Barcelona Government Directive to set up a City Data Office and turn data into a public infrastructure; a common good that should be controlled by citizens. Data will be used to take better policy decisions, improve public services. BCN will also collaborate with the local innovation ecosystem (startups, companies, communities and research centers) to create future fully digital services that can improve the life of citizens. BCN data-driven city for the common good
Pla Estratègic Tic que contempla la digitalització com a eina per afavorir una visió global dels processos administratius clàssics i millorar la feina diària.
Full de ruta dels projectes TIC del mandat, global i per a cada Gerència. Aquest pla inclou tant els projectes de millora del servei TIC que reben els treballadors municipals, com els de transformació digital de l’Ajuntament, alineats amb l’estratègia política i de gestió.
Barcelona Government Directive to set up a City Data Office and turn data into a public infrastructure; a common good that should be controlled by citizens. Data will be used to take better policy decisions, improve public services. BCN will also collaborate with the local innovation ecosystem (startups, companies, communities and research centers) to create future fully digital services that can improve the life of citizens. BCN data-driven city for the common good
Pla Estratègic Tic que contempla la digitalització com a eina per afavorir una visió global dels processos administratius clàssics i millorar la feina diària.
Full de ruta dels projectes TIC del mandat, global i per a cada Gerència. Aquest pla inclou tant els projectes de millora del servei TIC que reben els treballadors municipals, com els de transformació digital de l’Ajuntament, alineats amb l’estratègia política i de gestió.
Extret de la intervenció d'Anna Majó, directora d'Innovació Digital a l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
L'estratègia Smart City de l'Ajuntament de BarcelonaLa Salle BCN
Presentació de Josep Ramon Ferrer, director d'estratègia TIC i Smart City BCN de l'Ajuntament de Barcelona realitzada a La Salle Campus Barcelona-URL el passat 6 de març de 2014.
Una oportunitat per als Innovadors del #CIP.CAT de compartir inquietuds i experiències en suport al paper dels innovadors com a motor de transformació de les administracions públiques creant valor per a una societat digital, pujats a la part alta de l’onada del canvi.
Amb la intervenció d’un panell de coneguts Innovadors de les nostres administracions.
Miguel Ángel de Bas | Club de Innovadores
Eduard Gil | Expert en big data i transformació digital
Ascen Moro | Ajuntament de Sant Feliu
Gregori Mora | Diputació de Barcelona
Ignasi Perez Arnal | Building Information Modeling
Xavier Sancliment | Expert en ciutats intel·ligents i transformació digital
Miguel Serrano | Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Informe de balanç sobre la Mesura de Govern: Estratègia de la bicicleta per B...Ajuntament de Barcelona
L'Estratègia de la bicicleta per Barcelona de 2015 fixa com a prioritat teixir eixos ciclables que permetin a tothom desplaçar-se en bici de manera segura a qualsevol lloc de la ciutat.
Actualment la ciutat té una infraestructura ciclista de 184 quilòmetres. Els 116 quilòmetres de carril bici de 2015 s'han incrementat fins als 173 actuals i l'objectiu és que s'arribi a 233 a finals d'any, a més de continuar l'ampliació també de vies pedalables.
El creixement i millora de la infraestructura ciclista s'han traduït en un augment dels desplaçaments en bicicleta que s'han incrementat un 14% entre el 2015 i el 2016. A més, el compromís per una ciutat pedalable es reforçarà amb el nou contracte del Bicing que ampliarà serveis, entre altres.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
Pla Director de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació: Desplegament d'estructures "smart" a l'espai públic.
Mesura de govern presentada al plenari del consell municipal de l'Ajuntament de Barcelona del 9 de maig de 2014.
Presentació utilitzada pel Mario Alguacil en la Mesa "Institucions Data Driven" de les Jornades Big Data Institucions Sector Públic celebrada el 18 d'abril de 2017 per Iniciativa Barcelona Open Data a ESADE
Xerrada 3: Territori Smart: el programa Catlabs i la dinamització de la innov...m4Social
El programa Catlabs impulsa el desenvolupament arreu del territori de projectes d’innovació social digital, amb l’objectiu d’identificar i resoldre reptes col·lectius amb impacte social, mitjançant la implicació dels agents de la quàdruple hèlix (administració, empreses, ecosistema d’educació i ciutadania).
Barcelona vol esdevenir un referent en innovació tecnològica i en l'impuls del moviment Maker. A l’abril del 2017 es va fer una sessió de co-creació amb la comunitat implicada per conèixer de primera mà les seves necessitats, compartir visió i definir polítiques publiques que ajudessin a crear xarxa i donar suport a la comunitat d’innovació social digital, les tecnologies obertes i l’entorn Maker de Barcelona, i en particular al districte del Poble Nou.
