Presentació de les principals operacions militars i batalles de la Segona Guerra Mundial. El treball conté un annex sobre el paper d'Espanya durant el conflicte bèl·lic mundial. Es tracta d'un treball del professor d'Història Pau Tobar per a l'alumnat de 4t d'ESO de l'IES Juan de Garay (València).
2. 1939:
LA GUERRA
DE BROMA
Després del Pacte de Múnic (1938) és clar
que França i Gran Bretanya no desitgen
una guerra total amb Alemanya. Això es fa
encara més evident quan Alemanya ocupa
sense conseqüències la resta de
Txecoslovàquia el març de 1939.
Les amenaces dels nazis contra Polònia,
fan que la URSS tracte d’assolir una
aliança antifeixista amb Regne Unit i
França, però les negociacions fracassen.
Finalment, davant la possibilitat d’una
guerra en solitari contra Alemanya, la
URSS acaba signant el 23 d’agost de 1939
el Pacte Ribbentrop-Molotov. Amb aquest
pacte de no-agressió, Alemanya es
garantia no lluitar en dos fronts i el mateix li
passava a la URSS, que en eixe moment
estava en conflicte armat amb Japó (Batalla
de Jaljin Gol).
L’1 de setembre de 1939, els nazis ataquen
Polònia i França i Regne Unit declaren la
guerra a Alemanya.
Tot i la declaració de guerra aliada, els
nazis conquesten Polònia sense rebre cap
atac francés o britànic. Per això aquesta
fase es coneixerà com la Guerra de Broma.
3. 1939: RIBBENTROP -MOLOTOV
División planificada de Europa Central
según el Pacto Ribbentrop-Mólotov
División histórica real
1939-1940
Unión Soviética
Alemania
Otros países y territorios
PO Prusia Oriental
Influencia soviética
Influencia alemana
Fronteras nacionales en 1939
Fronteras de la URSS en 1939
Fronteras planificadas
1939
Ocupados por Alemania
Anexado por Alemania
Anexado
por la Uinón Soviética
Fronteras nacionales en 1940
Frontera de la Unión Soviética en 1940
Fronteras nacionales en 1938
1940
Finlandia
RSFS
de Rusia
Rumania
Polonia
Ciudad libre
de Dánzig
Lituania
Estonia
RSS
de Ucrania
Besarabia
RSS
de
Bielorrusia
Región
Vilna
PO
RSS
de Bielorrusia
Rumania
Finlandia
Protectorado
de Bohemia
y Moravia
RSFS
de Rusia
RSS
de Ucrania
Salla
Gobierno
General
Karelia
RSS de
Estonia
RSS de
Letonia
RSS de
Lituania
RSS
de Moldavia
PO
Triángulo
Suwałki
El pacte preveia que els soviètics
s’annexionarien la part de Polònia poblada
majoritàriament per bielorussos i
ucraïnesos, nacionalitats integrants de la
URSS.
El pacte parla d’una àrea d’influència soviètica
composta pels territoris de l’Est de Polònia,
Moldàvia, països Bàltics i Finlàndia. Després de
l’Est de Polònia, la URSS annexionarà al 1940 els
països bàltics i la Carèlia finesa, per tal d’assegurar
les fronteres davant una previsible invasió nazi.
4. 1940:
UN ”NOU ORDRE”
En la primavera de 1940 els nazis
envaeixen Dinamarca i Noruega. Els
britànics ocupen l’estratègica Islàndia.
Posteriorment al més de juny, llancen un
atac contra França a través del bosc de
les Ardenes (Bèlgica). Es tractava de
l’única part de la frontera francesa que no
es trobava ben defensada ja que es
pensava impossible que un exèrcit de tancs
travessara el bosc ràpidament.
L’atac sorprén el gruix dels soldats aliats
que queden atrapats a Dunkerke fins ser
finalment evaquats pels vaixells britànics.
Els alemanys conquesten tot França i
establiran un govern titella al sud (la França
de Vichy).
En l’atac contra França els nazis han envaït
també Bèlgica i Països Baixos. Quasi tot
el continent està dominat pels alemanys o
governs aliats seus. Itàlia, Hongria,
Romania i Bulgària s’incoroporan a l’Eix.
També hi ha negociacions amb Franco per
incorporar Espanya però fracassen.
Regne Unit sosté en solitari la guerra
contra l’Eix, comença la Batalla
d’Anglaterra. L’objectiu dels nazis és
obtindre la superioritat aèria per fer
possible una invasió de l’illa (Operació Lleó
Marí), però fracassen.
