MF0973 Enregistrament de dades

Certificats de Professionalitat
Activitats administratives
ADGx0x08
MF0973_1: Enregistrament de dades.
90 hores.

1. ORGANITZACIÓ I MANTENIMENT
DEL LLOC DE TREBALL.
MF0973 – ADGD0308
Enregistrament de dades
Formador: Antonio Carrasco

1.1.- Planificar en el procés
d’enregistrament de dades.

Planificar el procés.
• Identificar i establir
l’objectiu final.
• Organitzar els espais de
treball.
• Identificar les eines que
caldrà utilitzar.
• Determinar les activitats
que caldran realitzar.
• Prevenir obstacles.

Els objectius que cal complir.
Els objectius del procés de gravació:
• Guien i coordinen les tasques que componen
el procés.
• Han d’estar coordinats.
• Amb temps d’execució assignat.
• Motiven als participants.
• Són una base d’avaluació i control dels
resultats quan s’han assolit.

Els objectius que cal complir.
• Definició i redacció dels objectius generals i
específics: S.M.A.R.T.
– Clars i ESPECÍFICS.
– Revisables i MESURABLES.
– Que es puguin ASSOLIR.
– RELLEVANTS.
– Limitats en el TEMPS.
• Assignació de responsables d’equip i de
coordinadors.

Els espais de treball.
• Localització i validació dels espais.
– Adequació d’espais: amplitud, il·luminació...
– Adequació al tipus de documents: volum, format...
– Adequació al personal: discapacitats?
– Seguretat: accés, confidencialitat, conservació...
• Ubicació de la documentació:
– Original.
– Produïda.

Els espais de treball.

Les eines del procés.
INFORMÀTIQUES
• Identificació dels instruments necessaris de gravació:
– Maquinari (hardware).
– Programari bàsic (software).
• Aplicacions ofimàtiques de:
– Tractament de textos.
– Fulls de càlcul.
– Bases de dades.
• Identificació i autenticació dels usuaris:
– Nom d’usuari.
– Contrasenya.

MATERIAL D’OFICINA
• Instruments auxiliars de gravació:
– Material de papereria.
– Faristol.
– Lupa.
– Regle...
• Elements auxiliars per a l’usuari.
– Reposacanells.
– Reposapeus...

ALTRES EINES
• Escàner.
• Reproductor d'àudio.
• Micròfon.

Les activitats que cal realitzar.
• Constitueixen el PLA DE TREBALL:
• Planificar:
– Identificació de les tasques parcials.
– Establiment de la seqüència lògica d’execució.
Recollida → Gravació → Revisió → Entrega
– Assignació dels temps d’inici i fi de cada tasca.
• Definició dels equips de treball.
– Capacitats personals dels col·laboradors.
– Formació complementària dels col·laboradors.

1.2.- Organització del temps d’activitat,
l’àrea de treball i documents que
cal enregistrar:
Tècniques d’optimització, recursos
i criteris d’organització.

Organitzar el procés.
• Els empleats han de conèixer els objectius.
• El procés per assolir-los s’organitza en
tasques.
• S’estableixen prioritats per cada tasca en
funció de la seva importància i urgència.
– La urgència està associada al temps d’execució i el
seu nivell s’estableix comparant les dates límit.
– La importància està associada a la consecució
d’objectius i el seu nivell s’estableix identificant la
possibilitat de fracàs.

Criteris d’organització de les tasques.
Urgents
i importants
Importants
i no urgents
Urgents
i no importants
Ni urgents
ni importants

Tipus de tasques.
El procés es podria compondre de les tasques
genèriques següents:
1. Recollir la informació en suports adequats.
2. Analitzar i homogeneïtzar la informació.
3. Corregir i complementar les mancances.
4. Transcriure les dades.
5. Revisar la transcripció i corregir errors.
6. Emmagatzemar o transmetre el resultat.

Optimització de recursos.
• L’optimització consisteix en programar i fer seguiment
de l’activitat de gravació de dades, evitant la duplicació
de tasques i assignant els recursos en termes
d’eficiència.
• Recursos: són tots els mitjans necessaris per dur a
terme una activitat.
– Humans (treballadors).
– Materials (sistemes informàtics, telèfons,...).
– D’organització (espai de treball i PRL).
– Financers (import assignat a l’activitat).
• Eficiència: assoliment dels objectius fixats utilitzant els
recursos estrictament necessaris.

Tècniques d'optimització.
• Establiment de terminis per
l’assoliment dels objectius
parcials i final.
• Previsió d’obstacles.
• Acceptació de possibles
errades i establiment d’un
mètode eficaç per corregir-les.
• Classificació de les tasques.
• Divisió del temps de treball en
funció del rendiment personal:
càrrega de treball.

Criteris d’organització personal.
• Organització personal diària del treball:
– Assignar a cada tasca el temps suficient i realista.
– Programar l’execució de les tasques més difícils a
l’inici de la jornada laboral.
– Agrupar tasques relacionades entre elles i amb
l’objectiu a assolir per evitar duplicitats.
– Fer un seguiment de les tasques assignades i
pendents en el Pla de Treball.
– Assignar els descansos necessaris entre tasques.

1.3.- Programació de l’activitat
d’enregistrament de dades.

Programació de l’activitat.
• Assumpció del Pla de Treball.
• Descomposició de l’activitat planificada en
operacions elementals diàries.
• Ordenació personal de les operacions necessàries
seguint els criteris d’organització.
• Consideracions addicionals d’optimització de
recursos i temps d’execució:
1. Operacions prioritàries.
2. Rendiment personal.
3. Superposició de tasques.

Rendiment personal

L'estrès positiu i el negatiu

La programació de l’activitat diària
1. Inici de la jornada i revisió del Pla de treball:
• Recuperació de tasques pendents de dies anteriors.
• Planificació de tasques a realitzar en la jornada actual.
• Preparació del material necessari.
2. Reunió de grup amb el coordinador per fer el
seguiment i revisar els objectius.
3. Inici d’execució de les tasques programades.
4. Fi de la jornada de treball:
• Confirmació de les tasques finalitzades.
• Anotació de les tasques no finalitzades.
• Ordenació del lloc de treball: arxivament i neteja.

Eines de programació: cronograma
• Un cronograma és la descripció de les activitats d'un
projecte en relació amb el temps en el qual es
desenvoluparan.
• És una eina bàsica en l’organització d’un projecte.

1.4.- Manteniment i reposició de
terminals informàtics i
recursos materials.

Utilització del terminal informàtic.
• L’equip informàtic amb el què s’enregistren les
dades s’ha de trobar en perfectes condicions:
– Tant la CPU com els perifèrics han de ser
completament operatius.
– El sistema operatiu ha d’estar actualitzat.
– L’equip ha d’estar protegit correctament amb un
antivirus i un tallafocs (firewall).
– Els temps d’espera del sistema han d’estar
minimitzats: càrrega del S.O., actualitzacions, etc.