Extret de la intervenció d'Anna Majó, directora d'Innovació Digital a l'Ajuntament de Barcelona, durant el debat 'Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores'.
El 6è Congrés del Tercer Sector Social s'ha celebrat els dies 20, 21 i 22 de novembre de 2018 al Disseny Hub Barcelona i a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat.
L'estratègia Smart City de l'Ajuntament de BarcelonaLa Salle BCN
Presentació de Josep Ramon Ferrer, director d'estratègia TIC i Smart City BCN de l'Ajuntament de Barcelona realitzada a La Salle Campus Barcelona-URL el passat 6 de març de 2014.
Una oportunitat per als Innovadors del #CIP.CAT de compartir inquietuds i experiències en suport al paper dels innovadors com a motor de transformació de les administracions públiques creant valor per a una societat digital, pujats a la part alta de l’onada del canvi.
Amb la intervenció d’un panell de coneguts Innovadors de les nostres administracions.
Miguel Ángel de Bas | Club de Innovadores
Eduard Gil | Expert en big data i transformació digital
Ascen Moro | Ajuntament de Sant Feliu
Gregori Mora | Diputació de Barcelona
Ignasi Perez Arnal | Building Information Modeling
Xavier Sancliment | Expert en ciutats intel·ligents i transformació digital
Miguel Serrano | Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Mesura de govern "Pla Barcelona Ciutat Digital", per la transició cap a una sobirania tecnològica. Comissionat de Tecnologia i Innovació Digital. Presentada a la Comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona del 18 d'octubre de 2016.
Informe de balanç sobre la Mesura de Govern: Estratègia de la bicicleta per B...Ajuntament de Barcelona
L'Estratègia de la bicicleta per Barcelona de 2015 fixa com a prioritat teixir eixos ciclables que permetin a tothom desplaçar-se en bici de manera segura a qualsevol lloc de la ciutat.
Actualment la ciutat té una infraestructura ciclista de 184 quilòmetres. Els 116 quilòmetres de carril bici de 2015 s'han incrementat fins als 173 actuals i l'objectiu és que s'arribi a 233 a finals d'any, a més de continuar l'ampliació també de vies pedalables.
El creixement i millora de la infraestructura ciclista s'han traduït en un augment dels desplaçaments en bicicleta que s'han incrementat un 14% entre el 2015 i el 2016. A més, el compromís per una ciutat pedalable es reforçarà amb el nou contracte del Bicing que ampliarà serveis, entre altres.
Mesura de Govern: Parc Tecnològic Barcelona Activa: un espai de referència per a la 'indústria avançada' a Barcelona. Mesura presentada a la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona el dimarts 13 de desembre de 2016.
Pla Director de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació: Desplegament d'estructures "smart" a l'espai públic.
Mesura de govern presentada al plenari del consell municipal de l'Ajuntament de Barcelona del 9 de maig de 2014.
Presentació utilitzada pel Mario Alguacil en la Mesa "Institucions Data Driven" de les Jornades Big Data Institucions Sector Públic celebrada el 18 d'abril de 2017 per Iniciativa Barcelona Open Data a ESADE
Xerrada 3: Territori Smart: el programa Catlabs i la dinamització de la innov...m4Social
El programa Catlabs impulsa el desenvolupament arreu del territori de projectes d’innovació social digital, amb l’objectiu d’identificar i resoldre reptes col·lectius amb impacte social, mitjançant la implicació dels agents de la quàdruple hèlix (administració, empreses, ecosistema d’educació i ciutadania).
Barcelona vol esdevenir un referent en innovació tecnològica i en l'impuls del moviment Maker. A l’abril del 2017 es va fer una sessió de co-creació amb la comunitat implicada per conèixer de primera mà les seves necessitats, compartir visió i definir polítiques publiques que ajudessin a crear xarxa i donar suport a la comunitat d’innovació social digital, les tecnologies obertes i l’entorn Maker de Barcelona, i en particular al districte del Poble Nou.
Reptes digitals per a unes entitats socials innovadores - Anna Majó, Director...m4Social
Les noves tecnologies han produït una transformació mai vista fins ara, tant per les seves possibilitats com per la velocitat amb què es produeix. Empreses i Administracions fan esforços constants per innovar i incorporar processos de transformació digital i el Tercer Sector Social no pot ser una excepció. Com les entitats socials poden d'adaptar-se al context actual? Quines experiències i estratègies poden servir d’exemple o referència?.
