Llibret Falla La Vila 2019

1
A questa pregunta, innocent,
sense maldat, és la
responsable de dies de maldecaps,
reunions interminables, falta de
son, nervis, corregudes, cabrejos,
estrès... també de satisfacció, bons
moments i oportunitats, no ens
enganyem.
Aquesta és la primera pregunta
que a un li ve al cap quan ha de
començar un projecte com és el
llibret anual de la seua falla.
No és una pregunta fàcil de
respondre. Pareix fàcil, però trobar
un fil conductor adequat, un format
impactant i uns bons col·laboradors
és una tasca dura i de molts dies de
pensar i descartar idees.
L’A.C. Falla la Vila té clara la idea
de que encara queda molt a fer per
la igualtat entre homes i dones,
en moltes capes de la societat,
també a les falles i ho plasmem als
nostres llibrets, per a que ningú ho
oblide. També parlem de la nostra
cultura, la valenciana, necessitada
moltes vegades d’una espenta
per a que les noves generacions
la mantinguen i sàpiguen
d’indumentària, pirotècnia, música
i fins i tot receptes típiques de la
nostra terra. Tot això ho podran
trobar al nostre llibret, però
també altres temes sobre els que
cada any volem posar la llum i
recordar-los. Turisme, associacions
col·laboradores, història...temes
importants i que completen un
llibret amb un format curiós i un
acabat elegant gràcies al treball
d’il·lustració de Laia Arnau i un
disseny i maquetació excepcionals
com els que sempre aconseguix
Yogur de Fresa.
El que volem transmetre amb
aquest llibret és que un llibret
de falla ha de servir per a tractar
temes fallers, fer conèixer els
monuments, la comissió o el
programa de festes, com sempre
s’ha fet, però que també ha de ser
un trampolí per a que, gràcies als
col·laboradors, es puguen tractar
temes molt interessants i que
afecten a molta gent. Temes que
moltes vegades no es parlen i que
s’han de comentar pel bé de la
nostra festa i la salut dels seus
fallers, per tal d’aconseguir que
les noves generacions mantinguen
les tradicions, no es tanquen i
rebutgen els temes que ens afecten
a la societat. Que siguen crítics,
inclusius, que raonen, pregunten i
decideixin, que no tots pensem el
mateix i això és el millor que ens
pot passar per fer avançar la nostra
benvolguda festa josefina.
Esperem que gaudiu d’aquesta
revista com nosaltres hem gaudit al
crear-la.
I QUÈ FEM
ENGUANY?”
EDITORIAL
EDITA
Associació Cultural Falla La Vila
COORDINACIÓ GENERAL
Natalia Asensio Rodrigo
MAQUETACIÓ
Yogur de Fresa
FOTOGRAFIES
Comissió A.C. Falla La Vila
JUSTIFICACIÓ DE TIRADA
400 exemplars
DEPÒSIT LEGAL
V-216-2015
L’Associació Cultural Falla La
Vila no es fa responsable de
les opinions expressades pels
col·laboradors.
La present publicació participa
en la convocatoria del premis de
la Generalitat Valenciana per a la
promoció de l'ús del valencià.
Este llibret participa
en els premis de Lletres Falleres
(www.lletresfalleres.info).

02
EQUIP ÍNDEX
SALUTACIÓ ALCALDE
Pàgina 03
SALUTACIÓ PRESIDENT
I FALLERA MAJOR
Pàgina 04
SALUTACIÓ PRESIDENT
I FALLERA MAJOR INFANTIL
Pàgina 05
FALLERA MAJOR
Pàgina 06
FALLERA MAJOR INFANTIL
Pàgina 07
MONUMENTS
Pàgines 08 i 09
EXECUTIVA
Pàgina 12
EXECUTIVA INFANTIL
Pàgina 13
PROGRAMA
Pàgina 16
LES FALLES A SAGUNT
VISIÓ DE FALLERA MAJOR
Pàgines 17 a 19
LES FALLES,
EL TURISME
I SAGUNT
Pàgina 22 i 23
ARTICLES
LA LITERATURA FALLERA
I EL MANTENIMENT
DEL VALENCIÀ
Pàgines 26 a 28
Francesc Fernández i Carrasco
Alcalde de Sagunt
Davinia Bono i Pozuelo
Fallera Major de Sagunt 2006
Ana Palacios i Jerez
Fallera Major Infantil de Sagunt 2009
Natalia Antonino i Soria
Regidora de Turisme de
l'Ajuntament de Sagunt
Lluís Mesa
Associació d’Estudis Fallers
i cronista oficial d’Estivella
Vicent Marco
Escriptor
Raúl Salazar
Il·lustrador
José Antonio Fernández
President de l’Associació de
Persones Sordes de Sagunt i C.M.
Juan Miguel Lluch i Navarro
i Juan Miguel Lluch i Bonanad
Pirotècnia Lluch de Faura
Isabel Lozano i Lázaro
Regidora d‘Igualtat, Polítiques
Socials i Inserció socio - laboral
de l’Ajuntament de València
Julio Miguel
Guitarrista i membre fundador
del grup Bajoqueta Rock
Noemí Esteller
Diestista - Nutricionista
Manel Sánchez Sanchis
Col·laborador de l’A.C. Falla La Vila
LES BOLES
DEL DRAC
Pàgines 29 a 31
ASSOCIACIÓ
DE PERSONES SORDES
DE SAGUNT
I CAMP DE MORVEDRE
Pàgina 36
ENTREVISTES
UN CAFÉ
AMB ELS LLUCH
Pàgines 37 a 45
ENTREVISTA
AMB ISABEL LOZANO
Pàgines 48 i 49
EL VALENCIÀ
A RITME DE ROCK
Pàgines 52 a 55
ENTRETENIMENT FALLER
10 CANVIS
QUE PODEN MILLORAR
LA TEUA ALIMENTACIÓ
Pàgines 60 i 61
RECEPTES
TRADICIONALS
VALENCIANES
Pàgines 66 a 68
COM SOBREVIURE
A LA SETMANA FALLERA
Pàgines 70 i 71
PASSATEMPS
Pàgina 72

03
B envolguts fallers,
benvolgudes falleres,
GRÀCIES PEL VOSTRE TREBALL.
No puc obrir esta salutació de cap
altra manera més que tractant de
retre homenatge a la vostra tasca -a
la visible, però també a la invisible-.
La dedicació que poseu a la nostra
festa resulta fonamental perquè hui
siga una referència internacional:
les Falles són Patrimoni Immaterial
de la Humanitat; les de Sagunt, a
més a més, Festa d’Interès Turístic
Nacional.
El nostre atractiu com a comarca
resulta clau per assolir els
objectius del nou segle i depén,
en gran mesura, de tot allò que
puguem oferir a l’experiència dels
nostres visitants. Precisament amb
l’objectiu de potenciar la nostra
oferta cultural i lúdica, el nostre
Ajuntament ha estat treballant al
llarg d’estos tres anys. El resultat
més evident és la nostra designació
com a Capital Cultural Valenciana.
Vosaltres, falleres i fallers, formeu
part activa d’este èxit.
La festa fallera és cultura, tradició,
il·lusió i convivència. De generació
en generació heu aconseguit
transmetre els valors fonamentals
de la festa, respectant el seu
esperit però enriquint-lo amb
una necessària evolució. Si fa
uns anys les nostres comissions
centraven els seus esforços en
la Setmana Fallera, hui en dia,
reparteixen el treball al llarg de
tot l’any per tal de poder oferir a
la ciutadania activitats culturals,
artístiques i d’agermanament.
Sou un dinamitzador social i
cultural, i a ciutats com Sagunt
resulta indispensable comptar amb
moviments com el vostre.
Caminar al vostre costat al llarg
dels tres últims exercicis m’ha
ajudat a entendre el sentiment del
qual feu gala. He conegut la part
estètica, però també la que no es
veu i resulta fonamental per tal de
fer possible que cada 19 de març
la festa concloga amb l’èxit que
s’espera. Enguany el nostre Museu
Faller celebra el seu 25 aniversari,
i jo, com a alcalde de Sagunt vull
mostrar-vos la meua admiració
perquè esta fita haja estat possible.
Molt prompte ens emocionarem
i compartirem els actes de la
setmana més important de l’any
faller. Traurem la festa al carrer i
farem partícips del nostre orgull a
les persones que ens acompanyen.
Mostrarem la nostra millor cara
perquè, tot i que el treball sol ser
invisible, els seus fruits són molt
valorats per part de la ciutadania.
Jo, que he tingut el plaer de
compartir i viure el somni de sis
Falleres Majors -tres Majors i tres
infantils- i les seues Corts d’Honor,
enguany continuaré al vostre costat
per celebrar una festa que ens fa
únics i úniques.
Bones Falles 2019!
SALUTACIÓ
ALCALDE
Francesc Fernández i Carrasco
Alcalde de Sagunt

04
B envolguts falleres i fallers,
amigues, amics, familiars,
col·laboradors i veïnat:
Ens complau poder anunciar-
vos que un any més, l’ A.C. Falla
la Vila tornarà a plantar el seus
monuments a la Plaça Major com
hem fent als últims 45 anys.
Tornarem a rebre la visita de les
comissions germanes de Sagunt,
Port de Sagunt, Faura i Gilet,
desfilarem amb orgull pels carrers
del terme amb en nostre estendard
i les nostres millors indumentàries,
sentirem com s’accelera el bateig
del cor en la disparà del dia de
Sant Josep i ens emocionarem al
veure com un fil de foc baixa del
campanar de l’església de Santa
Maria per a posar fi a les falles del
2019.
I tot açò és gràcies a una família
fallera que cada any treballa més
dur per a millorar, per a crear
una falla més sostenible, més
igualitària, més compromesa
socialment amb els grups
minoritaris i oberta a canvis, sense
perdre la tradició fallera i vilera.
Ens sentim orgullosos del gran
valor humà present a la falla i del
vostre treball.
No podem oblidar-nos de familiars
i col·laboradors, sense els
quals no podríem dur endavant
totes les nostres iniciatives i
projectes. Persones que de forma
desinteressada ens allarguen la mà
per a fer-nos el camí més senzill.
Tampoc podem deixar de costat al
veïnat, i donar-los les gràcies per
la paciència, suport i comprensió
per totes les molèsties que pugam
ocasionar-los.
Finalmet, sols ens queda desitjar-
vos unes meravelloses Falles
2019, on regne la cordialitat, el
bon ambient, la germanor i el
respecte, i on no tenen cabuda la
intolerància, la falta de respecte i
els comportaments incivilitzats.
Visca les Falles, visca la Falla la Vila.
SALUTACIÓ
PRESIDENT
I FALLERA
MAJOR
Cristina Villalta i Civera
Diego Villalta i Civera

05
E nguany seran unes falles
especials, diferents i amb
més emocions que mai.
Som Adriana i Manel, fallers des
d’abans de nàixer i amb moltes
ganes de que arribaren el 2018 i
2019 per a ser els protagonistes i
formar part de la història de La Vila.
Ara ja sabem el que és representar
a la gran família vilera i en especial,
desfilar al mig de la xicalla de la
nostra falla. Ha estat un orgull
ben gran, i serà inoblidable per
a nosaltres, ser Fallera Major i
President Infantil de les falles
del 2019. No volem que acaben,
però sabem que la nit de la cremà,
començarà la mateixa il·lusió
nostra, però amb altra fallera i altre
faller com a protagonistes. Abans
d’eixe moment ens queden milers
de rialles, festes, traques, sopars,
petards, jocs, bunyols, actes, passa
carrers, visites i molta música.
Tot això és el que volem compartir
amb tu que estàs llegint aquest
llibret; recorda que la Vila t’espera i
que et convida a gaudir unes falles
amb la seua gent, la seua comissió:
la millor del món. No dubtes que els
xiquets i xiquetes del nostre casal,
som els més feliços, gràcies als
somriures i bon ambient amb què
gaudim d’esta festa de la que no
ens separem durant tot l’any.
Sempre diem que som una gran
família, i per a nosaltres dos, ha
sigut realment així. Ens hem criat
al casal, entre abraçades, reunions,
actes fallers i molta pólvora. Ens
han educat amb el respecte per
la nostra cultura, la nostra ciutat
i la nostra festa. Hem aprés dels
majors a vestir-nos de fallera i de
valencià. Ara, a partir d’enguany,
ens tocarà cuidar i guiar els més
menuts i als nous membres de La
Vila. Ho farem encantats i seguirem
vivint la setmana fallera amb moltes
ganes i gaudint de cada acte.
Ara sí que sí: ja estem en Falles! No
te les pots perdre!
Gràcies per compartir-les
amb nosaltres. Vos donem la
benvinguda i desitgem que tot isca
com hem somiat. I no oblides
que...
Enguany seran unes falles
especials, diferents i amb més
emocions que mai.
SALUTACIÓ
PRESIDENT
I FALLERA
MAJOR
INFANTIL
Adriana Huguet i Martínez
Manel Carretero i Balaguer

06
Escolta sobirana el sincer cant
que naix del fons d’un cor per tu rendit
escolta les notes d’un parlar sentit
que ha vingut hui a lloar ton encant.
Quan fores l’elegida
per a ocupar el tro Major
La Vila estigué de bones
de que entre totes les seues dones
sorgira tan bella flor.
¿Saps que esta nit al contemplar-te
rendit als teus peus he caigut?
et mire i no em canse de mirar-te
a veure ara com he de versar-te!
Si em quede embovat i quasi mut.
Però he descobert el secret
per poder escriure’t una rima
he d’oblidar la meua ment
hem possaré a escriure directament
allò que el meu cor em diga.
Escolta Cristina una cosa,
permitix-me l’atreviment
que un consell vaig a donar-te
vull que gaudeixes de cada acte
a partir d’aquest precís moment.
D’entre totes les donzelles,
tu ens enlluernes amb ta tendresa,
doncs eres somni fet realitat
que les fades ens han regalat
com a símbol d’amor i puresa.
Per tu la falla s’empolaina
per a tu aquest teatre s’engalana
per tu avui estem de festa
per tu Sagunt sencer es manifesta
perquè La Vila té nova sobirana.
Un somni gran que compartir
amb tota la Cort d’honor
ta cort d’honor benvolguda
que t’acompanyarà on l’any ens duga
engalanant nostra Plaça Major.
Senyores, senyors,
avuí comença regnat
i ho dic de tot cor
que estic orgullós d’exaltar
a Cristina, nostra Fallera Major.
FALLERA
MAJOR
Cristina Villalta i Civera

