SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
Download to read offline
1
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
En aquest tema aprendràs que :
L’edat mitjana comporta un nou sistema social i
una nova organització política caracteritzada
bàsicament per :
• La societat feudal : nova organització de les
classes socials.
• L’expansió del comerç: formació de les grans
rutes comercials.
• La formació de diversos regnes, arran de la
caiguda de l’Imperi romà, entre aquests
Catalunya.
2
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
La vida a l’edat mitjana El feudalisme és la forma d’organització social i
política de les terres de l’occident europeu durant
l’edat mitjana.
Els menestrals ensenyaven
els aprenents.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
3
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
La vida a l’edat mitjana
Durant l’edat mitjana la població vivia agrupada :
Al Castell :al voltant
del qual hi havia les
cases del servei que
atenia la fortalesa i
les terres del senyor
feudal.
Al mas : generalment eren
propietat del senyor o dels
monestirs, però de vegades eren
cedits al pagés a canvi d’un
lloguer. Una colla de masos
rurals que depenien d’un senyor
feudal formaven una vila.
A la ciutat : on l’economia es
basava principalment en
l’intercanvi de productes amb
el camp, el mercat i el
comerç amb terres llunyanes.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
4
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
Un castell medieval
A l’edat mitjana els
castells eren llocs
fortificats i de defensa i
alhora l’habitatge dels
senyors feudals que
solien instal·lar-se a la
torre de l’homenatge.
All mateix recinte del
castell hi havia espai
per emmagatzemar
aliments, armament i
eines de treball.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
5
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
La ciutat medieval
Les ciutats medievals no tenien planificació urbana. S’estenien a l’entorn d’un castell i estaven
dividides en barris. Estaven envoltades de muralles. Hi havia catedrals, esglésies, mercats...
La ciutat de
Carcassonne és un
clar exemple de ciutat
medieval amb el seu
castell i la seva
església., envoltats
de muralles.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
6
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
La ciutat medieval
A les ciutat medievals hi havia mercats al mig del
carrer, on s’hi feien tota mena d’intercanvis comercials.
Solien estar al costat d’un riu o bé al costat del mar. A
mesura que les ciutats van anar prosperant, a partir del
S XIV, es van començar a construir palaus que acollien
els diferents òrgans de govern de la ciutat.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
7
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
Els monestirs
Els monestirs van ser els grans centres de cultura de l’època. Els
monjos copiaven els llibres a les Biblioteques dels monestirs.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
8
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
Les feines de la gent
La majoria de la gent vivia al
camp.
A les viles hi havia gent que
feia diversos oficis: fusters,
ceramistes,...
Els cavallers , les monjos , i els
serfs representen els tres
estaments socials de l’època.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
9
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
Els inicis de Catalunya
A partir del S. III dC l’Imperi romà va començar a tenir
problemes econòmics, polítics, socials i religiosos. El
cristianisme es va proclamar la religió oficial de l’Imperi. Això
va passar en l’època de l’emperador Constantí.
Els pobles germànics provinents del
nord i l’est d’Europa van aprofitar tot
això per envair les terres de l’Imperi.
Els visigots van envair la península
Ibèrica a mitjans del S.V.
L’emperador
Constantí
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
10
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
La marca Hispànica
L’any 711, els sarraïns , procedents
del nord d’Àfrica van derrotar els
visigots i van conquerir la península
Ibèrica.
Els sarraïns eren cultes, rics i amb costums
refinats. Van aportar molts coneixements als
pobles conquerits, com la sínia i el paper.
Carlemany va establir unes zones de seguretat, davant l’avanç dels