Presentació dins el II Taller de Projectes d'economia social i solidària per a les entitats locals, de la Diputació de Barcelona.
Projecte: "Sant Feliu E-col.laboratiu, comunitat local d'economia col·laborativa digital".
El mes de febrer de 2021 es va presentar al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona la Mesura de govern d’innovació social (a partir d’ara, MdG o mesura). Una iniciativa que comprèn 35 actuacions adreçades a donar una empenta a la innovació social i millorar la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques socials municipals i l’accés de la ciutadania als serveis socials municipals, en un context marcat per la crisi social provocada per la pandèmia
de la covid-19 i el canvi sobrevingut de les relacions entre l’Administració pública i els i les ciutadanes. Aquesta mesura estableix sinergies amb la Mesura de govern de l’estratègia municipal d’algoritmes i dades per a l’impuls ètic de la intel·ligència artificial (2021).
Coworking, emprenedors i digizens, la nova ciutadania digital.santfeliuonline
La innovació social i el desenvolupament d’una
cultura de la innovació i l’emprenedoria a Sant Feliu. Co-work-TIC com a punt de trobada d'emprenedors i d'idees innovadores.
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabili...Xarxa Punt TIC
Canviant el paradigma: joves aprenent i emprenent, punts TIC i nova ocupabilitat. Sr. Pablo Muiño, Tècnic d’Innovació i social SmartCity a l’Oficina Sant Feliu 2020 i
Sra. Txell Pedreño, AODL d’innovació, ocupabilitat i emprenedoria.
Mesura de govern: Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona.Ajuntament de Barcelona
Mesura de govern:
Generació d’energia solar fotovoltaica a Barcelona. Accelerem la generació
d’energia fotovoltaica a Barcelona
Presentada al Plenari del Consell Municipal en sessió ordinària de 26 d'abril de 2024
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
Informe de l'Estat de la ciutat 2022.
Elaborat pel departament d'anàlisi de l'Oficina Municipal de Dades.
Aquest document recull l’evolució de les dades de població, activitat econòmica, mercat de treball, mobilitat, qualitat ambiental i la resta d’aspectes de la vida quotidiana. Bona part dels indicadors mostren la recuperació de l’activitat econòmica i especialment del mercat de treball durant el 2022 així com de l’activitat cultural i esportiva de la ciutat.
Presentat al Consell Plenari ordinari del mes de febrer de 2023.
Mesura de Govern "Pla de Salut Mental 2023-2030".
Elaborat per l'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona.
Barcelona presenta el seu segon pla de salut mental per afermar l’empenta que va fer la ciutat l’any 2016 quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. El segon pla consolida a la ciutat com a capdavantera en polítiques públiques en salut mental i amb una perspectiva comunitària Així mateix, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental a l’hora que fomentar l’atenció a les necessitats en salut mental de la ciutadania.
Com no podria ser d’una altra manera, aquest segon pla segueix alineat amb les recomanacions i polítiques per d’altres institucions més globals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Comissió Europea així com el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental promogut pel Govern de la Generalitat de Catalunya.
Aquest document va ser presentat al Consell Plenari Ordinari del mes de febrer de 2023.
Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipalsAjuntament de Barcelona
Informe "Petita infància i educació inclusiva a les escoles bressol municipals". Avenços i reptes en la detecció i atenció precoç de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) a les escoles bressol municipals de Barcelona.
Presentat a la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports del mes del 13 de desembre de 2022.
Pla director de biblioteques de Barcelona 2030.
Dret a la a lectura, a l'accés a la informació i al coneixement. Foment de les pràctiques creatives i de la participació comunitària.
Pla de drets culturals de Barcelona.
Presentat al Plenari del Consell Municipal, el 25 de novembre de 2022.
Us dels principals reptes d’aquest estiu i tardor han estat les celebracions, en un context de plena normalitat post Covid, de les festes majors d’alguns dels barris de Barcelona, i, en especial, de les festes de La Mercè, per la gran quantitat de públic que atrauen, en un entorn de civisme i seguretat.
Enguany, amb la previsió d’aquesta recuperada normalitat, amb programacions sense les restriccions COVID i l’accés lliure als espais i als espectacles, es van dissenyar dispositius de serveis de prevenció i seguretat entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, i espais de coordinació amb els organitzadors de les festes i la resta de serveis municipals especialment implicats en manteniment de l’espai públic i la convivència amb l’objectiu d’ajustar i corregir, en el seu cas, els recursos inicialment dimensionats.
