movimiento migratorio

1. 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

2. INTRODUCCIÓ: DEFINICIÓ
Els moviments migratoris són els desplaçaments de població des d’un territori a un
altre. Implica canvi de residència temporal o permanentment.
EMIGRACIÓ: Moviment de persones que abandonen el seu lloc d’origen.
IMMIGRACIÓ: Moviment de persones que entren a un territori nou.
RETORN: Moviment de persones que tornen al seu lloc d’origen després de
passar un temps fora.

3. INTRODUCCIÓ: CLASSIFICACIÓ
EN FUNCIÓ DE LES DISTÀNCIES
INTERIORS (Nacionals) EXTERIORS (Internacionals) - Continentals
- Intercontinentals
EN FUNCIÓ DE LES CAUSES
VOLUNTÀRIES FORÇOSES
-Econòmiques
-Socials
- Refugiats de guerra
- Esclaus
EN FUNCIÓ DE LA DURACIÓ
PERMANENTS TEMPORALS - Estacionàries
- Pendulars
EN FUNCIÓ DEL MOMENT EN QUÈ ES DESENVOLUPAREN
HISTÒRIQUES ACTUALS

4. INTRODUCCIÓ: CÀLCULS
Per a mesurar el moviment migratori en nombres absoluts s’utilitza el Saldo
Migratori, que és la diferència entre immigrants i emigrants. Aquest càlcul pot ser
negatiu en el cas que hi haja més emigrants que immigrants o positivo en el cas
contrari.
SM = I - E
La Taxa de Saldo Migratori posa en relació el saldo migratori amb la població
absoluta del lloc. S'expressa en tants per cent, serveix per comparar els moviments
migratoris de distints llocs.
TSM = SM x 100 / Pobl. Absoluta (en aquest període)
Per a calcular el Creixement Real de la Població, cal tenir en compte no sols el
Creixement Natural (naixements menys defuncions) sinó també el Saldo Migratori
(Immigrants menys emigrants).
CRP = CN ± SM = (N – D) ± (I – E)

5. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
Són els que es produeixen des d’una regió a una altra dins d’Espanya. El seu anàlisis
serveix per a explicar la distribució de la població espanyola i les tendències dels
moviments naturals (augment o disminució de la natalitat, mortalitat i creixement
natural).
Es pot diferenciar entre tradicionals, fins el 1975 i actuals.
Les migracions interiors tradicionals
•Es van desenvolupar entre el darrer terç del segle XIX i el 1975. es van caracteritzar per:
• La motivació va ser fonamentalment laboral.
•Els emigrants procedien del camp i es dirigien a les grans ciutats industrials.
•Es tractava de persones joves, camperols amb baix nivell de qualificació.
•Es poden distingir dos tipus:
•Migracions temporals i estacionals. Eren desplaçaments camperols que es
realitzava bé a altres àrees rurals per a realitzar taques agràries, o bé a les ciutats en
aquelles èpoques de l’any en què al camp no hi havia feina.
•L’èxode rural. Es tracta del desplaçament de la gent del camp a la ciutat amb
caràcter definitiu o de llarga durada. Els emigrants procedien d’àrees endarrerides
com Galícia, interior peninsular, Extremadura, Andalusia... Els llocs d’acollida foren
les àrees industrialitzades Madrid, Catalunya, País Basc...) i les turístiques, a partir
dels anys 60 (C. Valenciana, Illes Balears...)

6. L’ÈXODE RURAL: ETAPES
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
Fins la Guerra Civil: La incorporació tardana
d’Espanya a la Rev. Industrial provocà que l’èxode
rural s’iniciara més tard, aproximadament a finals
del XIX i primer terç del XX. L’excedent de població
rural (a causa de la fil·loxera, l’inici de la
mecanització...) i l’oferta de treball en les zones
industrials van afavorir aquest fenomen.
Durant la Guerra Civil i postguerra: L'economia s’estancà i l’oferta de treball a les
ciutats minvà. L’èxode rural es frenà.
1950-1975: Intensificació de l’èxode rural a causa de les millores econòmiques i el
creixement demogràfic. L’auge industrial i el “boom” turístic atragueren població cap els
nuclis industrials tradicionals i les àrees turístiques. Es configuraren dos eixos d’atracció:
el de la Mediterrània i el de l’Ebre. A aquest s’unia Madrid.
1975-1990: La crisis dels setanta va provocar una desacceleració de les migracions que
fins i tot foren superades pels retorns. Aquests van afectar, sobretot, als jubilats.

7. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
Conseqüències de les migracions interiors
tradicionals. Especialment l’èxode rural va tenir
nombroses repercussions.
•En el pla demogràfic van crear grans desequilibris
en la distribució de la població: buidament de
l’interior i gran densitat a la perifèria.. Envelliment
de la població de les àrees emigratòries. Elevat
índex de masculinitat en algunes zones.
•En el pla econòmic a les àrees rurals amb el temps
va descendir la productivitat i el rendiment. A les
ciutats la immigració massiva va provocar
problemes de sòl, habitatge, equipaments i serveis.
•En el pla social es van produir problemes
d’assimilació.
•En l’aspecte mediambiental les zones de
procedència dels emigrants van quedar
abandonats i es van deteriorar ecosistemes
tradicionals. A les grans ciutats la immigració va
provocar un creixement accelerat.

8. Les migracions interiors actuals.
Des de la crisis de 1975 es va iniciar un nou sistema migratori de característiques molt
distintes:
c)la procedència dels emigrants ja no és majoritàriament rural, sinó que provenen de
municipis urbans, sobretot dels de major grandària.
d)el destí també ha experimentat canvis:
- les migracions entre comunitats s’han alentit, encara que no s’han alterat
substancialment les seues direccions, que continuen tenint com a destí prioritari l’arc
mediterrani i la Vall de l’Ebre.
- s’han intensificat les migracions dins de la pròpia província o comunitat autònoma.
- en l’àmbit municipal, els municipis urbans de major grandària han perdut capacitat
d’atracció en favor dels mitjans o xicotets.
c) en l’actualitat, les causes de les migracions i el perfil dels emigrants són diversos, la
qual cosa ha donat lloc a distints tipus de corrents migratoris que s’entrecreuen en l’espai.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS

9. •Les migracions laborals. Afecten a adults joves i podem distingir entre treballadors
poc qualificats (procedents del medi rural) que van als centres de major dinamisme
econòmic de la mateixa província o CCAA; i, els treballadors qualificats que es
traslladen a grans centres d’activitat terciària. Tenen saldos positius les principals
àrees immigratòries de la Mediterrània (excepte Barcelona) i de la Vall de l’Ebre
(excepte Saragossa). Tenen saldos negatius algunes antigues províncies
immigratòries que l’han invertit (Madrid, Barcelona, Saragossa, Biscaia...) i províncies
tradicionalment emigratòries (Àvila, Zamora, Burgos, Ciudad Real, Terol...)
•Les migracions residencials. Són intraurbanes i afecten, sobretot, a parelles joves
•Les migracions de retorn rural. Es tracta d’antics emigrants. També es dóna un
corrent neorural (persones que abandonen la ciutat per dur una vida més acord amb
el medi i la vida natural)
•Els moviments habituals de la població. Són desplaçaments periòdics per motius
de treball o oci.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS

10. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS
Eix de l’Ebre
Eix mediterrani
Madrid Excepcions:
•Saragossa
•Valladolid
•Sevilla

11. Les conseqüències de les migracions interiors
actuals són:
•Les migracions laborals acreixen els desequilibris
demogràfics i econòmics entre les regions i a
l’interior de les CCAA i províncies.
• Les migracions residencials causen el
sobreenvelliment de les àrees urbanes centrals
emissores, i incrementen la població de les perifèries
receptores, que exigeixen dotacions de serveis i
equipaments.
•Les migracions de retorn d’emigrants provoquen el
sobreenvelliment a les zones receptores de jubilats i
la creació de negocis o d’activitats noves pels més
joves, que poden retenir a part dels emigrants
potencials. A més la instal·lació de joves a aquests
nuclis rurals quasi deshabitats pot incidir en el
manteniment d’escoles i serveis tradicionals
•Els moviments pendulars relacionats amb el treball
creen problemes de circulació i els relacionats amb
l’oci augmenten els ingressos amb els locals d’oci de
les zones receptores.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS INTERIORS

12. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
COMPONENTS DELS
MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
EMIGRACIÓ IMMIGRACIÓ
Espanyols cap a l'estranger Estrangers cap a Espanya
Dècada dels 90
Són els moviments de la població fora de les fronteres.
Espanya ha sigut un país d’emigrants fins els anys 80 , a partir de la dècada dels 90 va
començar a rebre immigració, especialment aquesta tendència s’ha accentuat a les
primeries del segle XXI.

13. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

14. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
•Podem distingir segons l'època i el lloc
entre l’emigració transoceànica (Amèrica
Llatina, fins els anys 60) i l’europea (més
intensa a partir dels anys 50).
•L’emigració transoceànica. Es va
dirigir principalment a Amèrica Llatina i
secundàriament als EEUU, Canadà i
Austràlia. Des de mitjan segle XIX es va
iniciar aquesta emigració ja que eren
llocs en auge econòmic i a més hi havia
a favor la qüestió lingüística. El perfil
d’aquest emigrant era home camperol
de poca qualificació. La intensitat va
disminuir entre els anys 1914-45 (les
guerres mundials, la crisi del 29, i la
Guerra Civil). El destí: Argentina, Cuba,
Veneçuela, Brasil i Mèxic. Origen:
Galicia, Astúries i Canàries. Cap als anys
60 aquesta emigració va descendir.

15. Des de Vigo en vaixell cap a Amèrica.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

16. L’emigració a Europa. Esta emigració va tenir tres etapes ben
diferenciades:
• fins mitjan segle XX es va dirigir principalment a França, integrada per
camperols estacionals, obrers de la construcció i dones de servei
domèstic, i, més tard, refugiats polítics de la Guerra Civil
• el període entre 1950 i 1973 fou el de major auge de l’emigració a
Europa: per part europea, la ràpida reconstrucció després de la guerra va
afavorir una àmplia oferta de treball; per part espanyola, l’emigració es
va veure estimulada pel fort creixement demogràfic, l’excedent de
població agrària a causa de la mecanització i l’augment de l‘atur pel Pla
d’Estabilització. Els emigrants procedien de totes les regions, encara que
les més afectades foren Andalusia i Galícia. El destí França, Suïssa i
Alemanya. El perfil d’aquests emigrants era jove, poc preparat.
•a partir de 1973 l’emigració permanent a Europa va decaure. La crisi
energètica va fer augmentar l’atur i molts van tornar.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS
•Actualment: l’emigració és mínima i de
característiques diferents, normalment les raons
del trasllat a l'estranger és per treballs
qualificats.

17. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

18. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

19. ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

20. Les migracions exteriors han tingut
importants conseqüències:
• demogràfiques: disminució dels
efectius de població i accentuació dels
desequilibris regionals.
• econòmiques: positives per una part,
ja que alleujaren el fort creixement
natural, l’atur i van reduir el dèficit
comercial amb les divises que
enviaven, i, negatives, perquè molts
estalvis no es van invertir en béns
productius, o no afavoriren a les àrees
de partida dels emigrants
• socials: el desarrelament, les penoses
condicions de vida, de treball, els
salaris més baixos...i a més van ser els
primers en anar-se’n a l’atur quan va
esdevenir la crisi.
ESPANYA: MOVIMENTS MIGRATORIS EXTERIORS

21. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA
Des de fa alguns anys Espanya està rebent un volum important d'immigrants, que
actualment superen els cinc milions.
D’acord amb la seua situació poden classificar-se en tres grups:
c)Els ciutadans nacionalitzats: després d’alguns anys de viure en el país passen a ser
espanyols de ple dret.
d)Els immigrants legals: que obtenen el permís de residència i mantenen la seua
nacionalitat d’origen.
e)Els estrangers il·legals: que no tenen papers de residència i no poden estar en Espanya