5. 1941: L’APOGEU DE L’EIX
Durant la primavera de 1941 l’Eix envaeix
Grècia i Iugoslàvia. Aquesta operació té
per objectiu consolidar la posició de
l’aliança nazi-feixista a Europa per tal de
poder concentrar totes les forces en la
futura guerra amb la Unió Soviètica.
Bulgària se sumarà a l’Eix, així com l’estat
titella de Croàcia (creat arran de la invasió
de Iugoslàvia). Finlàndia col·laborarà
també amb l’Eix i participarà de la guerra
contra la Unió Soviètica.
Per la seua banda a Japó s’havia adherit a
l’Eix en 1940 i durant el 1941 havia iniciat la
seua expansió amb l’ocupació d’Indoxina
(colònia francesa). Aquest fet provoca que
Estats Units impose un embargament de
petroli sobre els nipons. Com a
conseqüència el 7 de desembre de 1941
els japonesos atacara sorpresivament la
base naval de Pearl Harbour amb
l’objectiu de destruir la flota americana.
Estats Units entra en la guerra de part dels
aliats i Japó de part de l’Eix (tot i que no
declararà la guerra a la URSS).
Japó conquistarà Tailàndia i Honk Kong
(colònia britànica) abans que acabe l’any.
6. 1941: OPERACIÓ
BARBA-ROJA
Tot i l’existència del Pacte Ribbentrop-Molotov,
el pla operatiu va ser dissenyat pels nazis ja
durant el 1940. Consistiria en un atac en tres
direccions, cap al nord sobre Leningrad
(actual Sant Petersburg), cap al centre sobre
Moscou i cap al sud a través d’Ucraïna.
El 1940 els soviètics havien ocupat els països
bàltics, Moldàvia i la Carèlia Finesa perquè ja
preveien l’atac i volien reduir les dimensions del
front. Tanmateix, amb la invasió alemanya dels
països balcànics van pensar que l’atac nazi es
retardaria.
El 22 de juny de 1941, sense prèvia declaració
de guerra, tres milions de soldats nazis inicien
la invasió de la Unió Soviètica. Els primers
mesos de l’ofensiva provoquen grans pèrdues
a la URSS i un avanç fulgurant de l’Eix en tots
els fronts.
En l’Operació Barba-roja participen contingents
de quasi tots els països de l’Eix. Franco envia
la División Azul que s’integra a l’exèrcit nazi.
Els nazis consideraven els eslaus com a “raça
inferior” i per això minusvaloraven l’Exèrcit
Roig. Com a conseqüència els nazis havien
previst una victòria ràpida, abans de l’arribada
de l’hivern. Tanmateix, els soviètics els frenen a
la Batalla de Moscou i l’hivern de 1941 a 1942
paralitza l’ofensiva alemanya.
7. 1942:
L’ESTABILITZACIÓ La victòria soviètica a la Batalla de
Moscou i l’arribada de l’hivern de
1941-1942, frenen l’avanç de l’Eix a
la Unió Soviètica. Tot i així, al nord
s’ha establert un setge sobre
Leningrad que durarà entre 1941 i
1944 i matarà de fam i fred un milió
de soviètics.
Els esforços alemanys es dirigiran
cap al sud, amb l’Operació Fall
Blau, que pretén apoderar-se del
Càucas per a controlar les reserves
petrolieres de la URSS. En aquest
conterxt s’inicia la decisiva Batalla
de Stalingrad. Es tracta de la
batalla més sagnant de la guerra,
on es combat casa per casa. Els
nazis controlaran la majoria de la
ciutat del Volga però els soviètics
resisteixen.
Les forces d’Estats Units han
desembarcat al nord d’Àfrica
(Operació Torch) i amb la Batalla
d’El Alamein derroten les forces de
l’Eix i inicien la seua expulsió del
continent africà
8. 1942: L’ESTABILITZACIÓ A ÀSIA
L’expansionisme japonés a Àsia va
continuar amb l’ocupació, entre
altres, de Filipines (protectorat
d’Estats Units), Indonèsia (colònia
holandesa) i Myanmar (colònia
britànica, llavors anomenada
Birmària). El 1942 l’Imperi Japonés
assoleix la seua màxima extensió
territorial.
Tanmateix, amb l’arribada de la
primavera l’avanç japonés és frenat
pels Estats Units a les batalles
navals del Mar del Coral i de
Midway.