07
El dia que escric aquestes paraules
és un dia trist i obscur
plou, fa vent
s’escolta l’atronament
està sent un dia dur.
Però estic a casa
i recorde a la meua Adriana fermosa
estarà nerviosa, inquieta
i segur que alguna ha feta
posant a sa mare nerviosa.
Adiana, volguda xiqueta
Com un bebé de “cuna”
així et vam conèixer
i és un goig vore’t créixer
i poder versar-te tot d’una.
Fallereta de naixement
ens contagies la teva eufòria
amb eixa bellesa que encisa
justa, candent i precisa
a La Vila has alcançat la glòria.
La nostra volguda Adriana
com una fresca brisa
entres a la nostra memòria
la teua fallera trajectòria
és el que clarament es divisa.
I tot l’orgull de mare
és el que sent Helena
vent a la seua doneta
vestida de valencianeta
bellíssima, tranquil·la i serena.
Xiqueta valenciana
d’arravatador mirar
pels carrers del teu Sagunt
la teva falla, cap amunt
estarà orgullosa de vore’t desfilar.
Posaràs un punt d’alegria
un punt graciós i gentil
i amb la teva innocència i candor
té l’honor aquest trobador
d’exaltar-te, de la Vila, la Major Infantil.
FALLERA
MAJOR INFANTIL
Adriana Huguet i Martínez

08
LEMADiaMundial/ARTISTADaniBarea/VERSOSAdriánLunaLEMAAlalluna/ARTISTALaComissió/VERSOSAdriánLuna

9
Un calendari prou complet,
ple de dies importants,
i dáltres que de tant celebrar,
ja ens hem fartat.
Al voltant del món,
tenim dies molt marcats,
que plens dálegries,
són dignes de celebrar.
Ja siga per la nit de la plantà,
per defensar els animals,
en contra de la violència,
o per el dia dòfrenar.
Aquest bufó alça amb força,
uns dies per a recordar,
que per molt que passe el temps,
mai hem d’oblidar.
Ja siga el del pare,
o el de la mare ple dámor,
són dies senyalats,
i plens de grans cors.
No val amb un dia,
tot lány hem de recordar,
que els postres pares,
són el més sagrat.
Un viatge molt llarg,
a l’espai sideral,
amb el nostre amic,
serà una experiència ideal.
Aquest simpàtic astronauta,
per la galàxia vol viatjar,
vol descobrir altres mons,
i als seus curiosos habitants.
Els seus passos volen seguir,
i les estrelles el guiaran,
per veure les constel·lacions,
i l’aventura gaudir.
14 de febrer arriba,
tot ple de flors,
un dia molt bonic,
ple déterna passió.
Ni un dia per a ell,
mai d’estar hauria,
és un gran fàstic,
aquesta maleïda malaltia.
Però hem de fer força,
i tots els dies celebrar,
per qui lluita sense descans,
per al càncer poder guanyar.
És tota una tragèdia,
que tot es puga cuinar,
fins al nostre món,
per empresaris adinerats.
Hem marcat al calendari,
que sempre hem de cuidar,
al nostre medi ambient,
tots els dies respectar.
Milions d’estrelles,
ocupen l’immens cel,
veniu déxcursió,
i ho passaren molt bé.
Planetes inexplorables,
que anem a descobrir,
milions d´històries,
per a poder-nos divertir.
Ja hi ha prou!!!
hem de solucionar,
ni un dia més,
dássetjament escolar.
Totes les setmanes,
a lágenda hem de marcar,
que les agressions,
a les escoles hi han dácabar.
Hi ha arribat eixe dia,
que hem de celebrar,
i fer recordatori,
que és necessària la igualtat.
Una ascensió molt lenta,
no hi ha ascensor per a pujar,
però hem de respectar-nos,
i el problema solucionar.
Una data important,
al nostre món faller,
láprovació del Congrés,
que alguns volen des-fer.
Ja pots tindre el cor en flama,
i de la pleitesia et pots queixar,
però mira el que et passa,
pel reglament voler-te botar.
El coet va de camí,
ja s’ha enlairat,
va camí del futur,
dún món estrellat.
Hem arribat a la meta,
lúnivers hem conquistat,
la nostra falla va fort,
i el seu estendard ha clavat.
COSCENTRALIREMATESCENA1
ESCENA2
ESCENA4ESCENA5ESCENA6
ESCENA3

12
DELEGATS
Galarza Gumbau, Marian
Holgado Ortiza, Patricia
Bono Pozuelo, Davinia
Palacios Jerez, Ana
BIBL. ARXIVER
Ariño Civera, Andrea
VOCALS
Lirola Fuentes, Maria
Muñoz Oliver, Aitor
Villalta Civera, Cristina
Civera Monserrat, Yolanda
Sanchez Aguilar, Miguel Angel
Balaguer Garcia, Eva Maria
Lopez Ripoll, Elizabeth
Fernandez Albiol, Sergi
Moreno Castellano, Sergio
Gandia Lledo, Adrian
Bono Pozuelo, Itziar
Blasco Arnandis, Jorge
Lopez Elena, Mª Angeles
Lopez Ferruses, Mª Del Mar
Quevedo Martínez, Carles
Sobrino Andres, Sandra
Vilata Martinez, Jose
Solsona Guillem, Albert
Guillem Campo, Jorge
Nuñez Martínez, Inés
Yeste Casanova, Jose Luis
Cabo Marzo, Silvia
Civera Monserrat, Andres
Graullera Agustí, Xavier
Monzó Martinez, Ana Maria
Rubio Garcia, Guillem
Lara Cardo, Maria
Atico Piera, Maria Luisa
Garcia Garcia, Mª Jose
Lluesma Gandia, Raül
Lluesma Jesuardo, Carmen
Navarro Marin, Javier
Palacios Jerez, Cristina
Gomez Molto, Miguel
Contreras Lopez, Patricia
Valls Bleda, Leticia
Mora Andres, Estela
Botella Aleixandre, Genoveva
Ortega Gil, Rebeca
Vilata Martinez, Alejandro
Cuenca Ibañez, Inmaculada
Iborra Pastor, Beatriz
Moreno Castellano, Jose Ramon
Ribera Monzo, Tomas
Pineda Domingo, Sandra
Sanchez Garcia, Jesus Miguel
Teruel Torres, Patricia Begoña
Soro Forment, Ivan
Aleixandre Villalba, Jose Maria
Puig Viñals, Maria Del Carmen
Puig Viñals, Manuel
Ribera Fernadez, Jose Eduardo
Lopez Elena, Oscar
Gil Ferrer, Francisco
Bonaque Alonso, Adelaida
Pedro Oliva, Vicente
Sanchis Bertomeu, Maria
Gonzalez Cadalas, Patricia
Alcocer Segura, Francisco Javier
Perez Begines, Francisco
Ferrer Higueras, Africa
Martinez Alonso, Belen
Villar Ariño, Francisco Javier
Martinez Alonso, Mª Luz
Jerez Carañana, Maria
Barberà Jordano, Sonia
Talamantes Gil, Isabel
Aleixandre Lluesma, Francisco
PRESIDÈNCIA
Villalta Civera, Diego M.
VICEPRESIDÈNCIA 1a
Garcia Martinez, Jose
VICEPRESIDÈNCIA 2a
Graullera Agustí, Neus
VICEPRESIDÈNCIA 3a
Arnau Navarro, Laia
VICEPRESIDÈNCIA 4a
Guillem Fabregat, Manuel
SECRETARIA
Marin Leon, Rebeca
VICESECRETARIA
Asensio Rodrigo, Natalia
TRESORERIA
Anton Gomez, Natalia
COMPTADORA
Amoraga Altes, Soraya
VICE-COMPTADOR
Carretero Lluch, Rafael
DEL. FESTES
Sanhermelando Navarré, Jordi
DEL. LOTERIES
Villalta Civera, Angela
DEL. INFANTILS
Martinez Martinez, Helena
DEL. ACT. DIV.
Gandia Escrihuela, Rubén
EXECUTIVA

13
PRESIDÈNCIA
Carretero Balaguer, Manel
VICEPRESIDÈNCIA 1a
Huguet Martinez, Adriana
VICEPRESIDÈNCIA 2a
Huguet Martinez, Lucia
SECRETARIA
Cano Lopez, Pau
TRESORERIA
Iborra Cuenca, Marina
COMPTADOR
Aleixandre Puig, Carmen
DELEGATS
Guillem Nuñez, Carmen
Guillem Nuñez, Ximo
EXECUTIVA
INFANTIL
VOCALS
López Martinez, Carmen
Garcia Civera, Dídac
Muñoz Sobrino, Leire
Palomar Aroca, Laura
Estada Arevalo, Daniela
Graullera Galarza, Carles
Graullera Galarza, Mireia
Aleixandre Talamantes, Irene
Vilata Hervás, Carla
Gomez Contreras, Aleix
Sánchez Bono, Rodrigo
Fauli Ortega, Iker
Sanchez Pineda, Martina
Villalta Marin, Ferran
Garcia Civera, Júlia
Gandia Amoraga, Emma
Aleixandre Puig, Jaume
Pedro Sanchis, Guillem
Pedro Sanchis, Aitana
Alcocer Gonzalez, Aitana
Alcocer Gonzalez, Emma
Soro Teruel, Aritz
Gil Bonaque, Francisco
Muñoz Sobrino, Mateu
Aleixandre Muñoz, Carla
Aleixandre Muñoz, Lucia
Celdran Ribera, Alicia
Perez Ferrer, Lucas
Pérez Ferrer, Saul
Aucejo Ortega, Olivia
Villar Martinez, Júlia
Villar Martinez, Paula
Navarro Lluesma, Nagore
Navarro Lluesma, Helena
Cuenca Gonzalez, Andreu
Cuenca Gonzalez, Carmen
Pascual Lopez, Edurne
Pascual Lopez, Marina
Aleixandre Talamantes, Fran

16
00h. Orquestra “Embrujada”, al
“Terraet” de la Glorieta a càrrec
de Viu les Falles.
17 DE MARÇ
17h. Visita a les comissions del
nucli del Port de Sagunt.
00h. Orquestra “Farándula”, al
de Viu les Falles.
18 DE MARÇ
17.30h. Visita a l’asil de Sagunt.
18h. Ofrena a la Verge dels
Desemparats pels carrers del
nostra municipi.
00h. Orquestra “Alldara show”, al
de Viu les Falles.
PROGRAMA
14 DE MARÇ
19h. Tradicional xocolatà i traca
de pilotes per a tots els xiquets a
la Plaça Major.
22h. Inici de la plantà dels
nostres monuments.
15 DE MARÇ
18h. Visita a les comissions de
Gilet i Faura.
00h. Orquestra “Nueva Alaska”,
al “Terraet” de la Glorieta a
càrrec de Viu les Falles.
16 DE MARÇ
18h. Lliurament de Premis
a l’ajuntament de Sagunt i
posterior visita als monuments
del nucli de Sagunt.
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
19 DE MARÇ
14h. Gran mascletà a la Plaça
Major a càrrec de la pirotècnia
Lluc de Faura.
A la nit tindrà lloc l’espectacular
cremà dels nostres monuments
amb focs d’artifici a càrrec de la
pirotècnia Lluch de Faura.
L’hora de la cremà ens serà
adjudicada més endavant i us
la comunicarem mitjançant les
nostres xarxes socials.
ESTEU TOTS CONVIDATS!

17
M oltes falles tenen la sort
de tindre com a falleres a
varies dones que han pogut gaudir
de l’honor de ser Fallera Major de
Federació Junta Fallera de Sagunt.
Moltes d’aquestes dones han
assolit els objectius que s’havien
marcat a principi d’any una vegada
foren elegides, altres passen l’any
sense pena ni glòria o simplement
compleixen amb el que se’ls
demana.
A la Falla La Vila podem dir ben
alt que tenim cinc dones que han
ostentat el càrrec de Fallera Major
de Sagunt i dues d’aquestes dones
tenen ganes de parlar de la seua
experiència i de com creuen elles
que ha de ser i el que ha de fer una
bona Fallera Major de FJFS. Sense
pèls a la llengua, amb honestedat
i bones paraules, Davinia i Ana ens
mostres la seua visió del que es
ostentar el càrrec més important de
les falles del Camp de Morvedre.
Gaudiu de la lectura, no us
penedireu. Amb tots vostès, Davinia
Bono i Pozuelo, Fallera Major de
FJFS l’any 2006 i Ana Palacios i
Jerez, Fallera Major Infantil de FJFS
l’any 2009.
Visió general del vostre any com a
Fallera Major de FJFS.

DAVINIA* Es fa difícil descriure en
unes poques paraules el que va
significar per al meu l’any de fallera
major. Són tants moments, tantes
persones i tantes vivències que no
podria descriure-ho en una paraula.
Potser serà la culminació d’una
trajectòria fallera que comença
apuntant-te a una comissió fallera,
formant part de la seua executiva,
ostentant el càrrec de fallera major
de la dita comissió i que contínua
volent representar a tots els fallers i
falleres de la teua comarca.

