema està corroborat per l’alt percen-
tatge d’aprovats que s’aconsegueixen, amb professors qualificats, amb gran experiència i amb progra-
mes desenvolupats específicament per a cada titulació.

És Escola Homologada per la Generalitat de Catalunya. S’imparteixen cursos de totes les titulacions
nàutico-esportives (fins a capità de iot) durant tot l’any en horari de matins, tarda i nit, a més dels caps
de setmana. S’inicien cursos cada mes i s’organitzen pràctiques de seguretat i navegació, i de navega-
ció a vela els caps de setmana.
38

3. Actius

3.6 Escola Nàutica Nait Seil

Aquesta Escola va començar la seva activitat a principis de l’any 2005, amb professionals de la marina
mercant. És Escola Homologada per la Generalitat de Catalunya. S’imparteixen cursos de totes les titu-
lacions nàutico-esportives (fins a capità de iot) i es fan les pràctiques corresponents. També es lloguen
velers i es fan charters amb patrons professionals.

39

3. Actius

3.7 Altres actius

A part dels actius referits, a la comarca hi ha altres actius com el Consorci dels Colls i Miralpeix, el Centre
d’Estudis del Mar de Sitges, la Direcció General de Pesca, entre d’altres.

40


4. Proposta d’espais, equipaments
i instal·lacions per ser utilitzats per la FNB

41

4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions universitàries que podrien reforçar
la formació de la FNB

4.1 Introducció

Hi ha dos espais ubicats al port que es considera que serien perfectament idonis per la cons-
trucció de l’edifici i equipaments necessaris per la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB).
Són propostes de futur, on encara s’hauria de fer el projecte, construcció de l’edifici i equi-
paments, etc. 42

Per altra banda, a l’actualitat ja hi ha a Vilanova i la Geltrú una sèrie d’equipaments i instal·lacions que
serien vinculables als estudis de la FNB.

A continuació es fa la descripció d’aquests espais, equipaments i instal·lacions.


Proposta d’espais per la construcció d’edifici
i equipaments per la FNB

Espai nàutic

Es tracta d’un solar de 2.300 m2 que està situat a la zona nord del port.

Zona amb qualificació clau d

La clau d correspon a la zona sud-est que s’ha d’ampliar del port, la qual té una superfície total de
40.500m2.
43
L’Article 22 del Capítol I del Pla Especial del Port de Vilanova i la Geltrú és: Normes de regulació
de la zona de suport comercial i desenvolupament tecnològic (clau d). En aquest article des-
taquen els punts 1 i 4, que a continuació es transcriuen:

1.- L’espai destinat a aquesta zona correspon a l’ampliació futura del port amb la finalitat de
generar espai de terra suficient per garantir la funció comercial del port, la generació d’àrees
de desenvolupament de noves tecnologies i innovació de productes i serveis per donar-li un
valor afegit.

2.- Els usos admesos són d’una banda els relacionats amb la investigació, recerca i noves
tecnologies i d’altra tots aquells de suport a l’activitat marítima, com l’industrial que no su-
posi processos de producció ni transformació, el de magatzems, el d’oficines dedicades, el
d’aparcament, les instal·lacions de càrrega i descàrrega, les de manipulació de mercaderies, i
en general, altres anàlegs, lligats al transport marítim de mercaderies no perilloses ni polso-
ses.


Proposta d’equipaments existents
aprofitables actualment per la FNB
Aquests equipaments són l’EPS d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), l’Institut Municipal
d’Educació i Treball (IMET), la Biblioteca de l’EPSEVG, la residència d’estudiants de l’EPSEVG, el CIMP
Molí de Mar, i l’institut Baix-a-mar.

44

Altres aspectes d’interès
A part de tots els espais i equipaments referits, també es podrien realitzar les pràctiques nàutiques
corresponents als estudis de la FNB, sortint des del port de Vilanova i la Geltrú. També hi ha amarrat-
ges al port i una nau que poden ser utilitzats per la FNB. Així mateix el fet que hi hagi dues drassanes
per a la reparació i manteniment de grans vaixells i d’embarcacions esportives, una marina seca per
estibar tot tipus d’embarcacions, port comercial i dàrsena per grans iots (fins a 100 m d’eslora), pot ser
d’utilitat per a algunes de les assignatures que s’imparteixen a la FNB.