sarraïns, a les fronteres del seu regne. Aquestes zones
s’anomenaven marques. La Marca Hispànica delimitava els territoris
que comprenien els comtats catalans.
Carlemany, rei dels francs
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
11
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
Una ciutat musulmana
Alcassaba: Recinte fortificat
Mesquita: edifici destinat a l'oració.
Medina: nucli antic de la població.
Alcàsser: residència fortificada que
servia de palau.
Banys: lloc on la gent es podia
banyar i rentar.
Assoc: mercat de les ciutats àrabs.
Raval: barri situat als afores de la
població.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
12
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
La marca Hispànica
Els comtes de les marques eren vassalls del rei franc.
Al segle X el comte de Barcelona va trencar el jurament
de fidelitat perquè no va tenir ajuda de Carlemany en un
atac dels sarraïns.
A poc a poc els comtes es van anar declarant
independents i així va néixer Catalunya.
El comte Borrell II de
Barcelona
Ramon Berenguer i Peronel·la van unir la
corona catalana i l’aragonesa
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
13
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
La península Ibèrica al segle IX Els primers comtats catalans
La marca Hispànica va ser l’origen dels primers comtats catalans. Els diferents
comtes es van anar declarant independents del rei franc i això va ser l’origen del
que més endavant va ser Catalunya.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
14
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
La corona catalanoaragonesa Després de la unió de la
corona catalana i l’aragonesa
amb el casament de Ramon
Berenguer IV i Peronel·la, va
començar l’etapa d’expansió
per la Mediterrània, gràcies a
un poderós exèrcit.
Al segle XV Martí l’Humà va
morir sense descendència i
els representatnts dels tres
regnes ( Catalunya, Aragó i
València) van escollir Ferran I
de la dinastia dels
Trastàmara.
El seu nét Ferran II es va
casar amb Isabel II de
Castella i així es van unir les
dues corones, la d’Aragó i la
de Castella.
Durant els segles XII, XIV i XV la corona catalanoaragonesa es va expandir per tota
la mediterrània. Els almogàvers eren uns guerrers temuts per la seva duresa i
valentia .
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
15
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
El romànic i el gòtic
El romànic i el gòtic són dos estils arquitectònics corresponents a l’edat mitjana : el romànic ,
del segles XI i XII, i el gòtic, sobretot dels segles XIII i XIV.
El romànic
Les esglésies romàniques són
esglésies petites de poca
alçada i robustes. Les parets
estan reforçades amb l’arc de
mig punt i els contraforts. Hi ha
poques obertures i són recintes
foscos.
Contrafort
Arc de mig punt
Obertures petites
Absis
Sant Climent de Taüll és un
bon exemple d’església
romànica.
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
16
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
El romànic i el gòtic
Les esglésies gòtiques són edificis grans i alts amb
arcs ogivals i grans obertures per on entra la llum,
com ara vitralls i rosasses. Les torres acaben en
punta i columnes i arcbotants aguanten el pes de
l’edifici.
El gòtic
Arc botant
Rosassa
Arc ogival
Vitralls
L’església de Santa Maria del Pi de Barcelona és un exemple d’església gòtica
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó
17
Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell
Tema 6 : L’edat Mitjana
El romànic i el gòtic. Comparació d’estils
El romànic El gòtic
Les esglésies romàniques estaven situades
fora de les ciutats perquè la majoria de la gent
vivia al camp. Com que no en sabien gaire hi
posaven contraforts per aguantar les parets i
les finestres eren petites. L’interior es decorava
amb frescos, que són pintures murals sobre
guix on s’hi representaven escenes de la Bíblia
a fi d’il·lustrar la gent que no sabia llegir ni
escriure.
Les catedrals gòtiques es van construir
a l’interior de les ciutats que en aquella
època van ressorgir. Els avenços en
l’arquitectura van permetre augmentar
l’alçaria i obrir grans finestrals. Per
tancar els finestrals s’hi posaven vitralls
que representaven escenes de la Bíblia
i alhora feien bonic..
S. X-XI-XII S.XIII-
XIV-XV
Escola Dr. Sobrequés
Bescanó

