Quaderns 19 Illacrua

1. participAcció
Quaderns de
núm. 19
E
n el panorama àudiovisual existent, domi- Un altre punt important a favor de ràdios lliures
nat pels interessos comercials i els contin- és que la tècnica necessària per emetre s’ha abaratit
guts massa sovint banals, resten algunes molt al llarg dels anys i cada cop està a l’abast de
escletxes per on s’intenten articular alternatives de més gent. De la mateixa manera, cada vegada resulta
contrainformació. En Quaderns de participacció an- més habitual emetre per Internet, així que el missat-
teriors ja hem explicat com fer un periòdic alterna- ge encara es veurà més amplificat.
tiu, com llegir la premsa de forma crítica o com
rodar un vídeo de temàtica social. Ara volem com-
pletar la sèrie dedicada a la comunicació amb
aquestes pàgines sobre com muntar una ràdio lliu-
re, o com a mínim, animar la gent a participar en
les ràdios que ja existeixen.
Actualment, els grans grups multimèdia aca-
paren el món de les telecomunicacions, un espai
entès com un gran mercat que sempre dóna la
veu als més poderosos. És a dir, una corretja de
transmissió dels interessos de les grans empreses
i altaveu de les diferents administracions, amb to-
ta la càrrega política que això comporta. Aquesta
dinàmica converteix l’oient en un ésser passiu, en
un simple captador d’informació, i de retruc, en un
potencial consumidor de tots els productes i ser-
veis que s’hi anuncien. En canvi, l’experiència de
Com muntar una ràdio lliure?
la ràdio lliure torna a posar el poder de comunicar
en mans del ciutadà comú, que generalment sem-
pre queda exclòs dels mitjans de comunicació con-
vencionals.
Les potencialitats de la ràdio com a element
mobilitzador de les masses ja van ser assajades a
gran escala durant la Primera Guerra Mundial i
durant els diferents règims totalitaris del segle
passat i que també n’han tret partit. Al comença-
ment del segle XXI, el bombardeig mediàtic que ca-
da persona rep informació o missatges publicitaris
és brutal: diaris, fullets, televisions, Internet, rà-
dio... Podríem dir, doncs, que els humans ja estem
anestesiats davant d’un flux gegantí d’informació.
No obstant això, aquest volum de dades tan pode-
rós pel que fa a la creació d’estats d’ànim i d’opinió
se’ns escapa, i la majoria de vegades és tutelat pel
poder establert, que vetlla pels seus interessos. I
aquí és on apareix la importància de la contrain-
formació de forma directa, o sigui, a través de la
veu i les ones que la propaguen i que creen algu-
nes turbulències dins d’aquest oceà comunicatiu
estandarditzat. D’altra banda, quan participem en
una ràdio comunitària, a part de posar sobre la
taula molts temes silenciats pels mass media, tam-
bé complim una funció de socialització en el barri, ALBERT CABALLERO
centre social, etc.

2. fitxa tècnica
LES RÀDIOS LLIURES: 25 ANYS DESCONTAMINANT LES ONES
Un dels espais que trenquen la dinàmica uniformitzado- Ràdio Galena (País Valencià), Osina Irratia, Satorra
ra dels mitjans de comunicació de masses és ocupat per Irratia, Sorgiña Irratia i Radio el Paraíso (Euskal
les ràdios lliures, que a l’Estat espanyol tot just acaben Herria), entre altres col·lectius. L’octubre del mateix
de superar el quart de segle de vida. Aquestes emissores any se celebra una segona trobada, amb la idea d’es-
funcionen gràcies a les aportacions de gent corrent i tendre el fenomen i crear una mena de xarxa d’emisso-
són independents del poder econòmic i polític, ja que no res alternatives arreu de l’Estat. Ben aviat, però, les
accepten publicitat ni subvencions públiques i es man- ràdios lliures comencen a trobar les primeres dificul-
tenen gràcies al treball voluntari i les quotes dels socis. tats. Dues setmanes més tard d’haver entrat en l’aire,
Durant tot aquest temps, les relacions de les ràdios lliu- Ona Lliure és precintada per la policia seguint les ins-
res amb l’administració no han estat fàcils, començant truccions del Ministeri de Cultura. En aquests primers
per la repressió dels primers anys fins a arribar a l’es- tancaments d’emissores lliures, l’Administració no se-
tratègia actual més subtil. gueix cap via judicial i es decanta per la pura i simple
Cal tenir en compte que, al final dels anys setanta, la repressió, aprofitant el buit legal existent. Només una