4.2 UPC-Vilanova
Més enllà de les propostes acadèmiques, el Campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú compta entre els
A Vilanova i la Geltrú s’imparteixen estudis d’enginyeria des de fa més de 100 anys. De fet, la primera seus actius amb el Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú i amb Neàpolis, dos espais que promouen
Escola d’Oficis de la ciutat, precursora de l’actual Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova la innovació del seu entorn industrial i que canalitzen tota l’activitat d’investigació, desenvolupament
i la Geltrú (EPSEVG), va néixer fins i tot abans que la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Du- i transferència de tecnologia que es du a terme a l’Escola. L’estructura del Campus es completa amb
rant aquest segle de vida, l’Escola s’ha anat renovant i modernitzant al mateix ritme que evolucionava una biblioteca (la més gran de la ciutat), una residència universitària, serveis de reprografia, una òptica
l’enginyeria. i una botiga d’informàtica.

Per això, en el seu moment, va ser el primer centre universitari públic de Catalunya en oferir estudis
d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions i, més recentment, també ha estat pionera al país en incor-
porar els estudis de grau en Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte. I tot amb l’experiència
pràctica que sempre han aportat als seus estudiants les estades en destacades empreses del sector de
l’enginyeria, amb pràctiques remunerades per completar la seva formació. 45

Des de febrer de 2008, l’Escola també inclou l’European Project Semester (SPE) en la seva
oferta educativa. Es tracta d’un sistema d’aprenentatge per projectes que, d’acord amb la
filosofia de l’Espai Europeu d’Educació Superior, ofereix la possibilitat d’estudiar en anglès, for-
mant equip amb estudiants de diferents nacionalitats. La bona acollida que ha tingut el pro-
grama ha permès que, a partir del curs 2011-2012, l’Escola posi en marxa la primera edició de
l’International Design Project Semester (SPDI), que tindrà la mateixa estructura que el SPE,
però que se centrarà en l’àmbit del disseny industrial. A aquestes dues propostes, a més, cal
afegir també els convenis de mobilitat internacional acordats amb una quinzena d’universitats
europees.


La preocupació per la sostenibilitat, el medi ambient i la igualtat d’oportunitats han estat una altra
constant de l’Escola. La Càtedra d’Accessibilitat de la UPC i el Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques,
ambdós amb seu al Campus, són un exemple d’aquesta preocupació. Tot això converteix el Campus
de la UPC a Vilanova i la Geltrú en un referent universitari preparat per formar avui els enginyers de
demà.

Els diferents estudis que es cursen a l’EPSEVG són els següents:

Graus
1. Grau en Enginyeria de Sistemes Electrònics
2. Grau en Enginyeria del Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte
3. Grau en Enginyeria Elèctrica
46
4. Grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica
5. Grau en Enginyeria Informàtica
6. Grau en Enginyeria Mecànica

Màsters universitaris
1. Màster universitari en Enginyeria de Sistemes Automàtics i Electrònica Industrial

A l’actualitat a l’EPSEVG hi ha 1.400 alumnes, 160 professors, dels quals 80 són doctors.

Entre d’altres equipaments disposa de laboratori de màquines elèctriques, laboratori de mecànica
i resistència de materials, laboratori de mecànica de fluids i motors tèrmics, laboratori d’assaig de
materials, laboratori de maquetes i prototips, laboratori de química, laboratori de circuits, laboratori
d’electrònica, laboratori de física, aules d’informàtica, etc.


Els departaments amb que compta l’EPSEVG són els següents:

Arquitectura i computadors; ciència dels materials i enginyeria metal·lúrgica; enginyeria, sis- La residència disposa de servei de recepció, bugaderia, sales d’estudi-reunió i sala de TV. Ne-
temes, automàtica i informàtica industrial; enginyeria elèctrica; enginyeria electrònica; engin- teja setmanal d’apartaments.
yeria mecànica; enginyeria química; expressió gràfica a l’enginyeria; física i enginyeria nuclear;
llenguatges i sistemes informàtics; mecànica de fluids; organització d’empreses; projectes a La residència està situada a 20 metres de l’EPSVG i dins del nucli urbà de la ciutat. L’estació
l’enginyeria; resistència de materials i estructures a l’enginyeria; teoria del senyal i comunica- de ferrocarril i l’estació d’autobusos són a 100 metres. A través de l’autopista C-32 es con-
cions; matemàtica aplicada IV; enginyeria telemàtica. necta la ciutat de Vilanova i la Geltrú amb Barcelona i Tarragona. L’aeroport de Barcelona-El
Prat està situat a 25 minuts per carretera.
La residència dels estudiants de l’EPSEVG
A la planta baixa de la residència hi ha ubicada una àrea de serveis complementaris on es poden tro-
La Residència Universitària VILA NOVA és un equipament de la Universitat Politècnica de Ca- bar diferents comerços al servei dels residents i dels estudiants en general.
talunya (UPC) al Campus de Vilanova i la Geltrú. Es va inaugurar el mes de setembre de 2000. 47
A la planta semisubterrània d’aquesta residència està situada la biblioteca de la Universitat.
Disposa de 45 apartaments exteriors d’ús individual i doble. Dos dels apartaments individuals
estan especialment adaptats per a persones amb discapacitats físiques.

Tots els apartaments estan equipats amb el mobiliari necessari, sistema de climatització fred
i calor, connexió telefònica, TV i connexió de ràdio, connexió a la xarxa informàtica de la UPC,
cuina amb estris, vitroceràmica, armaris, campana extractora, nevera, bany amb WC, lavabo i
plat de dutxa.


4.3 Centre Tecnològic de
Vilanova i la Geltrú (CTVG)

El Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG), és un centre pluridisciplinar de recerca
aplicada i de serveis a les empreses que aglutina les activitats de recerca, desenvolupament,
innovació i transferència de tecnologia del campus universitari de la Universitat Politècnica de
Catalunya (UPC) a Vilanova i la Geltrú.

El Centre neix l’any 1998 per conveni entre la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Ajuntament
de Vilanova i la Geltrú. 48

Fruit d’una iniciativa conjunta entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l’Ajuntament
de Vilanova i la Geltrú, el Centre Tecnològic actua amb projecció externa pròpia des de 1998.

El Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú, estableix el nexe d’unió entre les empreses, les institucions,
l’administració pública i la universitat. Igualment, potencia relacions entre tots els actors amb l’objectiu
d’incrementar les oportunitats de col·laboració en projectes de R+D+i.

Així mateix el Centre Tecnològic ubica diferents grups de recerca del campus universitari de
Vilanova i la Geltrú i, alhora, ofereix serveis tecnològic especialitzats al territori.


Les arees tècniques en les que el Centre ofereix els seus serveis estan relacionades amb els sectors • CDAL (Centre de Disseny d’Aliatges Lleugers i Tractaments de Superfície): investigació i transferència
industrials implantats a la seva zona d’influència, comarques properes i les àrees de coneixement de de tecnòloga orientada als aliatges lleugers i tractaments de superfície i recobriments.
les activitats acadèmiques que es realitzen actualment al campus universitari.
• AMPC (Grup d’Anàlisis de Materials i Patrimoni Cultural): química al servei d’un millor coneixement
• SARTI ( Sistemes d’Adquisició remota i Tractament de la Informació): serveis tecnològics i assessora- del patrimoni, per poder valorar-lo i contextualitzar-lo millor, per conservar-lo amb garanties i restau-
ment a empreses en l’àrea d’equips i sistemes electrònics d’adquisició remota de dades aplicat a les rar-lo, si cal, adequadament.
ciències de la terra, tecnologies marines i sectors industrials.
• SEPIC (Sistemes Electrònics de Potència i Control): control aplicat a sistemes de conversió de potencia,
• LAB (Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques): solucions tecnològiques per a la conservació de l’hàbitat en especial als sistemes d’energies renovables i a la gestió de microxarxes de distribució d’energia.
marí i la prevenció del seu deteriorament acústic. 49
• TN (Teoria de nombres).
• CRAAX (Centre d’Investigació d’Arquitectures Avançades de Xarxes): xarxes de comunicacions de
banda ampla, e-salud i disseny d’aplicacions i serveis en temps real. • GAECE (Grup d’Accionaments Elèctrics amb Commutació Electrònica): investigació i transferència de
tecnologia en accionaments i generadors elèctrics amb commutació electrònica i en estalvi energètic
• INSIDE (Grup d’Investigació en Innovació en Sistemes per al Disseny i la Formació en Enginyeria): en motors i accionaments elèctrics.
energies renovables, telecomunicació local i TIC en docència i empresa.