Manteniment.
• Els sistemes informàtics precisen de diverses
actuacions de manteniment.
– Manteniment predictiu: monitoritza el sistema per
comprovar l’estat dels seus components sense
aturar-lo.
– Manteniment preventiu: actualitzacions, neteja
física interna, còpies de seguretat, neteja d’arxius.
– Manteniment correctiu: reparació d’elements amb
mal funcionament o reposició al final de la seva
vida útil.

Reposició.
• La coordinació del procés haurà de tenir en
compte la disposició dels recursos assignats i
preveure:
– La reposició del material fungible.
– La substitució dels dispositius un cop finalitzada la
seva vida útil.

1.5.- Postura corporal davant el
terminal informàtic.

Postura corporal.
• La correcta disposició del cos davant el
terminal on s’efectuarà el procés té efectes
beneficiosos:
– Reducció de la fatiga física.
– Increment de la productivitat.
– Disminució de la probabilitat de lesions.
• L’ergonomia és la ciència que té per finalitat
harmonitzar la relació del treballador amb el
seu entorn de treball.

Prevenció de vicis posturals.
• Mantenir la pantalla en front de la línia visual.
• Regular l’altura de la cadira per aconseguir un
angle mínim de 90º entre l’esquena i les
cuixes.
• Reposar els peus a terra o sobre un
reposapeus per aconseguir que la vora de la
cadira no pressioni la part posterior de les
cuixes.

Prevenció de vicis posturals.
o

Posició dels braços, canells i mans.
• Els braços han de caure lliurement formant un angle mínim de
90º amb els avantbraços.
• Les mans han d’estar situades com prolongacions horitzontals
dels avantbraços, de forma que la punta dels dits descansin
sobre la tercera filera de tecles (denominada principal,
dominant o guia) del teclat ( A S D F G H J K L Ñ ).

1.6.- Mitigació dels riscos laborals
derivats de l’enregistrament
de dades:
Adaptació ergonòmica de les
eines i espais de treball.

Adaptació ergonòmica de les eines de treball.
– El faristol s’ha de col·locar al costat del monitor
per què subjecti el document a l’alçada de la vista.
– El teclat ha de ser independent i d’inclinació
ajustable entre 0º i 25º.
– El reposapeus ha de ser antilliscant, d’altura
ajustable, inclinació entre 0º i 15º i superfície
mínima de 45 cm x 35 cm.

El ratolí.
• S’ha d’adaptar a la mida i curvatura de la mà.
• El canell ha de reposar a la superfície de treball
mentre s’utilitza.
• Els cables (si ni han) han de ser prou llargs i no
s’han de situar entre la mà i la superfície de
treball.
• S’ha de poder fer servir amb qualsevol de les
dues mans (configuració del Sistema Operatiu.)

El ratolí.
• Subjecció correcta del ratolí.
POSICIÓ INCORRECTA
POSICIÓ INCORRECTA POSICIÓ CORRECTA
POSICIÓ CORRECTA

Adaptació ergonòmica dels espais de treball.

Adaptació ergonòmica dels espais de treball.
Finestres
Finestres
Làmpades al sostre Làmpades al sostre
Làmpades al sostre
Làmpades al sostre
INSTAL·LACIÓ CORRECTA
INSTAL·LACIÓ INCORRECTA

Il·luminació correcta (lux=flujo/m2).

Riscos laborals: la fatiga.
Càrrega
física
Càrrega
mental
FATIGA

Tipus de fatiga.
• FATIGA "NORMAL " : Quan
desapareixen els símptomes
després del descans
nocturn.
• FATIGA PROLONGADA O
CRÒNICA: Quan existeix una
sobre-càrrega que es repeteix
i de la qual el treballador no
es pot recuperar.

Fatiga crònica.
Causes:
• Excessiva durada i intensitat de l’esforç físic i
mental.
• Ambient tèrmic, acústic, visual... inadequat.
• Problemes personals i laborals: responsabilitats,
preocupacions...
• Malalties, indisposicions.
• Alimentació inadequada o desorganitzada.
• Treball nocturn.

Mitigació de la fatiga.
Mesures preventives:
• Adaptar la càrrega de treball a les capacitats del
treballador.
• Situar els dispositius de gravació dins del camp de
treball.
• Dotar a les tasques un nivell d'interès creixent.
• Controlar la quantitat i la qualitat de la informació
tractada.
• Adequar el número i la durada dels períodes de
descans.

Mitigació de la fatiga.
Mesures preventives:
• Triar un mobiliari de treball adequat a les tasques
de gravació que compleixi els requisits
ergonòmics.
• Mantenir dins dels valors de confort els factor
ambientals (soroll, il·luminació, temperatura, etc.)
• Regular els dispositius per adequar el seu
funcionament a les condicions ambientals.
• Mantenir una nutrició adequada en relació amb el
consum metabòlic produït en el lloc de treball.

Mitigació de la fatiga: exercicis.
• El factor de més risc de lesió és la postura
estàtica.
• Incorporar exercicis en les rutines diàries.
• Procurar dedicar 5 minuts cada hora a fer
algun dels exercicis que s’exposen més
endavant.
• Recordar no tan sols relaxar punts de tensió.

Les il·lustracions següents mostren exercicis senzills que
ajudaran a minimitzar els riscos de lesions.
• Premeu i deixeu anar les mans. Feu girar els canells.
Agiteu i estireu els dits. Repetiu els exercicis tres cops.

• Estar assegut davant de l'ordinador durant períodes
prolongats causa fatiga i tensió en músculs, coll i
esquena.
• Feu algun dels exercicis següents cada hora o quant
sentiu molèsties.
10 a 20 segons
2 cops
10 a 15 segons
10 segons
cada costat
10 a 20 segons

10 a 12 segons
cada braç
10 segons
10 segons
3 a 5 segons
3 vegades
8 a 10 segons
cada costat
10 a 15 segons
2 vegades
Sacsegeu les mans
uns 8 o 10 segons
8 a 10 segons
cada costat

1.7.- Normativa vigent en matèria
de seguretat, salut i higiene
postural.

Normativa europea
• Directiva 89/391/CEE del Consell, de 12 de juny de 1989, relativa a l’aplicació de
mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors a
l’ocupació (Directiva Marc).
• Directiva 89/654/CEE del Consell, de 30 de novembre de 1989, relativa a les
disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball (primera Directiva
específica d’acord amb el què disposa l’apartat 1 de l’Article 16 de la Directiva
89/391/CEE).
• Directiva 2009/104/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre de
2009, relativa a les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a la utilització
pels treballadors dels equips de treball (segona Directiva específica d’acord amb el
què disposa l’apartat 1 de l’Article 16 de la Directiva 89/391/CEE).
• Directiva 90/270/CEE del Consell, de 29 de maig de 1990, referent a les
disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que
inclouen pantalles de visualització (cinquena Directiva específica d’acord amb el
què disposa l’apartat 1 de l’Article 16 de la Directiva 89/391/CEE).

