Libro de oficios antiguos en el Matarraña

1. 1
····
Faenes
d’abans
····
Comarca del Matarraña / Matarranya
••••
Il·lustracions: Daniel Sesé

2. Aquesta publicació ha rebut l’ajut del Grupo de Acción Local Bajo Aragón-Matarraña
Edita: Comarca del Matarraña / Matarranya
Textos: © Comarca del Matarraña / Matarranya
Il·lustracions: ©Daniel Sesé
Fotografies: Archivo Fotográfico de la Comarca del Matarraña/Matarranya i Archivo de Fo-
tografía Antigua de la Comarca del Matarraña/Matarranya
Disseny i maquetació: Terès Antolín, s.c.

3. 3
Índex
Introducción . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Método de trabajo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Notes a la Transcripció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Informadores / Informadors . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Agricultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Oficis
Llaurar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
La Sega i el batre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Les olives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Moliner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
L’hort . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
La vinya i los ametlers . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Pastor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Esquilador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Madalapera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Ferrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
Fuster . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Forner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Teuler . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Cisteller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Abeller . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Fer Cera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81
Carboner . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
Escorçador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
Fàbrica de paper . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Pedra en sec i obrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97
Bibliografia consultada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

4. 4
La Comarca del Matarraña/Matarranya ha iniciado una labor de recupera-
ción y preservación de los Oficios Tradicionales a través de la recogida y re-
copilación de la tradición oral documentándolos con el objetivo de ponerlos
en valor y transmitirlos a las generaciones futuras.
Este trabajo, todavía no concluido, ha consistido en detectar a una serie de
informantes a los que se les ha realizado una entrevista mediante la que
nos han contado cómo trabajaban.
Se trata de personas mayores de nuestra tierra, de entre 75-95 años, que
son depositarios de la memoria viva de las tradiciones del pasado. Con-
servan un conocimiento tradicional que se ha transferido de generación
en generación, y que a través de este libro queremos transmitir, ya que la
gente mayor cuenta con un potencial patrimonial extraordinario que no
podemos ni debemos olvidar ni perder.
Los oficios tradicionales son una parte muy importante del patrimonio et-
nográfico de una comunidad, a partir del cual podemos conocer cómo vi-
vían nuestros abuelos. Con este trabajo lograremos retenerlo en el tiempo
a través de su recopilación y transmitirlo a un amplio abanico de la pobla-
ción, ya que se trata de un Patrimonio de carácter efímero y perecedero que
hasta ahora únicamente se ha transmitido de forma oral.
La Comarca del Matarraña/Matarranya es una comarca eminentemente
agrícola, centrada en la producción agropecuaria, de ahí que tengan mayor
peso los oficios relacionados con el sector primario. La economía se basaba
en actividades que permitían cubrir todas las necesidades básicas de la po-
blación, bien produciéndolo o mediante el intercambio.
Introducción

5. 5
La Comarca del Matarraña/Matarranya ha iniciat una labor de recuperació
i preservació dels Oficis Tradicionals a través de la recollida i recopilació
de la tradició oral, documentant-los amb l’objectiu de posar-los en valor i
transmetre’ls a les generacions futures.
Este treball, encara no conclòs, ha consistit a detectar a una sèrie d’infor-
mants als quals se’ls ha realitzat una entrevista mitjançant la qual ens han
explicat com treballaven.
Es tracta de persones majors de la nostra terra, d’entre 75-95 anys, que són
dipositaris de la memòria viva de les tradicions del passat. Conserven un
coneixement tradicional que s’ha transferit de generació en generació, i
que a través d’este llibre volem transmetre, ja que la gent gran compta amb
un potencial patrimonial extraordinari que no podem ni hem d’oblidar ni
perdre.
Els oficis tradicionals són una part molt important del patrimoni etnogrà-
fic d’una comunitat, a partir del qual podem conèixer com vivien els nos-
tres avis. Amb este treball aconseguirem retenir-ho en el temps a través de
la seva recopilació i transmetre-ho a un ampli ventall de la població, ja que
es tracta d’un Patrimoni de caràcter efímer i perible que fins ara únicament
s’ha transmès de forma oral.
La Comarca del Matarraña/Matarranya és una comarca eminentment
agrícola, centrada en la producció agropecuària, per este motiu tenen un
pes més gran els oficis relacionats amb el sector primari. L’economia es
basava en activitats que permetien cobrir totes les necessitats bàsiques de
la població, ben produint-ho o mitjançant l’intercanvi.
Introducció

6. 6
Método de trabajo
Las páginas que veremos en adelante son el resultado del trabajo etnográ-
fico que se ha desarrollado desde la Comarca del Matarraña/Matarranya.
Este trabajo ha consistido en la investigación y recogida de la tradición oral
a través del trabajo de campo, es decir, entrevistas a los informantes y su
registro mediante la grabación.
Ante todo tenemos que agradecer la colaboración de los informantes, gente
de nuestra comarca que nos han contado cómo trabajaban en su juventud,
y que son depositarios de la memoria viva de las tradiciones del pasado que
vamos a documentar. Hacer hincapié en la colaboración de la Federación
Comarcal de Jubilados y Pensionistas del Matarraña, que nos han ayudado
a contactar con gran parte de los informantes.
El trabajo de campo ha consistido en la realización de entrevistas y su re-
gistro en formato audio y video en ocasiones. Esta labor la hemos llevado a
cabo David Arrufat Andreu, Arturo Queral Tejedor y Ana Casasús Clúa, des-
de el Departamento de Patrimonio Cultural de la Comarca del Matarraña.
Posteriormente se ha realizado el tratamiento de la información obtenida:
su valoración, trascripción, redacción y edición para la elaboración de un
catálogo que recoja toda la información recolectada, adecuadamente trata-
da para tener un nutrido elenco de los oficios tradicionales de la comarca.
Cabe mencionar que se ha quedado una larga lista de oficios por incluir, y
que esperamos poder acabar de completar en un futuro.
Los textos que recogemos son la transcripción de dichos relatos, basándo-
nos en el total respeto a la literalidad de lo hablado. Esto implica reproducir
de forma fidedigna el habla de las personas entrevistadas mostrando las
características lingüísticas del habla de los informantes. Si bien se ha bus-
cado la legibilidad del relato, obviando las preguntas de los entrevistadores,
restableciendo el orden de los términos en algunos casos, e introduciendo
algunas aclaraciones al discurso con el uso de los corchetes.
En cuanto a la puntuación, hemos seguido las convenciones de la lengua
escrita, haciendo alguna modificación con el objetivo de acercar la lengua
escrita a la lengua hablada por los informantes.

7. 7
Les pàgines que veurem d’ara endavant són el resultat del treball etnogràfic
que s’ha portat a terme des de la Comarca del Matarraña/Matarranya. Este
treball ha consistit en la recerca i recollida de la tradició oral a través del
treball de camp, és a dir, entrevistes als informants i el seu registre a través
de l’enregistrament.
Abans de res hem d’agrair la col·laboració dels informants, gent de la nos-
tra comarca que ens han explicat com treballaven en la seva joventut, i que
són dipositaris de la memòria viva de les tradicions del passat que anem a
documentar. Posar l’accent en la col·laboració de la Federació Comarcal de
Jubilats i Pensionistes del Matarranya, que ens han ajudat a contactar amb
gran part dels informants.
El treball de camp ha consistit en la realització d’entrevistes i el seu registre
en format àudio i video en ocasions. Esta labor l’hem portat a terme David
Arrufat Andreu, Arturo Queral Tejedor i Ana Casasús Clúa, des del Departa-
ment de Patrimoni Cultural de la Comarca del Matarranya. Posteriorment
s’ha realitzat el tractament de la informació obtinguda: la seva valoració,
transcripció, redacció i edició per a l’elaboració d’un catàleg que reculli tota
la informació recol·lectada, adequadament tractada per tenir un nodrit
elenc dels oficis tradicionals de la comarca. Cal comentar que s’ha quedat
una llarga llista d’oficis per incloure, i que esperem poder acabar de com-
pletar en un futur.
Els textos que recollim són la transcripció d’estos relats, basant-nos en el
total respecte a la literalitat del parlat. Això implica reproduir de forma
fidedigna la parla de les persones entrevistades mostrant-ne les caracte-
rístiques lingüístiques de la dels informants. Si bé s’ha buscat la llegibilitat
del relat, obviant les preguntes dels entrevistadors, restablint l’ordre dels
termes en alguns casos, i introduint alguns aclariments al discurs amb l’ús
dels claudàtors.
Pel que fa a la puntuació, hem seguit les convencions de la llengua escrita,
fent alguna modificació amb l’objectiu d’apropar esta llengua escrita a la
llengua parlada pels informants.
Mètode de treball

8. 8
• En les terminacions verbals, el temps passat es pronuncia sense /v/:
Agrada(v)e, Ana(v)e.
• En els infinitius, la /r/ final no es pronuncia.
• Com a la majoria del domini lingüístic, la /t/ final no es pronuncia: mol/
mols per molt/molts; dal per dalt; tan per tant; calén per calent, amun per
amunt.
• Article definit lo/los, la/les
• Demostratiu: Este/esta; eixe, eixa; ixe, ixa
• Possessius tònics: Meua, teua, seua
• Possessius àtons: Mon, ton, son pare / Ma, ta, sa mare
• Pronoms personals forts: Natres, Natros / Vatres, Vatros
• Pronoms personals febles: Mos per ens, Tos / Vos per Us
• Se reflexiu per es
• Preposició amb es pronuncia en
• De vegades, la construcció per a hi figura com pa, i per als com pals
• Perquè es pronuncia amb accent tancat, per tant el transcrivim perqué
• La conjunció però es pronuncia plana, per tant la posem sense accent.
• Els infinitius seguits de pronom feble no sensibilitzen la /r/ final; l’eli-
sió d’aquesta consonant ve indicada per un accent circumflex damunt
la vocal del morfema: plantâ’ls (‘plantar-los’), tornâ’l (‘tornar-lo’), tallâ’l
(‘tallar-lo’).
• Els castellanismes integrats en el relat dels testimonis s’han transcrit
sense cap marca distintiva (cometes, cursiva…), ja que alguns estan in-
serits en el català domèstic de l’informant i d’altres els usa perquè en
aquell moment així li surten. És una manera de mantenir l’espontaneïtat
del text. El lector avesat sabrà detectar-los sense problema i posar-los en
context.
• Per a indicar quan un fonema es pronuncia a la manera castellana, es
marca la consonant (p.e. ‘majo’, ‘jota’, )
Notes a les transcripcions

9. 9
Lèxic
Acuerdo = acord
Ademés = a més
Adeprenguere = aprenguere
Aixina = Així
Albre = Arbre
Algés = guix, ges
Alrededor = al voltant
Amela/Ameler = ametlla/ atmeller
Americà = peu de cep
Anterra = en terra
Apatuscar = Adobar, compondre
Argilaga = argelaga
Astraleta = destraleta
Atapissonar/Atapir = Atapeir
Atiçar = Atiar (el foc)
Atre = Altre
Aulor = olor
Bernatxa = garnatxa
Caldor = calentor
Cantidat = quantitat
Coa = cua
Cògul = coàgul
Contorno = contornada, voltants
Cosquillós/Quisquillós= Primmirat,
perepunyetes
Crusar = travessar, creuar
Cubierta = coberta
Cuitie = coïa
Cullir = collir
Curtir = adobar, assaonar
Demunt = damunt
Depòsit = dipòsit
Devant = davant
Dien, dieven = Deien
Embossar = embossar
Enrejolat = enrajolat
Entonces/Allavontes = llavors
Escarbatxo = escarabat
Escomençar = començar
Estisora = Tisora
Fae, Feen/Faen = fee - feien
Forro –a = sense càrrega, buit
Galleta = galleda
Gavinyet = ganivet
Giner = gener
Grenxa, clin = crinera
Ixir = eixir
Llaor = llavor
Llímpio = net
Llomo = llom
Madalap = matalàs
Mànic = Mànec
Reproduïm unes quantes paraules habituals en les modalitats de català
del Matarranya i que són emprades per alguns dels informants, amb la
seua equivalència en llengua estàndard. La majoria són simples variacions
de pronunciació, i d’altres són variants incloses en els diccionaris norma-
tius. Hi ha també formes pròpies d’alguna localitat concreta i fins i tot de
l’idiolecte individual o familiar de l’informant.

