Un powerpoint amb els elements essencials per explicar el classicisme a alumnes de 4t d'ESO

1. (1750-1820)
EL CLASSICISME
INS. NICOLAU COPÈRNIC, TERRASSA

2. • Les monarquies absolutes del segle XVII i XVIII desapareixen amb la revolució
francesa i posen fi a l’abús de poder (despotisme il·lustrat).
• Auge de la burgesia: una nova classe social com a conseqüència del
desenvolupament del mercantilisme i de la revolució industrial.
• Alguns grans invents de la modernitat: el parallamps (Benjamin Franklin), la
màquina de vapor (James Watt) o el teler mecànic (Edmund Cartwright).
Descobriments físics (Antoine Lavoisier) i biològics (Charles Darwin).
• La il·lustració serà un moviment intel·lectual, que promourà els ideals d’igualtat i
benestar per a tothom a través de l’educació i el coneixement.
• Cal destacar la primera Gran Enciclopèdia de Diderot i d’Alembert (1747-1772).
MOMENT HISTÒRIC, SOCIAL I
CULTURAL

4. • Què és? Un moviment cultural
• Què significa? Es posa llum a la ignorància (religió) a través de l’educació
i la ciència. “Segle de les llums”.
• Qui l’afavoreix? La burgesia, petita nobles i filòsofs com Kant, Voltaire o
Russeau.
• Què comporta? La fi de l’antic règim i la fi de les monarquies absolutistes.
• Què defensen? Una societat més justa i igualitària.
• Els seus ideals? L’educació, la llibertat política i la naturalesa.
LA IL·LUSTRACIÓ

5. • Música delicada i brillant, alegre i elegant.
• Perfecció formal: nombre compassos, frases i estructures.
• Retorn a l’estètica dels clàssics: degut als descobriments arqueològics
(Pompeia i Herculà).
• Ritmes més regulars.
• Gran importància de la melodia, amb frases regulars.
• Textura homofònica: s’abandona el contrapunt i el baix continu. Apareix el
“baix Alberti”.
• Predomina la música instrumental per sobre de la vocal, tot i que també es
fan moltes òperes.
• Música completament tonal (desaparició dels modes).
CARACTERÍSTIQUES MUSICALS

6. INSTRUMENTALS
• Sonata: peça per a instrument sol. Té quatre moviments. Forma complexa.
• Simfonia: és una gran sonata per a orquestra.
• Concert: semblant a la simfonia però amb parts de lluïment per al solista
(solo i tutti). En tres moviments.
• Música de cambra: duets, trios, quartets, quintets,…
- El quartet de corda: invenció purament clàssica (Haydn)
FORMES MUSICALS

7. FORMA SONATA
Sonata en C, J.Haydn Sonata en C, W.A.Mozart
Sonata “el clar de lluna”, L.V.Beethoven

8. • Evoluciona, s’amplia i es converteix en el mitjà d’expressió més important.
• Dependrà de cada lloc i dels recursos, però l’orquestra clàssica tindrà la
secció de corda, la secció de vent i la secció de percussió.
• Es comença a pensar en el color de l’orquestra, el director comença a
treballar les seccions per separat.
• S’incorpora el crescendo i el diminuendo.
• Els primers, els trobem a Alemànya: Johan Stamitz i l’escola de Mannheim.
L’ORQUESTRA

9. • MÚSICA VOCAL RELIGIOSA: en declivi.
- Continuem trobant la missa i l’oratori, i apareix el réquiem o míssa de
difunts.
- La missa serà brevis, per als diumenges, o solemnis per a les festivitats
més importants.
FORMES MUSICALS
Réquiem, W.A.Mozart

10. • ÒPERA SÈRIA:
- S’eliminen els excessos ornamentals del barroc.
- Tendència a la naturalitat.
- Acostament al públic, temes menys complexos, però seriosos.
…Al 1752, G.B.Pergolesi estrena La serva padrona, que tingué molt d’èxit, però
va generar una gran discussió i rebombori…anomenada, la Querella dels
bufons:
MÚSICA VOCAL PROFANA:
L’ÒPERA
Defensors de
l’òpera sèria
(Rameau)
Defensors de l’òpera
còmica o òpera bufa
(Russeau)

11. • L’obertura tindrà relació amb la resta de l’obra.
• S’opta per música més senzilla que la que s’havia
utilitzat en l’òpera sèria.
• Els recitatius es fan més expressius perquè sigui
més entretingut.
• L’argument de l’òpera ha de ser senzill i
comprensible.
• La música ha d’estar al servei de la lletra i la
història narrada.
• Llengua: s’utilitzarà l’alemany, l’italià o el llatí.
• Els cors i ballets no seran només ornaments com
fins ara, si no que tenen identitat pròpia.
REFORMA DE L’ÒPERA:
W.C.GLUCK
Orfeo ed Euridice, W.C.Gluck

12. ÒPERA SÈRIA DEL BARROC ÒPERA CLÀSSICA (BUFA)
Temes mitològics i heroics,
preferits de l’aristocràcia
Temens més quotidians, preferits de la burgesia
Papers de déus, o herois, increïbles Personatges i situacions properes i creïbles
Decorats fantàstics Decorats realistes, del dia a dia
Àries virtuoses (castratti) Melodies més senzilles i naturals
Caràcter solemne Caràcter popular
Gran contrast entre àries i recitatius Es substitueixen recitatius per passatges dialogats.
ÒPERA BUFA EN ALTRES PAÏSOS:
Alemanya: Singspiel: La flauta màgica, W.A.Mozart
Espanya: Zarzuela i tonadilla
França: Ópera comique
Anglaterra: Mascarade, balad opera
ÒPERA BARROCA VS CLÀSSICA

13. • És l’única dansa que perdurarà al llarg del s.XVIII (recorda les danses
aristocràtiques).
• Dansa ternària i lenta.
• Sovint s’introduïrà a simfonies, sonates i en la música de cambra.
- Exemple: ABA (Minuet I – Minuet II (a vegades un trio) – Minuet I)
LA DANSA:
EL MINUET

14. • Per primer cop trobarem dones ballant.
• Per primer cop la dansa s’independitza de l’òpera. Ara un ballet pot
explicar una història sense cantants, només amb el moviment.
• Els primers coreògrafs són Anglioni i Noverre.
• Apareix el que coneixem com a dansa clàssica.
• S’abandonen les màscares, perruques i vestimenta incòmode que dificulta
la dansa.
LA DANSA:
EL BALLET

15. EL FORTEPIANO
• Aquí podem observar de manera molt clara les diferències amb el seu
antecedent, el clavicèmbal (www.musicajosedelcampo.blogspot.com).
Treball de la professora Mabel Presno.
• El piano modern és també força diferent i evolucionat respecte el piano
clàssic, anomenat fortepiano. Aquí pots veure’n les diferències.
ELS INSTRUMENTS

16. INSTRUMENTS EN DESÚS

17. D’ALTRES, S’AJUSTEN A LES
NOVES NECESSITATS…
Concert per a clarinet en A, W.A.Mozart Solo de trompa, 9ª simfonia, L.V.Beethoven

18. • Per les seves melodies naturals i equil·librades.
• Pels canvis graduals d’intensitat (fort – fluix)
• Pel gran predomini de la melodia acompanyada (també al barroc).
• Perquè creix l’orquestra, sobretot les seccions de vent i percussió (color
clàssic).
• Pel gran desenvolupament de la música instrumental.
• Per la clara imposició del piano.
COM RECONEIXEM LA MÚSICA
CLÀSSICA?

19. COMPOSITORS
Joseph HAYDN
(1732-1809)
Wolfgang Amadeus MOZART
(1756-1791)
Ludwig van BEETHOVEN
(1770-1827)

20. • Va treballar gairebé tota la seva vida al servei de la família Esterházy.
• Entremig, va viatjar a Londres per conèixer el món musical del moment on
va rebre un gran reconeixement.
• Finalment tornà a Àustria amb el seu patró i al seu palau.
JOSEPH HAYDN
ROHRAU, 1732 – VIENA, 1809
Obra de Haydn
104 simfonies 31 concerts
83 quartets de corda 62 sonates per a piano
21 trios de corda 40 trios per a piano
41 divertimentos 14 òperes
14 misses centenars d’obres més…

21. • Aprèn música de ben petit amb el seu pare, també músic, Leopold Mozart.
• Als 6 anys ja componia les seves obres i tocava el clave i el violí.
• Com el seu pare, va treballar per l’arquebisbe de Salzburg a pesar que seria
despedit per la seva vida desordenada.
• D’allà marxarà a Viena, a intentar viure de la seva pròpia música, on morirà,
pobre, i amb només 35 anys.
W.A.MOZART
SALZBURG, 1756 – VIENA, 1791
Obra de Mozart (626 obres)
41 simfonies 61 divertimentos Serenates Sonates
32 concerts Música de cambra 22 òperes Marxes

22. • El seu pare li ensenyà música amb la il·lusió que fos un altre Mozart.
• Ell va aprendre el classicisme de Haydn i Mozart, però trencarà esquemes
anticipant el Romanticisme (un estil més expressiu, grandiloqüent i emotiu).
• Fou el primer en revelar-se contra els seus mecenes. Ell volia fer la música
que ell volia, no la que li manaven.
• La seva sordesa, desenamoraments i conflictes polítics li comportaren una
vida ben dramàtica.
L.V.BEETHOVEN
BONN, 1770 – VIENA, 1827
Obra de Beethoven (més de 500 obres)
9 simfonies 18 quartets Sonates violí Cançons
8 concerts Duos, trios,… 1 òpera Altres peces…

23. Altres compositors del Classicisme:
D. Scarlatti (1685 - 1757) C.Ph.E. Bach (1714 - 1788)
G.B. Sammartini (c1701 - 1775) J. Stamitz (1717 - 1757)
G.B. Pergolesi (1710 - 1736) L. Mozart (1719 - 1787)
D. Alberti (1710 - 1740) L. Boccherini (1743 - 1805)
W.F.Bach (1710 – 1784) A. Salieri (1750 - 1825)
PER SABER-NE MÉS…