Grècia clàssica Selectivitat 7- Discòbol

1. Discòbol de Miró
FITXA TÈCNICA (documentació general):
catalogació i anàlisi material
Títol Discòbol (llançador de disc)
Autor Miró (actiu entre 490-430 aC)
Cronologia Cap al 460-450 aC
Estil Grec Clàssic (primer classicisme)
Localització
actual
Museu “Nazionale Romano delle
Terme”. Roma.
Vàries còpies més en altres museus i
llocs
Material Original en bronze, còpies
romanes en marbre
Tècnica Fosa (bronze) i talla (marbre)
Dimensions 1’53 m d’alt
Cromatisme Monocroma
Tema Atleta en el moment de màxima
tensió
Tipologia Escultura exempta (forma)
dempeus (tipus)

2. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
• En la segona meitat del segle V aC, durant el govern de Pèricles, Atenes és
el gran centre polític i artístic de l’Hèl·lade. És el moment de la Democràcia a
Atenes, l'època del seu màxim esplendor, quan la ciutat dirigia l’aliança
militar de la Lliga de Delos per aturar l’amenaça dels perses (poble dels
medes).
• El triomf dels grecs a les Guerres Mèdiques va enfortir la consciència i
identitat històrica de la cultura grega. Per als grecs suposava el triomf de la
llibertat contra la tirania i de la moderació contra la desmesura, on el ciutadà
és el protagonista i no el cap d’estat o religiós. D’aquesta manera l’art
s’aproxima a l’home i perd la funció d’estar al servei d’un ordre superior.
• L’home es converteix en la mesura de totes les coses (antropocentrisme)
i també en centre del saber. L’artista es basarà en l’observació de la natura,
en la seva experiència i en al raó com a principi de coneixement i això estarà
en la base de la creació artística.

3. 1.- CONTEXT HISTÒRIC
• Miró va viure aquesta etapa, moment en què
s’unifiquen els criteris creatius i els escultors arriben a
un domini total de la tècnica que permet d’establir
cànons o models de bellesa ideal, basats en les
proporcions entre les diverses parts del cos.
• Els cossos apareixen, freqüentment, en actitud de
repòs i expressió serena. En les figures vestides el
tractament de la roba permet suggerir les formes
ocultes, en compte d’amagar-les com es feia a l’època
arcaica.
• És l’inici del període clàssic i de la recerca de la
perfecció.
• Les tres figures del primer classisme són: Miró, Policlet
i sobretot Fídies, l’amic i col·laborador de Pèricles.

4. 1-Biografia de l’autor
• Miró és el més vell de tots tres, s’interessa per l’estudi
de l’anatomia en acció, així, investiga sobre el
moviment de les figures i aconsegueix plasmar el
concepte de rhytmos, en la seva obra més coneguda, El
Discòbol, de la qual no es conserva l’original en bronze
sinó que la coneixem per vàries còpies d’època romana
que s’han conservat.
•Sota el mandat de Pèricles, treballà en la decoració de
l’Acròpoli d’Atenes, i es convertí en l’artista del
moviment per excel·lència.
• La ciutat gastava molts diners en obres que li donaven
prestigi. És una època de gran producció d’escultures,
en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, tot i que
no cercaven que s’assemblés a cap persona en concret,
ja que els escultors d’aquesta època volien plasmar la
bellesa ideal, l’home perfecte (idealització). I Miró no
n’és una excepció.

5. DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)

6. 1-Biografia de l’autor
MIRÓ (490-430 aC): FORMACIÓ I OBRES
• Miró es va formar, juntament amb Fídies i Policlet, en el
taller d'Agelades. Fou un escultor i bronzista prestigiós i
esdevingué capdavanter de la seva època gràcies a la
utilització de la tècnica del bronze, que li donà gran fama.
• Les fonts històriques el recorden per la gran varietat de la
seva obra, malgrat que en restin poques, com el Discòbol i
Atena i Màrsies (darrere) que, a més, són
còpies romanes, perquè de les de bronze (avui totalment
perdudes) se’n coneix la trajectòria gràcies a les còpies
romanes en marbre. (darrere)