ANA* El meu any de Fallera Major,
a pesar de ser menuda, el recorde
en molta il·lusió. Tinc records
meravellosos d’eixe any. No només
per l’experiència de representar a
les Falles de Sagunt durant un any,
sinó per la gent que em vaig portar
d’eixe any. Han passat 10 anys i
encara conserve moltes relacions,
tant de Falleres Majors com de
representants de les distintes
institucions.
Paper d’una Fallera Major de FJFS a
Sagunt i fora de Sagunt.
DAVINIA* El paper d’una fallera
major és més important del
que molta gent pensa. No sols
representes a un col·lectiu de més
de 5000 persones sinó que a més
portes el nom de Sagunt tant per les
diferents comarques de la província
com a diversos municipis o inclús
altres països. Un paper fonamental
per a la promoció de la nostra ciutat
allí on ens requerisquen la presència.
El paper d’una Fallera Major de
Sagunt és molt ample. Representes
a les falles de la teua ciutat en
cada acte, tant organitzat per la
Federació Junta Fallera de Sagunt,
com per les comissions, així com
per les distintes entitats de la ciutat
(policia, bombers, ajuntament,
festes, etc.).
Fora de Sagunt, en el meu cas,
acudíem en representació de les
falles de Sagunt únicament a les
exaltacions de les falleres majors
de les distintes juntes locals
falleres, així com a un homenatge
que es fa cada any a les falleres
majors de totes les juntes locals a
finals del regnat.
VISIÓ
DE FALLERA
MAJOR
A.C. Falla La Vila
LESFALLESASAGUNT

18
Paper que deuria de tindre la FM
de FJFS, si penseu que hi ha alguna
cosa que no es fa i es podria fer.
DAVINIA* Conforme passa el temps
la presència de la Fallera Major de
la comarca es fa més interessant.
El fet de que les Falles de Sagunt
siguen Festa d’Interès Turístic
Nacional ha fet que el paper de
la FM siga més important si és
possible.
ANA* Crec que el paper de la
Fallera Major de Federació Junta
Fallera de Sagunt actualment està
molt bé, acudeixen a tots els actes
organitzats per les comissions,
oficials i no oficials, als organitzats
per les diferents entitats i a tots
els que són convidades tant per
Junta Central Fallera, com per les
Juntes Locals. A més d’acudir a
altres països com és Itàlia (Cecina),
i quan vaig ser jo Fallera Major,
també França (Millau) a donar a
conèixer la nostra festa, les nostres
tradicions i la nostra indumentària.
És molt important representar a les
falles no només a València sinó a
tot el món.
Accions que es podrien dur a terme
per a aprofitar la imatge pública
d’una FM de FJFS tant a Sagunt
com fora de Sagunt.
DAVINIA* Sens dubte, com he dit
anteriorment, la presència de les
FM de FJFS en fires Turístiques,
festes amigues o tradicions
municipals pot arribar a ser un
reclam turístic per a la nostra
ciutat. Sens dubte l’Ajuntament
hauria de saber aprofitar el paper
de la FM per a este fet i potenciar,
més si és possible, les nostres
“festes josepines”.
LESFALLESASAGUNT

19
ANA* Crec que com he dit
anteriorment, es duen a terme
multitud d’accions que permeten
conèixer la figura de la Fallera
Major de Sagunt tant en la
Comunitat Valenciana com en altres
països intercanviant tradicions
culturals.
És realment una FM simplement
imatge o s’ha de convertir en altra
cosa? S’aprofita aquesta suposada
imatge d’una FM de FJFS per a
fins més enllà de la simple imatge
turística de la ciutat?
DAVINIA* Mentiria si diguera que li
imatge pública que una FM dóna és
importantíssima. Durant un any deus
de saber relacionar-te i comportar-te
educadament i tindre bona presència
allí a on acudisques però lluny de
paréixer “una dona florer”; la FM és
una persona de carn i ossos amb
els seus pensaments i actituds que,
sempre que no supose una certa
controvèrsia, ha de saber explorar-
los al màxim.
ANA* Pense que en l’actualitat
la figura de la dona ha canviat, i
també la de la Fallera Major. S’ha
de lluitar per aconseguir que la
figura de Fallera Major siga una
figura igualitària i puga expressar-
se en llibertat, com ja es fa ara a la
crida, als actes d’entitats on parla
públicament i inclús en els casals
fallers, i no ser una figura únicament
visual.
Si aconseguim això, aconseguirem
que la imatge de la Fallera Major siga
realment més que una simple imatge
turística.
Quina es la relació de les FM de
Sagunt amb les entitats públiques i
privades de la ciutat?
DAVINIA* Sens dubte convé que siga
una relació cordial perquè són molts
els actes en què coincidiran. Per la
meua part, he tingut la sort d’estar
en ambdós costats. Per part de junta
record una bona relació amb els
representants municipals durant el
meu exercici faller. I, des de la meua
posició com a regidor municipal puc
afirmar que, durant els 12 anys que
porte en l’ajuntament, les relació
personal amb totes i cada una de les
falleres majors de FJFS ha sigut molt
agradable. Jugava amb avantatge
ja que jo ja havia passat per la seua
situació.
ANA* La relació de les Falleres
Majors de Sagunt en les entitats
públiques i privades de la ciutat és
molt bona, et conviden a cada acte, a
cada sopar i sempre tenen un tracte
molt especial i et fan sentir com
una més. Donen molta importància
a les falles i als actes que realitzen
cada comissió fallera, això fa
possible que les falles puguen rebre
ajudes econòmiques per a poder
millorar any rere any i per a poder fer
activitats i projectes on involucrar a
tota la ciutat perquè puguen gaudir
de la nostra festa i la nostra cultura.
Heu vist algun canvi, positiu o
negatiu, del que significa ser FM,
de les coses que es fan, etc, de
quan vareu ser FM fins ara?
DAVINIA* Per descomptat. Tin en
compte que estes falles farà 13 anys
que vaig ser FM de Junta Fallera de
Sagunt. Per sort, tant l’Ajuntament
com les diferents juntes que han
passat des de llavors han introduït
canvis que han fet millorar, més si
és possible, el paper de la FM de
Junta. Exemples tenim diversos. Des
del certamen de Pasdobles, fins al
regal de les pintes amb l’escut de
l’ajuntament. Les visites a Millau o
FITUR. L’agermanament amb altres
juntes locals o el regals de les teles
oficials tant per a les falleres majors
com a les dames de la cort d’honor.
Però, sens dubte, per a mi, el canvi
més significatiu ha sigut el fet de
passar d’un sorteig amb “boleta”; a
l’elecció de la FM de FJFS. Un canvi
introduït en una esmena que jo
mateixa vaig presentar en el congrés
faller i que, ha quedat demostrat,
suposa un gran avanç per a triar
d’una manera més adequada i justa a
la nostra màxima representant.
ANA* Sí. Ara les Falleres Majors de
Sagunt acudeixen a molts més actes
fora de la ciutat que quan jo vaig ser
Fallera Major, això permet donar a
conéixer les falles de la nostra ciutat
millor i fomentar la relació entre
les diferents Falleres Majors que
representen al món de les falles.
EL CANVI MÉS
SIGNIFICATIU
HA SIGUT EL
FET DE
PASSAR D’UN
SORTEIG AMB
“BOLETA”
A L’ELECCIÓ
LESFALLESASAGUNT

22
L es Falles junt amb la
temporada estival i la
Setmana Santa són les dates
amb major afluència turística en
el nostre municipi. Les falles, la
nostra festa gran, una festa plena
de llum, color, flors, música, pólvora
i flames embolicades de tradició,
costums, hospitalitat i cultura .
Una festa que, encara que els seus
actes principals duren 5 dies, és
una festa que igual que la ciutat és
viva durant tot l’any.
Molts han sigut els factors que han
influït perquè l’afluència turística
en període de falles haja anat
any a any en increment, primer es
va declarar a les nostres falles
festa d’interés turístic nacional,
recentment han sigut declarades
Patrimoni Immaterial de la
Humanitat en 2016. Però si hi ha
un factor rellevant que destaca és
el fervor i l’amor per la nostra festa
Josefina. Em consta que el pas
de les diferents corporacions han
contribuït a millorar la promoció de
la nostra festa fallera, prova d’això
és l’evolució a l’alça dels últims
10 anys dels turistes que visiten la
ciutat, durant este període de temps
hi ha quasi un 80 % d’increment, i
tot això és fruit del treball realitzat
per tots, pels responsables de
Turisme, per la federació junta
fallera de Sagunt, i les directives
que han passat al llarg d’estos
anys, per les comissions i sobretot,
per tots i cada un dels fallers que
componen les diferents Comissions,
sense oblidar també els veïns del
municipi, que conviuen i accepten
els inconvenients que este producte
turístic ocasiona. Però tots amb
un sentir comú: l’amor a la nostra
festa. Si a tot això sumem la riquesa
del nostre entorn nostre patrimoni
social i cultural ens convertix en un
destinació turística incomparable,
amb bona comunicació i àmplia
oferta de servicis.
Però a més la Ciutat de Sagunt
compta amb un gran avantatge són
molts els recursos turístics que
complementen amb les festes de
les falles, Es realitza una promoció
contínua de la nostra festa, però
mai deu de ser prou, és cert que
LES FALLES,
EL TURISME
I SAGUNT
Natalia Antonino i Soria
regidora de Turisme de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt
LESFALLESASAGUNT

23
hem apostat i unit esforços des de
la delegació de turisme i amb la
col·laboració de la Federació Junta
Fallera de Sagunt, en la millora del
nostre producte turístic faller, per
a revalorar-ho més si és possible i
diferenciar-nos d’altres municipis
i inclús de la capital valenciana,
prova d’això són estos exemples
entre altres, s’ha realitzat una millor
comunicació de la nostra festa per
als turistes que vénen a la ciutat.
També s’ha vinculat la nostra festa
amb la gastronomia, el turista ha
canviat molt al llarg d’estos anys,
ja no sols ve a contemplar els
monuments o a disfrutar d’una
cercavila fallera, va molt més enllà
vol experimentar, sentir, disfrutar
dels costums valencians i en
definitiva de com vivim la festa
els valencians. I en tot producte
turístic d’experiència no pot faltar
la gastronomia, és per això que
des del departament de turisme
reprenem el nostre concurs de la
taronja, un concurs d’àmbit estatal,
amb un producte molt el nostre, i
hem aprofitat junt amb els hostalers
perquè el mes de març siga el mes
gastronòmic del taronja vinculat
a les nostres festes falleres i al
mateix temps donar-li una bona
promoció aprofitant la fira més
internacional que tenim FITUR.
Però cal ser ambiciosos i fer un
pas més, el nostre pròxim repte deu
de ser promocionar la comarca i
els pobles que la componen, algun
d’ells partícip també de la festa,
amb això aconseguirem augmentar
l’oferta de producte, diferenciar-
nos d’altres ciutats i que Sagunt
siga triat pels turistes per a ser una
alternativa forta que competisca
amb la capital valenciana, i estic
segura de què algun dia amb
l’esforç de tots ho aconseguirem.
LESFALLESASAGUNT
LA CIUTAT
DE SAGUNT
COMPTA
AMB UN
GRAN
AVANTATGE
SÓN MOLTS
ELS
RECURSOS
TURÍSTICS
QUE
COMPLEMEN-
TEN AMB
LES FESTES
DE LES
FALLES

26
A l Llarg de les centúries, la
literatura s’ha format del
que escrivien aquells que eren
capaços de publicar. El llibre era un
element a l’abast de les persones
que tenien una capacitat econòmica
i sobretot un poder capaç. L’edició
o enquadernació d’una publicació
escrita a mà o passada per la
impremta no resultava fàcil d’assolir
en cap cultura. Per eixa raó els
escrits crítics necessitaven el
suport necessari per a veure la llum,
la qual cosa no sempre arribava. Pel
camí de l’escriptura, doncs, s’han
quedat textos muts que en molts
casos han estan menyspreats o
qualificats de nivell inferior.
En eixe sentit, tot el que ha generat
la cultura popular, i que ha arribat a
existir, s’ha considerat literatura de
segona amb un valor poc considerat.
S’entén per cultura popular aquella
que escapa a l’academicisme
imperant en cada temps. Eixa que
actua de portaveu de les classes
baixes i que definix les seues
inquietuds o maneres de ser. La
temàtica i les característiques no
resulten d’interés per al poder. Per
eixa raó, este lluita per silenciar-la
i fins i tot en alguns casos opta per
fer-la desaparéixer.
En eixe context precisament van
nàixer les falles com a festivitat
establida a partir del segle xix.
Hereua de la literatura de cordell,
de les auques que de poble en
poble eren vistes i narrades, de
la sàtira cap als poderosos i de
l’autocrítica als personatges
populars ocupa a poc a poc un
major espai entre les classes
baixes. El seu origen es relaciona
amb el desig d’expressar en
forma de lletra la crítica popular
amb l’únic mitjà permés per les
autoritats: la sàtira dins el context
generat per la festivitat. L’escriptura
en les falles, doncs, no és una
activitat més o part d’un acte del
seu programa. Realment l’essència
i el punt original rau en les línies
escrites, primer anònimament i
després amb autoria. Elles formen
part dels pasquins que es pengen
en les places on es planten ninots
i cadafals que no s’entenien, si no
es llegien els textos. L’estètica, per
tant, no era principal. L’art faller no
va existir fins molt més avant, quan
passa a ser un element artístic.
Així les coses, eixos simples papers
penjats al carrer constituïxen la part
primera de les falles. És normal que,
com a part d’eixa cultura que naix
del poble tinguera una personalitat
pròpia. Però com era i que
preocupava aleshores al poble? Les
classes inferiors de la societat eren
especialment agràries i vinculades
també a l’artesania. En un món
on progressivament la indústria,
sobretot des de l’últim terç del segle
xix, té cada vegada més força, els
sectors populars continuen conreant
el llegat rebut per les anteriors
generacions. Mentrimentres els
obrers, provinents del món rural,
han de trobar formes d’expressió
festives i identitàries. Les falles,
per tant, es convertixen en un
portaveu de la manera de ser veïnal
on entren els sectors dels oficis i
alhora es manté pròxima l’horta i
a tot el que suposa la cultura que
allí es genera. Els personatges
són llauradors, artesans i gent
del barri que s’enfronten a
situacions pintoresques. Són
LA LITERATURA
FALLERA I EL
MANTENIMENT
DEL VALENCIÀ
Lluís Mesa
Associació d’Estudis Fallers – Cronista Oficial d’Estivella
ARTICLES

