Canvi climàtic i salut pública a la ciutat de Barcelona

1. Marc Marí Dell’Olmo
Emergència climàtica: Reptes i propostes per a la ciutat. 8/2/2022
Canvi climàtic i
salut pública a
la ciutat de
Barcelona

2. Una prioritat per a
l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)

3. Una prioritat per a l’ASPB
Missió: vetllar per la salut de les persones residents a
Barcelona i visitants
Canvi climàtic va entrar a les prioritats al 2015
Grup de treball a l’ASPB
- Permanent i transversal
- Discussions sobre l’estratègia i les prioritats
- Redacció i revisió de documents sobre CC i SP
Treball intersectorial amb diferents actors de
l’Ajuntament (Ecologia Urbana, Parcs i jardins, BCASA,
GUB, IMSS, etc.)

4. Marc conceptual
Canvi climàtic i salut en àrees urbanes amb clima mediterrani
Autoria: Marc Marí Dell’Olmo*, Laura Oliveras*, Carme Borrell, Tomás Montalvo, Carles Ariza, Irma Ventayol, Lilas Mercuriali, Patricia González,
Natàlia Valero, Anna Gómez, Joan R Villalbí. Membres del grup de treball de canvi climàtic i salut de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

5. CONTEXT SOCIOECONÒMIC
I POLÍTIC
RECURSOS MATERIALS I SOCIALS
Creixement
demogràfic i
urbanització
CLIMA I CONSEQÜÈNCIES
Desigualtats
en salut
Directes
• Salut física i mental
• Lesions
• Mortalitat
DETERMINANTS ESTRUCTURALS
DETERMINANTS
INTERMEDIS
IMPACTES EN SALUT I
DESIGUALTATS EN SALUT
Indirectes
• Malnutrició (desnutrició)
• Malalties transmissibles
• Malalties no transmissibles
• Salut mental i qualitat de vida
• Mortalitat
Estructures de
poder
Govern i
tradició
política
Actors
econòmics i
socials
Cultura, valors
i llegat
sociohistòric
Polítiques
públiques
nacionals i
internacionals
Acció ciutadana
Sobre-
explotació
dels recursos
naturals i
degradació
ambiental
Creixement
econòmic i
economia
globalitzada
CANVI
CLIMÀTIC
SISTEMES
DE
PRIVILEGI
I
OPRESSIÓ
Capitalisme,
Colonialisme
I
Patriarcat
Efectes indirectes
Efectes directes
Ambientals
• Poblacions de vectors i reservoris
• Disponibilitat i qualitat d’aliments
• Disponibilitat i qualitat de l’aigua
• Qualitat de l’aire
• Increment de temperatures
• Increment d’onades de calor
• Disminució precipitacions
• Increment de sequeres
• Increment tempestes, pluges
torrencials, inundacions
• Increment del nivell del mar
• Increment d'incendis
Socials
• Condicions de vida i treball
• Desigualtats socials
• Conflictes i migracions
EIXOS DE
DESIGUALTAT
Poder
Polítiques i intervencions de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic
Serveis socials i de salut
Justícia climàtica
Edat
Gènere
Classe social
Ètnia
Territori
Migració
Altres
Model de mobilitat i
infraestructures
Model sociocultural
Model energètic
Model urbanístic i
d’habitatge
Model de consum i
residus
Model
agroalimentari
Model productiu i
reproductiu
Vulnerabilitat
(Exposició,
sensibilitat
i
capacitat
d'adaptar-se)
Gasos
Efecte
Hiverna
cle
Font: Agència de Salut
Pública de Barcelona
Queda prohibida la
reproducció total o parcial
d'aquesta figura
per qualsevol mitjà electrònic
o mecànic, sense autorització
per escrit dels autors.

6. Què s’està realitzant des de l’ASPB?

7. Què s’està realitzant des de l’ASPB?
Calor Vectors Alimentació Qualitat de
l’aigua
Qualitat de
l’aire
Seguretat vial i
mobilitat
Pobresa
energètica
Més

8. Calor
Participació en el Pla d’actuació per prevenir el
efectes de les onades de calor sobre la salut
(POCS)
- Cops de calor
- Enterraments
Estudis de l’associació entre temperatura i
mortalitat (focus en desigualtats socials)
- A nivell individual
- Temporal
- Geogràfic
Web interactiu TEMOB
- https://aspb.shinyapps.io/temob/

9. Vectors
Vigilància i control de plagues urbanes
Vigilància epidemiològica de malalties vectorials i
zoonosis
Exemples:
- Programa de vigilància i control de mosquits
• Atenció d'incidències ciutadanes
• Vigilància de zones de risc de mosquits
• Vigilància i control d’arbovirosis transmeses per
mosquits
- Intervencions d'adaptació
• Modificació d’embornals per
evitar focus de mosquits
Mapa de la ciutat de Barcelona amb la localització espacial
de les zones de risc de proliferació de mosquits.