10. 10
Mecanisar = Mecanitzar
Mentres = mentre
Minudes = menudes
Mòlec = motlle
Ne = en
N’hai = n’he
Paregut/aparegut = semblant
Pataques = patates
Plantals = plantar-los
Pos = doncs
Prensa = premsa
Primentó = pebrot
Rader = darrer
Roí = dolent
Sàbia = saba
Sancer -a = sencer -a
Segundo = segon
Sigüent = següent
Sixanta = seixanta
Sugar = suar
Tamé = també
Tarròs = terròs
Tella = teula
Tellat = teulada
Teller, tella, tellat = teuler, teula,
teulat
Tierra = terra
Traste = objecte manual, estri
Utilise/utilitze, utilitsar = utilitza,
utilitzar
Variedats = varietats
Vimen = vímet
Vrema, vremar = verema, veremar

11. 11
Informadores / Informadors
Este proyecto no hubiera sido posible sin
la colaboración de aquellas personas que
con su testimonio nos han enseñado,
mostrado, aquellos oficios que en un ti-
empo no muy lejano formaban parte de
la vida cotidiana de los matarrañenses.
Gracias a todos por compartir recuerdos
y vivencias. Gracias por ayudarnos a
revivir nuestro pasado, nuestra cultura.
Gracias por dejarnos ser testigos de vues-
tras memorias. Gracias por ayudarnos a
no olvidar nuestros orígenes.
Este projecte no haguere estat possible
sense la col·laboració d’aquelles perso-
nes que amb el seu testimoni ens han
ensenyat, mostrat, aquells oficis que en
un temps no gaire llunyà formaven part
de la vida quotidiana dels matarranyecs.
Gràcies a tots per compartir records i vi-
vències. Gràcies per ajudar-nos a reviure
el nostre passat, la nostra cultura. Grà-
cies per deixar-nos ser testimonis de les
vostres memòries. Gràcies per ajudar-nos
a no oblidar els nostres orígens.
Antonio Granché Monclús, de 95 anys, llaurador de Calaceite / Calaceit
María Serrano Monclús, de 90 anys, llauradora de Calaceite / Calaceit
Joaquín Casasús Granché, de 68 anys, llaurador de Calaceite/Calaceit
Amado Vidal y Mariano Puyol, de 77 anys, llauradors de Mazaleón/
Massalió
Juan Antonio Anglés, de 68 anys, la Portellada
José Depé Peris, de 83 anys, pastor de Valderrobres / Vall-de-roures
Lucas Soriano Agud, de 79 anys, esquilador de Ráfales / Ràfels
Pedro Segarra Viver, de 71 anys esquilador de Mazaleón/Massalió
José Antonio Calasanz Adell, de 75 anys, ferrer de Beceite / Beseit
Pedro Queral Blasco, de 70 anys, fuster de Beceite / Beseit
Paco Arrufat, obrer de de Valjunquera / Valljunquera
Miguel i Juan José Albesa, cistellers de Fuentespalda / Fondespatla
Paco Esteve Álvarez i Paco Esteve Lombarte, antigament feen cera a
Peñarroya de Tastavins / Pena-roja
José Luis Giner Latorre, de 65 anys, abeller de Beceite / Beseit
Santiago Milián, de 82 anys, carboner de Monroyo / Mont-roig

12. 12
En la mayoría de los casos nos habéis de-
mostrado que a pesar de la dureza y la-
boriosidad de muchos de estos oficios, os
gustaban y os sentíais felices realizándo-
los. “Ere molt majo”
Ens heu demostrat que malgrat la du-
resa i laboriositat de molts d’estos oficis,
us agradaven i us sentíeu feliços realit-
zant-los. “Ere molt majo”
Juan Piñol Ferrer, de 80 anys, escorçador de Torre del Compte / la Torre
del Comte
Juan José Julián, de 81 anys, maquiniste de una Fábrica de paper de
Beceite / Beseit
Anita Segarra, de 83 anys, de Torre de Arcas / Torredarques
Luis Ángel Giner Amela, de Torre de Arcas / Torredarques

13. 13
Agricultura
Según el filósofo romano Cicerón “La agri-
cultura es la profesión propia del sabio, la
más adecuada para el sencillo y la ocupa-
ción más digna para todo hombre libre”.
El pilar básico de la economía en la Co-
marca del Matarraña/Matarranya era la
agricultura, junto con la ganadería. Se
trataba de una agricultura de secano en
la que predominaba el cultivo del olivo y
los cereales, acompañado de almendros y
vid.
El trabajo se desarrolla a lo largo de todo
el año, atendiendo a los ciclos naturales
que experimenta la tierra y que se repi-
ten anualmente, de manera que a lo lar-
go del año se realizan diferentes cuidados
como: labrar, sembrar, podar, recolectar.
Estas labores están condicionadas abso-
lutamente por el tiempo.
Estos conocimientos se transmiten oral-
mente de padres a hijos y a base de la ex-
periencia. A través del refranero podemos
conocer cuándo se realizaban diferentes
procesos:
Segons el filòsof romà Ciceró “L’agricultu-
ra és la professió pròpia del savi, la més
escaient per al senzill i l’ocupació més
digna per a tot home lliure”.
El pilar bàsic de l’economia a la Comarca
del Matarraña / Matarranya era l’agri-
cultura, juntament amb la ramaderia. Es
tractava d’una agricultura de secà en la
que predominava el conreu de l’olivera i
els cereals, acompanyat d’ametllers i vi-
nya.
La feina es desenvolupa al llarg de tot
l’any, atenent els cicles naturals que ex-
perimenta la terra i que es repeteixen
anualment, de manera que durant l’any
es realitzen diverses tasques com llaurar,
sembrar, podar, collir; tasques totalment
condicionades per la meteorologia.
Estos coneixements es transmeten oral-
ment de pares a fills i a base de l’experièn-
cia. A través del refranyer podem conèixer
quan es realitzaven les diverses feines:
“Per San Martí, agarra l’escala i ves a collir”
“Qui no bat al juliol, no bat quan vol”
“Les llaurades del giner no les canvios per diner”
“A Sant Valer, cada ovella té que tindre el seu corder,
i n’hi ha que triar un de ben majo per a mardà, i un de ben valent per a esqueller”
“Pal giner, l’ameler batxiller”
“Al febrer trau flor l’ameler”
“Qui sembre al febrer bona collita té”
“Sembra cigrons, lo primer divendres de març”
“Al maig penjo l’aladre i a segar me’n vaig”
“Per l’Ascensió, la cebeta al cavalló”

14. 14
“Al juny, la falç al puny”
“A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres”
“Al juliol, la forca al coll”
“Qui no bat al juliol, no bat quan vol”
“A Santa Anna ja pinte el raïm, i als coranta dies ja es pot collir”
“Al novembre, qui no ha sembrat, que ja no sembro més”
“A Sant Martí, agarra l’escala i vés a collir [olives]”
“A l’estiuet de Sant Martí, mata el porc i encuba el vi”
“A Santa Catalina mata el porc i fes farina”
“Per Nadal cada ovella al seu corral”
“Luna nova, lluna cucadora”
Refranes recogidos en / Refranys recollits a:
Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 3. Gèneres menors
de la literatura popular a cura d’Hector Moret. IET, ASCUMA i Carrutxa, Calaceit 1995.

15. 15
···· Llaurar ····

16. 16
Natres llauràem en los animals. Teníem dos mules i la burra, dos gordes
i la burra per a l’hort, aixi no calíe que se desfalcaren los animals [mules].
Per a llaurar, anaem millor en un parell i una polligana que en dos polli-
ganes, perqué lo gran, lo més ample [del bancal] ho agarraem en lo parell;
i la polligana, pos agarre tot lo més escòrs… per arrimar, per a bores, ra-
conets, sòlcs curts…allí on ere lo sòlc curt, anae la polligana. La mula, en
cuatre patades, ja tornae a està a la punta i gire i ja no es tan pesat.
En lo parell se fee més guaret, per a la terra campa fa més guaret, perqué
poses una rella llussiada [nova] i s’encarne a la terra.
S’anae a llaurar a la primavera. Después d’acabar les olives, lo primer que
se fee es anar a llaurar, i les mules ja no paraen.
La primera llaurada es lo rompre, i si podíem tornar a llaurar ne díem
mantornar.
Al sembrat n’hi dónaem tres relles, que es diu tercejar.
Per al cereal se llaurae quatre vegades al any, tres per a preparar la terra,
i la radera quan se sembrae.
Lo que es llaurae en un animal al día es un jornal.
Los aparells que s’utilisaen per a llaurar eren l’aladre. L’aladre te una rella
a la punta, es un ferro que va a la punta de l’aladre, la que s’enclave a la terra,
i lo tallant es lo que agarre l’amplada de la terra, ajude a tombar la terra.
L’aladre s’engantxae en un camatimó a la polligana, i per al parell en un
jou, i lo pal [es lo camatimó del parell] quedae al mig dels dos animals. Al
aladre anae un ansa, que allí aguantae les riendes dels animals. L’home anae
detràs per aguantar l’aladre, guian-lo i per a girar, per a tombar a la punta.
Los aladres més antics eren de fusta. Ere tot de fusta i ferro a davant, por-
tae una rella en forma de cullera, i lo camatimó estae unit a la fusta. I portae
dos orelleres, dos fustes per a moure la terra, per a regirar.
Después ne n’hi havíe que eren de pala fixa o pala giratora. Als giratoris
voltae lo ferro [la pala] i la terra sempre va a una mà, teníe una pala que gire
a cada costat. Ere mol favorable per al terreno, per a que no marxo l’aigua
quan plou, pot aguantar més lo regat. Com lo nivell del camp està desni-
vellat, a un terreno costerut, no interese que corgue l’aigua, conveníe que
aguantaré més la saó.
El treball bàsic per a qualsevol cultiu de plantes o arbres és el de llaurar,
que consisteix en remoure la terra amb un aladre, tant per sembrar plantes
com per a cuidar el plantat i obtenir fruits d’això.
Fins a la mecanització de l’agricultura a mitjans del segle XX, es llaurava
amb animals, a la nostra comarca, concretament amb els matxos o mules.
Quan treballava un animal sol es deia la polligana, i quan treballaven amb
dos animals, lo parell.
Antonio Granché Monclús, de noranta-cinc anys de Calaceit, ens explique
com treballaen
···· Llaurar ····
‘‘

17. 17
L’atre [lo fixo] sol treballe a una ma. Anaem voltant i feem una porca. La
porca ere tirar la terra per un costat, sempre a una mà, i per l’atre costat
sempre a l’atra ma, i quedae doble solc.
Lo tallat se die quan se treballae a les dos cares, a l’anada treballae per
una banda, i a la tornada treballae per l’atra banda.
Quan fees una porca en gran havíe de quedar un solc cubert. Una porca
es un tros gran, la medida del bancal que abarques per a treballar, se anaen
fent parts del bancal. Tamé se li díe a lo que abarque un quan sembre a ma.
Lo cultivat se va engrandín, contra més gran ampla ere la porca, més se teníe
que caminar de un solc a l’atre.
Quan anaes en giratoria tornaes pel mateix solc. Gires la pala i tornes pel
mateix solc.
L’aladre de parell ere més gros
’’
Aladre de ferro
Feltre
Jou
···· Llaurar ····

18. 18
Aladre de fusta
Llaurant
en lo parell
Llaurant
en lo parell
PÓRCA TALLAT
Aladre fixe Aladre giratori
BANCAL
BANCAL
···· Llaurar ····

19. 19
···· La sega i el batre ····

20. 20
Primer se sembrae lo blat o la civada: se tirae lo gra, anant escampant per tot
lo bancal de porca en porca. Después s’enjagae l’animal, la polligana en l’aladre
i les ariendes i la esteva, i se llaurae tot lo bancal. Después agarraen la taula de
ataular i la colocaen a l’animal i pujaen damunt de la taula per aplanar si n’hi
havie algún tarrosset.
Se sembrae la mitad, l’atra mitad estae de guaret, se dixae decansar la terra.
Tal com anae plovisnant, anae creixent [lo blat]… a les olives ja fee un pam.
Quan ja havie madurat, allà al juny, a mitats, s’he anae a segar… en la dalla.
Agarraen un corro de vint o trenta passes.
De lo que se segae, en lo raspall se agarrae, s’ajuntae i se feen les gabelles. A
la vora se ficae una cordeta per a lligar-ho i se fee una garba. Vuit garbes ere
una carga. Quan no n’hi havie carros, los animals sol podíen portar vuit garbes
o una carga a cada costat, que se posaen als carrejadors lligades en samugues
[corda]. En lo carro se ficaen quatre o cinc cargues.
Al puesto que havíen estat les cargues s’anae a raspallar, que ere repassa si
quedae alguna espigueta. I tot cap a casa.
Después se portae a la era per a batre.
Antes de batre, se rebatíe la era, se preparae en aigua i palla en lo rulo de
pedra per a que quedare planeta.
Se deslligaen les cordetes de les garbes i s’escampaen per la era en la forca,
que pot tindre quatre o cinc forcalls.
Después s’anae voltant en l’animal en lo trill. S’agarrae l’animal i cada rato
se girae la parba per a que se fere palla. [la parba ere lo que se segae, palla i
espiga junt]
Diem: —Ja hem arreplegat!! ere que lo trill arreplegae un munt de parba, i se
tenie que eixecar lo trill i en la forca se traie i se tornae a escampar.
Después s’arreplegae la tonga en l’animal, que portae una taula d’arreplegar
i s’anae amontonat. Se arreplegae tot, terra i tot barrejat, i quedae la tonga tota
alta. I después se agarrae lo solatxe de la era en los ramassos, tot cap a la tonga,
i ja estae la tonga arreglada i apatuscada.
Segons de l’aire que anae, se teníe que fer la tonga [a un puesto o un altre],
si fee cerç o garbí.
Lo qui ventae se ficae a la banda de la tonga i se tirae forcada per a que ixquere
la palla defora de la tonga, la palla marxae i lo gra se quedae anterra.Lo agüelo
fee: aire o no aire, la forca al l’aire!. I si fee aire s’anae ventant en la forca.
Después se porgae, i lo que quedae n’he diem grapissos. Eren nuguets, trossets
d’espiga…i se tirae a les gallines.
Lo gra se medie en los dobles i s’anae possan als sacs, i la palla se guardae
per als animals.
Lo blat se portae al molí, a la farinera. Se molíe per a fer farina per a pastar
i fer pà per a tot l’any. I si te sobrae, se veníe.
Maria Serrano Monclús, de Calaceit, mos conte com segaen i batien.
···· La sega i el batre ····
‘‘