influència de la televisió era molt menys potent que ara i el vegada, i amb motiu d’un segon precintatge d’Ona
fenomen d’Internet encara no havia eclosionat. A Barcelo- Lliure, el govern passa per les instàncies judicials, tot
na es comença a gestar Ona Lliure, impulsada per diver- acusant l’emissora de “desacato a la autoridad y graví-
sos col·lectius que fins aquell moment havien quedat sima alteración del orden público”. Aquesta acusació,
exclosos dels mitjans comunicació oficials: estudiants de però, és desestimada per falta de proves. Malgrat els
periodisme, professors, objectors de consciència, grups de intents de l’administració per aturar el sorgiment de
suport a presos, col·lectius de gais i lesbianes, grups pro- les ràdios al marge del sistema, aquestes emissores
autonomia obrera i, en general, persones interessades a s’expandeixen paral·lelament a les emissores munici-
fer ràdio. Així, després d’unes proves, Ona Lliure inicia les pals que, a poc a poc, cauran en l’òrbita dels partits
emissions regulars el 4 d’abril de 1979 en el 91.5 de l’FM. polítics i, finalment, seran legalitzades. Per la seva
Durant els primers dies, aquesta nou mitjà es va dedicar a banda, el govern central ja havia regulat, mitjançant
difondre un comunicat, radiat diverses vegades, on s’expo- un decret de 8 de juny de 1979, cedir l’explotació de la
saven les aspiracions del moviment que, de fet, es mante- radiodifusió a institucions i empreses privades. El de-
nen pràcticament intactes.1 cret també fixava uns mínims legals respecte a la pro-
Poc després, el juny de 1979, es van celebrar a Bar- gramació o l’obligatorietat d’haver de realitzar
celona les I Jornades Estatals de Ràdios Lliures, amb informatius propis als mitjans, unes mesures que a la
la participació de les pioneres Ona Lliure, La Campa- pràctica posaven fora de l’abast econòmic de les ràdios
na de Gràcia, Contraràdio, La Maduixa (Catalunya), lliures la tasca de difusió.
1. Es pot consultar el document íntegre al llibre “De las ondas rojas a las radios libres”. Bassets L., (ed.), Barcelona, Gustavo Gili,
2 1981 (pàgines 245-6).

3. ràdios lliures
UNA REALITAT DECÀLEG DE LA RADIODIFUSIÓ LLIURE
A poc a poc, les ràdios lliures aniran trobant el seu
foradet a l’FM, aprofitant també el petit marge que deixa A grans trets, es poden esmentar unes quantes
el marc legal i la relativa assequibilitat dels equips tèc- característiques bàsiques que defineixen les ràdios
nics necessaris per engegar les emissions. Al mateix lliures. Això no vol dir que siguin unes normes rígi-
temps, els diferents col·lectius busquen formes d’autoor- des, ja que cada emissora té les seves particularitats
ganització. El maig de 1983, en una trobada a Villaverde marcades per l’entorn d’on sorgeix. En el sentit es-
(Madrid), es defineix formalment què hauria de ser una tricte, les ràdios lliures són il·legals, però es diferen-
ràdio lliure. Bàsicament, aquestes emissores es caracte- cien de les d’altres emissores pel fet que, sense
ritzen pel seu caràcter no professional, l’autogestió, la estar legalitzades, es financen a través de la publici-
seva independència respecte als partits polítics, la lliber- tat i tenen fins comercials. D’altra banda, cal dir
tat d’opinió i el seu funcionament assembleari. En l’ac- que, per exemple, no totes les ràdios funcionen as-
tualitat, a Barcelona ciutat es podrien esmentar quatre sembleàriament.
projectes que, en major o menor mesura, acompleixen En qualsevol cas, convé assenyalar que aquestes
aquestes pautes. Es tracta de Ràdio Pica, creada a Grà- emissores neixen de la necessitat d’expressar-se de
cia el 1979, Ràdio Bronka (Roquetes, 1987), Ràdio Lí- forma autònoma com una resposta activa al sistema
nia IV (Prosperitat, 1988) i Ràdio Contrabanda, que va mediàtic imperant. Llavors, és gairebé implícit el
començar a emetre el 1990 des del Gòtic i que el passat compromís que assumeixen difonent allò que nor-
mes de gener va celebrar el seu 15è aniversari. malment els mitjans de masses no volen o no poden
Ràdio Pica, l’emissora amb la trajectòria més llarga, va difondre, d’una banda, i refusant els temes típics,
ser clausurada el gener de 1987 amb la delirant excusa tal com els tracten normalment aquests mitjans, de
que provocava interferències a l’aeroport, un pretext que l’altra.