• CETpD (Centre d’Estudis Tecnològics per a l’Atenció a la Dependència i la Vida Autònoma): investiga-
ció i desenvolupament en el camp de la gerontecnologia, els ambients intel•ligents, la robòtica assis-
tencial i l’experiència d’usuari.


4.5 Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET)

La formació, es una eina indispensable per al desenvolupament dels recursos humans d’una Entre els diferents mòduls professionals que està previst impartir en breu destaquen els següents,
ciutat. Cal que les accions formatives s’adaptin a les demandes i necessitats generades a classificats per àrees professionals:
partir dels canvis i innovacions socials constants que afecten a joves, adults, persones en
situació d’atur, treballadors i agents empresarials. MAPN Pesca i Navegació:
En aquesta línia, l’IMET ha programat una oferta formativa en diferents camps laborals, per tal d’oferir CP: Activitats auxiliars i suport al buc en port
a la ciutadania la possibilitar d’incorporar-se o de reincorporar-se, a un mercat laboral cada cop més durada: 230 hores; data inici: 04/02/2013; data fi: 11/04/2013; núm. alumnes: 20
competitiu. 50

- Formació Professional Ocupacional TMVU Nàutica:
- PQPI-PTT
- Campus Universitari de la Mediterrània Operador auxiliar de manteniment de sistemes i equips d’embarcacions esportives i
- Formació Aeronàutica EFAV d’esbarjo
- Projecte FITA durada: 467 hores; data inici: 28/01/2013; data fi: 15/05/2012; núm. alumnes: 15


4.6 Molí de Mar

El Molí de Mar és un equipament format per tres edificacions i una àmplia zona de jardí disposada
en quatre terrasses a diferents nivells, fet que possibilita el desenvolupament d’activitats a l’aire lliure.
A l’edifici principal s’hi ubiquen les sales de formació (amb capacitat per a 70 persones), el menjador
(amb capacitat per a 64 persones) i la cuina. En el segon edifici hi trobem una planta que disposa de
5 habitacions (amb 19 places). L’espai exterior consta d’una zona enjardinada amb quatre terrasses a
diferents alçades amb capacitat per acollir 1100 persones.

Previsions de futur 51

Està previst que en breu el CIMP Molí de Mar formi part del Campus Universitari de la Mediterrània,
on s’imparteixin màsters i postgraus i es coordini amb altres equipaments en la realització d’aquest
tipus d’estudis.


4.7 Institut Baix a mar

L’Institut Baix a mar va engendrar-se el curs 2009-2010. Durant el primer curs el centre fou una exten-
sió de l’Institut Dolors Mallafrè i Ros i tenia únicament dues línies de 1r d’ESO. A partir del curs 2010-
2011 el centre adquireix autonomia pròpia i va creixent afegint cada any un nou curs.

En el moment del seu naixement, el centre estava ubicat en mòduls. Al mes de març del 2011 s’estrena
l’edifici on es troben actualment.

Actualment en el centre hi ha tres línies a primer d’ESO, dues línies a segon d’ESO i dues línies 52
a tercer d’ESO, ja que és un centre de nova creació en procés de creixement.

El centre disposa també enguany d’una Unitat de Suport a l’Educació Especial (USEE).


Trets d’identitat Objectius

La gestió de l’institut està orientada a satisfer les expectatives i necessitats educatives de La finalitat del centre és desenvolupar al màxim les capacitats de tots i cadascun dels alum-
l’alumnat en particular, i de la societat en general, oferint-los uns ensenyaments i serveis de nes, com a principi fonamentador de l’equitat i garantia, alhora, de la cohesió social. En base a
qualitat, cercant la millora contínua i aspirant a l’excel·lència en el servei. aquest principi, els objectius són:

El centre també es defineix com inclusiu, laic i respectuós amb la pluralitat. •Assolir un bon rendiment escolar.
•Aconseguir una bona convivència en el centre.
La ideologia de centre contempla com a referents, els següents aspectes: •Atendre les necessitats educatives de cadascun dels alumnes,
perseguint l’èxit escolar.
•La cultura de l’esforç i la constància com a eix vertebrador de tota la formació. •Contribuir en el desenvolupament de la personalitat dels alumnes
53
•El treball en equip del professorat com a eina fonamental per satisfer les i ajudar-los a assolir maduresa personal i integració social.
necessitats pedagògiques i personals del l’alumnat. •Contemplar la disciplina com una eina de treball i no com un càstig.
•L’atenció personalitzada tenint en compte les necessitats educatives de cadascun
dels alumnes.
•La implicació del centre per a la sostenibilitat i la cura de l’entorn.
•L’ús de les noves tecnologies com a eina bàsica de treball i de comunicació. Futur

Està previst iniciar en breu la petició del grau superior en estudis nàutics (FP3).