21. 21
També se sembrae civada per als animals. La civada se treballae igual. I tamé
se sembrae centeno par a fe vencills per a lligar les paques.
Después se fee en la cosetxadora. La primera vegada que va vindre una cose-
txadora al poble, estaem segant, i va vindre un i mos va va dir:
—Llanseu la dalla i no segueseu mes que estes dones ja están sofocades
—Qué se fara sol?
—Sí, has vist aquell catxarro que va d’allà cap a allà…pos segue i bat.
—No me digues!
—Baixa a parla-li, a ver si pot vindre.
I li va dir que si, con que s’en va anar a casa a buscar sacs.
Quan va arribar a casa, sa mare die: qué coses de dir, que abans de sega,
tinguen que batre. Li die a sa filla: A baixat ton germa en la burreta a buscar
sacs per a batre…cóm han de batre si están segant?
I vam portar una carretada de blat. Quan van veure los sacs del blat no se’n
podíen avindre.
···· La sega i el batre ····
’’
Trill de pedrinyera
Forques
Eines
del batre

22. 22
···· La sega i el batre ····
Falç i soqueta
Dalla
Batre en
lo diable
Ventar la tonga Porgar la tonga

23. 23
···· Les olives ····

24. 24
L’oliver constitueix un cultiu tradicional i històric l’expansió generalitzada
del qual va haver de realitzar-se a partir del segle XVI. Sens dubte, la pro-
ducció i comercialització de l’oli ha estat durant els últims segles el motor
econòmic d’aquest territori.
La comarca del Matarraña/Matarranya és una de les zones del món més
propícies per al cultiu de l’oliver. Els olivars centenaris de la varietat em-
peltre proporcionen un oli d’oliva net, de color groc daurat i sabor suau, que
està adscrit a la Denominació d’Origen de “Aceite del Bajo Aragón”.
Antonio Granché Monclús, calaceità de noranta i cinc anys ens explique
com es conreava.
···· Les olives ····
Primer se llaurae la terra, i allí a on no entrae la rella, se raïe en cavigueta.
Tame se teníen que tallar los bords i se fee plegadors tots los anys en un tauló.
S’esporgue a la primavera, pero no cal tots los anys. Si fee una finca càrrec,
después del càrrec, a llavontes s’esporgae i se traíe fusta, i per lo que quedae,
preníe més força. Se podae en serrutxo, estraletes, i tronçador per a lo més
gord. I en escales, igual com si cullguerem olives. I si se teníe que traure al-
gún simal, se fee d’enterra.
Quan erem menuts, jugaem a punta de simalet, i mos havíem d’acasar
per dal dels olivers.
S’abonae en fem d’exerrit [ovella], de gallinaza, de conills i en amoniàc.
I al novembre, se começe a cullir. Ere lo fruit lo que manae. Per a fira [La
fira de Santa LLucia] feem la primera partida. Los comissionats anaen per les
cases a medi, eren los representans de les fàbriques [molins] que s’encarre-
gaen de portar lo fruit. Si portaes tu lo fruit, te pagaen lo port. S’arreplegae
en dobles. Un doble, si la oliva estae viva ere dotze quilos.
Mos eixecaem i carregaem les mules i cap al camp. Quan arríbaem a l’ha-
retat, lo primer que feem al’hivern, ere fer foc, perque de matí fa fred, i si no
n’hi ha escartxada.
Cullíem en los gantxos i canyes i la batolla i en la escala, i la rama la
llimpiaem be. De escala ne teníem una de vint-i-un escalons, pero lo normal
ere de quinze o devuit. En la escala i lo gantxo a cullir, i después, en la canya
se repasae si n’havíe quedat alguna. Lo dolent ere los olivers que estaen al
marge, que per la banda de baix te quedaes fondo, se teníe que pujar més alt.
Escámpaem les borrasses de róba i ho estíraem davall l’oliver, i anaem
corren l’albre. I la part que quedae cullida llevaen la borrassa de davall i la
ficaem a lo que faltae per cullir. I si ne caíe alguna per les furanes [defora],
les plegaem a ma. Cada oliva una esquenada.
Primer se teníen que plegar les de enterra. Al pronte, com no n’hi havíe
moltes, en una aumosta les plegaes totes, pero después s’agranaen en los
ramasos. Los ramasos los feem natres, anaem a la riera i en botxes se feen,
i después, més menuts en un romer. S’agranaen en un muntet i les plegaem
en los cabassos a sarpades, i del cabas al ventador.
‘‘

25. 25
I si no se ventae de nit a casa en los cresols, i traíes los tarrossos i algún
tronxo, les fulles. Primer eren de fusta, de costelles de fusta, i después de fe-
rro, i la fulla i la terra caíe.
Tame n’hi havíe gent que anae a rebuscallar, se pasae per les finques que
ja s’havíen arreplegat, a vendre un cabass d’olives.
Carregaem quinze o vint sacs al carro. Cada sac quatre dobles, al pronte
cinc, quan natres erem jovens. Después los feen de quatre dobles, perque eren
més manejables. Los sacs eren de la fàbrica [del molí].
Una partida la canviaem per oli, ho fícaem en bots i se pujae a casa. I un
parell de dobles se feen per a olives en gerretes, en sal i saduritxa.
Tots los anys no n’hi havíe de cullita, cullita sansera n’ham vist poques,
ara, mitat cullita si. A les finques bones podíe n’hi haver mija cullita mols
anys. N’hi ha albres que son més regalons, son més fins i carreguen tots los
anys.
Si se cou [se gele l’oliva] es una perdua, perque pese menos, pero fa més
rendiment, es tot oli. Del fred tame se poden escaldar los olives i los cau la
fulla.
Alguns anys se curcaen. Per a que no se curcaren s’ensofataen en motxiles.
Uns anys venéin uns helicópteros i ensofataen tot lo terme per a evitar que
s’empestare.
Tame està la negra, lo repilo…de contres ne n’hi ha moltes.
Natres ho ham tocat mol, vam treballar mol en l’olivà, casi tot teníem
olivà, menos alguna vinya, ameles i sembrat per als animals. Vaig començár
als deu anys hasta los vuitanta, ja embolicat en los mulos
’’
···· Les olives ····
Doble i mig doble
Ventador de fusta

26. 26
Olivers
Ganxo
A les
olives
Tina

27. 2727
···· Moliner ····

28. 28
Durant lo segle XVIII, se va produir al Matarranya l’extensió de la superfi-
cie dedicada al cultiu de l’oliver fins al punt que aconseguirà, en lo temps, la
condició de cultiu distintiu de la zona. Les característiques climatològiques,
sumades a les condicions del terreno i a la bona adaptació de la varietat em-
peltre, van permetre l’obtenció d’un oli de gran qualitat. Esta és la clau que
permet comprendre l’especialització en la producció de l’oli. La magnitud que
va agarrar esta activitat va determinar l’existència d’un important nombre de
premses repartides per tota la comarca. La molta es realitzava en campanyes
que duraven 8 o 9 mesos.
Pedro Camps Vilalta, de 87 anys, de Queretes van comprar lo molí l’any cin-
quanta i pico a casa Auvert.
···· Moliner ····
Los llauradors replegaen les olives i les dixaen a casa. Les portaen brutes
a casa i les ventaen, i quan ja en teníen un muntet de cinquanta o sixanta o
cent dobles (100 dobles ja ere mol) te díen: veníu que ja n’hi ha muntet. T’avi-
saen per a anar a medir, que allavons ere a dobles. Después ja ho feem a pes.
Los que anaen a medir eren los comissionats. Quan feen falta olives al
molí, eixíen per la tarde a dona volta per totes les cases que pensaen que’ls
ho podríen vendre i ja quedaen d’acuerdo. Uns te díen: no, que jo vull fer més
muntet, los atres: pos passeu; uns atres: jo ja les tinc venudes.
Al tardet s’anae a medir. Posaen quatre dobles a cada sac i’ls lligaen. Antes
hi cavien cinc dobles. Un doble, al començament, si estaen vives, eren dotze,
dotze quilos i mig, i l’oli se veníe a quilos.
Los comissionats, quan lligaen los sacs, feen una trampeta al cordell i
veen si’ls hi havíen fotut [olives] o no. N’hi havíe poques cases que ho feren,
pero en n’hi havíe alguna…
Después se cuidaen d’anar a buscar les olives en lo carro. Anaen entran
sacs [al molí] tot lo dia, de casa en casa, i les portaen al molí.
Antes lo roll per a xafar les olives voltaen en cavalls. Anaen en los ulls ta-
pats per a que no se marejaren. Aquí al poble jo encara hai vist molins que
voltaen en un burro o en lo matxo xafan. Aixó es lo vell, lo vell.
Teníen un roll, un cono, enganxaen lo burro, o cavall allí, segons la cate-
goría, i anaen voltan. N’hi havíe tres o quatre aquí de molins que anaen en
animals, no en quede cap. I después, la pasta la posaen a una prensa de barra
i la apretaen a mà. Posaen lo peu de la pasta en los cofins i apretaen tres o
quatre homens.
Natres ja teníem una prensa hidráulica i un cono que xafae les olives, i
un roll d’alt que les pastae. Allí les olives ja anaen mig xafades. Un motor de
deu o dotze cavalls ho fee anar tot per mig de corretxes: les prenses, los rolls.
N’hi havíe los rolls i una prensa per a apretar.
Quan n’hi havíe moltes olives, s’almacenaen a la gronsa i, en un sinfí,
anaen als rolls. Lo sinfi pujae de baix de la gronsa i les pujae a la tolva de dins
del molí. A la vora del roll n’hi ha una sala que s’almacenaen les olives dels
‘‘

29. 29
llauradors i en un carratillo tiraem los sacs a una tolveta [gronsa].
Si les olives eren mortes necessitaem aigua, los tiraem aigua per a ajudar
a xafarles.
L’aigua la usaem d’un povet, pero quan s’acabae, a lo millor a raders de
març o això, s’acabae, pos allavons, un bocoi de sis-cents litros, una barrica,
damunt del carro i cap a la Font d’en Coma. Allí primer ompliem a galletes,
después ja teníem una bombeta allí de mà, i después ja la van ficar corrent.
Faena donae l’aigua…
Al molí sempre n’hi ha d’haver una caldera de calefacció. Lo principal als
molins es que n’hi haigue caldò. Aquella caldera donae caldor a les olives,
a tot lo local en tubos, i les olives s’acalentaen, quan anaen al peu ja anaen
calentes. I l’aigua que eixíe, eixíe calenta.
Los rolls xafaen la pasta, i n’hi havíe com una tapa que tapae los rolls.
Quan ja creíes que estae be, la soltaes i la pasta caíe a una pila. A la mateixa
vora de aquella pila se ficaen les prenses, que per mig de vagonetes l’apartaes
[la pasta]
Allí n’hi havíe dos homens, un en un povalet, i l’atre parant [la prensa], i
omplíen, un poval cada cofí, i pujaen un peu. Tiraen un cada cofí, i així pu-
jaen lo peu, cada cofí una galleta. Un peu eren sis-cents quilos.
La prensa l’apretaen en unes bombes hidràuliques.
Después de la prensa eixíe tot barrejat cap a dins, al quarto de l’oli, que
n’hi havíe sis piles i la gran. A la primera hi anae tot, a la segona ja hi anae
menos aigua, a la tercera ja casi eixíe llimpio, pero encara en quedaen tres
mes i la gran. A la gran hi cabíen dos mil quilos d’oli, i a les menudes sis o
setcents.
Quan eixíe a la de dos mil quilos, l’oli esta claret, claret, claret… pero an-
tes havíe passat per sis o set piles. N’hi ha puestos que n’hi havíe dos, tres…
De la pila gran, en bomba l’aviaem als trulls. N’hi havíe quatre trulls per
a l’oli, de dotze o catorze mil quilos cada trull. Eren enrejolats. Les piles i’ls
trulls eren enrejolats.
Después eixíe l’oli tot barrejat. La oliasa es l’aigua que quede a les olives i
eixíe al desaigüe.
Quan terballaem nit i dia, n’hi havíe sis [persones]. Normalment se treba-
llae dotze hores. Cobraen set o vuit pesetes quan vam començar. Natres en sis
homens, no en xafaem més de sis mil quilos d’olives al dia si treballaem dia i
nit. Si sol treballaem de dia, pos tres mil o quatre mil màxim.
Los molins, si n’hi havíe alguna avería, cridaes al ferrer i veníe en un mar-
tell i consevol cosa i en dos martellades teníes la averia curada. Lo que costae
una mica ere lo fica les corbates [una peça de la prensa]. Natres teníem un
moliner que treballae mol be, que ho sabíe arreglar, ere una saeta, ere bo…
Ne solíem xafar dos o tres cada any.
L’oli ne veníem aquí al poble bastant als clients, i a Alcanyis, Reus... Ne
feem vint o vint- i-cinc mil quilos d’oli al any. Lo veníem a granel.
Per a la gent, ompliem tres tines grans i sempre procuraem donar l’oli que
estare claret, que s’haguere assentat. Aquí al poble, veníen a buscal en uns
bidóns que teníem de cinquanta i vint-i-cinc [litros], los preníen cap a casa,
i’ls buidaen a la tina i tornaen los bidons.
···· Moliner ····

