3. L’Esquerda és una assemblea formada per persones que ens identifiquem
amb el col·lectiu LGTBI+ i amb les seves lluites. Ens ubiquem a Vilanova i la
Geltrú i tenim per objectiu qüestionar i combatre el cisheteropatriarcat.
Vam néixer al novembre de l’any 2018.
LA BENVINGUDA
L’Esquerda neix de la manca de visibilitat del nostre col·lectiu a Vilanova
i com a resposta a la LGTBIfòbia latent per part de diversos agents
socials (persones, institucions, partits polítics, entitats, empreses...), a
Catalunya i arreu.
Feia temps que ens plantejàvem crear un discurs i divulgar-lo a partir
d’un fanzín. Moltes gràcies per contribuir en aquest projecte i ajudar-nos
a fer sentir les nostres veus.
Al final d’aquest fanzín, trobaràs un glossari perquè t’ajudi a entendre
millor els textos que llegiràs
Si aquestes pàgines et criden, no dubtis a contactar amb nosaltres.
www.lesquerda.actiu.info
lesquerda@actiu.info
@lesquerda_vng
@lesquerda_vng
4. L’HÒSTIA TERF
Quan pensàvem en aquest fanzín, vam fer la proposta d’incloure-hi una
paròdia sobre el discurs de les TERF, ja sabeu, aquelles que consideren
que la lluita trans - i per extensió, la lluita LGTBI - no només no aporta res
al moviment feminista, sinó que el trenca i
el boicoteja des de dins. Però arriba un
moment que et passen les
ganes de riure.
Com a Esquerda, vam néixer per fer
sentir la nostra veu d’una vegada,
després de molts anys de silenci,
moltxs de nosaltres militant en
espais on les nostres problemàtiques
eren menystingudes i infravalorades.
Així doncs, vam crear una assemblea LGTBI, que es va omplir de persones
a les quals la confusió entre sexe, gènere i sexualitat - tan estesa en la
nostra societat cisheteropatriarcal - ens ha posat les coses difícils, a la
vida. I ens ha funcionat: hem creat un espai segur i hem començat a
lluitar, tenint en compte les opressions que ens travessen: les que patim i
també les que exercim... i PAM!
Ens hem fotut una hòstia. L’hòstia TERF.
Es veu que abans d’enfrontar-nos
a la societat cisheteromasclista,
ens hem d’enfrontar als antics
feminismes. Aquesta, no ens
l’esperàvem. Nosaltres, que
ens en crèiem hereves!
Doncs resulta que som l’enemic i
que no hem entès res.
5. Text: Lau
No hem entès que el subjecte del feminisme són NOMÉS les vagines
i no, com ens pensàvem, totes les oprimides pel patriarcat:
les dones a qui se’ns va assignar «home»; els homes a qui se’ns va
assignar «dona»; aquellxs a qui es va assignar «home» o «dona» i no
hem sabut mai què fer d’aquesta etiqueta estranguladora; els homes
que sempre hem estat massa marietes per ser «homes de veritat»;
les lesbianes, sempre invisibles perquè construïm vides quotidianes
sense mascles en aquesta societat androcèntrica; les marimachos,
que ens hem passat la vida sentint-nos dir que tenim un problema
amb la nostra feminitat...
Sí, les vagines (també les nostres!) són oprimides pel patriarcat, i sí, entre totes
aquestes categories de persones hi ha relacions de poder, és clar! Però TOTES
ens enfrontem cada dia a la violència masclista, totes tenim el
mateix enemic i totes tenim dret de lluitar-hi en contra. Ho podem fer al costat dels
feminismes o ho podem fer malgrat aquests, però que quedi clara una última cosa:
no ho deixarem de fer.
7. AMOR ROMÀNTIC
Això de casar-se per amor ja ho demanaven les dones al segle XIX.
Volien desfer-se dels matrimonis concertats, reivindicant el dret
a decidir compartir la vida amb algú per amor i formar una família
com a forma d’emancipació. Estem al segle XXI... y esta historia me
suena. I mentrestant ens omplim la boca dient que estem
trencant amb l’amor romàntic.
