La festa de Tots Sants - Difunts és una celebració ancestral, basada en un "calendari" peculiar, el que marca l'entrada de les estacions després de quaranta dies d'una efemèride solar (solstici o equinocci). En aquest cas, 40 dies després de l'equinocci de la tardor es considera que ens acomiadem del "bon temps" (i de tots els seus protectors, "Tots (els) Sants" -antigues divinitats de la natura, santificades-) i penetrem en l'època tenebrosa del mal temps, de la "mort" de la natura, "Difunts".

1. TOTS SANTS I DIFUNTS.
L’ENTRADA A L’ESTACIÓ DEL MAL TEMPS
Daniel Climent Giner

2. Veïem l’altre dia que...
A) La idea de les quatre estacions només és
vàlida en determinats contextos i cultures.
• Eixa idea té un sentit astronòmic (i
lumínic) més que climàtic.
• A menor latitud, menys canvis climàtics.
B) Els canvis en lluminositat no es tradueixen
automàticament en canvis d’oratge (o temps
atmosfèric); inèrcia tèrmica: ≅ 40 dies.

3. EL CALENDARI SOLAR
i els canvis d’estació
↑ +40: 1 de maig; Vera creu,
flors de maig, Beltane, Walpurgis
sant Josep
↑ +40: 2 de febrer;
Candelària, Imbolc, Murmeltier
Nadal
sant Joan
↓ +40: Lugnasad; 2
d’agost
↓ + 40: Tots Sants,
Samhaim, Allerheiligen

4. Tradicionalment s’han considerat dues
estacions: bon temps i mal temps.
1) 40 dies després
a) que el Sol comence a ascendir (solstici d’hivern + 40 = Candelària)
b) que la llum li guanye a la foscor (equinocci de primavera + 40 = 1
de maig)
2) 40 dies després que la foscor guanye a
la llum
equinocci de tardor + 40 = 2 de novembre, DIFUNTS;
INICI DE L’ESTACIÓ DEL MAL TEMPS

5. ¿TOTS ELS SANTS?
* Any 615. El Papa Bonifaci IV dedica el Panteó romà a Tots
els Sants, i inicia la festa corresponent, a celebrar l’1 de
maig.
* Any 741. El papa Gregori III canvia la data de la festivitat
a l’1 de novembre.
* ≅ Any 830. Ludovico Pio (814-840), emperador d’Occident, a
instàncies del papa Gregori IV (827-844) decreta que l’1 de
novembre estaria dedicat a Tots els Sants, seguit del dia
dedicat als Difunts.

6. INICI DEL MAL TEMPS
Tots sants, guarda l’«avanico»
i trau els guants.
FINAL / INICI
DEL NOU ANY AGRARI
Recollides l'ametla, el raïm i la garrofa; i [a molts llocs]
premsada l'oliva a les almàsseres i el raïm als cups, era
aleshores quan es procedia als pagaments endarrerits dels
animals comprats (matxos i burros, fonamentalment, i quan
vencien els contractes anuals d'arrendaments de terres
FIRA DE COCENTAINA; privilegi, el 1346, del rei Pere II de
València a l’almirall Roger de Llúria, senyor de Cocentaina.

7. Els rituals que han perdurat per marcar l’inici del
mal temps tenen relació amb els canvis perceptibles
o els predictibles:
1. Natura “morta”; culte als avantpassats morts;
ajudar-los a que s’il·luminen en el lloc on estan ...
crisantems (chrysos, «or» + anthemos, «flor» =
flors daurades, flors lluminoses)

8. 2. Sorolls indesxifrables dins les cases (cruixir
de fusta, crepitacions, ...); udolar del vent;
«ànimes en pena»
3. Guardar aliments (carbohidrats, sucres), i
també en el propi cos.
Demanar (els xiquets) aliments als (rics) que
més en tenen, a canvi de ...

9. Per Tots Sants
castanyes,
per Nadal torrons,
per Pasqua la mona,
per Cap d'Any bombons.
* els tendres i densos panellets de massapà i el seu precedent
mallorquí, els panets de la mort, predecessors també dels huesos
de muerto mexicans,
* els bunyols de vent;
* les doblaes, una espècie de mones, però amb la pasta de tonya
aromatitzada amb matalafua i amb el galló de l’ametla sense pelar,
típiques de Xixona.
* a la comarca del Baix Segura tenien per als dies de “Tosantos y
Difuntos” un postre casolà avui en dia quasi desaparegut, les
“Gachas de difuntos o de santos”, fetes amb farina anisada amb
arrop i carabassat.
In fecula feculorum, amen

10. POST SCRIPTUM
L’ «inici de l’ateïsme
racional» a l’Europa
cristiana.
Terratrèmol «de Lisboa» 1 de
novembre de 1755; a les 9,20h.
Entre 60.000 i 100.000 morts.
* Marqués de Pombal.
* Inici dels informes sismològics.
Temps de durada
Rèpliques
Danys
Comportament dels animals
Esdeveniments en pous i
abeuradors
Guardat a la Torre del Tombo,
l’arxiu històric nacional.
Poème sur le désastre de
Lisbonne (1756)
Voltaire.

11. I, conte contat,
ja s’ha acabat.
Daniel Climent i Giner
Material recomanat:
* En qué mundo vives?,
* La recerca de regularitats
en la natura
de Daniel Climent i Giner.
Editorial Aguaclara, Alacant
Calendari dels brillants,
de Joan Josep Cardona i Ivars