En aquesta unitat es tracta l'evolució que tingueren Espanya i Catalunya al llarg del segle XIX des de diferents punts de vista (demografia, economia, societat, art, política...).

1. ESPANYA I CATALUNYA AL SEGLE XIX
Unitat 4
ESPANYA I CATALUNYA AL SEGLE XIX
Unitat 4
1.-LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)1.-LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
2.-GOYA, PRECURSOR DE L’ART CONTEMPORANI2.-GOYA, PRECURSOR DE L’ART CONTEMPORANI
3.-EL RETORN DE L’ABSOLUTISME (1814-1833)3.-EL RETORN DE L’ABSOLUTISME (1814-1833)
4.-EL CARLISME4.-EL CARLISME
5.-ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT
LIBERAL
5.-ISABEL II: LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT
LIBERAL
6.-EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)6.-EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)
7.-LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1902)7.-LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1902)
8.-ELS ORÍGENS DEL CATALANISME8.-ELS ORÍGENS DEL CATALANISME

2. 0. INTRODUCCIÓ0. INTRODUCCIÓ
• Primera meitat segle XIX. Fi de l’Antic Règim a
Espanya. Es donà pas a un nou estat, de tipus
liberal.
• Especificitats. La falta d’una burgesia forta va fer
que l’Exèrcit es convertís en el garant d’aquest nou
règim. El caciquisme obstaculitzà aquest nou
període.
• Segona meitat segle XIX. A Catalunya, la
implantació d’un estat centralista i uniformista a
Espanya produí l’aparició de diferents propostes de
descentralització de l’estat espanyol: el
republicanisme federal i el catalanisme.

3. ESPANYA. SEGLE XIX.

4. 1. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)1. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)
La crisi de la monarquia de Carles IV (1788-1808)
• L’inici del regnat de Carles IV va coincidir amb l’esclat
de la Revolució Francesa. Espanya es va unir a la
coalició internacional i va declarar la guerra a França.
Tenien por de l’expansió de les idees liberals.
• Després de la derrota (Guerra Gran, 1793-95), Manuel
Godoy, primer ministre, canvià la política exterior i s’alià
amb Napoleó per enfrontar-se a la Gran Bretanya, que
era l’enemic principal de França.
Tractat de Fontaineblau (1807)
Autoritzava l’exèrcit francès a travessar el
territori espanyol per envair Portugal.

5. La invasió napoleònica
• Una part de la població estava descontenta amb el
ministre Godoy i amb l’entrada de les tropes franceses.
Això va provocar el
MOTÍ D’ARANJUEZ
(1808)
Dimissió del
ministre
Abdicació del rei en el seu
fill Ferran VII
• Davant les desavinences, Napoléo s’oferí com a
intermediari i convocà Carles IV i Ferran VII a Baiona
(França) on els pressionà per a que abdiquessin en el
seu germà Josep Bonaparte (abdicacions de Baiona).
• Josep I (1810-1813) volia imposar a Espanya els
principis liberals de la revolució Francesa. Va trobar
seguidors entre alguns liberals espanyols (afrancesats).

6. La guerra del francès

8. Les Corts de Cadis
• Amb el nomenament d’un rei estranger, es formaren
unes juntes locals integrades per persones partidàries
d’expulsar els invasors i crear un govern legítim.
• Juny 1808. Es crea a Catalunya la Junta Suprema de
Catalunya.
• Juny 1810. Es crea a nivell nacional la Junta Suprema
Central. El 1812 convocà una reunió a Cadis per
redactar i aprovar una Constitució (“La Pepa”).
• Aquesta, establia la sobirania nacional, la divisió de
poders, el sufragi universal masculí i reconeixia moltes
llibertats individuals.
• El desenvolupament de la guerra dificultà la seva
aplicació.