Els cossos de seguretat han treballat conjuntament en l’avaluació de les diferents festes majors per donar resposta a les necessitats i als riscos, establint dispositius de prevenció i preveient equips d’intervenció, en el seu cas. El manteniment de la seguretat i la convivència han estat la principal ocupació.
Aquestes festes, sobretot La Mercè, son concorregudes no només pels veïns i veïnes de Barcelona sinó que atrauen a gran quantitat de persones d’altres ciutats, per la seva oferta cultural i d’activitats singulars i per l’atractiu d’oci nocturn que ofereixen.
Aquest informe pretén ser un recull de la dimensió formal del sistema escolar i de la situació de l’inici del curs escolar a les diferents etapes educatives a la ciutat de Barcelona. Tot i així, no podem oblidar la dimensió transversal de l’educació, que va molt més enllà d’escoles i instituts, i de les oportunitats
educatives fora del temps escolar com el temps de migdia, les tardes o els caps de setmana, que com a
ciutat educadora no podem oblidar.
Informe d'anàlisi de la gestió de les incidències als sistemes informàtics de l'Ajuntament de Barcelona.
El document elaborat per l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) avalua el nivell de servei i les assistències significatives que s’han produït durant l’any 2021 i primer trimestre del 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Informe estiu 2022, balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutatAjuntament de Barcelona
Balanç del dispositiu de seguretat i convivència a la ciutat dut a terme l'estiu 2022.
Presentat a la comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció el 21 de setembre de 2022.
Primer Informe de seguiment de la mesura de govern “Avançar cap a la intercul...Ajuntament de Barcelona
L’objectiu del present informe de govern és fer balanç i seguiment de les accions dutes a terme i impulsades per l’Ajuntament durant el darrer any amb relació a la mesura
de govern “Avançar cap a la interculturalitat. Instruments i mecanismes de governança”, presentada al plenari municipal el 28 de maig de 2021 i que desenvolupa l’eix 5 del pla Barcelona Interculturalitat 2021-2030.
Medición de la inversión presupuestaria en la infancia en los presupuestos ap...Ajuntament de Barcelona
El presente documento tiene como objetivo identificar y cuantificar la inversión destinada a infancia en los presupuestos aprobados de 2021 del Ayuntamiento de Barcelona. Ello se enmarca en el proceso que UNICEF España ha venido llevando a cabo para analizar el esfuerzo presupuestario que, desde las Administraciones Públicas, se hace para garantizar el cumplimiento de los derechos y el bienestar de la infancia mediante una metodología y una herramienta presentada en 2018 en el documento de trabajo “Medición de la inversión presupuestaria en la infancia. Propuesta metodológica y primeros resultados en España”1. En este sentido, el presente trabajo es una aplicación de dicha metodología.
Durant l’estiu del 2021, després de dos anys de confinament i de restriccions, tant a Barcelona com a d’altres ciutats europees van proliferar les reunions multitudinàries de persones que es congregaven a diferents punts de la ciutat per ballar, relacionar-se i beure alcohol, sovint fins a altes hores de la matinada.
En aquest context s’aprovava la Mesura de Govern que crea la Taula Ciutadana per a una Nit Cívica i Segura, que impulsada per la Cinquena Tinència d’Alcaldia de Prevenció i Seguretat, neix com l’espai de participació ciutadana on hi intervenen entitats ciutadanes, associacions professionals, grups polítics municipals, àrees de l’Ajuntament i altres administracions com el Síndic de Greuges de Barcelona i Mossos d’Esquadra.
L’ACOLLIDA A PERSONES IMMIGRADES I REFUGIADES. ESTRATÈGIA BARCELONA 2022-2025Ajuntament de Barcelona
Aquesta estratègia forma part de les polítiques de governança de la diversitat de la ciutat, com ara el Pla Barcelona Interculturalitat i la Mesura per una Barcelona antiracista. També es vincula amb plans i programes sectorials de la ciutat que s’adrecen al conjunt de la ciutadania, com el Pla d’adolescència i joventut, l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030, l’informe de la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH), el Pla per la justícia de gènere 2021-2025, el Pla de salut mental 2016-2022, els plans d’acció comunitària i el Pla de barris.
Aquest reglament desenvolupa les previsions de la Carta municipal de Barcelona respecte a la participació ciutadana, i regular els canals de relació entre la ciutadania i l'Ajuntament per facilitar i promoure aquesta participació en els processos de presa de decisions polítiques i en la gestió dels serveis i els assumptes d'interès municipal.