ja s’havia usat a Itàlia. Amb tot, la seva clausura del 1987
al 19991 va provocar la reacció popular i fins i tot el cas ➔ Un caràcter no professional, entenent que la co-
va passar a ocupar algunes pàgines en mitjans “oficials”, municació no ha de ser un mitjà per lucrar-se.
com ara La Vanguardia i el Periódico de Catalunya. Aquell
mateix any, s’havia aprovat la Llei d’ordenació de les tele- ➔ Un funcionament autogestionari basat en la
comunicacions (Lot). presa de decisions de manera directa per
Des dels anys noranta, en canvi, les ràdios lliures tenen tots/es els/les qui participen activament en la
un impacte relativament menor que fa 20 anys, ja que el vida de la ràdio.
bombardeig mediàtic és molt més elevat i el poder es de-
canta més aviat per ignorar-les. D’altra banda, les emisso- ➔ Autonomia. La ràdio lliure es constitueix al
res comercials agrupades dins l’Asociación Española de marge de qualsevol grup de pressió polític i
Radios Comerciales (Aerc) no semblen estar gaire preocu- econòmic que pugui o vulgui alterar per al seu
pades per l’acció de les ràdios lliures, que no afecten direc- profit el missatge que es vol difondre i, òbvia-
tament els seus ingressos en concepte de publicitat. Així, ment, refús de qualsevol tipus de publicitat di-
prefereixen pressionar les administracions perquè actuïn recta o indirecta.
contra les nombroses ràdios pirates comercials, algunes de
les quals emeten a gran potència, i d’aquesta forma poder- ➔ La ràdio lliure és participativa. Està al servei de
se quedar la seva part del pastís publicitari. la comunitat on s’integra i potencia la unifica-
ció dels conceptes emissor/receptor.
LEGALITZACIÓ? ➔ Les ràdios lliures apareixen com una necessitat
de portar la comunicació al marc quotidià i com
Mitjançant diversos enfocaments, agunes de les rà- a lluita contra el monopoli i la centralització de
dios lliures han intentat negociar i segueixent mirant de la comunicació.
negociar amb el poder públic per conservar el seu espai
en l’espectre radioelèctric. S’ha parlat de noves figures, ➔ Finalment, es tracta de ràdios lliures de qualse-
com per exemple “l’emissor comunitari”, un pas cap a la vol compromís que no sigui el de difondre la re-
legalització de les ràdios lliures. Els riscs de passar a alitat tal com és i les opinions sense limitació.
emetre legalment, però, són molts: pagar uns impostos
massa elevats a l’Estat i a la societat d’autors (Sgae),
haver de complir uns requisits tècnics, així com altres
demandes massa exigents per a unes emissores que ni Extret del manifest de Villaverde (Madrid)
són comercials ni conceben la comunicació com una Emès per la Coordinadora de Radios Libres
forma d’obtenir beneficis. Villaverde, 21-22 de maig de 1983
3

4. procés
A . Per començar... La graella
Un cop establerts els programes i les franges horà-
Òbviament, per muntar una ràdio és necessari comptar ries que ocuparan, ja podem elaborar la graella de la
amb un grup de gent engrescada, igual que per engegar nostra ràdio. Simplement, hem d’anotar els dies de la
qualsevol altre projecte de contrainformació amb pre- setmana en un eix i les hores en un altre. Llavors, l’es-
tensions de continuïtat. I també caldrà decidir el nom pai que queda s’emplena amb els noms els diferents
de la ràdio! Abans que res, però, s’han de valorar els re- programes, amb el seu horari d’emissió en directe.