22. Les causes de la immigració són diverses:
•Els immigrants comunitaris són jubilats que
aprecien les bones condicions climàtiques del país o
adults atrets per les possibilitades de treball i de
negoci.
•Els immigrants extracomunitaris es traslladen a
Espanya per motius:
• Econòmics (possibilitat de treball).
• Polítics, persecucions, falta de drets civils...
•La necessitat, per part d’Espanya, de mà d’obra
arran del desenvolupament econòmic des de 1995.
•La proximitat amb el continent africà converteix
Espanya en la porta principal d’entrada d’
immigrants.
•Els lligams historicoculturals amb América Llatina
també afavoreixen l’arribada d’immigrants.
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA

23. La procedència dels immigrants va ser
majoritàriament fins 1996 europea
(països de la Unió Europea i de l’est del
continent); a partir del 1996 han
predominat els immigrants
extracomunitaris procedents d’Àfrica
(Marroc), Iberoamèrica (Equador,
Colòmbia) i Àsia (Xina, Paquistan).
El seu destí principal són les CCAA amb grans
centres urbans com Catalunya, Madrid,
Andalusia, València, Balears i Canàries.
El perfil de l'immigrant varia segons la
procedència:
•Els immigrants comunitaris són jubilats
amb un nivell de vida mitjà, o adults
mitjanament qualificats.
•Els immigrants extracomintaris són
joves no gaire qualificats. Realitzen
treballs en el sector terciaris, la
construcció, l’agricultura...
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA

24. Les conseqüències de la immigració s’observen en diferents àmbits:
b)conseqüències demogràfiques: els immigrants tenen una estructura demogràfica més
jove degut a què controlen menys la natalitat, la qual cosa ha contribuït a frenar el brusc
descens de la natalitat espanyola.
c)conseqüències econòmiques:
a. Alguns treballadors espanyols creuen que els lleven el treball, però no és així ja
que ells realitzen les feines més dures i mal pagades. La immigració aporta
població activa, activa l’economia (amb el consum) i col·labora en el creixement
del PIB.
b. La immigració, no obstant, es relaciona amb alguns problemes, com la pèrdua de
competitivitat, la pressió a la baixa dels salaris...
d)conseqüències socials: la immigració està creant alguns problemes socials:
a. El seu augment ha fet créixer la idea d’“invasió” i el temor a la reducció de la
identitat nacional. Aquestes falses idees han fet sorgir actituds xenòfobes o
racistes.
b. Molts immigrants pateixen dures condicions laborals (llargues jornades, salaris
baixos, absència d’assegurances... i de vida (habitatges de mala qualitat, barris
marginals...); en part per això se’ls responsabilitza, de forma injusta, de diversos
delictes...
c. Les diferències culturals, lingüístiques i religioses fan difícil la seua integració i
poden suscitar tensions amb la població autòctona.
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA

25. La política immigratòria espanyola es basa en intentar que la immigració resulte
beneficiosa per a ambdues parts.
b)El marc de la política immigratòria està constituït per:
•La política de la UE sobre asil i immigració establerta en 1999 que suposa la creació d’un
sistema comú d’asil i de visats i la cooperació dels països membres contra la immigració
clandestina mitjançant l’intercanvi d’informació i el control de les fronteres exteriors de la
Unió.
• La Llei d’Estrangeria regula tots els aspectes de la immigració:
• Entrada en el país, per a la qual cosa hi ha quotes.
• Modalitats de presència a Espanya.
• drets i llibertats dels immigrants.
• Procediments d’expulsió.
e)Les mesures principals de la política d’immigració espanyola són les següents:
•La col·laboració amb els països emissors
•L’ordenació dels fluxos migratoris.
•L’impuls de la integració.
•La lluita contra la immigració clandestina.
LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA

27. POBLACIÓ
ESTRANGERA A
ESPANYA EN
PORCENTATGES
EL 2008

28. ORIGEN DE LA POBLACIÓ NO NASCUDA A ESPANYA