Seguim portant les relacions sexo-afectives fins a un extrem sense
retorn, fins que són tan nocives que les hem de trencar per sempre.
Seguim creant aquesta dependència que ens fa pensar sempre
per dos (però no per tres o quatre), oblidant-nos del que nosaltres
som. Seguim dedicant hores i hores a parlar sobre relacions de
parella. Me aburro. Idealitzem, comparem i exigim a les
nostres parelles com no ho fem amb ningú més.
Gent, hay vida más allá del muro.
Volia parlar sobre això perquè fa estona
que he arribat al meu límit. Massa anys
d’heterocentrisme al meu voltant (no dic que la
dissidència sexual i de gènere sempre impliqui
un canvi relacional, però parlo des de la meva
experiència i és la que m’ha tocat, hetero,
hetero, hetero). Al final, que cadascú faci el que
vulgui, però les que dieu que esteu canviant
les relacions penseu-hi més, perquè les que
ens hi esforcem molt ens sentim soles,
però soles de l’hòstia. Així que potser ho
haureu d’intentar amb més ganes.
Jo també estic aprenent a trencar patrons, no és que ja vingués amb les
instruccions incorporades. I m’adono que escollir aquest camí és afrontar
una infinitat d’incoherències i sentiments contradictoris. I que quedi clar, que
m’encanta tenir una parella sexo-afectiva i que pugui ser una part important de
la meva vida. No vull carregar-me aquest vincle, sinó saber discernir, d’entre el
que hem après sobre com ha de funcionar, tot allò que volem desaprendre.
I reformular l’amor des de zero.
8. Podria divagar hores sobre aquest tema,
però al final passa com amb tot. Parlem i
parlem, ens quedem a gust amb les nostres
grans idees del Planeta libre i au!, a dormir
i demà serà un altre dia (i no haurem
canviat res). Jo només hi ha una cosa de la
vida que crec que he entès. I és que les
coses que volem canviar s’han de
practicar, però practicar molt,
encara que sembli que no avancem.
Per això, tinc algunes peticions/
propostes per sortir de la merda
d’any al qual sembla que fa una
eternitat que hem entrat. Que no
ens enganyem, no és culpa de la pandèmia,
sinó de la societat consumista, moralista, racista, classista,
individualista, cisheteropatriarcal i una infinitat més de -ismes
que ja coneixem:
- Practicar l’economia compartida amb les persones que estimem (i que no
cal que siguin les mateixes amb les quals follem, si és que follem).
- Enamorar-nos de tot i de ningú (rollo de los charcos de la plaza cuando
termina de llover o coses d’aquestes).
- Veure més la nostra amiga, cosina o veïna que la nostra parella sexo-
afectiva (com a mínim planteja-t’ho. Si notes que et falta l’aire, fes tres
respiracions llargues).
- Parlar tota l’estona en plural a les persones que tenen extrema
dependència amb la seva parella, inclús quan hi estiguem a soles. Teràpia
de xoc.
9. Text: M
I ara et toca a tu. Les següents línies són perquè t’espremis una mica
les neurones i pensis en les teves pròpies propostes perquè el món sigui
menys parella-centrista. Pensa, inventa, imagina els vincles d’una altra
manera. Potser et semblaran estranys, fins i tot impossibles o llunyans,
però si et dic que només fa quaranta anys ser una persona LGTBI era un
delicte penat per la llei a Espanya... ja van venint les idees oi?
10.
11. AIXÒ VA DE DRAGS
Text: Andreu
El descobriment del moviment Drag Queen o
transformista ha obert un nou món i les portes
d’un art revolucionari a moltes persones al llarg
de les últimes dècades. Coincidint amb l’estrena
del primer show televisiu a l’estat espanyol,
DragRace España, que és la versió espanyola del
fenomen televisiu mundial RuPaul, el moviment
Drag s’ha popularitzat i estès en espais de
masses on encara era desconegut. Aquest art,
però, ja fa anys que és present a casa nostra i
compta amb una herència d’artistes i de protesta
que s’han mogut entre la clandestinitat i els
grans teatres del país.
