Breve exposição sobre diferentes possibilidades de regionalizar o continente europeu. Ênfase na regionalização político-econômica e fisiográfica. Como possibilidade, apresenta ao final regionalização étnico-cultural.
Breve exposição sobre diferentes possibilidades de regionalizar o continente europeu. Ênfase na regionalização político-econômica e fisiográfica. Como possibilidade, apresenta ao final regionalização étnico-cultural.
Els peixos de les Illes Balears estan classificats taxonòmicament en tres classes (Agnatha, Chondrictyes i Osteichtyes), que suposen unes 128 famílies i al voltant de 493 espècies.
Les espècies de peixos no viuen aïllades unes d’altres, sinó que es troben en una estreta relació formant distintes agrupacions o comunitats. En general la distribució de les espècies, i per tant de les comunitats que s’estableixen, estan determinades en l’espai per la fondària, el tipus de fons i les característiques oceanogràfiques de les masses d’aigua. Hi ha altres factors, com per exemple la disponibilitat d’aliment, les relacions depredador-presa i altres competències intra i interespecífiques, que també condicionen aquesta distribució.
D’aquestes espècies de peixos que es troben a les Illes Balears, aproximadament unes 120, independentment de la seva abundància i el seu valor comercial, són objecte de la pesca a les nostres aigües i tenen una presència més o menys constant als mercats insulars. Moltes altres espècies, que no tenen cap valor comercial, també son capturades de manera accidental. De fet, s’ha calculat que entre un 25 i un 40 per cent de la captura realitzada és rebutjada i retornada a la mar.
La pesca professional que es practica a les Illes Balears, i en general a la Mediterrània, és una pesca multiespecífica, encara que donada la seva abundància i alt valor comercial, algunes de les espècies es poden considerar com l’objectiu principal de la pesca. Aquestes espècies varien en funció de la modalitat de pesca però son bàsicament el moll de fang Mullus surmuletus, el lluç Merluccius merluccius, la maire Micromessistius poutasou, la mòllera Phycis blennoides, el jonquillo Aphia minuta, la llampuga Coryphaena hippurus, el cap roig Scorpaena scrofa, el déntol Dentex dentex i la pàgara Pagrus pagrus, entre d’altres.
A les Illes Balears hi ha unes 682 embarcacions dedicades a la pesca professional, de les quals el 88.27% es dediquen a la pesca amb arts menors, el 8.94% es dediquen a la pesca d’arrossegament i minoritàriament el 2.06% i el 0.73% es dediquen a la pesca d’encerclament i palangre de superfície, respectivament. A més de la pesca professional s’ha de destacar la importància de la pesca recreativa, amb 31.000 llicències de pesca, tant per l’activitat econòmica com per les captures que representa.
La pesca actua directament sobre les espècies i els hàbitats, i per tant una gestió inadequada d’aquesta activitat pot tenir repercussions negatives sobre l’ecosistema. A més dels factors biològics no s’han d’oblidar les conseqüències socials i econòmiques que es poden derivar fruit d’una mala gestió de la pesca. En general, les mesures de gestió estan encaminades d’una banda a protegir les poblacions de peixos, mitjançant l’establiment de quotes que limiten la captura i la reducció de l’esforç per disminuir-la, i d’altra a la protecció
Aquesta és la presentació que el catedràtic d'Ecologia de la UB va fer a CosmoCaixa Barcelona el passat dijous 20 de febrer dins el cicle d'Ecotendències sobre La Mediterrània: un sistema vulnerable.
El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya publica una bibliografia temàtica dedicada a la cultura del mar que inclou una selecció bàsica d’obres disponibles al mercat sobre la matèria
Coordinació:
Jordi Llobet Domènech
Selecció i redacció:
Cristina González, Biblioteca Comarcal de Blanes,
Rosa Busquets, Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona,
Cristina Barbé, Biblioteca Pública de Tarragona,
Imma Pujol, Biblioteca Pública de Tarragona,
Glòria Massana, coordinadora del Grup de treball “Biblioteques i cinema” del COBDC.
Els peixos de les Illes Balears estan classificats taxonòmicament en tres classes (Agnatha, Chondrictyes i Osteichtyes), que suposen unes 128 famílies i al voltant de 493 espècies.
Les espècies de peixos no viuen aïllades unes d’altres, sinó que es troben en una estreta relació formant distintes agrupacions o comunitats. En general la distribució de les espècies, i per tant de les comunitats que s’estableixen, estan determinades en l’espai per la fondària, el tipus de fons i les característiques oceanogràfiques de les masses d’aigua. Hi ha altres factors, com per exemple la disponibilitat d’aliment, les relacions depredador-presa i altres competències intra i interespecífiques, que també condicionen aquesta distribució.
D’aquestes espècies de peixos que es troben a les Illes Balears, aproximadament unes 120, independentment de la seva abundància i el seu valor comercial, són objecte de la pesca a les nostres aigües i tenen una presència més o menys constant als mercats insulars. Moltes altres espècies, que no tenen cap valor comercial, també son capturades de manera accidental. De fet, s’ha calculat que entre un 25 i un 40 per cent de la captura realitzada és rebutjada i retornada a la mar.
