En aquest informe (encara esborrany) compartim els resultats i conclusions de l'enquesta que vam realitzar a 120 joves de 35 municipis de la Província de València. Enquesta realitzada per l'equip de Valencia Movement / Motion Academy.

1. ANÀLISI DEANÀLISI DEANÀLISI DE
L'ENQUESTA SOBREL'ENQUESTA SOBREL'ENQUESTA SOBRE
LES NECESSITATS DELES NECESSITATS DELES NECESSITATS DE
LA JUVENTUT A LALA JUVENTUT A LALA JUVENTUT A LA
PROVINCIA DEPROVINCIA DEPROVINCIA DE
VALÈNCIAVALÈNCIAVALÈNCIA

2. INTRODUCCIÓ
En aquest informe es presenta el resultat de l’enquesta
realitzada en el mes d’octubre de 2020 a persones joves de la
Província de València. Aquesta és la primera activitat del
projecte Xarxa de participació juvenil, subvencionat per la
Diputació de València.
L’objectiu d’aquesta enquesta és plantejar les problemàtiques
i necessitats que més afecten a la joventut dels diferents
municipis de la provincia. A partir dels resultats es pretén
codissenyar un curso de formació i vincular als participants
en la Xarxa Jove, una xarxa online que pretén vincular-se amb
els Consells Juvenils locals i amb els recursos ja posats a
disposició dels ajuntaments per l’IVAJ per tal de promoure la
participació de la joventut (tant persones associades com no
associades).
Aquest informe ha estat elaborat per l’equip de projecte
l’associació València Movement:
Autor: Carles Vera Gómez
Disseny: Sergio Pascual Borras
PAG 01

3. Tot i que reduïda, arreplega una ampla varietat. Per a
l’objectiu de fer un diagnòstic i comparant els resultats a
diferents municipis (buscant similituds i diferències) podem
fer una primera aproximació. També hi ha una gran varietat en
edat i formació acadèmica.
De una mostra total de 121, en algunes qüestions s’han exclòs 4
respostes per ser de persones majors de 30 anys, reduint-se la
mostra a 117 participants. Tota i així s’ha volgut arreplegar
les opinions d’aquestes 4 persones, car es pot dir que només
fan que enriquir el resultat general.
MOSTRA DE L’ENQUESTA
Acción
EntornoIndividuo
Profesor
PAG 02

4. A N À L I S I 1 º B L O C
1.- Quin és el teu municipi? n=117
PAG 03
Han participat a l’enquesta joves de 35 municipis diferents.
Considerant que la Província de València en té 266, es confirma la
dificultat d’arribar als joves de les poblacions amb les mitjans
disponibles. Tot i així, el projecte Xarxa de Participació Juvenil
pretén en la seua primera intervenció treballar amb joves de 10
municipis aproximadament. Tenint en compte els objectius, els
mitjans i els terminis, considerem el resultat de 35 municipis
molt positiu.
El gràfic mostra una descompensació a la mostra amb 54 respostes
del municipi de València (46,1% de les respostes), i 63 de la
resta de municipis. Evidentment no era possible obtindre un
equilibri veritable en relació a als municipis i la seua població
(un exemple és Torrent, el segon municipi més poblat, on només
tenim 1 resposta, altres exemples d’aquesta infrarrepresentació
són Gandia o Sagunt).No s’ha aconseguit una representació
proporcional, si més no, la desproporció no es major del 15%. La
Provincia de València té 2,541 milions d’habitants (Eurostat,
2019) i la ciutat de València en té 794.288 (INE, 2020). És a dir,
la capital té un 31,2% del total de la població.

5. L’edat mitjana és de al voltant de 21 anys.
PAG 04
2.- Quina edat tens? n=117
3.- Amb quin gènere t’identifiques? n=121
S’ha obtingut una representació molt propera a la paritat, un dels
objectius de l’enquesta era tindre una representació equilibrada
per sexes.

6. El nivell d’estudis es correspon raonablement amb l’edat dels i
les participants.
PAG 05
4.- Quin és el teu nivell d’estudis? n=121
5.- Quina és la teua situació laboral? n=121
La majoria dels/les participants es troben estudiant, i l’atur se
reduït en comparació al percentatge de persones enquestades que
treballa.
Les dades del bloc 1 ens permeten tindre un retrat del context en
que anem a desenvolupar la resta del projecte. Aquesta informació
serà útil en el futur per a nous projectes i podrà contrastar-se
amb futures enquestes així com amb estudis oficials, per exemple
del INE.