27
també personatges rics, polítics o
poderosos vistos des del prisma del
poble. Eixe és en realitat el corpus
temàtic d’una literatura popular a
Europa en un trànsit cap a la nova
societat industrial.
A més, en el cas valencià, i
concretament en el context de
les falles i unes altres festivitats,
hi ha una altra realitat que no es
pot explicar: el paper de l’idioma
propi com a element d’expressió.
La societat havia perdut la seua
identitat lingüística, almenys
la classe dirigent. El procés de
castellanització intensificat
especialment amb l’abolició dels
furs en el segle xviii va significar
l’abandó general del valencià en
la literatura. Tan sols les classes
populars foren les que atresoraren
la llengua i la continuaren emprant
com a vehicle comunicatiu. La
festa fallera, doncs, des dels seus
orígens i pel fet d’estar promoguda
per les classes menys poderoses,
va tindre com a llengua exclusiva
el valencià. Les falles, per tant, no
s’entenen sense l’expressió escrita i
l’ús del valencià.
ARTICLES

28
A mida que les falles s’eixamplen i
passen a esdevindre en importants
dins del calendari, el seu paper
com a protectora de la llengua
és cada vegada més essencial.
Quan el poder, després de l’intent
de frenar el creixement faller,
decidix acceptar-la, es troba ja
amb el fet que ha d’assumir el
valencià com a element essencial.
És capaç de transformar-la i
d’intentar domesticar-la pel que
fa a la temàtica, les formes o els
actes. No obstant això, es troba
impotent per canviar-ne el valencià
com a llengua d’expressió. En eixe
sentit, el triomf progressiu de la
Renaixença i l’aparició d’escriptors
que recuperen el valencià dins de la
burgesia permet la pervivència del
valencià. Els pasquins penjats a les
vies urbanes passen a ser llibrets
i fins i tot alguns autors fan seua
la temàtica fallera. Precisament
el naixement dels llibrets es
vincula a un escriptor com Bernat
i Baldoví, polític conservador i
alhora participant de la literatura
popular nascuda davall l’esperit
renaixentista. Des d’aleshores els
escriptors, amb relacions i formes
diferents, es van vincular al valencià
a través de la festa fallera.
En els últims anys del segle
XIX, i especialment a partir del
segle XX, van nàixer les primeres
revistes falleres. Així, amb elles i
el desenrotllament dels llibrets el
valencià, continuà viu. Els únics
papers que seguiren llegint en
valencià les classes populars van
ser estos. També en molts casos
fou l’únic vincle de les classes
dirigents amb una llengua que
no havien conservat o que en els
millors dels casos mantenien en
el seu espai més íntim o en les
relacions privades.
A més, el fenomen de les revistes
falleres fou del tot destacat, ja
que gràcies a elles els escriptors
valencians es vincularen a la festa
i al valencià. El cas, per exemple,
de la revista Pensat i Fet, i unes
altres de llarga durada, són un bon
espill per a descobrir interessants
articles en valencià. Allí es trobaven
autors com Carles Salvador, Xavier
Casp, Maria Beneyto, Leopold
Trénor, Constantí Llombart, Teodor
Llorente, Josep Maria Bayarri,
Almela i Vives, soler i Godes,
Joan Fuster, Maximilià Thous i
Llorens o Vicent Andrés Estellés.
Al llarg dels anys, doncs, s’hi han
escrit textos d’indubtable valor
relacionats amb la lírica o la prosa.
El dinamisme de les publicacions
falleres fins als anys 30 del
segle passat expliquen una part
important d’escrits que no hagueren
existit sense les falles. També
cal assenyalar que la reducció
dràstica del valencià amb l’inici de
la dictadura franquista, va salvar-se
gràcies a la certa permissibilitat
del règim. Tot i que en determinats
moments va ser prohibida la llengua
pròpia, els llibrets i les revistes
falleres constituïren un cau on van
fructificar els escrits en valencià.
Les falles, per tant, des del segle
XIX han conegut múltiples canvis.
Els cadafals s’han transformat en
falles professionalitzades que han
passat per diferents estils artístics.
Els actes fallers han evolucionat.
Diferents classes socials s’han
incorporat fins a transformar-se en
una festa interclassista. La festa
ha passat a referent del turisme i
a motor econòmic. Però en tot el
que es manté hi ha un element que
roman: la continuïtat del valencià.
Després d’anys de persecució o
menyspreu, este continua present
també ara amb l’oficialització de
la llengua. De fet els llibrets més
capdavanters, aquells que en gran
part es presenten al concurs de la
Generalitat Valenciana, demostren
com continua present la literatura
fallera com a subgènere i espai
des del qual es potencien escrits
diferents, reflexions i lírica de gran
interés.
En definitiva, la festa no s’explica
sense el valencià ni la persistència
de la llengua s’entén sense el paper
que esta va jugar en els temps més
complexos i també en els actuals.
La literatura popular no s’ha de
menysprear. No sols han sigut unes
línies creades pel poble ni un mitjà
d’expressió dels seus sentiments.
S’ha de valorar per tot el que mostra
i per tot el que va suposar. Si el
valencià ha arribat a tindre una
oficialitat, ha estat possible, entre
altres raons, perquè en determinats
moments es va mantindre viva en
la festa, la cultura popular i en les
falles. Una realitat que les persones
que estudien o empren la llengua
mai harien d’oblidar.
ARTICLES
LA FESTA NO
S’EXPLICA
SENSE EL
VALENCIÀ
NI LA PER-
SISTÈNCIA DE
LA LLENGUA
S’ENTÉN
SENSE EL
PAPER QUE
ESTA VA
JUGAR

29
L ’escriptor Vicent Marco i
l’il·lustrador Raúl Salazar ens
presenten “Les boles del drac”, el
seu últim llibre i que recorda, amb
humor, la infantesa de la generació
nascuda entre finals dels 70 i els 90.
Amb Les boles del drac, l’escriptor
Vicent Marco i l’il·lustrador Raúl
Salazar recuperen els records
d’infantesa de la generació de
lectors nascuts entre mitjans
dels 70 fins a principis dels 90.
Així, aquest llibre analitza en clau
d’humor des dels mítics programes
de televisió que van marcar molts
dels que hui són adults fins a les
fites més destacades de l’etapa
infantil, com la primera comunió o
les excursions i els jocs de quan
anaven a escola.
La presentació de Les boles del
drac se celebrarà a la Sala Petxina
del Teatre La Estrella (c/ Dr.
Sanchis Bergón, 29, de València-
barri del Botànic), el 24 d’abril, a
les 19.30 h. L’acte comptarà amb la
presència de Gonçal López-Pampló,
director literari d’Edicions Bromera;
Carme Juan, actriu i prologuista
del llibre, i també Jaume Costa,
l’intèrpret de la cançó de Bola de
drac.
A més, l’autor hi participarà a la
53a Fira del Llibre de València, tant
en diverses signatures com en un
acte que tindrà lloc l’1 de maig, on
es proposarà als assistents que
juguen a trobar les famoses boles
de drac. També Les boles del drac
arribarà pròximament en forma
de presentació a Gandia, Benifaió
i altres localitats de la geografia
valenciana.
Vicent Marco és l’escriptor
d’aquesta aventura compartida
amb l’il·lustrador Raúl Salazar, amb
la qual Bromera fa un homenatge
ple d’humor a la generació que
va créixer amb el Canal 9 de
Son Goku, Arale i Joan Monleón.
Ambdós autors rememoren, a través
d’aquest llibre ple de divertides
il·lustracions i records, elements
significatius propis d’una època en
què aquells adolescents, que hui
tenen entre 25 i 40 anys, escoltaven
música en walkmans i consumien
programes de televisió dels sis o
set canals existents.
Vicent Marco
(Benifaió, 1981) és periodista,
traductor i escriptor. Ha treballat en
diversos mitjans de comunicació,
LES
BOLES
DEL DRAC
Vicent Marco i Raúl Salazar
ARTICLES

30
com Levante-EMV i Ràdio Nou
i, actualment, col·labora amb el
periòdic digital Valencia Plaza. Les
boles del drac és el seu primer títol
a Bromera, després dels èxits De
categoria i De molta categoria.
Raúl Salazar
És llicenciat en Publicitat i
Relacions Públiques. En 2006, va
cofundar l’empresa Círculo Rojo, on
treballa com a creatiu i dissenyador.
Actualment publica en la revista
satírica El Jueves, així com en
diversos periòdics en línia.
La sinopsi de Les boles del drac
Hi havia una època en què els
xiquets encara pegàvem pilotades
al carrer, i al pati jugàvem amb
la trompa o botàvem la corda
mentre menjàvem entrepans de
mortadel·la. Anys en què una
bicicleta era un tresor només
comparable amb la col·lecció de
fotocòpies de Bola de drac o de
sobres perfumats. La mona de
Pasqua duia un ou dur damunt,
ensenyàvem al veïnat vestit i regals
de la primera comunió, i per a vore
els nostres dibuixos favorits calia
estar puntuals davant d’un televisor
que havia passat de dos canals a
sintonitzar-ne sis o set si dirigies
bé l’antena. I allí estàvem tots,
davant d’una pantalla quadrada
mirant cada vesprada les aventures
de Goku, Oliver i Benji o Musculman
minuts abans que apareguera Joan
Monleón repartint diners i trencant
vidrioles. Anys de Babalà, de xinets
de la sort, de curar les ferides amb
mercromina, d’escoltar música en
walkmans, de menjar Apolos de
vainilla i d’amor adolescent previ
als telèfons mòbils. Uns anys que
recordem amb un somriure a la
cara i alguna marca al genoll, i
que et convidem a reviure en este
llibre ple d’aventures de la nostra
infància tan inoblidables com
les que visqueren Goku, Bulma i
companyía mentre buscaven les set
boles del drac.
El llibre Les boles del drac està
escrit per a tu si...
Saps que totes les floretes
brillen alegres al sol, que el
partit està oferit per Bancaixa,
i “has de ser intrèpid i amb
nosaltres viatjar” per a trobar
les 7 boles del drac. Està clar
que si dus un chinito de la
sort roig tindràs fortuna en
l’amor, com els passa a Juana
i Sergio, i no com li passa a
Nobita.
Li has fet més d’un kame hame
al teu company de pupitre, has
intentat en el pati sense massa
èxit fer un tir combinat, i has
llançat a rodar una trompa que
prèviament havies pintat a mà.
Tenies una carpeta plena de
fotocòpies de superguerrers o
de sobres i cartes perfumades,
també un primo de Zumosol,
la monyica plena de polseres
fetes per tu o les teues
amigues, i un walkman on
s’escoltava que “Marco se ha
marchado para no volver”.
En la tele recordes que
sonava “vitamina A, a la
babalà”, mentre berenaves un
sandvitx de mortadel·la abans
d’anar a classes de repàs o
mecanografia.
Has arribat a contar més de
200 boletes en un pot on n’hi
havia unes que eren verdes
amb ratlles de colors que
semblaven Leonardo i Rafael,
“herois de mitja closca,
guanyaran”.
Saps que els planetaris
salvaran el planeta Terra amb
l’ajuda del seu capità, que

31
Niebla és un San Bernardo
molt més bo que Patán, i que
si la profe pillava la noteta que
havies escrit la llegia davant de
tota la classe.
Només entrar a casa tenies
un marc amb la foto de la
primera comunió, al costat del
llit una taula amb una bola del
món que s’il·luminava, i quan
sonava el telèfon fix anaves
corrent a agafar-lo per a evitar
que ta mare li fera un tercer
grau a l’amiga que telefonava.
Has reconegut el campanar
del teu poble a la tele entre
vidrioles i paelles russes,
t’has menjat un Pandorino o
un Bollicao per a esmorzar i
celebraves cada nou rècord en
el Tetris.
Si aprenies la coreografia del
“Saturday night dibidi dadi
darará”, per a donar-ho tot en el
viatge de fi de curs a Andorra o
Mallorca, on vos acompanyava
algun mestre dels que “no ens
tenia mania”.
Si deixaves per a la fi de l’estiu
el Vacaciones Santillana
perquè estaves massa
ocupat pegant voltes amb la
Motoretta BH, i descobrint que
“Chanquete ha muerto”. Apolos
de vainilla, flacs de llima, el
Casio calculadora i Musculman
lluitant contra Terryman.
Per a capbussar-te entre els teus
records no cal una sobredosi de
Tang i Phoskitos, ni rebobinar amb
un boli Bic alguna cinta de Parchís,
n’hi haurà prou de desconnectar el
mòbil un parell d’hores i llegir el
llibre Les boles del drac.