Però, anem a pams, què és un Drag Queen? Ho podríem intentar
descriure, sempre des d’una perspectiva pròpia i sintèticament, com
un artista, un artista que construeix un alter ego propi, un
nou personatge que pot ser feminitzat, masculinitzat (drag
kings), exagerat, fantasiós, exuberant, androgin, còmic...
Combinant música, dansa, humor i moltíssim maquillatge per crear
una il·lusió completa dalt de l’escenari o a peu de carrer.
El que tenen sempre en comú totes les Drags és el qüestionament constant
i la burla de la identitat de gènere i de tots els rols tradicionalment
imposats pel sistema patriarcal. I és precisament per això que a
moltes ens encanta aquest art, perquè fer drag també és fer política,
traspassant qualsevol límit o barrera d’allò que se’ns imposa, vestint
i actuant com una vol. Fent de la ploma un art de mariques, bolleres,
trans i no binàries. Sent, en definitiva, una gran eina per fer-nos créixer a
cadascuna de nosaltres, sigui com artistes o com a espectadores.
16. EL QUE NO SOM
Cada 26 d’abril des de l’any 2008 se celebra el dia de la visibilitat
lèsbica i aquest any, les bolleres de l’Esquerda, una mica amb presses
i a l’últim moment, vam decidir fer l’anodina acció d’una publicació
d’Instagram, amb la intenció de visibilitzar-nos en totes les nostres
formes, opressions creuades i maneres d’existir. Doncs aquesta va
resultar ser una publicació controvertida!
La controvèrsia va venir
per la frase: «No totes
les bolleres som dones».
I les preguntes que ens
van arribar des de la
curiositat, van ser: «Per
què? Les dones trans no
són dones, també?». Sí.
Les dones trans són dones,
i de vegades bolleres,
i la segona frase de la
publicació, «No totes les
bolleres som cis» anava
justament d’això.
Però la primera, anava per
moltes de nosaltres: les
marimachos, les butch,
les no-binàries, els
gallimarsots, digues-li
com vulguis.
Les bolleres, com a col·lectiu, fa dècades que reivindiquem els grisos entre
els pols socialment inamovibles «home» i «dona». Moltes de nosaltres hem
viscut la categoria «dona» com una imposició des de ben petites. I hem
descobert el feminisme, hi hem entrat, hi hem militat, i al contrari de moltes
companyes de lluita, l’etiqueta «dona» no ens ha empoderat. Ens han
empoderat les idees, la lluita, però no la identitat, perquè
la identitat, si és que es tria, només es tria fins a un punt. I la resta són
sentiments, emocions profundes, contradictòries, difícils, amb les quals qui
més qui menys (qui ha crescut amb dos o més orígens geogràfics diferents,
17. o amb un entorn que no se li assemblava físicament, etc.) s’ha
hagut d’enfrontar i ha hagut de preguntar-se, qui soc? On em
situo? En algun dels pols? En l’escala de grisos que hi ha entremig
dels dos? Fora de la dicotomia? Hi ha lloc per al que jo sento en el
llenguatge, en el debat, en la societat?
La resposta, en el cas de
moltes bolleres (NO TOTES,
ho deia claríssim la frase) és
que no.
No formem part de cap
dels dos pols, compartim
problemàtiques amb l’un,
molt més que amb l’altre,
definitivament, per això
estem tan a prop dels
(d’alguns) feminismes, però
no les compartim totes.
Il·lustració: Lluc
En tenim de pròpies que,
igual que passa amb tota la resta de col·lectius oprimits,
si no les vius, costen molt d’entendre. Però molt
més important que això, no ens hi sentim. Ja està. Moltes de
nosaltres no ens identifiquem com a dones. I punt.