cursos econòmics que es tenen i organitzar-se. Pel fet de ser un mitjà no professionalitzat, ens tro-
Primer de tot, cal disposar d’un local per muntar - barem amb molts buits a la graella, sobretot en la franja
hi l’estudi; per això, si ja pertanys a un grup organit- del matí, quan la majoria de la gent amb feina remune-
zat amb un lloc habitual per reunir -se (ateneu o rada treballa. No passa res, ja que podem passar els
centre social, per exemple) ja tindràs una part impor- programes gravats un cop o dos per setmana, per exem-
tant de la tasca feta. Cal una bona campanya infor- ple. És important mantenir sempre la ràdio funcionant,
mativa pel barri o zona on emetrà la ràdio per ja que molts minuts seguits de silenci al dial sens dubte
difondre el projecte a tothom, alhora que servirà per desconcerta els oients. Per aquest motiu, és molt reco-
trobar futurs suports, imprescindibles per donar con- manable enregistrar música de continuïtat per poder-la
tinuïtat a la ràdio. Una altra manera de fer -se visible emetre quan no hi ha programació en directe ni reemis-
i començar a autofinançar-se és editant adhesius i sions. Existeixen diversos programes informàtics basats
materials diversos i, fins i tot, fent xerrades o con- en la plataforma (Debian GNU/Linux), desenvolupats
certs. per les mateixes emissores, que faciliten molt aquesta
tasca. Per últim, també és recomanable establir conne-
L’autogestió xions amb altres ràdios lliures; és bo conèixer les expe-
riències properes.
El factor principal per mantenir la ràdio en funciona-
ment són les quotes dels associats. Després cal buscar Un consell...
persones interessades a col·laborar-hi econòmicament,
encara que no vulguin participar en els programes de Enregistrar falques i triar sintonies. Un factor que
manera directa. En aquest sentit, es poden emetre dóna personalitat a la ràdio és que cada programa tin-
butlletes perquè la gent pugui fer aportacions amb gui una sintonia més o menys fixa. També són impor-
una periodicitat determinada o bé esporàdicament. El tants les falques, una gravació d’uns quants segons
més senzill és especificar un número de compte con- amb el missatge principal del programa o la ràdio, de
cret. manera que capta l’atenció de l’oient i li fa comprendre
ràpidament que té una ràdio lliure sintonitzada. Les
L’assemblea falques poden ser curtes (5 segons) o més llargues, però
sempre han de donar un missatge potent i alhora amb
Ara caldrà definir el caràcter de la ràdio i els princi- gràcia. Aquí és important recórrer a la imaginació.
pals eixos sobre els quals es basarà. Ara bé, el caràcter
del mitjà sorgeix de les inquietuds de la mateixa gent Les comissions
que s’ha organitzat. Així, la millor manera de funcionar
és assembleàriament i que cadascú intervingui en el Agrupar-se en unes quantes comissions diferents
procés de gestació de la ràdio segons les seves possibili- ajudarà que la ràdio funcioni millor. Es poden definir
tats. Una assemblea cada mes pot ser suficient. El més tres comissions, com més participació millor perquè així
important és tenir consciència que ningú no imposa cap evitarem que la gent es cremi per la responsabilitat i
línia editorial, sinó que és el col·lectiu mateix que fa els tindrem més varietat de punts de vista per resoldre els
programes qui marca els temes d’interès. problemes que puguin anar apareixent.
Comissió tècnica: vetlla pel correcte funcionament
Els programes de la infraestructura, com ara les antenes, els emissors
i en general, tot allò necessari perquè la ràdio s’escolti
Abans que res, cal saber quines propostes de pro- amb normalitat.
grames hi ha, així com la gent que hi prendrà part. Comissió econòmica: s’encarrega de portar al dia
Una bona forma de començar és que cada programa o els comptes i de cobrar les quotes. També poden orga-
espai (format per membres que tenen afinitats perso- nitzar actes complementaris per finançar-se, per exem-
nals o que comparteixen l’interès per un determinat ple, concerts o xerrades.
tema) gravi una maqueta. O sigui, un programa-pilot Comissió de programes: és la responsable dels con-
per tal que la resta de membres de la ràdio pugui sa- tinguts de la graella, per tant, que la ràdio tingui conti-
ber quines seran les temàtiques dels programes que nuïtat. A més, també rep les noves propostes de
4 s’emetran. programes per part de persones que ja participen en la

5. ràdios lliures
ràdio o bé que volen passar a formar-ne part. En qual- L’emissor de l’FM
sevol cas, l’última paraula la té l’assemblea.