Amb aquesta mesura es vol donar sortida operativa a les indicacions
recollides al llarg dels treballs previs que l’Administració ha anat realitzant
en els darrers anys i que han començat a delinear una nova mirada patrimonial,
en la que s’hi sumen els elements immaterials i de memòria
col·lectiva.
2. Objectiu
El 25 d’abril de 2017 es celebra una sessió de treball, amb 40 persones de
la quàdruple hèlix, per compartir visió i co-crear polítiques públiques.
L’objectiu cercat és crear una xarxa, establir connexions i donar suport
a la comunitat d’innovació social digital, les tecnologies obertes i
l’entorn Maker present a Barcelona, particularment al districte del Poble
Nou. Es treballa:
• Posant en comú experiències i projectes en marxa.
• Definint què és necessari (i com es pot treballar per millorar-ho)
• Establint dinàmiques de treball bottom-up que permetin
desenvolupar el teixit local.
• Escoltant les mancances detectades i les propostes de millora per
part dels involucrats.
• Promovent la creació d’un clúster de sector que faciliti el contacte
entre els diferents involucrats.
3. Proposta moviment Maker
Una ciutat localment productiva (aliments, energia i productes) que
intercanvia coneixement a nivell mundial tot utilitzant les eines i
filosofia del moviment Maker i la xarxa global de FabLab que engloba:
• Estratègies de Km0
• Compromís cívic
• Producció local
• Intervencions a petita escala
• Fàbriques flexibles
• Economies circulars
4. Dinàmiques de l’esdeveniment
1. Speed boat. Què ens impulsa? Què
ens frena? On volem arribar?
2. Remember the future & Camins per
arribar a assolir la visió de ciutat.
3. Mapatge & Recursos actuals al
Poblenou i canvis necessaris per a
assolir la visió de ciutat.
6. Volem ser referents internacionals de la indústria 4.0
i el moviment maker.
Atorgant un paper fonamental als espais d'innovació,
amb un model de cultura més col·laborativa i una
economia circular. Això ens portarà a viure una
transformació social amb disminució de les desigualtats i
a assolir governances democràtiques i participatives, de
territori productiu.
On volem arribar
A través d'un enfocament col·laboratiu i de
visualització d’idees, narrem cap a on ens movem,
com ens impulsem i què ens alenteix la marxa cap a
aquesta illa d’inspiració.
Objectius de la dinàmica
7. Què ens frena
1.Marcs normatius i de política pública desfavorables (corrupció, burocratització...)
2.Escletxes i insuficient compartició del coneixement en tots els cicles de l'educació.
3.El sistema econòmic encara dóna suport de manera desigual a rics i pobres.
4.Manca de suport a iniciatives democràtiques que contribueixen a la comunitat. Tant per
part de mitjans de comunicació com d'entitats governamentals, no hi ha suficient impuls
ni seguiment.
5.Manca promoció de l'economia circular, reutilització de les deixalles …
6.Manca de storytelling
Què ens impulsa
Obtenim la força de 6 categories a través de les quals s'articula la transformació i
l’assoliment dels nostres objectius:
• Marca Barcelona
• Actors (quàdruple hèlix)
• Entorn
• Recursos / infraestructura
• Cultura / història
• Cultura / pràctiques.
9. Objectius de la dinàmica
A través d'un enfocament col·laboratiu, ens situem en el futur i mirem enrere per
descobrir quins són els successos que van influir en la consolidació de Barcelona
com a referent mundial de la indústria 4.0 i del moviment maker. Observem com
evolucionen els models de ciutat, de governança, d'economia, d'educació i cultura.
Visibilitzem la transformació social i l'impacte internacional a través
d'esdeveniments.
Model de ciutat (visió)
Any Fita
2019 Legalització de la producció d'energia a escala domèstica.
2020 - Poblenou és pioner en ciutats amb recirculació de materials i re-ingrés de les deixalles
del barri a les cadenes productives.
- Reducció de la quantitat de vehicles privats a la meitat.
- Els barris produeixen el 50% del que consumeixen.
- Poblenou és referent en el món en micro-cicles de producció ciutadana d'energia.
2027 Poblenou és 100% autosuficient energèticament.
2030 Barcelona és referent en el món per les seves polítiques de foment a la producció KM 0.
(Impostos i segells de proximitat).
10. Governança
Any Fita
2017 Projecte de participació en Decidim per a disseny de polítiques públiques en Maker District.
2018 Pressupostos participatius per al foment de l'economia social, maker, 4.0 ...
2019 Poblenou.Decidim.BCN: Espai democràtic per a la governança i transparència de xarxes
productives i col·laboratives del barri.