30. 30
Antes ho feen en bots, los buidaen i’ls penjaen en un ribrell davall per a
que s’escorguere l’oli de dins i no en quedae cap gota. Hi teníen que estar tota
la nit.
Lo preu de l’oli ere depen lo preu del mercat. Lo primer any lo vam vendre
tot a devuit pessetes lo quilo.
Al poble n’hi havíe quatre molins, i a lo millor te parlaes si s’havíe de pujar
una pesseta. Aquella nit mateix ja n’hi havíe un u atre dels quatre que oferíe
la pesseta i dos rals més, per doble. La gent del poble feen: ja s’han reunit, ja
s’han reunit.
Tame lo veníem en corredors: de Alcanyis, de Reus, Tortosa…
Lo rendiment, quan les olives entraen vives, eixíe un devuit per cent. L’ai-
gua de les olives, mentres están al albre van traen aigua i van posan oli. Aquí
va n’hi haver que van traure hasta un trenta per cent, començan al devuit.
Tame els anaes pujant lo preu.
La sansa es la oliva apretada que quede eixut. Anae als sulfuros. La tiraem
a un munt i quan descofinaen los cofins ho tiraen allí, i’ls homens la traíen
en carretillos al camión.
La veníem als sulfuros de Valderrobres i allavontes trauen l’oli que quede,
que en quede mol d’oli, lo 22 o 24 per cent de sansa. Ara no en queden de sul-
furos per aquí.
Tame feem olives de taula, per a minjar. N’hi havíe set o vuit dones que
separaen les olives a mà, pasaen les olives en una cinta per davant i triaen.
Después ja n’hi havíen unes màquines que les separen.
La campanya, quan ere llarga, durae quatre mesos, començaem a raders
de desembre, i algún any va durar hasta l’abril.
Allavons costae mol d’arreplegales les olives.
Antes, los pagos se feen tots de les olives a n’esta comarca. No n’hi havíe
d’amelers, no n’hi havíe res. Los anys que n’hi havíe olives, compraen mat-
xos i fato, i’ls pagos se feen per a les olives, per al desset de giner, per a Sant
Antoni.
···· Moliner ····
Molí de barra
’’

31. 31
Cofí
Roll del molí de l’Hereu
Peu
Molí de la vila,
Calaceit
···· Moliner ····

32. 32
···· L’hort ····

33. 33
Juan Antonio Anglés te 68 anys i és de la Portellada. Va ser llaurador fins els
desset anys que se’n va anar a Saragossa. Ens explique cóm es sembraen
les pataques.
···· L’hort ····
Lo primer que se fae pa preparar la terra, se cremaen formiguers. Enton-
ces, per aixó los pinars estaen tan llimpios, perque tota la mata baixa -ro-
mers, argilagues…tot aixó- s’empleae per a cremar-ho aquí al formiguer. Se
fee un munt de rama, se cubríe de terra, se li pegae foc, i después esta terra
cremada s’empleae d’abono. S’esteníe la terra per l’hort ja estae l’abono.
Quan teníes la terra preparada ho llauraes en los animals, i después pas-
saes una escaleta d’ataular per a aplanar-ho i trencar los tarrossos.
Les pataques se faen en l’aladre i la polligana, en un animal sol pa que no
calsigaren tant la terra pa que no faren tans tarrossos.
Normalment, les pataques se solíen fer la semana de San José.
Les pataques de sembra, s’en compraen de compra i tamé s’en guardaen
de l’any anterior i n’hi posaes unes poques de les de casa.
Una volta esta ben planet, agarres una aixadelleta estreteta, que se li díe
una aixadelleta de rallar. Entonces, en un cordell se plantae una estaca a una
punta i un atra estaca a l’atra per a que lo solc eixire ben recte. Se rallae a
enterra i se ficaen les pataques [tallades] a un pam i mig, o una cosa aixines,
i después se fae un cavalló.
Se tapaen les pataques en un cavalló, una cavigada de cada costat del
solquet que havíes fet i se tapaen. Se fae un solc, un atre al costat, un atre al
costat, un atre… i después, per a regar, per baix se comunicaen de dos en dos,
així quan se soltae l’aigua de la sèquia, anae per un cavalló i tornae per l’atre.
Pa fer los cavalloons s’agarrae un xapo, com una cavegueta més ampla.
A vegades, si plou quan encara no han eixit les pataqueres, se diu que
s’acaren. Es que se fa una crosta a damunt a la terra i no poden surtir, i pa
desacarales s’havíe d’anar en una cavigueta menuda i xafar eixa crosta pa
que pugueren eixir, si no no eixíen, se quedaen allí i se podríen [les pataque-
res].
L’abono ere a base dels formiguers i fem dels animals (que se tirae en car-
trons).
Quan ja havíen eixit les pataqueres, quan ja teníen quatre dits o una cosa
aixines, s’havíe d’anar i entrecavales per a matar les males herves i per do-
nals una mica de terra. Aquell cavalló que ere tan ample, se fee més estret i
s’els donae una mica de terra.
I més avant, quan ja eren més grans les pataqueres, solíe haver una pla-
ga que ere l’escarbatxo de la pataquera, lo cuc de les pataques, i se teníe que
ensofatar.
Normalment, al puesto que se faen les pataques, al any sigüent hi faes la
hortalissa, i allí on havíes fet la hortalissa, hi ficaes les pataques. Ho canviaes
perque tots los anys al mateix puesto no anae be.
‘‘

34. 34
A l’hort, d’hortalissa feem de tot: tomates, pepinos, carbassa, fesols, si-
grons, melons, pataques, primentons, panis… Lo planter ho feen a casa en
cubos. Avans de plantar, miraven lo calendari, les llunes i els sants.
A la fira de Valderrobres tame se compraen los planters. A casa, de plan-
ters s’en fee, pero quan veníe la fira tamé ne compraes, n’hi havíe unes atres
variedats…
Al mes de juliol, primers d’agost es quan se solíen cullir. Quan la planta ja
se mustie, ja se seque, entonces anaes un día o dos o tres díes antes, i arran-
caen les pataqueres que ja estaen seques i la herba pa podeles cullir, perque
com les pataqueres ja eren grans no se poden entrecavar ni matar la herba.
A lo millor, a la semana sigüenta anaen en la polligana, i l’aladre i lo bu-
rro i les obríen. Pa obrir los cavallons se fae en un aladre de romano, en un
bastet que díen, que només teníe una rella ampla i te dos orelles pa obrir lo
cavalló, no te pala com estos atres que es vertedera.
En los atres [aladres] se tocaen les pataques i se rallaen i ne fae malbé al-
gunes, en lo bastet no.
S’anae tota la familia, tots los de casa.
Les pataques les recullíem en cabassos i les buidaem a sacs, i se ficaen un
a cada costat d’animal i les portaem al carro. Al carro n’hi cavíen dotze o
catorze sacs. Entonces, faes viatges de dos en dos hasta que teníes carratada
i entonces cap a casa.
Per a regar, quan n’hi havíe poca aigua ere a turno, i quan n’hi havíe mol
poca mol poca, ere a hores. Escomençaen al sòl de la sèquia, al final, perque
lo del començament ere lo que menos falta ne teníe perque la teníe mol prop, i
segons la superficie d’hort, teníes un temps determinat: dos hores, un quart,
mig hora… I quan s’acabae, lo de dal la tallae i l’agarrae. Estae mol escsa
l’aigua, inclús la major part dels camins no podíes acabar de regar. Aquí la
sèquia anae des de Lo Salt hasta lo Pont del Tastavins (a la carretera de Val-
derrobres)… n’hi havíe moltíssima horta i estae tota treballada.
’’
···· L’hort ····
Collint les
pataques

35. 35
···· L’hort ····
Hortalissa
Aixadelleta i càvec
Plantant en
l’aixadelleta
Girar la boquera
Girar la boquera
HortLlevada de borraines i faves

36. 36
···· La vinya i els ametlers ····

37. 37
En esta ocasió són Antonio Granché i María Serrano de Calaceit, els que ens
expliquen el cultiu de la vinya.
···· La vinya ····
Antonio Granché ens diu:
Al prompte, sol teníem una vinyeta que feem quatre cargues de raïms, que ho
xafaem per a vi per a casa. Ere de bernatxa blanca i negra, macameu, llosa...
La María Serrano també ens diu que n’hi havie poques, una vinyeta per a vi
per a casa. Después ja se va començar a plantar vinyes per a vendre.
Anant a la Bassa d’en Pitarch, lo tio Pedro un dia me va dir: “si vols te contaré
la història d’esta vinya... Esta vinya és la primera vinya del terme de Calaceit
que se va plantar en americà.
L’americà s’havie d’empeltar. Se fee planter a l’hort de borderissos de ceps,
a trossets. Allavontes ho plantaen a la finca i al temps l’anaen a empeltar en
bernatxa o la classe que volien. Se feen les agulles en la navalla, i al bord se
fee un tallet per a que entrare l’agulla dins, i allavons, en ràfia se lligae i la
saba de l’agulla i del cep s’enganxae i ja brostae si havie pres.
A la Bassa d’en Pitarch va vindre un empeltador català que portae un ba-
nastellet de metall en tres departaments per a posar les mordasses, la na-
valla i la ràfia, les coses que se necessitaen per a empeltar. I l’oncle Carlos
l’acompanyae i li lligae l’agulla. Ho va adeprendre a fer, i después empeltae
vinyes a la gent del poble.
Abans feen un tros d’un sarment del normal i retxitae i se fee un cep.
L’americà s’havie d’empeltar, l’atre no calie.
Lo tio Antonio ens diu que:
Primer feem camades amples, i entremig se sembrae. Vam plantar molt ame-
ricà bord, que se veu que durae més, i allavontes ho empeltaes. Se fee planter
a l’hort, en estaca, se ficae lo sarment bord a la terra i se regae i llançae. Mon
pare ne va empeltar molta. Jo descobria [l’americà que s’havie d’empeltar]:
se fee la ferida i se fique l’agulla.
A vegades, si n’hi ha un fallo a la vora, se fa un abocadís, en un sarment
del cep de la vora que se colgue en terra i se dixen dos ulls.
La vinya es lo que més mà d’obra ha tengut sempre: l’has de llaurar, po-
dar, cavar, ensofrar per a la cendrosa, ensofatar per al mildeu... antes s’en-
sofatae en motxilla i cantes d’aigua, esbordar, desollar... Ho fas tot per a bé.
Quan vremàem lo portàem a la fàbrica i’l xafàem a la trepitjadora que
‘‘
‘‘
’’
’’
‘‘

38. 38
traïe lo cor, i a la premsa que tamé estae la barrusca, tronxos i ho prensae tot
i lo most ere més aspre. I una carretada per a vi i l’atre lo veníem.
Natres la vremaem en estelles i se buidae a les banastes i se carregae a les
cornaleres o al carro. A un carro carregàem vuit banastes. Les portadores
eren de fusta, i anae millor que les banastes perquè no perd lo suc, lo solatge
de lo que s’escorre dels raïms al matxucâ’s, lo most.
De la fàbrica omplíem los bots de most i ho ficàem als carretells, que bu-
llguere. Se ficae una metxa per a cremar l’aire que quedae al carretell, i una
vegada ha bullit, se fa ell mateix bo.
’’
···· La vinya i los ametlers ····
Tisores de
podar
Banastes
Portadora
Trapitxadora
Carretell
Bot