10. 2. GOYA, PRECURSOR DE L’ART CONTEMPORANI2. GOYA, PRECURSOR DE L’ART CONTEMPORANI
• Goya (1746-1828) fou un pintor total. Dominava
diferents tècniques: pintura al fresc, pintura a l’oli,
gravats, retrats …
La Verema (1786)
La família de Carles IV
(1800)
Pelegrinatge a la font de
Sant Isidre (1819) El 3 de maig a Madrid
(1814)

11. 3. EL RETORN DE L’ABSOLUTISME (1814-1833)3. EL RETORN DE L’ABSOLUTISME (1814-1833)
• Ferran VII governà com un monarca absolut. Els
liberals van ser perseguits. Tot i això, amb ajuda d’un
sector de l’exèrcit, van organitzar pronunciaments.
El Sexenni absolutista (1814-1820)
• Ferran VII torna a Espanya el 1814.
• Els liberals volen que juri la Constitució de 1812.
• Els absolutistes pressionen per a què restauri el poder
absolut i derogui la legislació liberal de les corts de
Cadis.
• Finalment, el rei clausura les corts, anul·la la
constitució i deroga totes les lleis aprovades durant la
guerra.
Retorn a l’Antic
Règim

12. El Trienni Liberal (1820-1823)
•L’èxit del pronunciament del coronel Riego a Cabezas
de San Juan (Sevilla), inaugura el trienni liberal.
•El rei fou obligat a:
• Per fer front a l’oposició absolutista, es creà la Milícia
Nacional, un cos de voluntaris armats.
• Ferran VII demanà ajuda als sobirans absoluts
d’Europa. La Santa Aliança encarregà a França la
intervenció militar a Espanya.
• 1823. Els Cent Mil Fills de Sant Lluís derroten els
liberals i reposen Ferran VII com a monarca absolut.

13. La dècada ominosa (1823-1833)

14. La independència de l’Amèrica hispana
• L’aixecament fou dirigit per la burgesia criolla
(descendents espanyols nascuts a Amèrica), que
veia Espanya com un lastre econòmic.
• Destacaren militars liberals (Simón Bolívar, San
Martín…).
• Conseqüències. La pèrdua de les colònies
americanes contribuí a una pèrdua de prestigi
internacional, accelerar els problemes econòmics i al
desprestigi polític de la monarquia de Ferran VII.

15. Les Causes de la Independència
• Difusió idees Revolució Francesa (llibertat, igualtat) i
de la proclamació de la independència dels Estats
Units .
• Descontentament de la burgesia criolla. Espanya
obstaculitzava el comerç (situació de monopoli) i
imposava càrregues fiscals elevades.
• Acaparament de la majoria dels càrrecs de
l’administració en mans d’espanyols.
• Feblesa de la monarquia espanyola (derrota de
Trafalfgar, invasió napoleònica).

16. Etapes del procés d’independència
Primera fase (1808-1814)
• Els primers moviments independentistes s'iniciaren
amb l’inici de la Guerra del Francès a Espanya. Les
autoritats americanes no van acatar la monarquia de
Josep Bonaparte i formaren juntes a les colònies, que
es van fer amb el control del govern.
• 1811. Paraguai proclamà la seva independència
d’Espanya.
• El retorn de Ferran VII el 1814 va frenar aquest procés
i dissolgué les juntes.

17. Segona fase (1816-1826)
• L’etapa definitiva s’inicia el 1816, quan Argentina
proclama la seva independència i la insurrecció es
generalitza per tot l’imperi.
• S’independitzen Xile, Veneçuela, Colòmbia, Equador,
Panamà, Mèxic, Amèrica Central, Perú i Bolívia.
• El 1826 Espanya només mantenia Cuba i Puerto Rico
al continent americà, i les Filipines a Àsia.

18. Procés d’independència de l’Amèrica hispana

19. 4. EL CARLISME4. EL CARLISME

20. Bases socials del carlisme
•Privilegiats (por a pagar impostos i a perdre part de les
seves propietats):
 Noblesa rural,
 Clergat (Església)
•No privilegiats (por a perdre l’accés als béns
comunals):
 Pagesos
Bases territorials del carlisme
•Sobretot en les àrees rurals del nord peninsular (País
Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i València). Mai van

21. Bases ideològiques del carlisme
Déu, pàtria, rei i furs
•Origen diví del rei,
•Poder absolut del rei,
•Presència destacada de l’Església en la vida pública,
•Manteniment dels furs (Corona Aragó i Navarra):
 Restabliment de les lleis i institucions
tradicionals,
 Sistema fiscal propi,

22. Les guerres carlines
•N’hi hagueren tres, que van afectar el conjunt
d’Espanya, amb una incidència especial sobre
Catalunya.
Primera guerra carlina (1833-1839)
• S’inicià al País Basc i a l’interior de Catalunya.
•1839. Victòria de les tropes del general liberal
Espartero. Signatura del Conveni de Bergara
(Guipúscoa).