La pesca professional que es practica a les Illes Balears, i en general a la Mediterrània, és una pesca multiespecífica, encara que donada la seva abundància i alt valor comercial, algunes de les espècies es poden considerar com l’objectiu principal de la pesca. Aquestes espècies varien en funció de la modalitat de pesca però son bàsicament el moll de fang Mullus surmuletus, el lluç Merluccius merluccius, la maire Micromessistius poutasou, la mòllera Phycis blennoides, el jonquillo Aphia minuta, la llampuga Coryphaena hippurus, el cap roig Scorpaena scrofa, el déntol Dentex dentex i la pàgara Pagrus pagrus, entre d’altres.
A les Illes Balears hi ha unes 682 embarcacions dedicades a la pesca professional, de les quals el 88.27% es dediquen a la pesca amb arts menors, el 8.94% es dediquen a la pesca d’arrossegament i minoritàriament el 2.06% i el 0.73% es dediquen a la pesca d’encerclament i palangre de superfície, respectivament. A més de la pesca professional s’ha de destacar la importància de la pesca recreativa, amb 31.000 llicències de pesca, tant per l’activitat econòmica com per les captures que representa.
La pesca actua directament sobre les espècies i els hàbitats, i per tant una gestió inadequada d’aquesta activitat pot tenir repercussions negatives sobre l’ecosistema. A més dels factors biològics no s’han d’oblidar les conseqüències socials i econòmiques que es poden derivar fruit d’una mala gestió de la pesca. En general, les mesures de gestió estan encaminades d’una banda a protegir les poblacions de peixos, mitjançant l’establiment de quotes que limiten la captura i la reducció de l’esforç per disminuir-la, i d’altra a la protecció
Aquesta és la presentació que el catedràtic d'Ecologia de la UB va fer a CosmoCaixa Barcelona el passat dijous 20 de febrer dins el cicle d'Ecotendències sobre La Mediterrània: un sistema vulnerable.
El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya publica una bibliografia temàtica dedicada a la cultura del mar que inclou una selecció bàsica d’obres disponibles al mercat sobre la matèria
Coordinació:
Jordi Llobet Domènech
Selecció i redacció:
Cristina González, Biblioteca Comarcal de Blanes,
Rosa Busquets, Biblioteca del Museu Marítim de Barcelona,
Cristina Barbé, Biblioteca Pública de Tarragona,
Imma Pujol, Biblioteca Pública de Tarragona,
Glòria Massana, coordinadora del Grup de treball “Biblioteques i cinema” del COBDC.
26. BIOGEOGRAFIA DE LA MEDITERRÀNIA,
o com la història evolutiva afecta l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
27. “No és la espècie més
forta la que sobreviu, ni
la més intel·ligent, sinó la
que millor respon als
canvis”.
Charles R. Darwin, 1809.
Queda algun senyal de la història evolutiva?
The Beagel
Charles R. Darwin
28. Queda algun senyal de la història evolutiva?
“No és la espècie més
forta la que sobreviu, ni
la més intel·ligent, sinó la
que millor respon als
canvis”.
Charles R. Darwin, 1809.
29. Processos
ecològics
Procés dinàmic al llarg de la història evolutiva…
- Dispersió
- Interacció d’espècies
- Caracarístiques biològiques
- Gradients ambientals
- Paisatge
- Estabilitat de l’hàbitat
- Heterogeneïtat de l’hàbitat
- … Comunitats locals
Pool regional d’espècies
Queda algun senyal de la història evolutiva?
30. La conca Mediterrània és una de les 25 regions amb més diversitat del món (Myers, 2000).
La Mediterrània
31. La història geològica complexa probablement ha condribuït a crear una regió amb
moltíssima diversitat: LA MEDITERRÀNEA
TERTIARY
QUATERNARY
Holocene
Pleistocene
Pliocene
Miocene
Paleocene
CENOZOIC
Eocene
Oligocene
66.4My
57.8My
36.6My
23.7My
5.3My
1.6My
0.01My
present
Orogènia alpina
85My 75My
Història geològica
42. Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
43. A nivell de poblacióA nivell de comunitat
Riquesa i composició
d’espècies
Variacions genètiques
dins d’una espècie
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
Chimarra marginata
(Trichoptera, Philopotamidae)
44. 142 punts de mostreig
repartits en les 4 regions
Hesperic (H): 57 punts
Transition (T): 17 punts
Betic (B): 49 punts
Rif (R): 19 punts
30 conques diferents
mostrejades de 20 a 1860 m
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
Comunitat Població
Chimarra marginata
Espècie paleàrtica
distribuïda en trams
mitjos i baixos
9 punts de mostreig
32 cox1 ind.
45. Mostreig multihàbitat “kick” amb malla de 250-300μm
Captura de tricòpters durant 2 hores a tots els hàbitats
Separació i indentificació de tots els tricòpters al
laboratori
Espècies
desconegudes??