7. Els aspectes més valorats són “Natura” (13), “Relacions socials”
(12) i “Parcs i zones verdes” (9). Natura i parcs i zones verdes
tenen una certa relació amb les opcions que ofereixen els
municipis als seus habitants i que al seu torn més valoren. Moltes
idees i projectes poden anar dirigides a aprofitar o millorar
encara més aquests aspectes més apreciats per la joventut local.
Pel que fa les relacions socials és significatiu com el medi
social i les relacions que tenen lloc a un municipi són molt
valorades. Les relacions personals juntament amb el teixit social
local són apreciats per les persones enquestades. Moltes idees
també poden anar dirigides a contribuir i reforçar el teixit
social, així com espais o iniciatives de trobada del veïnat.
A N À L I S I 2 º B L O C
6.- ¿Què és el que més t’agrada del teu municipi? (opcional) n=70
PAG 06
Les respostes a les preguntes 6 i 7 s’han agrupat en 8 categories
més una categoria d’”altres”, fent 9 en total. La classificació
separa per categories si la persona enquestada ha fet referència a
diversos temes (és a dir, poden donar-se punts a diverses
categories en una mateixa resposta). La classificació pretén ser
aproximada, englobant les respostes en àrees d’interés.

8. PAG 07
7.- Què problemes creus que té el teu municipi? (opcional) n=78
La categoria de relacions socials destaca en allò positiu i
negatiu, en este cas trobem la manca de civisme i la delinqüència
com els aspectes principals. Hem fet aquesta classificació per
analitzar les qüestions de seguretat, exclusió social i
sociabilitat en general conjuntament. A partir d’aquest resultat
podem centrar-nos en arreplegar idees i trobar solucions a aquests
problemes des dels propis joves. Les relacions són, així doncs, un
repte i una oportunitat per a millorar els municipis.

9. Els serveis públics, juntament amb la manca d’instal·lacions
esportives o zones d’esport urbà són un tema clau on tenim
constància que hi ha reivindicacions per part de joves de diversos
municipis. Aquestes reivindicacions suposen una motivació directa
per a la participació de la joventut en els assumptes públics del
seu municipi. És imprescindible arribar a les institucions per tal
de fer arribar la veu de totes.
La via pública és un tema complexe però compta amb un eix
vertebrador: El dret a la ciutat, a un espai segur i amable per
als vianants. No parlem només de urbanisme, parlem d’una
perspectiva feminista per a introduir possibles situacions. En la
mateixa línea trobem les opcions de cultura i oci.
Els mitjans de transport públic són una categoria clau en els
problemes assenyalats pel jovent. La comunicació dins de la
mateixa provincia és un problema real amb una manca d’horaris i
comunicació. En conseqüència, trobem que molts joves agafen el
cotxe.
PAG 08
8.- Formes part d'alguna associació juvenil o similar? n=117
El gràfic mostra que només el 18,9% de les persones joves
enquestades està associada. Aquest fet no és necessàriament
negatiu, car ens permet arribar a les opinions i possible futura
participació de joves no associades. És precisament amb aquest
col·lectiu que volem treballar i donar els mitjans per a que
passen a l’acció en diferents nivells organizatius.

10. En la línea dels resultats de la pregunta 7, la majoria de joves
participants no només són no associats/des, sinó que no han pensat
mai en contactar amb les autoritats del seu municipi (47,9%).
Només que hagen fet l’enquesta por haver canviat este fet. D’altra
banda, són d’especial rellevància aquelles persones que han no ho
han intentat però els hi agradaria.
Tractarem de treballar de forma específica amb cada grup, els més
participatius, els que tenen intenció i els que mai ho han pensat.
PAG 08
9.- Has tractat de posar-te en contacte amb l’ajuntament del teu
municipi, la Diputació o la Generalitat per presentar un projecte
o sol·licitar algún tipus d’ajuda? n=121

11. PAG 09
De les 50 persones que han donat resposta a aquesta pregunta, 34
(el 68%) han dit que no ho han aconseguit. Canviar aquesta
situació és prioritat de la Xarxa de participació juvenil. La
implicació de eixe 32% restant que si que ho va aconseguir és clau
per al projecte.
10.- En el cas d’haver contestat de forma positiva a la pregunta
anterior. Has tingut èxit? n=50
Malgrat ser una pregunta d’un ordre similar a la pregunta 8,
trobem un resultat oposat. Mentres quasi el 60% de les persones
enquestades no havia pensat mai en millorar el seu municipi, són
el 60% ací les que si que ho han pensat, i un 28% adicional no ho
havia pensat però li agradaria. Només prop del 10% no en tindria
interés en millorar el seu municipi. La voluntad de la gent jove
és clara.
11.- T’agradaria canviar o millorar algun aspecte del teu
municipi? n=121