7. 1-OBRES DE MIRÓ

8. 1.- MIRÓ I EL DISCÒBOL: MOVIMENT
• El Discòbol és l’obra mestra de Miró, l'artista
del moviment per excel·lència; cap més escultor
grec no el va superar mai en aquest aspecte. Miró
fou un creador força innovador que va
revolucionar les velles fórmules del passat.
• El Discòbol responia, en darrera instància, a les
exigències de l'art egipci, en què el tors es
representava en visió frontal i els braços i les
cames de perfil, és a dir, Miró ha compost la
imatge del cos humà a partir dels aspectes més
característics de les seves parts, tal com ho feien
els egipcis.
• El pas endavant, que va fer l'escultor i el
diferencia dels egipcis, va ser convertir el que ja
era un prototip sense vida en un prodigi de
moviment, només pel fet d‘adaptar el cos del
personatge perquè semblés versemblant en
aquesta postura forçada.
INTRODUCCIÓ

9. 1- MIRÓ I EL DISCÒBOL: NATURALISME
• Els escriptors antics el reconeixien com un
dels iniciadors del realisme, així se’l
recorda pel seu interès en reproduir la
realitat i evitar la simetria, encara que li
censuren el desinterès per reflectir les
emocions i la seva obsessió pels detalls
superficials.
• De tota manera, Miró va ser molt respectat
per la seva honestedat i per la seva valenta
recerca de formes noves, evident en el
mateix Discòbol o en el corredor de Lades,
que avançava lleuger sobre les puntes dels
peus i mostrava tots els músculs en tensió.
• La prova més evident del realisme de
l'artista és que la seva estàtua més famosa
va ser una vaca situada a l'Acròpoli que
es podia confondre amb una de real.

10. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA
• Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer
sobre els cànons (proporció matemàtica entre les parts del cos; Dorífor: 7;
Apoxiòmenos de Lisip del període postclàssic: 8).
• Escultura d’expressió equilibrada. Fídies és qui ho representa millor.
• Té dinamisme. Representa el moviment (per exemple el Discòbol de Miró).
• Flexibilitat en els membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb
d'altres relaxats. Contraposto (o contraposat).
• Eviten la simetria, a diferencia del període Arcaic. Perd frontalitat.
• Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus.
• El material segueix sent el marbre o el bronze.
• Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos.

11. Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre
650-625 aC
Museu del Louvre
Grec arcaic
Kouros d'Anàvissos
530 aC
Museu Arqueològic
Nacional d'Atenes
Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever
Kore amb peple
510-500 aC
Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Efebus Criti, Críties
490-480 aC
Museu de
l'Acròpoli d'Atenes
Grec clàssic Postclàssic, s. IV
Discòbol, Miró
460 aC
Museu Nazionale
Romano
delle Terme
Dorífor (7 caps), Policlet
450-420 aC (s. V, Pèricles)
Museu Vaticà de Roma
Museu Nacional de Nàpols
Apoxiòmenos (8 caps),
Lisip
340-325 aC
Museu Vaticà, Roma
Laocoont i els seus fills
Agesandre (pare), Polidor i
Atenodor (fills) de Rodes
Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana
Pati de Bellvedere, Museus Vaticans
Hermes amb Dionís infant
Praxíteles, 343 aC
Museu Arqueològic d’Olímpia.
Hel·lenístic
Victòria de
Samotràcia
Pithócritos
200-190 aC
Museu del Louvre

12. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Miró fou l’artista del MOVIMENT
Miró amb el Discòbol vol
distanciar-se definitivament del
hieratisme del període arcaic. HO
ACONSEGUIRÀ?
Capta el moment en què
l’atleta es disposa a
iniciar el gir per llançar
el disc, el cos es contrau
i tots els músculs són en
tensió en aquesta
extraordinària
expressió de moviment
pur. El llançador amb el
tors girat per aprofitar
la seva força i amb el
cap tombat per mirar el
disc, està totalment
concentrat en la seva
empresa. Tot el pes
recau sobre la cama
dreta, que recolza en el
peu dret (ferm en el
terra) i el cos s’enrosca
com una espiral, que
recorre dels peus fins al
cap.
El jove atleta representat en el
moment de màxima tensió:
l’instant en què, apunt de
llençar el disc, s’inclina cap
endavant i tira el braç dret amb
el disc cap enrere amb la
finalitat d’agafar impuls per
poder-lo llançar amb més força;
en el moment següent farà un
pas endavant, es girarà i deixarà
anar el disc, tot impulsant el
llançament amb el moviment
del cos.
El Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme.