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
46. Les regions tenen punts i superfícies de
mostreig diferent
Número de conques per regió:
H:8, T:1, B:4, R:2
S’ha seleccionat 3 punts de mostreig per
conca i regió per comparar la riquesa
d’espècies
16
21
13
7
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
Comunitat
47. ANÀLISIS de CORRESPONDÈNCIES
Pyrenees
Sierra Nevada
Talassamtane
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
Diferències entre regions:
Monte-Carlo: Obs=0.097
p-values=0.001
Diferències entre regions (X1)
R²=0.56; p-values<0.001
Diferències entre regions (X2)
R²=0.34; p-values<0.001
Comunitat
48. ANÀLISIS de CORRESPONDÈNCIES
Pyrenees
Sierra Nevada
Talassamtane
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
Espècies endèmiques
Espècies de capçalera
Espècies d’àmplia distribució
Espècies de tram mig i baix
Comunitat
49. ANÀLISIS de CORRESPONDÈNCIES
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
Categories d’altitud
1 >1500 m
2 1000-1500 m
3 500-1000 m
4 250-500 m
5 <250 m
Diferències antre altituds (X1)
R²=-0.002; p-values=0.407
Diferències antre altituds (X2)
R²=-0.44; p-values<<0.001
Comunitat
50. ANÀLISIS de CORRESPONDÈNCIES
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
Aïllamentecològic(capçaleres)
Aïllament geològic
Empremta de la història evolutiva
Comunitat
51. Ecologia molecular i evolució
GENÈTICA DE POBLACIONS
Individus de la mateixa espècie
FILOGÈNIES I MACROEVOLUCIÓ
Individus de diferent espècies,
especiació
Extraccions d’ADN
(i.e., cox 1)
(i.e., 28S,
wg, ef1)
H6
H14
H34
H44
H31
H41 H40
H19
H10
H51
H521-1
1-2
1-3
52. Chimarra marginata:
36 indvs., 23 haplotips cox1
Allopatry
Isolation
by distance
Població
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
Xarxa amb les connexions entre haplotips cox1
Diferències entre clades:
Entre grups: Fct=0.503;p=0.001
Entre pobl: Fst=0.791, p=0.001
Diferències entre regions:
Entre grups: Fct=0.573;p=0.022
Entre pobl: Fst=0.763, p<0.001
53. Chimarra marginata:
36 indvs., 23 haplotips cox1
Població
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
0.81-1.35My
0.6-1.05My
1.51-2.52My
Temps al ancestre comú més
recent (TMRCA)
Taxa de mutació: 0.9-1.5% per
milions d’anys a artròpodes
Posterior al corredor
terrestre Betic-Rif
54. 16
21
13
7
Sierra Nevada
Talass.
Pyrenees
Aïllament geològic
Empremta històrica
Allopatry
Isolation
by distance
Evidència de la història
en les capçaleres
Diferències entre regions p-values=0.001
Altitud
Riquesa comparable entre regions
Evidències de la història evolutiva en l’actual
diversitat d’insectes aquàtics
Població
Comunitat
Evidència de la història
en trams migs i baixos
56. Hàbitat
Adaptació ecològica
Nínxol Ecològic
Característiques funcionals
Filtres a llarga escala
(p.ex. Clima)
Comunitats locals
Pool regional d’espècies
Filtres a escala intermitja
(p.ex. Conca)
Filtres a petita escala
(p.ex. Velocitat de l’aigua)
Evidències de l’ecologia i la història evolutiva en
l’actual diversitat del gènere Hydropsyche
57. Evidències de l’ecologia i la història evolutiva en
l’actual diversitat del gènere Hydropsyche
(EPA, 1999)
Capçalera
Tram mig
Tram baix
Capçalera Tram mig Tram baix
58. +
-
Genus Hydropsyche
Evidències de l’ecologia i la història evolutiva en
l’actual diversitat del gènere Hydropsyche
Capçalera
Tram mig
Tram baix
59. Capçalera
Tram mig
Tram baix
(Diferenciació del nínxol, Wilks’ = 0.299, df = 51.2, P < 0.0001)
DIFERENCIACIÓ DEL NÍNXOL ECOLÒGIC
Presència/absència d’Hydropsyche
per un total de 712 individus en
diferents estacions de l’any i 180
punts dins de 26 conques.
Les dades ambientals per cada punt
inclouen 19 descriptors.
21 espècies
d’Hydropsyche
Evidències de l’ecologia i la història evolutiva en
l’actual diversitat del gènere Hydropsyche
60. Iberian Plate
Transitional
Betic
Rif
17 espècies descrites
+ 2 noves espècies
s’han seqüenciat
pels gens: 28S, 16S,
EF-1α, cox1
Evidències de l’ecologia i la història evolutiva en
l’actual diversitat del gènere Hydropsyche
Capçalera
Tram mig
Tram baix
Tram mig
61.
62. Fons per projectes:
Institucions on he treballat:
El meu grup de recerca:
Agraïments
Programa de recerca postdoctoral Beatriu de Pinós:
