2. BARCELONA, 29 DE
SETEMBRE DE 1936
Estimat Meu Quimet,
Des que te n’has anat a la guerra tot ha canviat molt i les nostres vides no estan
gens segures. Els meus amos em van despatxar de la feina perquè tu te’n vas anar al
front i ara em consideren una persona diferent.
Al cap de pocs dies d’anar-te’n em va venir a veure en Cintet, amb un animalet nou,
una gatet, juntament amb una gran panera de taronges. Em va explicar que havia
anat a Cartagena en molt males condicions a causa de l’estat de l’avioneta en què
viatjava. Però, per sort, diu que van arribar-hi sense patir. Quan era a casa em va
demanar que li fes el cafè tan bo, diu ell, que faig jo, amb una tassa de porcellana.
Crec que en Cintet ha canviat molt. Vaig pensar que la guerra canvia els homes.
Vam parlar una estona sobre en Mateu i la seva dona, i que ni tu ni ell podíeu
aconsellar-lo perquè es una mica més gran que vosaltres. Però la conclusió que en
Cintet va treure és que en Mateu era massa home per la Griselda, que és una nina,
com diu ell.
3. Jo no diria que esta com abans, però quan hi estic en voltant quan vaig
passejar es veu molta pena i seriositat en el ambient que em fa pena…
I va ocórrer un altra disputa per després de la guerra un amic meu de la
infància i va morir per bombardejant que va començar de 5 dies després
de la nova disputa…
4. En vaig enterrar per la meva amiga veïna sobre explicant que conegut el
seu parent, La Julieta va tornar a venir a casa un altre dia. Li vaig
parlar dels nens i li vaig dir que cada dia podem menjar menys i que no
sabia com fer-ho. Em va dir que ella em podria fer posar el nen en una
colònia, que la nena no m’ho aconsellava perquè era una nena, però que
el nen encara li faria bé tractar altres nens i que això el prepararia molt
per la vida. I el nen va dir que no es volia moure de casa encara que no
pogués menjar res.
No tenim res per menjar i ens fiquem d’hora al llit per no adonar-nos
tant que no tenim res per sopar i el diumenge no ens llevem per no tenir
tanta gana.
Amb un camió que va fer venir la Julieta, vam anar a deixar el nen a
la colònia, després d’haver-lo convençut amb bones paraules. La senyora
Enriqueta li va prometre que aniria a veure’l.
5. Encara i quedem coses per contar però no se
qual dir-te desprès de que vinguis i doncs
finalment…
I això és tot. Esperem que puguis tornar aviat
amb nosaltres i que es posi millor la cosa.
Una forta abraçada, tant meva com dels nens.