36
ENTREVISTES
A vui hem vingut a Faura.
Situada a Les Valls, Faura és
un poble tranquil, amb gent amable
que et fa sentir com a casa cada
vegada que els visites. Així és com
ens sentim nosaltres només entrar
a casa dels Lluch.
Pirotècnia Lluch es va crear el 1999,
però el seu amo, Juan Miguel Lluch
Navarro, ja estava treballant amb
Zamorano Caballer quan va arribar
a la Falla la Vila per primera vegada,
fa més de 30 anys.
Ens hem apropat ací per a parlar
amb ell i amb un dels seus
empleats, el seu fill Juan Miguel
Lluch Bonanad, Juanmi o Luch per
als amics que el coneixem des de
que va vindre a la falla a tirar el
seus primers coets, de ben menut.
Aquesta conversa que ara llegiran
és una conversa entre amics, amb
un to relaxat i amb un entrevistador
poc habituat a fer entrevistes
però a qui li encanta parlar amb
els seus coneguts al voltant d’una
taula, amb un bon café calent,
exactament com es desenvolupà
aquesta xarrada. Gaudisquen de tot
el que poden aportar aquestes dues
persones, que paga la pena.
Per facilitar la lectura, a partir d’ara
nomenarem els interlocutors de la
xarrada de la següent manera: Aitor,
Juan Miguel Lluch “pare” com Juan
Miguel i a Juan Miguel Lluch “fill”
simplement com a Juanmi.
AITOR* Bona vesprada.
ELS DOS* Bona vesprada.
AITOR* Com ha anat el dia?
JUANMI* Molt cansat, acabem ara
de la feina que teníem programada
per a avui des de les 7 del matí (son
les 19:00h).
JUAN MIGUEL* Són jornades llargues
d’ara endavant, una vegada passat
el Nadal.
AITOR* Juan Miguel, tu recordes
els anys que du Pirotècnia Lluch en
La Vila?
JUAN MIGUEL* Fa almenys 31 anys.
AITOR* Per a mi és “tota la vida”,
perquè jo duc 19 anys de faller allí i
heu estat sempre.
AITOR* Juanmi, recordes la primera
vegada que vingueres a la falla?
JUANMI* No ho recorde, ho he
pensat alguna vegada, però no ho
recorde.
AITOR* I de la primera vegada que
vingueres a encarregar-te d’alguna
disparà, o de la mascletà o la
cremà?
JUANMI* Pare, recordes quan te
n’anares a València? Perquè va ser
eixe any, crec que pel 2012 o així.
UN CAFÉ
AMB
ELS LLUCH
Aitor Muñoz i Oliver

37
L ’Associació de Persones
Sordes de Sagunt i Camp de
Morvedre va ser constituïda l’any
2004.Des del nostre naixement,
hem promogut accions per a
eliminar les barreres que ens
impedixen l’accés a la informació i
a la comunicació, així com la nostra
participació plena en la vida social,
política, econòmica i cultural.
La nostra missió és aconseguir
la plena ciutadania per mitjà de
la defensa i reivindicació dels
nostres drets, per a aconseguir
la igualtat d’oportunitats, tracte,
condicions i obtindre els millors
resultats en totes les esferes de
la vida, assegurant l’accessibilitat
a la comunicació i el respecte a la
nostra condició bilingüe.
El moviment associatiu, com fet
social, sorgix especialment en
aquells col·lectius en què, a causa
de la realitat social, no es dóna una
vertadera igualtat d’oportunitats
respecte a la resta de la societat.
Aquest és el cas de la Comunitat
Sorda.
La sordera crea una situació de
desigualtat molt específica atés
que està estretament lligada a la
comunicació, que és la base del
desenrotllament humà i la vida
social. Lògicament, i davant de
les barreres de comunicació que
les Persones Sordes trobaven en
el medi social majoritàriament
oient, i inclús en l’àmbit familiar
més pròxim, les associacions
han significat per a les Persones
Sordes l’àmbit per excel·lència de la
socialització.
D’esta manera les associacions
han servit les Persones Sordes
per a començar a posar en
pràctica certs drets, com el de la
simple socialització, o l’accés a
la informació, desenrotllant les
ferramentes i recursos necessaris
per a accedir a unes condicions
de vida en igualtat amb la resta de
ciutadans.
A pesar del reconeixement oficial
de la Llengua de Signes aconseguit
l’any 2007, l’accessibilitat total
i l’ocupació eficaç d’este recurs
no acaba de fer-se realitat a
nivell pràctic, per la qual cosa
les Persones Sordes i la xarxa
d’associacions que conformen este
moviment social veuen encara molt
de treball per fer per a que aquesta
llei tinga les repercusions que
mereix.
ASSOCIACIÓ
DE PERSONES
SORDES
DE SAGUNT
I CAMP
DE MORVEDRE
José Antonio Fernández
President
ARTICLES

38
JUAN MIGUEL* Abans, abans, que
els anys passen molt de presa. Jo
aní a València l’any 2010 o així.
JUANMI* Doncs en eixe moment va
ser, 2010.
AITOR* I com és això de treballar
amb ton pare?
JUANMI* Complicat...no sé, quan
treballes amb la família, hi ha
coses...
AITOR* Ja, jo ho he pensat moltes
vegades...no he anat mai cap a
on anaren els meus pares, però de
tant en tant no pensem igual...si
treballara amb ells... no sé...
JUANMI* Hi ha vegades que ha de
cabrejar-se amb algú i clar, també
em toca a mi...però no com al seu
fill, sino com al seu empleat...i has
de saber diferenciar-ho, quan t’està
parlant com a ton pare o quan et
parla com al teu cap.
JUAN MIGUEL* No tingues vergonya
de dir res Juanmi...
AITOR* (riu).
JUANMI* No, no, a veure, és
complicat però és bonic, estàs
treballant amb ton pare al final, que
està bé.
AITOR* Així és...jo pense igual...
Aitor: I tu què em dius? Com és
treballar amb el teu fill?
JUAN MIGUEL* No és fàcil, però a la
vegada és bonic, el que passa és
que les idees no són les mateixes.
Ell té una forma de veure les coses
diferent a la meua. Jo recorde quan
jo tenia la seua edat volia menjar-
me el món i ara ja no és així. Ara
les meues idees passen per molts
filtres abans d’eixir per la meua
boca.
AITOR* Però això si se sap dur,
també està bé, no? Tindre diferents
idees.
JUAN MIGUEL* Sí, sí. A mi m’agrada
que em diga les coses...i que
me les diga abans, si me les diu
després ja fem tard. Si me les
diu abans, millor, així trobem una
solució.
AITOR* El tema de discutir, moltes
vegades, és bo.
JUAN MIGUEL* Moltes vegades
m’enfade jo i ho paga ell, però no
per que siga ell qui té la culpa sinó
perquè moltes vegades t’enfades i al
final qui ho paga? Doncs, el de casa.
En aquest moment, Juanmi pega
cabotades assentint tot el que està
dient son pare i els tres comencem
a riure.

39
JUAN MIGUEL* Jo crec que ja ho
ha superat...duc quinze anys
enfadant-me amb ell, així que ja ho
té assumit.
AITOR* Ha canviat molt la feina
en els darrers anys? Igual fins i
tot tu ho has notat, no? No sols en
qüestió de materials, sinó tota la
resta de coses...
JUAN MIGUEL* Ha canviat molt.
Han canviat els materials, la gent,
la seguretat. Inclús de vegades el
tema de la seguretat és massa.
Està clar que és per seguretat i que
s’ha d’aplicar tot, però el que passa
és que aplicant totes les mesures
de seguretat actuals, el producte
s’encareix moltíssim i això va en
contra nostra a l’hora de vendre.
AITOR* I a l’hora de treballar?
JUAN MIGUEL* També ha canviat
moltíssim...no podem comparar
cap cosa actualment, perquè la
tecnologia ha entrat també a aquest
món i ho ha fet per a quedar-se...
Jo recorde, abans, una mascletà
es disparava amb una bengala, ara
mateix, i tu ho saps, es dispara
amb una màquina i tot connectat.
Ara dins del castell no hi ha ningú,
va tot electrònicament, va tot per
ordinador, per màquines per a
disparar, la tecnologia ha canviat
molt la pirotècnia.
AITOR* I això ha fet perdre
l’essència de la pirotècnia...
perquè jo soc un poc antic en
aquest aspecte...està clar que és
per seguretat, però...
JUAN MIGUEL* Està clar que no és
igual disparar a mà que no fer-ho.
Quan estàs disparant a mà estàs
pendent de moltes coses, és més
emocionant. Però també no penses
en eixe moment, no penses en tot
el que pot eixir malament...amb
la tecnologia, estàs més nerviós
perquè pot parar-se per coses que
no depenen de tu...de totes formes,
la seguretat és la seguretat. Jo
cremava carcasses de 40 o 50 kg...
ara mateixa no deixen ni fabricar-les.
JUANMI* Tu estàs dins d’una
mascletà i et cauen espurnes i no
et cremes. Amb la màquina quan
et cau alguna cosa, et cremes, la
tensió no és la mateixa.
AITOR* A mi m’agrada més la forma
antiga.
JUANMI* A mi també. La màquina
et pot fallar...a mà no et pot fallar,
és molt estrany.
AITOR* Vosaltres teniu ara el pic
de treball...com és un any normal
per a vosaltres? No sé si teniu
molta feina en falles, o en estiu o
sempre...
JUANMI* Passa Nadal i ja estàs
preparant l’estiu, que és mes fort
que les falles, passa estiu i ja estàs
preparant totes les festes que van
entre octubre i Nadal...i així tot l’any.
JUAN MIGUEL* Nosaltres tenim
material que du una preparació
i ha d’estar uns dies o setmanes
ENTREVISTES
-LA
TECNOLOGIA
HA
CANVIAT
MOLT LA
PIROTÈCNIA.
- I AIXÒ HA
FET PERDRE
L’ESSÈNCIA

40
preparant-se...no podem permetre’ns
estar parats perquè després arribem
tard i no podem deixar passar la
majoria de feines.
AITOR* No teniu un mes que
digues, mira, anem a relaxar-nos.
JUAN MIGUEL* No, perquè si no
has d’estar preparant les coses en
temporada alta i així no es podria fer.
AITOR* Jo recorde que tu (Juanmi)
em contares una vegada que si
anaves a Mallorca, després a la
festa de no sé on...i jo pensava...
ostres!, si ha d’estar des de març
fins que acabe l’estiu al ritme de
falles, en algun moment aquest
home haurà de parar...
JUANMI* Mira, este estiu només
vaig tindre un cap de setmana lliure,
per exemple. Et parle de juny, juliol,
agost i principis de setembre.
AITOR* L’horari de la setmana de
Falles és una bogeria, no?
JUANMI* No hi ha hores.
AITOR* Clar, perquè jo pensava:
si has d’anar a València, després
tornar a Sagunt, per a després
tornar a Faura per a anar després
a València, dinar per on es puga...”
i em deies també: “No, he dormit
abans un parell d’hores, després
dormiré una hora més.” Eixe ritme
no ha de ser sa.
JUAN MIGUEL* Antigament era molt
diferent. El transport no és igual,
per exemple. Ara et meneges més
a presa. Abans no teníem tants
vehicles. Abans deixaves als casals
la mascletà i tornaves als dies a
muntar-la, ara això és inviable, per
normativa de seguretat i perquè
també nosaltres tenim més facilitat
per a menjar-nos, arribem abans als
llocs i podem fer-ho així.
JUAN MIGUEL* També nosaltres al
final ens plantegem si duem massa
falles. Enguany duem 60 falles...
que si me pare a pensar-ho, són
massa. I hem decidit no agafar-ne
20! I clar, has d’arribar a totes les
que dius que sí.
AITOR* I això d’agafar més o menys
feina com ho feu? Dic jo que al
final serà que els ingressos que
tinc menys les despeses que tinc i
a quadrar pressupost. No ho podeu
mirar d’altra manera a l’hora de
decidir, quantes falles agafeu, no?
JUAN MIGUEL* Clar, tu no pots fer
un pressupost d’un any per a un
altre, perquè no saps qui va a anar
a demanar-te. Pot ser que un any
una falla et demane tant, i a l’any
següent et demane la meitat o no
et demane gens i deixe de treballar
amb tu. Sempre hi ha alguna cosa
que canvia. Imagina que calcules
125.000 coets per a falles i de
repent només et demanen 60.000 o
a l’inrevés, necessites 180.000...no
ho saps.
AITOR* Clar, per a vosaltres, quan
sabeu el que heu de preparar, la
quantitat dic, serà estressant, no?
Perquè haurà d’estar tot preparat en
poques setmanes.
JUAN MIGUEL* Home, avui en
dia, la importació de la Xina
ha ajudat en eixe aspecte, no
anem a enganyar-nos. S’ha llevat
artesania, l’artesania s’ha perdut,
perquè abans es fabricava molt.
Ara, actualment, la fabricació de
producte infantil s’ha perdut. Les
ENTREVISTES
S’HA LLEVAT
ARTESANIA,
L’ARTESANIA
S’HA PERDUT

41
“bombetes”, el “xino”, el “masclet”,
tot això és importat de la Xina.
A més d’això, no és que la feina fora
estressant, però no paraves.
És veritat que, per exemple,
abans les falles gastaven molt
més “masclet”, ara ja no ho fan.
Antigament les falles gastaven molt
de “tro de bac”, o “bombeta”, com
vulgues dir-ho, i molt de masclet a
les despertades. En proporció, jo et
diria que es gastava el 60% més de
masclet abans que ara.
AITOR* I ara ja s’ha perdut això?
JUAN MIGUEL* Jo recorde que
passaven Falles i la temporada
d’estiu i com preparaves tant de
masclet, venien de Madrid sobretot
i s’emportaven tot el que tenies
per a Cap d’Any i al mes de gener
havies d’anar fabricant masclets
com un boig per a poder arribar a
Falles.
JUAN MIGUEL* I clar, el masclet du
molta feina...1 persona pot arribar a
fabricar 1000 masclets en un dia...
des de 0, eh! Igual ja és massa.
AITOR* Una persona fa 1000
masclets al dia? (Ací hem deixa
molt sorprès).
JUANMI* Home, si es lligat, mes...
JUAN MIGUEL* Si és lligat pot arribar
a fer més de 2000. També has de
tindre en compte que l’envàs ara el
tens fabricat, no l’has de fabricar,
això també fa que vages més a
presa. Antigament a les cases dels
pobles es treballava molt per a la
pirotècnia. La gent es duia treball a
casa, per dir-ho d’alguna manera...
es treballava “a estall”.
AITOR* I això com és?
JUAN MIGUEL* “A estall” és a tant la
peça.
AITOR* Sí, sí, dic que eren els
mateixos treballadors els que es
duien feina a casa?
JUAN MIGUEL* Clar, això jo quasi
no ho he conegut ni jo, però
abans, quan no hi havia llum als
tallers de pirotècnia, els mateixos
treballadors, en acabar la jornada,
aplegaven a casa i continuaven
fent masclets, però tots, ells, les
dones i els xiquets, i després els
venien al taller on treballaven
i així aconseguien una paga
extra. Antigament tots els tallers
treballaven així. Això t’estic parlant
de fa més de 40 anys, o més.
JUAN MIGUEL* La pirotècnia ha
evolucionat molt, els canvis han
sigut molt ràpids. Anava molt a
poc a poc, de sobte en pocs anys
ha evolucionat moltíssim i ara
pareix que s’ha tornat a parar.
Per exemple, la carcassa del, “tro
d’avis”, ara és de plàstic però
abans era de paper. Tota la vida
ha sigut de paper. Es preparava el
paper, s’enrotllava, jo he anat a
buscar sacs de farina dels d’abans,
que eren més durs perquè això
feia més soroll, ficar-li l’espoleta
manualment, omplir-lo, tancar-lo,
empaperar-ho amb cola...i això era
tot el tro d’avís...ara, quan abans en
feies una, pots omplir-ne 100...
AITOR* Si que ha canviat la cosa.
JUAN MIGUEL* Això ha canviat molt,
sí.
AITOR* Però això és un canvi a
millor per a vosaltres, no?
JUAN MIGUEL* Sí, clar, per una part
sí, però mira, per exemple, abans
es reciclava més que ara. Ara no.
Abans tots els papers de diari, per
exemple, es guardaven per a la
pirotècnia...ara això ja no es fa...
perquè clar, tot era a base de paper
i cartró. Les carcasses de color, per