39. 39
···· Los Ametlers ····
Lo tio Antonio ens diu:
Tot això ho vam anar fent después.
A lo primer, n’hi havíe algún ameler, llarguet o moll, i alguna vinyeta.
Después ne vam plantar molta, quan ja se va dixar de sembrar. Dels amelers
tamé se fee planter a l’hort.
La María Serrano ens diu:
Per a arreplegâ-les s’anae en una canya i ganxos i borrasses. Se collie, i quan
ja estae l’ameler, se replegaen les borrasses, totes a una, i d’allí al sac.
I se descloscaen a ma, i quan estae ple lo cabàs, s’escampaen a la borrassa
per a que se secaren, ven escampades.
Com n’hi havie poques, eren per a pastes: per a Pasqua, Festes [d’Agost],
Cap d’Any...
’’
’’
‘‘
‘‘
Vremant
Ametles en clofa
Cabàs
Cabàs d’ametles
Ametles desclofades

40. 40
···· Pastor ····

41. 41
José Depe Peris, de vuitanta i tres anys, de Valderrobres ens explique la vida
de pastor. La ramaderia, sobretot d’ovelles i cabres, estava orientada a l’ob-
tenció de carn, llana, llet i els seus derivats.
···· Pastor ····
Al Mas ja en teníem [d’ovelles], igual treballaem a la terra que anaem al
bestià, lo que tocae…
Quan eérem menuts, los ramadets més grans eren de cinquanta, alguns de
vint [ovelles]. N’hi havíe casi per tots los masos, pero poquetes.
Después, portaem ovelles i alguna cabra entre mig, poques perquè no lliguen
massa. Les cabres, com no tenen tanta calor a l’estiu, quan arreaes, ella arreae
la primera i fee arrea a les altres. I a vegades, si criaen besoneres, i si una marxae
una mica, [la mare] ja no la volíe, la somaes a n’elles.
De matí soltaes, agarres lo sarrò que díem aquí, lo morral a l’esquena, i tot lo
día… Allí a on se fere migdía, si ere d’estiu, buscaes una sombra, perquè corrals
ne hi havíe pocs, i si ere a l’hivern, un rase, que hi fees poc temps, minjaes en
dos mosos i a corre.
Anaem mol de camí, feem dos hores de matí i dos hores de nit. De aquí al Más
que em vaig criar jo, dos hores en los bitxos.
S’anae pels passos i entonces per les finques de la gent que teníes comprada la
herba…als uns li donaes fem, als atres llana, perres…Al any li pagaes, i en tot
l’any podíes fer lo que vullgueres en la herba, sempre que no feres mal [als albres].
Si un no volíe que li entraren les ovelles, que no volíe vendre la herba, pintae
unes pedres blanques. Allí no pots entra, pero eren los menos.
Los agradae casi tota la herba, pero lo que més lo margallet que diuen, les
ruelles, pero les ruelles son fluixes, fan mal…n’hi ha molta herva que els agrade.
A l’estiu, entonces (abans) lo sembrat no es com ara que ho resembren tot,
dixaen mija anyà, i la miqueta de palla que quedae, la plegaen.
I si no teníen prou, de nit los havíes de donar palla i aufals, o algún clofo
d’amela, pero millor si están verds, sino ere fusta.
Tamé els donaem sal. Havíes de portar un saquet de sal i se ficae a les pedres.
Les saleres eren de tots. Lo día que ne’ls donaes, a lo millor no ne volíen, i allí
se quedae.
A mig dia abeuraem. Pa abeurar ho feem als rius, a n’alguna bassa o a n’al-
gún pou. La traiem a galletes a uns bassiols de fusta.
I después de beure les ovelles bebíem natres, portaem un cordell llarg i una
vara, i tiraem lo pot al mig, que les ovelles només bebíen a la vora i se fee térbola,
pero al mig no.
I de nit, quan s’acaxae lo sol, cap a casa.
Si veníe alguna tronada, les tancaes al primer corral que trobaes o a n’alguna
cova, o davall d’un albre. Per als rayos se porte una ovella negra, tota negra, ni
un pel blanc. No li havíes de fer sang ni res, i guardae los rayos.
Anaem en lo gos, sense gos no se podíe anar. Los ensenyaem natres. Etonces
n’hi havíe unes rases mol bones. Vaig tindre una gossa que ere mol bona, perquè
‘‘

42. 42
en acabar de dinar, jo me gitaba a dormir i [les ovelles] no me tocaen res, ni s’en
movíe una, i si n’eixie una una mica més, ja li pegae pessic.I als camins no te
calíe mirar mai per a tràs, que no n’eixíe una.
Si te desveníes en un atre pastor pel camí, les ovelles no se mesclaen, anaem
xarrant natres al mig, i la un ramat davan i l’atre detràs.
Per a guíales portaem lo garrot i les xulaem i cridaem… quan te coneixen la
veu, enseguida giren.
Quan los pares, anaen los rabadans [xiquets que pasturaen les ovelles].
Antes dien: pa pastor, o ha de ser un xiquet o un mol agüelo, consevol val. I no
val consevol, has de caminar mol i si les vols portar com cal, encara que arribos
a un bancal que hi hague herba, no t’has de asentar, has d’anar miran-les. Als
albres, enseguida mingen a dal...
A mí no m’agradat mai que les ovelles s’empinon als albres i faiguen mal,
sempre anava pel mig. Si t’asentaes i n’hi havíe albres, quedaen pelats tot lo que
arribaen. Si teníes cuidado, no en fees de mal.
A vegades, si n’hi havíe un albre mes menudet ho pintaen en fem de gos, pero
a tots no ho podíes feu.
A les ovelles los fícaem esquelles, a una dotzena o dotzena i mija. Mos les
veníem i cómpraem dels uns als atres. Les compraem noves al guarnicioners,
pero les havíes de arreglarles als collars i fer lo badall en fusta d’ars, que es una
fusta que a dins te un cor i es mol dura i coste de gastás.
A primers de maig s’esquilaen, en passar fira veníen uns esquiladors que
estaen dos o tres dies. Después vam compra unes máquines i ho feem natres. La
llana la veníes, entonces encara valíe alguna perra. Jo li venía a un de la Codon-
yera, que a voltes mos baixae palla tamé, i comprae les pells tamé, si mataes
alguna reseta.
Tamé se’ls tallae la coga, en la ma, a revoltilló. Per allí on vol se trenque i no
els ix sang, sino n’hi ha molt perill que agarro lo tétanos.
Natres mos ho feem tot. Entonces mos les curaem natres, i la que s’havíe de
mori se moríe, pero moltes ne salvaem.
Jo sempre vaig escoltar als vells. Un me va dir: per a les ovelles modorres (que
els marxe lo cap i donen voltes i garrades), si un día trobes una pedra de riu
foradá, agarrala i penjala al corral.
N’hi havíe unes atres que patíen de la fel, i los donava dos botelles d’aigua
bullida en una herba que es molt amarga. I la hi donaes, i s’apanyaen. A mi no
se me va acabar mai. Al mas ja me la feen replegar, no n’hi havíe més que un
ribàs a fora herm que n’hi haguere…no s’en fae a mols puestos.
Después n’hi havíe una altra cosa, alguna l’hi eixie lo remugall [reflux]. Un
me va dir: si vols la curaràs, agarra una mica de pólvora, encara que sigue dels
caçadors, mol-la ven molta que sigue polset, agarra una tassa de vi que sigue
bo i regires, i dóna-la-hi, i se li acabae.
Per a les pujades de sang, les havíes de sangra, les punxaes a l’orella o del nas
en un totxet en una punteta.
Si se li ficae lo ull blanc, li ficaem pols de os de sepia, uns atres, que si la
cordeta d’espart al coll…
Per a encorre, com portaem los borregos sempre, quatre o cinc, quan ells
volíen s’encorríen, no les encorralaem.
···· Pastor ····

43. 43
Quan criaen, los corderets no eixíen del corral hasta que els veníes als tres
mesos. Los fees una solleta [com una caseta], dins al corral.
Quan criaen al monte, los posaem a un sac. Una vegada ne vaig portar cinc,
tres a dins lo sac, después l’atre al morral i l’atre davall lo braç.
Als tres mesos los veníem [los corders], no mol més, perque si se pasaen ja no
els volíen. I entonces encara ne veníem de grossos, moltons que díem.
Avans no hi havíe tans corrals. Tancaes al primer corral que trobaes, a no
ser que el necessitare l’amo. Al corral teníem uns abeuradors i unes minjadores
de fusta.
Lo fem se llimpiae quan n’hi havíe, contra més llimpiessa millor. A mà i forca.
Si podíe ser en lluna vella, sino se fee alguna pulsa.
Als pasos n’hi havíe fites, unes pedres a cada cantó cada un tros. Teníen set
metros, i’ls que son de canyada, de un poble a un atre, catorze metros.
Ara mols passos estan plantats d’amelés i vinya.
’’
···· Pastor ····
Esquella
Pastors en los ramats d’ovelles

44. 44
···· Esquilador ····

45. 45
Lucas Soriano, de setenta i nou anys de Ràfels va fer de esquilador de mules
durant trenta anys.
···· Esquilador de mules ····
Vaig començar a treballar als quinze anys, ne vaig dependre jo. Vaig com-
pra els ferraments al esquilador d’avans. Les estisores li vaig compra per cent
peles, encara m’enrecordo.
Esquilava matxos i burros, als cavalls no s’esquile, sol se’ls tallae la coa i
la grentxa, lo coll.
Se esquile dos voltes al any, entran a l’hivern i a l’eixin: octubre-novembre
i març, después, a l’estiu ja permuden, canvien lo pel. En lluna vella es millor
perqué no creix tan lo pel.
N’hi havíe que sol ne feen una, al eixín de l’hivern.
Primer se trabae ben trabat al animal de les tres potes en una corda, per a
que no te puguere pegar alguna coss. Jo estaba tranquil si’ls trababa, als de
casa te fíes, pero als de fora de casa no. L’amo se quedae a la vora. Se trabaen
les dos potes de detràs juntes i pasaes lo cordell a la pota de davan. Va una
volta per les dos potes, se donae una volta al mig, i d’allí a la de davan per a
que no s’escorguere lo nugo. Així ni podíen caminar ni podíen fer res, i si no
caíen anterra, i allí acabaes d’esquilar.
Tamé se’ls ficae al morro de dal lo torcedor i’ls apretae, al que no ere man-
so. Ja no tiren cosses ni pensen en res, no te fan cap mal.
Pedro Segarra de Massalió ens diu que
Lo torcedor ere per als animal que no se estaen quietos, que eren jovens i
cosquillòssos i no se dixaen. Primer los rascae i si vie que no apretaen la coa
davall lo cul no calíe, pero los que apretaen la coa davall, ojo.
Lucas Soriano mos explique que:
Abans de esquilás, se rascaen per a que estaren més llimpios en lo rasca-
dor de ferro.
I después de rascal, en lo cepillo eixíe més la terra, i después a esquilar.
Se esquilae de mitad esquena per amunt, la tripa no. Fees una ralla de
punta a punta, tot lo recta que podíes. Per baix no cal perqué no suen tan, i
esquilats no sugaen.
Se fee en la ma esquerra fixa, i ana tallan en la dreta.
Pedro Segarra ens diu que
Per a fe’ls la ralla utilisaen lés estissores: una ralla que faem des de l’orella
hasta la coa per la tripa. Los tocaem l’osset [de l’anca]i allí escomençaem a
fer la ralla, i havíe d’anar a parar a l’osset de davant, i així quedae igual a
‘‘
’’
’’
’’
‘‘
‘‘
‘‘

