Llibret de la AC Falla La Vila de Sagunt de les falles del 2015

2. 02 AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
ENTREVISTA
CLUB GIMNÀSTICA
MORVEDRE
ENTREVISTA
RUBÉN ROCHINA NAIXES
Jugador del Granada CF
ENTREVISTA
JOSÉ ANGEL PONSODA
Periodista i Presentador
ALICIA ORS
Llicenciada en Periodisme i
Màster en Relacions Internaci-
onals. Assessora en Presidència
de la GV. Fallera de de l’AC Falla
S. V. de Paul-Periodista Azzati.
XAVIER SERRA
Malalt de Falles. Enginyer en In-
formàticaIndustrial.Informador
i influencer faller. Col·laborador
en diverses publicacions.
ANA CUESTA
Llicenciada en Periodisme. Re-
dactora de la secció Nacional
a La Sexta Noticias. Fallera de
l’AC Falla Noscarmientas de
València.
JOSÉ MANUEL PASTOR
Llicenciat i Doctor en C. Eco-
nòmiques i Empresarials. Pro-
fessor titular acreditat i inves-
tigador.
MARGARITA PIN
Ex-Diputada Nacional del Par-
lament Espanyol. Ex-Regidora
de l’Ajuntament de Sagunt.
SENTO LLOBELL
Dibuixant. Docent en la Facul-
tat de Belles Arts de València i
Escola Superior d’Art i Tecno-
logia de València.
BRAULIO TORRALBA
Director i fundador de la re-
vista Actualidad Fallera. Fa-
ller de l’AC Falla Cuba-Litera-
to Azorín.
MANUEL ANDRÉS FERREIRA
Llicenciat en Periodisme. Es-
criptor. Redactor a Las Provin-
cias. Faller de l’AC Falla Regne
de València-Duc de Calabria.
PALMIRA BENAJAS
Llicenciada en Periodisme. Re-
dactora en Onda Cero Sagunto.
MIGUEL A. SÁNCHEZ
Llicenciat en Ciències Econò-
miques. Empresari. Faller de
l’AC Falla La Vila.
03
ALEJANDRO GARCÍA
Llicenciat en Periodisme. Di-
rector de Cadafal Faller en
Cope València i columnista a
Actualidad Fallera.
14
MARIAN ROMERO
Llicenciada en Periodisme.
Redactora de la GacetaDV.
Delegada Baronia en Levante
EMV. Fallera de l’AC Falla La
Palmera.
28
ALBERT LLUECA
AC l’Arxiu del Camp de Mor-
vedre. Regidor de l’Ajunta-
ment de Sagunt.
34
37
06
17
DAVINIA BONO
Diplomada en Ciències Em-
presarials. Portaveu i Regidora
de Benestar Social de l’Ajun-
tament de Sagunt. Fallera de
l’AC Falla La Vila.
22
38
08
PERE VALENCIANO
Llicenciat en Periodisme. Di-
rector de El Periódico de Aquí.
26
LLUÍS MESA
Historiador, cronista oficial
d’Estivella. Membre de l’ADEF.
Grup de Cronistes i Investiga-
dors del Camp de Morvedre.
21
45
41
03
10
ANTONIO J. FRESNO
Llicenciat en Periodisme.
Redactor al diari local El
Económico. Faller de l’AC Falla
Luis Cendoya.
30
31
36
04
MAURO D’AMBROGIO
Soci fundador i honorari de
l’Associazione Targa Cecina.
11
MÓNICA ARRIBAS
Llicenciada en Ciències de
la Informació. Delegada de
Levante-EMV en el Camp de
Morvedre.
27
IRENE BENET
Irene Benet i Morera, fallera de
de l’AC Falla Doctor Collado de
València, i autora del blog Dia-
rio de una peineta.
32
COL·LABORADORS

3. 03AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
EDITA AC Falla La Vila
JUSTIFICACIÓ DE TIRADA 2.000 exemp.
DIPÒSIT LEGAL V-216-2015
COORDINACIÓ Miguel Ángel Sánchez
Aguilar / Eva María Balaguer García / Aitor
Muñoz Oliver / José García Martínez
COL·LABORA Ajuntament de Sagunt /
Fundació Bancaixa / AC Falla La Vila
El present llibret ha participat en la convocatòria dels
premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció
de l’Ús del Valencià.
Aquest llibret ha estat revisat pel Gabinet de Promoció
i Ús del Valencià de l’Ajuntament de Sagunt.
L’AC Falla La Vila no es fa responsable, ni comparteix
necessàriament, les opinions dels seus col·laboradors.
Aquest llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou
en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info)
MIGUEL A. SÁNCHEZ
AC Falla La Vila
LA VILA ÉS REINVENTA és el
titular d’un nou projecte mam-
prés per una falla plena de jo-
ventut, creativitat i motivació.
Un projecte que uneix avant-
guarda i tradició, que reuneix
ambició i positivisme. Un pro-
jecte que hui està en les seues
mans, i que combina treball i
esperit de superació per fer les
coses ben fetes.
L’Associació Cultural Falla la
Vila es va marcar uns objectius
per a aquest exercici, que a poc
a poc han començat a donar els
seus resultats. Plens d’il·lusió i
valentia apostem per centra-
litzar l’any en un tema comú
que seria l’eix principal de tre-
ball: “LA INFLUÈNCIA DELS
MITJANS DE COMUNICACIÓ
EN EL MÓN FALLER”.
Un tema que considerem que
havia de ser tractat i analitzat
des d’ambdues parts, fallers i
periodistes, comissions i mit-
jans, a fi de crear sinergies
mútues. Caminar junts per a
engrandir les nostres falles,
difondre la nostra festa i divul-
gar la nostra cultura.
A causa dels escassos recursos
econòmics i el nombre limitat
de fallers empadronats, no aspi-
rem a grans monuments, però
l’ambició ens porta a lluitar
per la crítica local. En aquest
cas, els mitjans de comunicació
locals cobren importància i en
seran protagonistes. En pàgines
centrals podran llegir aquestes
crítiques dels monuments, dins
de l’apartat de l’explicació de la
falla.
La setmana cultural va ser
una activitat dins del nostre
calendari faller. El projecte ini-
ciat tenia continuïtat amb la
realització d’una xarrada-col-
loqui sobre el tema principal.
Aquesta taula estava compos-
ta per periodistes de la nostra
comarca: Pere Valenciano (El
Periódico de Aquí), Mónica Ar-
ribas (Levante), Antonio José
Fresno (El Económico), Marian
Romero (La Gaceta) i Palmira
Benajas (Onda Cero Sagunto),
els quals van exposar la seua
visió sobre el món faller a ni-
vell comarcal i la relació dels
mitjans en què treballen amb
la nostra festa.
D’aquella jornada, vam poder
extraure’n diversos camins
sobre els quals treballar, com
per exemple: la importància
d’ajudar-nos els uns als altres,
la col·laboració que ha d’exis-
tir entre ambdues parts i el
benefici que pot donar aques-
ta, ja que guanyem tots. Així
com la necessitat de crear en
l’executiva de les comissions
falleres una figura que s’ocupe
dels assumptes d’actualitat, re-
lacions públiques o comunity
manager, la responsabilitat del
qual siga informar els mitjans,
enviar notes de premsa, acudir
a entrevistes i actualitzar les
xarxes socials contant el que
setmana a setmana, dia a dia,
cada falla realitza dins de la
seua agenda; els mitjans tant
escrits com la ràdio realitzen
edicions especials, suplements,
programes dedicats exclusi-
vament a les falles. L’augment
de les vendes, l’expectació, les
imatges i els col·loquis al car-
rer, són conseqüències positi-
ves de la nostra festa.
En la mateixa activitat cultu-
ral, i durant una setmana, vam
poder gaudir d’una exposició
fotogràfica amb portades i do-
cuments que deixaven un fidel
reflex del treball que realitzen
els periodistes per mantindre
informat el ciutadà sobre les
Falles. Portades històriques,
recopilacions inèdites, fotogra-
fies màgiques que en el seu dia
van ser notícies de la nostra
festa. Tot això va ser aportat
voluntàriament pels mitjans
de comunicació anteriorment
anomenats, que van fer una
exposició digna dins d’una
activitat que reflectia que LA
VILA ÉS REINVENTA.
Les campanyes de solidaritat
han envaït la nostra comis-
sió, i s’han realitzat activitats
que han mostrat el costat més
humà dels fallers i falleres, així
com dels ciutadans que han col-
laborat sense ànim de lucre amb
associacions com AVORAMAR,
CÁRITAS i ASPANION. Amb-
dues experiències són narrades
per una fallera en les pàgines
del nostre llibret titulat com
“#LAVILAESSOLIDARITAT”.
El projecte del nostre exercici
acaba amb el periòdic que te-
nen vostés en les seues mans,
el qual representa el llibret de
la comissió. Nou format, noves
idees que mostren una mane-
ra diferent d’interpretar un
llibret. Continuant la idea cen-
tral, un periòdic era la nostra
manera de fer homenatge als
mitjans de comunicació, en el
qual participaren a nivell pro-
vincial i comarcal persones
rellevants relacionades amb el
periodisme.
La creativitat i la diferenciació
es van centrar en nosaltres i
transmetre-ho en una adap-
tació del llibret era la nostra
meta. Subjectes a les bases
d’un llibret tradicional i el seu
contingut, la millor manera
d’exposar això era completar
el periòdic amb un suplement,
i així poder guardar-lo si fóra
del vostre interés.
Per primera vegada, que jo re-
corde, participarem en els di-
ferents concursos que s’orga-
nitzen per tota la Comunitat.
Un propòsit des de la nostra
comissió i pel qual portem tre-
ballant durant tot l’any sense
saber si aconseguirem reconei-
xements o grans afalacs, però
amb la satisfacció de començar
un nou camí, una nova visió i
un nou concepte de fer falla:
LA VILA ÉS REINVENTA. Es-
tem orgullosos del nostre tre-
ball i del nostre projecte, de la
nostra família vilera.
editorial
humor faller per sento llobell
VIU ELS FALLES Les comissions falle-
res saguntines s’unixen per a celebrar
junts les orquestres en un recinte comú
aportant festivitat a la ciutat i major
afluència de públic. Èxit assegurat.
SOLIDARITAT Totes les falles de FJFS
han dut a terme multitud de campa-
nyes solidàries durant tot l’any ajudant
els més necessitats. Gran iniciativa.
PLAY-BACKS Activitat cultural que
va en auge i en les que comprovem
una major qualitat, creativitat i esforç
per part dels fallers del Camp de Mor-
vedre. Bon camí.
INDUMENTARIA La cultura i les tra-
dicions són cada vegada més presents
en la nostra festa. El vestuari (sobretot
masculí) és cada vegada més fideligne.
Ja era hora.
CRIDA Acte que seguix sense trobar
una fórmula d’èxit en la nostra comar-
ca, perquè els canvis no agraden, encara
que intenten millorar-se. Poc atractiu.
OFRENA Les falleres del nucli històric
continuen oferint les seues flors a la
Mare de Déu dels Desamparats davant
d’un Consistori, sent un acte religiós.
Un sense trellat.
PIROTECNIA Cada vegada més com-
plicat entre tanta llei, cursos, regla-
ments i tasques burocràtiques, tant per
a grans espectacles com per a tirar un
petard. Fa pena.
DESFILADES Continuem caminant i
caminant…sense canvi de mentalitat i
de filosofia dels fallers de FJFS, desllu-
int desfilades amb les nostres esgota-
dores cercaviles. Fins quan?
DIFUSIÓ IL·LIMITADA I EN VALENCIÀ
ISSUU SLIDESHARE DROPBOX