12. PAG 10
Les 81 respostes mostren una sèrie de línies comunes, és a dir, la joventut com
a col·lectiu enfronta reptes i comparteix demandes. Hem detectat els següents
eixos a partir del qual es poden articular demandes molt concretes per als
municipis: Infraestructura i via pública, polítiques públiques d’ocupació i
serveis públics, associacionisme i promoció de la participació.
1) Pel que fa la infraestructura, vía i serveis públics, es demanen més fonts
per a beure, aconseguir instal·lacions públiques esportives (8 referències), en
especial parkour parks (11 referències específiques) i instal·lacions de
calistènia (5 referències). També es demana peatonalització de més carrers,
promoció de la bicicleta, millora de la xarxa de carrils bici (6 referències
específiques), més espais d’estudi i millores comunicacions de transport (bus i
metro, amb 13 referències). Destaca també la reivindicació de manteniment i
millora dels espais naturals locals i neteja dels espais públics (a destacar
les instal·lacions esportives i parcs).
2) Per la banda de les polítiques públiques trobem realitats diferents segons
el municipi (tindre policia pròpia, controlar el turisme, combatir la
despoblació), però també es manté una línea de reivindicacions comunes com
tindre en compte l’opinió i demandes de la joventut, i polítiques dirigides a
garantir opcions d’oci alternatiu saludable i cultural, més espais de trobada i
per a realitzar activitats de joves per a joves (exemple d’un Àgora jove o
clubs socials, aquests poden anar de la mà amb centres juvenils ja existents).
Per últim destaca també la demanda d’audes a joves en risc d’exclusió social,
prevenció de consum de drogues educació financera i educació i/o serveis sobre
salud mental.
3) En últim lloc, recollim propostes relacionades amb associacionisme i
promoció de la participació juvenil, que si bé pot ser una branca de polítiques
públiques, volem separar per a donar-li més importància. Hi han numeroses
propostes: Promoció de la participació juvenil, horts urbans per a joves,
accions en medi ambient, neteja d’espais naturals també per a prevenir
incendis, treball comunitari i APS, crear un oci sostenible i oferir activitats
a diferents barris per part de la pròpia joventut, impulsar alternatives de
mobilitat, participació en espais com el DecidimVLC per a demanar carrils bici.
12.- Si has contestat "Si" a la pregunta anterior. Podries donar
un exemple? (opcional) n=81

13. PAG 11
Després de demanar propostes i solucions en la pregunta anterior, plantejem ara
el problema des de l’altre costat pensant en problemes o carències, per tal de
completar una visió general d’aspectes positius, negatius, propostes de millora
i necessitats de la joventut.
He classificat les respostes en 4 blocs relacionats amb la pregunta anterior,
però modificats segons rellevància del tema: Transport, polítiques públiques e
infraestructura, instal·lacions esportives i oci i temps lliure.
1) Hi ha una demanda generalitzada de mitjans de transport públic. Els exemples
són numerosos: Millores per a accedir a les universitats, per accedir a pobles
veïns, més horaris, més busos i millorar la xarxa tren/metro.
2) Per la banda de polítiques públiques e infraestructura destaca la demanda de
centres públiques que servisquen de punts de reunió i trobada als joves, més
activitats de tipus social i educatiu (programes conscienciació sobre drogues,
exclusió social, assetjament, salud mental, educació sexual), més llocs
d’estudi com biblioteques i ajudes a l’estudi (inclosa formació adaptada a la
necessitat de treballar de moltes persones), oferta de cursos d’idiomes en
pobles, reforç per accedir a la universitat. Altres temes capitals són ocupació
i vivenda, hi ha demandes d’assessorament laboral i ajudes d’ocupació (i en
general foment del treball digne) i a persones en situació d’atur. A banda es
parla de digitalització (inclusió digital), millor il·luminació als carrers,
carrils bici i peatonalització.
3) La demanda de instal·lacions esportives es generalitzada. Destaquen els
esports urbans com el parkour, el skate i la calistènia, tot i que la demanda
de instal·lacions esportives públiques (cobertes i al aire lliure) i gratuïtes
és omnipresent a l’enquesta. Es parla també de manteniment d’aquestes
instal·lacions.
4) Una sòlida demanda és l’oferta d’un oci i temps lliure alternatius, amb més
varietat, possibilitats dins del municipi, que no es reduisca tota possibilitat
al consum.
La joventut reclama ser reconeguda, espais, recursos i activitats (que podrien
organitzar joves per a joves) als seus municipis. És paradigmàtica l’opinió
d’una persona enquestada: La reforma del parque del Oliveral fue pensada para
perro antes que para la gente joven.
13.- Se t’acudeix alguna necessitat de la joventut del teu
municipi que no estiga satisfeta? n=66