Però potser no totes som trans. Potser algunes som no-binàries, però
se’ns llegeix tant com a dones que el masclisme ens impedeix deixar
lliure la nostra identitat; o potser el nostre gènere és fluid i triem les
paraules que ens defineixen segons el que més ens ressona, o segons
la potència de transformació que tenen si ens considerem activistes; o
potser no hi ha paraula per al que som. Potser l’única paraula que
tenim és bollera, o lesbiana, no ja com a «simple» orientació sexual, sinó
com a identitat.
Text: Lau
O potser no sabem què som! I tenim tot el dret de no saber-
ho, de seguir-ho investigant, si volem, de veure si trobem el nostre lloc,
les nostres paraules, però sense cap mena de dubte, tenim dret de
saber el que NO SOM, sense que ningú que no estigui a la nostra pell
ens ho hagi de venir a explicar.
18. EINES DE SUPERVIVÈNCIA PER IDENTITATS
NO BINÀRIES EN UNA SOCIETAT BINÀRIA
Difícil de llegir?
IMAGINA’T DE VIURE-HO.
Text: Eder
20. Com socialitzar o lligar amb persones trans i NO
cagar-la (o fer-ho el menys possible):
1 No donis per fet els pronoms amb els quals
s’identifica. Pots comunicar-te sense utilitzar cap gènere :).
Para atenció a quins fa servir (la gent transmetem moltes
coses quan ens comuniquem) o directament: pregunta.
2 Les persones trans… fem coses a la vida, no només som
trans! Així que no et centris només en la identitat/trànsit/
vivències d’aquella persona quan l’estàs coneixent. És molt
frustrant acabar justificant què som o no som amb algú que
coneixem de fa cinc minuts. Però com sempre això depèn de
cada persona.
3 Escolta i empatitza. Segurament no podràs fer-te mai la
idea del que suposa ser trans. Així que si aquella persona
s’obre amb tu… deixa de banda totes les idees preestablertes
que puguis tenir; cada persona i cada trànsit és un món.
4 Si aneu pel carrer, sou al bar o qualsevol altra situació en
la qual et trobes amb col·legues/veïnes/familiars no cal que
expliquis qui és l’altre. Potser no ens ve de gust sortir de
l’armari en aquell moment. Si pregunten “qui és/qui era”
doncs tenim noms i pronoms, no cal justificar res més.
5 Si els teus col·legues, compis de pis o el teu entorn no tenen
idea que les persones trans existeixen, potser és millor no
presentar-los encara per passar una estona. Sempre pots
compartir aquests consells amb les teves persones més properes,
qui sap qui poden acabar coneixent en un futur…
21. Text: Tarsi
7 No ens transformem, no ens sentim (som), no canviem de sexe,
no decidim ser, transitem. És una paraula molt maca, feu-la sevir.
8 Si ets un home hetero i et fixes en una tia trans: ets hetero.
Si ets una tia hetero i et fixes en un noi trans: també ets hetero!
Si ets gai i et fixes en un noi trans: continues sent gai! ELS
NOSTRES GENITALS NO CANVIEN LA TEVA ORIENTACIÓ.
9 Si acabes tenint relacions sexuals… Pregunta,
escolta, observa, no donis absolutament res per fet. Encara
que això, si no ho feu sempre, doncs no anem bé, però per si
de cas…
10 Tot i això el més probable és que algun cop la caguis. Si et
corregeixen o recomanen dir les coses d’una altra forma, fes cas; no és
per gust. Ho fem per estar en un entorn segur i amable.
6 Si tens dubtes sobre el tema trans... pensa tres cops què estàs
a punt de preguntar. Es pot parlar de tot sempre des del respecte
i òbviament quan hi ha la suficient confiança. Espòiler: també pots
informar-te pel teu compte a Google i certes persones que fan
pedagogia a les xarxes socials, no som cap Viquipèdia i és
legítim que no vulguem explicar certs temes.
I ja que estem assimilant que quan un col·lega diu qualsevol merda
masclista hem de dir-li quatre coses, el mateix podeu fer amb els
comentaris trànsfobs.