És l’encarregat d’amplificar el senyal de l’excitador
Burocràcia... d’FM i enviar-lo a l’antena. És molt important que els
cables siguin de radiofreqüència perquè així la connecti-
A l’hora de començar a emetre, es pot notificar a l’ad- vitat és alta i no hi ha pèrdues.
ministració (autonòmica i estatal, als departaments de L’emissor d’FM té dues parts:
telecomunicacions) per tal que en tinguin constància. - Excitador: rep el senyal de l’àudio de l’estudi i el
Això sí, s’ha d’especificar sempre que és sense ànim de transforma en la freqüència d’FM triada.
lucre, com a associació cultural o col·lectiu. I sense fer - Amplificador: S’encarrega d’amplificar el senyal,
interferències a les emissores legals que tenen llicència, que sol estar entre els 15-20 watts. Per exemple, a la
que no s’ho pensen a l’hora de denunciar! ciutat de Barcelona és ideal 1.000 watts; si estem en
una zona muntanyosa es poden col·locar repetidors.
B . I n f r a e str u ctu r a t è cn i ca ... Fem uns quants números
Pel que fa als preus, un emissor d’1 Kw nou de trin-
ca pot costar uns 8.000 euros. Això sí, se’n poden obte-
A continuació, i sense voler ser exhaustius, oferim unes nir de segona mà per la meitat de preu. A tall d’exemple,
nocions bàsiques sobre la infraestructura tècnica neces- si escollíssim fer servir un radioenllaç, la banda fre-
sària per començar a emetre. qüencial a utilitzar seria la de 1.600 Mhz i el cost econò-
mic seria el següent:
emissor + receptor + dues antenes de radioenllaç =
Cal diferenciar entre uns 3.000 euros de primera mà, que es reduirien a
uns 1.300 si podem aconseguir material de segona
Baixa freqüència: un estudi amb ordinador, taula de mà.
mescles, micròfons, mindiscs, compact discs, giraplats,
condicionament acústic, híbrid telefònic, distribuïdor
d’àudio i un sistema elèctric amb diferencials. Com escollir la freqüència
Alta freqüència: són els emissors de radiofreqüèn-
cia, com els radioenllaços i l’emissor d’FM. El problema a la ciutat de Barcelona és que l’espec-
tre radioelèctric en FM està pràcticament saturat. Cal
buscar punts concrets que tinguin poques emissores
L’antena ubicades en les zones del dial més properes. Ara bé, hi
ha emissores que emeten amb un ample de banda supe-
Per tenir una bona cobertura és millor ubicar l’ante- rior a l’establert (300 Khz) i superen els 400 Khz. Per
na en un indret elevat i amb molta visibilitat, com ara aquest motiu, trobar un forat a Barcelona és molt difícil,
Collserola o el Carmel, si parlem de la ciutat de Barcelo- és una autèntica selva.
na. I sempre amb bones preses de terra i mirant que els
sistemes per subjectar l’antena siguin sòlids (pals, ca-
bles d’acer...). Internet
D’antenes en podem diferenciar dos tipus segons el
seu diagrama de radiació: Per augmentar la força dels nostres missatges podem
1. Omnidireccionals: radia en totes les direccions aprofitar les noves tecnologies. A banda de fer un web
2. Direccionals: radia en una direcció (feix) concreta. de la ràdio amb el llenguatge HTML i l’ajut d’un editor,
I també les podem classificar per la freqüència de ra- es pot emetre a través d’Internet (webcasting).
diació: les que poden emetre a qualsevol freqüència
(banda ampla) o a una freqüència concreta (s’han d’a-
justar prèviament).
Per començar a emetre, seria ideal fer servir antenes
de banda ampla, ja que així podem variar la freqüència
sense haver d’ajustar les antenes (amb totes les despe-
ses que això suposa). Segons l’àrea que volem abastar,
es poden fer agrupacions d’antenes i radioenllaços. D’a-
questa manera, si l’estudi i l’emissor FM estan localit-
zats en llocs diferents, caldrà unir els dos punts amb un
radioenllaç. 5

6. experiències
Mario (Ràdio Bronka):
“L’administració ho vol gestionar i mercantilitzar tot”
Mario condueix Mentiras y medios de Radio Bronka, una emissora llibertària de la ciutat de Barcelona que va començar a
emetre l’any 1987. El programa, una crítica als mitjans de comunicació de masses, es pot escoltar cada dimecres de 19 a
20 h i es repeteix els diumenges de 13 a 14 h. Des de la seva pròpia experiència, aquest membre històric de Ràdio Bronka
explica l’essència del funcionament de les ràdios lliures i els entrebancs que sovint reben de les administracions. Sense
anar gaire lluny, el desembre de 2004 Ràdio Nacional d’Espanya els va “trepitjar” la freqüència que portaven utilitzant
uns cinc anys (99.00), fet que els va obligar a traslladar-se al 104.5 del dial per seguir emetent amb normalitat.