24. Guerra dels Matiners o Segona guerra carlina
(1846-1848)
• Tingué poc seguiment a Navarra i el País Basc.
•A Catalunya es produeixen aixecaments motivats per
la crisi econòmica (manca aliments, augment atur…).
Es rebutja la societat industrial.

25. Segona guerra carlina
(1846-1848)

26. Tercera guerra carlina
(1872-1876)
•Rebuig al nou rei, Amadeu de Saboia, a qui
consideren il·legítim.
•A Catalunya, els carlins obtenen alguna victòria
(Alpens, 1873) i ocupen algunes ciutats (Berga,
Manresa, Vic o Olot).
•1875. El carlisme és derrotat a Catalunya, i l’any
següent a Navarra i el País Basc.
------------------
•Dirigents carlistes catalans: Benet Tristany, Francesc
Savalls i Ramon Cabrera.

27. Tercera guerra carlina
(1872-1876)

28. 5. ISABEL: LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT LIBERAL5. ISABEL: LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT LIBERAL
Regència de Maria Cristina (1833-1840)
• Maria Cristina, la mare d’Isabel, serà la regent durant
la minoria d’edat d’Isabel (1833-43). Inicià la
construcció d’un règim liberal a Espanya.
• Primer s’ajudà dels moderats (Narváez), partidaris de
reformes limitades).
• Una sèrie de revoltes populars (bullangues a
Catalunya) i d’aixecaments militars (La Granja, 1836)
forcen a la regent a lliurar el poder als progressistes
(Mendizábal).

30. • Aquest inicia l’abolició de l’Antic Règim amb una
reforma fiscal que incloïa:
 La dissolució del règim senyorial,
 La desamortització de ls béns de l’Església,
 Supressió del delme,
 Supressió dels privilegis de la Mesta,
 Abolició de les duanes interiors, extinció dels
gremis…
• 1837. Aprovació nova Constitució (progressista).
Reconeixia:
 Sobirania nacional,
 Divisió de poders,
 Reconeixement d’amplis drets i llibertats.

31. •1837. Els moderats accedeixen al govern i intenten
donar un gir conservador. El suport de la regent a
aquestes mesures suscità un moviment d’oposició
progressista.
Regència del general Espartero (1840-1843)
•1840. Davant aquesta situació Maria Cristina dimití i
es proclamà un nou regent: el general Espartero.
•Va governar amb molt d’autoritarisme. A Catalunya,
arran de la promulgació d’unes mesures lliurecanvistes
(que desprotegien a la emergent indústria catalana) hi
hagueren greus incidents: Espatero bombardejà
Barcelona→ revolta de la Jamància.
•Es decidí avançar la majoria d’edat d’Isabel → reina.

32. La Dècada Moderada (1843-1854)
• El Partit Moderat (Narváez)es va mantenir, gairebé
sempre, en el govern amb el suport de la
Monarquia.
• Aquest partit es recolzava en els sectors privilegiats
que acceptaven el nou ordre liberal per frenar el
carlisme. Volien mantenir el seu predomini social i
allunyar els progressistes del poder.
• Es consolidà el sistema polític liberal a Espanya,
que va adoptar un caràcter conservador i
centralista (uniformització de l’administració estatal i
municipal).

33. • 1844. Creació de la Guàrdia Civil, per garantir la llei
al camp.
• 1845. Nova Constitució. Restricció del vot, límit a les
llibertats i sobirania compartida entre les Corts i la
Corona.
• 1851. Concordat amb la Santa Seu. Compromís de
mantenir el culte i el clero i es frenava el procés
desamortitzador.