24. LLIBRETERES
S’ha parlat molt sobre l’impacte
emocional, físic i intel·lectual de les
paraules. Recórrer-hi té avantatges i
inconvenients. El punt fort més evident
és que ens permet legitimar el món que
ens envolta. Existir. Ara bé, hi ha el risc
que els seus parlants acabin oblidant
(o deslegitimant) altres maneres
d’anomenar la realitat i d’interactuar-
hi. Fins i tot, que acabem acceptant
que només existeix allò que podem anomenar, sense tenir en compte
el component cultural, històric, polític i simbòlic que
acompanya la vida de les paraules.
I sí, allò que ens allibera també pot ser allò que ens oprimeix. Com a
bollera, tinc clar que la particularitat del llenguatge resideix en què allò
que no s’anomena queda relegat a l’oblit (i sovint també al prejudici).
Al col·lectiu LGTBIQ+ ens agrada el llenguatge; l’entenem com una via
per legitimar-nos. Ens volem anomenar perquè se’ns reconegui
com a subjectes legítims, i per això ens vestim de paraules, perquè
ens visibilitzen (ja arribarà el dia que ens en despullarem).
En aquest procés d’autoanomenar-nos, sovint hem
optat per reapropiar-nos d’insults amb què
persones LGTB-fòbiques s’han referit a nosaltres. Això
ens ha empoderat i ens ha fet fortes, donant-nos encara
més eines per a la lluita. (Compte: anomenar-me bollera
o marica, entre d’altres, és un procés de lluita personal
dins del col·lectiu. Si no en formes part, no utilitzis
aquestes paraules sobretot si no és amb consentiment).
25. Si ens fixem en la història recent de l’Estat Espanyol, veiem que les bolleres,
i la resta de companyes del col·lectiu, vam ser silenciades i reprimides
amb violència per la Dictadura. La cerca d’un codi segur i compartit, ens
va portar a anomenar-nos llibreteres i reconèixer-nos entre
nosaltres amb expressions com ser de l’assumpte o tenir assumpte (el famós
¿entiendes?). La llista no és curta. Aquí van algunes maneres d’anomenar-
nos arreu del món:
Lesbiana (prové de l’illa grega de Lesbos, on vivia la poetessa Safo,
cèlebre pels seus poemes d’amor entre dones).
Bollera (podriaprovenirdelmot«boyera»,quedesignavasacerdotesses
que conduïen carros moguts per bous i celebraven rituals on només hi
havia dones, en els quals es feien orgies perquè la terra fos fèrtil).
Arepera (Colòmbia), cachapera (Venezuela, Puerto Rico), torta
(Argentina i Uruguai), zampabollos (Panamà), tortera (Salvador,
Perú, Puerto Rico)... Tots referits a les tortillas. Hi ha qui relaciona
el gest de cuinar-les amb la imatge sexual de dues dones cis al llit.
Probablement, algú que no sap gaire de què parla...
Cambuja (Mèxic i voltants). Se solia utilitzar per
anomenar les persones que en l’època colonial rebien
l’etiqueta de «mestissos/es».
Traktorlesbe (Noruega). Literalment, «lesbiana tractor». La idea del
marimacho, es recull també en la literatura catalana amb expressions com
gallimarsot o amazona. A Mèxic, hi ha el mot lencha, que estaria
connectat amb un personatge de ficció d’una dona caracteritzada per ser
poc femenina.
Tribade. Paraula de l’Era Victoriana que venia del grec i que es referia
a la idea de fregar-se. Un altre que no sabia gaire de què parlava...
26. De paraules, justament, no ens en falten. Si una cosa ens caracteritza, és
el fet que contínuament busquem nous camins, amb creativitat, enginy i
sentit de l’humor. Noves fórmules, noves sigles, nous debats, nous punts
de vista...
Text: Cèlia
Ens movem per poder incloure cada cop més exiliades de
la norma, perquè tenim la certesa que hi ha prou lloc per
a totes. Només ens cal seguir replantejant les paraules que diem,
tenint clar que sense accions i emocions no són més que receptacles
estèrils sense capacitat real de transformar(-nos).