Quins temes tractes principalment en el programa tia en ona mitjana i en aquell moment havia de fer el
Mentiras y Medios? salt a la freqüència modulada, o sigui que ara es pot
Mentiras y medios neix de la necessitat de fer una mica sintonitzar en els dos llocs. La paradoxa és que quan
de pedagogia sobre la manipulació informativa i les tèc- ens vam reunir amb la Generalitat, ens van dir que ells
niques que s’estan aplicant des de fa força temps, con- no en sabien res, que això eren coses de Madrid. Vaig
cretament des de la Primera Guerra Mundial. Vaig pensar que si jo, un dia abans, amb una línia Adsl i
agafar uns textos sobre història de la propaganda políti- quatre contactes m’havia pogut adonar del que passa-
ca. Aquesta disciplina comença a Anglaterra i als Estats ria, com és que la Direcció General de Telecomunica-
Units, i es fa servir per convèncer la gent que ha de par- cions no ho sabia? Bé, ens vam haver de buscar la vida
ticipar a la Primera Guerra Mundial mitjançant una i ara tenim un altre problema amb el repetidor. Abans
campanya de propaganda. Precisament, en aquest mo- emetia des del Carmel i ara des de Roquetes. Busquem
ment és on es comencen a aplicar tècniques de màrque- solucions tècniques per reemetre des d’algun altre lloc
ting publicitari a la política. I un dels que ho estudia és via Adsl i així cobrir altres zones de la ciutat.
Noam Chomsky, amb qui tinc una afinitat ideològica, i
que realment era l’estudiós que potser havia fet els tex-
tos més senzills, però en canvi eren importants per a la
ràdio. Aquests textos explicaven com funcionaven tots
aquests criteris realment. Igual que George Orwell amb
la seva obra Rebel·lió a la granja, que de fet va ser el seu
inspirador.
El mes de setembre del 2005 vau haver d’instal·lar
un nou processador d’àudio per poder emetre el
senyal amb més intensitat. Com està la situació?
Després d’abandonar el 99.0 vam trobar un forat per
emetre en el 104.5, però al cap d’uns mesos, en el
104.7, va començar a funcionar una emissora d’aques-
tes comercials il·legals de música llatina amb un equip
que t’hi cagues... I ens trepitjàvem la freqüència. Lla-
vors, com que no s’avenien a cap raó, vam haver de po-
sar un nou processador d’àudio. Ho vam fer per emetre
el senyal amb la màxima intensitat possible. Ara estem
fent proves per veure on arribem. Creiem que mentre no
ens destorbin... La frontera estaria en el 104.6 i que ells
arribessin fins allí, i nosaltres fins el 104.9. Es tracta de
repartir-se l’espai radioelèctric entre tots. Ja ens hem
reunit amb ells i a veure què es pot fer.
També vau tenir un problema amb Radio 5 Todo No-
ticias, que us va trepitjar la freqüència...
Sí, estàvem utilitzant el 99.0 des de feia cinc o sis anys i
era la mateixa Generalitat que ens havia dit que eme-
téssim en aquell punt del dial. Després, el 22 de desem-
bre del 2004, va començar a emetre en període de
6 proves el canal 5 de Ràdio Nacional, que abans ja eme-

7. ràdios lliures
A banda d’aquests problemes, us trobeu amb algun Ja per acabar. Per què creus que a l’Administració li
altre entrebanc per part de les administracions? emprenya tant l’existència de les ràdios lliures?