4. 04 AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
MANUEL A. FERREIRA
Las Provincias
Durant més de tres dècades
he viscut intensament les fa-
lles des de dos angles: el faller,
en els anys de la meua adoles-
cència, i el periodístic, quan
era al diari Las Provincias i en
la Radio Popular Cadena Cope
a València; tots dos angles as-
senyalen, des de la meua òpti-
ca professional, que les falles
són periodisme esculpit tan
viu, clar i transparent com el
millor article.
Primer de tot cal assentar
les bases sobre què és el peri-
odisme, com a mínim com ho
entenc personalment. Bàsica-
ment és informació, opinió, crò-
nica i crítica. És veure la vida,
analitzar-la i explicar-la, refle-
xionar sobre els fets. El perio-
disme és l’espill on es reflecteix
la nostra realitat quotidiana i a
través del qual ens coneixem
millor i podem intentar corre-
gir els nostres defectes.
En ocasions, el periodisme
conté fortes dosis d’humor,
s’engronsa entre l’acudit ama-
ble i la sàtira. De fusta i cartó
es construeixen les falles, per
a després convertir-se en fum.
El periodisme escrit naix i es
crema cada dia. L’edició d’un
periòdic d’ahir ja té com a des-
tinació l’hemeroteca, i les notí-
cies que contenia són història.
En els mitjans audiovisuals
la vida de la notícia és encara
més efímera, ja que en cada
informatiu es va devorant a ell
mateix, desapareix per a donar
lloc a una nova informació,
com és el cas de les notícies que
gesten les comissions falleres.
Anem al nus gordià i motiu
del present article: els mitjans
de comunicació i les falles. Re-
sulta sens dubte evident, que
amb el pas dels anys la relació
existent entre els mitjans de
comunicació i les falles s’ha
estretit de forma considerable
i constant.
Afortunadament, aquells
anys en què la informació fa-
llera només apareixia en el
mes de març, forma part de
la història de les falles. En
l’actualitat, les notícies falle-
res apareixen diàriament als
mitjans informatius valenci-
ans, demostrant a quants ho
dubtaven –que n’hi hagué i
n’hi haurà sempre– que la fes-
ta té una durada de 365 dies.
La festa és notícia
Els investigadors de la festa
apunten que la primera notícia
de les falles apareix un 18 de
març de 1849 en el diari El Cid.
De la mateixa notícia es fan res-
sò els periòdics La Esperanza i
El Heraldo. Han de passar diver-
sos anys perquè altres rotatius,
com Las Provincias, per exem-
ple, fundat el 1866, se sumen a
la informació de les falles amb
discretes informacions, per no
dir escasses, com es pot consul-
tar a les hemeroteques.
Amb el pas dels anys la in-
formació de les falles, sobretot
relativa a actes de ressonància
social, com el nomenament de
la fallera major de València, co-
mença a ocupar espais limitats
en el mes de març. Les falles
van adquirint importància i els
diaris valencians reprodueixen
cròniques, entrevistes i fins i
tot alguna pàgina reflectint les
crítiques d’algunes falles i fins i
tot plasmant els seus esbossos.
És en la dècada dels seixan-
ta quan el festeig estableix un
maridatge no perfecte, i s’edi-
ten especials amb els esbossos
de les falles que es planten, ar-
ticles d’intel·lectuals valenci-
ans i àmplies entrevistes amb
les falleres majors de València
i alguna comissió.
Al meu parer
La meua vinculació amb el
món de la informació perio-
dística en general i amb el de
la cultura, festes, tradicions i
falles arranca en els seixan-
ta amb col·laboracions en la
Cartelera Diverama, la revista
Lecturas i anys més tard amb
la revista de societat Shopping;
primer com a editorialista i
posteriorment com a reporter.
D’aquella època recorde les
meues primeres entrevistes
amb artistes de prestigi inter-
nacional, com Cigliola Cin-
quetti, Robert Jeantal, Karina,
Tony Leblanc, Blue Diamonds,
Mireille Mathieu, Los Bravos,
Los Sirex, Manolo Escobar, La
Chunga, Antonio Molina, Los
Anayak, Rosa Morena, Bruno
Lomas, Torrebruno i Massiel,
entre d’altres, aprofitant les
seues actuacions durant la
setmana fallera als paradors
del Foc, So Nelo i El Bunyol.
Aquestes entrevistes em van
servir d’aprenentatge i d’intro-
ducció en el món informatiu.
El món de les falles va ser
protagonista important quan
portà a nivell nacional, en la
revista Lecturas, entrevistes
amb el president del parador El
Bunyol, Vicente Conejero Fer-
rer i del parador El Foc, Manu-
el Martínez Pérez-Lurbe, així
com la fallera major infantil
de València 1967, Beatriz Silva
de Lapuente, filla del ministre
d’Obres Públiques; María Do-
lores Palmero Salcedo, Fallera
Major de València 1967; María
José Lleó García-Ontíveros,
de 1968 i María José Carmena
Rodríguez de Manterola, Falle-
ra Major de València de 1965,
sense oblidar-me de l’entrevis-
ta a la fallera major de la comis-
sió Cuba-Puerto Rico, María
Isabel Elena de Mandaluniz y
Castelo, filla dels marquesos de
Taurisano, que va ser àmplia i
positivament comentada en
altres mitjans d’informació de
Madrid i, sobretot, en el teixit
social madrileny. Amb aques-
ta entrevista alguns residents
en el fòrum van començar
a assabentar-se de com és la
festa fallera fora de València.
D’altra banda, la publicació
Shopping era, fonamental-
ment, una revista a tot color i
de periodicitat mensual en la
qual l’anomenada jet set valen-
ciana era la protagonista fona-
mental. Tanmateix, l’adreça de
una vida explicant
la festa del foc
NACIONAL

5. 05AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
la mateixa em va responsabi-
litzar de la secció de les festes,
sobretot de les falles, en en-
tendre que formaven part del
teixit social que començava a
participar-hi com quedava pa-
lés als reportatges i entrevis-
tes amb destacats personatges
valencians. Va ser una òptima
decisió, ja que la revista va in-
crementar les vendes. La majo-
ria d’entrevistes i reportatges
eren sobre el món faller feme-
ní, del que es denomina com a
reportatges «de peineta».
Ondes i imatges de festa
Vaig alternar la labor pe-
riodística en Las Provincias
amb la ràdio i la televisió. En
la Cadena Cope vaig engegar
una sèrie de programes fallers,
alguns pioners en aquesta
mena d’informació, com el cas
de «Protagonistas, las Fallas».
En aquest programa es visita-
va cada setmana un casal des
del qual, en directe mitjançant
una unitat mòbil, es realitzava
el programa en què concorrien
fallers i nombrosos veïns de la
demarcació. L’esquema donava
veu al veïnat, que aportava les
seues opinions sobre la festa
amb tota llibertat, però amb
respecte. Va ser un programa
de gran acceptació que regis-
trava excel·lents audiències,
segons els controls que realit-
zava l’emissora, i es va prorro-
gar durant uns quants anys.
Uns altres programes de
bona audiència, en aquesta
ocasió contrastats per les te-
lefonades, foren «L’Estoreta»,
dedicat a les falles infantils,
i «Pregó Faller», d’informació
general. Aquesta última va
començar sent un simple in-
formatiu diari de curta durada
que amb el temps i pel desig
del director de l’emissora José
María Cruz Román, passà a
ocupar trenta minuts diaris.
Durant la setmana fallera el
programa tenia major durada
i es traslladava a la balconada
de l’Ajuntament per a retrans-
metre la mascletada i entrevis-
tar els personatges convidats
per la institució.
El programa «L’Estoreta»
s’emetia tots els dissabtes a la
vesprada i era una gran festa
per als fallers infantils, amb
molts sortejos de regals, rela-
cionats amb la festa i la indu-
mentària.
«El Casal» va ser un dels pro-
grames fallers en la desapare-
guda Valencia Te Ve, que va
marcar un punt d’inflexió en la
informació festiva. La televisió
era un món desconegut per
a mi, però amb els bons con-
sells dels tècnics les emissions
anaren avant. Pel programa,
ambientat com si fóra un casal
faller, van desfilar falleres ma-
jors, artistes, pirotècnics, regi-
dors i agrupacions. El debat va
ser un dels seus punts forts.
Moltes són les anècdotes
esdevingudes en aquests pro-
grames. No obstant això, una
d’elles, pel que significà, la re-
corde amb molt afecte. Des-
prés d’una llarga entrevista
amb l’artista Agustín Villanu-
eva, que en aquell moment va
decidir abandonar la realit-
zació de falles per uns altres
projectes, tinguí l’honor de ta-
llar-li la cua del seu cabell, en
directe, com els bons matadors
de bous.
El programa, per la seua re-
percussió i a petició dels espec-
tadors, es va emetre diverses
vegades fora del seu horari
habitual per decisió de la tele-
visió mateixa.
L’olor de tinta de premsa
Tanmateix, en el meu histo-
rial com a periodista especia-
litzat en festes i tradicions, el 5
de febrer de 1982 marca l’inici
de la meua carrera professio-
nal en el diari Las Provincias,
fins a l’any 2009, quan passe a
nodrir les llistes del que deno-
mine «tercera joventut».
L’olor de tinta i el tacte dels
fulls del periòdic, com diuen
els moderns, «em posa», motiu
suficient per a donar suport a
la idea que els diaris mai de-
sapareixeran, encara que les
noves tecnologies copen tot
l’univers informatiu i oferis-
quen la possibilitat d’estar ben
informat sense tindre un diari
de paper a les mans.
A més, els reportatges dels
grans esdeveniments, amb
fotografies incloses, són un
autèntic caramel per als pro-
tagonistes de la foto i els col·
leccionistes. Les fotos del di-
ari són millors que les que es
puguen descarregar a través
d’una pàgina web.
El 5 de febrer de 1982, ani-
mat per un grup d’amics del
Consolat de la Llotja, coneixe-
dors de la meua passió per la
història de la nostra ciutat, em
demanaren que escriguera so-
bre l’edifici històric de la Llotja,
amb motiu de commemorar-ne
els cinc segles d’existència.
Pensat i fet. Després d’investi-
gar la història de l’emblemàtic
edifici vaig escriure un treball
per al diari Las Provincias. El
treball periodístic es va publi-
car i va ocupar quasi una pàgi-
na, la qual cosa em va brindar
una gran satisfacció personal,
també a la directiva del Conso-
lat de la Llotja. La sorpresa em
va arribar dies més tard quan
la llavors directora de Las Pro-
vincias, María Consuelo Rey-
na, em convocà a una entre-
vista en la redacció del diari,
al Passeig de l’Albereda, en la
qual em va manifestar el seu
interés perquè col·laborara en
el diari amb temes de història
i cultura valencianes. Aquesta
tasca l’havia desenvolupada
durant alguns anys en el qua-
dern cultural «El Dominical»,
en el qual es potenciava la cul-
tura de la nostra terra.
Van ser anys esplèndids en
els quals vaig investigar i vaig
escriure sobre la història del
Regne de València i els seus
monuments, al costat d’una
defensa de la cultura i llengua
valenciana; lluita que setma-
nalment crispava el govern
municipal de llavors, cada ve-
gada que llegia la meua colum-
na «València, desperta!», en la
qual denunciava els excessos
polítics i la pressió del món ca-
talanista.
Van ser anys d’estudi i
d’aprenentatge i, sobretot, de
fer conéixer als valencians as-
pectes de la cultura, en ocasi-
ons oblidats. Alguns d’aquests
treballs, com el dels convents
de monges de clausura de la
diòcesi de València, van ser
premiats en els Jocs Florals de
Lo Rat-Penat, en el seu apartat
d’investigació patrocinat per
l’Ajuntament de València.
La responsabilitat de fer-me
càrrec de la secció de festes i
tradicions valencianes i, so-
bretot, de les falles, naix de la
directora de Las Provincias, en
saber la meua condició de fa-
ller. A partir d’aquest moment
em responsabilitze de la nova
secció sense abandonar el ves-
sant defensor de la història i
cultura valenciana. Cal des-
tacar que amb anterioritat un
bon amic, que signava Ribero-
les, ja escrivia de falles, però
per circumstàncies que no fan
al cas va deixar el diari.
Malgrat tindre el plàcet de
María Consuelo Reyna, el fet
de col·locar en les pàgines infor-
macions de les falles esdevingué
una lluita constant, amb algun
enfrontament ja que aquesta
informació estava considera-
va una mena de subcultura. A
pesar de tot açò, es va continu-
ar amb la informació, que cada
any rebia major protagonisme.
L’any 1985 vaig proposar a
la direcció realitzar un qua-
dernet setmanal sobre falles.
Va ser acceptada la proposta i
tots els divendres es publicaven
quatre pàgines amb articles,
informació, entrevistes i guia
d’activitats. El quadernet tenia
una suggestiva portada amb
dibuixos d’artistes fallers sobre
temes d’actualitat i, en altres
ocasions, esbossos de les falles.
Aquest suplement tingué dos
noms: Extra Fallas i El Masclet.
Aquesta classe d’informació
creixia i, el que era més impor-
tant, ocupava espai en la infor-
mació diària. Tot un assoliment,
perquè l’empresa se n’havia
adonat que el món faller ocupa-
va una part important del teixit
social valencià que sí deman-
da aquest tipus d’informació.
Les falles per fi eren una part
important a l’hora de distribu-
ir les seccions de treball en la
redacció. I així es van ocupar
pàgines senceres amb una guia
d’activitats de les falles, entre-
vistes amb artistes fallers, fa-
lleres majors de València i corts
d’honor, així com reportatges
d’aquells actes de repercussió
social.
Vaig proposar de rescatar
els suplements o extres de fa-
lles que antigament es publi-
caven, amb un altre format,
com era lògic. Un altre asso-
liment important fou que la
direcció de Las Provincias va
acceptar de realitzar durant
la setmana fallera quader-
nets especials de quatre, huit
o setze pàgines, en els quals
es recopilava tota la informa-
ció. Va ser tot un èxit i gaudí
d’una bona acceptació, com
així van comunicar sectors de
la festa a la direcció del diari.
D’altra banda cal destacar
que la informació sobre al-
tres festejos tradicionals de
la ciutat també va ser prota-
gonista, si no de forma diària,
sí en les seues dates puntuals
amb la creació de suplements
i informacions addicionals.
La senda de la informació fa-
llera duta a terme per profes-
sionals va ser llarga, i encara
hui la caminem. Ara la ruta ha
canviat, de la mateixa manera
que ho ha fet la tecnologia, i les
xarxes socials esdevenen un
«rival» al qual el professional
ha de reptar dia a dia.
El periodisme i les falles
estan condemnats a enten-
dre’s. Una altra cosa és que
qui mane en les empreses pe-
riodístiques entenga la nostra
festa, la seua grandesa i im-
portància dins de la vida soci-
al valenciana. Per això seguei-
xen els professionals lluitant
dia a dia, perquè la festa siga
considerada de la forma que
es mereix. Com una notícia
sempre d’actualitat.