46. 46
un costat que a l’atre, i d’allí per amun s’esquilae, la tripa no. I a les anques
los faen uns adornos, una ralla d’adorno. Mon pare ho fee tot en estissora.
Lucas Soriano ens comente que:
la grentxa i la coa lo rader, perqué a la grentxa se llimpie la maquina quan
se embossae, i a la coa més. Si no s’ha de llimpiar la máquina o desfe-la i
munta-la o canvia de máquina.
La coa anae a costums, aquí [Ràfels] se tallae mitad o tota, pero a la serra
los ho dixaen tota, tots llarga. La coa llarga los va be pa n’ells, esbarren més
les mosques, pero al qui lo porte, te la fot als morros.
La grentxa la tallaem rasa o si’l amo volíe, de les dos puntes catxa i del mig
més alta, com un arc, quedae més maja.
La coa i la grentxa la veníem a un comprado que veníe. Feen brotxes…jo en
tenía una per a llimpiar la máquina.
A Mont-roig feen floreros al llomo. En la estisora arrase mol, i n’hi havíe
que li ficaen lo nom del amo i feen dibuixos…un florero que parae majo. Dure
menos d’un mes, después tornae a creixe lo pel.
Tame los llimpiaen les orelles de dins, si s’estae quieto, i si no per avan…
I si se fee alguna ferida al animal, se posae zotal per a que no anare la
mosca.
Me costae un hora.
Al que vaig relleva cobrae set pessetes esquilar un animal, después ho vaig
pujar a deu, dotze, vint i vaig acabar en mil peles, fa una vintena d’anys,
quan se van acabar los animals.
Antes n’hi havíe mols animals, n’hi havíe dos o tres cada casa.
De ferramentes portava les estisores per a tallar la grentxa i la coa, lo ras-
cador, les máquines. Tenía dos o tres màquines i per lo menos un parell que
respongueren be. Son aparegudes a les d’esquilar ovelles.
Les màquines d’esquila se anaen a afilar a Tortosa. Es mol delicat axò, no
se pot afila en cualquier cosa.
La màquina se llimpiae en una brotxa, per a traure los pelets, i quan se
embossae, se llimpiae en gasolina.
Jo me dedicaba al monte, i ho fea los domenges, i si un día plovíe o des-
torbae. Ho fea pels carrers, al porxes si plovíe…i tamé anava als masos, a
Mont-roig quatre díes, a la Sorollera dos díes, Fórnols, Fondespala…Guan-
yaba jornal doble.
Ara s’han acabat los animals, s’ha acabat tot.
Pedro Segarra ens conte que:
A Massalió, quan jo era xaval, n’hi havíe quatrecents animals… ere ofici.
Natres erem agricultors, pero de matí, antes de marxar, n’hi havíe vegades
que mos se feen les onze. Esquilaem dos voltes a l’any, ara [al octubre] que
ve lo temps de sembrar, i així entraen a l’hivern que ja els havíe creixcut un
pelet, i a la primavera, per a San José se tornae a esquilar, entonces llauraen
i no se sugue tan.
’’
···· Esquilador ····
’’
‘‘
‘‘

47. 47
A les vespres de les festes, pa Sant Sebastià… lo clin i la coa, los faes ben
arreglat i la coa peladeta. Per a que pareguere la coa més curta, s’esquilae la
punta de baix, ben pelaet i lo de dal, i a mitat hi dixaem pel hasta baix, les
grenyes que tapàren lo pelat, i aparentae que l’animal teníe la coa més curta.
’’
Màquina d’esquilar
Rascador
Brotxa Tisores d’esquilar mules
···· Esquilador d’ovelles ····
Pedro Segarra Viver, de setanta-un anys de Massalió ens explique que va
treballar d’esquilador fins als quaranta anys
Mun pare me va ensenyar l’ofici... La meua familia ere la que fee més anys
que ho faen. Ja mon revisiaio, esquilador, mon iaio, esquilador, mon pare,
esquilador, i jo esquilador hasta los coranta anys. Después ja ho vaig dixar
perquè van desapareixer los animals, los cavalls i les mules i tot aixó va des-
apareixer, i vaig seguir uns quants anys u més esquilan ovelles.
‘‘

48. 48
Les ovelles erem natres sols [los que ho feen a Massalió]. Faem les del poble
i los de la volta. Escomençaem a la Vall, Valldelgorfa, Alcanyis…tamé anaem
a Calaceit, Caseres…
L’esquileo de les ovelles se fae a primers de maig. La gent mos anae avisant
i anaem esquilant, passant pels corrals. A vegades entraes hasta mitat juny,
va n’hi haver anys que vam acabar per a Sant Pere [29 de juny]. Faen la cam-
panya que durae casi dos mesos.
Anaem en la máquina de volant, ere igual que les eléctriques més que un
home teníe que donar voltes. Adelantae més i lo interesant ere que les ovelles
no estigueren tan temps retingudes al corral, contra més pronte se esquilen,
més pronte poden anar a pasturar.
Mun revisiaio ere l’as de l’estissora. Quan mun pare ja van arriba en les
maquinetes de ma i, después en la de volant, i jo ja m’en vaig compra una
de eléctrica. Pero sempre n’hi havíe algún animal que teníes que fer en la
estissora: d’aquells animals que tenen molta terra, molta porquería… i la
máquina no la volíen. Agarraem la estissora i per damun, damun la fees en
la estissora. Eren les estissores de mun revisiaio. I portaem un didal de fusta
per a que nos mos fere mal lo dit.
La máquina de volant es americana, d’exportació, i la van compra als
anys coranta a Saragossa. Jo no había naixcut.
S’en anaen pels masos, agafaen lo cavall, i a la saria posaen la máquina i
los ferraments, i a fer camí, ja’ls esperaen.
En esta máquina se faen cent coranta o cent cinquanta ovelles cada día.
En estissora i maquineta costae més.
Teníen que anar dos persones, un per anar voltant, i l’atre portae la má-
quina [esquilant]. Tot lo día donanli ere pesat, perqué feen casi dotze hores…
i venga a canta jotes, quan se cansaen d’una jota, un atra… Anae mun pare
i mun tío i un que donae voltes.
Les lligaem de les quatre potes. La posaem llarga, i al ginoll te veníen les
potes. Los agarraem lo cap i escomençaes, i anant baixant. Una volta havíes
fet un costat, la dixaes plana [anterra] i li fees lo llom, i una volta havíes fet lo
llom, l’agarraes d’una orella i posaes lo cap aquí [als ginolls] i fees lo cap…i
a l’atra. Este ere lo giro nostre.
I totes les ovelles, les miraes i tot l’esquilat parae igual, miraes lo ganau i
[anave] tot esquilat parell.
La gent d’avans ere mol curiosa, les ovelles havíen de quedar…[ben esqui-
lades]
A mig día afilaem les maquinetes. Si trobaes terra a les ovelles, s’en va lo
fil i ja no tallae tan. Quan no adelantae lo que tenía que adelanta, venga, no
s’ho val la pena [i ho afilaen].
Mos ho afilaem natres los peines. A Calaceit n’hi havíe uns que tamé te-
níen una maquineta igual que esta, i mos van dir la forma d’afilar.
Les ovelles les esquilaem al corral del ganau. A Massalió igual n’hi havíe
vint ramats.
’’

49. 49
’’
Lucas Soriano mos diu que:
La llana s’aprofitae tota. N’he hi havíe que esquilaen per la llana. Ne traíen
un quillo o dos. Se compraen los bellons, s’embolicae en un pilot preto, preto
i no feen tan bulto. Los bellons es la llana d’una ovella. La ficaen en sacs i se
veníe a un pellero que veníe de Morella i un del Mas de las Matas. Se guarde
la millor pa casa, la del borrego que es la més grosa.
N’hi havíe un pasto, que cada estisorada li fee un tall a la ovella. La llana
no se te que estira.
Pedro també comente que: entonces valíe molt la llana, valíe perres. Has
de pensar que los colchons de la gent, tots eren de llana, les aubardes, les
colleres, los feltres…i la roba tamé.
‘‘
Tisores d’esquilar ovelles
Torcedor
Esquiladors esquilant en tisores

50. 50
···· Madalapera ····

51. 51
María Serrano Monclús, calaceitana de noranta anys, ens explique com sa
iaia i sa mare, la tía María i la tía Inocencia, feen los madalaps. A n’ella
també li van ensenyar.
···· Madalapera ····
Aquí al poble ne n’hi havíe tres o quatre que feen madalaps.
Quan ma mare ja ere guapeta, ma iaia volíe que n’adeprenguere per que si
mai ho necessitae. Pero ma mare no volíe portar la vara pel carre, li fee: —la
vara aquí la te, jo no la portare.
Portaen una vara per a verguejar. La vara ere com un gantxo de cullir oli-
ves, més que sense l’engantxador, de lo mateix, de ginebrisa d’aquella. Feen
les vares ben rectes, i les plomaen [pelaen], ben plomades i finetes. De baix
feen la punteta mes primeta i de dalt més ampleta.
Anaen la gent a casa i li dien: —vindra a fer lo madalap!
Anaen a les cases i ficaen dos cadires i lo canyis damunt, i ficaen un bon
feix de llana que estae atapida de dormi.
N’hi havíe que els feen cada any, pero n’hi havíe que els feen cada tres anys
i costae més de fer perque la llana estae més atapida.
Agarrae la vara i a verguejar, i pim-pam, pim- pam, pegaen i en l’atra ma
agarrae de detràs per a que la vara no pujare més de la quenta. Pegaen en
la vara a la llana per a que se fere toba i que marxare si n’hi havíe pols. Als
que ho feen cada tres anys, se teníe que terballar més i eixíe un munt de pols,
l’havíen de treballar més de la quenta. Als madalaps que feen tots los anys,
davall lo canyis a penes quedae sostret de lo que havíen batut.
I aquella llana que casi no se víe al canyis, pujae alta aixina, de tan que
l’havíe sorollat.
La llana la treballae molt.
A l’atre costat d’entrada [planta baixa] teníen la tela estèsa d’una banda, i
de l’atra arrollada, i anaen fican la llana i quedae lo madalap aixina d’alt de
tan toba que estae la llana, i después a cusi’l.
S’ha de tindre táctica perque s’ha de ajuntar les puntes i han de fer que
siguen iguals per a que cason. Si no te sobrae un tros de tela i se teníe que
doblegar i quedae més llort.
Ma mare començae: puntet d’aquí, puntet d’aquí, puntet d’aquí, puntet
d’aquí, la tela de dalt i la de baix que la tela se vinguere a fer junta. A n’ella
li veníe justet.
Fee les hebres del fil ben llargues, pero no ne n’hi havíe prou per a tot lo
madalap, pos lo ficae ben apoyadet, que quedare ben apoyadet [per a que no
se desfilagartxo] i tornae a enfilar. I arribae al cantó de la tela i no li sobrae
ni faltae res, li quedae justet, ni un puntet més ni menos. Això ere la gràcia
del madalap, de que no te sobrare ni faltare.
Tamé li donaen a fer madalaps nous.
Quan se fee la tela nova, un pam s’havíe que quedar a dins amagada.
Sino, una lo va tallar a ran perque se pensae que li havíen posat més pessa
‘‘

52. 52
de la quenta, i al llaval se li va quedar un pam curt.
Después va fer vindre a ma mare per a que li fere lo madalap, i ja quan va
estendre la tela li va dir:
—Qué li has fet a n’esta tela
—Diu: no res,
—Pos esta tela te la van donar malament, te la van donar més menuda.
—Diu: si ja està llavada.
—Qué ne vau traure per a fer lo madalap?
—Si
—Pos ara este pam te falte. Lo tens este pam de roba? Pos busca’l per a
cusi’l, pero abans l’hauríes de banya per a que no se tornare a entra.
I’l va cusir i l’ho hi va afegir.
Tamé feen los ullets de les teles, perque se teníen que fer los ullets en dos
foradets per a passar per dalt i per baix una agulla llarga, i a dalt en les betes
feen un llaç apretadet i quedae uns bombets, uns quadrets, al apretar molt la
beta, quedae la llana abultada.
La roba per als madalaps la veníen a les botigues. Ja sabíen la mida que
havíe de tindre, i feen: tans metros de pessa per a teles.
La llana de les ovelles se rentae en cartrons de vímens. Se ficaen dretes a
damunt i la patejaen en los peus mentres entrae l’aigua clara del riu, i anae
eixint les brossetes.
Cada ho se preparae la seua llana.
N’hi havíe dies que en feen tres o quatre entre les dos. Ne feen molts, molts,
molts. I’ls dien: que majos los dixes, que be que quede al llit… una li va dir:
això ja pareix d’artesanía.
’’
···· Madalapera ····
Llitet. Museu Etnològic Lo Masmut de Pena-roja

53. 53
···· Madalapera ····
Bres. Museu Etnològic Lo Masmut de Pena-roja
Vara de verguejar
Llit. Museu Etnològic Lo Masmut de Pena-roja
Teles