More Related Content

What's hot

Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Lourdes Pastor
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaarritatanet
 
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Txema Gs
 
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARSMario Vicedo pellin
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Historiaespanya
 
LLEIDA - CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLA
LLEIDA - CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLALLEIDA - CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLA
LLEIDA - CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLAManel Cantos
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicshistgeo345
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointamelisgalmes
 
La monarquia autoritària
La monarquia autoritàriaLa monarquia autoritària
La monarquia autoritàriajestiarte
 
L'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquestaL'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquestaIES Xarc
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIsleon4
 
Els reis catòlics. Primera part
Els reis catòlics. Primera partEls reis catòlics. Primera part
Els reis catòlics. Primera partLourdes Escobar
 
Tema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobrimentsTema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobrimentsmeteomassanassa
 
Monestir de poblet
Monestir de pobletMonestir de poblet
Monestir de pobletJose Marcos
 
Els regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsEls regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsngt1776
 
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era ModernaEls grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era Modernaprofessor_errant
 

What's hot (20)

Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.
 
Santiago de Compostela
Santiago de CompostelaSantiago de Compostela
Santiago de Compostela
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
 
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
Tema 11 regnes cristians peninsulars (2º)
 
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
2n eso tema 4 La FORMACIÓ i EXPANSIÓ dels REGNES PENÍNSULARS
 
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
Tema 2: l'Edat Mitjana: Al-Àndalus i els regnes cristians (segles VIII-XV).
 
LLEIDA - CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLA
LLEIDA - CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLALLEIDA - CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLA
LLEIDA - CONJUNT MONUMENTAL DEL TURÓ DE LA SEU VELLA
 
TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERNTEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN
 
La monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlicsLa monarquia autoritària els reis catòlics
La monarquia autoritària els reis catòlics
 
Els reis catolics
Els reis catolicsEls reis catolics
Els reis catolics
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power point
 
La monarquia autoritària
La monarquia autoritàriaLa monarquia autoritària
La monarquia autoritària
 
La monarquia autoritària
La monarquia autoritàriaLa monarquia autoritària
La monarquia autoritària
 
L'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquestaL'edat mitjana - La reconquesta
L'edat mitjana - La reconquesta
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
 
Els reis catòlics. Primera part
Els reis catòlics. Primera partEls reis catòlics. Primera part
Els reis catòlics. Primera part
 
Tema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobrimentsTema 9 Els grans descobriments
Tema 9 Els grans descobriments
 
Monestir de poblet
Monestir de pobletMonestir de poblet
Monestir de poblet
 
Els regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsularsEls regnes cristians peninsulars
Els regnes cristians peninsulars
 
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era ModernaEls grans descobriments inicis de l'Era Moderna
Els grans descobriments inicis de l'Era Moderna
 

Similar to Tema 6 l'edat mitjana

Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjanaivcs
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeubenienge
 
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barrocmeteomassanassa
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanamflore22
 
Edat Mitjana. Feudalisme
Edat Mitjana. FeudalismeEdat Mitjana. Feudalisme
Edat Mitjana. Feudalismecoloprimaria
 
Història de catalunya
Història de catalunyaHistòria de catalunya
Història de catalunyaMireia17
 
Presentació història espanya
Presentació història espanyaPresentació història espanya
Presentació història espanyaeduardriudavets
 
El monestir de_ripoll_filosòfica_2014
El monestir de_ripoll_filosòfica_2014El monestir de_ripoll_filosòfica_2014
El monestir de_ripoll_filosòfica_2014Felicitat Cano
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaMARSALAT
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana2nESO
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Modernaneusgr
 

Similar to Tema 6 l'edat mitjana (20)

Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeu
 
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del BarrocTema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
Tema 11 El Segle XVII L'Europa del Barroc
 
POWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è APOWER EDAT MITJANA 6è A
POWER EDAT MITJANA 6è A
 
Tema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjanaTema 9 l'edat mitjana
Tema 9 l'edat mitjana
 
1 inici de l'edat mitjana
1 inici de l'edat mitjana1 inici de l'edat mitjana
1 inici de l'edat mitjana
 
Edat Mitjana. Feudalisme
Edat Mitjana. FeudalismeEdat Mitjana. Feudalisme
Edat Mitjana. Feudalisme
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
Conchi: Projecte Writer COMPETIC3
Conchi: Projecte Writer COMPETIC3Conchi: Projecte Writer COMPETIC3
Conchi: Projecte Writer COMPETIC3
 
Història de catalunya
Història de catalunyaHistòria de catalunya
Història de catalunya
 
Presentació història espanya
Presentació història espanyaPresentació història espanya
Presentació història espanya
 