28. Ara,
conec més el teu cos,
el sé resseguir
en ma ment
molt més fàcilment,
quan no hi ets.
He vençut altres pells
i formes
que em tenien segrestada,
he capgirat sensacions,
moviments
i passions,
com llençols
canviats
a d’altres textures,
plaents també
més totalment diferents,
fins a quasi no saber,
si és en el mateix llit
on jeia el meu cos,
delerós.
Sincopada,
em deslligo
i em mostro sense
recels
a les mans destres,
i a les presències
conscients
i al teu batec proper.
És així,
com ma pell
pren l’esgarrifança
en el viatge
llarg i dúctil,
de revolts nous,
i més certs,
sens els neguits
d’estómac pretèrits,
de l’abandó albirat,
i del rebuig sagnant.
RE-VOLTA
Text: Gemxx
30. CONFINADES, PERÒ MAI
CALLADES!
Aquest any, pel 8 de març, l’Esquerda vam tornar a sortir al carrer. Aquest cop,
però, va ser una mica diferent, per molts motius.
Primer, evidentment, per la Covid, que
ens va suposar uns quants maldecaps
a l’hora d’organitzar els actes i segon,
per la pluja, que ens va impedir fer-ne
alguns. Però sobretot va ser diferent per
una cosa molt important: vam formar
part activament, per primera vegada,
de l’organització del 8M des que
existim com a col·lectiu.
Això vol dir moltes coses. Vol dir que s’està
movent el terra del feminisme, que una part
dels feminismes de sempre a Vilanova sap
que les nostres lluites són cosines
i que no podem no anar juntes a lluitar contra el (cishetero)patriarcat. Això es
va materialitzar en el fet que Bullanga Feminista ens va venir a buscar per fer la
primera proposta d’actes col·lectius per al 8M i per convocar l’assemblea oberta.
Així, a l’assemblea oberta hi van assistir persones i col·lectius que també
havien entès des de fa temps la necessitat de lluitar plegades. Companyes
cis, bolleres i trans, algunes d’elles d’horitzons polítics diferents, amb les
quals potser tenim desavinences en altres aspectes, però que sabem que
necessitem entendre’ns i ho hem fet. Les assemblees van ser respectuoses,
fàcils, agradables i segures.
31. Nosaltres, en tot cas, hi vam estar a gust i vam poder dir-hi la
nostra sense sentir-nos menystingudes o insultades com ens havia
passat en els altres 8M, on havíem d’anar a l’assemblea en massa
per fer sentir mínimament la nostra veu i preparades per haver-nos
de justificar a cada paraula.
El cas és que, amb aquest grup
tan bonic de persones que
vam formar, ens va quedar un
8M preciós i combatiu. Amb
molta gent que es va apropar
a la Plaça de la Vila (molta
més de la que ens pensàvem,
vista la pluja i la pandèmia!),
un manifest que ens va
empoderar a totes i unes peces
artístiques que ens van posar
la pell de gallina.
Gràcies a totes, per
aquest 8M i pels que
vindran.
Text: L’Esquerda | Fotos: Nataly González
40. BESSONS, no, la teva dualitat
no és per gèminis, és per ser no
binari i genderfluid. Aprofita
per experimentar totes les teves
qualitats, fins i tot les que no
has ensenyat mai a ningú.
Venus mourà les teves marees.
CRANC, guapi, aquest és un mes
per provar coses noves. Recupera
aquell arnès que tenies amagat i
aquell masturbador que no t’atrevies
a utilitzar. No diguis que no a unes
manilles. La lluna en el teu símbol et
recorda que no has de discriminar
cap forat, els plaers poden tenir
formes inesperades.
ÀRIES, aquest mes seràs
gorda peluda i feliç. Tan feliç
que ningú gosarà dir-te res.
El teu poderio en el coño metío
allunyarà les persones que et
volen fer mal. La Lluna de Mart
t’empoderarà quan et facin
algun comentari de merda.