Normativa espanyola (1,...)
• Llei 31/1995, de prevenció de riscs laborals.
• Llei 54/2003, de reforma del marc normatiu de la prevenció.
• Reial Decret 2177/1996, pel qual s'aprova la norma bàsica de l'edificació NBE-
CPI96 ("condicions de protecció contra incendis als edificis").
• Reial Decret 39/1997, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis de prevenció.
• Reial Decret 485/1997, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de
seguretat i salut en el treball.
• Reial Decret 486/1997, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de
seguretat i salut als llocs de treball.
• Reial Decret 487/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a
la manipulació manual de càrregues que comporta riscs, en particular
dorsolumbars, per als treballadors.
• Reial Decret 488/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut
relatives a la feina amb equips que inclouen pantalles de visualització.

• Reial Decret 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscs
relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball.
• Reial Decret 665/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscs
relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant el treball.
• Reial Decret 773/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a
la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual.
seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.
seguretat i salut a les obres de construcció.
• Reial Decret 413/1997, sobre protecció operacional dels treballadors externs amb
risc d'exposició a radiacions ionitzants per intervenció en zona controlada.
• Reial Decret 216/1999, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a la feina
dels treballadors en l'àmbit de les empreses de treball temporal.

• Reial Decret 769/1999, de 7 de Maig de 1999, dicta les disposicions d'aplicació de
la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, 97/23/CE , relativa als equips de
pressió i modifica el REIAL DECRET 1244/1979, de 4 d'Abril de 1979, que va
aprovar el Reglament d'aparells a pressió.
• Reial Decret 614/2001, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i
seguretat dels treballadors davant el risc elèctric.
• Reial Decret 379/2001, pel qual s'aprova el Reglament d'emmagatzematge de
productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries MIE-APQ-1,
MIE-APQ-2, MIE-APQ-3, MIE-APQ-4, MIE-APQ-5, MIE-APQ-6 y MIE-APQ-7.
• Reial Decret 374/2001, sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors
contra els riscs relacionats amb els agents químics a la feina.
• Reial Decret 783/2001, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció sanitària
contra radiacions ionitzants.

Normativa espanyola (...i 4)
• Reial Decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupa l'article 24 de la Llei
31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en matèria de
coordinació d'activitats empresarials.
• Reial Decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la
seguretat dels treballadors enfront dels riscos derivats o que puguin derivar-se de
l'exposició a vibracions mecàniques.
• Reial Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat
dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició al soroll.
• Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s'estableixen les disposicions
mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb el risc d'exposició a l'amiant.
• Reial Decret 604/2006, pel qual es modifica el RD 39/1997, que aprova el Reglament
dels serveis de prevenció, i el RD 1627/1997, sobre seguretat i salut en les obres de
construcció.
Enllaç a la publicació del BOE: https://boe.es/legislacion/codigos/codigo.php?id=037

Normativa tècnica
• UNE-EN ISO 9241-1:1997 Requisits ergonòmics per a treball d’oficina amb
pantalles de visualització de dades (PVD). Part1: Introducció general.
• UNE-EN ISO 6385:2004 Principis ergonòmics per al disseny de sistemes de treball.
Enllaç a les normatives tècniques: http://www.insht.es
GUIES TÈCNIQUES DE L’INSHT
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs
de treball.
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització dels
equips de treball.
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització d’equips
amb pantalles de visualització de dades (PVD).
• Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relacionats amb la protecció
enfront al risc elèctric.
Enllaç a les guies tècniques: http://www.insht.es/guiastecnicas

2. L'ACTUACIÓ PERSONAL I
PROFESSIONAL EN L'ENTORN DE
TREBALL
MF0973 – ADGD0308

2.1.- Organització del treball en
l'activitat d'enregistrament de
dades en terminals informàtics

Organització del treball.
• L’enregistrament de dades és un procés
organitzat que requereix coordinació i
supervisió, des de la recollida d’originals fins
l’entrega dels documents amb el nou format.
• L’organització del treball a les empresa depèn
dels mètodes que cada una utilitza i poden ser
diferents entre elles.

Organització del treball.
• En general, però, totes les empreses segueixen
una sèrie de criteris per a la creació i
manteniment des grups de treball:
– Formals / Informals.
– Permanents / Temporals.
– Atenent a les funcions / atenent a finalitats
concretes.

Formalitat.
• Grups formals:
– Orientats als objectius de l’empresa.
– Segueixen criteris establerts per la direcció.
Exemple: Departament de comptabilitat.
• Grups informals:
– Orientats a temes personals o socials de l’empresa.
– Es constitueixen de forma espontània.
Exemple: Equip de futbol.

Temporalitat.
• Grups permanents:
– Temps de constitució generalment superior a l’any.
– Desenvolupen tasques habituals de l’empresa.
Exemple: Comitè de resolució de conflictes.
• Grups temporals:
– Es formen per períodes de temps curts.
– Acostumen a fer tasques no relacionades amb
l’activitat central de l’empresa.
Exemple: Grup de suport extern a una empresa.

Finalitat.
• Els grups depenen del sector al qual pertany
l’empresa (comercial, financer, administratiu, ...)
• Poden ser:
– Grups amb finalitat productiva.
– Grups per resoldre conflictes laborals.
– Grups per al desenvolupament de l’organització.
– Grups d’activitats socials.
– Altres...

Grups de treball.
Beneficis per al individu:
• Satisfacció de la necessitat de relació social.
• Ajuda i suport personal.
• Potenciació de l’autoestima.
• Disminució de la fatiga.
• Reducció de la inseguretat i l’ansietat.
• Implicació i compromís.

Grups de treball.
Beneficis per a l’empresa:
• Solució de problemes i presa de decisions.
• Coordinació i enllaç entre unitats de
l’organització.
• Generació de noves idees.
• Participació i motivació dels treballadors.
• Detecció i anàlisi dels problemes.
• Processament i transmissió de la informació.

Grups de treball.
Avantatges sobre el treball individual:
• Millora en la qualitat de producció.
• S’aprèn més ràpidament.
• Es faciliten les tasques.
• Es millora la solució dels possibles problemes.
• Augmenta la motivació i la satisfacció.
• Milloren les relacions interpersonals.

Grups de treball.
Inconvenients sobre el treball individual:
• La formació del grup exigeix temps per què
sigui eficaç.
• S’ha de vèncer l’individualisme personal.
• És necessari un coordinador que influenciï
positivament el grup.

L’equip de treball.
• El grup de treball dedicat a l’enregistrament
de dades constitueix un equip de treball amb
una finalitat productiva comuna.
• Les persones que componen l’equip de treball
estan compromesos amb la consecució dels
objectius establerts.
• La unitat d’acció està orientada al màxim
rendiment (equip d’alt rendiment).

Funcions i instruccions.
• El procés de gravació de dades pot dividir-se en
les activitats genèriques següents:
1. Recollir i emmagatzemar la informació.
2. Registrar, analitzar i homogeneïtzar la informació.
3. Organitzar el material pel seu seguiment.
4. Transcriure les dades.
5. Verificar la transcripció i corregir errors.
6. Emmagatzemar o transmetre el resultat.
• Depenent de volum de dades es poden subdividir
en tasques més específiques.