2020 L'Ajuntament fa servir les polítiques d’innovació social per primera vegada.
Primer pla de polítiques públiques participatives per Decidim.
2021 Democràcia contínua (vots, col·laboració en creació de polítiques públiques).
Educació i cultura
Any Fita
2017 Formació de joventut i adults
2018 Pilot de projectes educatius sobre economia circular (i moviment maker) en col·legis,
instituts ...
2020 Centre d'investigació amb les escombraries i objectes descartats.
2021 Educació maker en cada col·legi.
11. Economia en xarxa i promoció econòmica
Any Fita
2017 Plataforma per la innovació social digital a nivell de Barcelona.
2018 Obre el coworking "EL FAR" amb "COPASS"
2019 Acceleradora d’economia col·laborativa.
Programa municipal de co-finançament d'iniciatives cooperatives al Poblenou
Sistema d’intel·ligència artificial per a la gestió de cadenes de suministrament
2020 BCN Activa obre la primera aterradora de projectes d’innovació social digital.
Espais maker consolidats
2021 Valorar en la compra criteris d'obertura i col·laboració: Clàusula en els contractes de
subvencions per explicar com es va fer el projecte.
Transformació social
Any Fita
2019 Moneda criptogràfica i local en DECODE // Besòs. Permet ampliar l'intercanvi local.
2020 Els ciutadans poden "vendre" (intercanviar) les seves deixalles com a matèries primeres.
2022 Renda bàsica amb assistència per participar en projectes col·laboratius i / o empreses socials.
12. Visibilitat internacional i events
Any Fita
2017 Maker Faire BCN rep més de 15.000 visitants i es converteix en referent.
2018 Maker Faire 2018 BCN rep més de 30.000 visitants.
2022 FAB Cities es coverteix en global i la conferència esdevé més atractiva que l’Smart City Expo i
el Mobile World Congress.
BCN és líder global de les Fab Cities Network.
14. Objectius de la dinàmica
Obtenim un mapeig general dels recursos propis, motivadors del
moviment actual i la transformació aspiracional.
Fem una aproximació a possibles rutes que connectin la ciutadania als
mateixos recursos i finalment orientem una pluja d’idees cap a
l’assoliment de transformació del districte per tal d’esdevenir referents
internacionals de la indústria 4.0 i el moviment maker.
15. Ruta 1
Passat, present i futur.
La ruta ha de tenir en compte el tipus
de visitant (edat, nivell de
coneixement del moviment maker,
nivell de coneixement i vincle amb el
districte). S'exposa també la
possibilitat que siguin els nens o la
gent gran els qui expliquin la ruta.
16. Ruta 2
El cicle de la matèria i el
coneixement.
Com circula la matèria, com
circula pel disseny i es
democratitzen les eines. Explicar-
ho a la gent del barri perquè els
ciutadans treballin i transformin el
material perquè la producció es
quedi al seu territori. Començant
per la deixalleria s'avança cap a
Palo Alto, universitats, espais
maker, eix Pere IV (Biciclot i
altres) i acabar al polígon de
Monsolís.
17. Ruta 3
4 revolucions industrials.
Sortint de can Ricard, la zona
de les antigues fàbriques, salt
de 100 anys a smart city, 22
@ i la 4a revolució amb el
marc digital i maker. La
dificultat està en marcar
localitzacions concretes per a
cadascuna de les
revolucions.
18. Iniciatives proposades
Es proposen iniciatives en diferents eixos, necessàries per a assolir el
nostre objectiu d’ésser referents:
• Narrativa i visió d’àmbit local i global
• Governança
• Cultura i educació
• Economia
• Transformació social
• Cultura maker
• Espais
19. Narrativa i visió.
Àmbit local
• Districte maker com a marca
• Definició del projecte 22@
• Estendre el projecte 22@ a la ciutat
• Projectes públics amb èmfasi en nous models productius
• Convocatòria de concursos de projectes
• Prototipar al barri
• Punt de venda (intercanvi) mòbil de prototips urbans (per a l'espai públic)
• 3D print en totes les cases
• Market de projectes socials
• Maratons de fabricació digital
• Superilles de fabricació
• Super habitatges de fabricació
• BCN com a pol industrial ciutadà
• Incentivar la visibilitat de cooperatives tecnològiques, més sobirania.