14. Només un 28.1% afirma conéixer iniciatives del seu municipi. La
causa pot ser que no hi ha massa iniciatives d’aquest tipus
(resposta negativa del 28.9%), o que la joventut les desconeix
(47.9%). En tot cas és necessari que des dels ajuntaments es
millore la comunicació i es fomenten iniciatives de participació
juvenil.
PAG 12
Aquesta pregunta podria sofrir un biaix a causa de no haver-se
inclós una opció de “NS/NC”, car alguns participants podrien haver
seleccionat bona o roïna sense coneixement de la web.
A N À L I S I 3 º B L O C
14.- Coneixes si hi ha iniciatives des de l’ajuntament del teu
municipi per a que hi haja contacte directe entre joves i
ajuntament? n=121
15.- Com és la pàgina web de l’ajuntament del teu municipi? n=121

15. Un terç de les persones enquestades desconeix si hi ha un Centre
Juvenil al seu municipi. Aquesta qüestió està relacionada amb el
coneixement de les opcions reals amb les que compten els i les
joves.
PAG 13
La meitat de participants valoren com a mitjà el nivell
d’activitats, comparat amb un 20.5% i un 16.4% que el consideren
baix o nul, respectivament. Podem conclure que hi ha una
infraestructura bona en funcionament però que deixa a la joventut
insatisfeta.
16.- Hi ha centres de joventut al teu municipi? n=121
17.- En cas afirmatiu, Quin és el nivell d’activitat d’aquests
centres? n=73

16. Hi ha una manca evident de serveis i opcions d’oci dirigides a la
gent jove. Aquest resultat es correspon amb la resta de preguntes
d’aquest bloc, evidenciant una necessitat real de la població jove
a la Província de València.
El 80.2% de les persones enquestades mai han rebut un contacte
informatiu o consultiu per part del seu consistori. Aquesta
realitat s’ha de intervindre directament des de les regidories de
joventut de cada municipi amb l’espenta de la joventut.
PAG 14
18.- Has rebut enquestes o informació dirigida a la joventut per
part de l’ajuntament? n=121
19.- Existeixen espais d’oci no esportius (sales de jocs amb
billar, jocs de taula, recreatius, manualitats...) públics al teu
municipi? n=121

17. Malgrat una majoria de respostes negatives (62%) cal estudiar la
realitat dels possibles conflictes que les persones joves hagen
experimentat amb altres col·lectius.
PAG 15
20.- Has experimentat conflictes d’interessos entre la joventut i
altres col·lectius per a sol·licitar canvis o millores en algún
aspecte del teu municipi? n=121

18. “Porque el ayuntamiento no parece hacer nada al respecto de
nuestras peticiones”
“Suelen subestimar nos por nuestra edad o no nos toman en
serio”“Porque no las han leído o han pasado”
“Porque no creo que un grupo de chavales lleguemos a conseguir
algo”
“Si que se han solicitado varias veces, pero las respuestas son
muy lentas y no suelen haber muchos cambios”
“He llamado por teléfono pero siempre me derivan a otro lugar o
me piden más papeles y me acabo perdiendo entre tanta
burocracia.”
“Porque nunca he decidido hacerlo y siento que no servirá de
nada”
“Se han solicitado y no se han cumplido”
“Porque pertenezco a una pedanía y al ayuntamiento de valencia
no le interesa como debería lo que necesitemos”
“Porque no se tiene en cuenta la opinion de la joventud ya que
la gran mayoria no puede participar todavía en las urnas”
“Porque piensas que no te van a hacer caso”
“Las páginas de información del gobierno no son nada claras”
“Por que no hacen nunca caso”
“Porque no hay comunicación”
“No he sabido cómo pedirlas”
Les respostes a aquesta pregunta serveixen de conclusió general de
la situació en la que es troba la joventut a la Província de
València. Predominen el desconeixement de les possibilitats que hi
ha de participació i una forta creencia en que ningú els escolta
als ajuntaments o que la política no aporta solucions. Citem
algunes respostes representatives:
PAG 16
22.- Per quina raò creus que no has pogut sol·licitar les millores
al teu municipi que t’agradaria veure? (opcional) n=42

19. Teléfono. 626 770 098
Mail: vlcmovement@gmail.com
Instagram: @parkour_valencia
Facebook: Asociación Parkour Valencia
https://parkourvalencia.wordpress.com/
CONTACTE