Pautes generals d'actuació personal.
• Actitud positiva, proactiva i integradora.
• Màxim rendiment.
• Orientació a resultats.
• Actitud d’autonomia personal i cooperació
dins l’àmbit de l’equip.
• Desplegament d’habilitats socials (conductes
que les persones emeten en situacions
interpersonals per obtenir una resposta
positiva dels demés).

Pautes d’actuació personal.
• En el procés de gravació:
– Rebre o sol·licitar el material a transcriure.
– Dissenyar o adequar el format del suport informàtic on
s’ha de realitzar la gravació.
• En el procés de verificació:
– Analitzar el material rebut i comprovar l’adequació als
requeriments establerts.
– Sol·licitar o cercar les dades que faltin per completar la
tasca de gravació.
– Corregir els possibles errors del material rebut.
– Revisar el treball propi un cop acabada la verificació.
• En el procés d’emmagatzematge o entrega:
– Adequar-se a les mesures de confidencialitat i seguretat.

2.2.- Aplicació del concepte de
treball en l'equip dins de
dades en terminals
informàtics:
L'esperit d'equip i la sinèrgia.

Treball en equip.
• Esperit d’equip.
– Un equip de treball genera una sinèrgia positiva a
través d’un esforç coordinat.
– L’assoliment de l’objectiu final dona com a resultat
un nivell d’execució superior a la suma total de les
aportacions individuals.
• Sinèrgia: Acció de dos o més causes l’efecte
de les quals és superior a la suma dels
efectes individuals.

Treball en equip.
• Requisits d’un equip de treball:
– Compromís amb l’objectiu definit, assumit per cada
membre de l’equip.
– Comunicació constant per conèixer i donar a conèixer
les dificultats i els progressos del procés.
– Coordinació entre els membres del grup per afavorir
el procés conjunt i assegurar els resultats.
– Confiança en els membres de l’equip i esperit de
superació personal.
– Ajuda mútua per complementar les possibles
mancances que sorgeixin durant el procés.

Treball en equip.
Compromís
Comunicació
Coordinació
Confiança
Suport
mutu

Rols.
• L’equilibri de l’equip és la clau:
“Un equip no és un conjunt de persones adscrites a
determinats llocs de treball, sinó una congregació
de persones on cada una d’elles desenvolupa un
rol que és comprés per la resta dels membres. Els
membres d’un equip negocien entre sí el
repartiment de rols i desenvolupen de forma eficaç
aquells que els hi són més naturals.”
Dr. Meredith Belbin

Rols.
• Un rol és el comportament
que una persona desenvolupa
en una situació en la què
interactua amb d’altres.
• Una persona pot tenir
diferents rols depenent de la
situació en la què es trobi.
• En un equip podem trobar
diversos rols:
– Coordinador
– Creatiu
– Investigador
– Impulsor
– Avaluador
– Cohesionador
– Implementador
– Finalitzador
– Especialista

Rols.
• Coordinador: Defineix objectius i coordina esforços. Ha de
transmetre seguretat i potenciar el treball en equip.
• Creatiu: Aporta solucions enginyoses als conflictes.
• Investigador: Cerca solucions a través de la lectura i
l’observació.
• Impulsor: És dinàmic i ajuda als demés membres a avançar.
• Avaluador: Jutja, analitza i valora les propostes.
• Cohesionador: Serveix d’enllaç entre diferents postures.
• Implementador: Es responsabilitza d’organitzar les
estratègies.
• Finalitzador: Comprova la correcta finalització de les tasques.
• Especialista: El seu treball es basa en els seus coneixements i
només realitza una tasca cada cop.

2.3.- Identificació de paràmetres
d'actuació professional en
dades.

Paràmetres professionals.
El marc de desenvolupament de l’activitat laboral està
marcada per diversos paràmetres professionals:
• Qualitat de l’organització orientada a l'excel·lència.
• Bons hàbits professionals.
• Integració de la normativa de seguretat i de salut
laboral.
• Coordinació.
• Orientació a resultats.
• Pla de millora.

Indicadors de qualitat de l’organització.
• L’organització establirà diversos indicadors:
– Número de documents transcrits
– Número de errors comesos.
– Temps que s’ha trigat en fer la transcripció.
– Indicadors dels objectius assolits.
– Desviacions del pla de treball.
– Indicadors de qualitat individual i de l’equip.
• És important poder controlar tots els paràmetres
que intervenen en el procés per avaluar-los i
poder actuar en conseqüència.

Integració d'hàbits professionals.
HÀBITS: Conductes repetides regularment.
a) Planificació.
b) Organització.
c) Puntualitat.
d) Predisposició.
e) Rigor.

Els 7 hàbits de l’efectivitat personal
Stephen R. Covey: Los 7 hábitos de la gente altamente efectiva.

Processos sota normes de seguretat.
• Evitar o minimitzar el RISC LABORAL.
– RISC: Probabilitat de què es produeixi un dany.
– IMPORTÀNCIA DEL RISC: Gravetat del dany que es pot
produir.
• Formació en prevenció i identificació de RISCOS:
– Vigilar les condicions ambientals.
– Comprovar l’ergonomia dels elements de treball.
– Comprovar els hàbits posturals.
– Revisió mèdica periòdica.
– Compliment de la normativa contra incendis.
– Adaptar espais i eines per a persones amb discapacitat.
– Respectar horaris, descansos, vacances,...
– Vigilar l’existència de l’assetjament laboral i personal.

Coordinació.
Identificació del Coordinador o responsable:
• Lideratge de l’equip de treball.
• Planificació del procés.
• Preparació de les estratègies.
• Establiment dels objectius intermedis.
El coordinador és un integrant de l’equip de
treball que l’influeix positivament.

El Coordinador ha de:
• Conèixer i avaluar les capacitats i competències de l’equip
de treball.
• Proposar el rol dels integrants de l’equip.
• Assignar tasques de forma clara i precisa.
• Indicar la forma de realitzar les tasques i els terminis
d’execució.
• Realitzar avaluacions periòdiques i corregir desviacions.
• Escoltar els operadors i atendre les seves necessitats.
• Comunicar a tot l’equip els problemes que sorgeixin.
• Assegurar l’efectivitat de les comunicacions.
• Fer partícips als integrants dels assoliments i de les errades.
• Mostrar gratitud per la implicació de cada persona.

Els Operadors han de:
• Complir els objectius establerts.
• Participar de la coordinació aportant idees.
• No assumir el treball que no poden realitzar.
• Tenir actitud professional i no barrejar assumptes
personals amb el treball d’equip.
• Avisar de les dificultats que sorgeixin.
• Assumir el treball de l’equip com a propi.
• Mostrar gratitud a la resta dels integrants de
l’equip.

Orientació a resultats.

Necessitats de millora.
• L’activitat de gravació de dades consisteix en
un treball sistemàtic de millora contínua en les
activitats diàries.
Pla
Execució
Avaluació
Actuació

Àmbits d’actuació de millora.
• Incentivació per la motivació i la implicació de l’equip.
• Inversió en formació.
• Excel·lència en recursos humans.
• Adequació dels procediments.
• Renovació dels mitjans materials.
• Adaptació al mercat.
• Ús de noves tecnologies.
• Utilització d’eines de màrqueting.
• Orientació al client.
• Consecució de certificacions de bones pràctiques.