42
exemple...la càpsula era un embut
de paper fet amb paper de diari,
el de fora era més fort, el reforç
de dins era el paper de diari, es
tancava, es lligava i això era una
palmereta de color.
JUAN MIGUEL* Jo tinc ací uns
masclets de 1920, i ho sabem perquè
en els diaris amb que estan fets, hem
trobat algun on posava la data. Eixes
coses ja no es fan així.
AITOR* Mare meua, i això ho puc
veure. A mi m’encanten eixes coses.
JUAN MIGUEL* Sí, clar, ves
preguntant-li a ell que vaig a
buscar-los.
Juanmi hem fa un gest amb la
cara com dient: “Ja voràs, és una
passada”.
AITOR* Tinc un dubte després
de tot el que m’heu contat. Una
mascletà com la nostra, quant de
temps vos costa de preparar?
JUANMI* Des de 0, en dues
setmanes es pot preparar.
AITOR* I la nostra no és la més
gran, clar...
JUANMI* Sí, de Sagunt i Port de
Sagunt, la més gran sí que és la de
La Vila, però clar, hi ha algunes que
són una barbaritat per la Comunitat
Valenciana i que també muntem
nosaltres.
AITOR* Vosaltres disparareu a
València, a la Plaça de l’Ajuntament.
Preparar la mascletà, quant de
temps costà?
JUANMI* Des de 0?
AITOR* Sí, des de 0. Pensar el que
es va a fer, preparar, etc...
En aquest moment, torna Juan
Miguel a la conversa, pareix que ha
trobat el que buscava.
JUAN MIGUEL* Huit dies.
AITOR* En huit dies sols?
JUANMI* Home, un poc més, pare.
JUAN MIGUEL* Bé, sí, huit dies des
de zero, perquè a veure, zero per a
nosaltres és que tenim uns envasos
que estan fabricats, aleshores, la
feina es fa molt més ràpida.
JUANMI* També depén molt de
la gent que tingues treballant
en això. No sé, per exemple, si
hagueres de fer-la tu sol, una
mascletà d’eixe estil, quant de
temps tardaries?
JUAN MIGUEL* Jo sol, amb els
envasos fets, diguem de huit a deu
dies, no més. Jo calcule huit dies.
Tu pensa que són moltes “lligases”.
Però si ho penses bé, són 2000
“lligases”, no són més.

43
JUANMI* Sí, però després has de fer
grups, etc...
AITOR* Clar, perquè nosaltres
veiem que quan arribeu a la plaça,
ja està tot preparat, tot “lligat”,
tot al lloc i només s’ha de penjar,
bàsicament.
JUANMI* Clar, si jo haguera de fer-
ho des de zero “tot allí” en la plaça,
estaria tot el matí i no podria fer
cap cosa més.
AITOR* Clar, si no seria impossible
de fer.
JUAN MIGUEL* Quan jo anava i la
muntàvem a l’estil convencional,
arribava allí a muntar-la l’última de
totes, a les 9 del matí. A les dos
justet per a disparar-la, acabàvem
de fer l’últim nus. I que el temps
t’acompanyara.
JUANMI* La meua feina quan jo
arribe allí és, una vegada està
muntat, anar d’extensió en extensió
posant la metxa. És l’única feina
que tinc en la plaça. Però clar,
abans d’això, està tota la feina que
no es veu.
AITOR* Vaig a anar un poc enrere.
Anem a parlar més de la mascletà
perquè malauradament no he pogut
estar en cap altra disparà com la
cordà de Paterna, per exemple,
i no sé com s’organitzen ni com
treballen. Però a vosaltres duc
molts anys veient com treballeu
en el moment precís de la disparà.
Com és la feina mentre estan els
explotant els coets? Quanta gent es
necessita?
JUANMI* Normalment amb dues
persones la mascletà es pot dur
endavant. Només necessites
una persona disparant i una altra
donant-li ordres.
AITOR* Donant-li ordres? I com feu
això?
JUANMI* Amb la mà alçada.
JUAN MIGUEL* La mascletà de tota
la vida va sola. El que passa és que
tu l’acompanyes per si es para. Està
tot comunicat perquè vaja sola.
Un castell sí que és diferent, has
d’estar més pendent de qui t’ha de
donar ordres, però una mascletà va
sola.
JUANMI* Si t’has adonat, en la
mascletà, sempre hi ha u que dona
l’ordre per a començar-la a qui va a
disparar perquè eixe és el que està
pendent de les carcasses. Fixa’t la
pròxima vegada.
AITOR* Quantes coses diferents
feu a l’any? No sé, cordà, mascletà,
castells...
JUAN MIGUEL* Les recreacions
històriques...
AITOR* Recreacions històriques?
Ostres!, això està molt bé...no ho
hauria imaginat.
JUAN MIGUEL* Efectes per a vídeos,
teatres, etc...
JUANMI* A Benidorm férem una
recreació enorme i ara tenim una
encara més gran.
AITOR* Això serà més complicat,
no? Has d’estar pendent que ningú
xafe res que no es puga xafar, clar...
JUAN MIGUEL* Mira, la que férem
a Benidorm era el “Desembarco
de Normandia”. La gent estava
baixant de les barcasses i
les bombes havien d’explotar
exactament igual que una
d’aquella època i ha d’alçar aigua,
terra i el que siga, igual que
passaria en la realitat...
AITOR* Mare meua...
JUAN MIGUEL* Ara tenim una
projectada a La Concha amb més
de 2000 actors.
AITOR* I eixa part de les
recreacions...perquè, jo entenc que
en tots els treballs hi ha una part
més avorrida perquè es fa sempre
el mateix i és com una rutina i això
ens passa a tots...però eixa part de
les recreacions deu ser la part més
divertida, no?
JUANMI* De les mascletades,
cordaes, castells...a mi el que mes
ENTREVISTES
DE LES MAS-
CLETAES,
CORDAES,
CASTELLS...
A MI EL QUE
MÉS M’AGRA-
DA ÉS LA
MASCLETÀ.
REALMENT
EL COLOR ÉS
MOLT BONIC,
PERÒ QUE
TREMOLE
EL PIS...
AIXÒ NO
TÉ PREU...

44
m’agrada és la mascletà. Realment
el color és molt bonic, però que
tremole el pis...això no té preu...
AITOR*Ha, ha, si, tu eres igual
que jo, a mi m’encanta quedar-me
sord mitja hora quan vaig a una
mascletà...com més forta, millor...
JUAN MIGUEL* Nosaltres tenim
un problema. Quan tu vas a un
espectacle de pirotècnia, veus
l’espectacle, veus els colors, veus
si queda bonic o no...nosaltres
no veiem això, veiem si aquesta
carcassa ha arribat tard o prompte,
o si li ha faltat disparar alguna
cosa...que també ho passe bé, però
de forma diferent.
AITOR* Defecte professional.
JUAN MIGUEL* Així és. La gent veu
una palmera i es queda: “oh, que
bonic, que tal”. Nosaltres estem
patint perquè jo ja estic buscant
la següent o si l’efecte que hauria
d’haver fet, l’ha fet...o si li ha faltat
alguna cosa, al final, a patir. Moltes
vegades deixe d’anar a festivals de
pirotècnia o a disparades perquè
vaig a patir i ja he decidit que no ho
faré més.
AITOR* I quan la gent et pregunta
que com ha anat?
JUAN MIGUEL* A mi tots m’agraden.
No m’agrada que la gent em
pregunte, que si; digues què t’ha
paregut, que si puntuació... A mi
tots m’agraden, puntuació no done
cap, si s’ha disparat sencer i no hi
ha hagut cap problema i tot el món
està bé, això és el més important,
però clar, això la gent no ho
assimila.
Ara em gire cap a Juanmi.
AITOR* I canviant totalment de
registre. Si tu tens fills alguna
vegada, t’agradaria que continuaren
amb la tradició familiar?
JUANMI* No.
AITOR* No t’ho has plantejat mai?
JUANMI* Sí, ho he pensat, i no
m’agradaria.
AITOR* Per què?
JUANMI* Perquè és molt perillós.
AITOR* Que m’ho digues tu això!
JUANMI* Sí, és veritat que moltes
vegades no penses en el perill. Jo
no entenc com ell (assenyala son
pare) em deixava sol fent algunes
coses fa anys o em deixa ara
clavar-me dins d’una mascletà.
JUAN MIGUEL* M’ha costat, eh!
AITOR* Clar, això anava a
preguntar-te a tu (ara al pare).
Perquè no deu ser igual veure un
empleat que, entre cometes, no té
res a veure amb tu, que al teu fill
com es clava dins d’una mascletà
que igual du 10, 12 kg de pólvora o
els que siguen?
JUANMI* Jo crec que si la meua
germana, per exemple, es posara a
tirar una mascletà...no se si podria
veure com ho fa, estaria patint
moltíssim...
JUAN MIGUEL* El primer any que
es quedà ell sol a Sagunt, tirant
tot, perquè jo estava a València, el
telèfon era mes un “walkie” que un
telèfon. Constantment parlant de
com anava, si faltava alguna cosa,
si no...
AITOR* És veritat que ara que soc
pare, eixes coses no les veig igual,
jo no sé si deixaria a la meua filla
fer algunes de les coses que jo he
fet...i qualsevol cosa que jo haja
fet es mooolt menys perillós que el
que feu vosaltres tots els dies, així
que no sóc capaç d’imaginar el que
deu ser veure el teu fill dins d’una
mascletà amb les bombes explotant
al seu costat...
JUANMI* Només pensa que...jo que
sé...de vegades, quan estàs tirant
una mascletà, cau una carcassa al
teu costat i explota, bé, doncs ja
està, ha explotat, però pensa, i si
t’haguera explotat al peu? la gent
no sap el perill que hi ha allí baix...
JUAN MIGUEL* I ell ha agafat la
pirotècnia fàcil, entre cometes,
abans les coses eren molt mes
artesanals. Jo he fabricat moltes
més coses de les que ell arribarà
a fabricar mai o que igual no
fabricarà mai.
JUANMI* Per exemple, abans una
carcassa duia “clorato” per a fer
l’explosió. Ara du “perclorato”. Això
què vol dir? Abans si una carcassa
d’un castell pujava i pel que fora
no explotava a l’aire i queia, en
contacte amb terra, explotava.
Ara això no passa, el “perclorato”
no explota amb un colp, i el que
passava abans dona molta por si et
pares a pensar-ho.
AITOR* Això no ho penseu realment
quan esteu treballant, no?
JUAN MIGUEL* Jo no he pensat
mai en eixes coses. No ho he fet
mai. Jo he viscut alguns accidents
grossos i és veritat que eixe dia
estàs fotut, però al dia següent has
de continuar. És la vida i és com
ENTREVISTES

45
és. Si pensares en el perill, no ho
faries. Ningú no ho faria.
JUANMI* A mi moltes vegades em
pregunten que si no pense quan
estic lligant una carcassa em
pot explotar a la mà...i no, no ho
penses.
AITOR* I quan escolteu noticies de
pirotècnies amb accidents...què
penseu?
JUANMI* El primer que has de
pensar és el per què ha passat?
Moltes vegades és una imprudència
d’algú.
JUAN MIGUEL* Ja, però una persona
no fa les coses per a matar-se. Vull
dir, que accidents passen en tots
els llocs. El problema és que com
estem tot el dia treballant allí, perds
el respecte un poc a la pólvora.
I hui en dia passen moltes coses
perquè la gent no sap el que du en
les mans. Per exemple, un correfoc.
La gent no és conscient del que du
al caixó, això és un polvorí en eixe
moment, és molt perillós...
JUANMI* Jo també ho he fet, fer
barbaritats, de nano, però ara ho
pense i dic, però com vaig a fer jo
això?
AITOR* Sí, jo també he anat per
llocs i he tirat un masclet a l’aigua
perquè com no s’apagava, i que
explotara per a veure botar l’aigua,
eixes coses, però ara és veritat que
ho veig diferent... em faig major.
JUANMI* Moltes vegades, ara ja,
fas la broma de tirar un “tronaor”
enmig del teu grup d’amics i abans
ni mirava. Ara ja, abans de tirar cap
coet, mire clarament que no hi haja
perill.
AITOR* I noteu que ací a València
que és el regne de la pólvora,
la gent té menys respecte a la
pólvora?
JUAN MIGUEL* Totalment. Mira,
exemples de gent que vol passar
per baix d’una mascletà, tots
els que vulgues. Gent que no és
conscient del perill i només vol
estar davall de la mascletà.
JUANMI* Jo ara, per exemple, ja
vaig mirant on m’he de posar en
cada moment de la mascletà, un
lloc segur i que puga fer la disparà
en condicions.
AITOR* Bé, això està be...
JUANMI* Sí, però el que et vull dir
és que abans no era així, abans
no mirava si el lloc on estava era
el més segur o no ho era, jo em
posava allí a disparar i ja està.
AITOR* Bé, doncs jo crec que ja
hem acabat.
JUANMI* Ja està? Què curt!
AITOR* Home, quasi duem una hora
parlant, tu saps les coses que es
poden dir en una hora?
JUAN MIGUEL* Moltes gràcies Aitor.
AITOR* No, moltes gràcies a
vosaltres. Ens veiem.
ELS DOS* Adéu.
En acomiadar-nos, Juan Miguel
m’ensenya els masclets del 1920
dels quals em parlava abans. Crec
que no he vist cap cosa més bonica
en ma vida.