35. El Bienni Progressista (1854-1856)
• 1854. Pronunciament de Vicálvaro liderat pel general
O’Donnell contra els moderats.
• La reina va donar el poder als progressistes i
Espartero formà amb O’Donnell un nou govern.
• Es van portar a terme una serie de reformes
econòmiques:
 desamortització de Madoz (1855, afectà els
ajuntaments),
 Llei de Ferrocarrils que va impulsar la construcció
de la xarxa ferroviària a Espanya.

37. La descomposició (1856-1868)
•L’última etapa del regnat d’Isabel II va ser
d’alternança en el govern entre els moderats i la Unión
Liberal (partit de centre). Els progressistes van quedar
exclosos.
•Els unionistes van impulsar una política exterior
colonialista: campanyes del Marroc (1859-1860),
l’expedició a Indoxina i la intervenció a Mèxic.
•Amb el retorn dels moderats (1865), l’actuació del
govern fou molt autoritària, repressiva i va prescindir
del Parlament.
•L’oposició va anar augmentant i van sorgir nous grups
polítics: demòcrates (partidaris del sufragi universal
masculí) i republicans (abolició de la monarquia).

38. LA REVOLUCIÓ I EL GOVERN PROVISIONAL (1868-69)
6. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)6. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

40. • Es formà un govern provisional, liderat per Prim i
Serrano. Impulsà un programa de reformes per
democratitzar el sistema polític.
• Les noves corts, escollides per sufragi universal
masculí, van aprovar la Constitució del 1869.
Sobirania nacional.
Monarquia parlamentària.
Drets individuals i col·lectius.
Separació Església-Estat.
Llibertat religiosa.
Manteniment culte catòlic.

41. LA MONARQUIA D’AMADEU I (1870-73)
• Es buscà un rei entre les dinasties europees:
Amadeu de Savoia (finals 1870), que tenia una
concepció democràtica de la monarquia.
• Suports: progressistes i unionistes.
•Oposició: moderats, republicans, carlins i l’Església.
•El nou rei va haver d’afrontar l’esclat de dos greus
conflictes: insurrecció a Cuba (1868) i una nova
guerra carlina (iniciada el 1872).
•Febrer 1873. Finalment, Amadeu I renuncià al tron.

42. LA PRIMERA REPÚBLICA (1873-74)
•Febrer 1873. Es proclama la República. No tenia un
suport real. La majoria dels diputats eren monàrquics.
•Va ser rebuda molt bé pels sectors populars urbans.
•Es va pretendre organitzar l’Estat d’una manera
federal: repartint les competències entre el govern
central i els diferents territoris.

43. •La República es va haver d’enfrontar a molts
problemes i va viure en una inestabilitat permanent (4
presidents):
 Les divisions internes entre els republicans van
dificultar l’actuació dels governs.
 Les revoltes socials augmentaren.
 Les conspiracions monàrquiques preparaven la
restauració de la monarquia en la figura d’Alfons
XII.
 Una nova guerra carlina.
 Insurrecció a Cuba.
•Gener 1874. Un cop d’Estat (general Pavía) dissol les
Corts i lliura la presidència al general Serrano.

44. • Desembre 1874 (Sagunt). El general Martínez
Campos proclamava rei d’Espanya Alfons de Borbó.
• S’esperava garantir l’ordre social i l’estabilitat política.
ELS SISTEMA CANOVISTA
• Impulsor del nou sistema polític que
volia posar fi al protagonisme dels militars i les
revoltes populars.
• Objectiu: pacificació del país (1876: final guerra
carlina; 1878: fi insurrecció a Cuba).
• Creació d’un sistema de partits que havien d’alternar-
se en el poder.
• Constitució de 1876.
7. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1902)7. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1902)

45. Constitució
1876
 Monarquia constitucional.
 Sobirania compartida entre monarca i Corts.
 Corts bicamerals.
 Ratificació de la confessionalitat de l’estat.
 Augment del poder del monarca.
• Caràcter moderat, però era prou flexible per a que
conservadors i liberals poguessin governar sense
modificar-la.