El monestir de_ripoll_filosòfica_2014
El monestir de_ripoll_filosòfica_2014El monestir de_ripoll_filosòfica_2014
El monestir de_ripoll_filosòfica_2014
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunya
 
Prosa medieval catalana
Prosa medieval catalanaProsa medieval catalana
Prosa medieval catalana
 
Carlemany
CarlemanyCarlemany
Carlemany
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Literatura medieval catalana
Literatura medieval catalanaLiteratura medieval catalana
Literatura medieval catalana
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
Ledat moderna1
Ledat moderna1Ledat moderna1
Ledat moderna1
 

Recently uploaded

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 

Tema 6 l'edat mitjana

  • 1. 1 Escola Dr. Sobrequés Bescanó Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana En aquest tema aprendràs que : L’edat mitjana comporta un nou sistema social i una nova organització política caracteritzada bàsicament per : • La societat feudal : nova organització de les classes socials. • L’expansió del comerç: formació de les grans rutes comercials. • La formació de diversos regnes, arran de la caiguda de l’Imperi romà, entre aquests Catalunya.
  • 2. 2 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana La vida a l’edat mitjana El feudalisme és la forma d’organització social i política de les terres de l’occident europeu durant l’edat mitjana. Els menestrals ensenyaven els aprenents. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 3. 3 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana La vida a l’edat mitjana Durant l’edat mitjana la població vivia agrupada : Al Castell :al voltant del qual hi havia les cases del servei que atenia la fortalesa i les terres del senyor feudal. Al mas : generalment eren propietat del senyor o dels monestirs, però de vegades eren cedits al pagés a canvi d’un lloguer. Una colla de masos rurals que depenien d’un senyor feudal formaven una vila. A la ciutat : on l’economia es basava principalment en l’intercanvi de productes amb el camp, el mercat i el comerç amb terres llunyanes. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 4. 4 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana Un castell medieval A l’edat mitjana els castells eren llocs fortificats i de defensa i alhora l’habitatge dels senyors feudals que solien instal·lar-se a la torre de l’homenatge. All mateix recinte del castell hi havia espai per emmagatzemar aliments, armament i eines de treball. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 5. 5 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana La ciutat medieval Les ciutats medievals no tenien planificació urbana. S’estenien a l’entorn d’un castell i estaven dividides en barris. Estaven envoltades de muralles. Hi havia catedrals, esglésies, mercats... La ciutat de Carcassonne és un clar exemple de ciutat medieval amb el seu castell i la seva església., envoltats de muralles. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 6. 6 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana La ciutat medieval A les ciutat medievals hi havia mercats al mig del carrer, on s’hi feien tota mena d’intercanvis comercials. Solien estar al costat d’un riu o bé al costat del mar. A mesura que les ciutats van anar prosperant, a partir del S XIV, es van començar a construir palaus que acollien els diferents òrgans de govern de la ciutat. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 7. 7 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana Els monestirs Els monestirs van ser els grans centres de cultura de l’època. Els monjos copiaven els llibres a les Biblioteques dels monestirs. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 8. 8 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana Les feines de la gent La majoria de la gent vivia al camp. A les viles hi havia gent que feia diversos oficis: fusters, ceramistes,... Els cavallers , les monjos , i els serfs representen els tres estaments socials de l’època. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 9. 9 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana Els inicis de Catalunya A partir del S. III dC l’Imperi romà va començar a tenir problemes econòmics, polítics, socials i religiosos. El cristianisme es va proclamar la religió oficial de l’Imperi. Això va passar en l’època de l’emperador Constantí. Els pobles germànics provinents del nord i l’est d’Europa van aprofitar tot això per envair les terres de l’Imperi. Els visigots van envair la península Ibèrica a mitjans del S.V. L’emperador Constantí Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 10. 