2.4.- PROFESSIONALITAT:
Ètica personal i professional
en l’entorn de treball.

Professionalitat.
• És la qualitat de la persona que exerceix la seva
activitat professional amb gran competència, capacitat
i aplicació.
• El marc d’actuació d’un professional és el conjunt de
deures basats amb l’ètica (codi deontològic d’una
professió).
• Aquest marc d’actuació està aprovat, acceptat i aplicat
per les persones que pertanyen a aquesta professió.
Els certificats de professionalitat són documents oficials que
acrediten les competències professionals d’una persona.

Ètica.
És la ciència que determina la rectitud i el sentit
de la conducta humana, segons uns principis
normatius dels quals es deriven uns deures i
unes obligacions.

Principis d’ètica professional.
• Honestedat.
• Lleialtat.
• Equanimitat.
• Dedicació.
• Respecte.
• Responsabilitat.
• Excel·lència.

Factors que influeixen en la formació ètica.
1. La formació professional del treballador.
2. La vocació.
3. La responsabilitat personal.
4. El respecte a la legalitat.
5. La lleialtat a l’empresa.

La comunicació.
• És l’element socialitzador per excel·lència.
• La comunicació és essencial en qualsevol tipus
d’activitat organitzada.
• La bona comunicació millora la competitivitat
de l’empresa i l’adaptació als canvis.
• Una comunicació eficaç augmenta la
motivació dels empleats i el seu compromís.
• Permet crear un ambient integrador.

Principis bàsics de comunicació oral.
• Elements bàsics de la transmissió oral:
– Emissor.
– Receptor.
– Missatge.
– Canal.

• Definició (motiu).
• Estructura (ordre i coherència).
• Èmfasi (to de veu, pauses)
• Repetició (paraules clau).
• Senzillesa (adaptació al nivell del receptor).
• Claredat (frases curtes).
• Brevetat (missatge concret).
• Cortesia (educació, respecte).

Tipus de comunicació.
• Interpersonal (diàleg).
– Entre dos o més individus.
– Alternança dels emissors.
– Intercanvi d’informació entre els interlocutors.
– Idioma (codi/nivell) comú.
– Cohesió i coherència en les exposicions.
• Massiva (a través dels medis de comunicació).
• Organitzacional (interna i externa).

Tipus de comunicació.
• Comunicació d’informació.
– Augmenta els coneixements del receptor.
– Incrementa la capacitat de decisió.
• Comunicació d’instruccions i ordres.
– Indiquen tasques a realitzar d’una manera
concreta.
• Comunicació de motivació positiva.
– Intenta incrementar l’efectivitat del receptor.

Retroacció en la comunicació.
• Descendent.
– Funcionament de l’organització.
• Ascendent.
– Dubtes, queixes i suggeriments.
• Interferències:
– Actituds autoritàries en comunicació descendent.
– Absència d'interès dels receptors i canals
defectuosos en la comunicació ascendent.
– Complexitat jeràrquica de les grans organitzacions.
Direcció
Personal
Ascendent
Descendent

Elements de la comunicació.
• Canals de comunicació:
– Canal verbal: té com a base el llenguatge i com a
referència els continguts, l’entonació, el to de veu i
les pauses i silencis que utilitzem al parlar.
– Canal no verbal: fa referència a totes aquelles
conductes no verbals que transmeten informació
entre nosaltres i sobre les nostres emocions,
sentiments i estats d’ànim.

El canal no verbal.
• Expressió corporal: gestos, postures, mirades,
moviments, tics, respostes fisiològiques...
• Expressió facial: alegria, tristesa, avorriment, ràbia,
por, sorpresa, entusiasme...
• Distància interpersonal: fa
referència a l’espai físic que es
manté entre les persones al
comunicar-nos. Varia en funció
de l’interlocutor, del context, del
grau d’intimitat, de la seva cultura...

El canal no verbal.
• En una conversa entenem l’acte de mirar a l’altra
persona com una forma d’apropament i, contràriament,
apartar la vista com un signe de retraïment.
• El contacte visual té una
funció reguladora de la
conversa i ens proporciona
certa informació de com
s’està rebent i entenent el
nostre missatge.

Comunicació efectiva.
Transmissor
Origen del
missatge
Codificador
Medi o
canal de
transmissió
Receptor Decodificador Destí del
missatge
Missatge Veu Veu Missatge
SOL SOL
Confirmació de la recepció
del missatge

Incidències en la transmissió.
• Psicològiques.
– Entenem el que volem
entendre.
– L’estat emocional dels
participants.
– NO sabem escoltar.
– Els participants es posen ‘a la
defensiva’.

Incidències en la transmissió.
• Mecàniques.
– Vocalització pobre (en to
i en volum).
– Quequeig.
• Elaboració inadequada.
– Canvi de l’ordre lògic de
les paraules.
– Llenguatge
excessivament tècnic.

Faciliten la comunicació Dificulten la comunicació
• Lloc adequat. • Lloc inadequat.
• Moment adequat. • Moment inadequat.
• Preguntar sense donar res per
suposat.
• Fer acusacions.
• Escoltar activament. • Ignorar.
• Empatitzar. • Jutjar.
• Demanar opinió. • Exigir.
• Expressar sentiments. • Ser irònic.
• Donar informació en sentit positiu. • Generalitzar.
• Utilitzar un llenguatge adequat. • Amenaçar.

Habilitats socials: assertivitat.
• És la capacitat que tenim les persones de dir el
que sentim, el que pensem i el que volem fer
respectant al mateix temps el que pensen, senten
i volen els demés.
Per exemple....
▪ Saber dir “no”.
▪ No deixar-se manipular.

Habilitats socials: escolta activa.
• Habilitat del receptor per escoltar i comprendre
el missatge i el punto de vista de qui l’emet.
• Elements de la escolta activa:
– Atenció.
– Predisposició.
– Posició i mirada.
– Interès.
– Observar el llenguatge no verbal.
– Obtenir les idees principals.
– Facilitar el feedback o retorn.

Nivels d’escolta.
Escolta empàtica
Escolta activa
Escolta selectiva
Escolta fingida
Escolta biológica

Habilitats socials: empatia.
• Capacitat de col·locar-se
al lloc de l’altre.
• Connectar amb les seves
emocions.
• Identificar els seus
sentiments.
• Oferir respostes
adequades.
• Demostrar que entenem
la seva situació tot i que
no sempre la compartim
o no hi estem d’acord.

Resolució de conflictes.
• El conflicte és un element que es presenta
sovint en la marxa d’una organització i que
obliga a la participació activa de les persones
implicades per la seva resolució.
– Mantenir la ment oberta.
– Actitud de disposició a la resolució positiva.
– Aplicar la fórmula win-win.
– Deixar de banda els sentiments personals.

Resolució de conflictes.