LLEÓ, aquest mes les grans
multinacionals decidiran contractar
només víctimes de l’opressió com
tu. I et pagaran un sou digne. Amb
els nous horaris tindràs temps de
conèixer 4 amors de la teva vida.
Tranqui Leo, els astres et somriuen.
TAURE, el teu ascendent capitalista
ha decidit fotre’t per pobre. Però no et
preocupis, la lluna roja està alineada
amb el Palau d’hivern. Et recomanem
que calis foc al teu lloc de treball o, si
no estàs amb força que et sindiquis.
VERGE, buscar una nova
mestressa dominatrix serà més
fácil gràcies a la lluna ascendent
d’Escorpí, que tots sabem que
està més calenta que el cagar.
Aquesta temporada la fluïdesa
sexual està molt susceptible, així
que evita dur arnesos a l’oficina.
QUEERÒSCOP
41. PEIXOS, És època de carnaval i
amb ell tot de discursos i càntics
homòfobs. Treu la teva ploma i
unta de mel la moixona; llepa la
merenga i folla’t li Carnestoltes.
ESCORPÍ, si estàs intentant
tenir fills, la influència de Saturn
no et funcionarà. Encomana’t
a les llistes de reproducció
assistida o a les agències
d’adopció. Potser en el següent
eclipsi lunar aconseguiràs la
família que volies.
CAPRICORN. Trobaràs el
despertar sexual i de gènere la
nit del dissabte a la tarda, quan la
lluna de Júpiter estigui al seu punt
àlgid. Ves-te acostumant a fer
servir llenguatge inclusiu, perquè
te n’adonaràs que ets no-binàrie.
Molta sort.
BALANÇA, el racista de torn, et
preguntarà per sisè cop d’on ets,
d’on són els teus pares i et dirà
que parles massa bé. Els astres ens
recomanen que els escupis o que
els aplaudeixis amb una cadira.
Els anells d’Urà et donaran força
perquè el cop sigui encertat.
AQUARI, fa sis mesos que no veus
un arbre. Potser és temps d’agafar la
teva triella i fer una orgia rural entre
pins i cabres. Gràcies a la influència
d’Orió, els vostres orgasmes es
multiplicaran com les espores
multipliquen els bolets.
SAGITARI, no, no ets tu. És el seu
desconeixement i odi. Es diuen TERF.
Però no et preocupis, els astres han
decidit que avui coneguis l’Esquerda.
Aquí coneixeràs un gran grup de
persones amb qui poder compartir
tots els teus neguits. La quadratura de
Júpiter amb plutó et somriu guapi.
Text: L’Esquerda
42. GLOSSARI
Cisgènere persones amb identitat de gènere acord amb l’assignat
al néixer, segons el seu sexe biològic.
Cisheteropatriacat sistema sociocultural en el qual
dominen els homes blancs cisgènere i hetereosexuals, i que
oprimeix qualsevol persona que se surti d’aquesta norma.
LGTBI sigla emprada per referir-se col·lectivament a les
persones Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals.
Queer paraula que descriu una identitat de gènere i sexual
diferent a la heterosexual i cisgènere. Es fa servir a vegades per
expressar que la sexualitat i el gènere poden ser complexes,
canviar amb el temps, i no encaixar ordenadament en una
identitat o una altra, com home, dona, gai o hetero.
No-binarisme terme que engloba totes aquelles identitats
de gènere que van mes enllà d’home o dona.
TERF sigla del terme anglès trans-exclusionary radical feminism
(feminisme radical trans-excloent). Aquesta corrent exclou les
dones trans de la lluita feminista.
Triella Relació sexoafectiva formada per tres persones.
Passing: Per una persona trans, és el fet de ser llegida per la societat
amb el gènere el qual s’identifica. També es produeix amb la identitat racial/
ètnica, classe social, orientació sexoafectiva, diversitat funcional, etc.
Genderfluid identitat de gènere no-binària que flueix
entre diversos gèneres.
Text: L’Esquerda