6. 06 AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
BRAULIO TORRALBA
Actualidad Fallera
Moltes i excel·lents publi-
cacions s’han estat editant al
llarg d’aquesta dilatada histò-
ria de les falles, però, desgraci-
adament, la gran majoria han
anat desapareixent a poc a poc
fins a arribar a l’actualitat on
tan sols existeixen dues d’elles
amb periodicitat mensual o
trimestral —Actualidad Falle-
ra i Cendra— i una altra anual
—El Turista Fallero—, que apa-
reix en els quioscos el mes de
març. Una altra publicació que
apareix circumstancialment,
una miqueta més científica,
és la Revista d’Estudis Fallers.
Tampoc hem d’oblidar els ex-
tres que tots dos periòdics de
la ciutat —Levante EMV i Las
Provincias— trauen durant la
setmana fallera.
Aquesta circumstància de-
mostra l’escàs interès que el
faller del carrer té per la litera-
tura fallera, una cosa que no és
comprensible donada aqueixa
il·lusió que hi ha per les falles
i el que les envolta. La idiosin-
cràsia del faller el porta a ocu-
par-se de la seua pròpia falla,
i no tots els components de la
comissió, deixant al marge el
que puga ocórrer fora d’ella.
La crisi i aqueix escàs interès
per la literatura fallera han fet
que publicacions com Pensat
i fet —la qual donava un cert
punt crític a la festa—, Floc i
Flama, Mundo Falles, El Cohet o
Carcasa Fallera, entre d’altres,
hagen anat desapareixent any
rere any.
Per a pal·liar en certa mane-
ra l’escassetat de premsa falle-
ra, i aprofitant l’arribada d’In-
ternet, han proliferat les pàgi-
nes webs i els blogs personals
que, amb escassa inversió, fan
arribar al públic notícies falle-
res, això sí, en una gran majo-
ria d’elles la serietat i rigidesa
de la seua informació té molt a
desitjar.
Arribats a aquest punt ens
toca parlar d’empreses perio-
dístiques serioses que aporten
qualitat d’informació, articles
amb profunditat i reportatges
de recerca. Ací ens trobem
Actualidad Fallera, de periodi-
citat mensual, que té aqueixa
capacitat, i Cendra, que apareix
trimestralment, i que també
publica temes de gran interès.
Com la que més ens con-
cerneix és Actualidad Fallera,
tractaré de comentar, com així
em demanen des d’aquesta
comissió, el perquè naixia fa
vint-i-dos anys i com hem sigut
capaços de mantenir-la i acon-
seguir l’interès que hi mostren
mensualment els fallers.
Actualidad Fallera naixia
el 8 de gener de 1993 sota un
format tabloide —periòdic en
paper— amb l’únic interès de
complementar la informació, i,
de mutu acord, amb la revista
Mundo Fallas, que en aqueix
moment editava el meu bon
amic Pepe Varea.
Com a record d’un aniver-
sari, m’agradaria recordar l’es-
crit que reflecteix la realitat
de la nostra publicació. Així
escrivia la nostra història en
el número 250 de la nostra
publicació: “Açò era un 8 de ge-
ner d’any 1993 quan l’editorial
MPG va donar a llum un preci-
ós exemplar grandària tabloi-
de dedicat al col·lectiu faller i
que portava per nom Actua-
lidad Fallera. Se sol dir que els
xiquets porten un pa sota el
braç, error, el nostre portava
inversió, inversió, inversió... I
molt de treball. Però bé, al cap
i a la fi es tractava d’un fill i ca-
lia mantenir-lo. Un fill ximple,
açò sí, però fill”.
L’atzar va fer que en aquei-
xa època la Junta, més aviat
la direcció, que sempre té con-
notacions polítiques, estiguera
travessant una crisi i el bo de
González Lizondo decidira fer
mutis pel fòrum demostrant
així una vegada més la seua
honradesa i la seua escassa in-
clinació a la poltrona.
Les circumstàncies van por-
tar a l’entrada d’un nou regidor
de Festes i per tant un nou pre-
sident de Junta Central Falle-
ra, el Sr. Cerviño. Don Santiago
va tenir una tasca merament
transitòria que no va perme-
tre massa miracles, però, per
la categoria de la persona, hem
de corroborar el seu bon fer i
serietat.
Per aquella època tot funci-
onava, incloent aquella mostra
d’humor i sarcasme, Cavalcada
de l’Humor, amena i divertida,
que va durar menys que un ca-
ramel en la porta d’un col·legi.
Llàstima, perquè amb ella ens
divertírem, viatjàrem a Madrid
i vam conèixer gent molt guai,
com Las Virtudes, Moncho
Morrajo, Jose Luís Ozores o
l’advocada Cristina Almeida.
Els canvis van arribar, el
nostre tabloide es va convertir
en revista en paper couché i les
eleccions municipals ens van
oferir un nou regidor i presi-
dent, Alfons Grau.
Canvis, renovacions, noves
idees i el “Ja ho va dir Salomó”
de Roberto Belda, amb la posa-
da en situació de ferms a l’As-
semblea i les subvencions per
a la compra o renovació de ca-
sal a força de crèdits blans que
van fer encara més suportable
la màxima del que Roberto
anomenava “campaneta” —vol-
teig cap a sota el cap—, amb el
suport incondicional del desa-
paregut i bon amic Pepe Mon-
forte, president de l’invent ano-
menat Interagrupación.
Amb el suport d’Alfons Grau,
aquesta editorial va tenir
l’oportunitat de nous experi-
ments, editant CDS de la set-
mana fallera i alguna coseta
més, com ampliar la grandària
de la revista i a través del nos-
tre programa de televisió, en TC
Televisió, “En linea de Juicio”,
consensuar al costat de l’oposi-
ció —Ricardo Olmos del PSPV—,
la idea que l’Ajuntament de Va-
lència subvencionara la indu-
mentària de les corts d’honor i
les falleres majors.
Un altre avanç va ser acon-
seguir transmetre als escèptics
de les falles la importància
de la nostra festa pel que fa a
aportació econòmica a les ar-
ques municipals. Pepe Monfor-
te va propiciar l’estudi econò-
mic pel qual vam poder saber
que amb dos anys d’aportació
dels impostos del col·lectiu es
podria construir una nova Fe.
I açò dol. Tot i que encara hi ha
gent que no reconeix i conti-
nua tocant-li els atributs al col·
lectiu amb les seues protestes
desmesurades. I tot açò després
del marcatge a les comissions i
advertiment de ser prudent a
l’hora de produir molèsties.
Amb nous comicis, Alfons
donava pas a Fèlix Crespo,
una nova forma de pensar, un
nou tracte i gent que confonia
l’educació i el respecte i respo-
nia amb la seua manca.
Lluita fratricida per a trau-
re avant açò de les cavalcades,
l’ofrena i la resta, una cosa que,
com els seus antecessors, no es
va acabar d’aconseguir. Amb
la mort de Pepe Monforte va
desaparèixer el líder i amb ell
el suport consensuat i es va
demostrar que la lampisteria
no era cosa del Sr. Crespo, amb
el qual es perdia una sèrie de
possibilitats. No va haver-hi
flaquesa i el seu ritme no va
canviar malgrat els atacs, cre-
ant nous esdeveniments, com
la Cavalcada del Foc, que està
prenent un espectacular auge.
Lluita també amb els in-
transigents i una cosa que
quedarà sempre en la història,
la regulació dels casals, amb la
qual cosa es frena d’una mane-
ra taxativa les protestes fora
de to i d’altra banda l’admissió
d’uns compromisos per part de
les comissions a les quals han
de cenyir-se escrupolosament.
Regulació de l’activitat i reco-
neixement d’una festa amb
tradició i solera.
La pirotècnia també es trac-
ta de regular i el tro de bac que
no arriba a reconèixer-se, però
que la renovació any rere any
ens permet el seu ús. Algun
dia, algú potser tinga a bé re-
conèixer la importància en la
nostra festa i li done el visti-
plau definitiu.
Acabem amb el recent canvi
en la direcció, amb el qual ens
trobem a un Paco Lledó amb
ganes de continuar avant, d’in-
volucrar-se al màxim i veure si
aquesta crisi que ens ofega pot
fer el menor dany possible en
els nostres monuments, de-
manar que, de moment, ens
quedem com estem i que algú
trobe una fórmula per a estabi-
litzar aquest contrist general.
Amén.
Els seus desitjos són ordres.
Com que en la sol·licitud em
demanen parlar de “la cabuda
en la societat, les seues facili-
tats i formes de treball, la seua
acceptació en la societat valen-
ciana, l’expectació en cada pu-
blicació, la participació en ella,
si hi ha censura o, per contra,
tenen llibertat de parlar dels
temes que desitgen i com de-
sitgen, les col·laboracions, el
suport de les administraci-
ons, així com de la JCF, doncs
saber si és un suport per a la
festa o treballen a esquenes a
aquesta institució”. Començaré
per l’acolliment en la societat.
Molt, més del que es podria
pensar, ens ha costat consoli-
dar aquesta publicació. Assajos
de continguts de totes les for-
mes possibles per a saber exac-
tament com o quins eren els
demanats pel faller. Parlàvem
de les falles de fa cent anys,
escrivíem articles amb profun-
ditat, incloíem opinions d’ar-
ticulistes especialitzats i dels
premsa fallera