13. És un jove atleta
esculpit en el precís
moment de llançar
el disc.

14. 1.- Miró capta un moviment
fugaç, un instant immobilitzat .
Uneix en un sòl moment
l’instant anterior i posterior, i
recull un altre moment en què
el moviment s’ha aturat;
integra, doncs, varis
moviments successius, o el
que és el mateix, capta el
moviment amb tres posicions:
anterior, posterior i estàtic.
2.- Representació moviment
plenament resolta. S’allunya
hieratisme primers temps.
5.- El costat esquerre és angular i
obert, i està regit per una ziga-zaga.
3.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia
romana de marbre hi va afegir un tronc per tal de
suportar el pes de l’escultura.
4.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes
del període arcaic. Es perd frontalitat.
8.- Els cabells són com una
mena de casc de rínxols que
no es diferencien els uns dels
altres.
7.- Certa calma inexpressiva en el
rostre. El somriure arcaic és, encara,
semblant a l’expressió estereotipada
dels Kouroi.
6.- El costat dret és llis i tancat, està regit
per una corba contínua.
9.- COMPOSICIÓ plana, figura
concebuda per ser vista en un sol pla
(frontal). La visió lateral o posterior la fa
difícil de reconèixer.

15. 4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MOVIMENT I SERENITAT
• Un aspecte a destacar és el treball
anatòmic, que marca fidelment tots els
músculs en tensió que participen en
l’esforç de llançar el disc.
• Però, malgrat estar en el moment de
màxima tensió, esforç i concentració,
alguns elements arcaics segueixen molt
presents com el tractament homogeni
del cabell (encara són geomètrics), els
muscles (part superior i lateral de
l’espatlla de l’home) són massa plans (el
torç no es correspon a l’acció vigorosa
dels braços), i l’expressió de les faccions
del rostre poc expressives, encara
mostren un cert somriure arcaic (segueix
els principis d’immutabilitat clàssica, de
rostre inexpressiu).

16. • En definitiva, l’anatomia està
tractada amb un gran
naturalisme, però l’esforç físic
no afecta a la serenitat que
expressa el rostre, per tant, el
rostre no acusa l’esforç que
realitza l’atleta.

17. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Línies compositives
• L'encert de Miró es va
complementar amb una estudiada
tensió entre les diverses formes
geomètriques que componen el
cos.
• No s'hi poden establir els eixos
de simetria, tan importants en el
cas de Policlet (contemporani de
Miró), però és possible identificar-hi
una COMPOSICIÓ.

18. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Línies compositives
• La bellesa de l’obra deriva de la magnífica
COMPOSICIÓ geomètrica a base de triangles
(línies diagonals) i línies corbes, que accentuen
la sensació moviment.
• Composició oberta marcada per dues línies
compositives de mitja circumferència, una va
des del disc fins al peu esquerre i l’altra des del
peu dret fins al cap. Per exemple, el cap, els
malucs i els peus formen una mitja
circumferència que s'oposa, en un equilibri
precari, responsable en gran part de la sensació
de moviment, a l'altra mitja circumferència que
formen els braços estesos, que descriuen un
gran arc: el dret cap enrere per agafar impuls i
l'esquerre recolzat sobre el genoll.
(1) Línies compositives del Discòbol.
(1)

19. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: COMPOSICIÓ
• A més, el cos forma una
línia en ziga-zaga des del
disc fins al peu esquerre,
que trenca qualsevol
harmonia estàtica,
seguint un camí que va del
disc fins a l'espatlla dreta,
d’aquesta al maluc, del
maluc al genoll i del genoll
al peu aixecat.
• Per mitjà de les
diagonals compensades
(mentre unes tracen el
sentit ascendent, les
altres tracen el sentit
descendent), Miró
aconsegueix un
moviment equilibrat.
• De fet, és l'expressió
perfecta del moviment.
Aquest conjunt de línies
aconsegueix donar a
l'obra una gran sensació
de moviment si
l'observem de front.