Estils de comunicació.
• Existeixen tres estils comunicatius:

Estil passiu.
• És aquell estil de comunicació
propi de persones que eviten
mostrar els seus sentiments o
pensaments per por de ser
rebutjats o incompresos.
• Son fàcilment manipulables.
• Infravaloren les seves pròpies
opinions i necessitats.

Estil passiu.
• Conducta verbal:
– Veu baixa i vacil·lant.
– Expressions: “Potser...” “No sé si...” “No cal...”
• Conducta no verbal:
– Postura enfonsada.
– Absència de control visual.

Estil agressiu.
• Aquest estil es
caracteritza per la
sobrevaloració de les
opinions i sentiments
personals, obviant o
fins i tot menyspreant
els dels demés.
• És l'oposat al passiu.

Estil agressiu.
– Interromp les converses i parla amb to
excessivament alt.
– Expressions: “Tu has de... ” “No tolero que... ”
– Cos projectat endavant.
– Mirada fixa i amenaçant.
– Envaeix l’espai de l’altre.

Estil assertiu.
• És l’estil de comunicació
obert a les opinions
alienes, donant-les la
mateixa importància que
a les pròpies. Parteix del
respecte als demés i vers
un mateix.
• És l’estil més recomanat
per assolir una
comunicació més
enriquidora i adequada.

Estil assertiu.
– To de veu ferm però no elevat.
– Expressions: “Quan tu... em sento... ”
“Comprenc que tu... però jo... ”
“Què n’opines?” “M’agradaria... ”
– Contacte visual amb l’interlocutor i mirada franca.
– Postura recta i moviments corporals tranquils.

Autoconeixement.
• Finestra de Johari: què es mostra de mi?
Àrea pública
Jo conec
Els altres coneixen
Àrea cega
Jo no conec
Els altres coneixen
Àrea oculta
Jo conec
Els altres desconeixen
Àrea desconeguda
Jo no conec
Els altres desconeixen

La coordinació de l’equip.
• L’objecte de la coordinació és integrar les tasques
i dinàmiques dels diferents grups de treball.
• El coordinador ha de ser un líder que guiï l’equip
a la consecució de l’objectiu final.
• El coordinador pot actuar amb diferents estils:
– Directiu: adjudica tasques, temps i ritmes de feina.
– Negociador: arriba a acords amb superiors i empleats.
– Consultiu: decideix després d’escoltar opinions.
– Participatiu: consensua decisions i responsabilitats.
– Suggeridor: deixa que el grup decideixi.

La professionalitat: compromís ètic.
• La persona que integra un equip de treball ha
d’estar disposada professionalment a:
– Complir les seves obligacions.
– Mantenir la implicació amb la dinàmica del grup.
– Aportar suggeriments i expressar-se assertivament.
– Ser solidària amb la resta del grup.
– Ser proactiva.
– Ser responsable.
– Ser honesta.

3. APLICACIÓ DE TÈCNIQUES
MECANOGRÀFIQUES EN TECLATS
ESTESOS
MF0973 – ADGD0308

El teclat estès.
• El teclat és el principal perifèric d’entrada pel
qual l’usuari introdueix manualment dades a
l’equip informàtic.
• Els teclats es diferencien per l’ordenació i
disposició de les tecles en el dispositiu.

El teclat estès.
• Dels diferents teclats existents el de més
difusió és el QWERTY.

Configuració del teclat.
• Windows permet configurar el tipus de teclat
des de les opcions d’Idioma del Panel de
Control.

El teclat estès QWERTY.
• El teclat estès QWERTY és un teclat
de 102 tecles fabricat per IBM per
al seu ordinador model PC/AT.
Actualment disposa de 105 tecles.
AltGr
Normal
Mayús
Mapa d’una tecla

Teclat alfanumèric.
Tecles A-Z, Barra d’espai, Números 0-9, Apòstrof ( ’ )
Símbols ($ % & ¡ ), Accentuació ( ^ ´ ` ), Dièresi ( ¨ )
Puntuació ( , ; . : ), Tabulació (⇄), Majúscules (  Shift),
BloqMayús=Bloqueig de Majúscules (led encès) i
Retrocés ( suprimir el caràcter a l’esquerra).

Teclat numèric.
Símbols d’Operadors Matemàtics ( + - * / ),
Números 0-9, BloqNúm=Bloqueig de Números
(números amb el led encès),
coma de numeració decimal ( . ).

Tecles de Funció.
F1-F12 Els seus valors són variables i depenen del
programa que s'està executant
(veure taula orientativa a continuació).

Tecles de Funció (accions generals).
Tecla Acció al polsar la tecla
F1 Obre l’ajuda del programa actiu.
F2 Re-anomena un arxiu seleccionat, una carpeta o un accés directe.
F3 Inicia una cerca des de la carpeta activa.
F4 Repeteix l’aplicació del darrer comando sobre la nova selecció.
F5
En un navegador, recarrega la pàgina.
En un editor cerca i substitueix.
F6 Permet posicionar-se sobre els diferents elements d’una finestra activa.
F7 En un editor de text, revisa l’ortografia.
F8
En MS Word, estén progressivament la selecció a una paraula, una frase,
un paràgraf, una secció i tot el document. Amb [Shift], a la inversa.
F10 Activa la barra de menús en el programa actiu.
F11 Activa la vista a Pantalla Completa del programa actiu.

Tecles de direcció.
Fletxes amunt (↑), avall (↓), dreta (→) i esquerra (←),
Inici, Fi, RePág=Retrocés de Pàgina i
AvPág=Avanç de Pàgina.
Tecles de direcció del teclat numèric:
BloqNúm=Bloqueig de Números (navegació amb el led apagat).

Tecles auxiliars.
Esc=Escape, Ctrl=Control*, Alt=Alternativa*,
AltGr=Alternativa Gràfica*, Insert=Inserir,
Supr=Suprimir (caràcter a la dreta), Pausa/Inter (sense ús),
ImprPant=Imprimir Pantalla (captura la imatge del monitor),
BloqDespl=Bloqueig de Desplaçament (sense ús).
(*) Aquestes tecles s’utilitzen en combinació amb una altra tecla.