7. 07AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
mateixos lectors, posàvem més
literatura que material gràfic,
etc., etc. Tot açò amb la finali-
tat de conèixer les preferències
dels lectors. Fins que al final, fa
uns anys, trobàrem el que en
l’actualitat oferim.
Respecte a la participació i
la censura, ho tenim prou clar,
sempre hem comptat amb pro-
fessionals de debò per als nos-
tres continguts, els quals són
consensuats cada principi de
mes. Censura? Cap. Qualsevol,
en les seues columnes d’opinió,
expressa el que sent sense cap
entrebanc, el mateix que els
reportatges de recerca que es
publiquen després d’un estudi
intens del tema.
Quant a la nostra vinculació
amb les institucions i especial-
ment amb la JCF, he de deixar
clar la nostra total indepen-
dència de totes elles, inclosa la
JCF. Mantenim contactes amb
les institucions per a la inclu-
sió de publicitat, que com tot
mitjà de comunicació hi tenim
dret, i res més. Som un mitjà de
comunicació independent amb
la llibertat que això suposa per
a escriure del que considerem
oportú i de mantenir una críti-
ca sana d’allò que considerem
impropi o equivocat.
La nostra publicació sempre
ha sigut possible gràcies al su-
port i l’esforç d’un grup de per-
sones que al llarg de la nostra
marxa hi anaren prenent art i
part. Aquests han sigut i con-
tinuaran sent els artífexs de
l’èxit aconseguit i, per això, és
de justícia aportar a aquest es-
crit els seus criteris.
Per açò i per a tenir una
millor comprensió de la nos-
tra publicació i els canvis que
s’han anat produint al llarg
d’aqueixos vint-i-dos anys
d’existència, m’agradaria in-
cloure aqueixos punts de vista
diferents a què al·ludia i que
hem vingut observant des
d’aquesta redacció tant meus
propis com per part dels nos-
tres dos principals redactors:
Julio Fontan, Emilio Polo i Ma-
nuel Andrés Zarapico.
Julio Fontan, el qui els parla,
o, millor, el qui els escriu, trans-
itava aleshores en el segon any
de l’extinta Mundo Fallas. Un
rodatge en la premsa fallera
al qual mai renunciaré, ja que
em va fer conèixer de prop un
món i una gent als quals avui
dia continuaré agraït.
Des d’aquella talaia faria els
meus primers i dubitatius pas-
sos en la informació fallera. En
aquella època vaig tenir l’honor
de conèixer els qui posterior-
ment puc considerar orgullós
com els meus pares professio-
nals en matèria informativa.
De l’exemple d’aquells Varea
(Pepe), Torralba, Polo, Ferreira,
Muñoz, Soriano, Boch, Peris,
Sapena, Cortés i companyia,
vaig conèixer de prop aquest
xicotet però gran univers que
és la informació fallera.
Mai arribaré ni des de lluny
a igualar els seus registres,
però d’ells, de la seua professi-
onalitat i bon fer, vaig intentar
i intentaré emular l’honor i
l’honra que implica el vertader
compromís professional de la
comunicació.
En aquell 1993 la meua vida
es movia pels impulsos lògics
de l’aprenentatge diari. Les
Falles, que des de la més ten-
dra infància eren una passió,
s’entrellaçaven amb les meues
inquietuds professionals.
A principi d’any seria tota
una bomba informativa per
al col·lectiu faller. Encara re-
corde, com si fóra ahir, aquella
traca en la porta de l’hemicicle
que faria prendre un home
d’honor que va obstinar la seua
paraula enfront del trànsfuga
del moment. Vicente González
Lizondo, l’home que va donar
des dels diners que mai abans
havien tingut les Falles, fins al
seu propi cor, dimitia per ho-
menia, lliurant-ho tot a una
causa, la seua ciutat, la seua
festa, la seua València. La fes-
ta convulsionava amb prou
feines a un mes de la setmana
fallera. El tro de bac emmudia
per prescripció governativa;
Santiago Cerviño agafava
les crineres d’un cavall boig;
Agustín Villanueva trencava
tots els esquemes amb el seu
atreviment a lloms de la “Man-
tis Viajera”, i Remedios Rodrigo
Carboner, Reme, vivia el seu
any màgic després d’emergir
des del fossat del Palau en ha-
ver suprimit l’emotiu passadís.
Ofrenes interminables, caval-
cades en dubte, discussions de
jurats, però, al cap i a la fi, falles
per damunt de tot.
Amb l’estiu del 93 arribaria
una forçada calma, professio-
nalment parlant, doncs en la
meua casa saltava la sorpresa.
Ho sent, no ve al cas, però no
puc deixar de recordar que a
l’inici d’aquell estiu de 1993 la
meua senyora em comunica-
va entre sanglots i contra tot
pronòstic, que el meu segon
fill venia de camí. Començava,
també per a mi, una nova èpo-
ca de canvis, de reptes profes-
sionals. L’any 1994 se’m va pas-
sar ràpid entre la inestabilitat
i els bolquers, retrobant-me de
sobte en el 95. Obriria la meua
pròpia empresa, i començava
un nou repte des del meu estu-
di, però sense deixar de banda
el món de les falles. Recorde
que coneixeria en persona el
nou regidor i president de la
JCF, Alfons Grau, en el que
potser fóra el seu primer acte
popular, la preselecció del sec-
tor Botànic-la Petxina d’aquell
any. La imatge del doctor Grau
era immaculada. Vestit de gris,
rostre seriós però afable, i una
barba amb bigoti que sempre
relacionaria amb aquells cava-
llers d’antany, que bé podrien
haver passejat pels carrers de
Santiago oferint-li el seu braç
a la mateixa Rosalía de Castro.
Encara que, en realitat, mai li
hauria fet falta, doncs tenia la
seua pròpia Rosalía encarnada
en la infatigable Mª Ángeles.
Amb Alfons Grau s’inicia-
ven vuit anys de nous reptes
en una economia incipient
que permetria apostar per les
Falles. Al costat d’ell, però en
l’ombra, els coneixements d’un
gran faller que va saber trau-
re profit per a tot el col·lectiu.
Al cèsar el que és del cèsar, i a
Monforte el que va ser per a
tots els fallers. Gràcies Pepe.
De casal en casal, des de la te-
levisió o les pàgines de la revis-
ta, la festa va anar creixent amb
nosaltres. Alfons es consolida-
va en el seu lloc amb encerts i
discrepàncies. La nau d’Actua-
lidad Fallera arribava puntual-
ment a port, i des dels proces-
sadors 386 fins al doble nucli, la
redacció anava creixent.
Arribava Fèlix Crespo, qui
assumia el lloc amb la lògica
intenció de canvis, i l’ombra
allargada d’un Alfons Grau a
la seua esquena que marcaria
els seus primers anys de man-
dat. Les llums i els taquígrafs
es van transformar, mentre la
realitat ho va exigir, en llums
i ombres, encara que no sem-
pre a causa de la seua respon-
sabilitat. Els seus vuit anys al
capdavant de la regidoria han
representat un nou cicle que,
potser, és una història massa
recent encara per a valorar-la
en profunditat.
El seu relleu ha arribat uns
mesos abans d’aquesta nostra
petita efemèride. Francisco
Lledó afronta aquesta nova
etapa en temps difícils, durs
per a tots, i també per a les Fa-
lles, però estem segurs que la
festa fallera és molt més que
una festa, i que com la seua
pròpia essència, ressorgirà
cada any de les seues pròpies
cendres, i cada mes des de 1993
en el seu quiosc.
Prou anys després, com hem
canviat!!! Per exemple, qui açò
subscriu té una mica menys de
pèl, el meu major ja està en la
facultat, el xiquet complirà en
breu la seua majoria d’edat,
i, a més, ara està la xicotiua,
que encara no li aguanten ni
els monyos, però, com llavors,
espere i desitge que continuen
comptant amb nosaltres per
a continuar informant-los de
l’“actualitat fallera”.
Mentre que Manuel Andrés
Zarapico s’expressava així da-
vant de l’ordinador l’any que
Actualitdad Fallera va veure
la llum, el màxim òrgan bu-
rocràtic experimentava un
relleu en la seua presidència.
El fins llavors president de la
Junta Central Fallera, Vicente
González-Lizondo, d’Unió Va-
lenciana, passava el testimoni al
seu company de partit Santiago
Cerviño. I la nau va seguir el seu
curs amb Fèlix Crespo, del Par-
tit Popular, i uns anys després li
lliurava les portes dels míssils i
les contrasenyes del món de les
falles a Francisco Lledó, com-
pany de partit, actual coman-
dant en cap de la nau fallera.
L’any 1993 els artistes fallers
barallaven amb els estaments
oficials per culpa de si són ver-
des o són madures, o aqueixos
drets. Els drets intel·lectuals
dels projectes fallers estaven
sobre la taula. Molts eren els
interessos, les versions i les
possibles solucions.
El tema de la propietat intel·
lectual és avui motiu de taules
redones, debats profunds i ar-
ticles de fons en els quals, en el
fons, no s’arriba a cap conclu-
sió. Tothom té dret, però molts
el miren del revés mitjançant
lluites d’interessos i poques
concrecions.
I, per descomptat, ànimes de
cànter meues, en el 1993 es par-
lava de jurats. Es deia que els ju-
rats de falla eren un mercat per-
sa, que en l’elecció de les Corts
hi havia gat tancat, que “fixa’t
tu”, que “aquest què sabrà”, que
la fallera major ha de ser fallera
(i major, dic jo) i que tot està ar-
reglat des de la JCF. Veig la teua
aposta i puge cinc més.
Avui dia no es parla de ju-
rats. I ara! Es parla de la veloci-
tat i de la cansalada, dels globus
de colors, de les noces de la du-
quessa d’Alba i de Rosa Benito.
Ai, senyor, emporta’m prompte.
En vora vint anys, la festa
ha experimentat una evolució
més que notable, i estem arri-
bant a cotes, per al bé i el do-
lent, que abans no coneixíem.
Les Falles dels noranta van
deixar pas a les del nou segle,
i amb açò a avanços i alguna
que altra reculada, lògic en
una festa que, abans que res i
després de tot, és humana so-
bre totes les coses. I Patrimoni
de la Humanitat, encara que
hàgem d’esperar al fet que ens
ho reconeguen oficialment. En
allò principal hem canviat,
som una festa millor, sempre
millor perquè l’evolució signi-
fica millorar, mirar cap enda-
vant i somriure al futur. Però
en els detalls del dia a dia tinc
una lleugera sensació que no
tot ha canviat tant.