20. 2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: FINALITAT
• Tot i que la fita de
Miró no era
apropar-se a la
realitat; de fet, si
algú provés de
llançar el disc
partint d'aquesta
postura l'únic que
aconseguiria és que
aquest li caigués als
peus perquè
l'escultura va ser
feta per crear la
il·lusió de
moviment i no pas
per mostrar la
tècnica i dels
llançadors de disc
de l'època.
• Però, l’actitud
sembla tan natural que
els esportistes
moderns l’han pres
com a model i han
tractat d’aprendre, a
partir d’aquesta
postura, l’estil grec de
llançar el disc amb
exactitud, cosa que no
es ha resultat tan fàcil
com esperaven.
• Oblidaren que
l’escultura de Miró no
és un fotograma d’un
documental esportiu,
sinó una obra d’art
grega, i com a tal,
idealitzada.

21. Així doncs, tot i l'aparent
llibertat del gest, es tracta
d'una composició plana, figura
concebuda per ser vista en un
sol pla (el frontal,
lleugerament desplaçat cap a
l’esquerre de l’observador),
seguint el model egipci, que
només té sentit si es mira de
cara o d'esquena; qualsevol
altre angle de visió té com a
resultat una confusió gens
harmònica. La visió lateral o
posterior la fa difícil de
reconèixer.
L’original era de bronze,
com totes les obres de
Miró, i no tenia el tercer
peu en forma de tronc que
té la còpia de marbre, per
tal de suportar el pes de
l’escultura, que s’inclina cap
endavant (el bronze li
permetia que s’aguantés
tota sola). L’aspecte era,
doncs, més dinàmic i
l'estructura de bronze no
estava gens sotmesa als
condicionaments del
material utilitzat.
La còpia de marbre analitzada,
tanmateix, té una gran qualitat
d'execució que aconsegueix, també,
transmetre el moviment esmentat.
La superfície de l'atleta té un acabat
brunyit (lijado).
2.- DESCRIPCIÓ FORMAL:
MATERIAL I ACABAT

22. Visió lateral Visió posterior

23. Miró. Discòbol
Visió lateral oblíqua

24. • Representa un jove atleta, en la seva màxima
plenitud física, que es troba a punt de llançar el
disc, en un moment decisiu per a qualsevol
esportista, quan es dóna el màxim desequilibri
del cos (il·lustra l'ideal atlètic de l'època).
• En la recerca de formes noves, Miró va saber
captar com ningú, fins aleshores, el moviment.
Aquesta posició fou considerada un gran avenç
en la tècnica escultòrica.
• És un obra commemorativa del discòbol Jacint
que morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. En aquest
cas, només s'intenta homenatjar un atleta mort
en ple exercici de les activitats esportives; per
això hi predomina l'element estètic per damunt
de tota altra consideració.
3- Funció i significat

25. Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme
Aquest tipus d’escultures es feia
per homenejar als vencedors dels
jocs atlètics (demostra la gran
importància que tenien per als
grecs els jocs), però l’escultura no
guardava mai cap versemblança
amb l’atleta. Els artistes grecs
intentaven plasmar en les seves
obres la bellesa ideal.

26. 3- Funció i significat
• Des de l'època arcaica, els atletes van ser considerats
herois de les diverses polis que entraven en competició.
• Els guanyadors dels jocs aconseguien una altíssima
consideració social i els eren dedicats monuments
commemoratius.
• El Discòbol, com totes les obres gregues d’aquest
període, era destinat a ser exposat en públic, en un punt
estratègic de la ciutat, perquè el poble el contemplés.

27. 4.- MODELS I INFLUÈNCIES
• És innegable la influència dels egipcis en el modelatge de les figures dels joves
representats pels grecs, en la llei de frontalitat i en la forma de dibuixar i dividir els
músculs del cos.
• Però, encara que començaren a partir d'aquestes pautes, els grecs continuaren
investigant per a poder aconseguir una millor naturalitat i noves formes. És una
novetat de l’escultura grega la nuesa i la no utilització d’un suport posterior.
• Cada troballa que feia un escultor, era compartida i assimilada pels altres, de forma
que aquestes millores contribuïren a seguir avançant en la recerca de noves
tècniques.
• Finalment, com a influències posteriors trobam el propi període postclàssic i
hel·lenístic que deuen les seves bases a l'arcaic i clàssic i, més enllà, les tendències
marcades per Grècia influiran en altres períodes molt més posteriors com el
Renaixement o el Neoclassicisme que recuperen aquesta bellesa grega.