10 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana La marca Hispànica L’any 711, els sarraïns , procedents del nord d’Àfrica van derrotar els visigots i van conquerir la península Ibèrica. Els sarraïns eren cultes, rics i amb costums refinats. Van aportar molts coneixements als pobles conquerits, com la sínia i el paper. Carlemany va establir unes zones de seguretat, davant l’avanç dels sarraïns, a les fronteres del seu regne. Aquestes zones s’anomenaven marques. La Marca Hispànica delimitava els territoris que comprenien els comtats catalans. Carlemany, rei dels francs Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 11. 11 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana Una ciutat musulmana Alcassaba: Recinte fortificat Mesquita: edifici destinat a l'oració. Medina: nucli antic de la població. Alcàsser: residència fortificada que servia de palau. Banys: lloc on la gent es podia banyar i rentar. Assoc: mercat de les ciutats àrabs. Raval: barri situat als afores de la població. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 12. 12 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana La marca Hispànica Els comtes de les marques eren vassalls del rei franc. Al segle X el comte de Barcelona va trencar el jurament de fidelitat perquè no va tenir ajuda de Carlemany en un atac dels sarraïns. A poc a poc els comtes es van anar declarant independents i així va néixer Catalunya. El comte Borrell II de Barcelona Ramon Berenguer i Peronel·la van unir la corona catalana i l’aragonesa Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 13. 13 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana La península Ibèrica al segle IX Els primers comtats catalans La marca Hispànica va ser l’origen dels primers comtats catalans. Els diferents comtes es van anar declarant independents del rei franc i això va ser l’origen del que més endavant va ser Catalunya. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 14. 14 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana La corona catalanoaragonesa Després de la unió de la corona catalana i l’aragonesa amb el casament de Ramon Berenguer IV i Peronel·la, va començar l’etapa d’expansió per la Mediterrània, gràcies a un poderós exèrcit. Al segle XV Martí l’Humà va morir sense descendència i els representatnts dels tres regnes ( Catalunya, Aragó i València) van escollir Ferran I de la dinastia dels Trastàmara. El seu nét Ferran II es va casar amb Isabel II de Castella i així es van unir les dues corones, la d’Aragó i la de Castella. Durant els segles XII, XIV i XV la corona catalanoaragonesa es va expandir per tota la mediterrània. Els almogàvers eren uns guerrers temuts per la seva duresa i valentia . Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 15. 15 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana El romànic i el gòtic El romànic i el gòtic són dos estils arquitectònics corresponents a l’edat mitjana : el romànic , del segles XI i XII, i el gòtic, sobretot dels segles XIII i XIV. El romànic Les esglésies romàniques són esglésies petites de poca alçada i robustes. Les parets estan reforçades amb l’arc de mig punt i els contraforts. Hi ha poques obertures i són recintes foscos. Contrafort Arc de mig punt Obertures petites Absis Sant Climent de Taüll és un bon exemple d’església romànica. Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 16. 16 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana El romànic i el gòtic Les esglésies gòtiques són edificis grans i alts amb arcs ogivals i grans obertures per on entra la llum, com ara vitralls i rosasses. Les torres acaben en punta i columnes i arcbotants aguanten el pes de l’edifici. El gòtic Arc botant Rosassa Arc ogival Vitralls L’església de Santa Maria del Pi de Barcelona és un exemple d’església gòtica Escola Dr. Sobrequés Bescanó
  • 17. 17 Coneixement del medi social i cultural- 5è nivell Tema 6 : L’edat Mitjana El romànic i el gòtic. Comparació d’estils El romànic El gòtic Les esglésies romàniques estaven situades fora de les ciutats perquè la majoria de la gent vivia al camp. Com que no en sabien gaire hi posaven contraforts per aguantar les parets i les finestres eren petites. L’interior es decorava amb frescos, que són pintures murals sobre guix on s’hi representaven escenes de la Bíblia a fi d’il·lustrar la gent que no sabia llegir ni escriure. Les catedrals gòtiques es van construir a l’interior de les ciutats que en aquella època van ressorgir. Els avenços en l’arquitectura van permetre augmentar l’alçaria i obrir grans finestrals. Per tancar els finestrals s’hi posaven vitralls que representaven escenes de la Bíblia i alhora feien bonic.. S. X-XI-XII S.XIII- XIV-XV Escola Dr. Sobrequés Bescanó