8. 08 AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
PALMIRA BENAJAS
Onda Cero Sagunto
La ràdio és un mitjà de co-
municació que acosta les per-
sones. Entra a les nostres ca-
ses, cotxes o llocs de treball i
ens fa sentir que no estem sols.
La ràdio local és, a més a més,
capaç d’ajudar a vertebrar un
territori, de fer-nos sentir part
d’un col·lectiu i de fer que sen-
tim que estem a casa encara
que ens trobem treballant o
vivint en un altre lloc, gràcies
a les emissions per Internet.
Avui tindre en una ciutat o
en una comarca com la nostra
una emissora de ràdio conven-
cional, amb l’emissió diària
d’informatius i programes fets
des de la ciutat per a la ciutat
o la comarca és una sort que al
Camp de Morvedre tenim grà-
cies a Onda Cero Sagunt.
El fet que cada dia qualse-
vol de nosaltres puguem fer el
gest d’encendre la ràdio o con-
nectar-la mitjançant el nostre
ordinador i que puguem sinto-
nitzar el 104.1 FM ens fa més
forts com a societat, perquè
els ciutadans millor informats
són sempre millors ciutadans.
I no parlem només de les acci-
ons o les critiques que fan els
polítics locals, que també, sinó
en general de la possibilitat
que siguen visibles, en el nos-
tre cas audibles, les activitats
que col·lectius diversos o per-
sones individuals organitzen
i proposen per a la resta dels
seus veïns. Tindre una ràdio
a la ciutat fa que tots puguem
gaudir amb més facilitat de les
coses que tenim, que puguem
queixar-nos en públic d’allò
que ens sembla mal fet, que
puguem difondre les activitats
que fem o els somnis que tenim
com a societat. La ràdio ens
uneix i ens fa més forts...
Les falles de Sagunt, com un
dels col·lectius més importants
de la comarca, han estat pre-
sents en la programació de la
ràdio a Sagunt, pràcticament
des dels inicis de les emissions
del 104.1 FM.
Encara que jo vaig arribar a
la ràdio quan ja era Onda Cero,
al 1991, les emissions de la rà-
dio local varen començar molt
abans, concretament al 1984,
primer com a part de la Rue-
da Rato i després de la Cadena
Rato. Varen ser anys de progra-
mació pràcticament completa
des de Sagunt i en eixos progra-
mes varen tindre des del prin-
cipi veu les comissions falleres.
De segur que molts dels lectors
d’aquest diari-llibret recorda-
ran les cavalcades falleres amb
la presència del “Cotxe de Ràdio
Sagunt”, un dos cavalls pintat
com si fóra una sabatilla que
participava de les cercaviles
com una part més de la comi-
tiva fallera, alhora que s’apro-
fitava per a retransmetre l’acte
a la ràdio. Tanmateix, l’acte de
lliurament de premis es va con-
vertir en cita ineludible per a la
ràdio que transmetia sempre la
lectura de les actes des del balcó
de l’Ajuntament.
Amb l’arribada dels nous
temps i de les noves emissions
en cadena, la ràdio local va
anar perdent hores d’emissió
local i això va fer que cada vol-
ta fóra més difícil la retrans-
missió en directe dels actes
fallers fins que es van deixar
completament de fer.
Tot i això, una tradició es
va mantindre any rere any: la
presència als estudis d’Onda
Cero de la màxima representa-
ció de les comissions del Camp
de Morvedre. Presidents, falle-
res majors i representants in-
fantils tenien en el seu calen-
dari d’actes anuals l’entrevista
a la ràdio. I així va ser durant
molt anys. De segur que a la
memòria de qui ha sigut en
algun moment fallera major o
president d’una comissió està
la visita a la ràdio amb una
entrevista dedicada a conéixer
millor tant les falleres majors
com la mateixa comissió i les
seues activitats.
Els horaris de la programa-
ció local havien anant can-
viant d’emplaçament els ra-
cons fallers i els darrers anys
s’emetien les entrevistes en
l’espai de vesprades, a les 19.00
h. Així va ser fins que a la dè-
cada dels noranta es va anar
complicant més la presència
de les representacions falleres
en reduir de nou les emissions
locals de la cadena al mateix
temps que sorgien altres mit-
jans de comunicació i també
perdien interés per acudir als
estudis els representants de les
comissions falleres, que tam-
bé trobaven complicat anar a
l’estudi. Finalment l’espai va
deixar d’emetre’s i es canvia
per un altre format més sem-
blant a l’actual: un programa
setmanal al qual es dóna la
informació de les falles i es fan
les entrevistes de les activitats
més destacades o dels màxims
representants del món faller.
A mitjan dècada dels 90 la
crítica dels assumptes locals a
les falles havia decaigut fins a
ser només testimonial. Des de
la ràdio, la direcció en eixe mo-
ment va considerar que donar
un premi a la millor crítica lo-
cal podia fer que les comissions
tornaren a tindre interés a re-
flectir als monuments assump-
tes locals. Els primers anys era
el mateix personal d’Onda Cero
Sagunt qui feia de jurat, i el
banderí, brodat en una empre-
sa local, es lliurava el mateix
dia que la resta de premis, fins
que finalment la Junta Fallera
de Sagunt va decidir incloure el
guardó als que cada any atorga
a les falles i des d’eixe moment
som els periodistes locals els qui
fem de jurat per a triar la millor
la radio, sempre
amb les falles

9. 09AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
critica local als monuments
grans i als infantils. És veritat
que hi ha falles que encara això
no fan aposta per la crítica lo-
cal, però hi ha d’altres comis-
sions que s’han especialitzat a
traure-li humor a l’actualitat
local, la qual cosa ha contribuït
a millorar l’interés de les falles
en gran part de la població. Les
falles sempre han sigut un ter-
mòmetre de les crítiques i preo-
cupacions dels veïns d’un barri
o un poble i fa la sensació que
gràcies a la crítica local tornen
a ser un mitjà de comunicació
més que permet fer públiques
les opinions dels fallers com a
ciutadans. De fet, en els últims
anys és complicat donar els
premis, ja que són diverses les
falles que treballen la crítica
local i, a més a més, ho fan molt
bé, de manera que posen molt
difícil la decisió del jurat.
En els darrers anys les falles
han anant augmentant la seua
activitat i també han anant
obrint-se més a la població en
general i per tant han tornat
a ser importants a la progra-
mació de la ràdio. Durant tres
anys “Gente de Fallas”, el pro-
grama que a Onda Cero a la
província de València presen-
ta Boro Peiró, es va fer en di-
recte des del saló d’actes de la
Casa de Cultura Capellà Palla-
res. Varen ser tres edicions en
què es feia coincidir el dia de
la plantà amb la retransmissió
que arribava a tots els racons
de la Província de València, ja
que el programa s’emet en el
circuit provincial d’Onda Cero.
Però l’esforç de la ràdio per
acostar- se i integrar-se a la
festa ha donat en els últims
anys l’emissió d’un programa
faller que fem en directe des
del Centre Cívic del Port de
Sagunt a l’inici de les festes
falleres, i dóna veu a totes les
comissions que per una raó
o una altra protagonitzen les
falles de l’any. Un programa
que es converteix també en un
altaveu perquè les comissions
expliquen les seues novetats
i, per tant, que el públic en ge-
neral tinga al principi de la set-
mana fallera un contacte més
gran en la festa.
La ràdio és un mitjà de co-
municació que arriba a sectors
molt diversos de la societat de
la comarca en la qual se sent.
Tanmateix, la ràdio local ha de
reflectir la societat que l’envol-
ta si vol continuar tenint sentit
en el moment actual. A Onda
Cero Sagunt això ho tenim clar
i, per tant, considerem que el
sector fester és un sector molt
important per a nosaltres. De
fet els fallers i les falleres vi-
uen la seua condició amb mol-
ta intensitat i consumeixen tot
allò que fa referència a la seua
festa. A hores d’ara les entre-
vistes a les falleres majors de la
federació Junta Fallera de Sa-
gunt o als candidats a presidir
la institució es troben entre les
entrevistes pujades a Internet i
publicades a la pàgina de Face-
book d’Onda Cero Sagunt que
tenen un nombre de reproduc-
cions més gran, la qual cosa
demostra que els assumptes
fallers interessen i que tenen
un gran seguiment per part
del col·lectiu. Tant és així que
les últimes eleccions a la pre-
sidència de la federació Junta
Fallera de Sagunt han sigut
probablement uns dels contin-
guts més seguits pels amics de
la ràdio a les xarxes socials.
Ara tenim a la comarca peri-
òdics i diaris que parlen de l’ac-
tualitat fallera i la ràdio, que
continua fent la seua tasca de
comunicadora, complementa
aquesta funció. Comptem cada
setmana amb la col·laboració
d’un gran faller i periodista,
Antonio José Fresno, que ens
porta les notícies del món fa-
ller i els protagonistes de la fes-
ta durant tot l’any. La nostra
programació local actualment
no es permet dedicar més
temps que eixe racó setmanal
i els espais especials dels dies
de falles. De segur que si dispo-
sàrem de més temps ara seria
un bon moment per a ampliar
l’atenció al món faller, perquè
en els darrers anys el treball de
les comissions ha anant fent
que l’actualitat siga cada volta
més intensa.
Des del meu privilegiat mi-
rador com a periodista sempre
al Camp de Morvedre he pogut
comprovar com les falles ana-
ven generant cada volta més
activitats que interessen la po-
blació. Falles que fan setmanes
culturals d’una qualitat indis-
cutible, organitzen taules de
debat, desfilades d’indumentà-
ria fallera, cicles de conferèn-
cies sobre monuments o artis-
tes, pirotècnia. Les comissions
són ens festius només uns dies
a l’any, els de la setmana falle-
ra. La resta del temps, la resta
de l’any són ens generadors
de cultura, d’esports, de debat
i són importants llocs de tro-
bada per a persones que vo-
len contribuir a la millora de
la festa i de la societat. Fa uns
anys, poc més que el nom de
les orquestres o la qualitat del
monument podien contar-te
una comissió local. Ara poden
parlar-te d’activitat cultural,
exposicions, teatre, musicals,
concursos i certàmens o d’in-
vestigació i d’innovació. Ara
podem explicar activitats
ambientals, aportacions a la
igualtat de les dones. També
continuen sent tradició i festa,
però és veritat que han anant
augmentant la seua presència
en les pàgines culturals intro-
duint informació i actes que ja
no es limiten només a un ca-
lendari previsible sinó també
altres que protagonitzen en
camps diferents.
La ràdio continuarà sent
testimoni del moviment de les
falles, continuarà transmetent
les emocions que envolten
els protagonistes de la festa i
continuarà en la seua tasca de
difusió de les seues activitats.
També tractarem de continu-
ar amb cert esperit crític que
pensem que hauria de ser en-
cara més gran, perquè també
debatent alguns problemes
que té la festa podríem contri-
buir a millorar-la, a fer-la en-
cara més gran.
Des de la ràdio local, el 104.1
FM, hem complert trenta anys
acompanyant el Camp de
Morvedre i tractant que tots
els moviments de la comarca
tinguen ací el seu reflex. Prete-
nem continuar així també en
el futur i de segur que les falles
i els fallers seran part impor-
tant del nostre futur.

