Els "negocis" de Ramon Mari. El CHA CHA CHA del tren. Escoleta (presuntamente) municipal. Ho hem conseguit. Per mes trellat.

1. Juny 2018
Una de les primeres decisions que prengue Ramon Mari quan entrà
d’Alcalde, fon canviar l’empresa que gestiona l’aigua d’Albal. A partir d’eixe
moment, els albalencs hem vist com PUJA I PUJA el nostre rebut d’aigua.
Si comparem nostres rebuts en els de pobles veïns, estem pagant molt per
damunt d’ells pel mateix servici.
No sabem si la decisio de canviar de concessionaria fon bona o si n’hi
havien atres interesos, lo que si sabem es que el contrat que el nostre
Alcalde firmà en AQUALIA ha resultat carissim per a tots nosatres.
En este bolleti els demostrem en numeros que AQUALIA nos ven l’aigua
cada any en mes i mes beneficis … per ad ells.

2. El CHA CHA CHA del tren
Escoleta (presuntamente) municipal
Mari Carmen Sanchez
Valencianisme
Decimos “presuntamente” porque, como todos ustedes
saben, la escoleta está construida, gestionada y explotada
por una empresa. En solar municipal, con subvenciones
municipales, pero de gestión privada. Lo que hace
Ramón Mari es lo contrario que pregona el PSOE.
SUBVENCIONES DIRECTAS E INDIRECTAS
En los ocho cursos que lleva abierta, ha recibido en
subvenciones para compensar los niños que NO han ido un
total de 246.587 euros. Además, para convencer a los
padres de Albal para que vayan a esta escoleta y no a otra,
se tuvieron que subir las becas infantiles un 92%. Por lo
tanto, la inversión total de los albalencs en la escoleta
pseudopública, de momento, son 420.000€.
COMPETENCIA DESLEAL
Obviamente, esta empresa entra en competencia desleal
con las otras escoletes de Albal. Para colmo, hasta hace
poco no ha pagado ni contribución. Los albalencs estamos
subvencionando a una empresa privada para que le haga
competencia a otras escoletes que tenemos en nuestro
pueblo. Todo un negocio … para el concesionario de la
escoleta (presuntamente) municipal.
LOS ALBALENCS PAGAMOS … POR TODOS.
Los albalencs hemos pagado con nuestros impuestos
instalaciones como el polideportivo de la Balaguera, el centro
AQA o la escoleta municipal. Pero para poder ir, hemos de
pagar lo mismo que cualquier vecino de otro pueblo.
Sr. Mari: ¿Dónde están los bonos más baratos para los
albalencs?
Marcos Vila
O, mejor dicho, el BLA BLA BLA del tren.
Ya en abril de 2010, El Repla titulaba que “Albal consigue por fin una estación de
tren de cercanías”. Consigue por fin… ¡Cuánto tarda en llegar!, ¿eh?
Desde entonces han sacado hasta 12 publicaciones en El Repla sobre el tema para
mantener viva la ilusión de una estación que parece que no llegue: mayo, junio y octubre
de 2010; abril y octubre de 2011; junio de 2012; enero de 2013, extra de fallas y julio de
2015; julio y diciembre de 2017 y febrero de 2018. Casualmente, o no, muchas de ellas en
periodos preelectorales.
Nos han vendido titulares como “Albal consigue por fin una estación de tren de cercanías”,
“Concluyen las obras del camino a la futura estación” o “Ramón Mari cumple con sus
vecinos”. Todo humo. Todo propaganda.
Ramón Marí se ha pasado 8 años vendiendo una noticia y una promesa electoral que
todavía estamos esperando. Ha jugado con la ilusión de sus votantes haciendo promesas
y redactando titulares falsos, y todavía tendrá la cara dura de volver a hacerlo para las
próximas elecciones municipales.
De aquí podemos sacar varias conclusiones:
La primera, Ramón Marí es un excelente vende-humo.
La segunda, Ramón Marí cree que puede engañar a los albalencs indefinidamente, cada
vez que se acercan elecciones.
La tercera, el Repla es cada vez más el “Hola” de Ramón Marí pagado por todos.
