Póster de las macroglosias.

1. LA DISGLÒSSIA. Cas clínic i intervenció logopèdica.
DISGLÒSSIA Trastorn de l'articulació de paraules deguts a la malformació o a la disfunció d'algun òrgan orofacial.
Nen de set anys nascut el 27 de maig del 2006
que va arribar del Marroc amb tres anys i mig.
Derivat pel pediatre per rotacisme.
OBJECTIUS D’INTERVENCIÓ
 Millorar la tonicitat orofacial general equilibrant els músculs relacionats amb la producció
de la parla.
Corregir el rotacisme. Aconseguir produir el so de les consonants ròtiques vibrants i
bategants.
 Aconseguir una deglució funcional i segura. Crear nous hàbits de conducta i generalització
d’aquests.
2 sessions setmanals de 45 minuts durant 3 mesos.
DIAGNÒSTIC
ORTODÒNTIC
DIAGNÒSTIC
LOGOPÈDIC
 Cavitat
bucal petita.
 Dificultat en
el creixement
de les incisives
superiors.
Òrgans Buco-fonatoris:
 Hipotonia general, sobre tot
labial, lingual i masseters.
 Llengua baixa i avançada
en repòs
 Protussió lingual en repòs.
 Arruguetes hipertròfiques.
Rotacisme:
 Rotacisme en travades.
 Substitució de la [r] per la [d]
en intervocàliques i inici de
paraula.
Març
 Inconscient de la posició lingual en repòs; llengua molt hipotònica; deixa restes de
menjar en la cavitat oral després de la deglució.
 Incapacitat d’emetre el so /r/
Abril Conscient de la posició lingual en repòs; millora en la tonicitat lingual i en la
deglució; el so /r/ bategant quasi assolit.
Discussió: El plantejament de com abordar la rehabilitació d’una hipotonia lingual es pot plantejar
des de diferents òptiques segons quina es cregui que és la prioritat. Tot i que en la majoria de casos
és aconsellable una rehabilitació simultània de masticació, succió, deglució etc... degut a que en el
cas plantejat no hi ha una pertorbació important de la deglució, tot i que també es fa aquest treball,
es fa incís en la rehabilitació TMF. Així, augmentant la tonicitat lingual i de la resta d’òrgans
perifèrics, es podran restablir posteriorment la resta de funcions.
Conclusió: La teràpia miofuncional (TMF)és clau en la rehabilitació d’una disglòssia. S’equilibra la
tonicitat dels òrgans implicats en la parla i així es contribueix al creixement harmònic de les
estructures òssies, i a millorar les al·locucions i les deglucions atípiques.
BIBLIOGRAFIA
Zambrana. Nídia. Funciones orofaciales en logopedia y
ortopedia maxilar en la rehabilitación orofacial. Barcelona.
Masson S.A.; 1998
EVOLUCIÓ
0
20
40
60
80
100
MARÇ ABRIL MAIG
PRESENTACIÓ DEL CAS
-Al presentar un patró muscular hipotens, s’incrementarà el to muscular mitjançant el treball
amb teràpia miofuncional (TMF) així s’adquirirà també la vibració i la força lingual i
corregir el rotacisme.
-Normalització de la respiració nasal, adquirir bons hàbits posturals i adquirir consciència de
quin és la posició lingual en repòs correcte.
-Treballar l’acte deglutori amb diferents textures líquides i sòlides per crear nous hàbits de
conducta i la generalització d’aquests.
PLA DE TRACTAMENT
TEMPORALITZACIÓ
EVOLUCIÓ
deglució
tonicitat
rotacisme
funcional
disfuncional