10. 10 AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
MARGARITA PIN
Ex Diputada Nacional
Tots els fallers i totes les falle-
res de Sagunt hem sentit par-
lar moltes vegades de Cecina i
potser fins i tot hem anat i hem
rebut amics i amigues d´eixa
ciutat. Per això és interessant
tractar d´explicar i d´aclarir la
història d´aquests gairebé 35
anys des que es va iniciar la re-
lació entre les dues ciutats.
Sabem que les primeres elec-
cions municipals de la demo-
cràcia es varen celebrar l´any
1979 i que en Sagunt el primer
Alcalde va ser Manuel Carbó
amb una important majoria del
Partit Socialista. Aleshores en-
cara no existia l´alliberament
dels polítics i tots i totes conti-
nuaven treballant al seu lloc
de treball. Manuel Carbó va
aconseguir que la Siderúrgia
saguntina l´autoritzara a ve-
nir a l´Ajuntament a les 11 del
matí després de treballar a la
fàbrica del Port. En conseqüèn-
cia, el Grup Municipal Socia-
lista va pensar en la necessi-
tat d´alliberar a una persona
com a “Secretari particular de
l´Alcalde”, i es va decidir la re-
núncia com a Regidor de Rafa-
el F. Tomás Llopis i el seu nou
nomenament. I es va fer en 24
hores i així una persona podia
trobar-se a l´Ajuntament a les 8
del matí i facilitar tota la infor-
mació directament al sr Alcalde.
Uns mesos després, un dia va
sonar el telèfon de l´Alcaldia i
Rafael Tomás va sentir una veu
parlant en italià. Casualment
ell havia viscut i havia estudiat
quatre anys a la ciutat de Roma i
va poder respondre. Li varen dir
que cridaven des d´un Ajunta-
ment de la regió de la Toscana, de
la província de Livorno, que es
deia Cecina. Que era un Ajunta-
ment d´uns 25.000 habitants, go-
vernat pel Partit Comunista, que
es trobava en la costa del Medi-
terrani i que, una vegada analit-
zats els resultats de les eleccions
municipals espanyoles, tenien
interés en fer un agermanament
amb la nostra Ciutat, per la nos-
tra situació geogràfica, per el
resultat polític amb una majoria
absoluta de socialistes i comunis-
tes i per el nombre d´habitants.
Obviament, nosaltres mai
haviem sentit parlar d´aquestes
possibilitats i, quan se li va co-
municar al sr Alcalde i al Grup
Municipal aquesta proposta, es
va quedar que caldria estudiar
el tema, recoillir informació i
fer partíceps als altres dos grups
municipals. Finalment, després
de molts contactes, es va forma-
litzar l´acor d´agermanament
entre Cecina i Sagunt l´any
1981. Des d´eixe moment i fins
que Manuel Girona deixara de
ser Alcalde (l´any 1999), es va-
ren iniciar moltes activitats, que
anem a tractar de descriure, en-
cara que probablement ens obli-
darem de moltes altres. Cal dir
que una de les persones que més
responsabilitat va tindre duran
molts anys en aquesta gestió va
ser la regidora Margarita Pin.
Per exemple, es varen orga-
nitzar intercanvis entre escoles
públiques (“Joaquín Rodrigo”,
“Cronista Chabret”, “María Mo-
liner”) i entre Instituts de Bat-
xillerat dels dos municipis i en
eixes experiències també varen
participar moltes famílies, ja
que en les dues ciutats els allot-
jaments eren facilitats per les
famílies dels alumnes. Com a
conseqüència d´aquests inter-
canvis es varen posar en mar-
xa en les dues ciutats cursos de
castellà i d´italià, que en aquests
moments encara continuen im-
partint-se als Instituts de Cecina
com a segona llengua. I eixos
intercanvis des de la base també
varen fer possible que gent jove
de Cecina, dels grups scouts,
vinguera a gaudir del campa-
ment municipal de les Escales.
Apartirdel´any1985,s´inicien
les relacions entre les Falles i la
ciutat de Cecina a través de la
Targa i dels “Rioni” gràcies fona-
mentalment a la gestió del Presi-
dent en eixe moment, Benjamín
Pérez. Més endavant parlarem
d´aquestes experiències.
L´Ajuntament va començar
a posar en marxa un grapat
d´activitats que convé recor-
dar, perquè malauradament
han desaparegut de la me-
mòria col.lectiva. A Cecina, a
finals del mes d´abril, es feia
una Fira que es deia del “Cicla-
mino”, amb un contingut molt
plural: esportiu, cultural, eco-
nòmic, comercial..., i amb eixa
excusa es varen fer presents a
Cecina molts col.lectius sagun-
tins enviats per l´Ajuntament.
Per exemple, vàrem dur als
nostres grans trevalladors de
San Cristòfol i varen fer una ex-
posició de “coltxos” i varen ex-
plicar com es feien. Amb la col.
laboració de l´Universitat Popu-
lar, a través dels cursos de cerà-
mica, pintura i fusteria, es varen
instal.lar diferents tallers anu-
als amb l´assistència dels seus
alumnes i amb l´exposició dels
diferents productes realitzats.
L´Ajuntament de Cecina te
un espai preciós d´exposicions,
que es diu la “Cinquantina”. I
entre els dos Ajuntaments va-
ren decidir preparar amb quali-
ficats artistes locals respectives
exposicions i la confecció dels
corresponents catàlegs. Igual-
ment es porta a Cecina a un
artesà de Gilet experte en la re-
alització de graneres de forma
tradicional.
Els intercanvis es multipli-
quen. Per exemple, entre els
clubs jovenívols de futbol i
amb esportistes de natació. O
entre el club de la Petanca de
Cecina i el club de la Petanca
de Sagunt. Aprofitant eixos en-
contres també es podien fer in-
tercanvis culinaris i feiem co-
nèixer les nostres paelles i les
diferents varietats de les nos-
tres taronjes i els obsequiàvem
també amb aigua de València.
És sorprenent la varietat dels
nostres intercanvis. Vàrem dur
a Cecina els balls regionals de la
nostra Ciutat, amb els Germans
Caballer i amb les Cases Regio-
nals d´Aragó i d´Andalusia. I es
va arribar a fer un intercanvi
entre els treballadors de la fer-
rovia de Cecina i de la ferrovia
de Sagunt o entre la nostra Po-
licia Local i la seua.
Una interessant iniciativa de
Cecina va ser la Carrera per la
Pau, que la varen iniciar ells des
de Cecina, encapçalats per seu
Alcalde, Renzo Cioni, fent els
1.400 quilòmetres correguent
a peu, i unint-se a ells gent de
Sagunt en la frontera francesa.
Es va fer un seminari molt
pràctic per a intercanviar ex-
periències entre els comer-
ciants de Sagunt i de Cecina,
sobretot entre els comerciants
del sector turístic (hosteleria i
restauració), incloent una vi-
sita als dos municipis. I apro-
fitant la Fira del Comerç del
Port, durant diversos anys
varen vindre comerciants de
Cecina a exposar els seus dife-
rents productes i a portar lñes
seues experiències en el camp
del turisme de platja.
En eixos anys, del 1985
a 1997, es varen realitzar
també intercanvis directes
d´experiència de la gestió mu-
nicipal per part dels regidors i
de les regidores (per exemple,
cultura, urbanisme, hisenda,
esports, patrimoni, serveis so-
cials, àrea de la dona) i, com ja
hem dit, també varen contac-
tar directamente els policies
locals de les dues ciutats.
Juntament amb Cecina i
Hilching, ciutata alemanya
agermanada amb ella, es va
realitzar un projecte d´ajuda
al Tercer Món, construint tres
pous d´aigua en ua comunitat
local africana, a través d´un
Projecte Europeu d´Ajuda al
Tercer Món Africà, projecte
que ens va merèixer a les tres
ciutats agermanades un Premi
Europeu per la Innovació.
Durant aquests anys
l´Ajuntament de Sagunt va es-
tar present a Cecina el dia 25
d´abril, Festa Nacional Italiana,
tant en els actes oficials com
en les reivindicacions i com-
memoracions de les distintes
associacions de Cecina, que re-
cordaven aquest dia com el dia
de l´alliberament italià. I com
podem comprendre, a través de
totes aquestes accions i actua-
cions molts ciutadans i moltes
ciutadanes de Sagunt i molts
ciutadans i moltes ciutada-
nes de Cecina han creat llaços
d´amistat i de coneixença i es
molt freqüent trobar-se, ací o a
Cecina, famílies que han conti-
nuat amb eixe afectuós contac-
te i que es visiten molt sovint.
És veritat que l´inici d´aquest
camí el varen començar les
dues Administracions i caldria
recordar especialment a Renzo
Cioni i a Manuel Girona. Però
és especialment significatiu
el paper que ha desenvolupat
el món faller, perque sense el
seu treball, la seua col.labo-
ració, el seu esforç i la seua
continuitat ara ja no existiria
res d´aquesta experiència de
l´agermanament. Com a Mar-
garita Pin, vull donar les gràcies
a totes les persones que m´han
ajudat a dur a terme aquesta
tasca tan apassionant, però es-
pecialment als Presidents i a
les Falleres Majors de la Fede-
ració Junta Fallera de Sagunt,
perque sempre he trobat en
eixes persones el recolzament i
l´ànim que necessitava.
Ara, l´única cosa que resta
de l´agermanament inexpli-
cablement són les Falles i la
Targa. El món faller ha con-
tinuat amb l´agermanament
i són moltes les falles que du-
rant les festes de Sant Josep
alberguen dins dels seus casals
a ciutadins i a ciutadines de
Cecina. I són moltes les Falles
que s´han agermanat direc-
tament amb algun “Rione”,
exportant d´ells l´experiència
del “Balletto” en les Cavalcades
i l´ornamentació de les seus
carrosses i les nostres Falles
han exportat la creativitat dels
nostres monuments. De fet,
durant aquests anys, es varen
plantar xicotetes Falles en la
ciutat de Cecina i en el local
central de la Targa es troben
exposats alguns dels nostres
ninots indultats, que han segut
regalats pel món faller sagun-
tí. I no deixa de ser sorprenent
que durant els dies de la Targa,
a l´Ajuntament de Cecina on-
deja la senyera de Sagunt.
Ja hem vist que s´han fet
moltes coses, que es podrien fer
moltes coses, que és molt inte-
ressant fer possible una Europa
real, plural i fraterna, diversa i
germana. I la ciutadania tindria
que treballar per tal de crear
aquests vincles. I no sols les
Falles i la Targa, també s´han
d´implicar molts col.lectius. I
hem d´aconseguir que el nos-
tre Ajuntament no es limite a
la Festa i que l´agermanament
no siga sols una qüestió institu-
cional, sinò que siga una possi-
bilitat de crear moltes relacions
personals i afectives entre mol-
tes persones i col.lectius de les
dues Ciutats. Com s´havia co-
mençat a fer.
l agermanament amb cecina
INTERNACIONAL

11. 11AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
MAURO D’AMBROGIO
Soci fundador i honorari de
l’Associazione Targa Cecina
Qui vos escriu, Mauro
D’Ambrogio, soci fundador
i honorari de l’Associació
Targa Cecina, vol contar-
vos en poques línies la seua
experiència d’agermanament
entre la Targa Cecina i les
Falles de Sagunt.
En 1981, els alcaldes dels
Ajuntament de Cecina i
Sagunt van firmar l’acta
d’agermanament entre les
dos ciutats, iniciant així els
intercanvis polítics, culturals i
esportius.
El professor Piero
Neri, tinent d’alcalde de
l’Ajuntament de Cecina i
conseller de la Targa, en el
1985 ens va proposar valorar
la possibilitat d’agermanar-
nos amb una festa de la
ciutat de Sagunt que tenia
moltes analogies culturals i
folklòriques amb la nostra
Targa.
Es va formar una delegació
quevaanaraconéixerlavostra
festa, i quan en van tornar
mostraren un gran entusiasme
que immediatament ens va
contagiar a tots. La delegació
va estar formada només per
hòmens, tots representants
del Comité de la Targa Cecina
i socis fundadors de la nova
Associació Targa Cecina que
en el 1980 havia reiniciat la
seua activitat interrompuda
a mitjan dels anys 60. Ens
contaren que Sagunt tenia
una festa popular en la qual
es construïen monuments
de cartó i fusta semblants a
les nostres carrosses i que
s’organitzava per barris, de la
mateixa manera que nosaltres.
També geogràficament
les similituds eren tantes...:
les dos ciutats miren a la
Mediterrània, tenen dos nuclis
de població units per una
avinguda que porta a la mar,
els cultius envolten la ciutat (a
Sagunt els camps de tarongers,
i ací els d’oliveres i les vinyes)
i la presència d’un castell de
l’època romana a Sagunt ens
recorda que històricament
tenim els mateixos orígens.
Tot això fa que quan anem
a Sagunt ens sentim com si
estiguérem a casa.
Pel setembre del mateix any
va vindre a Cecina la primera
delegació de les Falles i eixa va
ser l’ocasió per a la constitució
del nostre agermanament.
Al principi, les principals
dificultats van ser la distància
geogràfica entre les dos ciutats
i l’idioma, però van ser de
seguida superades gràcies a
la relació d’amistat que es va
instaurar entre els participants
de les dos festes.
L’any següent, el 1986, vaig
tindre l’honor de formar part
de la primera delegació oficial
que va visitar la ciutat de
Sagunt, composta per Mauro
D’Ambrogio (cap de delegació),
Mauro Pacini (representant
del rione Casine), Mario
Tarchi (representant del
rione Marina) i Stefano Paolo
Griselli, Pisu (representant
del rione Campaciocchi) amb
les seues mullers. Rebérem
una acollida tan fabulosa
que no es pot descriure. Els
nostres acompanyants foren el
traspassat Jesús i la seua dona
Carmen, que encara estan en
els nostres cors i pensaments.
Des de llavors, este
agermanament ha anat
creixent contínuament entre
lesrepresentacionsdelesfestes
i qui va a Sagunt formant part
de la delegació roman unit a
vosaltres i a la vostra festa, i el
mateix succeeix als qui vénen
a Cecina.
Gràcies a estes trobades
“oficials” que es produeixen
dos vegades a l’any s’han
creat grans relacions d’amistat
duradora i verdadera que
confirmen el bon resultat del
que va començar en el llunyà
1985 i –encara que en els dos
ajuntaments es produeixen
variacions de tipus polític
com a conseqüència de les
eleccions administratives–
l’agermanament entre la Targa
i les Falles continua perquè
els seus fonaments són els
ciutadans i la seua relació de
fraternitat.
Recordant tot açò trobe
un gran orgull per haver
participat en la construcció
d’este agermanament que
ens ha donat la possibilitat
de conéixer-vos i de deixar a
les generacions futures una
relació tan important.
Cecina, 24/11/2014
Chi vi scrive è Mauro
D’Ambrogio, socio fondatore
e onorario dell’Associazione
Targa Cecina e vuole
raccontarvi in poche righe la
esperienza di gemellaggio tra
la Targa Cecina e le Fallas di
Sagunto.
Nel 1981 i sindaci dei Comuni
di Cecina e Sagunto firmarono
l’atto di gemellaggio tra le due
città dando cosi l’avvio agli
scambi politici, culturali e
sportivi .
Il prof. Piero Neri,
Vicesindaco del Comune di
Cecina e consigliere della Targa,
nel 1985, ad una riunione
ci propose di valutare la
possibilità di gemellarci con una
delle feste della città di Sagunto
che aveva molte analogie
culturali e folcloristiche con la
nostra Targa.
Fu subito istituita una
delegazione che andò alla
vostra manifestazione ed
al loro rientro mostrarono
un grande entusiasmo che
contagiò subito tutti. Fu
una delegazione di soltanto
uomini, tutti loro membri del
Comitato della Targa Cecina,
non che soci fondatori della
nuova associazione “Targa
Cecina” che riprese la sua
attività dopo che essa era stata
interrotta a metà degli anni 60.
Ci raccontarono che Sagunto
aveva una manifestazione
popolare in cui si costruivano
con cartapesta dei “carri” simili
ai nostri e si organizzavano in
rioni proprio come da noi.
Anche geograficamente le
similitudini erano molteplici:
tutte due le città si affacciano
sul mare Mediterraneo; hanno
due nuclei di popolazione
uniti da un viale che porta
alla Marina; le coltivazioni
circondano la città (da voi
gli agrumeti e qui gli olivi
e i vigneti) e la presenza di
un castello di epoca romana
a Sagunto ci ricorda che
storicamente abbiamo le stesse
origini. Tutto ciò contribuisce
a farci sentire comunque a
casa.
A Settembre dello stesso
anno venne a Cecina la prima
delegazione delle Fallas e quella
fu la svolta per la costruzione
del nostro gemellaggio.
Al inizio le principali
difficoltà erano la distanza
geografica tra le due città e
la lingua. Ma furono subito
superate grazie al rapporto
di amicizia che si venne a
instaurare tra i partecipanti
alle due manifestazioni.
L’anno successivo, nel 1986,
ebbi l’onore di far parte della
prima delegazione ufficiale in
visita a Sagunto è composta
da Mauro D’Ambrogio (capo
delegazione) e la moglie
Simonetta, Mauro Pacini
(rappresentante del rione
Casine) e la moglie Antonella,
Mario Tarchi (rappresentante
del rione Marina) e la moglie
Nadia, Stefano Paolo Griselli
(Pisu) (rappresentante del
rione Campaciocchi) e la
moglie Flavia.
Ricevemmo una accoglienza
favolosa e così bella da non
potersi descrivere, i nostri
accompagnatori erano il
compianto Jesus e sua moglie
Carmen che sono ancora nei
nostri pensieri e nei nostri
cuori.
Da allora è stato un
crescendo continuo tra le
rappresentazioni delle due
feste e chi viene in delegazione
rimane legato a Voi e alla
vostra manifestazione e
viceversa.
Grazie a questi incontri
“ufficiali” che si svolgono due
volte all’anno, si sono creati
grandi relazioni d’amicizia
duratura e veritiera che
danno conferma della
buona riuscita di quello che
cominciò nel lontano 1985 e
anche se entrambi i Comuni
possono subire variazioni
di tipo politico conseguenza
delle elezioni amministrative,
il gemellaggio tra la Targa
y le Fallas continua perché
le sue fondamenta sono i
cittadini e la loro relazione di
fratellanza.
Nel ripercorrere con la
memoria provo un grande
orgoglio per aver partecipato
alla costruzione di questo
gemellaggio che ci ha dato la
possibilità di conoscervi e di
lasciare alle future generazioni
un legame così importante.
Cecina lì 24/11/2014
l’agermanamentambsagunt