54. 54
···· Ferrer ····

55. 55
José Antonio Calasanz de Beseit, ens explique l’ofici de ferrer
···· Ferrer ····
Vaig fer de ferrer des de els tretze anys hasta que hem vaig jubular, tota
la vida.
Jo vaig començar, en un ferrer que n’hi havie aquí que ere d’Herbers i me
va dir que vinguera d’ajudant, i als tretze anys me vaig ficar d’ajudant en ell.
Me vaig ficar de aprendis, i quan ne tenía vintiset, ell sen va anar i me vaig
quedar jo la ferrería.
Entonces, a Beseit n’hi havíen dos ferreríes. Pero una, quan va començar
a desapareixer la llauranssa, se van ficar a treballar a les fabriques, i jo me
vaig quedar al poble. Al quedás un sol, al poble n’hi havie molta faena.
Un hivern que se van gelar los olives de Beseit, que va fel mol fret, vam fer
8000 ferradures, a ma, totes per a los matxos, per a acalentar-mos.
Feem de tot, giratories, destrals, arpiòcs, ferros del foc, mordases per a lo
foc, ferradures, serretes dels matxos, los forcats per a llaurar, arpetes, ungle-
tes de plegar olives, marcadors del pa,… de tot feem. I apaños: estanyar olles,
cassoles,….. Se fee tot lo que necessitae un poble de ferro: reixes, baranes,
llits, làmpares, cressols, flaneres,… Per a les víes de les vagonetes del carbó,
fer i esmolar les chutxilles dels molons de les fabriques [de paper], claus per a
los fusters, falleves, prenios, golfos, tornillos en tuerca, panys… tot ho feem
natros, no n’hi havíen ferreteries.
Lo rader que vam fer, eren baranes, reixes,…
Entonces, maquinaria a la ferrería ne n’hi havie poca, no existíe, la ma-
quinaria ere la sang. Agarrares un ferro i si lo teníes que doblegar, lo havíes
de doblega en la ma, no en la maquina, si havíes de fer alguna soldadura,
l’ha havíes de fer artificial en arena, que ara no n’hi ha.
Ho havíes de fer tot a mà, això no ho trobaes [a les botigues], trobaes la
barra de ferro i l’havíes de doblar i fer-ho.
De ferro bo n’hi havie, lo ferro dols que li diem, lo blan; i lo aser. Lo aser
lo feem anar per a fer relles, punteros, barrines per a les canteres de pedra.
Per a les barrines en calent feem anar una pinya i ficaem la barrina i te la
llussiae en calent.
Lo ferro lo compraem a Alcanyis, Tortosa... Encomanes cent quilos de ferro
i te durae quinze díes o un mes, perque per a fer una reixa n’hi havíe molta
ma d’obra. Ara agarres una varilla, la talles i la soldes i ja has fet la reixa.
Entonces [abans] teníes que tallar-la a mà, después havíes de ficar la punta a
la fragua, l’havíes de escotar ven minudeta, estreteta. Fer-li com un canudet,
fer-li un forat a ma, i rematxala. I después en la llima, llimar-la ven fina. Per
a fer una reixa hi havíes d’estar mol temps. Ara la fas en un moment, perque
te venen les varilles fetes a la medida que vols, i sól te les cal soldar.
Los matxos tamé los ferraem natres. N’hi havíen matxos que los havíem
de lligar que eren mol roïns. Los havíem de lligar del coll a les potes, i de la
coa a la pota de detrás, per a fer-la-hi eixecar, per a aguantal, ere mol peri-
‘‘

56. 56
llos… si no alguna cos.
Per a fe una ferradura de matxo, havíes de tallar una pesa de 33 centi-
metros, la havíes de estretir de les puntes i doblegar-la. Después teníem un
marcador en calen, un puntero, que li pegaes martellada i fee lo cuadro del
forat, i en un atre puntero l’acabaes de foradar. Quan ja teníes la ferradura
preparada, sobre la acció del casco del matxo, havíes d’accionar tu la ferra-
dura, perque no tots los cascos eren igual. Natres ferraem en foc, perque n’hi
havíen cascos que lo teníen dolen, com a quera, i en lo foc aquella quera la
cremae. I entonces, aquella ferradura, la ficaes al casco i com li cremaes lo
casco, no li fee mal la ferradura perque s’asentae tota igual. Perque en lo
lambroix i lo escarpe te quedae algún bulto, pero en lo foc lo cremae i lo igua-
le. Después, en los claus los havíes de baixar, en tres milímetros lo havíes de
clavar tot lo clau a la ferradura i fel ixí al puesto, perque si no ixíe ja savíes
que li fees, ferida al matxo. I n’hi havíen ferradures de davant i de detrás i
de pota dreta i esquerra, per a que al caminar no se tocaren les ferradures.
Sempre veníen a la ferrería per a ferra los matxos. Costae un hora ferra un
matxo, i de preu unes dotze pesetes.
Per a fer una destral, feem una platina de tres centimetros per quatre
d’ample. I al mig, que ere l’ull, allí a on anae lo mànec, en calen, teníem uns
punteros i a base de martell i mall, feem lo forat, i lo anaem eixamplint i
feem lo mòlec per lliga-ho al mànec. Después en los malls, feem la destral,
lo tall. Anaem matxacanla. Segons lo ferrament, lo allargaes, o lo examplies,
com per a les caveguetes, pegar-li de una manera o atra per a fe’l anar a on
volies.
Teníes varies medides de barres de ferro. Teníem un tallant, com una des-
tral i en lo mall li pegaem per a talla’l. I eixa peça la posaem a calentar i li
anaem donant forma.
La fragua anae a ma, en un ventilador a ma o en una mantxa, alguns fe-
rrers teníen manxa, i carbó de les mines. La mantxa avivae lo foc i lo ferro se
ficae roig. Lo ferro, quan estae bé, ixíe unes xispes, quan les veíes a la punta
de la flama, ja estae lo ferro preparat per a treballar. Lo ferro, anae pujant
hasta quedar-se un color cirera, pero encara estae dur, quan arribae a un
color blanc, ja casi se foníe, entonces ere quan ja lo podies treballar, i aprofi-
tar aquell rato hasta que s’arrefredae, i havíes de torna’l a acalenta’l.
N’hi havíe moments que se pasae de foc, sobre tot les peses fines, i se fonie
i te jugaes la pesa.
Natres no foníem mai lo ferro, natres accionaem, sol li donaem la forma
a ma.
Per a les peses minudes com los claus del matxo, feem anar una clavera.
Primer en una varilleta fina li feem la punta a la enclusa, i entonces, a la
banda de detrás tallaem. Lo ficaes a la calvera i com no acabae de passa, li
pegaes en lo martell i le fees la caborssa.
Les ferramentes que s’utilisaen ere la fragua, enclusa, molec per a la fof-
ja, puntero per a les claveres, mordasses per a soldar en arena, estanyador,
rematxador… La maquinaria i los ferramets eren del meu amo, i ell, esta
maquinaria ja la havíe comprat a un ferrer de Arnes. I si mos fee falta algún
···· Ferrer ····

57. 57
ferrament mol feem natres, no ne compraem cap.
Quan soldaes en arena, ficaes dos ferros tocánt-se, i per a que s’aguanta-
ren al foc, havíes de ficar-li dos claus foradats i rematxals. Después, al hueco
que quedae li ficaes la pasta, i ho ficaces al foc. Quan estae calent, a punt de
fondres, ho traíes en mol cuidado, que no se t’en ixquere i li pegaes a base de
martellades hasta que quedae apegat. La pasta ere la soldadura, eren unes
plaquetes de xocolate que díem, primetes, mol finetes, que ne tallaes dos, i
alló s’uníe, i quan ho traíem fee un espurnegall terrible… feen moltes xispes.
Quan les ficaes al foc i vees que ixíen les espurnetes, ja estae preparat per a
fica-ho damun la enclusa, i al martilleo... I si ere una soldadura mol grossa,
no sol ere lo ferre, ere tame lo jefe i lo ajundant en lo mall, perque si soldaes
dos barres de dos centimetros, al soldau axina se convertien en quatre i des-
pués ho havíes de rebaixar un atra vegada a dos.
Quan treballaen los dos, lo mestre en lo martell li indicae a on teníe que
pega. Si lo havíe de examplir, li marcae; si lo havíe d’estira tame, i quan ha-
víe de parar, dixae caure lo martell a demun la enclusa, no li die: ja n’hi ha
prou. Fee esta contrsenya, que moltes vegades teníes unes ganes que tocare
ja la enclusa…
Les peces llargues, les podíes dominar en la ma, pero si eren minudes, les
traíes en les mordasses.
Se treballae sempre [tot l’any], perque s’havíe de preparar per a lo que
necessitaren los rosegadors de pins, o la gent del monte. Al agost sempre n’hi
havie molta faena. I lo que feem es que a l’hivern preparaem per a l’estiu, com
ferradures…perque a l’estiu treballaem més.
Per als ferraments: eixadelles, cavigueta, destral, aixòls, dalles…, treba-
llaem per encarrec. Los feem entonces perque un la volíe més gran, més me-
nuda, més ampla…
Quan ho teníem, agarraen la peça de ferro i anaen al fuster a que los ficare
los mànecs de sabina o lledoner...
A tots los pobles n’hi havíe dos o tres ferrers.
Ere un treball mol bonic, artesanal, pero mol bonic.
’’
···· Ferrer ····

58. 58
Mola per esmolar Al fornal calentat el ferro. Museu Etnològic Lo
Masmut de Pena-roja
Enclusa
Manxa
Enclusa menuda

59. 59
···· Fuster ····

60. 60
El treball de fuster, com el de ferrer, ere una de les activitats de caràcter
artesanal amb major pes i més necessària per a les necessitats quotidianes
dels nostres pobles. Ells fabricaven tot tipus d’objectes, útils i eines d’ús
diari, tant per a la casa com per a la faena.
Pedro Queral Blasco, fuster de Beseit, ens explique el seu ofici.
···· Fuster ····
Mon iaio ja ere fuster, i mon pare i mon tio.
Lo que ha canviat més es la maquinaria. Antes, en una cepilladora i un
tros de serra se funcionae. Les maquines antigues no eren automatiques com
les d’ara. La serra anae en una roda d’aigua, después ja ne vam ficar una que
anae en motor de gasolina. Les primeres maquines eléctriques que vam fica
eren la serra i una cepilladora.
La fusta la baixaen de per estos Ports. Mon iaio comprae la fusta al Port, a
un tallador, a un rosegador. La tallaen als Ports i se baixae a les fusteries i la
dixaen al carrer. Se ficae en piles per a secar per lo menos mig any. Serraen
la fusta, la secaen i después feen les portes, les finestres,…. Casi tota la fusta
ere de pi.
Se sabíe la calidad de la fusta depenent de la partida d’a on ere la fusta.
La fusta d’aquí ere una fusta que se doblegae mol. Fees una finestra i al cap
d’un any, com ere una fusta mol dura se doblegae, se garsae, i venie lo amo
i te die: - me s’ha doblegat, aquella finestra ja te una regata,… i tenies que
anar a arreglar-li.
Aquí feem tota clase de coses de fusta: portes, finestres, taules… Tame se
treballae mol per a les fabriques [de paper], se feen tablilles per a embalatje,
se arreglaen les rodes de les fabriques que eren de fusta...
Se feen los balcons i los marcs o aros, i s’anaen a monta a les cases. Los
barrons [bigues de les teulades] los ficaen los obrers, ja veníen preparats del
pinar igual que los dobles. Se esquadrejaen allí en les destrals perque no te-
niem serres prou grans pera tallal’s.
Tamé se fee algún moble i coses per al monte: escarrejadors, canterelles,
escorreplats, caixes…tot lo que n’hi ha a les cases d’antic. Armaris minuts,
algún moble, alguna barana, los embalatjes per a les cartulines i los atauts
i sobre tot mols remiendos…
Tame arreglaem los carratells i les cubes de fusta quan se xafaen. Tame les
anaem a monta perque com eren tan grans, quan les compraen les portaen
desmontades, que no entraen per les portes de les bodegues i se tenien que
montar a dins.
Tame teníem un ferrament que fee la ranura als carratells per a puguel
ficar los témpanos, perque teníen que estar montades les dogues per a pugue
ficals-ho.
Ere una faena que se fee tot a ma. L’oficial que agarrae lo dilluns i arribae
lo disabte i se fee un balcó, ere un bon oficial.
Lo ferrament que mes se fee anar eren los cepillos, n’hi havien de moltes
‘‘

61. 61
clases. Per a fer les portes i les finestres s’en feen anar diferens tipos de cepi-
llo. Per exemple la garlopa es un cepillo gran, agarres un tros de fusta o taula
i lo cepillaes. Lo garlopi ere com la garlopa pero mes menut.
Los cepillos, cada un fee una moldura. Si volíes fer alguna moldura, teníem
diferens cepillos, que tenen la moldura pero al revés, com si fore lo negatiu.
Per ajuntar la fusta, se fee en un ferrament que fee la canal i’l mascle, i se
teníe que fer tot cepillat.
De guillaume n’hi havie un que ere semicircular. Ere per a cepilla coses
redones, normalment coses que tenies que adaptar a una arcada.
Lo roset ere un ferrament que valíe per a sabe la mida de la espiga, quan
havíes fet un forat a la fusta per a encastrala.
A les fàbriques estaen los cilindros que se tornejaven a Tortosa. Cuan arri-
baen aquí, teníem un cepillo que fee les ranures per a fica les cutxilles. Ere un
cepillo gran i tenie una cutxilla que ere per a fe la ranura als molons.
A les fàbriques tamé arreglaem les rodes.
Lo tronçador ere una serra que se fee anar entre dos, teníe dos mànecs, ere
com un serrutxo pero en gran.
Tamé esta lo aixol, que ere com una cavegueta menuda, pero en la fulla
afilada.
La serra d’inglets ere per a talla la fusta en àngul. La plataforma a on
esta ajustada la serra girae i la ficaes en los anguls de graus que volies o a
escuadra.
Per a treballar la fusta tame teníem les gubies. Eren per a tallar la fusta o
per a esculpir, fer dibuixos,… Al igual que los cepillos, tamé tenen lo negatui
del dibuix que fan. Se te que anar pegant a la gubia. Per a apegals a les gu-
bies se fa anar una maça de fusta de boix redona, no un martell. Per a tallar
[esculpir] s’ha de fer a una fusta dura, la fusta de pi no va ve per a tallar. Lo
melis tampoc va be, es lo cor del pi. Es mes raïnós i més oscur i aguante més.
Es la tea del pi i no se corque mai. Los pins vells que tenen mols anys es casi
tot melis.
La fusta de carrasca se treballae poc, pero se fee anar per a fer ferraments
i mànecs.
Per a esmolar los ferraments se fee anar la pedra de esmolar, o una gran
que gire en lo peu, i se li ficae aigua, o una pedra plana que se li ficae oli, pero
en totes s’esmolae a ma.
Per a lijar se fee anar un tros de lija. Se fee a ma, i te dien lija hasta que la
fusta faigue aulor a all. Va n’hi haver un que li va refrega un tros d’all i li va
dir a mon iaio: Tio Valentí, que això ja fa aulor a all. I mon iaio li va dir: pos
ara lija hasta que no ne faigue.
La cola venie en sacs granulada, la teníem que fica en uns pots al bany
maria per a fer-la liquida.
Ferratges com los panys, falleves, tatxes, claus, tornillos,… Tot això los
compraem, igual que los vidres. Los vidres venien en peces grans i se tallaen
a medida. Per a tallar lo vidre se fee anar un ferrament que se die rulina o
diamant. Ere un tallador en un trosset de diamant a la punta que ere lo que
lo tallae.
’’
···· Fuster ····