Et puc assegurar que si ho mirem amb una perspectiva No ho sé... Perquè potser hi ha temes específics, com
històrica, des del tancament de Ràdio Pica, amb la in- ara un programa on es denuncien coses molt descara-
tervenció, el precintament i el segrest dels equips neces- des, o un altre programa que s’emet sobre la situació de
saris per emetre, la cosa ha canviat. Ara es fa d’una les persones preses. Pel que fa a la resta, potser per la
altra manera. En l’actualitat, et posen una emissora seva pròpia existència. Ells conceben la informació com
molt potent a sobre, que a més no és comercial i si els un negoci, no volen que hi hagi comunicació pel fet de
fas interferències els és igual perquè hi ha diners pú- comunicar. Volen comercialitzar un espai que no és seu
blics pel mig, així l’emissora pot aguantar allà. Després, i que la societat encara no ha dit com vol que sigui. Ells
vam muntar un “numeret” a la plaça de Catalunya, da- ho volen gestionar i mercantilitzar tot.
vant de Ràdio Nacional, resulta que Pedro Piqueras, an-
tic director de Ràdio Nacional d’Espanya i del canal 5,
havia de venir a fer una presentació a Barcelona. I su-
poso que es devien ensumar que li podíem muntar “el
pollastre”, i va fer unes declaracions dient que estava
sorprès per la rapidesa amb la qual la Direcció General
de Telecomunicacions de la Generalitat els havia atorgat
el 99.0. En fi, no entraré a dir qui no diu la veritat... De-
vien pensar que com que era Nadal i es tractava de ra-
dioaficionats, ningú no se n’adonaria... Doncs no va ser
així, la resposta va ser ràpida, si tenim en compte els Directori de ràdios lliures o
mitjans de què disposem, i de seguida hi havia gent ree-
metent programes nostres. Ho van fer tot de manera
comunitàries dels Països Catalans
molt subtil i nosaltres ens vam plantejar la possibilitat
de fer una denúncia simplement perquè ens havien ne- Contrabanda (91.4 FM) Barcelona
http://www.contrabanda.org/contrabanda/
gat el dret de la llibertat d’expressió. Amb tot, al final
vam decidir no posar-la. A Euskadi, per exemple, van
Postcriptum Ràdio (per internet) Terrassa
fer concentracions davant de Ràdio Nacional, van ree- http://www.postscriptumradio.org
metre programes, hi va haver solidaritat de les ràdios de
Barcelona: Pica, Contrabanda, Línia 4... Vam trigar a Ràdio Bronka (104.5 FM) Barcelona
trobar el nostre lloc, però un cop solucionat el problema http://www.sindominio.net/rbronka/
vam tornar a reemetre en el nostre foradet.
Ràdio Barraka (103.1 FM) Terrassa
I ara, com veus el panorama per seguir emetent amb http://kasalpopular.net/
més tranquil·litat?
Ràdio Gràcia Rebel (95.8 FM) Gràcia (Barcelona)
Com sempre, precari. I empitjorarà, perquè ara es tor-
naran a repartir freqüències. És curiós que s’ignori una Ràdio Kaos (90.1 FM) Terrassa
realitat com Ràdio Pica, que porta més de 20 anys en http://www.canangladajove.terrassa.net
antena, o nosaltres, que en portem gairebé 20. És al·lu-
cinant. Per a la gent que li agrada fer ràdio, compta Ràdio Klara (104.4 FM) València
molt la voluntat de fer-la sense guanyar diners, pel sim- http://www.radioklara.org/
ple fet de tenir unes inquietuds socials i polítiques. Jo
valoro aquestes ganes d’estar aquí. Ràdio Korkó (90.3) L’Hospitalet de Llobregat
Ràdio Línia IV (103.9 FM) Barcelona
El desembre de 2005 va entrar en vigor la nova Llei
http://www.radiolinea4.tk
de l’audiovisual. Què et sembla?
L’administració vol que la ràdio s’adapti a uns esque- Radio Mistelera (100.8) FM La Xara-Dénia
mes que li fan perdre la seva naturalesa. Llavors, es http://www.lamistelera.org
tracta que assumeixin la realitat. Bé que aguanten la
Cope, no? En canvi, nosaltres tenim molta menys au- Ràdio Paca (per Inernet) Barcelona
diència però no molestem ningú. http://radiopaca.org
Ràdio Pica (96.6 FM) Barcelona
Sí, però a vosaltres us donen molta més canya.