12. 12 AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015

13. 13AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015

14. 14 AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
ALEJANDRO GARCÍA
Cope Valencia
Sempre s’ha dit que les Fa-
lles són la millor festa del món.
Jo no tinc cap dubte que esta
afirmació no siga certa, però
per a això cal treballar cons-
tantment i tindre en compte
molts aspectes que facen que
la nostra festa siga una icona a
escala mundial. Per tal que una
festa siga coneguda s’han de
treballar molts aspectes, però
la promoció tant nacional com
internacional és fonamental
per a aconseguir este propòsit.
La promoció de la nostra
festa en l’àmbit internacio-
nal deixa molt a desitjar. Són
molt poques les accions que
es realitzen per a mostrar la
gran labor que realitza el col·
lectiu faller de cap a cap de la
nostra Comunitat. Moltes ve-
gades pensem que la nostra
festa és internacionalment
coneguda, però res més lluny
que la realitat.
El caràcter, moltes vegades,
conformista fa que no es po-
tencien els grans valors que te-
nen les Falles i ens quedem en
les banalitats pròpies d’estar
convençuts que ens coneixen
en tot el món, però repetisc
que encara que fem una de
les millors festes del món, les
Falles no són conegudes, al-
menys, com haurien de ser.
Quan parlem de promoció
hauríem d’establir dos parà-
metres: la promoció que es re-
alitza a nivell intern i la que es
realitza en l’exterior.
A nivell intern, referint-nos
a la nostra Comunitat i a ni-
vell nacional, sí que podríem
dir que les Falles són conegu-
des. Però, què es coneix de les
Falles? Verdaderament es co-
neix la realitat de la festa? Es
coneix el treball que durant
tot un any fan i es costegen els
fallers? Hem sabut transmetre
els valors de la festa? Hem sa-
but explicar-ne l’essència? Per-
sonalment crec que no, i és per
això que tenim una assignatu-
ra pendent.
Una assignatura pendent que
per a aprovar-la seria necessari
realitzar un pla estratègic de
promoció tant a nivell nacional
com internacional per a expli-
car què són les Falles i com els
valencians les entenem, rela-
tant que per a nosaltres la nos-
tra festa és un estil de vida en
què queda reflectit el caràcter
valencià, caracteritzat per la
constància en el treball, la crea-
tivitat, l’esperit crític i les ganes
de superació. Totes estes carac-
terístiques i valors són propis
de la nostra festa.
Comencem parlant de la
promoció interna. Què hem
fet perquè la festa de les Falles
siga coneguda en la nostra ter-
ra i al nostre país? Poca cosa, la
veritat. Algunes de bones, però
la majoria d’elles roïnes.
El major instrument de ver-
tebració que teníem en la nos-
tra terra per a la difusió i el
coneixement de la festa era un
servici públic de Ràdio Televi-
sió, Canal Nou i Ràdio Nou. La
labor realitzada va ser encomi-
able i amb la seua desaparició
es va eliminar el major instru-
ment que estava al servici de
la nostra festa per a donar-la
a conéixer i exalçar tots els
seus valors, passant a ocupar
el lloc de ser l’única Comunitat
Autònoma amb llengua pròpia
que no disposa d’un servici de
RTV pública. I açò ha fet molt
de mal al poble valencià, però
pel que fa a les Falles ha sigut,
simplement, demolidor. Una
decisió que marcarà per a tota
la vida el mandat de qui va
prendre la decisió, que no va
ser un altre que el President de
la Generalitat, Alberto Fabra.
Una de les fires turístiques
més importants del món se ce-
lebra al nostre país; em referisc
a FITUR. És el major exponent
per a mostrar les qualitats tu-
rístiques d’un país o regió. És
un dels majors aparadors tu-
rístics del món i l’ocasió per-
fecta per a mostrar tot el que
té de bo un país amb l’objectiu
que siga visitat. Quina pre-
sència tenen les falles en esta
fira? CAP. Exclusivament re-
alitzem alguna visita abillats
amb la indumentària regional,
però no es dedica cap espai a
explicar el que són les Falles
i per què han de visitar-nos
en la nostra setmana gran. Ni
es parla del gran treball que
realitzen els nostres artistes
fallers, els nostres pirotècnics
o els nostres indumentaris-
tes. Ningú coneix què hi ha
darrere de la realització d’una
falla, darrere d’un espectacle
pirotècnic o del fabulós treball
dels indumentaristes. Per a res
és conegut. És una assignatura
pendent.
Per tant, quan parlem de
promoció interna de la festa
queda de molt camí per re-
córrer. Per a l’àmplia majoria
dels valencians es desconeix
la gran labor que realitzen els
col·lectius fallers de les pobla-
cions. Encara que em dolga
dir-ho, moltes vegades es des-
coneix la gran labor que es rea-
litza en ciutats com Sagunt, Al-
zira, Xàtiva o Borriana. Ciutats
falleres per excel·lència que
fan un treball en pro de la festa
digne d’admiració i que moltes
vegades i a causa del centralis-
me de la capital es dilueix en
l’espai. I verdaderament açò fa
llàstima i ràbia, i hauríem de
buscar una solució. És una al-
tra assignatura pendent.
Però parlem ara de la pro-
moció exterior de la festa.
Algú podria dir-me quines
accions destacades es realit-
zen per a donar a conéixer
la nostra festa a nivell mun-
una assignatura pendent

15. 15AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
dial? La veritat és que jo en
conec poques, molt poques.
La festa de les Falles en el
2002 va ser catalogada com la
segona festa més important
del món, darrere dels Carnes-
toltes de Rio de Janeiro. Sense
fer res, absolutament res en
promoció exterior, vam ser ca-
talogats com la segona millor
festa del món. Imagineu-vos
si posàrem un poquet més de
ganes a on podríem arribar i el
que podríem ser. Però moltes
vegades ens quedem en això,
en allò que podríem ser.
Sens dubte, hauríem d’enor-
gullir-nos molt més del que
fem i, al mateix temps, difon-
dre-ho. El valencià és una per-
sona gran, una persona acolli-
dora que s’entrega per a oferir
el millor que tenim, i eixa pau-
ta hauríem d’implantar-la en
la promoció d’allò nostre, de la
nostra festa.
Les Falles generen una ri-
quesa fonamental en l’econo-
mia de la nostra Comunitat.
Moltes vegades hauríem de
parar-nos a pensar tot el que
la nostra festa genera, que és
molt, més del que pensem.
La festa de les Falles s’ha
convertit en un motor fona-
mental en el teixit econòmic
de la nostra comunitat. Mera-
ment fent festa generem infi-
nitat de llocs de treball, un im-
pacte econòmic en les nostres
ciutats enorme i una activació
de l’economia que tanta falta
fa en estos moments. Tot açò
ho fem els fallers, amb el nos-
tre treball i diners. Les Falles
no sols són passar-ho bé, que
també, són molt més. I tot açò
també ho hem d’explicar.
Hem de donar a conéixer al
món que la festa de les Falles és
una forma de vida, és una for-
ma de ser pròpia que va amb el
nostre caràcter i que té molts
beneficis tant econòmics com
culturals. Perquè les Falles són
cultura, són tradició.
Què podríem fer perquè la
nostra festa siga coneguda?
Moltes coses. Primer ser cons-
cients que tot tipus d’activitat
cultural ha de ser promociona-
da i difosa. Hi ha moltes festes
turístiques a nivell mundial on
les Falles haurien d’estar re-
presentades. S’ha de mostrar el
treball que realitzem, les ganes
que hi posem i comptar que
qui visite la nostra festa viu-
rà una experiència única des
del primer moment que xafe
els nostres carrers. No hi ha
festa en el món que transmeta
el que transmet la nostra. Art,
música, color, alegria, música…
Tot concentrat en quatre dies
que transformen les nostres
ciutats amb una capacitat or-
ganitzativa digna de ser men-
cionada. Algú es pot plantejar
que en una gran ciutat com
València durant quatre dies
es tallen més de 800 carrers
amb el caos que això significa?
Perquè sí, ací ho fem, i ho fem
molt bé. Hi ha una exposició
d’art efímer tan gran com la
que realitzem nosaltres en Fa-
lles? No, no existeix. Per tant,
el potencial de la nostra festa
és tan summament gran que
la primera cosa que hem de
fer és creure en el que fem. És
ser conscient que fem la festa
més única i singular del món. I
açò ho hem de contar, ho hem
d’explotar.
Una de les accions més im-
portants que es realitza de pro-
moció exterior de la festa de
les Falles naix a Sagunt. L’in-
tercanvi cultural amb la ciutat
italiana de Cecina és una mos-
tra del treball ben fet perquè la
nostra festa siga coneguda fora
de les nostres fronteres. Moltes
vegades, pot paréixer que este
tipus d’accions no tinguen un
resultat immediat, però els puc
garantir que sí. No és una tasca
fàcil, ni una tasca que obtinga
uns resultats a curt termini,
però sí a mitjà i llarg.
El fet de poder compartir
experiències, l’agermanament
amb estes ciutats i poder mos-
trar tot el que realitzem és la
base fonamental perquè la
nostra festa siga coneguda. Po-
drà ser casualitat o no, ho des-
conec, però en estos moments
el mercat italià és un dels que
més ens visiten en Falles i tam-
bé en altres temporades.
Tota pedra fa paret; el refra-
nyer és molt savi, i és per això
que este tipus d’accions hauri-
en de potenciar-se pel bé de les
nostres festes.
Coneixen vostés la festa de
San Fermín? Jo crec que sí.
Una festa que té una notorie-
tat i una repercussió mediàtica
impressionant. L’any passat em
va cridar molt l’atenció el gran
dispositiu que va realitzar Te-
levisió Espanyola en estes fes-
tes des del minut 1. I dic des del
minut 1 perquè és així. Des del
moment de llançar el “Chupi-
nazo”, que també es retrans-
met en directe. Sincerament,
m’alegre molt pel poble de
Pamplona que les seues festes
siguen tan conegudes i que no
s’escatimen despeses per a re-
transmetre-ho absolutament
tot, però sincerament tinc una
sensació d’enveja i desitge que
en alguna ocasió dediquen el
mateix temps a la nostra festa.
Per què ells ho aconsegueixen
i nosaltres no? Hauríem de
plantejar-nos-ho, i no que-
dar-nos només en la queixa
que a ells sí i a nosaltres no.
Per a quan la retransmissió a
nivell nacional d’una mascletà,
una ofrena o una Cremà digna?
No sé si els meus ulls ho veu-
ran, però cal lluitar per a acon-
seguir-ho, perquè el paper dels
mitjans de comunicació és fo-
namental per a promocionar
una festa, és vital.
És per això que la promoció
de la nostra festa hauria de ser
una de les preocupacions més
importants pel seu bé. Sabem
el que fem i damunt ho fem
bé, molt bé. Cal contar-ho, cal
transmetre-ho. Hem d’invitar
a tot el món a conéixer el nos-
tre treball, la nostra forma de
ser. I per a això hem de comp-
tar amb el suport institucional.
Ells han de saber que si ens aju-
den a potenciar la nostra festa,
s’estan ajudant a ells mateixos,
i que més que una obligació és
un deure.
Per tant, tenim una as-
signatura pendent, i com a
bons alumnes hem de trau-
re nota. I no tinc cap dubte
que si ens ho proposem ho
aconseguirem, com aconse-
guim tot el que volem. Va
en la nostra forma de ser.