• Centre de programari de disseny
20. • 4a revolució industrial
• La 4a revolució industrial implica que no hi hagi barreres en l’àmbit
de la producció privada
• Nous models de producció
• BCN referent global com un gran Social Lab
• Esdeveniment internacional: Fira maker a nivell ciutat
Narrativa i visió.
Àmbit global
21. Governança
• Decidim, com a forma democràtica de governança
• Pressupostos en revisió. Energia, ... totalment democràtic
• Programa de reinserció laboral
• Participació ciutadana del 100%
• Cultura maker en la moneda local
• Els espais abandonats són gestionats per la comunitat
• Apareixen més espais autogestionats
• Sintetitzar espais no controlats per l’entitat pública. La ciutat
és dels ciutadans.
• Co-espais per a ciutadans.
22. Cultura i Educació.
Educació i escola
• Projecte transversal d'emprenedoria a les escoles
• Ciència ciutadana a les escoles
• Promoció d'innovació educativa a les escoles
• Col·laboració publica-privada, escola-empresa.
• Instituts del districte com a pioners per la innovació digital.
• Els col·legis són espais de desenvolupament en disseny
• Els col·legis són espais de creació a les tardes (nen-jove-maker)
• Les escoles ensenyen els nens a ser autosuficients
• El sector cultural en format part
• Centres educatius de P3 sota el model Fab Lab
• Acadèmia i centres d’investigació han connectat amb la
ciutadania
23. Cultura i Educació.
Laboratoris
• Hubs d'artistes, filòsofs, universitats i disseny
• Pràctiques d'estudiants de primària i secundària en empreses Fab
• Laboratori ciutadà de biotecnologia.
• Recerca ciutadana
• Petits laboratoris de fabricació en col·legis
• Esplais de ciència ciutadana
Biblioteques i coneixement compartit
• Fablab a cada biblioteca municipals
• Centres de fabricació com biblioteques
• Les biblioteques serveixen també per prototipar i dissenyar
• Centres de fabricació en totes les escoles
24. Economia.
Indústria
• Suport a iniciatives en espais industrials antics
• Fira maker de nous models productius.
• Creació de centre de creació en naus industrials.
• Aprofitem el teixit productiu industrial que ja té el barri.
• Restauracó d'antigues fàbriques municipals
• Recuperació d'antics espais industrials
• Re-industrialització del Poblenou com a ciutat
25. Economia.
Finançament
• Fons d’inversió municipal en projectes maker
• Otorgar pressupostos directes a les entitats del barri per millorar-
lo
• Incentivar fiscalment les unions cooperatives
• Incentius fiscals a emprenedors
• Incentius fiscals a empreses de fabricació
Compra pública
• Promoció a makers en licitacions públiques
• Totes les licitacions públiques són realitzades per territoris
• Possibilitar a petits productors que participin en les licitacions
públiques
Emprenedoria
• Ajuda per crear una startup -> 2h
• Es creen cooperatives per dissenyar i produir
26. Economia
Alimentació
• El 22@ genera el seu propi aliment per tots els residents
• Horts a les teulades
• Espais verds que són horts
• Producció de la seva pròpia energia sòl i mar
• Districte pioner en autoconsum energètic. Tots les teulades tenen
plaques solars
• Espais públics pioners en producció energètica
• Multiplicació dels punts i prototips de sobirania energètica
• Fem servir el 50% de matèries primeres en Km0
• Incentivació de l'economia local Km0
Energia
27. Economia
Mobilitat sostenible
• El 80% dels models de negoci es basen en sostenibilitat.
• Sistema propi de mobilitat sostenible
• Logística amb bici
• Reducció de la presència i velocitat del cotxe
• Poblenou prohibeix l'entrada de cotxes i motos no elèctrics.
Superilles (exemple d'energia i mobilitat sostenible)
• Multiplicació de superilles autosuficients energèticament
• Extensió del nou espai Superilla
• Les superilles són espais de relació veïnal i de creació col·lectiva
• Espai superilla amb lliure exposició de creacions (prototips)
• Les superilles es transformen en centres d'ocupació de noves
capacitats
28. Economia
Centre de materials de rebuig
• Centres de materials de rebuig aptes per reutilitzar
• Residus a la Verneda reconduïts
• Allò residual s'ha convertit en alguna cosa de valor (¿Social?)
• Els residus domèstics es converteixen en mobles i estris.
• Els ciutadans recullen materials que s'organitzen en cooperatives
• Centre químic de reciclatge
• Es crea un centre de reciclatge maker
• Les cooperatives de veïns centralitzen i organitzen escombraries
• S'ha definit el concepte de reciclatge
• Recollida selectiva de residus a domicili amb cooperatives del barri
• El bon reciclatge del veïnat implica reducció d'impostos municipals.