10. Alimentació
Grup de Treball d’Alimentació
- Sistema alimentari saludable (promoció), segur
(protecció) i sostenible (canvi climàtic)
- Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible (2021).
Participació en projectes derivats
Projecte “Menjadors més sans i sostenibles”. Promou una
alimentació infantil més equilibrada, saludable i sostenible
tant a l’escola com a casa.
Programa de detecció de brots i toxiinfeccions alimentàries
(IQSA)
Vigilància efectes en salut (obesitat, inseguretat
alimentària, etc.): Enquesta de salut de Barcelona (ESB) i
Enquesta Factors de Risc a l’Escola Secundària (FRESC)

11. Qualitat de l’aigua
Vigilància i control de la qualitat de l’aigua de
consum
Vigilància i control de la qualitat sanitària de
l’aigua de les platges de la ciutat
Vigilància i control sanitari de instal·lacions que
poden dispersar legionel·la i investigació de
casos o brots de malaltia
Evolució dels casos i taxa d’incidència de legionel·losi,
Barcelona, 2009-2019.

12. Qualitat de l’aire
Avaluació de la qualitat de l’aire de la ciutat de
Barcelona: monitorant els contaminants
atmosfèrics a partir de la xarxa d’estacions de
mesura
Sistema de Vigilància de l’impacte sobre la salut
de la contaminació de l’aire a Barcelona (VISCAB)
- Estimacions periòdiques
- Exposició crònica
- Episodis
- Comunicació de forma entenedora
- Ciutadania i responsables polítics
Avaluació d’intervencions (per exemple: Zones de
Baixes Emissions o Superilles)
Mitjana anual de NO2 per trams de carrer per a l’any 2019

13. Seguretat vial i Mobilitat
Monitorar l’impacte en la salut de les col·lisions de
trànsit
Avaluar les intervencions de seguretat viària (Camins
escolars, Zones Avançades Motos, Radars, Zones 30,
etc.)
Informes periòdics sobre:
- Tipus de lesions, gravetat i regió anatòmica afectada
- Característiques de les col·lisions
- Persones lesionades
- Mode de transport
Fonts d’informació:
- Urgències hospitalàries per accident de trànsit
- Guàrdia Urbana de Barcelona
- Institut de Medicina Legal de Catalunya
Persones lesionades lleus, greus o mortes. Barcelona, 2005-2020

14. Pobresa energètica
A l’Enquesta de Salut de Barcelona del 2016
ASPB) es van incloure preguntes relacionades
amb la Pobresa Energètica (PE)
Descripció de la Pobresa Energètica (PE) segons
eixos de desigualtat a Barcelona
Associació entre la PE i la salut a Barcelona
(població general i infants)
Avaluació d’intervencions amb l’objectiu de
reduir la PE
Web interactiu
12,4%
Percentatge de dones i homes que no es poden permetre mantenir la
llar a una temperatura adequada durant els mesos freds i/o càlids. 2016

15. Què més fem a l’ASPB?

16. Què més fem l’ASPB?
Avaluació
- Refugis climàtics a les escoles, Superilles, etc.
Intervenció comunitària
- Mirada de sostenibilitat a les intervencions de BSaB, aules ambientals, etc.
Recerca
- Climate-fit.city, PENSA, Esdeveniments climàtics extrems i qualitat de l'aigua de consum, etc.
Docència
- Fall Institute de l’Escola de Salut Pública Johns Hopkins Bloomberg
Col·laboració amb estratègies municipals
- Pla Clima, Pla d’acció per l’emergència climàtica, Barcelona Capital Mundial per a l’Alimentació
Sostenible, etc.

17. Futures passes
Preparar un sistema de vigilància específic, amb èmfasi en les desigualtats socials
Permetrà, per exemple:
- Estimació periòdica de l’impacte en salut de les temperatures extremes
- Monitorar l’evolució de la pobresa energètica i els seus efectes en salut

18. Marc Marí Dell’Olmo
Emergència climàtica: Reptes i propostes per a la ciutat. 8/2/2022
Canvi climàtic i
salut pública a
la ciutat de
Barcelona