Combinació de tecles en l'edició de textos.
Per posicionar el cursor Polsar
• Un caràcter a la dreta. [→]
• Un caràcter a l’esquerra. [←]
• Començament de la paraula a la dreta. [Ctrl] + [→]
• Començament de la paraula a l’esquerra. [Ctrl] + [←]
• Al final del document. [Ctrl] + [Fin]
• Al començament del document. [Ctrl] + [Inicio]
• Una línea a baix. [↓]
• Una línea amunt. [↑]
• Fins el començament del paràgraf següent. [Ctrl] + [↓]
• Fins el començament del paràgraf actual o anterior. [Ctrl] + [↑]

Combinació de tecles en l'edició de textos.
Per seleccionar des de la posició del cursor Polsar
• Un caràcter a la dreta per cada pulsació. [Mayús] + [→]
• Un caràcter a l’esquerra per cada pulsació. [Mayús] + [←]
• Paraula a la dreta per cada pulsació. [Ctrl] + [Mayús] + [→]
• Paraula a l’esquerra per cada pulsació. [Ctrl] + [Mayús] + [←]
• Fins el final de la línea. [Mayús] + [Fin]
• Fins el principi de la línea. [Mayús] + [Inicio]
• Una línea a baix. [Mayús] + [↓]
• Una línea amunt. [Mayús] + [↑]
• Fins el final del paràgraf. [Ctrl] + [Mayús] + [↓]
• Fins el principi del paràgraf. [Ctrl] + [Mayús] + [↑]
• Una pantalla a baix. [Mayús] + [AvPág]
• Una pantalla amunt [Mayús] + [RePág]
• Tot el document [Ctrl] + [E]

Tecles especials de Windows.
La tecla Windows obre el Menú d’Inici i executa accions
especials quan es prem fixa i es polsa una altra tecla.
La tecla d’Aplicació obre el menú contextual (conjunt
d’opcions possibles) de l’element actiu.

Accions especials amb la tecla Windows.
Combinació Resultat
Obre/tanca el Menú Inici
+ [ Pausa ] Mostra les propietats del sistema
+ [ D ] Mostra l’Escriptori
+ [  ] + [ M ] Restaura les finestres minimitzades
+ [ E ] Obre l’Explorador de Windows
+ [ F1 ] Obté ajuda de Windows a Internet
+ [ I ] Obre la pantalla de Configuració
+ [ L ] Bloqueja la sessió actual
+ [ R ] Obre el quadre de diàleg Executar

Tècnica mecanogràfica.
• Es defineix Tècnica mecanogràfica com l’art
d’escriure a màquina.
• S’utilitza per denominar el procés d’introduir
dades en un ordinador mitjançant el teclat.

Simultaneïtat escriptura-lectura.
• La tècnica d’escriptura al tacte consisteix en el
coneixement que l’usuari ha de tenir de les
posicions de cada tecla sense mirar el teclat.
• Al tenir la mirada centrada en el què s’escriu:
– Augmenta la precisió d’escriptura.
– Augmenta la velocitat de tecleig (pulsacions per
minut).
– Disminueixen el número d’errors.
– Disminueix el cansament i la fatiga (cervicals)

Col·locació dels dits, mans i canells.
• Els dits de la mà esquerra activen les tecles:
– El menovell, el número [1] i les lletres [Q, A, Z].
– L’anular , el número [2] i les lletres [ W,S,X].
– El cor, el número [3] i les lletres [E,D,C].
– L’índex, els número [4,5] i les lletres [R,F,V,T,G,B].
– El polze, la barra espaiadora.

Col·locació dels dits, mans i canells.
• Els dits de la mà dreta activen les tecles:
– El menovell, el número [0] i les lletres [P,Ñ]; els
guions baix i mig [ _ - ], l’apòstrof [ ' ], els accents
[ ^ ` ´ ], la dièresi [ ¨ ] i la c trencada [Ç].
– L’anular , el número [9], les lletres [O,L], i els ‘dos
punts’ [ : ] i el punt [ . ].
– El cor, el número [8], les lletres [I,K], i el ‘punt i
coma’ [ ; ] i la coma [ , ].
– L’índex els número [7,6] i les lletres [U,J,M,Y,H,N].
– El polze per la barra espaiadora.

Files superior, inferior i dominant.
• Els dits de les mans s’han de col·locar abans
de començar a escriure sobre la fila guia.
• Les lletres [ F ] i [ J ] tenen un petit relleu que
permet als índex de cada mà col·locar-se en la
posició inicial o posició de repòs.
Fila superior
Fila dominant
Fila guia
Fila inferior
Fila muda

Files superior, inferior i dominant.
Des de la posició inicial (o de repòs) s’escriuen successivament
els caràcters de les paraules:
• El dit que ha de fer la pulsació es desplaça a polsar la tecla del
caràcter que li pertoca.
• La resta de dits romanen en la seva posició inicial de repòs.
• Quan el dit desplaçat
ha polsat la tecla que li
pertoca, torna a la seva
posició inicial.
• Seguidament s’escriu el
següent caràcter.

Posició corporal davant el terminal.
• És important adoptar una postura adequada.

Destreses de velocitat i precisió.
1. Adoptar la posició correcta.
2. Utilitzar tots els dits per escriure.
3. Mantenir el contacte dels dits amb les tecles.
4. Escriure sense mirar el teclat.
5. Primer, la precisió. Després, la velocitat.
6. Escriure amb ritme i pulsacions uniformes.
7. No retrocedir per corregir.
8. Repetir fins aconseguir acabar la transcripció sense
errors.
9. Dedicar períodes de 15 minuts amb descansos.
10. Paciència i concentració.

Destreses de velocitat i precisió.
• El més important de la tècnica mecanogràfica és la
precisió en les dades que s’introdueixen.
• Els exercicis que es realitzen tenen per objectiu
incrementar la destresa en el moviment de tecleig dels
dits. El camí és:
• La perseverança, l’esperit de superació, la paciència i la
concentració són imprescindibles per evolucionar en
aquesta tècnica.
• L’agilitat que s’assoleix amb els exercicis pràctics es
tradueix amb un increment de la velocitat d’escriptura.

Transcripció de textos complexos,
taules de dades i altres.
• Els diversos programes de tractament de
textos disposen d’utilitats per facilitar la
introducció de textos amb particularitats com:
– Diferents mides i tipus de lletra.
– Subratllats, text en cursiva, text en negreta, etc.
– Subíndex i superíndex.
– Símbols, llistes numerades, dades tabulades, etc.
– Creació i gestió de taules per presentar dades.
– Etc.

Higiene postural i ergonòmica.

Higiene postural i ergonòmica.
• Efectuar pauses curtes després d’un període
llarg d’enregistrament .
• Realitzar exercicis d’estirament i de mobilitat
de forma regular en el mateix lloc de treball.
• Aprofitar els descansos programats en la
jornada laboral per fer alguns exercicis que
requereixin més mobilitat i intentar dirigir la
mirada a l’horitzó.

4. APLICACIÓ DE TÈCNIQUES
MECANOGRÀFIQUES EN TECLATS
NUMÈRICS
MF0973 – ADGD0308

El teclat numèric.
• El teclat numèric
forma part del teclat
estès de 105 tecles.
• Pot incorporar-se a
l’equip informàtic com
un perifèric d’entrada
separat.

Composició i estructura.
• Consta del números del
0 al 9 i dels símbols de
les operacions
matemàtiques que
corresponen a les quatre
regles fonamentals:
– Suma ( + )
– Resta ( - )
– Multiplicació ( * )
– Divisió ( / )

Col·locació dels dits.
• La fila guia és la que correspon als
números 4-5-6 .
• El número [ 5 ] té un petit relleu per
la col·locació del dit cor o mitjà de la
mà dreta.
• El dit menovell queda sobre la tecla
de l’operació matemàtica suma ( + ).