• A les superilles s'intercanvien residus entre veïns i veïnes.
• Recuperació del 100% de les escombraries
• Els residus generen productes en operacions sense diners.
• Les superilles són espais de reciclatge.
29. Transformació social
• Renda bàsica al Poblenou
• Moneda local complementària al Poblenou
• Multipliquen els prototips de sobirania tecnològica
• S'acaben les patents
• Es connecten necessitats i recursos
• El 20% de les operacions no són amb diners
• Els ciutadans accedeixen regularment a Fablabs, consum d'horts
urbans, intercanvi...
• Programari lliure per gestionar plataformes de col·laboració
• Federació moviment pro-comú maker i cooperatiu
• El moviment procomú creix.
30. Cultura maker
• La cultura maker revoluciona la contractació laboral
• Tothom coneix la cultura maker
• Centre químic maker
• La cultura maker és majoritària en els mitjans de comunicació
• Makers ciutadans, veïns autogestionats al barri
• Programa d'intercanvi internacional maker
• Reinventem el concepte de makers (el reformulem, el redefinim)
• Acadèmia maker per la ciutadania municipal
• Tots es passen a la cultura maker.
• Instituts amb pràctiques d'empresa a les diferents iniciatives maker.
• La cultura del DIWO s'imposa
• La cultura maker possibilita la jornada de 30h
• Els hackers dissenyen tot el programari lliure
• La cultura maker ha servit per lluitar contra l'atur
• Centres de referència universitaris maker
• Botigues maker, fusteries, cooperatives autoorganitzades.
• Bars i tallers com espais creatius.
31. Espais
• Espais de producció d'articles en tots els espais municipals (edifici)
• L'ajuntament ha apostat per facilitar l'ampliació de centres FAB
• New Lab Ciutadà
• Tots els projectes de l'àmbit es situen en un espai referent de ciutat
33. Barcelona, referent internacional
Destaquem l’alineació que presenten els diferents grups conformats
per 40 participants, envers la direcció a seguir cap als objectius
comuns.
Es distingeixen diferents eixos d’acció local i global per tal d’assolir
que la ciutat de Barcelona es re-converteixi en referent internacional.
Referent amb un model de governança orientat a potenciar la mobilitat
sostenible, l’alimentació sostenible i local, la reutilització del material
de rebuig, la producció local, l’autosoficiència energètica, la
transformació social, el finançament a projectes i iniciatives
colaboratives, la cultura, l’educació i l’empresa a favor de la
implantació de la cultura maker.
34. Més informació sobre l’Speed Boat
Infografia de l’Speed Boat
(enllaç)
Video de l’exposició dels participants
(enllaç)
Infografia del Remember the Future
(enllaç)
Video de les conclusions dels
participants
(enllaç)
Més informació sobre Remember the Future
Més informació sobre el Mapeig
Mapa virtual de recursos a Sant Martí Video de les conclusions dels
participants
(enllaç)
35. Més informació del programa a les webs:
http://ajuntament.barcelona.cat/digital/es
https://digitalsocial.eu/es/
http://empresa.barcelonactiva.cat/empresa/cat/serveis/fitxes/impuls-
socieconomic.jsp
36. ALGUNES ACCIONS REALITZADES, PLANIFICADES O
EN ESTUDI
REALITZAT O EN MARXA
• Plataforma DSI4BCN
(Febrer 2017)
• Esdeveniments propis:
Maker Faire (Juny 2017)
• Finançament i/o subvenció
a projectes makers
(Impulsem el que
fas_Modalitat5) (Maig
2017)
• Aposta per STEM al model
educatiu (CEB, AdF, …)
PREVIST
• Processos participatius i
implicació ciutadana
(Pressupostos , decidim,
democràcia activa, …)
• Marca i projecció
internacional (FabCity,
PPEE, nou 22@, …)
• Accions de reforç de la
xarxa.
• Presencia en altres
esdeveniments: In3Dustry
• Ampliar o crear nous
espais d’innovació / FAB
(Nous AdF i altres models
col·laboratius)
EN ESTUDI
• Cultura Maker per la
inserció laboral i contra
l’atur.
• Emprenedoria i cultura
Maker
• Pilots de moneda local
• Pilots de sobirania
energètica
• Pilots de mobilitat
sostenible
• Pilots d’economia circular i
reciclatge
• Pilots nous al model
educatiu
• Pilots de renda bàsica
• Makers en licitacions
públiques (CPI)
• Altres.