17. 17AC FALLA LA VILA
SAGUNT 2015
JOSÉ M. PASTOR
Vicedegà de la Facultat
d’Economia de la Universitat
de València
Investigador de l’Institut
Valencià de Recerques
Econòmiques
Les Falles són una mani-
festació artística i cultural sor-
gida de la tradició que estan
compromeses amb la defensa
dels senyals d’identitat del po-
ble valencià. Són la festa gran
no solament de la ciutat de Va-
lència, sinó de molts pobles i
ciutats valencianes.
Durant els dies centrals de
la festa fallera visiten la ciu-
tat de València més d’un milió
de visitants que suposen una
injecció de despesa important
per als sectors directament
vinculats amb la festa i indi-
rectament sobre el conjunt de
sectors econòmics.
En els últims anys el volum
de visitants és tan important
que ja es comença a prendre
consciència que les Falles
són més que una festa popu-
lar i que pot convertir-se en
un motor per a l’economia
valenciana. En efecte, de les
falles viuen en major o me-
nor mesura moltes famílies
valencianes: artistes fallers,
indumentaristes, perruquers,
músics, pirotècnics, floristes,
fotògrafs, professionals de la
venda ambulant, hostaleria,
restauració, etc.
Donat el seu enorme impac-
te econòmic sobre l’activitat
econòmica valenciana podem
considerar les Falles com una
mica més que una festa sinó
també com a motor econòmic
de la ciutat de València, un
motor silenciós mentre que, a
diferència d’altres grans esde-
veniments, no genera grans
despeses a l’erari públic.
La festa fallera l’organitzen (i
la paguen) els mateixos fallers.
Certament l’organitzen per
al seu propi gaudiment, però
no és menys cert que en estar
oberta a tot el veïnat compleix
una enorme funció socialitza-
dora i vertebradora dels barris
valencians. No obstant això, al
mateix temps en ser una fes-
ta oberta i participativa s’ha
convertit en una atracció tu-
rística per a molts visitants na-
cionals i estrangers amb unes
repercussions econòmiques
importantíssimes, encara no
explorades i, per descomptat,
no explotades en tot el seu po-
tencial.
A la Facultat d’Economia de
la Universitat de València di-
versos experts investigadors
d’economia de la cultura com
Paul Rausell o del sector turís-
tic com Rosa Yagüe han res-
saltat en repetides ocasions la
imperiosa necessitat de realit-
zar un estudi rigorós d’impac-
te econòmic de les Falles que
analitze i desagregue sectori-
alment els impactes econòmics
directes, indirectes i induïts
de les falles. Solament així els
valencians i els seus polítics
podran ser capaços de valorar
en la seua justa mesura la seua
importància econòmica i soci-
al. Aqueixa seria l’única forma
de posar negre sobre blanc als
efectes beneficis de la festa fa-
llera sobre l’activitat econòmi-
ca de la ciutat de València i fer
callar així aquelles veus nega-
tives que hi ha, que solament
ressalten aspectes negatius de
la festa com els carrers tallats,
la brutícia, la bullícia o el soroll
dels petards. Els resultats d’un
estudi de tals característiques
actuarien també com una ren-
dició de comptes i com un acte
de responsabilitat social del
món faller davant la societat
valenciana que finança, enca-
ra que siga en una petita part,
la festa fallera.
Aquest article és una simple
aproximació, amb les escasses
dades disponibles, dels impac-
tes econòmics de les Falles a la
Comunitat Valenciana i pretén
mostrar les seues importants
repercussions econòmiques.
Encara que aquest article està
centrat exclusivament en la re-
percussió econòmica de les fa-
lles, és obvi que la contribució
de les falles no es restringeix
exclusivament a l’àmbit econò-
mic, sinó que també exerceix
contribucions socials i cultu-
rals. En les falles s’estableixen
noves relacions d’amistat entre
els fallers o s’enforteixen les ja
existents. La màquina organit-
zativa del món faller és impres-
sionant i sorprèn els nouvin-
guts al món faller. Les diverses
delegacions que componen
cada falla organitzen activitats
culturals molt diverses, des de
tallers de pintura o karaoke per
als més xicotets, fins a grups
de lectura, de dansa, de teatre
o de diversos esports per als
més majors. Aquestes activitats
culturals se celebren tot l’any,
moltes d’elles són obertes al
públic i promouen valors com
l’amistat, el treball en equip, el
sentit d’identitat amb el barri i
el poble valencià, la defensa de
la llengua i cultura valenciana.
Encara que aquests valors que
promou el món faller siguen no
fàcilment quantificables, sí que
podríem donar-los una pers-
pectiva econòmica. Per a açò
hi hauria prou que ens férem
preguntes com aquesta: quant
haurien de gastar les regidori-
es d’esport i joventut de tots els
ajuntaments valencians si no
existiren les falles i, per tant,
les activitats organitzades i pa-
gades per les comissions hague-
ren de desenvolupar-se i su-
fragar-se pels mateixos ajunta-
ments? Encara que no tinguem
resposta a aquesta pregunta
queda patent que les activitats
desenvolupades per les comis-
sions falleres també generen
estalvis a les arques públiques
municipals. Aquests estalvis de
costos municipals no es consi-
deraran en aquest article però
han de tenir-se presents en
qualsevol valoració econòmica
de la festa de les Falles.
La celebració de les Falles, a
part d’aquest vessant cultural,
festiu i identitari, implica el
desenvolupament d’un con-
junt d’activitats que compor-
ten un volum significatiu de
despeses que té una inqüestio-
nable rellevància des del punt
de vista econòmic.
Diversos agents participen
en la realització d’aquestes des-
peses addicionals associades al
món faller. En primer lloc les
mateixes comissions falleres
que, finançant-se majorità-
riament amb les quotes dels
fallers, realitzen un volum im-
portant de despesa en partides
tan diverses com pirotècnia,
orquestres, flors, restauració,
lloguer de carpes, seguretat,
etc. En segon lloc, es troba la
despesa complementària que
realitzen els mateixos fallers
a nivell individual en parti-
des tan diverses com indu-
mentària fallera, perruqueria,
restauració, etc. En tercer lloc
es trobaria la despesa que re-
alitzen els mateixos residents
(no fallers) dels municipis im-
plicats que, amb motiu de les
falles, realitzen una despesa
superior del que realitzarien
si no se celebraren les falles i
que bàsicament se centren en
restauració i transport. Final-
ment, però no per açò menys
important, estaria la despesa
dels visitants (nacionals o es-
trangers) que, amb motiu de les
falles, visiten la nostra ciutat, i
que realitzen despeses addicio-
nals principalment en hostale-
ria, restauració i transport.
En resum, l’activitat quotidia-
na de la festa fallera porta apa-
rellada una activitat que gene-
ra despeses per part d’aquests
agents que es tradueixen en
un increment addicional de les
vendes, la renda i l’ocupació en
els sectors i les empreses que
proveeixen d’aquests béns i
serveis de forma directa i indi-
recta, bona part de les quals es
localitzen a la CV.
Els estudis de l’Institut Va-
lencià de Recerques Econò-
miques (www.ivie.es) han
demostrat de forma rigorosa i
amb una metodologia cientí-
fica contrastada que esdeve-
niments com la Fórmula I o la
XXXIII Copa Amèrica generen
impactes econòmics i turístics
significatius. El que diferencia
aquests esdeveniments de la
festa de les Falles és que, com
veurem, la taxa de tornada
econòmica a la societat va-
lenciana és significativament
inferior, doncs el volum de
despesa pública necessària per
a la realització d’aquests grans
esdeveniments és infinita-
ment superior al de la festa de
les Falles.
ELS IMPACTES ECONÒ-
MICS DIRECTES
Desafortunadament, fins al
moment no s’ha realitzat un
estudi rigorós sobre l’impacte
econòmic de les falles. L’úni-
ca aproximació és l’“Estudi de
l’impacte econòmic i social de
les Falles a la ciutat de Valèn-
cia” de 2008 realitzat per la
Interagrupació de les Falles de
València. No obstant açò, mal-
grat el nom, l’única cosa que es
realitza en l’estudi, que no és
poc, és una comptabilització
rigorosa de la despesa realit-
zada pels agents anteriorment
esmentats, la qual cosa en la
literatura especialitzada es co-
neix com “impacte directe”.
Utilitzarem les dades de l’es-
tudi de la Interagrupació de les
Falles de València com a punt
de partida. D’acord amb aquest
estudi la festa de les Falles im-
plica la realització despeses
per valor de 839 milions d’eu-
ros de 2014 (753,8 milions en
euros de 2007).
La primera columna del
quadre 1 ofereix la desagrega-
ció dels impactes directes en
cadascun dels conceptes de
despesa. Es tracta de les ven-
des addicionals que realitzen
aquestes activitats com a con-
seqüència de les despeses rea-
litzades amb motiu de la festa
fallera. D’acord amb les xifres
facilitades en aquest informe,
el sector d’activitat més bene-
ficiat per la festa de les falles
seria el de l’Hostaleria. Sens
dubte, l’Hostaleria és el sector
el motor silencios
de l’economia:
Impactes econòmics de les falles sobre l’economia valenciana
ECONOMIA