48
I sabel Lozano Lázaro (València,
1974), és una psicòloga i
activista valenciana, regidora
d’Igualtat a l’Ajuntament de
València des de 2015.
Llicenciada en psicologia, és
experta en polítiques d’igualtat. És
militant de Compromís i des de les
eleccions municipals de 2015 és
regidora a l’Ajuntament de València,
i s’encarrega de les àrees d’inserció
socio-laboral i igualtat.
Com arriba Isabel Lozano a la
vida política? Ve de família o és
vocació?
He passat molt de temps
involucrada en distintes entitats,
o associacions (feministes, veïns
del Cabanyal, de Russafa…) Sempre
he estat interessada en la meua
ciutat, preocupar-me per el que
passa a Valencia. Vaig conèixer a
Monica Oltra a través dels vídeos
de Youtube i coneixia a Giuseppe
Grezzi a través de “València en
bici”.
Tot va vindre per el treball de fi de
màster. Era una investigació sobre
les dones i la política. Vaig decidir
fer-ho a Compromís. Vaig entrar ací,
em vaig involucrar i poc a poc em
vaig quedar.
Una vegada en la Conselleria
d’Igualtat, com es planteja la
legislatura respecte del treball amb
Junta Central Fallera? Es algo que
es tenia en ment o ha sorgit en
converses a posteriori?
Col·laborem molt amb Pere
Fuset i amb Toni Pla (Membre de
junta, àrea d’igualtat) La primera
col·laboració van ser els cartells
i enganxines per unes falles
lliures de violència, masclisme i
LGTBfòbia.
També amb els premis Caliu que
premien els monuments fallers que
treballen qüestions de diversitat,
convivència, defensa de drets
humans, etc.
Actualment, estem fent un estudi
junt a la Universitat de Valencia,
ajudats per Junta Central per
quantificar on estan les dones a
la festa, quins son els espais que
ocupen, càrrecs, etc.
Dins del mon de les falles,
històricament masclista, es
troben moltes barreres a l’hora de
treballar amb les comissions o les
noves generacions son de forma
diferent i està mes conscienciada?
Les noves generacions estan més
conscienciades. Ara la societat ha
reaccionat no sols les associacions
feministes. La gent jove està molt
participativa. Cal revisar la festa,
no son un espai aïllat, i com a part
de la societat es deu fer una revisió
de les qüestions d’igualtat, causes
socials, etc.
Quines son les accions (que
es puguen dir actualment) que
s’estan fent i què poden fer les
falles que vulguen col·laborar
amb l’ajuntament i Junta Central
Fallera?
Hem demanat participació
per l’estudi de les falles amb
perspectiva de gènere. Estem fent
grups de discussió amb tot allò que
envolta les falles, gremi d’artistes,
etc. S’està treballant amb grups de
discussió i inclusió, per treballar en
ENTREVISTA
AMB ISABEL
LOZANO
A.C. Falla La Vila
ENTREVISTES
LES FALLES
I LA IGUALTAT

49
la inclusió (llenguatge de signes,
Braille, etc), també inclusió social i
cultural.
Que li va parèixer la frase de
Rocío (fallera major de JCF
de l’any passat) en el seu
acomiadament? On deia que les
dones mai havien tingut tant a dir
i aportar i que havien d’aprofitar
aquesta revolució per a seguir
demostrant que hem de liderar
aquesta època?
Ara hi ha una presa de consciencia
de la capacitat de les dones i de la
figura de dones (no) reconegudes
al llarg de la historia. Dones
que han aportat molt i han estat
invisibilitzades. Ana Lopez Navajas
és una divulgadora que actualment
està treballant en donar a conèixer
a totes aquestes dones que han
estat invisibilitzades al llarg de la
historia. Amb aquest estudi, Ana,
reclama que aquestes dones, es
treballen als llibres de text. Son
part de la historia que actualment
no estem ensenyant a les escoles.
Hi ha que traspassar les fronteres,
les dones i els homes son vàlids per
a tot tipus de treball
Considera a les falleres majors de
valència una figura important dins
del seu projecte per a la igualtat
dins del mon faller?
La figura de la fallera Major
es important dins del projecte
d’igualtat. Està clar que es
una figura que s’ha de revisar.
Les festes no poden quedar-se
com alguna cosa arcaica, s’han
d’adaptar i identificar-se amb el
món actual.
Està vostè notant algun canvi en
el tracte des de l’ajuntament cap
a les falleres majors de valència?
Sempre des de la perspectiva de la
igualtat de gènere i el projecte que
vostè lidera.
Ara tenen veu als actes, no son
sols un element decoratiu. Com
qualsevol representat, la Fallera
Major te dret a veu i a decisió.
Ara pot fer-se sentir. Està clar que
encara queda molt de camí per
recórrer
Vol afegir alguna cosa que se’ns
haja passat?
Hem de continuar treballant
en aquest camp. Les falles en
concret tenen una capacitat
transformadora molt potent. Volem
que es promoguen valors d’igualtat,
diversitat, llibertats fonamentals.
Les falles són un bon canal de
difusió a tota la ciutadania i ho hem
d’aprofitar.
ENTREVISTES

52
gent d’Acció Cultural s’assabentà
que hi havia un grup a Riba-Roja que
cantava en valencià van contactar
amb nosaltres i al principi eren
ells qui ens donaven “bolos”. I Així
començàrem, els estius teníem
uns “bolos” que ens oferia Acció
Cultural i amb això vam començar.
Fixa’t que a l’Ajuntament de
València estava el PSOE abans que
entrara el PP, o siga que fes càlculs
de quant de temps fa d’això. Eixos
primers “bolos” recorde que te’ls
subvencionava, la meitat el poble
que organitzava el “bolo” i l’altra
meitat per subvencions per l’ús
del valencià. Una vegada entrà el
PP, nosaltres ens oblidarem d’això
i ja buscàvem particularment
les nostres actuacions. Ara, per
E stem amb Julio Miguel,
membre fundador de
Bajoqueta Rock. En el moment de
rebre la telefonada de la Falla La
Vila, no va dubtar a col·laborar amb
una entrevista. Sempre disposats
a fer un crit per la música en
valencià, Bajoqueta Rock du més de
30 anys passejant el seu estil i les
seues lletres per tota la Comunitat
Valenciana.
No vaig a amagar el meu
nerviosisme minuts abans de cridar
Julio. Per a mi, Bajoqueta Rock
forma part de la meua història
d’adolescent i poder parlar amb
ell és un orgull. Només espere que
l’entrevista vaja bé.
AITOR* Bona vesprada, el primer
que vull donar-te són les gràcies
per acceptar aquesta entrevista i
d’aquesta manera.
JULIO* No home, no és res, això
mola també.
AITOR* Vosaltres començàreu
a finals dels 80 si no recorde
malament, l’any 1988, no?
JULIO* Sí, en el 87 començàrem a
assajar. Va ser quan jo vaig tornar
de la mili, que encara ens obligaven
a fer la mili. Va ser concretament
en Abril del 1987 quan començàrem
amb els assajos. El primer “bolo” el
férem en estiu d’eixe mateix any, en
una festa privada amb amics. Com
comencen tots els grups, supose.
AITOR* I mira on heu arribat. Supose
que la resposta és òbvia, però,
des que començareu fins ara, el
panorama de la música en Valencià
ha d’haver canviat molt, no?
JULIO* Ha canviat moltíssim. Ara
hi ha una grandíssima varietat
de grups, d’estils, i tots canten
en Valencià, sempre pots trobar
algun grup de l’estil que vulgues
que canta en Valencià. Quan
començarem érem nosaltres i
3 grups més, com aquell que
diu. Abans hi havia grups que
feien música més tradicional i
reivindicativa, però grups així més
de rock o punk, només harem 3 o 4.
AITOR* I eixos començaments
varen ser durs? Perquè segur que
no seria fàcil dir, “eh! Què jo faig
rock i damunt el faig en valencià!”
JULIO* Doncs mira, et vaig a dir una
cosa, a nosaltres ens cridaren! La
EL VALENCIÀ
A RITME
DE ROCK
Aitor Muñoz i Oliver
ENTREVISTES
ARA HI HA
UNA GRAN-
DÍSSIMA
VARIETAT DE
GRUPS,
D’ESTILS, I
TOTS CANTEN
EN VALENCIÀ

53
exemple, ja no és així, ara hi ha
empreses de management que
s’encarreguen exclusivament de
grups que canten en Valencià, això
abans no existia.
AITOR* Aleshores, pel que dius, el
camí d’un grup que vulga cantar en
valencià és més pla, podem dir?
JULIO* Sí, home, abans era molt
difícil, perquè dir que en aquella
època anaves amb una guitarra pel
món, anaves a fer rock i damunt
l’anaves a fer en valencià...no era
senzill. Si a dia d’avuí encara hi
ha gent que et mira malament,
imagina’t a finals dels 80, que
estem parlant de fa més de 30
anys...que igual tu ni havies nascut,
(riu).
AITOR* Sí, sí que havia nascut,
quan jo comencí realment a
escoltar-vos, tenia uns 15 anys, allà
per l’any 1996 i clar, vosaltres ja
dúieu uns anys donant guerra.
JULIO* Ara el tema està més fàcil
perquè hi ha hagut grups com el
nostre que han anat fent camí i
això, la gent nova, ho ha d’aprofitar
perquè continuem escoltant música
en valencià de qualsevol estil.
També és cert que ara, en haver
tantíssima varietat, no hi ha per a
tots, que és la part no tan bona.
La vida d’un grup son els “bolos”,
les actuacions. Gravar un CD està
bé, però el que et dona la vida és
actuar davant de la gent, perquè
estar assajant totes les setmanes
sense fer actuacions, al final deixes
de fer-ho, i si vas als “bolos”, t’ho
passes bé, estàs amb la gent i si
damunt et guanyes alguns durets,
doncs millor que millor.
AITOR* El tema rock rural, que s’ha
quedat com a la vostra signatura,
com va sorgir?
JULIO* Doncs mira, en aquell
moment, en la primera maqueta que
vam fer, la vam gravar en un casset
dels d’abans, estava començant en
aquell moment el tema dels CD’s,
i nosaltres, que no teníem diners,
ho vam gravar en un radiocasset.
Eixa maqueta es deia Rock Rural
perquè dins hi havia una cançó
que es deia igual Rock Rural, que
explicava el que féiem quan érem
joves, que eixíem de classe, anàvem
a l’horta...eixes coses. I mira, com
a curiositat, en eixe casset hi havia
una cançó que es deia “La taronja
no funciona” i no saps quanta gent
l’està agafant per a utilitzar-la en
la campanya d’enguany, per tots
els problemes que hi ha amb el
cultiu de la taronja i com és de
complicat dedicar-se a l’agricultura.
Jo mateixa, de tots els camps que
tenia, ja fa anys que me n’oblidí
perquè em costaven diners i no
podia traure gens de benefici i com
que tenia la meua feina i el grup...
AITOR* Hi ha algun grup que
es puga considerar el vostre
successor? Algun grup que et vinga
al cap que es puga considerar així?
JULIO* És que ara hi ha molts. No
podria dir-te’n un. Hi ha tants que
ja no sé si podria dir-te’n els noms,
(riu).
AITOR* Creus que ara la gent està
més professionalitzada inclús
només començar?
JULIO* Sí, segur. Nosaltres, quan
començarem a tocar, menys els
3 músics que teníem que eren de
banda, la resta no sabiem ni llegir
una partitura... bé, ens venia justet
per a llegir una partitura senzilla.
Inclús ara, després de 30 anys, el
nostre punt fort no es que sabem
llegir una partitura , sino que
ENTREVISTES