Els aliats passaran a l’ofensiva a
finals d’any amb la Batalla de
Guadalcanal. A partir d’aquesta
victòria els nordamericans
utilitzaran la tàctica del “salt de la
granota” per anar conquerint d’illa
en illa les posicions japoneses i
tallar així els seus subministres.
9. 1943: ES GIREN LES TORNES
Controlat el nord d’Àfrica, els aliats
desembarquen a Sicília i les institucions d’Itàlia
destitueixen Mussolini. Itàlia ix de la 2a Guerra
Mundial i els aliats entren al sud de la península.
Els nazis ocupen la meitat nord del país i
alliberen Mussolini establint amb ell el govern
titella de la Repubblica Sociale Italiana.
L’Exèrcit Roig llança l’Ofensiva Urà i
encercla el sisè exèrcit alemany a
Stalingrad. La victòria és decisiva perquè
partir d’aquest moment les tropes de l’Eix
no deixaran de retrocedir front els soviètics.
A l’estiu, la contraofensiva blindada
alemanya fracassarà (Batalla de Kursk).
10. CONFERÈNCIA DE TEHERAN (1943)
Després de la derrota dels nazis a la Batalla de Stalingrad, Stalin (URSS), Roosevelt (Estats
Units) i Churchill (Regne Unit) es reuneixen a Teheran (Iran). La URSS exigeix que americans i
britànics desembarquen a l’oest d’Europa, obrint així el segon front. Tots tres acorden revisar les
fronteres poloneses, desplaçant-les cap a l’oest i acceptant les annexions soviètiques de 1939.
11. 1944:
OFENSIVES ALIADES
La URSS continua avançant cap a
l’Oest, ja ha alliberat Ucraïna i ha
romput el setge de Leningrad, on
han mort de fam i fred més d’un
milió d’habitants.
Els soviètics continuen exigint
l’obertura del segon front a l’oest
acordad a Teheran el 1943 i que ja
s’està retardant.
El desembarcament aliat a
Normandia es produeix el 6 de
juny a les 6:30 (el Dia D a l’hora H).
És propiciat per l’engany de l’espia
doble Joan Pujol ‘Garbo’ qui
convenç els nazis que el
desembarcament es produiria al
Pas de Calais. Després del Dia D
els aliats alliberaran ràpidament
França i Bèlgica.
Paral·lelament els soviètics llancen
l’Operació Bagration que suposa
un colp mortal al front de l’est,
arribant a les fronteres alemanyes i
provocant que Romania i Bulgària
canvien d’aliança. Hongria serà
ocupada pels nazis per evitar que
negociara la pau amb els aliats.
12. 1944: EUROPA DESPRÉS DE
L’EFECTE DEL ‘DIA D’ I BAGRATION
A finals de 1944 el territori
controlat pels nazis s’havia reduït
molt i les seues aliances a
Europa s’havien esfumat. L’èlit de
l’exèrcit alemany havia estat
destuïda a l’est i les forces
desplegades a l’oest eren de
molta menor importància.
Tot i això, l’operació Market
Garden dels aliats per garantir el
pas del Rin fracassa i, a finals
d’any, els nazis fan l’última
contraofensiva sense èxit per
expulsar els aliats de l’oest
Batalla de les Ardenes.
A més, els aliats han ocupat ja tot
el centre d’Itàlia i han alliberat
Grècia. Mentre, els partisans
comunistes iugoslaus han
expulsat els nazis de Sèrbia i de
la costa croata.
13. 1944-1945: TEATRE DEL PACÍFIC
Durant aquesta fase
els aliats continuen
alliberant illes amb la
tàctica del “salt de la
granota”. En el
context del seu atac
sobre les Illes
Marianes, la flota
americana propicia
un definitiu colp a la
japonesa en la
Batalla del Mar de
Filipines.
Això facilitarà el 1945
la conquesta de les
illes Filipines i les
primeres ocupacions
d’illes dins el territori
nacional nipò: Iwo
Jima i Okinawa. La
resistència japonesa
en aquestes illes fa
que els americans
temen la invasió de
tot el territori.
14. CONFERÈNCIA DE YALTA (1945)
Després del gran avanç de les forces aliades el 1944 la derrota dels nazis era inevitable. Stalin
(URSS), Roosevelt (Estats Units) i Churchill (Regne Unit) es reuniren el febrer de 1945 a Yalta
(Unió Soviètica). Es pacta quines zones d’Europa i d’Alemanya serien ocupades per la URSS i
quines serien ocupades pels aliats. Stalin anuncia que la pressa de Berlín serà el maig de 1945.