UPC
4. Proposta d’espais, equipaments i instal·lacions per ser utilitzats per la FNB
Enginy. Industrial
Telecom CIMP Molí de Mar
Centre Tecnològic Informàtica

Escola Nàutica El Far-Museu del Mar
Nait Seil
clau d
Llotja de Peix segons PE
Neàpolis del Port
IES Baix-a-mar

UPC
Biblioteca Escola Espai Naùtic
Residència Univ. Nàutica Vilanova

IMET La Paperera
Centre Cívic de Mar Espai Multifuncional

54

Casa del Mar
UPC
Secretaria
Laboratoris
Estació Tren

Capitania
Marítima

Club Nàutic Drassanes
Drassanes
Estació Marítima


ultifuncional
Espai M

55


5. Projectes de futur

56

5. Projectes de Futur

5.1 Clúster Tecnològic Marítim a la Zona de la
Mediterrània Occidental Horitzó 2020
Mobile Maritim Hub 2009-2020
· fomentar el desenvolupament de l’energia marítima eòlica off-shore.
L’objectiu del Clúster Tecnològic Marítim de la zona de la Mediterrània Occidental Horitzó
2020-2050 és crear un Centre Tecnològic de referència internacional en mobilitat al sector ·fomentar a les ciutats costaneres el turisme saludable, juntament amb les diferents activitats maríti-
marítim, nàutic i pesquer per a totes les ciutats intel·ligents portuàries del món. Smart Ma- mes, nàutiques i pesqueres de la zona de la Mediterrània Occidental.
ritime Cities.
l’àmbit és internacional 57
Crear un Hub d’activitat econòmica en els següents camps (CULTURA, TÈCNIC, SALUT, ENER-
GIA): · creació de sis grups de treball

· garantir la seguretat de les infraestructures de telecomunicacions de les zones portuàries i cobertura · cada grup de treball estarà coordinat per un Consell Rector del Clúster Tecnològic Marítim de la Me-
de telecomunicacions de veu i dades fins a 22 milles nàutiques. diterrània Occidental.

· la seguretat alimentària dels productes frescos de la mar (estandardització d’instal·lacions de les pes- · els grups de treball són de col·laboració públic i privada, i podran accedir administracions públiques,
queries, foment de la pesca sostenible i assegurar la traçabilitat en benefici del consumidor) empreses del sector marítim, nàutic i pesquer, institucions científiques i altres centres tecnològics
internacionals d’aplicació al sector.
· la tele-assistència marítima de la gent de la mar

· la seguretat mediambiental marítima i observació oceanogràfica i la digitalització del patrimoni ma-
rítim de cada zona


5.2 Projecte Smart Sea
1.Introducció

S’està treballant per redactar el projecte i dur-lo a la pràctica en matèria d’Smart Sea (Mar Intel·ligent
traduït de l’anglès), per a la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Aquest projecte és molt transversal, on s’interrelacionen diversos temes com mar, platges,
port, campus universitari, salut, etc.

El concepte d’Smart Sea està relacionat amb el concepte d’Smart City (Ciutat Intel·ligent), on es tracta 58
d’aplicar les noves tecnologies als variats camps relacionats amb el mar, per tal d’aconseguir estalvi
econòmic, ser més respectuosos amb el medi ambient, més sostenibles, més eficients, i en definitiva
aconseguir una millor qualitat de vida per a la ciutadania i una més adequada i eficient preservació
de l’entorn.

L’execució adequada del projecte sobre Smart Sea pot aportar a Vilanova i la Geltrú beneficis addicio-
nals als referits. Efectivament, entre d’altres raons, en ser un concepte altament innovador, si es fa una
consistent campanya de divulgació de l’eficient execució i implantació d’aquest projecte transversal
(a televisió, ràdio, premsa escrita, revistes tècniques i científiques, etc.), pot col·laborar decisivament
en augmentar la notorietat i reconeixement de Vilanova i la Geltrú, com a ciutat exemple d’innovació
i sostenibilitat, el que entre d’altres beneficis pot aportar atracció de turisme i d’inversors.