62. 62
···· Fuster ····
Barrina
Cepillo de fer cadells
Serres
Serra de marqueteria
Guillaumet
Rosset
Gat
Garlopí
Garlopa
Cepillo
Gúbies i maça

63. 63
···· Forner ····

64. 64
La construcció de l’actual forn de Torredarques s’estima que podria ser del
segle XVIII o XIX, tot i que segurament hi hauria hagut un altre forn ante-
rior. Ere de propietat comunal. De la cocció del pa s’encarregava un for-
ner nomenat per l’Ajuntament, però l’elaboració del pa era responsabilitat
de cada família i solíen encarregar-se les dones. La llenya també l’havien
d’aportar els usuaris.
L’edifici és de planta rectangular amb dos arcs de diafragma i conserva en-
cara el terra original empedrat. El forn és d’escopeta (el lloc on es fa el foc i
es crema la llenya está a un costat), i la boca (entrada del pa) al mig i el tir
(sortida del fum) a l’altre costat. És de volta de canó rebaixada i està pro-
tegida a l’exterior amb una capa de terra. Les portes actuals, de ferro colat,
són posteriors a la resta d’elements.
Va estar en funcionament fins a mitad dels anys 70. A finals dels anys 90
(s. XX), l’edifici va ser recuperat per a usos culturals i turístics i es va mu-
seografiar.
Luis Ángel ens explique el seu funcionament
···· Forner ····
Primer se llimpie la cendra. Ho replegues, fiques la llenya i encenem. La
llenya es fique per un costat, i’l foc està a dins del forn, de la bóveda. I quan
està a 250-240 graus, a coure. Pa treballar en lo pa o les llandes dins, procu-
rem que no hi haigue flama, si no pot agarrar gust a fum. I tanquem tot, lo
tiro i la porta del forn, i així es manté la temperatura. Si volem que pujo [la
temperatura] fiquem llenya més prima.
Lo pa, en uns coranta-cinc minuts està cuit. Primer, a dins de tot se fiquen
los [pans] que més pesen, los de quilo, i contra més cap a fora, los que menos
pesen, perquè mentres omplis se van coen. Después los vas traen en la pala
conforme els tens. Mentres, la pala está apoyada a una branca de carrasca.
L’Anita Segarra de Torredarques, de vuitanta-tres anys, ens diu:
la vespra ja veníem ací [al forn] que estae lo forner i contae lo pa que teníe
que fer: -jo vint, jo trenta…i si n’hi havíe més d’una fornada, en un saquet,
n’hi havíe unes boletes en uns numerets i traíes lo numeret per a saber a quín
turno te tocae. Si te tocae lo primer teníes que matinar molt. A una fornada
cavíe tres trentenes.
A casa fees la pasta a la pastera i ja la duies ací al forn que ja estae toba.
La nit abans fees lo lleute, i l’atre dia de matí, si eres lo primer turno t’havíes
de alçar a les cinc del matí, i a l’hivern més pronte. I n’hi havíe vegades que la
pasta no pujae i havíes de ficar una galleta en brasses a davall.
La tapaes en un manil davall i un atre [manil] pa tapa damunt, i a la ca-
nasta.
La portaes en la canasta ja pastat. Al forn la reparaes i la ficaes en los panets
‘‘
‘‘
’’
’’

65. 65
a les taules a una maçera, una peça de roba de fil. I después lo ficaes al forn en
eixos taulells. Tres pans cada camí. I ficaes cada dona un sinyalet: -jo fare un
pessiguet, -jo pessic partit, —jo de tres cantons…cada una teníem una sinyal.
Quan eixíe lo pa, n’hi havíe una dona que l’estirae en una paleta de fusta, i
cada dona estirae [agafave] lo seu pa, perqué los pans estaen barrejats.
Feem pans redons, que son mol molluts, tenen molta molla, i pa’ls primers
díes feem cocs d’a pa: un pa lo fees tallat, i l’estiraes. Pans del pintador, de
tres talls i de creu.
N’hi havíe una dona, que ere la cuquera, que cada trenta pans, ella n’agarrae
un, i al forner tamé li donaes un cóc a canvi de corurel i de la faeneta que teníe.
A les cases bones, lo forner anae a buscar la pasta, i después los portae lo pa.
Lo forn anae tres dies a la semana, se pastae bastant.
Lo pa mos durae vuit o nou dies. Ne fees vint o trenta, segons la gent que
n’eres a casa.
Tamé feem pastes: mantecats, madalenes, braços de gitano, cócs ràpits,
almendrats en amela de casa. La pelaes , la partíes i la torraes.
Pa segar, normalment, lo rader dia se feen almotxabenes, com bunyols de
paella.
La María Serrano de Calaceit, ens explique cóm feen lo pa:
“Primer s’havíe de cendre en lo cedàs a la pastera per a que passare la fari-
na que necessitaes. De nit, al raconet de la pastera, en la farina fees un clotet
per a que quedare lo lleute i no s’en ixquere del forat. I fees lleute en l’aigua, al
l’hivern tebieta i a l’estiu natural. Desfees lo lleute que te dixaen al forn en una
escudella i se fee agre, i [lo ficaes al clotet de la farina] i anaes tiran farina i
un puntet de sal. Quan estae a punt, dixaes lo masonet [bola de pasta], ficaes
un drap tapan la pasta, i lo dixaes. Ja havíes fet lo lleute, i en on demà de matí
havíe aumentat lo doble, ja tocae a la pastera. Lo lleute ere la flor de la pasta,
l’aument de la pasta.
Después, en la mitad de la farina, fees com un margenet i anaes tirant lo
lleute i l’anaes desfent i tirant farina hasta que la pasta ja estae per a poder-la
treballar, que la podíes traballar en masons [boles de pasta], il’s ficaes a la
canasta… una surra i a la canasta. Jo la treballaba mol la pasta [en les mans,
amassant]
Quan ja víes que teníe lo toc de que ja teníe prou farina, posaes a la canasta,
un poc de farina que no s’apegaren los draps. Tapaba la canasta en los draps,
i a la vora del foc, que mantinguere l’ardoreta. No mol a prop, sino s’aguere
crostat la pasta.
Quan ja estae tova, cap al forn en la caixeta. A la una banda hi ficaem tri-
dillo [sego a mig moldre] i a l’atra banda farina...I en lo tallador, i la reparaes
i anaes ficant lo pa al drap a la taula, en dos o tres rengles.
Quan ja estae, ficaes dos pans al taulell i ficaes una sinyal per a saber que
ere lo teu. Jo ficaba un pesiguet de farina.
Pastava dotze o catorze pans, per a una semana.
Después lo pesaen a la bàscula i pagaes pel pes, per coure’l.
‘‘
’’
’’

66. 66
···· Forner ····
Forn de Torredarques
Pastera
Saquet per
al ‘turno’

67. 67
···· Forner ····
Boca del forn. Torredarques
Dones
eixint
del forn

68. 68
···· Teuler ····

69. 69
A Valljunquera hi ha una antiga teulería. Es una una teulería de caràcter
preindustrial, és a dir, els mètodes aquí utilitzats per a la fabricació de les
teules i maons de fang es basaven en el treball manual i artesà. Es conserva
el forn on es coïen les teules. A la finca, també s’observa l’era on es prepa-
rava i es pastava l’argila i el pou amb el qual es proveïen.
Paco Arrufat, de Valljunquera ens diu que eixes telleries eren del poble, i les
van traure com a subhasta, i s’ho van quedar lo rebisiaio.
···· Teuler ····
Jo n’hai vist fer a m’abuelo, pero jo de fen-les no, era mol menut quan les
faen, me’n recordo.
De damun la Bassa Martina, l’abuelo, en una pica fae tierra. I después, en les
saries a les burres, la baixaem a baix a la tellería, per a fer-les en aigua i artxela.
En una branca com si fore lo barrot dels pastors, pero més gran, xafiae los
terròssos més grans i en un massò (una cosa cuadrada com una retxola que
teníe un mànec) anae atapissonant hasta que quedae la tierra fineta, pa que
no se fere cógulos.
Del pou, en la carutxa [carretó] en dos calderes, omplíe lo toll i per una cana-
leta baixae [l’aigua] a la bassa que n’hi havíe a la vora del camí, que anae a nivell
d’entierra. I anae fican aigua i tiran tierra en lo carretillo hasta que s’omplíe.
Dixae tota la nit i en on demà dematí, a les quatre, ho acabae de pastar en
los peus hasta que se fae fang.
Quan la teníe pastada, la tirae defora en un munt i la tapae en una saria pa
que no se resecare.
Después, teníe una taula de fusta i allí teníe un fierro en forma de la tella
(mes ample de davant que de detràs) i ficae lo fang damunt de la taula. A davall
ficae una mica de cendra per a que no se li apegare lo fang a la taula i después
apretae lo fang i en una cutxilla repassae i traíe lo que sobrae per a que no
s’agarrare lo fierro. Primer lo ficae pla.
Quan ja lo teníe, l’arrimae a la vora de la taula, i entonces ficae lo mòlec de
fer la tella. De allí se portae a secar a la era. Quan estae allí, estirae lo mànec
i lo dixae allí a secar [al mòlec]. Al mòlec li passae una miqueta d’aigua per a
refinar.
Lo ladrillo ere igual pero en lo mòlec recte.
Tamé feen retjola roja.
Se dixae secar i a migdia o per la tarde, en un pot d’aigua, anae per si s’havíe
agrietat algo per si lo fang estae massa bla, i en una miqueta d’aigua tapae si
n’hi havíe alguna bada.
Después, quan estaen més seques, ho pujae a dalt i ho dixae a una caseta
que n’hi havíe cubierta. Ho dixaen allí hasta que se fae lo forn. Quan teníen
fornada, les ficaen al forn.
Lo forn, cada volta que se cuitíe, se tellae i se destellae. Se tellae per dal, per
una porteta que teníen a dal, i quan se tellae la tapaen en ladrillo i fang. Pa que
no se banyare, se tellae.
‘‘

70. 70
Cada volta que se tellae, llevaen lo tellat i cremaen per baix.
A la part de davall están los arcs, davall los arcs se posae la rama per una
portella, i damunt los arcs se posae la tella ben dreteta pa que en capigueren
més, unes damunt de les atres.
N’hi havíe voltes que se faen “sants”, que es que se quedae un pilot que se
quedaen més verdinoses perquè s’en anae lo foc cap a un costat, si fae aire, i no
se coitíen be, se coitíen massa.
Unes fornades eixien més cuites, i unes atres més crugues.
Me pareix que estaen tres díes i dos nits, i atissaen tota la nit. Portaen rames
que feen d’olivera, o de romérs i coscolls…formiguers que dieven, i anaen atissan
en una forca que teníe dos pugues menudetes pa c’anare cremant poc a poc.
Mos dien que ere l’infern, com n’hi havíe aquelles flamerades i sempre foc
a dins…
Después les traíen a la era i allí se carregaen en los carros. Ne portaen a
Valderrobres i per ahí, i tamé si ne veníen aquí [al poble], les veníen a carregar
en los animals, als carretxadors. Les ficaen cap per avall, al revés [planes, en la
part interior cap a dalt, i la part de dalt la tapaven en un altra teula]
En tot l’estiu devien fer tres o quatre fornades.
Lo bisabuelo anae en tota la família a fen a Madrid caminant.
···· Teuler ····
’’
Telleria de Valljunquera

71. 71
···· Teuler ····
Mòlecs
Mòlec Tovots de la càmbra
Teuleria del mas del Teuler. Pena-roja
Cambra de combustió

72. 72
···· Cisteller ····