http://www.radiopica.net
És la llei del més fort. Nosaltres som ràdios petites,
igual que les ràdios municipals. Hem estat sempre així, Ràdio RSK (107.0 FM) Barcelona
porten tota la vida ignorant-nos i si ens ignoren i no ens
molesten, doncs collonut. Però si no ens deixen emetre Ràdio UC (87.8 FM) Eivissa
és diferent. 7

8. recursos
Illacrua, Actualitat i Alternatives /historia.htm
◆ MOLANO, MARI FE. “Ràdio Bronka: una alternativa en el ◆ Directorio de radios libres, alternativas, comunitarias y cul-
dial”. Cruïlla, núm. 3, juliol-agost 1993. turales del estado español - http://www.sindominio.net/radio-
◆ DEL GUERRA, ROLANDO. “Contrainformació i qualitat: el topo/toporadioslibreslinks.htm
repte de les ràdios lliures”. Dins del dossier “Alternati-
ves en comunicació”. Cruïlla, núm. 8, febrer de 1993. Documentals
◆ Radios libres, las voces de la gente, 2005. La Tripula-
Llibres ción del Comodín. (50 minuts)
◆ BASSETS L. (ed.). De las ondas rojas a las radios libres. ◆ Free Radios, ràdios lliures als EUA. Director: Kevin
Barcelona: Gustavo Gili, 1981. Keyser, 2000 (1h 53 min)
◆ BERARDI F.; JACQUEMET M.; VITALI G. Telestreet máquina
imaginativa homologada. Barcelona: El Viejo Topo, 2003. Video Perfomance
◆ BUSTAMANTE R. Los amos de la información en España. ◆ La Voz de la Experiencia de Radio Cadena del Water.
Madrid: Akal Editor, 1982. Enregistraments casolans de les protestes arran del
◆ PRADO E. Las radios libres. Barcelona: Editorial Mitre, tancament de Ràdio Pica. Barcelona, Plaça de Sant
1983. Jaume, 1987.
Webs Emissió per Internet
◆ Okupem les ones - www.okupemlesones.org ◆ http://www.sindominio.net/rbronka/IMG/pdf/radio-
◆ Kinoki.org - http://www.kinoki.org/pensamiento/radioslibres- online.pdf
Edita: Associació Cultural Illacrua.
Ha escrit aquest quadern: Michele Zappia i Carles Masià. Febrer de 2006
Agraïments: Mario, Txepo (txepo@menta.net) i Albert Caballero.
Disseny, maquetació, edició i revisió lingüística: L’Apòstrof, SCCL. Via Laietana, 45, esc. B, pral. 2a. 08003 Barcelona. Tel. 93 552 98 78.
A/e: apostrof@apostrof.coop.
Imprimeix: Tandemgraf.
Administració i subscripcions: Via Laietana, 45, esc. B, pral. 2a. 08003 Barcelona. Tel. 93 552 98 79. A/e general: illacrua@illacrua.net
Secretaria: secretaria@illacrua.net Propostes: propostes@illacrua.net
L’Associació Cultural Illacrua no comparteix necessàriament les opinions de les persones col·laboradores, tot i que anima a la
reproducció total o parcial d’aquests Quaderns, avisant primer i fent-ne constar la procedència.
D.L.: B-48970-2003.
ISSN: 1137-3083.
Els Quaderns de Participacció tenen el suport de la Fundació Jaume Bofill.
“Aquesta obra està sota llicència de Creative Commons Attribution-ShareAlike License. Per visitar o copiar aquesta llicència, podeu anar
a http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.1/es/”
Encara no coneixes Illacrua?
Si emplenes el formulari inferior, el fotocopies i ens l’envies, o bé ens fas arribar un correu
electrònic amb les teves dades, t’enviarem gratuïtament el darrer número d’Illacrua, on
trobaràs articles sobre l’encontre “Soles no podem”, el macrojudici 18/98 que s’està fent a
l’Audiència Nacional, el dret d’autodeterminació de Catalunya, el projecte Pla de Ponent que
es vol fer a Gavà, dues entrevistes (al cantautor Raimon i a la secretària general de la Cgt
Merche Sánchez) i les seccions d’humor, cartes, recomanacions, breus d’actualitat, etc.
Illacrua és una revista mensual, d’esquerres i alternativa,
escrita en català i d’àmbit de Països Catalans
Vull rebre, gratis, el darrer número d’Illacrua, Actualitat i Alternatives
Nom ............................................................................................................................................................................................
Adreça .........................................................................................................................................................................................
Població ......................................................................................................................................................................................
DP.................................... Tel. ..................................................... A/e .......................................................................................
Illacrua, Actualitat i Alternatives
Via Laietana, 45, esc. B, pral. 2a. 08003 Barcelona. Tel. i fax: 93 552 98 79; secretaria@illacrua.net