2. Gràfic explicatiu del projecte

En el següent gràfic queda reflectida la transversalitat del projecte en matèria d’Smart Sea,
amb les interrelacions existents entre els múltiples conceptes i paràmetres que el confor-
men.

59


3. Aspectes de planejament i normatius a tenir en consideració
Per tal de dur a terme aquest projecte, és necessari contactar i reunir-se amb diferents persones i enti-
Per realitzar aquest projecte transversal, és adient tenir en consideració tots els aspectes de planeja- tats de diferents àmbits, donada la gran transversalitat del projecte. Aquests contactes és convenient
ment i normatius que tinguin relació amb la temàtica tractada. En aquest marc s’ha consultat amb que es realitzin abans de la realització del projecte, per tal que al mateix quedin incorporades totes les
tècnics i responsables del Servei d’Urbanisme, del Servei de Projectes, del Servei de Medi Ambient i reflexions, informacions i punts de vista que són d’interès amb objecte que el projecte resultant sigui
de Serveis Jurídics de l’ajuntament. Així mateix, s’ha consultat la següent documentació: de la màxima qualitat i el més complert possible. També és convenient que els contactes es mantin-
guin després de finalitzat el projecte, per tal de fer el seguiment de l’execució del mateix, per tal que
•Pla Especial del Port de Vilanova i la Geltrú l’execució sigui també de la màxima qualitat i eficiència possible. Entre d’altres contactes estan Sarti,
•Ley 22/1988, de 28 de julio, de Costas Node Garraf, la UPC, Port de Vilanova, etc.
•Ley 5/1998, de 17 de abril, de Puertos de Cataluña
•Ley 3/2001, de 26 de marzo, de Pesca Marítima del Estado
60
•Ley de Cataluña 2/2010, de 18 de febrero, de pesca y acción marítima

4. Llistat de contactes pel desenvolupament del projecte


5.3 Dàrsena creuers
A l’actualitat s’està finalitzant un estudi amb objecte d’avaluar la viabilitat de crear una dàrsena al port
de Vilanova per a creuers turístics, de luxe, de 100 m d’eslora màxima i 6 m de calat màxim.

61

Potencial accés de vianants a l’Estació Marítima


5.4 Campus Universitari de la Mediterrània
La proposta d’evolució de l’actual Campus Universitari de la Mediterrània (CUM), entitat que lideren
la UPC, l’Ajuntanent de Vilanova i la Geltrú i l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMED) se centra en
convertir-lo en el centre de referència de la innovació i dels estudis i promoció del Mar Mediterrani
des d’una perspectiva global.

Aquesta evolució de l’actual estructura pretén convertir-la en la referència internacional del coneixe-
ment a la ribera mediterrània, en el que s’integrin i promocionin elements de difusió, com el cas de
congressos, seminaris, workshops, tallers. La UPC esdevé, per tant, el centre de coordinació d’aquesta
estratègia.

Així mateix, el nou Campus Universitari Mediterrània contempla la formació com el centre de referèn-
cia de la seva activitat: formació específica, especialitzada i permanent, postgraus, graus referits als 62
temes nàutics.

També vol ser un referent en l’activitat econòmica relacionada amb el mar i la nàutica, especialment
interrelacionant els nous models de recerca amb l’atracció empresarial i ciutadana, projectant un
Centre d’Interpretació de la Mediterrània, que combini de forma dinàmica i intensiva la innovació, la
creativitat, la recerca, la tecnologia, la formació i els valors. Es tracta de formular propostes d’atracció
i divulgació de les immenses possibilitats que pot donar des del fons marí (recerca) i com es posa
en valor i formen part d’una estratègia global que generi activitat econòmica. En aquesta estratègia
intervindrien, de forma transversal, tots els actius de què disposa la ciutat i que es troben detallats
en aquest dossier. Des de l’Escola d’Art i Disseny, formulant entorns virtuals del fons marí, fins al LAB,
amb un centre d’interpretació dels sons marins, o els coworks emprenedors en temes de nutrició,
salut, smartcities. Tots els actius se centren i concentren en formular un campus universitari de primer
nivell per a la ciutat i pel territori català. Per aquest motiu, es proposa que el Molí de Mar aculli aquest
campus, com a centre de referència dels graus, postgraus, i activitats formatives, ja sigui com a forma-
ció d’estiu o contínua.