15. 1945: LA FI DE LA GUERRA A EUROPA
L’abril de 1945 comença la Batalla de Berlín, l’ofensiva de l’Exèrcit Roig sobre la capital alemanya.
Paral·lelament es donen dos fets importants: els aliats creuen el Rin i Itàlia és alliberada pels partisans.
Les tropes americanes i soviètiques es troben a l’Elba el 1945 i, amb el tancament del setge sobre Berlín
i el precedent de l’execució de Mussolini a mans dels partisans, Hitler decideix suicidar-se el 30 d’abril.
La capital és capturada el 2 de maig i els dies 8-9 de maig l’exèrcit nazi signa la rendició incondicional.
16. 1945: LA FI DEL TERCER REICH
A la foto de l’esquerra la foto icònica de la captura de Berlín el 2 de maig de 1945. A la dreta el
moment en el que l’alt comandament alemany signa la rendició incondicional de l’exèrcit nazi.
Tal i com havien pactat els aliats Alemanya quedaria dividida en quatre zones d’ocupació: una pels
soviètics, una pels americans, altra pels britànics i altra pels francesos. El mateix ocorre amb la capital,
Berlín, tot i que aquesta havia estat conquerida pels soviètics. Els aliats pacten que l’ocupació es
mantindria fins la formació d’una Alemanya unida, democràtica i desnazificada.
17. CONFERÈNCIA DE POSTDAM (1945)
Després de la caiguda del Tercer Reich, Stalin (URSS), Truman (Estats Units) i Churchill (Regne
Unit) es reuniren el juliol de 1945 Postdam (Alemanya). Es pacta que els països ocupats serien
desnazificats i tindrien règims democràtics i que el país aliat que ocupara eixe territori havia de
contribuir al procés. Tot i això, Europa es dividí en dues esferes d’influència: la capitalista
(encapçalada per Estats Units) i la comunista (per la URSS), i això donarà lloc a la Guerra Freda.
18. 1945: LA FI DE LA GUERRA A ÀSIA
Tement que la invasió de Japó provocara grans pèrdues a l’exèrcit americà, el president d’Estats
Units ordenà l’atac amb bombes nuclears sobre Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost. Aquests
atacs provocaren la mort d’uns 250.000 japonesos, la majoria víctimes innocents, i precipitaren la
rendició de Japó el 2 de setembre de 1945. El llançament de bombes nuclears sobre Japó era
també un avís a la URSS en previsió del nou escenari de postguerra, la Guerra Freda
19. L’ESPANYA FRANQUISTA DURANT
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
La posició de Franco davant la guerra va anar canviant depenent del context:
* 1939-1940: Espanya serà neutral perquè està destrosada, dividida internament i té por a França.
* 1941-1943: Franco i Hitler negocien sense èxit l’entrada d’Espanya a l’Eix. Tot i això, Franco
declara a Espanya no-bel·ligerant, això vol dir que ajudarà a l’Eix però sense entrar directament a la
guerra. Així, envia materials essencials als nazis i destina a la invasió de la URSS un grup de
“voluntaris” anomenat División Azul i integrat dins l’exèrcit nazi.
* 1944-1945: Després de la derrota de Stalingrad i el canvi de tendència a la guerra Franco intenta
distanciar-se de l’Eix en previsió de la seua derrota. Es declara neutral i retira la División Azul.
20. L’ESPANYA REPUBLICANA DURANT
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
Durant la guerra civil més de mig
milió d’espanyols van haver d’exiliar-
se a causa de les persecucions del
règim franquista.
Al voltant de 60.000 republicans van
col·laborar amb els exèrcits aliats i
uns 10.000 van ser combatents,
sobretot de la resistència clandestina
contra els nazis, però també de les
forces aliades als exèrcits francés,
britànic, nordamericà i soviètic. A la
foto la Nueve, brigada de republicans
espanyols que va alliberar París dels
nazis.
Prop de 10.000 espanyols van ser
presos dels nazis després de
l’ocupació de França el 1940. Com
que eren republicans el règim de
Franco es va desentendre i van ser
conduïts a camps d’extermini nazi, on
se’ls va identificar amb el triangle
blau invertit dels apàtrides amb un S
de Spanien.