48. La crisi del 1898
•1895. Nova insurrecció a Cuba (l’administració
espanyola no era capaç de fer reformes polítiques, de
dotar l’illa d’autonomia i de reduir el control econòmic).
•Els insurrectes van comptar amb el suport dels Estat
Units.
•1898. Estat Units declarà la guerra a Espanya, com a
respota a l’enfonsament del cuirassat Maine a l’Havana.
•1898. Derrota espanyola (Tractat de París). Pèrdua
últimes colònies: independència de Cuba, Filipines i
Puerto Rico.

49. • Conseqüències:
 Estat de frustració i pessimisme en la societat
espanyola.
• Aparició de moviments regenaracionistes que
demanaven:
 una veritable democràcia,
 la fi del caciquisme,
 la fi de la corrupció.

51. • Les constitucions liberals del s.XIX només contemplaven l’oficialitat de la llengua castellana.
• L’ús del català com a llengua de cultura va anar disminuint.
• Només es parlava en la vida quotidiana.
• Com a llengua literària s’utilitzava en cançons i romanços
i llibres religiosos i entreteniments.
Recuperació de la llengua catalana
com a llengua cultural.
Defensa de la identitat de
Catalunya.
Pàtria”
,
Carle
s
L’oda “La
Bonaventur
a Aribau.
Culminació de la primera
etapa del moviment. Jocs Florals, 1859
Moviment simbòlic del
naixement.
Paral.lelament, es va produir un procés de
recuperació del passat històric
Altres
autors
Joaquim Rubió i
Ors Jacint
Verdaguer Antoni
de Bofarull Víctor
Balaguer
8. ELS ORÍGENS DEL CATALANISME8. ELS ORÍGENS DEL CATALANISME

52. El republicanisme
federal
Francesc Pi i Margall
Ildefons Cerdà Josep Anselm Clavé
• Els orígens del catalanisme com a moviment de caràcter polític i
no només cultural s’han de buscar en algunes manifestacions
populars que es van donar: Bullangues al 1835, la Jamància al
1842. Aquestes defensaven la descentralització administrativa de
l’Estat.
• Dècada 1860. El republicanisme federal va ser la principal força
política que recollí tots aquests sentiments.
• El federalisme arrelà a moltes ciutats de Catalunya. Va tenir el
suport de la petita burgesia, dels menestrals i dels treballadors
industrials.

54. Primeres propostes
catalanistes• Dècada 1870. Apareixen les primeres organitzacions que es definiran com a
catalanistes. No estaven vinculades a cap partit d’àmbit estatal i aspiraven a
la creació dels òrgans de poder catalans.
Almirall i el republicanisme
federal
• Centre Català (1882), era un grup de caire progressista fundat per Valentí
Almirall. Va ser un dels promotors del Memorial de Greuges (1885) lliurat
a Alfons XII. Es denunciava l’opressió del centralisme sobre Catalunya i
afirmava la seva personalitat política.
• El federalisme, va aprovar l’any 1883 un projecte de constitució de
l’Estat Català dins la Federació Espanyola.
• El republicanisme va estar força dividit. A finals de segle els seus
dirigents van iniciar una aproximació al catalanisme.

55. La Unió Catalanista
• La Unió Catalanista (1891) va ser una entitat de tipus
conservador que aplegava la majoria de les organitzacions
catalanistes.
• 1892. Es va reunir una assemblea que va elaborar les Bases
de Manresa , un projecte d’autogovern de Catalunya que
defensava la seva sobirania i proposava el restabliment de
les institucions tradicionals.
Objectiu: propagació de les idees
regionalistes i elaboració d’un programa
comú.

56. Lliga Regionalista
• La presència de candidatures catalanistes a les
eleccions s’inicià després del desastre del 98.
• Eleccions 1901. Triomf d’una candidatura catalanista:
Candidatura dels Quatre Presidents.
• Es creà la Lliga Regionalista, un nou partit,
conservador, que defensava la reforma i la
modernització de l’Estat espanyol com el camí per
aconseguir l’autonomia política de Catalunya.
• La seva base social: classes altes i mitjanes
urbanes.
• Líders: Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
• L’encaix de Catalunya a Espanya serà un dels
principals problemes de la política espanyola del