6. Conclusions

63

6. Conclusions

6. Conclusions
5.- En el cas que la FNB s’instal·li a Vilanova i la Geltrú, no cal que modifiqui el seu nom, i es pot
continuar anomenant Facultat de Nàutica de Barcelona.
En aquest document queda argumentat i il·lustrat amb rigor que Vilanova i la Geltrú té unes caracte-
rístiques i un ecosistema que la fan una ciutat perfectament adient per a la ubicació de la Facultat de 6.-Hi ha una gran oferta formativa de qualitat, on destaca l’EPS d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú
Nàutica de Barcelona (FNB). Algunes de les característiques principals que han estat explicades amb (EPSEVG), centre que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb instal·lacions
detall són les següents: i laboratoris de qualitat, 1.400 alumnes, 160 professors dels quals 80 són doctors. També hi ha altres
equipaments formatius de qualitat i línies de recerca en matèria marina i nàutica.
1.- La possibilitat real que existeix que els estudis de la FNB es puguin situar actualment en equipaments
de la ciutat. De la mateixa manera és possible actualment que la FNB pugui disposar d’amarratges al 7.- Hi ha altres equipaments que constitueixen clars actius en matèria nàutica, com Neàpolis,
port així com de nau en condicions favorables per a ús de magatzem, laboratori, etc. Així mateix hi ha el Centre Tecnològic, Sarti, Obsea, el Far-Museu del Mar, les dues escoles nàutiques, etc.
espais on cara el futur es podria construir un equipament específic per la FNB, a la zona del port. 64
8.- La importància que dona Vilanova i la Geltrú a la innovació i les noves tecnologies, així com
2.- Al port hi ha dàrsena comercial (a més de dàrsena pesquera i esportiva), una dàrsena específica per en convertir-se en una Smart City.
grans iots (de fins a 100 m d’eslora), dues drassanes per a reparació i manteniment de vaixells, aspec-
tes que poden ser d’utilitat per a algunes de les assignatures que es cursen a la FNB. 9.- La perfecta relació i col·laboració de Vilanova i la Geltrú amb els altres municipis de la comarca del
Garraf (Sitges, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Canyelles i Olivella), així com amb les comarques de l’Alt
3.- Aquest port és el tercer més important de Catalunya, amb l’avantatge addicional d’estar i Baix Penedès, amb les seves corresponents àrees d’influència. En aquesta línia, en la proposta que
situat geogràficament just entre mig del primer port de Catalunya, Barcelona, i el segon port Vilanova i la Geltrú sigui la ciutat on s’ubiqui la FNB hi ha ple suport de tota la comarca del Garraf, així
de Catalunya, Tarragona. com de les comarques veïnes.

4.- Vilanova i la Geltrú és una ciutat molt ben comunicada amb Barcelona, Tarragona, Vilafran-
ca del Penedès, l’aeroport de Barcelona-El Prat, Igualada i Manresa.


Redacció del document
Vilanova i la Geltrú
Clúster Nàutic

Coordinació

Joan Carles Lluch Millan
Félix Ruiz Gorrindo

Col·laboradors
65

Responsables polítics participants

Rafel Florenciano Garcia Ariadna Llorens i Garcia
Promoció Econòmica
Pere Cayuela Ferrer 1a Tinenta d’Alcaldia i Regidora de Societat del Coneixement
Noemí Cusiné Rubio
Consultor Gerard Figueras i Albà
Antoni Ruiz Carrillo
Regidor de Promoció Econòmica
Ramon Codina
Planejament i Urbanisme
Miquel Orriols i Mas Joan Giribet de Sebastian
Disseny gràfic
Núria Parés Fernández Regidor d’Urbanisme, Obres i Habitatge
José Campillo Sánchez

Projectes Fran López Bernad
Anabel Fuentes Montiel
Francesc Puig i Veà

Projecte de Clúster Nàutic de Vilanova i la Geltrú

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Projecte de Clúster Nàutic de Vilanova i la Geltrú

Similar to Projecte de Clúster Nàutic de Vilanova i la Geltrú (20)

Projecte de Clúster Nàutic de Vilanova i la Geltrú