La cuarta, ahora que José Luis Ábalos es Ministro de Fomento, Ramón Marí tiene
una oportunidad de oro para demostrar que es un buen negociador. Esperamos
que Albal no sea el primer pueblo que tenga que pagarse su estación.
(El Repla, abril de 2010)
(El Repla, abril de 2011)
(El Repla, octubre de 2010)
(El Repla, enero de 2013)

3. Els “negocis” de Ramon Mari
Municipalisme
Maria Jose Hernandez
APUJA EL PREU DE L’AIGUA
En els ultims tres anys el preu de l’aigua, quota de servici,
quota de consum i vertit a la ret pública ha pujat un 10,48%.
¿QUANT PAGA AQUALIA PER L’AIGUA?
Pero la pregunta es: ¿quant paga Aqualia per l’aigua que
consumim i per quant nos la ven?. Aci estan els numeros:
Per lo tant, Aqualia està incrementant el preu de venda en uns
45.000€ per any. Que paguem els albalencs, clar.
MES PAGOS EN LES FACTURES
Ad aço n’hi ha que afegir-li les obres del Pla Director de millora
de la ret publica, que tambe paguem en la factura, de
1.452.000€ mes interessos prorratejat fins a l’any 2025.
Si algun albalenc pensa que les obres les està pagant Aqualia
o l’Ajuntament, a través dels pressuposts, està equivocat. Les
millores i inversions estem pagant-los directament els
albalencs en les factures.
CONTRATACIO D’AQUALIA
Quan Ramón Marí aplegà a l’Alcaldia d’Albal en 2003, va
rescindir el contrat en Aguas de Valencia, anterior
concesionaria. Est assunt acabà en els tribunals i l’Ajuntament
d’Albal pergue el pleit. Els diners de l’indeminsacio a Aguas de
Valencia foren adelantats per Aqualia. Eixe es el motiu pel que
els albalencs estem pagant des de l’any 2010 els 417.000€
mes interessos pel canvi d’empresa concesionaria.
RESUM
Els albalencs paguem un dels rebuts d’aigua mes car de tota
la “contornà” gracies a eixos contrats maravellosos que nos
firma el nostre alcalde.
AVANT ALBAL dona solucions a
l’atencio en el Centre de Salut
ANY COMPRA AIGUA VENDA ALS
VEÏNS
DIFERENCIA
2015 324.450€ 430.341€ 105.891€
2016 320.992€ 471.917€ 150.925€
2017 344.439€ 541.605€ 197.166€
Maties Rodglá
Pel centre de salut acabem passant tots, perque es un lloc destinat a millorat el
benestar i la salut de les persones. En canvi, les queixes dels albalencs en este
servici son constants. No parlem de l’atencio dels sanitaris, sino del pas previ: la
recepcio.
Tant l’atencio telefonica, a on els malalts o les seues families dificilment son
atesos en prontitut (s’ha de tocar milanta voltes o deixen a l’interlocutor en espera
durant cinc o deu minuts), ni en l’atencio presencial, a on algunes de les persones
que atenen no ho fan en la deguda diligencia ni en la deguda correcio,
especialment si la persona formula algun tipo de queixa al respecte la
“parsimonia” demostrada.
Certament, el servici de salut no depen de l’Ajuntament, sino de la Conselleria de
Sanitat, pero pensem que l’Ajuntament no deu de desentendre’s i llevar-se les puçes de damunt, que es lo que esta fent fins
ara, i deuria elevar les queixes a Conselleria, per a que prenguen les mides necessaries per a canviar esta situacio.
Per aixo, AVANT ALBAL presentàrem una mocio solicitant a l’Ajuntament que transllade les queixes dels albalencs a la
Conselleria de Sanitat de forma oficial, per a que prenguen mides al respecte. L’equip de govern, en la comissio, votaren en
contra. Pero en el pleno, s’ho pensaren millor per no chafar-se els dits, i optaren per abstindre’s per a que ixquera avant la
mocio en els vots favorables de tota l’oposicio.

4. La recepta de
Carmen
Coca de llanda
Anem a preparar hui una coca de
llanda de les de tota la vida, pero no
per aixo menos bona. En hivern
sucadeta en un bon chocolate o en un
cafe en llet, i ara en estiu en una
orchateta, no te res que envejar als
dolços més de moda i es un berenar
sa i nutritiu per als nostres chiquets,
sense els perjuïns de la bolleria
industrial.