Col·locació dels dits.
• Els dits de la mà dreta activen les tecles:
– El menovell, els símbols [ - ] i [ + ] i la tecla [Intro].
– L’anular, els números [9,6,3] i els símbols [ * . ].
– El cor, els números [8,5,2] i el símbol [ / ].
– L’índex, els números [7,4,1].
– El polze, el número [0].

Tècnica mecanogràfica.
• Per treballar en Mode Teclat de Números,
l’indicador lluminós de bloqueig de números
(BloqNúm) ha d’estar encès.
• La tècnica és molt similar a la què
s’utilitza en el teclat alfanumèric.
• Per l’adquisició de precisió i velocitat, s’han de
seguir les mateixes consignes:

5. UTILITZACIÓ DE TÈCNIQUES DE
CORRECCIÓ I ASSEGURAMENT DE
RESULTATS
MF0973 – ADGD0308

Procés de correcció d'errors.
• Els correctors d’errors són eines que porten
incorporades alguns programes informàtics.
• Revisen automàticament el text i faciliten la
detecció d’errors d’escriptura.
• Hi ha dos tipus de correctors:
– Ortogràfic i gramatical: accentuació, paraules mal
escrites,... (Ex.: MS-Word el porta incorporat).
– Estil i sintàctic: concordança entre paraules, temps dels
verbs emprats,... (Ex.: https://languagetool.org/es/).

Verificació de dades.
• Abans de donar per finalitzat un document
s’ha de passar el contingut per un procés de
verificació:
– Per un document de text: utilitzar els correctors
ortogràfics i sintàctics.
– Per un document numèric: verificar visualment
comparant el document amb l’original.

Localització d'errors i la seva correcció
amb eines adequades.
• Quan es processen dades, el control de qualitat es
pot dur a terme:
– Amb un grup independent de verificadors.
– Utilitzant programes de revisió automatitzats.
• Per evitar l’aparició d’errors, considerar:
– Verificar al mateix temps que es fa la transcripció.
– Fer una lectura prèvia i senyalar els punts crítics.
– Crear un registre d’usuaris amb les dades de cada un.
– Utilitzar grups de verificadors en paral·lel a l’escriptura.

Aplicació en el procés de correcció de
regles gramaticals.
• La gramàtica és el conjunt de normes que regulen
l’ús correcte d’una llengua.
• El seu objecte és l’estudi de la llengua i les seves
combinacions.
• Enllaços per la llengua catalana:
– Gramàtica – Pompeu Fabra (PDF)
– Novetats 29/09/2016 (PDF)
– Gramàtica del català (Viquipèdia)
– UB - Resum de gramàtica bàsica (WEB)
– Optimot – Consultes lingüístiques (WEB)

regles gramaticals.
• Enllaços per la llengua espanyola:
– Nueva gramática española (PDF)
– Gramática del español (Wikipedia)
– Gramática básica para el uso del español (WEB)
– Últimos cambios de las normas académicas (PDF)

regles ortogràfiques.
• L’ortografia es el conjunt de normes que regulen
la forma correcta d’escriure les paraules en una
llengua.
• Enllaços per la llengua catalana:
– Ortografia catalana (XTEC) (PDF)
– Ortografia del català (Viquipèdia)
– Ortografia – Nivell B (Dep. Justícia) (PDF)

regles ortogràfiques.
• Enllaços per la llengua espanyola:
– Ortografía RAE 1999 (PDF)
– Novedades ortográficas 2010 (PDF)
– Regla ortográfica (Wikilengua)

regles mecanogràfiques
• Cal recordar que l’activitat de la persona que
enregistra dades ha de seguir les normes que
requereixen el seu desenvolupament eficient:
– Organitzar l’escriptori i el lloc de treball.
– Mantenir una postura corporal correcta.
– Realitzar els ajustos necessaris previs tant de
l’ordinador i del monitor (brillantor, contrast,...)
com del document (sagnies, marges, alineacions,
espaiat, etc.).

regles mecanogràfiques
• Sobre un text mecanografiat s’utilitzen les
normes UNE 1083:1962 de signes normalitzats
per indicar les correccions que s’han de fer
sobre aquest text escrit.
• Enllaços sobre signes de correcció:
– Correcció de textos (WEB)
– Correcció editorial (BLOG)
– Signes orto-tipogràfics (PDF)

Tècniques i normes gramaticals, i
construcció d'oracions.
• Enllaços per la construcció d’oracions:
– Construcció de la frase en català – UOC (WEB)
– Tipus d’oracions en català – CPNL (PDF)
– Oraciones en español – Gramáticas (WEB).
– La oración es español (Wikipedia)

Signes de puntuació.
Divisió de paraules.
• Enllaços per l’ús de signes de puntuació:
– Signes de puntuació en català – UAB (WEB)
– Signos ortográficos en español – RAE (WEB)
• Enllaços per les normes de divisió de paraules:
– Separació de síl·labes en català – UOC (WEB)
– Ús del guionet en català – UPF (WEB)
– Uso del guión en español – RAE (WEB)
– División de palabras en español – RAE (WEB)

Coneixement del tipus de sigles i
abreviatures. Utilització de majúscules.
• Enllaços d’abreviatures:
– Abreviatures en català – GENCAT (PDF)
– Abreviacions en català – UB (WEB)
– Abreviaturas en español – RAE (WEB)
• Enllaços per a la utilització de majúscules.
– Ús de majúscules en català (PDF)
– Uso de mayúsculas en español – RAE (WEB)

Registre de la documentació que s’ha
de desar en mitjans adequats.
• El document elaborat es desa com a fitxer en
dos tipus principals de sistemes d’arxius:
– Sistemes d’arxiu en disc: l’arxiu es desa en una
unitat d’emmagatzematge directament
connectada a l’ordinador.
– Sistemes d’arxiu en xarxa: es procedeix a
l’emmagatzematge de l’arxiu a través de la xarxa
informàtica de l’empresa.

Formes d'assegurar i organitzar la
millora de la qualitat.
• Es duen a terme amb dos tipus de controls:
– Control de qualitat de la informació enregistrada.
• Determinació del percentatge d’errors admissible.
• Examen de mostres d’enregistrament.
– Control de la documentació.
Comprovació de la correcta manipulació per detectar:
• Pèrdua de documents.
• Endarreriments en els terminis de devolució.
• Documents sense enregistrar.
• Incorrecta classificació de la documentació enregistrada.

Assegurament de la confidencialitat de
la informació i consecució d'objectius.
• L’Article 10 de la LOPD obliga al responsable dels
fitxers de dades a mantenir el secret professional.
• El responsable no pot cedir dades de caràcter
personal a un tercer (enregistrador) sense el
consentiment explícit i per escrit de l’interessat
(Article 11).
• L’enregistrador s’ha de comprometre a tractar de
forma confidencial la informació que rep i esdevé
responsable de les dades que manipula (Article 12).

MF0973 Enregistrament de dades

MF0973 Enregistrament de dades

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to MF0973 Enregistrament de dades

Similar to MF0973 Enregistrament de dades (20)

More from Antonio Carrasco Vidal

More from Antonio Carrasco Vidal (7)

MF0973 Enregistrament de dades