54
assagem moltíssimes vegades i
t’ho aprens i així ixen coses molt
boniques.
AITOR* Vosaltres teniu un popurri
de música valenciana però
versionada a l’estil vostre, del rock.
JULIO* Si, eixe era “Popurri
Valencianes”, i ara tenim un també
que són les cançons típiques que
toquen les xarangues en les falles,
però en versió Punk, que li hem dit
“La Punkxaranga”. Aquesta no la
tenim gravada, ens la guardem per
als concerts.
AITOR* Una sorpresa per als
assistents al concert, no?
JULIO* Sí, un regalet.
AITOR* També féreu un himne per
al Valencia CF, no?
JULIO* Sí, quina història. Nosaltres
férem un himne en homenatge
al Valencia CF i el vam regalar
al club i ens van convidar a una
presentació de l’equip. Encara
recorde el partit, Roma-Valencia, i
nosaltres arribem allí, ens posem
a tocar, i els Yomus, que encara
existien, començaren a insultar-
nos, que si fora catalanistes, que
si Bajoqueta Porcs...bé, la van
“liar grossa”. Està clar que no ens
coneixen, perquè nosaltres som
reivindicatius per a algunes coses,
però no pareixia que allí ningú
s’haguera escoltat ni llegit les
nostres lletres. Bé, al que anava,
que al final d’eixe himne estaven
tots els càntics que s’escolten
als partits, i clar, un d’ells era el
“Xe què bò”, i així es va quedar,
com la cançó del “Xe què bò”,
però la cançó es diu “València
Experiment”, que ve de la publicitat
d’ “Experience” que duia l’equip a la
samarreta en aquell moment.
AITOR* Val, vaig a centrar
l’entrevista un poc més en el tema
falles si no t’importa.
JULIO* Endavant.
AITOR* Quina és la relació que
penseu que hi ha, ha hagut i hauria
d’haver entre les falles i la música
en valencià?
JULIO* Doncs mira, nosaltres per
sort, en Falles sempre ens criden
per a tocar, prou vegades. Per
exemple, hi ha una falla a Alcàsser,
la Falla el Mercat, que enguany fa
el 25 aniversari d’una nit que es
diu “El Mercarock”, que per cert
enguany tornem a anar i crec que
serà la vegada 15 o 16 que anem.
Hem tingut anys de tocar totes les
nits de falles. Ara encara anem a
llocs, però es veritat que la gent
pareix que no té diners o que és
més barat dur una orquestra de
2000€, encara que no siga bona.
AITOR* Vosaltres perquè sou un
grup consolidat, però...creieu que
les falles han de fer un esforç per
a donar una nit a gent nova que
estiga començant perquè vaja i faça
un concert un dia de falles?
JULIO* Home, hi ha hagut anys
que sí que hem conegut alguna nit
així, però no és habitual. Al final les
falles volen tenir a les nits coses
que saben que van a agradar i no es
volen arriscar, i és comprensible.
AITOR* I vosaltres quines
actuacions teniu confirmades per
als dies de Falles enguany?
JULIO* Doncs mira, anem al
ENTREVISTES
EIXOS
TREBALLS
QUE FEU,
LES HORES
QUE ESTEU...
I SENSE
COBRAR...
JA VOS POT
AGRADAR.
JO VOS
ADMIRE. NO-
SALTRES HEM
ANAT A FA-
LLES QUE ENS
DIUEN,
“QUEDEU-SE
A SOPAR”
I ENTRES AL
CASAL I VEUS
TOTES LES
TAULES
QUE HI HA
MUNTADES,
PER A 300
FALLERS,
AMB EL
SOPAR, TOT
REPARTIT,
TOTA LA
GENT SOPANT
I DESPRÉS
ARREPLEGA
TOT AIXÒ!
MARE MEUA,
JO NO SÉ SI
SERIA CAPAÇ
DE FER-HO.

55
Mercarock a Alcàsser, anem a una
falla a la Pobla de Vallbona i una
altra nit a València.
AITOR* Molt bé, sí que aneu a
menejar-vos enguany, sí. Vosaltres
sou fallers algú del grup?
JULIO* Que jo sàpiga un o dos, la
resta pensem que els fallers sou
una secta, (amb ironia). És broma,
eh! Eixos treballs que feu, les hores
que esteu...i sense cobrar...ja vos
pot agradar, ja. Jo vos admire,
nosaltres hem anat a falles que ens
diuen, “quedeu-vos a sopar amb
nosaltres” i entres al casal i veus
totes les taules que hi ha muntades,
per a 300 fallers, amb el sopar, tot
repartit, tota la gent sopant i després
arreplega tot això! Mare meua, jo no
sé si seria capaç de fer-ho.
AITOR* La veritat és que vist des de
fora i quan t’ho diuen, sí que sona
un poc estrany, però si t’agrada la
falla, en això ni penses.
JULIO* I també nosaltres tenim sort
que les falles on hem anat sempre
ens han tractat molt bé, però hi ha
falles que si vas a prendre alguna
cosa o vas a saludar et miren
malament...jo eixes coses no les
entenc.
AITOR* Nosaltres tampoc, el casal
ha d’estar obert a la gent.
JULIO* Exacte, que jo només
vaig a passar-ho bé, que no vinc a
molestar ni a furtar-te res...però bé,
encara hi ha falles així, què li anem
a fer.
AITOR* Aneu doncs habitualment,
tu per exemple, a visitar gent als
casals? Particularment, dic, no amb
el grup.
JULIO* Sí, de vegades. Jo tinc
una falla just davall de casa i a mi
m’agrada molt la vida del casal,
anar a jugar al truc tota la vesprada,
prendre una cervesa, estar amb els
amics...segur que acabe apuntant-
me a la falla, (riu).
AITOR* No m’havia adonat de
l’hora que era i del temps que
duem parlant. Vaig a fer-te les dos
últimes preguntes. Penseu que les
falles poder fer més que el que fan
per a la promoció de la música en
valencià?
JULIO* Nosaltres hem intentat
algun any que les falles de Riba
Roja s’ajuntaren per a poder fer
una nit de rock, per exemple, on
estigueren diversos grups, però és
complicat què els fallers es posen
d’acord i no va eixir la proposta i ja
la deixarem passar.
AITOR* Doncs mira, a Sagunt, fa
uns anys, aconseguirem ajuntar-
nos cinc falles i dur endavant un
projecte precisament per a això,
per a poder fer quatre nits de falles
bones per a tots. I va funcionar,
es diu “Viu les Falles” i encara
continua, així que si es vol, es pot.
JULIO* Això està molt bé, li ho vaig
a dir als fallers de Riba Roja que
prenguen nota.
AITOR* I l’última pregunta ja. En
totes les mascletaes sona una
versió del “València en falles”, que
és vostra si no estic mal informat,
és així?
JULIO* Així és, però és nostra la
música, no la lletra.
AITOR* Ah, i pots contar-me si
això va ser una col·laboració amb
l’Ajuntament o amb JCF o va ser
alguna cosa que va sorgir de
vosaltres?
JULIO* No, és una col·laboració
amb l’Ajuntament. Pere Fuset, quan
va entrar a l’Ajuntament, es va
posar en contacte amb nosaltres i
ens va demanar que ho férem, però
quan estava feta la versió amb una
lletra nostra, la família de l’intèrpret
Vicente Ramírez va dir que no ens
deixaven si no era la lletra original
o com a molt traduïda, i així va
quedar, tal i com l’escoltem ara
mateix.
AITOR* Ha sigut un plaer.
JULIO* Igualment.
Després dels 40 minuts de
conversa, apague la gravadora
i li comente que vaig a escriure
l’entrevista i que li la passaré
perquè la revise. Hem diu que no
hi ha problema, que que se’n refia
de mi, que utilitze les parts que
vulga i quan li dic que vull enviar-li
un exemplar del llibret quan estiga
publicat, es mostra agraït i accepta
la idea sense dubtar-ho.
Quin “tio” més agradable!, no sé
perquè estava tan nerviós.
ENTREVISTES
TENIM
SORT
QUE LES
FALLES ON
HEM ANAT
SEMPRE ENS
HAN TRACTAT
MOLT BÉ

60ENTRETENIMENTFALLER
E ncara que els bons hàbits
alimentaris hem de mantenir-
los durant tot l’any, és ben cert
que hi han certes èpoques de
l’any on els descuidem. Açò
sumat a que tenim molt més a
la nostra ma aliments cada volta
més processats, que la industria
alimentaria ens bombardeja durant
tot el dia en publicitats que semblen
apetitoses, i a la falta d’activitat
física de la població en general, fa
que la nostra alimentació s’allunyi
de lo que seria una alimentació
saludable i equilibrada.
Les nostres ingestes depenen molt
del nostre temps, de la compra i de
l’esforç que volem fer a l’hora de
cuinar, però en un poc de interès i
organització pots millorar molt la
teua alimentació. Ací te mostrem
10 xicotets canvis que millorarien
molt el teu perfil alimentari:
SOBRE LA TEUA ORGANITZACIÓ
DIARIA
1. Organitza les teues menjades
en horaris reals de ingestes: pren
les 5 ingestes que has de fer durant
el dia i ubica-les en intervals de no
mes de 4 hores ni menys de 2 dins
de la teua rutina diària.
2. Planifica un menú setmanal:
així tindràs clar què i com menjar,
i evitaràs les presses d’última
hora que solen acabar cuinant-
te qualsevol cosa ràpida, poc
saludable o plats precuinats.
3. Busca receptes variades per al
teu menú setmanal. Estar menjant
sempre bullits i planxa no es una
bona solució per mantenir hàbits
saludables, ja que ens cansem
d’aquest tipus de cuina. Existeixen
multitud de receptes saludables que
fan que menjar siga divertit i gens
monòton.
A NIVELL ALIMENTARI
4. Evita aliments superflus, poc
saludables y molt energétics.
Els aliments processats tenen un
perfil nutricional pitjor que els no
precessats.
5. Evita el alcohol. No hi ha
ninguna ingesta de alcohol que siga
saludable per al nostre organisme,
aporta kilocalories buides i
augmenta el risc de sofrir certes
enfermetats.
6. Augmenta la ingesta de fruites
i verdures, així com de llegums.
Aquests aliments proporcionen
moltes vitamines i minerals,
proteïnes d’orien vegetal, i a mes
sacietat, ajuden a controlar l’apetit
aportant poques kilocalories al teu
menú.
10 CANVIS
QUE PODEN
MILLORAR
LA TEUA
ALIMENTACIÓ
Noemi Esteller
Dietista - Nutricionista (nº ColegiadaCV-00700)

61
ENTRETENIMENTFALLER
SOBRE LES COSTUMS SOCIALS
7. Realitza alguna activitat física.
Està demostrat que les persones
que comencen a fer alguna activitat
física fan també canvis en la seua
forma d’alimentar-se, sent aquesta
més saludable que quan no feien
cap activitat.
8. Evita les grans superfícies:
torna a comprar al mercat de
barri. Els productes processats
i ultraprocessats no estan als
mercats de barri: fruiteries,
carnisseries, pescateries, forns
no solen tindre aliments d’aquests
tipus, sinó que els productes venen
sense cap tractament o tractaments
no industrials. La verdura, la
fruita, la carn i els peixos no estan
envasats, tallats, amb atmosferes
modificades... sinó que el trobem
tal com vénen del camp, de
l’escorxador o de la lonja.
9. Fomenta el menjar casolà.
Menjar a sovint fora de casa sol
empitjorar la nostra dieta: evitar
anar a restaurants de menjar ràpid
(Fast Food), revisar la carta del
restaurant on volem anar i no menjar
tota la ració que ens posa el cuiner,
seria una bona forma de evitar
menjar aliments poc saludables.
EN RESUM
10. No menges de tot. Tots els
nutricionistes fomentàvem que
menjant de tot i variat, el perfil
alimentari que aconseguíem era
prou equilibrat i variat, però amb
l’augment de productes molt
processats al mercat, l’augment
de sucres, greixos i sal en ells,
l’augment de l’obesitat en major
i nens, així com d’infermetats
d’origen alimentari, açò ha canviat.
NO
INTENTES
MENJAR
MILLOR,
DEIXA DE
MENJAR
PITJOR

66
PREPARACIÓ
Coem la carabassa i la deixem
refredar. Després separem la
polpa de la corfa i les llavors.
Li afegim farina i rent. Deixem
la massa en algun lloc amb
temperatura elevada per a
facilitar la fermentació.
Quan ha pujat la massa prou,
comencem a fregir els bunyols
en l’oli calent, a uns 170° C.
Una vegada fets, els ensucrem
per damunt.
INGREDIENTS
Carabassa
Rent de pastar pa
Farina
Sucre
NOTA
Podem fer una variant
farcint els bunyols
amb figues seques.
RECEPTES
TRADICIONALS
VALENCIANES
A.C. Falla La Vila
ENTRETENIMENTFALLER
BUNYOLS
DE CARABASSA

67
La paella és el plat més
internacional de la cuina
valenciana. Pràcticament a
tots els pobles i ciutats de
la Comunitat Valenciana,
la paella és el plat per
excel•lència.
PREPARACIÓ
Es posa una paella al foc i
s’afig l’oli. Una vegada calent
l’oli, afegiu la carn trossejada
i sofregiu-la bé, per a després
afegir les bajoquetes,
el garrofó i la tavella. A
continuació, continueu
sofregint (uns 8 minuts) i
afegiu la tomaca natural
(pelada i ratllada). Agregueu
l’arròs i sofregiu-lo (4 minuts).
Finalment, afegiu el pebre
roig dolç, el safrà i l’aigua. En
bullir, ajusteu el punt de sal.
INGREDIENTS
(per a 4 persones)
400 g de conill
400 g de pollastre
250 g de bajoquetes
150 g de tavella
150 g de garrofó
1 tomaca madura
400 g d’arròs
8 cullerades d’oli d’oliva
Aigua
Pebre roig dolç
Safrà
Sal
ENTRETENIMENTFALLER
PAELLA
VALENCIANA

68
PREPARACIÓ
Sofregim en la cassola la
cansalada, les costelles de
porc i la cabeça d’alls, a
continuació l’arròs, el pebre
roig i el safrà. Disposem
per damunt les creïlles a
rodanxes, la tomaca i la
carn utilitzada per al caldo.
Regueu amb 800 cc de caldo i
introduïu al forn a 200 graus,
aproximadament, durant 20
minuts.
INGREDIENTS
(per a 4 persones)
400 g d’arròs DO València
200 g de cigrons
1 cabeça d’alls
2 creïlles
1 tomaca madura
Caldo de cocció
(garreta de vedella, cua
de porc, manetes de porc,
careta de porc, nap, xirivia,
carlota i cigrons).
Cansalada magra, costelles,
safrà, oli d’oliva verge extra,
pebre roig dolç, sal. Botifarra
de ceba i pilota de carn
(opcional).
ARRÒS
AL FORN
ENTRETENIMENTFALLER

Llibret Falla La Vila 2019

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Similar to Llibret Falla La Vila 2019

Similar to Llibret Falla La Vila 2019 (18)

Llibret Falla La Vila 2019