Ingredients:
 315 gr de farina
 170 gr d’oli d’oliva suau (tambe se
pot mesclar en oli de girasol)
 145 gr de llet
 215 gr de sucre
 2 sobres de llimonadetes (2 de cada
color)
 3 ous
 Llima rallada
Montar els ous en el sucre hasta que
tinguen un color claret tirant a blanc.
Afegir l’oli poquet a poquet sense
parar de batre. Despres afegir la llet
en dos voltes i mesclar be.
Mesclar la farina en les llimonadetes i
tamisar. Afegir-li la corfa de llima i
anar incorporarant a la mescla anterior
en dos o tres voltes mesclant en una
varilla.
Deixar que repose uns 30 minuts.
Menejar un poc y deixar reposar 10/12
minuts més.
Abocar en un mole forrat en paper
vegetal i coure en el forn ya calent
40/45 minuts a 170º .
Atra gestio es possible
Per mes trellat
M’asombrava vore en “El Repla” de
febrer l’inicitiva del nostre govern
municipal per a fomentar l’igualtat entre
homens i dones: unes maravelloses
tovalloletes, d’eixes d’una capa i que no
servixen ni per a torcar-se.
El mensage està clar “per mes igualtat”.
Si, per lo manco, s’hagueren dignat a
imprimir el telefon d’ajuda a les
victimes, el 016, tindria algo de trellat.
No obstant, reduïr l’igualtat a la lacra de
la violencia masclista es no tindre idea,
ni voluntat de coneixer mes sobre el
problema, i sense coneixer el problema,
no pots aportar solucions. En AVANT
ALBAL creguem en l’igualtat i treballem
per ella, per aixo proponem iniciatives
per a que Ramón Mari les puga copiar.
Una podria ser eliminar els prejuïns de
genero en els estudis: en Febrer fon el
“Dia de la dona i la chiqueta en la
ciencia” i, a pesar de que les dones
superen el 54% de l’alumnat universitari,
la seua presencia en ingenieries no
arriba al 30%. En un mon cada dia mes
tecnologic, no estaría de mes unes
bones charrades en l’institut animant a
les chiques a inclinar-se per carreres
tecnologiques.
Una atra es deuria de donar ya en el
mon llaboral. L’Ajuntament si que pot
publicar un “codic de bones practiques”
que incloga l’equiparacio salarial i que
siga d’obligat compliment per les
empreses a les que fa ajudicacions
directes, i, per que no, en els concursos,
ya que no creguem que cap d’empresa
intentara impugnar eixa condicio.
Tots estem d’acort en que hi ha que
acabar en la violencia masclista, pero si
no eliminem la dependencia que tenen
les victimes dels seus agressors, no
podrem trencar el circul. No es tracta de
donar un peix, sino d’ensenyar a
peixcar.
Juanjo García
VISITA-NOS
facebook.com/AvantAlbal
Busca
‘AVANT ALBAL’
en YouTube
Paco Sargues
En Albal, n’hi havia una Font natural, coneguda com la
Font d’Albal, a la banda de baix de l’Avinguda Pare
Carles Ferris i que anava a parar a la marjal.
En els anys, esta Font deixà de ser-ho, pero el seu
recorregut continuà gastant-se com a desaigue de
l’aigua de pluja i, ademes, com a pas de l’aigua que
embassa la Marjal d’Albal. En el pas del temps, la
brutea de les persones (botelles, bosses) i la naturalea
(canyars i malea) havien reduit i embrutat el caixer de
la Font.
Entre les obligacions del nostre Ajuntament, està el
manteniment i la neteja d’esta zona. A pesar de que
estaven avisats en temps suficient per la Sequia, el
nostre Alcalde nomes havia netejat una quarta part de
la Font, quan aplegà l’aigua enguany. Est es l’ecologisme del que tant presumixen.
Des d’AVANT ALBAL ferem una campanya per Facebook, que ha obligat a
l’equip de govern a acabar de netejar-ho tot.
Ho hem conseguit